L’activitat turística no pot repercutir sobre la qualitat de vida de la ciutadania encarint els preus del lloguer, reclamen els Comuns
Un exemple de pisos turístics.
L’evidència del creixement dels apartaments turístics a l’Hospitalet sembla que contribueix a agreujar els problemes socials i econòmics a la ciutat. El preu dels lloguers s’ha disparat, representant un greu problema per molts veïns i veïnes. Aquesta escalada en els preus de l’habitatge no sols amenaça l’accés als habitants de l’Hospitalet, sinó que també està provocant l’expulsió de veïns i veïnes dels seus barris de tota la vida. Per aquest motiu el grup municipal dels Comuns ha demanat una moratòria en la concessió de noves llicències d’apartaments turístics i també l’obertura d’un procés participatiu per a l’elaboració d’un pla local d’allotjaments turístics que pugui ser aprovat en el termini d’un any. Aquestes mesures proporcionaran, segons aquest grup de l’oposició municipal, el temps necessari per a avaluar i reformar les polítiques d’allotjament turístic, assegurant que el turisme a l’Hospitalet es desenvolupi de manera sostenible i, sobretot, respectuosa amb la ciutadania.
En paraules del portaveu del grup municipal de L’Hospitalet En Comú Podem, Manuel Domínguez: “Ha arribat el moment de prendre mesures concretes per solucionar el problema de l’habitatge. La moratòria d’apartaments turístics repercutirà en el preu dels lloguers i frenarà l’expulsió de veïns i veïnes per fer lloc a habitacions per a turistes. Hem d’escollir entre garantir el dret a l’habitatge digne o fomentar el dret dels grans propietaris a fer-se més rics.”
La història no és nova. Des de fa uns quants anys, provocat pel radical canvi d’imatge de Barcelona i l’inqüestionable èxit de les olimpíades del 92, Barcelona s’ha convertit, s’ha de dir que per mèrits propis, en un dels principals eixos turístics i culturals del món. Tot això, que ens hauria d’omplir de satisfacció —no tant als ciutadans de l’Hospitalet, que tenim com a veïna una ciutat exemple mundial, mentre que vivim en una de les pitjors ciutats d’Europa— ha comportat una invasió de turistes que ha fet augmentar extremadament el nombre de pernoctacions —en forma de places hoteleres o directament en apartaments “turístics”. L’aparició dels apartaments turístics ha provocat una nova dimensió en el ja controvertit tema de l’habitatge. Molts propietaris, motivats per crescuda constant de pernoctacions, han posat a disposició de la demanda turística apartaments que en principi estaven destinats al lloguer residencial. Això ha comportat en molts casos reformes i reparacions però l’enorme diferència de guanys ha jugat a favor d’aquest tipus d’oferta. Explicat això i donat que Barcelona té en l’actualitat 9.000 habitatges turístics, el 2014 l’Ajuntament va congelar l’any 2014 les llicències per pisos turístics, després de diferents intents de regular el negoci, congelació que a hores d’ara encara es manté mitjançant el PEUAT https://ajuntament.barcelona.cat/pla-allotjaments-turistics/es. D’aquesta manera s’ha aconseguit estabilitzar el mercat i, fins i tot, disminuir una mica el nombre de pisos a disposició de la demanda.
Com calia esperar, la pressió s’ha traslladat a les ciutats de l’entorn, principalment a l’Hospitalet per la seva proximitat i l’elevada connexió entre el barri de Sants, curosament urbanitzat, i el de Collblanc, brut i abandonat (només cal creuar un parell de carrers a l’estiu per comprovar com les clavegueres de Sants no fan olor i les de Collblanc fan una pudor insuportable). Pel turista, però, no hi ha dues ciutats sinó només una i a escassos passos dels nous pisos turístics (molt més econòmics per la deixadesa urbanística) té autobusos i una estació de Metro que pot fer servir per traslladar-se al que consideren el centre de la ciutat culta i bonica que és Barcelona. O, en un altra horitzó, caminar uns pocs carrers per gaudir del cosmopolitisme i la variada oferta cultural del barri de Sants.
I en l’altra costat de la balança, el lloguer de pisos turístics fa que l’habitatge de lloguer residencial pugi de preu, principalment el disponible per la població en general. En primer lloc perquè disminueix l’oferta disponible i en segon lloc perquè molts propietaris se senten temptats a obtenir diner fàcil i ràpid, encara que després hagin de fer front a algunes millores i reparacions.
Per resoldre aquest autèntic nou problema a escala de país, el Parlament de Catalunya va dictar una llei https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=971523 aprovada pel PSC, ERC, els Comuns i la CUP, amb els vots contraris de C’s, el PP, Junts i VOX, que regula els pisos turístics, la seva quantitat i contractació, a més de limitar les llicències a cinc anys depenen les circumstàncies. Aquesta llei no ha resolt, no obstant, el problema de fons, principalment als barris on hi ha una forta demanda de la població en general i resulta massa tolerant amb els propietaris que lloguen a turistes. És a dir, una bona part de la població nascuda a les ciutats afectades pel turisme es veuen obligades a poc a poc a abandonar les seves residències de sempre, per molt que la seva feina i vida estigui lligada a aquests barris, perquè les empreses propietàries de molts edificis on per lògica haurien de residir, els forcen en molts casos de manera pràctica a marxar, per posar-los a disposició d’aquesta nova oferta viatgera internacional.
Enfront aquesta conjuntura es fa difícil no entendre moltes actituds turismofòbiques, que és del que s’acaben queixant els empresaris del sector. De fet, pretendre la cohabitació de cents de milers de turistes en una ciutat de menys de dos milions d’habitants, molt limitada d’espai, es fa impossible. D’aquí que el problema s’hagi traspassat a la resta de poblacions del voltant i hagi afectat tan greument a uns quants barris de l’Hospitalet.
Al 2017, per resoldre el problema, l’Ajuntament de l’Hospitalet va decretar una moratòria urbanística d’un any; i el 2019 es va aprovar una normativa que limitava l’ús i lloguer dels pisos turístics. S’ha de dir que les limitacions de la normativa resulten de fet modestíssimes: https://www.habitatges.es/pisos-con-licencia-turistica-en-hospitalet/ perquè no s’impedeix, sinó m´s aviat al contrari, que edificis sencers siguin buidats dels seus antics inquilins per convertir-los en pisos turístics.
Donada aquesta situació, en el darrer ple d’aquest abril, el Grup Municipal d’En Comú Podem va presentar una moció que demana una ampliació de la moratòria, és a dir congelar la concessió de més llicències, com s’ha explicat més amunt.
Només cal consultar qualsevol buscador d’internet per trobar un munt de pisos turístics a la nostra ciutat, principalment a Collblanc i Santa Eulàlia, però també se’n poden localitzar a altres barris de la ciutat. Malgrat això, segons resposta del tinent d’alcalde responsable al mateix Grup Municipal, a l’Hospitalet només hi ha 11 pisos turístics: 4 a Collblanc-La Torrassa, 4 a Santa Eulàlia, i un a Sant Josep, La Florida i Pubilla Cases. Com sembla evident, el tinent d’alcalde demostra una ignorància absoluta sobre la realitat de l’oferta turística de la ciutat.
Vagi per endavant que soc dels que pensen que el minut final en un debat electoral, l’anomenat minut d’or, no resulta ni determinant ni imprescindible i que, per tant, el que s’acaba considerant com la cirereta del pastís no és res més que un instrument de màrqueting polític inventat pels especialistes en opinió pública que, en aquest tipus d’activitats comunicatives, complementen el treball del periodisme clàssic.
I vagi també per endavant que aquest article mai s’hauria escrit si no s’hagués produït un episodi una mica lamentable al voltant del minut d’or durant el passat debat electoral que FIC i l’Espai de Ciutadania van co-organitzar al teatre del Centre Catòlic el passat dia 3 de maig.
Estarà bé explicar tot el procés perquè el lector es faci una idea. En la darrera Junta de FIC d’abril es va parlar de la commemoració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa que l’entitat sempre celebra amb un acte. La coincidència de les eleccions autonòmiques va fer que ben aviat es pensés en convertir aquest acte en la millor expressió de la llibertat de premsa i de l’enriquiment democràtic com és un debat electoral amb tots els partits amb representació parlamentària en el moment del canvi de legislatura. Com que a L’Hospitalet la cosa dels debats electorals ha estat enrarida des que l’alcaldessa va decidir en les darreres convocatòries municipals no assistir i enviar al seu segon, es va acordar enviar una carta als partits explicant la fórmula del debat, la clau hospitalenca amb que es desenvoluparia, el nombre de blocs, el minut final i el sorteig de totes les forces per evitar discriminacions i garantir la proporcionalitat. Alhora, com que FIC és una entitat privada, així com el conjunt d’entitats de l’Espai de Ciutadania, es va pensar que, per no entorpir la campanya, caldria cercar un espai també privat, encara que tingués una despesa econòmica, cèntric i en condicions, per marcar una certa dinàmica de debats futurs, imprescindibles en una ciutat com la nostra. Com tothom es pot imaginar va suposar una feinada per una entitat que només s’alimenta econòmicament de les quotes del mig centenar llarg d’associats, que no té cap tècnic que faci la feina i que s’ha de moure gràcies al voluntarisme i l’activisme de les persones que en formen part. Valgui dir, de passada, que això només és possible en una entitat que ha aconseguit un clima de treball extraordinàriament afable, gràcies al respecte a totes les opinions, la seva voluntat transversal i l’esperit col·laboracionista que ho impregna tot.
La carta als partits es va enviar el dia 26 d’abril (i amb el PSC es va confirmar que l’havien rebut el dia 27) quan ja estava tot lligat i allà va quedar de manifest que els partits que participessin —esperàvem que tots, pel caràcter igualitari i plural del debat— assumissin les condicions establertes: quatre blocs temàtics en clau hospitalenca, tres minuts per partit, incloses rèpliques entre ells, i un minut final per demanar el vot. Als partits se’ls demanava que elegissin els candidats de l’Hospitalet en millor posició en cadascuna de les llistes, se’ls avisava del periodista que moderaria i que mitja hora abans de l’inici del debat es faria el sorteig dels blocs i del minut final per decidir l’ordre d’intervencions.
El debat va estar a punt de malmetre’s tal com s’havia previst, perquè el representant socialista, el diputat David Pérez, va insistir que el seu partit acceptava tots els termes de la carta excepte el sorteig del minut d’or, afirmant que si qualsevol dels partits presents no estava d’acord amb les normes del debat i les impugnava, la Junta Electoral imposaria el criteri del pes parlamentari, que és el que ell defensava pel minut final. Se li va explicar amb detall que la carta havia estat enviada amb temps i forma i que no s’havia enviat cap altra carta mes amb posterioritat, argument que el diputat socialista rebatia pel fet que ell havia ja parlat de la seva posició amb el president de l’entitat i, en conseqüència donava per fet que el minut final es faria amb la fórmula que ell defensava, s’ha de dir que en exclusiva.
Podia entendre’s el malentès, però també calia donar-li pes al seu argument i per això se li va demanar que ens digués on constava la normativa segons la qual en cas que un partit —en una convocatòria de debat electoral per una entitat o mitjà privat— no estigui d’acord amb les normes fixades, pot impugnar-les i la Junta Electoral li dona la raó. El diputat David Pérez no disposava en aquells moments de la normativa i va presentar aleshores una única opció: o acceptar que el minut final no se sortegés o absentar-se del debat.
A menys de mitja hora d’iniciar-se el debat, els organitzadors i el moderador (amb l’acceptació explícita de la resta de partits) van acabar acceptant les premisses del diputat socialista, després de consultar la LOREG en la mateixa sala i no observar cap punt que posés en valor els arguments utilitzats. L’important va ser aleshores salvar el debat però el moderador va fer una observació al respecte i és que es miraria el tema amb precisió perquè aquella imposició de darrere hora podria crear un nou precedent a la ciutat en debats electorals, que estaria bé resoldre de manera definitiva.
Aquest article és el resultat d’aquesta anàlisi minuciosa dels fets. Per la celebració d’un debat electoral d’un mitjà o d’una entitat privada, cal establir uns mecanismes de consens entre els convidats, però no hi ha base d’impugnació de la Junta Electoral pel fet que els convidats poden perfectament declinar la invitació. Si no declinen la invitació, s’han de sotmetre a les normes prefixades per qui organitza —en general prèviament consensuades— i no poden fer servir l’argument de la Junta Electoral com a pressió, que és exactament el que va fer el diputat al·ludit.
Vam fer també la consulta a diversos serveis jurídics que treballen sobre campanyes electorals de partits i especialment a la Junta Electoral de Zona que ens va enviar un certificat de la consulta que vam rebre ahir dijous i que especifica “Por consiguiente, esta JUNTA ELECTORAL considera que, dado el carácter privado de FIC -que ni siquiera es un medio de comunicación- puede organizar el debate como considere oportuno, siempre y cuando se respeten los principios de pluralidad y, en particular, el de proporcionalidad, sin que por parte de un partido o candidatura se pueda condicionar la celebración del debate, máxime cuando las normas, como es el caso planteado, han sido previamente consensuadas. En relación con el llamado “minuto de oro”, esta JUNTA ELECTORAL se remita a los Acuerdos de la JEC mentados.”
En realitat, l’actitud del diputat David Pérez, ho afirmo amb tota cordialitat, va ser d’intransigència, una posició que en aquesta ciutat no és estranya en el partit que porta governant des de l’any 1979. I el més greu és que o, ens va mentir, o va fer veure que coneixia una norma que desconeixia del tot, que també era una altra forma de mentir i de pressionar. A Foment de la Informació Crítica tenim la voluntat de millorar les fórmules, els mecanismes, els continguts i el desenvolupament dels futurs debats que pensem organitzar i ja no serà possible que ens entabanin amb inexactituds, com ens va passar el 3 de maig.
És veritat que costa tenir una mica de mà esquerra quan sempre s’ha fet servir la mà dreta amb la inflexibilitat del que està tan acostumat al poder, però no s’hi val tot. I alguns ho hauran d’aprendre de cara al futur.
Artículo de opinión Sonia Esplugas. Portavoz del grupo municipal PP de L’Hospitalet
L’HOSPITALET.- Si los presupuestos de la Generalitat se hubieran aprobado, L’Hospitalet habría recibido 11 millones menos, con el visto bueno del PSC. Una vez más vemos como la segunda ciudad de Catalunya es ninguneada por el Govern de la Generalitat y todo ello con la mirada cómplice de un partido socialista que no sabe con quién pactaría, si con la derecha o a la izquierda del arco independentista.
PSC y ERC son cómplices del abandono en educación, sanidad, servicios sociales, vivienda social y de la inseguridad que sufrimos en nuestra ciudad. Por ello, en el último Pleno Municipal, el Partido Popular presentó una moción para que el próximo Govern de la Generalitat cumpla con nuestra ciudad y le aporte los recursos necesarios. Especialmente en materia de seguridad, L’Hospitalet necesita dotarse de más Mossos d’Esquadra. Las cifras del Ministerio de Interior son bien claras: los robos con violencia e intimidación se dispararon un 23% en 2023. También aumentaron los delitos contra la libertad sexual, los hurtos y los robos de vehículos.
Si hablamos de sanidad, aún está pendiente el inicio de las obras para la construcción de un nuevo Centro de Atención Primaria (CAP) y el Centro de Urgencias y Atención Primaria (CUAP) de Sant Josep. Es necesaria la remodelación del CAP del barrio Centre, el CAP de Florida Sud está construido, pero todavía no ha entrado en funcionamiento y el Hospital General de L’Hospitalet (Cruz Roja) está en un estado de degradación absoluta que hace necesaria su reforma integral o su traslado a los terrenos de Can Rigalt.
Y qué decir de cómo están educando a nuestros hijos…Desde el PP hemos denunciado una y otra vez la grave situación de los centros docentes con sobreratios en la mayoría de centros educativos y en todos los cursos. Hay cuatro centros que hacen clase total o parcialmente en barracones, y seis centros construidos en los años 70 que están incluidos en el Plan de Urgencia, con edificios que desde hace 14 años se tendrían que haber renovado o construido de nuevo. Los equipos de asesoramiento y orientación psicopedagógica que dan apoyo al profesorado y a los centros educativos en la respuesta a la diversidad del alumnado, están desbordados. Además, es necesaria la construcción de un nuevo centro de educación especial ya que los dos que hay no son suficientes.
Mientras se autocalifican de “progresistas” el progreso sigue siendo en nuestra ciudad, como en muchas partes de Catalunya, para unos pocos. Las personas usuarias de los servicios sociales siguen quejándose de la falta de personal y de la tardanza en los trámites en las dos oficinas de asuntos sociales y familias. Además, otro gran déficit son las escasas plazas de residencias y centros de día. Y por último y en absoluto no menos importante, faltan viviendas sociales asequibles para jóvenes y familias y es urgente regular la okupación ilegal que está amargando la vida a muchos vecinos, especialmente en los barrios del norte.
El próximo domingo tenemos una oportunidad histórica para acabar con el desprecio con el que ERC y PSC han tratado siempre a nuestra ciudad. Recuerda, tu voto todo lo cambia.
Els nous problemes veïnals exigeixen una posició més crítica de les associacions de veïns en defensa de la ciutadania i al marge de posicions de clientelisme
El moviment veïnal no és pot paralitzar.
El dissabte 27 d’abril, la Federació d’Associacions Veïnals de l’Hospitalet va celebrar la seva assemblea anual. Com en ocasions anteriors, no va ser un acte plàcid i tranquil. Dos temes bàsics van centrar l’atenció, i les tensions, a l’assemblea: l’estat dels comptes i la dimissió del president, Manuel Piñar.
Sobre l’estat de comptes, resulta sorprenent la existència d’un dèficit l’any 2023 de 9.460,47 euros sobre uns ingressos de 876 euros. Les explicacions d’aquesta situació financera poden trobar-se tant en una gestió econòmica poc eficient i a problemes en l’arribada d’una subvenció municipal. De tota manera hauria de ser preocupant que una entitat que, en teoria, representa al veïnat davant les administracions, basi la seva economia en subvencions de la mateixa administració pública.
En la convocatòria de l’assemblea un dels punts era el de la substitució de càrrecs dimitits, sense explicar quins. Un cop reunida l’assemblea es va comunicar que Manuel Piñar, president de la FAV en les últimes dècades presentava la seva dimissió. Proposant-ho així, feia difícil presentar alguna candidatura tot i que, com informa un dels assistents, va veure per sorpresa en el descans de l’assemblea com el president dimissionari, Piñar, feia unes declaracions a la TV de la ciutat al costat de la que seria nomenada més tard nova presidenta, Maite de la Concha, presidenta de l’associació de veïns Districte IV, que es va separar de la AVIV de La Florida fa un parell d’anys. Tot semblava ja decidit en algun lloc extern a la mateixa assemblea.
Tot plegat va provocar tensions a l’assemblea, com algun comentari masclista del president sortint, “els papers son com les dones, se’ls hi ha de mirar el cul”, que va ser retirat després de la queixa d’una de les assistents a l’assemblea. També va haver-hi un incident quan el president de la Associació de Bellvitge va exigir que, per educació, a ell se’l respongués en castellà i no en català.
Més enllà d’aquests incidents que poden valorar-se, es va fer evident que la convocatòria de l’assemblea na es va fer en els terminis fixats ni tampoc es va procedir a presentar i aprovar l’acta de l’anterior assemblea com seria preceptiu, el que posa de manifest l’estil de treball existent dins la Federació.
Els problemes, però, son més de fons. Una part del moviment veïnal de la ciutat sembla paralitzat. Les associacions d’alguns barris, com explicava la Carme Santmiquel abans de morir, sobreviuen gràcies als socis de Sinera, l’asseguradora de decessos lligada a la CONFAC.
D’altres, son incapaces de donar resposta d’algun tipus a desastres especulatius com els nous blocs de Cosme Toda, abandonant la defensa del veïnat que, al final, ha d’assumir una plataforma. Coses similars poden dir-se de l’associació oficial de Bellvitge que dona suport explícit al nou PDU Biopol-Granvia que implica la construcció de nous blocs al sud de la ciutat. De fet, costa veure a la FAVLH prenent posicions sobre les problemàtiques veïnals als barris o donant impuls a iniciatives de mobilització contra la especulació urbanística o l’estat dels serveis públics a l’Hospitalet.
Quatre de les associacions més actives de la ciutat, la associació de La Florida, la associació independent de Bellvitge, la de Collblanc -La Torrassa i Som Santa Eulàlia va difondre un document crític sobre l’assemblea, afirmant que a hores d’ara la Federació està tocant fons.
En el seu comunicat, desprès de descriure els fets de l’última assemblea, les quatre associacions afirmen que: “La FAVLH ha tocat fons. Però això no vol dir que s’aturi el moviment veïnal ni les seves lluites als nostres barris. Ans el contrari, als nostres Barrios seguirem mobilitzant al veïnat per dignificar la vida de les nostres veïnes i veÏns.”
Jaume Graells.Portaveu del grup municipal d’ERC-EUiA
Ens trobem amb un planejament urbanístic al servei d’interessos especulatius, amb la construcció desenfrenada sense preveure la reserva de sol per als equipaments necessaris.
En el Ple del mes d’abril es va debatre –es nota que estem en campanya– sobre quin era el Govern de la Generalitat que necessitava la nostra ciutat per encarar el futur. Més enllà que cadascú defensa el govern dels seus com a millor opció possible, el debat a l’Hospitalet més aviat hauria d’anar sobre què ha de fer el govern municipal (i què no està fent) per aprofitar totes les oportunitats i recursos d’altres administracions, governi qui hi governi, sota la premissa de que els governs estan per col·laborar i no per posar-se pals a les rodes per treure’n rèdit del desgast polític dels altres. Per fer oposició, ja estan els parlaments i els plens municipals.
Al Ple, però, ens vam trobar el victimisme habitual del govern municipal, secundat per algun altre grup que li dona suport, culpant els successius governs de la Generalitat, sense distinció, de la situació històrica certament deficitària que viu l’Hospitalet. És bo reivindicar la ciutat davant altres institucions, però també ho és fer autocrítica i preguntar-nos pel paper jugat pel nostre Ajuntament, i la seva alcaldessa, per liderar, captar el màxim de recursos i facilitar l’acció del Govern de torn, en benefici de la ciutat. La realitat és que, més que com a administració facilitadora, l’Ajuntament ha actuat, per acció o per omissió, com un obstacle a l’hora d’aterrar recursos, oportunitats i polítiques progressistes al territori.
Posem exemples. La ciutat pateix una situació complexa, d’emergència educacional i creixent demanda. Sí, les competències són de la Generalitat, i és qui n’ha de donar resposta. Sobta, però, que davant d’uns pressupostos que ha incrementat, en els darrers tres anys, més d’un 30% la inversió en educació, desencallant també molts dels reptes pendents, a l’Hospitalet no es percebi com a positiu, a diferència d’altres ciutats. Ràtios desbordades, manca d’equipaments escolars, o de places bressol municipals, etc. És perquè al departament d’Educació ens tenen mania, com es va insinuar al Ple… o el nostre Ajuntament alguna cosa no ha fet bé, en els darrers anys?
Ens decantem per la segona opció. No és només pels greus errors comesos per l’actual regidor d’Educació, que ha actuat més com a diputat de l’oposició que com a membre d’un govern corresponsable i constructiu, posant pals a les rodes per evitar que s’avancés en trobar sortides als reptes plantejats, aplicant la filosofia del quan pitjor, millor. Més enllà de la incompetència personal, hi ha tot un seguit de mancances estructurals que requereixen un canvi cultural i de model a l’Ajuntament, que va més enllà de petits retocs o el relleu de qui no funciona. Ens cal molt més, un gir copernicà en el relat i en el govern de la nostra ciutat.
Ens trobem amb un planejament urbanístic al servei d’interessos especulatius, amb la construcció desenfrenada sense preveure la reserva de sol per als equipaments necessaris. I després és quan la Generalitat es troba amb un problema insalvable: la manca de solars per construir escoles, instituts o equipaments sanitaris. Això limita la dotació d’equipaments a l’Hospitalet, a diferència d’altres ciutats.
Però també tenim un greu problema amb la paràlisi administrativa de l’Ajuntament. Un bloqueig que fa que res avanci. Els tràmits es tornen inacabables. Per exemple, tot i que el departament d’Educació té tot enllestit i amb pressupost assignat des del 2021 per iniciar les obres de construcció de quatre nous edificis escolars a la ciutat, els tràmits municipals ho tenen tot bloquejat des de fa tres anys. Lamentable.
Podem parlar també de l’oferta d’escola bressol. Som el municipi amb menys places municipals de 0-3 de les ciutats de més de 25.000 habitants. Això són menys places, però també menys famílies de l’Hospitalet que es beneficien de la gratuïtat de l’I2 que ha impulsat aquest Govern de la Generalitat. La ineptitud de la regidoria d’Educació, a més, té paralitzat el procés d’incorporació a la xarxa pública de les cinc escoles bressol subvencionades, que van prometre abans de les eleccions, i que hem denunciat també el darrer Ple acompanyant les famílies afectades.
I si parlem de l’àmbit de la Salut, hem de celebrar que per fi el CAP Florida Sud sigui una realitat, que entrarà en funcionament en les properes setmanes, i que ja s’hagi licitat el nou CUAP i CAP Sant Josep. Reivindicacions històriques, fetes realitat gràcies a la col·laboració i cooperació entre administracions, amb més diligència en la cessió de solars, i s’ha notat. Però tenim encara molts reptes, com la construcció del nou Hospital General de l’Hospitalet a la zona de Can Rigal. Aquest és, ho hem de dir clarament, el gran engany i el fracàs de l’alcaldessa Núria Marín, incapaç de liderar el desenvolupament de la zona nord des dels interessos públics i de ciutat, i cedint la iniciativa, un cop més, als interessos urbanístics privats i especuladors. A Barcelona sí han fet els deures, amb un acord a vàries bandes que aplana el camí per al trasllat de l’Hospital Clínic a la zona de la Diagonal, a tocar del nostre terme municipal. Un cop més a l’Hospitalet, el nostre Ajuntament arriba tard.
Podríem destacar altres exemples, en sectors com el de l’habitatge, els serveis socials, l’ocupació, la promoció econòmica etc. En tots ells hi trobarem la inacció i la incompetència del nostre Ajuntament. Un govern més interessat en treure redit polític de les mancances d’altres, sense assumir el seu paper corresponsable i facilitador de les polítiques progressistes i de lideratge per atraure projectes i recursos a la ciutat. Un cop més, a l’Hospitalet se’ns està passant el tren de les oportunitats. Altres se n’aprofiten.
Els set candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes dels partits PSC, Junts, Comuns, Ciutadans, CUP, Vox i PP, més el candidat d’ERC del Baix Llobregat, van confrontar divendres, 3 de maig, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, les seves propostes electorals de cara a les eleccions del proper 12 de maig a un teatre del Centre Catòlic ple de públic. Al finalitzar el debat, una veïna del públic es va adreçar als vuit polítics per dir que a partir de dia 13 de maig deixin la bronca perquè els salaris són tan baixos i els preus tan alts, que els joves no poden viure.
Aquesta quarta i ultima entrega de la detallada crònica del debat, la clourem amb el resum del minut final que els representants dels partits van fer en ordre de menor a major suport electoral a les darreres eleccions. Però abans, van explicar les seves propostes sobre el quart i darrer bloc temàtic del debat, sobre l’urbanisme, el canvi climàtic, l’habitatge, la política turística. I més concretament, en clau ciutadana de l’Hospitalet: què fer amb els barris del nord de la ciutat més densament poblada d’Europa, per què la Generalitat permet la saturació de l’espai lliure (com hem vist recentment en el cas del projecte Biopol a Bellvitge), el futur de les ciutats saturades respecte del canvi climàtic i la necessitat d’oasis i espais verds, els apartaments turístics, el preu del lloguer, la pressió dels fons voltors, etcètera. Aquesta és l’exposició feta pels partits amb l’ordre resultat d’un sorteig consensuat:
Xavier Valverde (CUP). El candidat va cedir el seu temps a un grup de veïnes encapçalades pel Sindicat de Llogateres, que quan el debat anava pel bloc 3 va increpar als vuit polítics i al moderador perquè no es parlava sobre el problema de l’habitatge, capítol que l’organització, l’associació Foment de la Informació Crítica (FIC) amb el suport d’Espai de Ciutadania, havia deixat pel bloc final del debat. Al arribar aquest punt, Xavier Valverde, de la CUP, va cedir el seu temps d’intervenció als veïns dels blocs del carrer Occident, 14 i Holanda, 36, que han denunciat que els propietaris dels seus habitatges no renoven els contractes per dedicar-los a pisos turístics. Malgrat aquesta cessió de temps, l’organització del debat va donar la paraula al representant de la CUP, doncs el candidat d’ERC va manifestar la seva voluntat de cedir també part del seu temps. Valverde va dir que “tenim que batallar cada dia enfront el problema dels pisos turístics, i la gentifricació de la ciutat de l’Hospitalet, perquè cada dia tenen que marxar dels seus barris veïns per aquesta situació de renovació dels pisos per dedicar-los al turisme”.
Jordi Albert (ERC). “S’ha aprovat un decret per a limitar els pisos de temporada que afecta a les situacions d’expulsió dels veïns com han exposat ara aquests afectats de l’Hospitalet. És un decret que es pot convalidar, però ja veurem quins grups polítics ho fan. Vaig formar part d’una mobilització en un cas similar, al carrer Barcelona, 113, de Sant Joan Despí. I puc avançar que podem aconseguir una solució a partir de negociar amb la propietat. En aquell cas, era un fons voltor que incrementava el preu dels lloguers. Després de lluitar es va aconseguir que les familias poguessin continuar de lloguer amb una solució que avui en dia encara perdura. Si en el cas d’aquests veïns de l’Hospitalet s’aborda de forma conjunta entre les administracions, podrem aconseguir la continuïtat d’aquestes families en casa seva al temps que els polítics tenim que convalidar la llei contra la temporalitat.”
Eliseu Esterlich (Junts). “L’accés a l’habitatge és un problema que afecta a molta gent. Quan avaluem polítiques per a la gent hem d’aportar molta ciència i poc dogma. Augmentar l’oferta d’habitatges disponibles, fomentar que els propietaris puguin posar en lloguer els seus habitatges, son dues solucions. Com també ho és fer promoció de que locals comercials tancats es puguin fer habitatges. També millorar l’eficiència energètica davant el canvi climàtic i la sequera perquè la Generalitat lideri la gestió de l’aigua i que es reparin les fuites de la xarxa de distribució. També cal més ajuts a l’estalvi i l’eficiència, que el riu Llobregat no sigui un abocador i una nova llei de residus. I respecte a l’urbanisme, l’Hospitalet és una ciutat molt densa i per això s’ha de soterrar les vies ferroviàries, perquè serà una oportunitat per alliberar espais i aconseguir zones verdes. A més, cal millorar el transport, Rodalies, i unificar els dos ramals de la L9 del Metro, a més de garantir la transició energètica.”
Noemí de la Calle (Cs). “Centraré la meva intervenció en l’habitatge. Al meu partit considerem que el turisme és una font de riquesa, perquè moltes persones de l’Hospitalet treballen en hostaleria i el turisme i resulta més una oportunitat que no pas una cosa negativa, però la pressió turística està expulsant als veïns. A Ciutadans vam fer la proposta al Parlament de destinar part de la taxa turística que es cobra per invertir en habitatge social. L’augment del preu de l’habitatge ve per la poca oferta que hi ha i la molta demanda. Quasi el 80% dels pisos estan en mans de petits propietaris, no de fons voltors i en la majoria d’ocasions necessiten cobrar el lloguer per a pagar la residència de l’avia, però en moltes ocasions no posen les seves propietats en lloguer per por a que els ocupin o destrossin”. La candidata va afirmar que hi ha inacció de les autoritats, perquè la Llei 2007 del Parlament fa 20 anys ja deia que el 15% del parc d’habitatge a Catalunya seria de lloguer social i estem en el 3%. “No tenim parc social perquè als qui han governat des de llavors no els ha donat la gana de acomplir les lleis que ells mateixos van aprovar”, va acusar De la Calle. “Els hi surt més barato centrifugar als petits propietaris i seguir gastant en guinguetes separatistes.
Sonia Esplugas (PP). “Apostem per un urbanisme sostenible amb espais lliures per a la ciutadania y més zones verdes. L’Hospitalet estpa densament poblada, sobretot la zona Nord, però a dia de avui també ho està la zona centre i sud, àrees que es veuen col·lapsades per macro projectes urbanístics que impulsa l’Ajuntament. Ens trobem en una situació esperpèntica de no deixar de construir pisos sense els equipaments necessaris per a la gent, com escoles, CAPS, centres socials, etcètera, per als nous veïns que arriben. Defensem que la capacitat de càrrega de veïns de l’Hospitalet ja està coberta. No volem que vingui més gent perquè, en cas contrari, els que ja hi som no estarem bé. S’han de rehabilitar habitatges a la zona Norte per millorar-les i donar sortida a molts veïns. I tenim que estirar de les orelles a ERC perquè no ha construït habitatge social que es va prometre a l’Hospitalet i PSC també té la culpa perquè les cases del Passatge Pons de la Torrassa, comprades des de 2008 en principi per a la gent amb mobilitat reduïda, encara avui estan apuntalades i no s’ha fet res de res. Volem no tenir por a la inseguretat jurídica perquè la llei de l’habitatge no ha servit per res, perquè ha tensionat encara més els preus dels lloguers. També en sequera, ERC va prometre 8 dessaladores i només hi ha dues construïdes. Aquest estiu veurem vaixells transportat aigua cap a Barcelona”.
Núria Lozano (Comuns). “El preu de l’habitatge ha pujat el doble en els darrers anys i per això és important aplicar limitacions. Cal més inspecció i una moratòria d’apartaments turístics. Necessitem un parc d’habitatges de lloguer social. No tenim recursos habitacionals per atendre a les persones com les veïnes afectades per la gentrificació turistica. Catalunya és la comunitat autònoma amb més desnonaments i necessitem mecanisme de mediació per evitar abusos. Cert que resulta més fàcil recòrrer a mecanisme de rehabilitació, perquè tenen un menor cost, s’incorpora més rapid i té menys impacte ambiental. El cas de Cosmetoda a l’Hospitalet està en mans de la Justícia per incompliment de la llei urbanística en un clar cas de pelotazo. Aquesta mena d’urbanisme empitjora la salut ciutadania i posa en evidència que necessitem refugis climàtics: menys asfalt i més terra i verd i pacificar entorns escolars i també pel comerç. També cal millorar la mobilitat sostenible i el soterrament de les vies”.
David Pérez (PSC). “La darrera promoció d’habitatge públic a l’Hospitalet va ser proposada pel Govern tripartit de la Generalitat. Van ser 64 pisos al juliol de 2014. Des de fa deu anys que no s’ha fet cap promoció a l’Hospitalet. Cap ni una i això evidència un problema, perquè hem fet tard. Hem de recuperar també l’entorn amb el pla de barris. En el projecte de Pressupostos de Generalitat contemplava la llei de barris. L’Ajuntament de la ciutat fa cessió de terrenys a la Generalitat per construir habitatge, CAPS, equipaments socials, etcètera, encara que la Generalitat no sempre demana la cessió terreny, perquè hi ha casos en que els compra, però a l’Hospitalet sempre demana que l’ajuntament compri el terreny. El cas dels veïns que han parlat, crec que amb els mecanismes de negociació amb la Generalitat i l’Ajuntament es pot salvar a les famílies perquè es puguin quedar en les seves llars i evitar aquesta situació desesperada”.
Francisco J. González (Vox). “La veritable causa de l’encariment de l’habitatge és la diferència abismal entre oferta i demanda. Catalunya acumula un dèficit de 162.000 habitatges, perquè dels 222.000 noves llars només s’han fet en els darrers anys 50.000. A l’Hospitalet, els seus ciutadans per llogar un pis normal té que dedicar el cent per cent del sou d’una persona treballadora. I per comprar té que dedicar més de 20 anys de la seva vida el sent per cent del salari. La situació es inassolible a judici de Vox, que denúncia que la consigna del separatisme i de l’esquerra ha estat assenyalar als propietaris, un extrem que s’ha demostrat que no és la solució. S’ha d’augmentar el parc d’habitatge social i plantegem un pla de deu anys per a la construcció de 225.000 pisos socials amb una mica més de mil milions d’euros. També cal crear un marc legals perquè els propietaris no tinguin por a la morositat o a l’ocupació. En matèria d’aigua, tenim que posar al servei dels ciutadans aigua barata i de qualitat, també per a la industria i l’agricultura, gràcies a un pla nacional d’interconnexió de totes les conques hidrogràfiques”. “Prou d’enganyar, perquè l’aigua no falta a Catalunya, doncs els embassaments de l’Ebre estan al 85% i els de Lleida a més del 60%. Aquesta és la gran mentida de la sequera a Catalunya”, va denunciar el representat de Vox.
Darrera intervenció dels candidats en l’anomenat “minut d’or” per adreçar-se a l’electorat en l’ordre de menor a major representativitat a l’actual Parlament de Catalunya:
Sonia Esplugas (PP).Des de fa anys la realitat de Catalunya és preocupant: les empreses marxen i les famílies veuen compromesa la seva economia. Els partits separatistes, amb l’ajut del PSC, són els responsables del deteriorament dels serveis públics. És urgent donar solucions. Volem més seguretat, una fiscalitat més justa i, des del PP, volem una Catalunya de primera. Per això és tan important que l’Hospitalet doni un tomb a la política. Només amb un PP fort i decisiu serà possible. El teu vot tot ho canviarà.
Noemí de la calle (Cs). Portem dècades d’inacció perquè els governs només estàn centrats en el procés independentista. Si volem més habitatge s’ha d’aturar als partits independentistes a les urnes. Ciutadans és un partit lleial que mai pactarà amb els independentistes. Per això som una garantia per centrar-nos en els problemes reals de la gent. Per una Catalunya per a tothom, vota Ciutadans.
Núria Lozano (Comuns).L’Hospitalet és la segona ciutat de Catalunya, però la Generalitat ens tracta com si fóssim de tercera. Tenim dret a la sanitat, a l’ensenyament i també drets socials. Necessitem una ciutat més verda i el dret a viure dignament. Per als Comuns aquest és el model de serveis públics que posa les necessitats de les persones en el centre, per això aspirem a implementar un Govern amb garanties d’esquerres.
Xavier Valverde (CUP).Les situacions que hem vist en aquest debat de veïns expulsats pel turisme està passant a l’Hospitalet. Si el PSC està a favor de l’habitatge social, podrien no cedir 1.200 metres per a la construcció d’una residència d’estudiants que costarà cada habitació 720 euros. En aquestes eleccions va de triar entre el totxo i el sindicat de llogateres, entre projectes com el Biopol de Bellvitge o obrir CAPs. Vota defensem la terra.
Francisco J. González (VOX).Faig una crida als catalans de bé per a defensar-se. Perquè puguin caminar segurs pel carrer, tant avis com a nens, que es pugui triar la llengua d’ensenyament i de parla, acabar amb la política lingüística i eliminar els impostos autonòmics al temps que s’imposa l’imperi de la llei i es recupera l’habitatge digne i uns serveis públics i socials també dignes i denunciar el fals ecologisme i l’agenda 2030 per a que Catalunya sigui pròspera.
Eliseu Esterlich (Junts).Catalunya viu un moment difícil, però no hem de defallir. Volem el Govern amb moral de victòria encapçalat pel president Puigdemont. Tenim que concentrar el vot en la nostra opció per posar fre al sucursalisme i solucionar els problemes de la gent. Crido a l’Hospitalet a anar a les urnes a votar Junts més president Puigdemont
Jordi Albert (ERC).S’ha afirmat aquí que la Generalitat no ha destinat més mossos a l’Hospitalet, quan s’han adjudicat 40 nous agents en tant que a la Guardia Urbana hi ha un 40% d’absentisme. I la Generalitat ha impulsat habitatges a L’Hospitalet, quasi mil pisos, en tant que l’Ajuntament només 190. També la Generalitat té la disposició per fer dos instituts que no es fan per problemes administratius de l’Ajuntament de la ciutat.
David Pérez (PSC).Hi ha molta gent que projecta estar en contra del PSC i de l’ajuntament perquè han fracassat en les seves propies polítiques. En els darrers 10 anys, ens han posat a la cua, També han fracassat en la bronca i la propagació del conflicte. Nosaltres, els socialistes, passem pàgina i mirem el futur amb un projecte de país i per fer les transformacions que necessita per fer una Catalunya nova. Entre tots. Perquè Catalunya torni a ser pionera en tots els aspectes, perquè ens ho mereixem. Amb Salvador Illa ho aconseguirem, perquè es bona gent.
Aquesta tercera crònica del debat es centra en el bloc temàtic de les propostes dels candidats sobre els serveis a la ciutadania, des dels serveis socials i assistencials, als serveis sanitaris, l’ensenyament, la seguretat ciutadana. En clau hospitalenca: els nous dèficits d’escoles, el problema de la privatització sanitària, la manca d’infraestructures d’assistència primària i d’hospitals, el problema de la inseguretat als carrers i la infradotació de la guàrdia urbana, etcètera.
Un debat amb la participació del públic també.
Els candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes dels seus partits a les eleccions autonòmiques del 12 de maig, Noemí de la Calle (Cs), Xavier Valverde (CUP), David Pérez (PSC), Eliseu Esterlich (Junts), Francisco J. González (Vox), Núria Lozano (Comuns), Sonia Esplugas (PP) i el del Baix Llobregat, Jordi Albert (ERC) van confrontar divendres 3 de maig les seves propostes electorals a un teatre del Centre Catòlic ple de públic.
Aquesta és la tercera crònica del debat, centrada en el tercer bloc temàtic que es va tractar, amb les propostes sobre els serveis a la ciutadania, des dels serveis socials i assistencials, als serveis sanitaris, l’ensenyament, la seguretat ciutadana. En clau hospitalenca: els nous dèficits d’escoles, el problema de la privatització sanitària, la manca d’infraestructures d’assistència primària i d’hospitals, el problema de la inseguretat als carrers i la infradotació de la guàrdia urbana, etcètera. En aquests enllaços es pot consultar les altres dues parts del debat i demà publicarem a lestaca.com la quarta i ultima part. A continuació, les propostes dels vuit candidats sobre el bloc de serveis a la ciutadania:
Jordi Albert (ERC). Els pressuposts d’ERC als darrers tres anys han incrementat més del 30% les partides destinades a serveis socials, sanitat i educació, segons Albert. Perquè dels drets socials, els pilars fonamentals son l’educació, la salut i una bona assistència social. Les solucions, a judici del candidat d’ERC, no vindran caigudes del cel. El primer problema assenyalat és que en la planificació urbanística de la ciutat de l’Hospitalet no s’ha fet reserva d’espais de cara a la construcció dels serveis i ha estat mal planificada. Això ha provocat que quan el departament d’Educació ha volgut fer escoles, no ha trobat espais disponibles. I per garantir l’educació cal disponibilitat de sol per construir les escoles. S’ha fet un pla de xoc per donar resposta, però no es suficient. També hi ha una problemàtica derivada de l’increment dels ratis a l’Hospitalet, malgrat que el govern de la Generalitat d’ERC ha incrementat en 25.000 professionals les dotacions d’Ensenyament.
Sonia Esplugas (PP) va començar parlant sobre la inseguretat ciutadana, perquè assegura que s’han incrementat els robatoris i que els mitjans de comunicació recullen les baralles, ocupacions il·legals d’habitatges, els atracaments, etcètera. Una situació que va afirmar que a l’Hospitalet és sagnant perquè fan falta més Mossos d’Esquadra. La candidata del PP va dir que a Catalunya hi ha un mosso per cada 435 habitants i a l’Hospitalet hi ha un per cada 900 ciutadans. Però també va assenyalar que a la segona ciutat de Catalunya es necessita més presencia d’agents de la Guardia Urbana i una millor coordinació amb la Guardia Civil i la Policia Nacional. Va afirmar que quasi la meitat de las ocupacions de tota Espanya es produeixen a Catalunya i “a l’Hospitalet sabem el que són les ocupacions mafioses i el que suposa per a la comunitat de veïns”. Sobre sanitat, va dir que necessitem més CAPS i que el QUAP de Sant Josep tenia que haver començat al desembre de 2023, a més de la renovació del CAP del Centre, en tant que el de La Florida Sud encara no està en funcionament i no està equipat. Ara només tenim promeses sobre l’hospital general, que se sap que té sostres d’amiant des de fa temps i només hi ha promeses de trasllat. La candidata popular va acusar a ERC i PSC que governen la Generalitat de que l’Hospitalet tingui aules saturades, ratis disparats, i que hagi baixat un 54% la inversió a la segona ciutat de Catalunya, perquè encara tenim barracons i no tenim atenció psicopedagògica, quan necessitem un centre d’atenció especial.
Xavier Valverde (CUP). Va dir que en matèria de serveis, la Generalitat ha posat el llop a protegir les ovelles, tants els governs de Convergència com els del tripartit, perquè “s’ha demostrat que no s’han cregut la defensa de l’escola i la sanitat pública. S’ha de saber qui dels presents porta els seus fills a l’escola pública o a la privada o millor dit, concertada, que s’ha de recordar que també és privada i que a hores d’ara són el 60% de les places escolars”. Qui té mútua sanitària?, també va preguntar el candidat de la CUP, que va advertir que posar un conseller que defensa les mútues no és el més adequat per obrir hospitals i CAPS. En aquest sentit, va afirmar que no vol tenir ni un Illa o un Boi com a consellers de Sanitat. Si governa la CUP, va afirmar que farien a l’Hospitalet el CAP de Sant Josep perquè els veïns no tinguin que anar al districte Centre. I també acabarien amb els barracons de l’escola Paco Candel. Valverde va assenyalar que s’ha de parlar d’això i “que ens diguin quines formacions estan decidides a acabar amb els concerts econòmics i no tancar cap llit d’ Hospital”. També va denunciar que l’atenció de serveis socials s’externalitzi.
Noemí de la Calle (Cs) es va adreçar al candidat del PSC per assegurar que no és necessària la immersió lingüística “perquè parles un perfecte català”. Afirmà que l’informe PISA assenyala que la immersió ha estat “nefasta” pels alumnes catalans. Des de Ciutadans es proposen fomentar tres llengües: català, castellà i anglès “per les exigències del món laboral”. La candidata va assegurar que “si volem millores tenim que deixar el procés i que els recursos de, per exemple, les ambaixades s’inverteixin en educació infantil de 0 a 3 anys i trencar el cercle de la pobresa per assegurar l’ascensor social”. Perquè “el talent no entén de classes socials i cal assegurar la igualtat d’oportunitats”. Per això va defensar augmentar la inversió en educació fins arribar al 6% del PIB “tal i com diu la llei de Catalunya que, per cert, cap govern ha complert”. També va defensar l’eliminació dels barracons, millorar els ratis a les aules amb escoles d’alta complexitat en quan a ensenyament. I augmentar les places de residencies pels grans, perquè “l’Hospitalet està per sota de la mitjana nacional”. També va reclamar la contractació de 4.000 nous metges i ampliar els horaris dels CAPs e introduir especialitats com pediatria. I sobre l’ús del català a la sanitat, va afirmar que “qui salva vides són els metges, no els lingüistes”.
Francisco J. González (VOX). El candidat va defensar que els espanyols tinguin prioritat a rebre ajudes públiques perquè “tenim que cuidar primer als nostres” en matèria social. Va afirmar la saturació i massificació de la sanitat i les escoles degut a la immigració massiva i descontrolada i va denunciar que s’ha posat diners “sostrets dels nostres impostos a projectes ideològics”. La saturació als col·legis de l’Hospitalet ho pot constatar qualsevol, doncs a l’actual curs 2023-2024 “tenim el desafiament d’una matrícula, amb una mitjana de 40 nous alumnes a la setmana, fins arribar als 3.200 alumnes nous que no estaven previstos al començar el curs”. Aquesta, per el candidat de Vox, és l’altre cara de la immigració massiva, es a dir, “la impossibilitat de planificar”. Si a aquesta circumstància s’afegeix la manca d’inversions de la Generalitat a l’Hospitalet per construir infraestructures sanitàries i d’ensenyament, “és una tempesta perfecta la sobrecarrega i la manca de mitjans”. Vox proposa “acabar amb el malbaratament del separatisme i uns serveis que prioritzin als veritablement necessitats”. Finalment, va assenyalar que a Catalunya hi ha aigua i ha de ser per a tothom, va defensar una policia “dotada d’autoritat” i va dir que “hi ha immigrants per a treballar, però també venen per a viure dels altres”.
David Pérez (PSC). Va començar la seva intervenció reconeixent que parlar català “m’ha costat esforços afegits, perquè vaig aprendre a l’escola del Gornal”. El candidat va afirmar que “qualsevol persona que hagi fet la immersió lingüística a l’Hospitalet sap perfectament el castellà”. En matèria de serveis, va assegurar que “no funciona l’atenció primària, a la zona nord de l’Hospitalet s’està derivant als pacients a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, la pediatria ha desaparegut dels CAPs de la ciutat i han crescut els problemes de salut mental. El candidat socialista creia que l’ajuntament de l’Hospitalet “ha de participar de la planificació sanitària de la ciutat perquè sap perfectament el que s’ha de fer i s’ha de parlar entre totes les institucions”. Va dir que la Generalitat no ha consensuat amb l’Ajuntament, extrem que va negar el representant d’ERC. “Nosaltres volem dedicar el 7% del pressupost a la salut i també a les residències de la tercera edat, perquè la Generalitat no n’ha construït cap”. Va estendre aquesta proposta a la resta de Catalunya per “revertir aquesta situació perquè tenim un dèficit important”. Pérez es va comprometre a fer més desplegament de Mossos si el PSC governa la Generalitat i va afirmar que l’Hospitalet té ara “més Guardia Urbana que mai, doncs ha passat de 300 a 400 agents”. I va concloure la seva intervenció: “M’agradaria que aquest esforç que fa l’ajuntament també el faci la Generalitat”.
Núria Lozano (Comuns). La candidata va començar afirmant que “necessitem generar una excepcionalitat por manca d’espais per construir nous centres escolars, doncs s’escolaritzen a l’Hospitalet un de cada tres alumnes de Catalunya, creant durant aquest curs escolar un total de 29 grups bolets, a l’hora que coexisteixen escoles amb barracons amb altres escoles elitistes que encara segreguen les seves aules per sexe”. També va denunciar que la Generalitat no ha construït ni una escola bressol d’infantil. “Els nostres nens tenen dret a inversió en educació i a fer activitats extraescolars, però també tenen problemes de salut”. La candidata va denunciar que a l’Hospitalet “hi ha una espera de 15 dies, temps molt superior a les 48 hores previstes per a una visita comunitària i l’espera s’allarga molt més per les intervencions quirúrgiques”. També va denunciar que “necessitem urgències pediàtriques i la construcció de l’hospital general per deixar d’enviar als ciutadans al Broggi”. I en matèria de seguretat, va afirmar que l’Hospitalet “no té xifres substancialment superiors, perquè els delictes que més creixen son les estafes y la ciberdelinqüència”.
Eliseu Estarlich (Junts). Va afirmar que la Generalitat dedica la majoria de despesa en política social: salut, educació i atenció social. “Tots tenim que estar units per tenir més recursos per a Catalunya i tenim que parlar dels problemes per buscar les raons i les causes”. Sobre sanitat, el candidat va defensar fer els equipaments mencionats, “augmentar l’atenció intermèdia, per garantí atenció dependència i modernitzar amb recursos domiciliaris”. En definitiva, va proposar enfortir el paper de les regions sanitàries i lluitar contra el dèficit fiscal. També fer habitatges per a la gent gran i garantir la seva atenció. Per al candidat de Junts, “és una notable font de riquesa l’hospital Bellvitge i l’ICO, i potenciar l’atenció en salut mental, a més de repensar l’atenció de llarga estada psiquiàtrica de mig i llarg termini. També va defensar “una educació en llengua catalana en tots els àmbits i atendre la matricula viva, però també una formació professional dual i una llei d’aprenentatge. I en matèria de seguretat, “una llei del sistema policia català per poder coordinar millor”.
En el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, els vuit candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes dels seus partits a les eleccions catalanes del 12 de maig parlen sobre immigració, diversitat i convivència
Foto de familia abans de començar el debat.
En aquesta segona entrega de la crònica del debat organitzat per l’associació Foment de la Informació Critica (FIC) entre els candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes de les eleccions al Parlament de Catalunya (veure la primera entrega aquí: https://lestacarevista.wordpress.com/2024/05/04/el-debate-electoral/), es ressenya el bloc en torn a la problemàtica com a reptes al voltant dels moviments migratoris, la multiculturalitat, el creixement demogràfic, la integració social. Un enfocament que l’organització, amb el suport de l’Espai de Ciutadania, es demana als polítics que parlin en clau ciutadana, amb propostes per a la ciutat de l’Hosptialet, de manera destacada, per explicar quina política s’ha d’aplicar en barris on la proporció de nouvinguts supera el 30%, igual que quina política d’integració cultural fer servir, el problema del català i la multiculturalitat, etc.
El moderador del debat, el periodista, historiador i dramaturg Jesús A. Vila, membre de la junta de FIC, va arrancar el debat assenyalant que l’acte d’exposició de propostes a l’Hospitalet no se celebra avui (dia 3 de maig) perquè sigui divendres ni per casualitat. Obeeix a un propòsit que la nostra entitat, dedicada a promoure l’esperit crític, la informació crítica, la co-responsabilitat ciutadana i la participació democràtica, commemora des que la vam posar en marxa al febrer del 2018: el Dia Mundial de la Llibertat de premsa que, des de l’any 1994, se celebra arreu per iniciativa de la UNESCO i de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
El moderador va explicar també que “L’objectiu d’aquest Dia Mundial de la Llibertat de Premsa era defensar la independència dels mitjans, reconèixer una tasca professional que en alguns indrets s’ha convertit en una professió de risc i analitzar l’estat de la llibertat de premsa al món. Aquest objectiu, però, s’ha quedat petit i ara el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa és el millor moment per defensar el codi deontològic d’una professió on no tots els que es diuen periodistes defensen la veritat, no tots els mitjans que s’emparen en la llibertat democràtica volen servir el desenvolupament de la democràcia. I, on el poder ha entès que domesticar els mitjans a base de regar les empreses periodístiques amb recursos públics, és la millor manera de tenir-los emmanillats i convertir-los en aparells de propaganda, i no el que haurien de ser els mitjans de comunicació en un món lliure i avançat: vehicles d’enfortiment de l’opinió pública. I encara més quan els mitjans són de titularitat pública, als quals cal reclamar pluralisme, objectivitat, accés fàcil, igualtat en el tractament informatiu i no discriminació, perquè aquests mitjans són de tothom i no del poder que els gestiona.”
A continuació va afirmar que “Una altra magnífica manera de commemorar el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa és oferir espais on els que aspiren a governar-nos expliquin —sense altres limitacions que les derivades del bon to, l’educació i l’ànim constructiu—, les seves propostes si reben el suport de la majoria electoral. Per això, s’ha fet el debat i per això és tan important que hagin acceptat apropar-se a la ciutadania, que és una cosa molt habitual quan s’aspira al poder i no tan habitual quan s’ocupa.”
I va acabar la seva exposició explicant que “Un debat d’una mica més de dues hores de duració amb vuit representants polítics, necessàriament exigeix una regulació. S’han seguit unes pautes que no són noves en la confrontació política i que s’han consensuat en la Junta de FIC i amb l’Espai de Ciutadania i que els partits han assumit. Les condicions per participar eren tres: que les organitzacions més importants del país amb actual presència al Parlament elegissin als candidats hospitalencs millor posicionats de la llista per Barcelona (només ERC ha presentat un candidat que és del Baix Llobregat i no de la ciutat). Que els blocs temàtics es tractessin, en la mesura de les possibilitats, en clau hospitalenca (no en va, som la segona ciutat de Catalunya en l’ordre demogràfic) i que s’acceptés un temps limitat igual per a tothom i el criteri del sorteig aleatori per defensar les propostes i per demanar el vot.”
Les que segueixen son les exposicions dels candidats en torn al segon bloc del debat, centrat en la problemàtica —en el sentit de reptes— al voltant dels moviments migratoris, la multiculturalitat, el creixement demogràfic, la integració social:
Núria Lozano (Comuns) va defensar que tenir tantes cultures a l’Hospitalet és una riquesa i que la llengua catalana és un element d’igualtat i d’integració, perquè l’ús del català afavoreix la integració. Els Comuns, assenyala, reconeixen la diversitat i promouen la interculturalitat i la convivència. Parlar d’Integració no és nou a l’Hospitalet, i els serveis públics com l’educació són una bona eina d’integració, i garantir els mínims de convivència és més fàcil i més motivador. En quan al servei públic de la seguretat, és un dret per a tothom, no només per a qui s’ho pot pagar. Les estadístiques desmenteixen els discursos d’odi, doncs el 90% dels assassins de la violència vicaria son de nacionalitat espanyola. Finalment, va remarcar que la cohesió social no la posa en risc la percepció d’inseguretat, sinó la propagació de discursos d’odi.
Noemí de la Calle (Cs) Va criticar a Junts per dir que la promoció econòmica és defensar el català en els comerços, quan hi ha que protegir als comerciants que són multats per tenir els seus ròtols en castellà. Unes multes lingüístiques que van començar amb el segon tripartit presidit per Montilla. “La història de Catalunya i l’Hospitalet s’ha teixit amb els fils de la diversitat i la convivència i som un exemple de com diferents orígens reclamen serveis socials, sanitaris i educació fent pinya. És cert que hi ha qui ha intentat menysprear-nos als de l’Hospitalet al dir que som una ciutat de xarnegos, però aquí l’important no és d’on vens, sinó que contribueixes com el que més a fer gran Catalunya amb els teus impostos. És un orgull atraure ciutadans d’altres parts del món i l’essencial és treballar en l’educació per a la diversitat a les escoles i no relegar als alumnes de parla hispana en aules d’acollida com si no entenguessin absolutament res.”
Xavier Valverde (CUP). Va criticar posar la immigració com problemàtica, quan és l’exclusió social. “Soc fill de mare andalusa i el meu fill va a una escola pública on hi ha 12 o 14 nacionalitats i els conflictes que hi ha són iguals que quan jo estudiava. Hi ha conflicte quan hi ha pobresa. No s’ha de veure la diversitat com a problemàtica, sinó com a solució. A l’Hospitalet s’exclou a gent perquè no hi ha empadronament, quan molts viuen des de fa dècades a la ciutat i no tenen el dret al vot. Tenim que mirar si som justos amb els nouvinguts i que el jovent de l’Hospitalet segueixi donant força als nouvinguts.”
Francisco J. González (Vox). “Segons el baròmetre d’opinió pública de 2023 per encàrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet, la principal preocupació dels ciutadans és la inseguretat amb un 28%. No es tracta d’una percepció, sinó que respon a una dura realitat. A l’Hospitalet s’ha incrementat més la delinqüència en 2023, amb furts amb violència en més d’un 20%, les temptatives d’assassinat un 60% i els delictes informàtics el doble, fins 1.231, però el numero de violacions s’han duplicat i no passa un dia sense agressions sexuals. La immigració il·legal descontrolada no deixa possibilitat de dubtes amb les xifres oficials: més de la meitat dels reclusos són estrangers i 8 de cada 10 delinqüents són estrangeres. Això és el resultat de dècades de polítiques de mans obertes. Vam votar no regularitzar mig milió de persones per tallar el foment del tràfic de persones. Vox proposa recuperar la identitat dels barris amb un accés prioritari dels espanyols als ajuts i el tancament de mesquites que transmetin valors contraris als nostres.”
Eliseu Esterlich (Junts). “L’Hospitalet és una societat d’acollida i d’oportunitats. Som una ciutat plural i diversa que integra una Catalunya de 8 milions d’habitants. Junts defensa una llei orgànica perquè les competències en matèria d’immigració siguin traspassades a la Generalitat per, entre altres cosses, crear l’Agència Catalana d’Immigració per fer polítiques d’acollida i integració. Defensem la llibertat de culte i combatem els missatges d’odi. Defensem una política nacional d’immigració per garantir l’acollida i hem de governat amb mentalitat d’estat”.
Jordi Albert (ERC). “Comparteixo la intervenció del company Valverde de CUP en que com a comunitat hem de trobar solucions. Tenim la sort de compartir diferents cultures. La meva mare es malaguenya i va venir aquí a guanyar-se el pa amb els seus germans. Som una terra que genera oportunitats, i la diversitat és un actiu com a país i tenim que reforçar la vida comunitària. Per combatre l’exclusió social hem d’aportar estabilitat econòmica, per exemple, amb una renda bàsica universal garantiria per arribar a final de mes; també millorant l’ocupació. No podem permetre viure en risc de pobresa i tenim que incrementar el salari mínim català, al temps que elaborem un pla d’acció per combatre exclusió social de l’habitatge. I regular per llei perquè siguin penalitzats l’exercici de la repressió sobre les persones que no son caucàsiques”.
Sonia Esplugas (PP). “L’Hospitalet és una ciutat acollidora però també té que ser exigent. Tenim un 24% de població immigrant y això suposa una realitat complexa i molt visible a la zona nord, en els barris de Pubilla Casas, La Florida i Collblanc-Torrassa, que tenen un percentatge encara més alt de població immigrant. Tenim que ajudar a que trobin ocupació i que tinguin un projecte de vida i no només oferir cursos de català, perquè no tot passa per la llengua com defensa Junts. Això és la base de la integració, perquè sinó tindrem una realitat molt més difícil. La immigració pot ser una riquesa, però si no se gestiona bé es converteix en problema. La Generalitat no fa els deures, perquè la llei de barris aprovada fa un any a l’Hospitalet encara no s’ha desplegat. La Generalitat oblida l’Hospitalet. Des del PP sempre hem defensat la immigració legal e integrada, però això no implica la perduda dels costums, perquè el civisme té que ser en les dues direccions i implica un compromís. Des del PP volem ser crítics amb els que no compleixen la llei i venen a delinquint, per això proposem l’expulsió dels multireincidents.”
David Perez (PSC). “L’Hospitalet sempre ha estat una ciutat d’acollida. La meva família prové de Castellón i l’Aragó i quan van arribar a l’Hospitalet ja hi havia gent que deia que marxessin al seu poble. Aquest discurs no funciona. En aquell moment s’acollia mitjançant l’educació, donant treball, involucrant als nouvinguts en les tradicions a través del Centre Catòlic, Omnium, l’Ateneu, Alfa 63, etcètera, que van fer una bona feina cultural per a la gent. Jo mai he cursat una sola assignatura en català ni l’assignatura de català i he après català veient TV3, les obres del GAT. El que tenim que fer ara és el mateix: apostar per l’educació i mantenint les nostres tradicions, costums i llengua pròpia. A l’Hospitalet tenim matricula viva de 3.200 persones que arriben de cop a la ciutat i han d’anar a l’escola. Tots hem de fer esforços, però no arriben els professors de reforç per evitar el fracàs escolar.”
Els candidats de l’Hospitalet Noemí de la Calle (Cs), Xavier Valverde (CUP), Jordi Albert (ERC), David Pérez (PSC), Eliseu Esterlich (Junts), Francisco J. González (Vox), Núria Lozano (Comuns) i Sonia Esplugas (PP) han participat en la cita convocada per FIC
Va assistir molt públic al debat.
L’HOSPITALET. J. C. VALERO.- Els set candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes dels partits PSC, Junts, Comuns, Ciutadans, CUP, Vox i PP, més el candidat d’ERC del Baix Llobregat, han confrontat aquest divendres les seves propostes electorals de cara al 12 de maig en un teatre del Centre Catòlic ple de públic. Quan el debat depassava el seu equador, un grup de persones veïnes encapçalades pel Sindicat de Llogateres, ha intervingut aturant els vuit polítics i el moderador perquè no es parlava sobre el problema de l’habitatge, capítol que l’organització, l’associació Foment de la Informació Crítica (FIC) amb el suport d’Espai de Ciutadania, havia deixat pel bloc final del debat. A l’arribar aquest punt, Xavier Valverde, de la CUP, ha cedit el seu temps d’intervenció als veïns dels blocs del carrer Occident, 14 i Holanda, 36, que han denunciat que els propietaris dels seus habitatges no renoven els contractes per dedicar-los a pisos turístics.
Protesta de veïns expulsats dels seus habitatges.
Els candidats de la CUP, ERC i PSC han manifestat que amb el suport de les administracions de la Generalitat i de l’Ajuntament de l’Hospitalet, la negociació entre les 20 famílies afectades i la propietat facilitarà la resolució del conflicte. L’Hospitalet, per la seva proximitat de Barcelona, esdevé un negoci per molts propietaris.
Al començar el debat, el periodista i membre de la junta directiva de FIC, Jesús A. Vila, ha explicat que el debat es feia el 3 de maig per coincidir amb el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, “base de la democràcia” i ha manifestat el desencís perquè la televisió pública de l’Hospitalet no fes una retransmissió en directe de l’acte. El debat s’ha estructurat en cinc apartats: quatre blocs temàtics amb intervencions de tres minuts per bloc i candidat, amb un ordre de paraula sortejat, i un minut final de petició de vot per ordre de menor a major representació a l’actual Parlament.
En el primer bloc, destinat als aspectes econòmics, de promoció de l’ocupació a més de política d’inversions, fiscalitat, finançament municipal, comerç, etcètera, els candidats han defensat els següents titulars per ordre d’intervenció:
David Pérez (PSC) ha defensat el bon moment de l’economia espanyola, que ha fet possible que 26.000 persones de l’Hospitalet han trobat feina en els darrers anys, posant d’exemple la reindustrialització a l’antiga Nissan, on 80 treballadors de l’Hospitalet recuperaran la seva feina. També ha defensat que l’augment del salari mínim interprofessional ha beneficiat a 28.000 dones de l’Hospitalet. Igualment ha assenyalat que 34.340 jubilats de la ciutat també han vist incrementades les seves pensions en uns 400 euros de mitjana. També ha criticat que l’Ajuntament de l’Hospitalet ha tingut zero reunions amb el president Aragonés, quan amb Puigdemont van fer quatre.
Noemí de la Calle (Cs) ha defensat la necessitat d’una reforma del finançament municipal amb una revisió dels criteris d’assignació per població, densitat i necessitats socioeconòmiques. En impostos reclama rebaixar el tram autonòmic de l’IRPF i treure l’impost de successions. Sobre la ciutat de l’Hospitalet ha reclamat que finalitzi el capitalismo de amiguetes promogut per l’equip de govern de l’Ajuntament, que regala recursos públics a projectes grandiloqüents d’escàs interès ciutadà, com el de l’antiga fàbrica Godó i Trias.
Jordi Albert (ERC) ha remarcat la importància del finançament singular per a Catalunya i ha respòs a Pérez del PSC que cada departament de la Generalitat s’ha reunit amb l’Ajuntament en més d’una ocasió, com per exemple per l’escola Paco Candel. Sobre la reindustrialització de Nissan també ha recordat que ha estat fruit de la col·laboració entre totes les administracions, destacant el paper clau de la conselleria de Treball.
Eliseu Esterlich (Junts) ha denunciat que Catalunya pateix dèficit fiscal i l’Hospitalet també manca de serveis i que de cada cent euros pressupostats per l’Estat, només s’executen 60, quan a Madrid son 120, un extrem que ha qualificat de dumping fiscal. Aquesta situació provoca que la Generalitat elevi la pressió fiscal. Proposa reflectir un 5% l’ RPF i que la Generalitat aposti, a més del sector de l’automoció, per la química, farmàcia i semiconductors per estar a l’avantguarda. També ha defensat polítiques de defensa del comerç, en especial del més emblemàtic, on reivindica l’ús de la llengua catalana.
Francisco J. González (Vox) ha acusat als partits d’esquerra i independentistes de fer una subhasta per veure quin es porta més pastis dels diners arravatats als ciutadans dels seus impostos. Defensa que la millor manera de finançar els serveis públics es acabar amb l’infern fiscal i alliberant despeses polítiques innecessaris per destinar-les a seguretat, sanitat i defensa de fronteres, entre altres qüestions. Aquests diners també serveixen per apuntalar el separatisme i guinguetes com TV3 o l’Institut de la Dona quan hi ha un de cada tres nens que està en risc d’exclusió social. Vox promet una radical rebaixa dels impostos perquè els catalans financiin els seu benestar i no el dels polítics.
Nuria Lozano (Comuns) reivindica que els ajuntaments han tirat del carro assumint competències que no son seves i s’ha queixat que es parla molt de finançament autonòmic però no tant del municipal. Comuns defensa una proposició de llei sobre les finances locals i una fiscalitat que serveixi de base per poder afrontar inversions i una política redistributiva, augmentant els impostos als que guanyen més. Ha reconegut que la reforma laboral ha millorat l’ocupació a l’Hospitalet i ha reivindicat que la Inspecció de treball sigui una eina. També ha proposat que l’Institut Català de Finances (ICF) esdevingui un banc de finançament de pymes i, respecte a la reindustrialització de Nissan, ha assenyalat que el veritable motor han estat els treballadors, perquè són els que de debò han sigut els que han fet possible la continuïtat de l’automoció en aquells terrenys.
Xavier Valverde (CUP) ha afirmat que el finançament autonòmic i local és repartir engrunes i ha criticat que els tributs s’estan aplicant linealment, la qual cosa genera redistribució riquesa fora de lloc i discriminatòria. Aborda el finançament amb nous gravàmens als grans tenidors d’habitatges i als centres comercials, entre d’altres. Per protegir els mercats municipals i el petit comerç i no donar màniga ampla als centres comerials que trinxen la xarxa comercial local. Ha denunciat que a l’Hospitalet seguim sense tenir escoles bressol públiques. També ha reivindicat parlar de patrimoni a la ciutat, com el Castell de Bellvir, i ha denunciat que a Cosmetoda s’han construït blocs de 14 plantes amb habitatges a 1.200 euros de lloguer.
Sonia Esplugas (PP) ha dit que escoltant que Espanya va mol bé no semblava que el candidat del PSC venia a un debat sobre Catalunya i especialment sobre L’Hospitalet. Ha afirmat que els socialistes són culpables per partida triple, dons governen Espanya, donen suport a la Generalitat en els pressupostos i governen l’Hospitalet des de fa 44 anys sense que els ciutadans tinguin retorn favorable. Ha qüestionat que si tan bé va Espanya, l’estat podia haver reduït els impostos amb l’IVA de més recaptat, igual que reflectir l’IRPF ajustat als preus actuals, estalviant quasi 400 euros en la declaració de la renda. Tot al contrari passa a l’Hospitalet, perquè des del PSC ens apreten a impostos pujant l’IBI sense que reverteixi als ciutadans. I tots els governs de la Generalitat s’han dedicat a donar “bombo y platillo” a un procés que només ens porta a la misèria. Finalment, per tancar el primer bloc del debat, ha assenyalat que els pressupostos de la Generalitat no aprovats contemplaven 11 milions menys per l’Hospitalet.
ERC denuncia la finalización del contrato de la ambulancia y el PP el retraso en los comedores de Gent Gran
Los trabajadores del servicio de ambulancias de la Guardia Urbana se han manifestado frente al Ayuntamiento.
La información de L’Estaca del pasado 15 d gtv6e abril sobre la vulneración del equipo de gobierno de su propio calendario de contrataciones (ver https://lestacarevista.wordpress.com/2024/04/15/) que aprobaron unos días antes, repercute en la pérdida de servicios como los que ya se apuntaban en la información, respecto a contratos que tienen que ver, según fuentes sindicales, con las instalaciones municipales. Ahora le ha tocado el turno al servicio de ambulancias de la Guardia Urbana cuyos trabajadores se han manifestado frente al Ayuntamiento y cuyo contrato venció el pasado día 30. Este contrato no se ha prorrogado todavía según acaba de denunciar en una nota de prensa el grupo municipal de ERC-EUiA, porque el equipo de gobierno no ha previsto una negociación que contemplara el nuevo convenio del sector antes de que este venciera el 30 de abril.
Según el portavoz de ERC, Jaume Graells, se ha requerido al equipo de gobierno la licitación de un nuevo contrato porque la solución propuesta que es la de renovar el contrato actual “es un mal menor, una solución precaria que no debería prolongarse en el tiempo”.
El jefe de la oposición municipal lamenta la situación y constata “otro ejemplo más de mala gestión en las contrataciones” que pone en evidencia la parálisis administrativa municipal. Al problema de la ambulancia cuyo servicio se ha mantenido a lo largo de los últimos 50 años se deben añadir los relativos al comedor social de los Casals de Gent Gran, el servicio de limpieza y recogida de residuos, el mantenimiento de los equipamientos, los servicios de vigilancia por vídeo, el mantenimiento del vending, el mantenimiento de los equipamientos y la prórroga de la recogida de basuras.
Para Graells esta “parálisis en la gestión está afectando a la contratación de servicios esenciales, provocando graves perjuicios a la ciudadanía y a los trabajadores con un incremento exponencial de los costes y un preocupante empeoramiento de la calidad de los servicios”.
Casal de Bellvitge
En lo relativo al comedor social de los Casals de Gent Gran, en noviembre del año pasado se aprobó una moción en la que se instaba “al ayuntamiento a abrir en un periodo máximo de tres meses el periodo de licitación del nuevo contrato de menús de copago para persones mayores de 65 años con Servicio en los casals municipales, para la consecuente puesta en marcha y restitución del servicio”. Ante el incumplimiento del acuerdo que vencía en febrero pasado, el grupo municipal popular efectuó una pregunta en marzo solicitando información sobre si se había iniciado período de contratación, si la respuesta era positiva en qué punto se encontraba y si era negativa cuál era la razón y la previsión del equipo de gobierno para volver a poner en marcha el servicio. La respuesta del equipo socialista no tenía pérdida: “La contratación del Servicio de Comedor en los Casales Municipales, está en el Plan de Contratación del Ayuntamiento. Los pliegos están en proceso de elaboración por parte de los Servicios técnicos. No se ha iniciado antes porque se han de priorizar los Servicios de carácter obligatorio, lo que supone que otros contratos se haya de licitar antes, sobre todo aquellos con financiación afectada por parte del Contrato Programa.”
Y, de nuevo, hasta aquí.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
