Dia: 9 de juny de 2021
Segundones
Un estudio realizado durante los Juegos Olímpicos de Barcelona concluyó que los atletas que ganaron medallas de bronce estaban más satisfechos que los que obtuvieron plata. Los psicólogos midieron sus respuestas emocionales y, mientras los terceros miraban hacia abajo contemplando a los que se habían quedado sin subir al podio, los segundos se focalizaban más en el peldaño superior sin disfrutar de ser subcampeones.
Terrassa se siente orgullosa de ser la tercera ciudad catalana, casi empatada con Badalona, pero por delante de su eterna rival Sabadell. Sin embargo, l’Hospitalet sufre ser segunda y pegada a la primera. El influjo capitalino también es reflujo, ya que se han levantado los hoteles que Colau prohibió, y la alcaldesa Núria Marín permite construir miles de pisos a los promotores que huyen de la obligación barcelonesa de dedicar un 30% a vivienda social. A este paso, l’Hospitalet, que ya es oro europeo en densidad, sobrepasará pronto las 300.000 almas, que era el sueño de otro alcalde, Matías España Muntadas.
La presidenta de la Diputación barcelonesa, que mantiene en nómina a la esposa de Puigdemont a razón de 6.000 euros por 8 horas mensuales de trabajo, es la segunda persona en democracia que ocupa la alcaldía de L’Hospitalet y es investigada por varios presuntos delitos. El oro de ese desprestigio fue para Juan Ignacio Pujana, a quien le persiguió la sombra de la sospecha, como ahora a ella, hasta que un juicio le condenó por tráfico de influencias.
Marín también emula las conferencias anuales de los alcaldes barceloneses, pero sin preguntas. En la de febrero de 2020 reclamó la playa de l’Hospitalet, hoy inexistente entre contenedores portuarios. La semana pasada realizó otra comparecencia, denominada Diálogo para la Reconstrucción, pero sin debate. Para escenificarlo, se rodeó presencialmente y por internet de directivos y empresarios con intereses en esa ciudad y anunció inversiones para digitalizar los servicios municipales. Menos mal, porque las intervenciones online fueron ininteligibles. Querer no siempre es poder.
Por Juan Carlos Valero
L’Ajuntament suspèn l’atorgament de noves llicències per a l’ampliació i instal•lació de locals de jocs d’atzar
Durant un any no es podran construir ni eixamplar bingos, casinos, sales recreatives ni similars a L’Hospitalet de Llobregat
9 de juny, 2021
L’addicció als jocs d’atzar és un problema greu que afecta a moltes persones. Tot i que la majoria dels qui ho proven no tenen perquè patir dependència, hi ha una part important que esdevenen ludòpates. Es tracta d’un trastorn psicològic irrefrenable que provoca el desig de seguir apostant a les màquines escurabutxaques, casinos, cases d’apostes i similars. Això pot comportar problemes de salut i trastorns mentals i, en l’aspecte social, ruïna econòmica per a les famílies més vulnerables. L’Hospitalet de Llobregat, com la majoria de ciutats, no es queda endarrere en el número d’instal•lacions dedicades a aquests usos recreatius ja que, actualment, al municipi hi ha registrats tres bingos i dos salons de jocs. El Bingo Avenida, la Sala Super Bingo i l’Enrecha Continental són els principals.
Per tal de fer front als problemes de salut i dependència que poden generar aquestes activitats, la Junta Local de l’Ajuntament va aprovar la darrera setmana la suspensió de llicències d’instal•lació i construcció d’activitats relatives als jocs d’atzar per el període d’un any. La decisió afecta l’edificació o ampliació de bingos, casinos, sales de joc i locals similars en zones de la ciutat amb possibilitat de desenvolupar aquests usos recreatius. Segons especifiquen des de la regidoria “la població més vulnerable a patir addicció al joc són els joves, els infants i les persones vulnerables”.
Un millor control a les activitats d’atzar
A més a més, la intenció d’aquesta mesura també ha estat que no es formalitzin canvis en la situació urbanística de la ciutat que puguin condicionar la formulació i l’execució de l’instrument plantejat que es vol redactar des de l’organització municipal. L’Ajuntament de la ciutat pretén estudiar la modificació del planejament urbanístic vigent per fer una regulació actualitzada que permeti millorar el control de la nova implantació dels locals de jocs i apostes. Per exemple, es pretén limitar i regular la instal•lació d’activitats d’atzar a espais o zones industrials on l’ús recreatiu està admès sense limitacions i on s’ha ampliat la demanda de llicències per la seva proximitat a zones residencials. A demés, es vol ampliar el radi de la limitació actual de distancia de separació de 100 metres dels considerats espais sensibles com edificis institucionals, religiosos, sanitaris i docents.
Mesures addicionals
Però no només això, sinó que també es plantegen mesures complementaries per evitar l’excessiva proliferació de llocs que fomenten les apostes per internet. Es vol controlar o impedir l’accés a webs de jocs en línia des de les dependències municipals, sol·licitar a les administracions competents la limitació de publicitat del joc, fomentar campanyes de prevenció o promoure sessions informatives i educatives sobre les possibles incidències negatives dels jocs d’apostes en la salut i el comportament.
Les conseqüències
Sobre els efectes directes, aquesta mesura suposarà que els casinos i bingos ja consolidats a la ciutat segueixin concentrant tota la clientela a les seves instal·lacions. Paral·lelament això provocarà una considerable baixada de la competència i aquells interessats en demanar el permís per la construcció de casinos o sales de joc hauran de fer-ho en un altre municipi.
Les opinions arrel d’aquesta suspensió de l’atorgament de llicències han estat diverses. Tot i que moltes persones s’han mostrat a favor de portar-ho a terme, segueixen havent-hi els que encara tenen dubtes o estan disconformes. Carlos García Priu, ex-propietari de l’antic Casino del Centre — actual Sala Super Bingo — i altres locals del Baix Llobregat, opina que “aquesta nova política és absurda i intencionada. Només es fa per moda perquè Barcelona ho ha fet”. García també explica que “la prohibició en un estat democràtic i en una societat avançada no té cap sentit”. Segons ell “el joc és consubstancial i, si no es fa a la vista, es farà d’amagades”. Conclou que “amb aquesta prohibició no acabes amb el problema, sinó que només l’estàs agreujant”.
Per Lara Ballesteros