FIC és un acrònim que té dues característiques curioses.
La primera: al principi costa d’identificar o memoritzar què vol dir aquesta sigla. A mi, si més no, m’ha costat acostumar-m’hi.
FIC té una morfologia, un grafisme, que em recorda la paraula “ULL”. Sempre m’ha semblat fascinant que tres lletres puguin explicar de manera tan senzilla i gairebé daliniana el seu significat. En el cas de FIC, també em recorda els bigotis de Dalí.
La F està vinculada amb la C a través de la I.
La F és un ull, la C és l’altre, i la I és el nas.
Amb l’ull F mirem cap a la dreta.
Amb la I olorem i intuïm.
Amb l’ull C mirem cap a l’esquerra.
Fomentar la Informació Crítica.
No vull semblar pretensiós, però això dona “sentit a la vida” (SALV).
Aquesta és la segona reflexió que em provoca FIC.
Ens salva, o com a mínim intenta evitar que acabem silenciats. Ens fa sentir vius.
Aquesta activitat ens permet fugir de l’ostracisme. Ens converteix en individus crítics, inconformistes, una mica desvergonyits, que, malgrat anar sumant anys, volem, contra vent i marea, no callar i criticar allò que ens sembla malament del poder polític més proper.
El silenci està bé per reflexionar, però aquesta reflexió ha de servir al bé comú.
Comuniquem, no callem.
Uns dies després de l’inici de la primavera, vam discutir i debatre sobre el sentit de FIC. Ens havien menystingut.
Per un instant, tots vam ser FIC. I com adolescents apassionats, al voltant de les nostres experiències, agafats de les mans, vam fer una rotllana i vam lluitar contra la plaga de l’edatisme.
La meva conclusió és clara: FIC dona sentit a la meva vida.
Sense adonar-me’n, he arribat a la conclusió que l’alcalde, el govern i tota l’oposició de l’Ajuntament de L’H ens ignoren i pretenen silenciar-nos perquè som grans. Un exemple claríssim d’edatisme: creuen que les nostres tesis formen part del passat.
Greu error.
El maltractament i la desconsideració cap a FIC, i especialment cap al diari digital La Estaca —un mitjà indiscutible que, si no existís, caldria crear—, són evidents per una raó molt simple: és l’únic diari de la nostra ciutat que treballa, escriu i reclama la paraula per mantenir la salut democràtica a L’H.
No vull —o millor dit, voldria evitar— que aquesta reflexió esdevingui una sentència que condemni els mitjans de comunicació a ser, simplement, la veu del seu amo.
No vull perdre l’esperança que la televisió i la ràdio de L’H es converteixin algun dia en veritables òrgans d’informació plural, democràtica, de qualitat i transparents, al servei de la ciutadania. Cal evitar, en la mesura del possible, la proliferació de valors retrògrads i facistoides a la nostra societat.
El consistori ha perdut una oportunitat lamentable en no permetre la participació d’un col·lectiu amb periodistes experts al Consell dels Mitjans de Comunicació (CMC). Sens dubte, haurien ajudat a fer els nostres mitjans més plurals i molt més dinàmics.
S’ha perdut una oportunitat que no és menor en els temps que corren.
Continuarem, des de les nostres diferents sensibilitats, agafats de les mans, saltant, gaudint i denunciant les incongruències dels responsables polítics, però també reconeixent la bona feina quan calgui.
Que ningú no s’equivoqui: els de FIC venim de lluny i ningú no ens farà callar, malgrat la supèrbia, l’estupidesa i, sobretot, la miopia del consistori actual.
El fill del porter