Fins a quatre queixes en menys de tres setmanes, haurien de fer prendre consciència a les autoritats municipals del creixent clima de frustració per la gestió
Les obres que els serveis tècnics municipals havien d’iniciar el passat mes d’agost per adaptar les instal·lacions escolars al standart dels projectes pedagògics de les bressols municipals a les que s’han de sumar Estel Blau, La Gua-Gua, Patufet, Garabatos i Nova Fortuny, no s’han posat en marxa i, a hores d’ara, a punt d’acabar el mes d’octubre no es té cap idea de quan començaran. Això s’afegeix a la preocupació sostinguda per les promeses, també incomplertes, d’afegir-se a la xarxa pública de bressols municipals el curs passat i per la inseguretat sobre els ajuts que s’aplicaran al 2025, per tal de compensar als pares pels endarreriments soferts.
El problema ja no és tant que tot segueixi igual que fa mesos, el problema, segons el col·lectiu de pares afectats, és que l’Ajuntament no es digna a informar o, el que és pitjor, no té capacitat per fer arribar informació concreta, exhaustiva i puntual als afectats.
Aquest problema de gestió no és exclusiu de les bressols que esperen integrar-se a la xarxa. En només tres dies s’han fet públiques noves queixes d’incompliments reiterats de promeses. Fa molt poc, era el grup municipal d’ERC-EUiA i la presidenta de la Coordinadora Sardanista de l’Hospitalet els que es tornaven a queixar de l’estat deplorable del Monument a la Sardana de la Plaça de l’Ajuntament, abandonat de fa molts anys i sobre el qual s’ha demanat intervenció en reiterades ocasiones, la última de les quals a través d’una moció aprovada pel ple municipal, on es demanava ja una restauració immediata i la preservació de l’entorn per evitar el que és habitual en una plaça on hi ha desenes de ciutadans cada dia i criatures que juguen a pilota perquè no hi ha cap més espai al barri del Centre on es pugui jugar.
Un altre cas de negligència, la sol·licitud que fa quinze mesos va fer una comerciant del barri de Santa Eulàlia que, per les característiques del seu negoci —retolació de vehicles— necessitaria l’autorització d’un gual a la seva botiga del carrer Castelao que, ni acaba d’autoritzar-se ni de denegar-se. Mentre tant, la comerciant del barri, que ja ha expressat reiteradament la seva queixa, ha hagut de llogar un nou local per poder resistir a l’espera de l’autorització municipal. Sembla ser que el problema és que, a tocar de l’accés, hi ha un arbre a la vorera que d’acord amb la normativa, molesta. O sigui que s’ha de canviar de lloc. Un arbre és una cosa molt important a una ciutat com aquesta, de manera que conscient d’això, la propietària del negoci va afirmar que ella es faria càrrec de les despeses de replantar-lo. I així estem… fins el punt que el Grup de Comerciants del barri ha pres cartes en l’assumpte i ha recomanat que la Síndica de Greuges analitzi la qüestió. L’Ajuntament, per la seva banda, sembla que no ha denegat el gual. Simplement, la cosa està a l’espera… més de quinze mesos després.
I també caldrà referir-se a un tema que ja és recorrent però que segueix exactament igual que fa mesos: les queixes reiterades dels veïns de la Plaça de la Solidaritat per l’incivisme i els botellots que se celebren als vespres dels caps de setmana en aquest indret entre l’Hospitalet i Barcelona, a Collblanc. És el cas d’una plaça mes de la ciutat, de les poques existents, que s’ocupa pel lleure de la gent jove del barri i que es caracteritza pel soroll i en moltes ocasions per les baralles. Els grups municipals del PP i d’ERC han reiterat les seves queixes al costat dels veïns i han reclamat a l’Ajuntament, també sense massa sort, que intervingui d’una vegada i que demani a l’Ajuntament veí que també faci seu el problema. Si hem de fer cas a les fonts municipals, la guàrdia urbana de l’Hospitalet només ha rebut sis trucades de veïns en el darrer mes. Tenint en compte que hi ha quatre caps de setmana i que els veïns estan farts de queixar-se sense resultats aparents, les dades poden ser perfectament certes i comprensibles. De fet, els veïns s’han queixat de manera reiterada als regidors de Collblanc i de Les Corts i els han demanat que es coordinin i resolguin el problema. Els veïns demanen un dispositiu policial que vigili la zona, un servei que hauria d’estar garantit des del primer dia.
Y si a això li sumeu la deixadesa absoluta en matèria de neteja, la sensació constant d’inseguretat que provoquen els individus que es desplacen en patinet, els que remenen els contenidors i deixen la merda a la vorera, les estrabades de bosses i robatoris de mòbil que són cada cop més habituals al barri del Centre, les baralles… ens està quedant una ciutat ben maca