La que l’ha de substituir a la llista socialista, és l’assessora de l’alcalde, Cristina Salido, que cobra ara més del que podria cobrar com a simple regidora

Ahir dimarts va transcendir la notícia que la fins ara regidora del PSC local, Rocío del Mar Ramírez, dimitirà del seu càrrec i deixarà pas a la següent de la llista socialista que, en aquest cas, és l’assessora d’alcaldia Cristina Salido. La regidora Rocío Ramírez, que era setena tinenta d’alcaldia quan Núria Marín era alcaldessa, va desaparèixer del repartiment de càrrecs del govern local tan aviat Quirós va rellevar Marín. Un dia després de prendre possessió, L’Estaca va poder explicar als lectors el projecte del nou alcalde, i vaticinar el malestar que això generaria a la regidora ara dimitida: (https://lestaca.com/2024/06/19/).

La humiliació va ser tan considerable i exagerada, que en l’organigrama de l’alcalde ja figuraven, amb càrrecs, els dos regidors que havien de substituir Marín i Belver (el fins aleshores primer tinent d’alcalde també dimitit), que encara no havien pres possessió com a regidors, mentre que a la regidora Ramírez se la passava de tinenta d’alcaldia a regidora de Participació Ciutadana com a subordinada de una de los noves àrees.

De fet, la regidora Ramírez va declinar la responsabilitat i fins la seva dimissió ha estat la única regidora del govern socialista que no té cap mena de retribució més enllà dels gairebé 20.000 euros anuals que cobren la resta de regidors per assistència als plenaris. En el fons, el conflicte ha estat clarament induït per la qüestió econòmica, perquè va transcendir que la regidora ara dimitida assumia que es prescindís d’ella sempre i quan mantingués una retribució acurada que no ha aconseguit. Com que el fons de la qüestió sembla econòmic caldrà explicar, una vegada més, el que la pròpia web municipal informa del que cobren els càrrecs electes, sense que això vulgui dir que no hi ha, apart, altres capítols d’ingressos retributius que no consten però que, pel que ens expliquen, existeixen. L’alcalde cobra, segons el llistat de retribucions, 81.620,10 euros/any i els quatre tinents d’alcaldia 76.512,24 euros/any. Tots ells tenen dedicació exclusiva. Hi ha, a més, set regidors del govern, també amb dedicació exclusiva, que cobren 71.400 euros/any. Per contra, la regidora Ramírez cobrava, a partir de juny, només els 20.000 euros/any per assistència als plens però, abans de juny, els 76.512,24 euros com a tinenta d’alcaldia.

Els 71.400 euros els cobren també, anualment, els quatre portaveus dels grups municipals d’ERC-EUiA, PP, Vox i LHECP-C, també amb dedicació exclusiva, a banda dels 35.700 euros que cobra, per mitja dedicació, un altre dels 4 regidors d’ERC-EUiA. Els altres 8 regidors a l’oposició no tenen dedicació i cobren únicament l’assistència a plens (1.657,5 euros per sessió, que representen uns 276,25 euros/hora de mitjana presencial, treta l’estona de preparació dels temes del plenari i de la redacció de mocions o preguntes).

Malgrat que és prou evident que el conflicte té orígens econòmics, la regidora Ramírez ha enviat una carta a la militància socialista de l’Agrupació Nord on està inscrita, comunicant la seva dimissió. “Tras mi no incorporación al equipo de Gobierno el pasado mes de junio y una vez me he reincorporado a mi puesto de trabajo en la empresa privada, creo que es la mejor decisión posible para todos y todas, dando al mismo tiempo la oportunidad de que otros compañeros y compañeras asuman el inmenso honor de ser concejal de su ciudad y trabajar por ella“ , afirma, i després de considerar que ha fet tot el que ha pogut per millorar la vida de la ciutadania escriu: “Pero todo lo que empieza, acaba. Y creo que ahora es el momento de dejarlo y volver a la actividad privada. Siempre he visto mi paso por la política -no buscado- como algo temporal y, cuando comenzó este último mandato, en mi mente ya estaba no volver a concurrir en las próximas elecciones municipales de 2027” i conclou: “Estoy segura de que nunca podré agradecer suficiente la gran oportunidad que el Partido me dio en su momento, pudiendo ser concejala en L’Hospitalet. Me siento muy afortunada y, como no puede ser de otra forma, como militante de base (que es el mejor cargo posible), como tantos otros y otras, seguiré aportando lo que esté en mi mano para que el PSC de L’Hospitalet pueda seguir ofreciendo el mejor proyecto para mi Ciudad”.

Per la seva banda, el primer secretari del PSC local, Rafa Gómez, ha enviat un comunicat  a la militància local, anunciant la decisió “personal de renunciar a su acta de concejala”, referint-se a Rocío Ramírez, a la que expressa “nuestro más sincero agradecimiento por su incansable labor, dedicación y entrega a lo largo de estos nueve años”…

La persona que podria substituir Ramírez és, com s’ha dit, la núm. 17 de la llista socialista, Cristina Salido Cabo, que dona la casualitat que és assessora d’alcaldia amb una retribució anual de 74.256 euros/any, més que qualsevol regidor amb dedicació exclusiva i només 2.000 euros/anys menys que una tinència d’alcaldia. Les persones consultades que coneixen l’ambient interior del PSC local no creuen que Cristina Salido accepti el canvi i, aleshores li tocaria a Óscar Ibáñez Imbernon, que hores d’ara és assessor a l’AMB, segons les fonts consultades, però del qual ignorem càrrec concret. El que si es coneixen són les retribucions del personal eventual d’assessorament de l’AMB (89 persones en total) que van dels 30.569 euros/any als 84.456 euros/any, en funció de la responsabilitat. Per cert, Óscar Ibáñez Imbernon és cosí de l’actual Vicepresident segon de la Mesa del Parlament, David Pérez Ibáñez, també del PSC.

Les vinculacions familiars entre càrrecs electes i personal eventual d’assessorament i fins i tot de personal laboral o funcionari que ha anat assolint experiència laboral gràcies a la política de nepotisme que és tradicional en l’Administració municipal, ——‑especialment controlada pel PSC— són tan aclaparadores, que la parella de Rocío Ramírez que ara vol dimitir del seu càrrec perquè “siempre he visto mi paso por la política -no buscado- como algo temporal” també és assessor actualment de nivell 1 a l’Ajuntament de l’Hospitalet, amb una retribució anual de 71.285,76 euros.

Creix el nombre de sol·licituds i la llista d’espera és de 800 nens. Els pares temen que els retards continuats per estabilitzar les bressol, provoqui conflictes aquest curs

L’anunci per part de l’ajuntament de l’oferta de places existents a l’escoles Bressols per al curs vinent ha indignat a la Plataforma per la Municipalització de cinc centres infantils (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet). “Tot continua de la mateixa manera que el curs passat. No hi ha avenços o, al menys, no al ritme que haurien de ser pel que fa al procés per a la integració total dels nostres centres a la xarxa pública que venim reivindicant des fa anys”, han manifestat els afectats en declaracions a L’Estaca.

Mentre que l’ajuntament anuncia, en una nota de premsa, que el procés d’integració de les cinc escoles bressol està iniciat, els pares manifesten: “tornen a no concretar data de municipalització” i  encara més “no s’han fet les obres que van prometre que farien (informació que es pot contrastar amb els centres) amb la qual cosa, ens segueix generant molta desconfiança que la integració a la xarxa pública sigui com més aviat millor”.

L’ajuntament manifesta que “aquests cinc centres s’ubiquen en equipaments de titularitat municipal i els atorga una subvenció per tal d’ajudar a la quota d’escolarització que abonen les famílies a tots els nivells. A partir de gener del 2023, i amb continuïtat pel curs 2023-2024, l’ajuntament va incrementar l’aportació, que va passar de 400 euros a 700 euros per plaça. Per al curs 2024-2025, l’aportació municipal arriba fins als 1.020 euros i a partir de gener arribarà als 1.580 euros per plaça”, afirma la nota de premsa municipal.

El conflicte ve de lluny, com ha informat L’Estaca en diferents ocasions:

Fins i tot els pares van estar presents en un ple municipal on van posar de manifest el seu descontentament:

L’ajuntament anuncia que un cop s’incorporin aquestes cinc escoles, l’Hospitalet disposarà d’11 escoles bressol municipals, la qual cosa suposa ampliar en 381 places l’oferta de centres infantils públics, amb 216 places més.

L’Hospitalet disposa de 16 escoles bressol públiques i subvencionades amb fons públics, que ofereixen 1.341 places. Es tracta dels 6 centres municipals, 5 subvencionats per l’Ajuntament, 3 llars d’infants de la Generalitat i altres 2 subvencionats per la Generalitat.

La Xarxa d’Escoles Bressol Municipals la integren La Casa de les Flors, La Casa dels Contes, La Casa dels Arbres, La Casa del Molí, La Casa de la Muntanya i La Casa del Parc. Aquests centres atenen un total de 616 infants de 0 a 3 anys. Les tres llars d’infants de la Generalitat —La Florida, El Passeig i El Tren— disposen de 299 places. Dues escoles bressol més, Azorín i Ding-Dong, estan subvencionades per la Generalitat i tenen matriculats 45infants.

La ciutat compta també amb 19 centres privats que completen l’oferta de 0 a 3 anys de L’Hospitalet, amb un total de 846 places.

Augment de la demanda de places

Aquest curs s’ha tornat a registrar un increment notable del nombre de sol·licituds de plaça a les escoles públiques arran de la gratuïtat de l’escolarització (2-3 anys), que va entrar en vigor el curs 22-23. Aquest augment de la demanda en tots els nivells genera, lògicament, un augment de les llistes d’espera. En el cas de les bressol municipals, la llista d’espera és de 578 demandes; les de la Generalitat, de 221, i la de les subvencionades municipals, 51.

Revisió del calendari escolar

“Amb l’objectiu d’adaptar-se a les necessitats actuals i millorar la qualitat del servei que s’ofereix als infants, aquest curs s’han introduït canvis en el calendari escolar de les escoles bressol municipals”, segons informa l’ajuntament.

Així, el curs ha començat el 5 de setembre, un cop els equips de professionals han organitzat i preparat el curs des de començaments de mes, i finalitzarà el 25 de juliol de l’any vinent. 

Del 5 al 12 de setembre, es farà el període de familiarització dels infants i de les famílies, tant dels de nova incorporació com dels del curs anterior, respectant les necessitats de cada infant, d’acord amb el que acordin la família i l’escola.  

El calendari d’aquest any també preveu novetats respecte a les vacances de Nadal (del 23 de desembre de 2024 al 7 de gener de 2025) i de Setmana Santa (del 14 al 21 d’abril de 2025).

Incorporació de 12 educadores més

L’ajuntament ha decidit ampliar aquest curs el nombre d’educadores de les bressol municipals amb 12 professionals més, que s’incorporaran el més aviat possible. Això permetrà oferir una atenció més personalitzada i més inclusiva, i donar, així, resposta a l’increment d’alumnes amb necessitats educatives específiques i en situació de vulnerabilitat. Amb aquestes incorporacions, les escoles municipals se situen per sobre de la ràtio que marca la normativa actual pel que fa al nombre de professionals que atén infants en l’etapa de 0 a 3 anys.

El grup municipal del PP demana que s’ampliï la plantilla de la Guàrdia Urbana i que se la doti de mitjans

El Pla de Seguretat UNTOS que es va activar aquest estiu en set punts concrets de la ciutat entre els quals el Parc de Les Planes, ha estat, d’acord amb el que ha pogut recollir L’Estaca entre els veïns de la zona, un autèntic fracàs perquè s’han repetit les queixes i les denúncies infructuoses de mols residents, especialment de Can Serra, però també de Les Planes, fetes a la Guàrdia Urbana.

Abans de l’estiu, conscients els responsables de la Guàrdia Urbana que sempre es produeixen queixes dels residents per l’ocupació de l’espai públic a una ciutat on la gent ha de sortir de casa per trobar-se una mica alleugerida de la calor, van demanar al nou equip de govern l’aplicació d’un dispositiu policial que reforcés la vigilància, en col·laboració amb Mossos d’Esquadra i Policia Nacional, especialment en 7 punts que estan considerats de reincidència conflictiva per la massificació que pateixen durant les nits d’estiu. Es tractava de cinc punts de La Florida-Les Planes en la confluència amb Pubilla Casas: els Blocs Florida, el creuament entre Severo Ochoa i Luarca, la plaça Eivissa, una part del carrer Llevant i la Plaça de la Llibertat. Un punt de La Torrassa: la Plaça Espanyola, i l’únic parc públic de dimensions homologables a un espai verd de tota la ciutat, que està justament limitat pels barris de La Florida-Les Planes i Can Serra, que és el Parc de Les Planes.

No és per casualitat que la Guàrdia Urbana insistia en aquests set punts perquè es corresponen amb espais més o menys lliures, en zones d’una altíssima densitat humana, amb edificis antics minúsculs en molts casos, escassament ventilats i amb pocs recursos aïllants que cal sumar a una joventut que té pocs llocs d’esbarjo en plena canícula.

El problema, doncs, de les patrulles de la Guàrdia Urbana per molt que s’esforcin, és que la ciutat és tota ella un conflicte a l’estiu i les mesures de repressió i control policial no poden donar l’abast. No obstant això, els conflictes endèmics que pateix la Guàrdia Urbana de la ciutat des de fa mesos, agreuja encara més aquest problema, que ha estat denunciat directament per la portaveu del grup municipal del PP, Sonia Esplugas, que no ha estalviat crítiques al govern municipal per la tebior a l’hora de prendre mesures per garantir la seguretat i la convivència de la ciutadania.

Cal dir que moltes de les queixes del veïnat que encercla el Parc de Les Planes, per exemple, se centren en les molèsties dels grups que fan servir els espais lliures per divertir-se sense respectar el descans dels veïns propers, però també hi ha hagut força denúncies per la venta de begudes alcohòliques sense control, pel mercadeig de substàncies i per la utilització cada vegada més gran de l’espai públic per fer festes infantils o aniversaris que generen necessàriament soroll, brutícia i, en el pitjor dels casos, baralles i violència.

El grup municipal popular a través de la seva portaveu, s’ha queixat també de la poca sensibilitat municipal a l’hora d’incrementar la plantilla municipal d’agents, a l’alçada del que la ciutat mereix i necessita. S’han convocat darrerament 34 places d’agent que és molt probable que resultin del tot insuficients per les creixents necessitats de la ciutat i pel progressiu envelliment del cos d’agents. Segons el PP municipal, és imprescindible fer una convocatòria ambiciosa de places per donar cobertura a tot el territori i poder fixar un mínim de patrulles diàries que donin cobertura a tot el municipi. Alhora, demana que es compleixi la moció aprovada al ple municipal de març, on es reclamava, a més d’ampliar la plantilla, dotar la Guàrdia Urbana dels materials i mitjans tècnics necessaris, així com oferir-los formació continuada, retribucions actualitzades i plusos, per tal de garantir uns serveis mínims diaris.

Val a dir que una bona part de la queixa dels veïns se centra en el fet que les trucades, de dia i de nit a la Guàrdia Urbana han estat en general insatisfactòries i en algunes ocasions absolutament infructuoses, de manera que la desesperació veïnal quan es produeixen molèsties i no hi ha cap organisme que respongui, provoca una sensació de frustració i ràbia, com assenyalen a L’Estaca, que qualsevol dia es desboca amb resultats que poden ser considerablement greus.

La solució, però, no sembla que passi per més control, sinó per una alternativa estratègica de ciutat: esponjar els barris i alliberar espais. Exactament el contrari del que, fins ara, ha fet el govern socialista.