On va Correus a l’Hospitalet?

Oficina de Correus de La Florida

No sembla bon periodisme escriure d’un tema que afecta personalment a l’autor. Segurament, però, ja pot considerar-se periodisme quan el tema, el problema afecta a moltes persones molt més enllà del propi entorn. El tema és el desastre de servei que ofereix correus al veïnat de l’Hospitalet.

A molts sectors dels barris de la ciutat el veïnat veu com passen dies, setmanes i mesos sense que els arribi correspondència a les seves bústies. Al menys, des del més de juny, les cartes es deuen acumular en els magatzems de les oficines de correus de l’Hospitalet. El servei es concentra, en el millor dels casos, en el repartiment de paqueteria i de les cartes certificades. La resta està abandonada.

Segons informava un treballador de Correus, el serveis a la ciutat està repartit en 22 zones. A hores d’ara només hi ha en plantilla, setze treballadors, per cobrir aquestes vint-i-dues zones, i alguns d’aquests es troben de vacances o de baixa. La manca de personal és un fet que ha estat denunciat —no només a l’Hospitalet— pels sindicats de Correus de forma repetida però, al menys de moment, no sembla que hagin tingut gaire èxit.

Aquesta situació de falta de servei té efectes diversos, i cap d’ells bo, pel veïnat. Correspondència oficial com cites mèdiques o canvis de programació hospitalària, notificacions d’organismes com l’Imserso força esperades per gent gran, talonaris de receptes per persones usuàries de Muface, la mutualitat dels funcionaris, o correspondència bancària, com ara renovacions de targetes de crèdit o d’altres, així com les renovacions de carnets de conduir, etc. arriben fora de termini, amb els perjudicis i problemes corresponents.

Cal recordar que, avui Correus és la major empresa pública de l’Estat Espanyol. Integrada en el SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials) i depenent del Ministerio de Economía y Hacienda  és la responsable del servei postal universal a tot el territori de l’Estat Espanyol. Ja fa uns anys es va privatitzar el seu servei de banca postal i a hores d’ara disposa de diverses filials com Correo Express, Nexea Gestión Documental i Correos Telecom.

A més a més, de Correus existeixen treballant en el negoci de la correspondència i la paqueteria, diferents empreses privades de missatgeria, algunes d’elles de caràcter multinacional que, per estendre el seu negoci, s’aprofiten de les deficiències de servei que ofereix Correus.

Els problemes de personal que arrossega Correus a l’Hospitalet i les afectacions que això suposa pel veïnat hauria de ser una de les preocupacions del govern municipal de la ciutat, una de les qüestions a abordar des de l’Ajuntament exigint d’una empresa pública com aquesta que garanteixi el servei exigible pel conjunt de la ciutadania. És també un tema urgent.

La Plataforma per la Municipalització de cinc escoles bressols, indignades per la manca de concreció sobre la integració a la xarxa pública

Els pares de la Plataforma ja han protestat davant del ple per la situació.incerta.

Creix el nombre de sol·licituds i la llista d’espera és de 800 nens. Els pares temen que els retards continuats per estabilitzar les bressol, provoqui conflictes aquest curs

L’anunci per part de l’ajuntament de l’oferta de places existents a l’escoles Bressols per al curs vinent ha indignat a la Plataforma per la Municipalització de cinc centres infantils (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet). “Tot continua de la mateixa manera que el curs passat. No hi ha avenços o, al menys, no al ritme que haurien de ser pel que fa al procés per a la integració total dels nostres centres a la xarxa pública que venim reivindicant des fa anys”, han manifestat els afectats en declaracions a L’Estaca.

Mentre que l’ajuntament anuncia, en una nota de premsa, que el procés d’integració de les cinc escoles bressol està iniciat, els pares manifesten: “tornen a no concretar data de municipalització” i  encara més “no s’han fet les obres que van prometre que farien (informació que es pot contrastar amb els centres) amb la qual cosa, ens segueix generant molta desconfiança que la integració a la xarxa pública sigui com més aviat millor”.

L’ajuntament manifesta que “aquests cinc centres s’ubiquen en equipaments de titularitat municipal i els atorga una subvenció per tal d’ajudar a la quota d’escolarització que abonen les famílies a tots els nivells. A partir de gener del 2023, i amb continuïtat pel curs 2023-2024, l’ajuntament va incrementar l’aportació, que va passar de 400 euros a 700 euros per plaça. Per al curs 2024-2025, l’aportació municipal arriba fins als 1.020 euros i a partir de gener arribarà als 1.580 euros per plaça”, afirma la nota de premsa municipal.

El conflicte ve de lluny, com ha informat L’Estaca en diferents ocasions:

Fins i tot els pares van estar presents en un ple municipal on van posar de manifest el seu descontentament:

L’ajuntament anuncia que un cop s’incorporin aquestes cinc escoles, l’Hospitalet disposarà d’11 escoles bressol municipals, la qual cosa suposa ampliar en 381 places l’oferta de centres infantils públics, amb 216 places més.

L’Hospitalet disposa de 16 escoles bressol públiques i subvencionades amb fons públics, que ofereixen 1.341 places. Es tracta dels 6 centres municipals, 5 subvencionats per l’Ajuntament, 3 llars d’infants de la Generalitat i altres 2 subvencionats per la Generalitat.

La Xarxa d’Escoles Bressol Municipals la integren La Casa de les Flors, La Casa dels Contes, La Casa dels Arbres, La Casa del Molí, La Casa de la Muntanya i La Casa del Parc. Aquests centres atenen un total de 616 infants de 0 a 3 anys. Les tres llars d’infants de la Generalitat —La Florida, El Passeig i El Tren— disposen de 299 places. Dues escoles bressol més, Azorín i Ding-Dong, estan subvencionades per la Generalitat i tenen matriculats 45infants.

La ciutat compta també amb 19 centres privats que completen l’oferta de 0 a 3 anys de L’Hospitalet, amb un total de 846 places.

Augment de la demanda de places

Aquest curs s’ha tornat a registrar un increment notable del nombre de sol·licituds de plaça a les escoles públiques arran de la gratuïtat de l’escolarització (2-3 anys), que va entrar en vigor el curs 22-23. Aquest augment de la demanda en tots els nivells genera, lògicament, un augment de les llistes d’espera. En el cas de les bressol municipals, la llista d’espera és de 578 demandes; les de la Generalitat, de 221, i la de les subvencionades municipals, 51.

Revisió del calendari escolar

“Amb l’objectiu d’adaptar-se a les necessitats actuals i millorar la qualitat del servei que s’ofereix als infants, aquest curs s’han introduït canvis en el calendari escolar de les escoles bressol municipals”, segons informa l’ajuntament.

Així, el curs ha començat el 5 de setembre, un cop els equips de professionals han organitzat i preparat el curs des de començaments de mes, i finalitzarà el 25 de juliol de l’any vinent. 

Del 5 al 12 de setembre, es farà el període de familiarització dels infants i de les famílies, tant dels de nova incorporació com dels del curs anterior, respectant les necessitats de cada infant, d’acord amb el que acordin la família i l’escola.  

El calendari d’aquest any també preveu novetats respecte a les vacances de Nadal (del 23 de desembre de 2024 al 7 de gener de 2025) i de Setmana Santa (del 14 al 21 d’abril de 2025).

Incorporació de 12 educadores més

L’ajuntament ha decidit ampliar aquest curs el nombre d’educadores de les bressol municipals amb 12 professionals més, que s’incorporaran el més aviat possible. Això permetrà oferir una atenció més personalitzada i més inclusiva, i donar, així, resposta a l’increment d’alumnes amb necessitats educatives específiques i en situació de vulnerabilitat. Amb aquestes incorporacions, les escoles municipals se situen per sobre de la ràtio que marca la normativa actual pel que fa al nombre de professionals que atén infants en l’etapa de 0 a 3 anys.

La torreta de L’Harmonia porta cinc, vuit anys coberta?

La última fotodenuncia feia referencia a un moto que porta dos anys abandonada a un
carrer de Collblanc i sense que l’Ajuntament la reculli. Aquesta d’ara posa de manifest
un abandonament d’escàndol, perquè la torreta de planta circular que és pot veure a
la foto porta cinc?, vuit anys? coberta a causa de la caiguda de diverses pedres que
posaven en perill la pròpia torreta i els ciutadans que passaven per sota. Es tracta de la
torreta de L’Harmonia, un edifici construït l’any 1595 declarat Bé Cultural d’Interès
Nacional, que aviat l’haurem de declarar Bé Cultural de Desinterès de les
Administracions. Alguna administració pot arranjar el desastre?

La antipedagogía del nuevo gobierno de Catalunya, con agostismo y alevosía

JAVIER MARÍN VÁZQUEZ (Secretario General de la Alianza de la Izquierda Republicana de España)

Hace más o menos un par semanas se constituía el nuevo Ejecutivo de la Generalitat. Para los que vuelven ahora de las vacaciones, si se han aplicado la máxima de que esta breve etapa es para desconectar del mundanal ruido, se habrán encontrado con la sorpresa de que hay nuevos inquilinos en el Palau de la Generalitat, pero que la letra y música que sale por sus ventanales, aunque de distinta orquesta, sigue tocando las mismas canciones. Déjenme hacer un breve recordatorio pedagógico para poner al día a los que hoy se reconectan.

La cesión del voto es un compromiso contractual, por medio del cual los partidos piden el voto a la ciudadanía, a cambio de unas promesas de beneficios materiales, que presuntamente mejorarán su calidad de vida y que vienen reflejados en determinadas políticas públicas del programa electoral.

Cuando por medio de esos votos se accede al gobierno, y en vez de cumplir el compromiso prometido en el programa electoral, se hace justo lo contrario, se está produciendo una estafa electoral al ciudadano que otorgó su confianza a ese partido, al tiempo que una desconfianza generalizada en el sistema político del país, que debiera ser posible denunciar como incumplimiento de contrato por publicidad engañosa.

El programa electoral de ERC no engañaba a nadie. Prometieron:

1.       Financiamiento singular de la Hacienda Pública Catalana.

  • Creación de una Consejería de Política Lingüística

3.      Consolidar y reforzar el modelo de acción exterior

  • Conseguir la transferencia de todas las competencias y recursos sobre la gestión de las migraciones.

5.      Ejercer el derecho a la autodeterminación por medio de un referéndum sobre la independencia.

Por su parte, el PSC había prometido en su programa electoral:

  1. Pacto de financiación con el Gobierno Central en los primeros 100 días de administración.
    1. Inversión de 3.500 millones de euros para mejorar la infraestructura hídrica y combatir la sequía en Cataluña.
    1. Aumento de la plantilla de los Mossos d’Esquadra con 570 nuevos agentes cada año
    1. Modelo educativo con un sistema trilingüe en las escuelas para garantizar el aprendizaje del catalán, el castellano y el inglés.
    1. Incrementar el presupuesto destinado a la cultura en un 2%.
    1. plan de renovación para las viviendas de más de 50 años

El acuerdo PSC+ERC para la investidura de Illa recoge “fil per randa” los 3 primeros compromisos íntegros de ERC:

1.       Que Cataluña salga del régimen común y que la Agencia Tributaria Catalana gestione, liquide, recaude e inspeccione todos los impuestos

  • Creación de una Consejería de Política Lingüística. Pacto Nacional por la Lengua que cuente con 200 millones de € de financiación en su primer año. El catalán como lengua vehicular y de aprendizaje en el sistema educativo. (por lo tanto excluyente del idioma español)
  • Ampliación de la Consejería de Acción Exterior y UE y apoyo al programa del cuerpo consular establecido en Cataluña; así como reforzar la presencia de la Generalitat en organismos y agencias internacionales

Ni una palabra en ese acuerdo de investidura, sobre la rebaja del tiempo para la atención sanitaria en las listas de espera, lo que implicaría mayor inversión en nuevas plazas de profesionales sanitarios.

Ni una palabra sobre la mejora de la calidad en la Educación Pública. Su único interés es reforzar la Gestapo lingüística, por medio de la marginación absoluta del idioma español. Acabarán poniendo multas a los profesores o alumnos que sorprendan hablando español (denles tiempo).

Nada que ver con las declaraciones de Illa de febrero de 2023 en las que prometió su negativa radical a reeditar un tripartito en Cataluña, ni con la de algunos medios de comunicación subvencionados, que han intentado engañar a la ciudadanía diciendo que con su presidencia, acabarán 14 años de gobiernos independentistas. Es justo todo lo contrario, los hechos están demostrando que con su Govern se dará respiración asistida a la secesión.

Cambia la nomenclatura de los partidos y personas en el Govern de la Generalitat, para mantener las mismas políticas continuistas de los últimos 14 años. No es un cambio de ciclo, es simplemente un cambio de personas y siglas, que favorecerán los intereses personales de los nuevos gobernantes, al tiempo que seguirá perjudicando los intereses colectivos de la mayoría social.

¿Quien gana y quien pierde con este cambalache?

Con tan solo el 13 % de los votos del censo electoral catalán —425.000 votos—, ERC ha impuesto los 3 puntos principales de su programa electoral.

Gana, pues, ERC que ve cumplido su programa secesionista, el único que le importa, después de fracasar estrepitosamente con sus políticas en Educación, Sanidad, Vivienda y Seguridad Pública.

Viendo el organigrama de gobierno, es más que obvio que van a crear una ingente cantidad de puestos de trabajo como funcionario público en los ámbitos exigidos por ERC —Exterior, Inmigración, Política Lingüística— que están destinados a los militantes que mantienen el aparato de ERC, que probablemente asuma la dirección de esas Consejerías en un futuro inmediato.

Gana Salvador Illa y el PSC, que asumen en primera persona el poder institucional para aplicar el programa secesionista de ERC.

¿Quién pierde?

Pierden los ciudadanos catalanes que usan la lengua española de forma mayoritaria, ya que con este acuerdo se verá postergados en la Administración Pública y en la Enseñanza, a pesar de la obligatoriedad en la cooficialidad, que establecen la Constitución Española, el Estatuto de Cataluña y las numerosas sentencias judiciales que obligando al Govern de la Generalitat, han sido reiteradamente incumplidas por esta.

Pierde la ciudadanía de Cataluña que seguirá viendo cómo se desvían los recursos económicos de sus impuestos a la duplicidad de “embajadas en el extranjero” que ya están cubiertas por el Estado Español.

Pierde la ciudadanía del conjunto de los pueblos de España, que ve como el Gobierno Central, por el propio interés personal de su Presidente, permite que la segunda CC.AA más rica del país deje de contribuir a la caja común de solidaridad interterritorial.

Pierde el conjunto del pueblo español que comprueba con tristeza y rabia contenida, como se elimina el principio de IGUALDAD, que rige nuestra Constitución, para favorecer los privilegios de las regiones más desleales con España. Con evidente peligro de fracturar la unidad territorial, para invertir a marchas forzadas en una confederación que satisfaga a los partidos que sostienen a P. Sánchez –BILDU, ERC; BNG; JUNTS; PODEMOS, y SUMAR,— que son los que reclaman esa confederación, que presagia terribles enfrentamientos de imprevisibles consecuencias.

Perspectivas de futuro

Para seguir combatiendo a favor de la mayoría social, para conseguir mayores cuotas de calidad e igualdad en la Educación, en la Sanidad, en la Seguridad Pública, en respeto al uso normativo y legal de la lengua española, hace falta una izquierda consecuente, de ámbito estatal, que se comprometa a denunciar con fuerza el rumbo confederalizante que está siguiendo la política española, con la nave nodriza catalana al frente, y la vasca detrás. Una izquierda que esté en la calle, llamando a la movilización social por la mejora de las condiciones de vida.

Desde la humildad de un pequeño partido político, AIRES no cejará en hacer denuncias con mucha pedagogía social, impulsando esas protestas y llamando a la lucha activa.

La queixa dels veïns propers als pocs espais lliures que té la ciutat a l’estiu, posa de manifest el fracàs de les mesures de seguretat

L’actual flota de la Guardia Urbana és insuficient per tota la ciutat.

El grup municipal del PP demana que s’ampliï la plantilla de la Guàrdia Urbana i que se la doti de mitjans

El Pla de Seguretat UNTOS que es va activar aquest estiu en set punts concrets de la ciutat entre els quals el Parc de Les Planes, ha estat, d’acord amb el que ha pogut recollir L’Estaca entre els veïns de la zona, un autèntic fracàs perquè s’han repetit les queixes i les denúncies infructuoses de mols residents, especialment de Can Serra, però també de Les Planes, fetes a la Guàrdia Urbana.

Abans de l’estiu, conscients els responsables de la Guàrdia Urbana que sempre es produeixen queixes dels residents per l’ocupació de l’espai públic a una ciutat on la gent ha de sortir de casa per trobar-se una mica alleugerida de la calor, van demanar al nou equip de govern l’aplicació d’un dispositiu policial que reforcés la vigilància, en col·laboració amb Mossos d’Esquadra i Policia Nacional, especialment en 7 punts que estan considerats de reincidència conflictiva per la massificació que pateixen durant les nits d’estiu. Es tractava de cinc punts de La Florida-Les Planes en la confluència amb Pubilla Casas: els Blocs Florida, el creuament entre Severo Ochoa i Luarca, la plaça Eivissa, una part del carrer Llevant i la Plaça de la Llibertat. Un punt de La Torrassa: la Plaça Espanyola, i l’únic parc públic de dimensions homologables a un espai verd de tota la ciutat, que està justament limitat pels barris de La Florida-Les Planes i Can Serra, que és el Parc de Les Planes.

No és per casualitat que la Guàrdia Urbana insistia en aquests set punts perquè es corresponen amb espais més o menys lliures, en zones d’una altíssima densitat humana, amb edificis antics minúsculs en molts casos, escassament ventilats i amb pocs recursos aïllants que cal sumar a una joventut que té pocs llocs d’esbarjo en plena canícula.

El problema, doncs, de les patrulles de la Guàrdia Urbana per molt que s’esforcin, és que la ciutat és tota ella un conflicte a l’estiu i les mesures de repressió i control policial no poden donar l’abast. No obstant això, els conflictes endèmics que pateix la Guàrdia Urbana de la ciutat des de fa mesos, agreuja encara més aquest problema, que ha estat denunciat directament per la portaveu del grup municipal del PP, Sonia Esplugas, que no ha estalviat crítiques al govern municipal per la tebior a l’hora de prendre mesures per garantir la seguretat i la convivència de la ciutadania.

Cal dir que moltes de les queixes del veïnat que encercla el Parc de Les Planes, per exemple, se centren en les molèsties dels grups que fan servir els espais lliures per divertir-se sense respectar el descans dels veïns propers, però també hi ha hagut força denúncies per la venta de begudes alcohòliques sense control, pel mercadeig de substàncies i per la utilització cada vegada més gran de l’espai públic per fer festes infantils o aniversaris que generen necessàriament soroll, brutícia i, en el pitjor dels casos, baralles i violència.

El grup municipal popular a través de la seva portaveu, s’ha queixat també de la poca sensibilitat municipal a l’hora d’incrementar la plantilla municipal d’agents, a l’alçada del que la ciutat mereix i necessita. S’han convocat darrerament 34 places d’agent que és molt probable que resultin del tot insuficients per les creixents necessitats de la ciutat i pel progressiu envelliment del cos d’agents. Segons el PP municipal, és imprescindible fer una convocatòria ambiciosa de places per donar cobertura a tot el territori i poder fixar un mínim de patrulles diàries que donin cobertura a tot el municipi. Alhora, demana que es compleixi la moció aprovada al ple municipal de març, on es reclamava, a més d’ampliar la plantilla, dotar la Guàrdia Urbana dels materials i mitjans tècnics necessaris, així com oferir-los formació continuada, retribucions actualitzades i plusos, per tal de garantir uns serveis mínims diaris.

Val a dir que una bona part de la queixa dels veïns se centra en el fet que les trucades, de dia i de nit a la Guàrdia Urbana han estat en general insatisfactòries i en algunes ocasions absolutament infructuoses, de manera que la desesperació veïnal quan es produeixen molèsties i no hi ha cap organisme que respongui, provoca una sensació de frustració i ràbia, com assenyalen a L’Estaca, que qualsevol dia es desboca amb resultats que poden ser considerablement greus.

La solució, però, no sembla que passi per més control, sinó per una alternativa estratègica de ciutat: esponjar els barris i alliberar espais. Exactament el contrari del que, fins ara, ha fet el govern socialista.