El procés de participació del PDU Biopol GranVia, que era preceptiu per aprovar el planejament, va ser un lamentable fracàs

Imatge de la zona on s’ubicarà el conegut Biopol-Gran Vía.

Van participar en total 89 persones i es van recollir 79 intervencions d’un total de 12 sessions informatives i de debat

Els mecanismes de participació ciutadana en els processos d’aprovació definitiva estan regulats per llei a l’article 21 del vigent Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i, per aquesta causa, la documentació relativa al projecte del Biopol-GranVia va incloure en la seva tramitació un procés participatiu que es va portar a terme entre el 17 de març del 2022 i el 28 de novembre del mateix any. Fa pocs dies, en aquest mateix digital, ens referíem al procés de participació que s’està portant a terme per la reforma del Reglament de Participació Ciutadana i ja avançàvem que una cosa és el que es vol posar de manifest i una cosa molt diferent l’efectivitat del fet concret. És a dir, una cosa és fer veure que hi ha un procés participatiu i una cosa molt diferent que, en fecte, el procés participatiu sigui real i que serveixi per alguna cosa.

Aquest digital s’ha entretingut a revisar amb una mica de detall l’informe sobre el procés participatiu que es va portar a terme durant la fase d’aprovació provisional del PDU Biopol-GranVia perquè sense aquest procés participatiu no s’hagués pogut aprovar de manera definitiva, i cal dir que, malgrat que la llei no considera el procés participatiu com un factor vinculant —cosa que ja indica la importància que en el fons el legislador dona a aquesta figura—, l’informe era preceptiu i calia considerar-lo.

El cert és que la pròpia Generalitat que promou la participació no es deuria mirar massa a fons l’informe perquè la veritat és que fa riure. Tot el procés de participació del PDU Biopol-Granvia que planifica el 8% del territori municipal i que garanteix 400.000 metres quadrats de sostre edificable, es va cloure en una dotzena de sessions, a més de 36 participacions on line, de les que es van despendre només 3 intervencions factibles.

En total el procés, a banda de les participacions on line, va constar de tres taules de treball i seguiment del PDU, una sessió en el Consell de Ciutat, dues taules de debat, cinc reunions als Consells de Districte (tret del districte II on na es va fer cap sessió) i una sessió de conclusions.

Segons l’informe, el procés va comptar amb 253 participants que, en total van fer 81 intervencions a tenir en compte. La realitat, no obstant això, va ser molt diferent. El nombre real d’assistents que no eren ni polítics municipals, del govern o de l’oposició, o de tècnics municipals va ser, en realitat, de 89 persones i el nombre d’intervencions aprofitables de 79. Si dividim el nombre de sessions  pel nombre de persones ens dona que en cada sessió va haver en realitat una mitjana de 7 persones i una mitjana d’una intervenció que calia recollir en cada reunió. És a dir, el procés participatiu del PDU Biopol Gran Via va ser, igual com estan sent els processos participatius del Reglament Municipal de Participació, una filfa.

Resulta simptomàtic que en els Consell de Districte que és on, en principi, els processos de participació haurien de ser més intensos, l’informe de participació del Biopol-GranVia, només dona xifres dels del districte 1, 3 i 6. En total 31 persones, al marge de polítics i tècnics que van fer 17 intervencions recollides. Als altres dos districtes no es donen xifres de participants i només es comenta que s’han fet en total 5 intervencions. Allà on va haver més participants per la pròpia composició de l’organisme és el Consell de Ciutat on va haver 29 assistents, però només 4 intervencions al respecte. A les dues taules de debat un total de 22 persones, tret dels tècnics, que van fer en total 19 intervencions recollides.

Malgrat la pobresa en que es va desenvolupar el procés participatiu, que reconeix el mateix informe i que potser hauria d’haver estat qüestionat per la seva debilitat intrínseca, es van posar de manifest moltes de les claus de l’oposició popular al projecte que ja ve de lluny. Remetem al lector a les pàgines 26 i següents de l’informe que adjuntem, on podrà comprovar fidelment les raons al·legades per tal que el PDU Biopol-Granvia estigui qüestionat.

“Cal una moratòria urbanística i replantejar el desenvolupament de la ciutat, però el govern es nega a abordar a fons les reformes estructurals del planejament”

Jaume Graells, a un acte d’EERC.

Entrevista amb Jaume Graells, líder de l’oposició municipal i portaveu d’ERC-EUiA

Quin és el teu diagnòstic sobre l’actual conjuntura municipal pel que fa a la possible estratègia 14/13?

L’aritmètica és certament negativa, per la distorsió que provoca la presència al Ple d’una força d’ultradreta i contrària als drets humans. S’ha vist en la seva acció, amb propostes que busquen la confrontació, la negació de drets, també de la violència masclista, o l’assenyalament de veïns i veïnes pel seu origen.

Com a primera força de l’oposició no renunciem a seguir liderant una alternativa a un govern en minoria, esgotat després de més de quatre dècades, i marcat per la incompetència i les irregularitats. Dialoguem i acordem també amb la resta de forces democràtiques, i aquí és on es pot articular aquesta majoria alternativa que volem impulsar. Ho hem fet, per exemple, liderant la reivindicació de millores puntuals en els barris, donant veu als veïns i veïnes en el Ple, amb la revisió del reglament de Participació Ciutadana, l’exigència d’un Consell Executiu i de Programació dels mitjans de comunicació públics consensuat i no imposat, o la resposta a la pujada abusiva d’impostos.

Som conscients també que el govern se n’aprofita d’aquesta aritmètica adversa, tant rebent sovint el suport de la ultradreta com d’altres forces a canvi de compromisos plens de fum que incompleixen per norma. La nostra responsabilitat, però, és exercir d’oposició ferma i constructiva,  amb propostes per fer que a l’Hospitalet es pugui viure millor.


Quina és la postura de la vostra formació sobre alguns aspectes urbanístics claus de ciutat com ara la cessió de parcel·les municipals per fer habitatge públic, els casos Cosme Toda o el Biopol Gran Via?

No podem continuar mirant cap a una altra banda. Cal una moratòria urbanística, i replantejar el desenvolupament de la nostra ciutat. Fa temps que ho demanem, però en aquest govern sembla que no li preocupa. Es neguen a abordar a fons les reformes estructurals del planejament urbà que necessita la nostra ciutat.


Hem de frenar el creixement de la ciutat i esponjar-la per generar espais per als equipaments i serveis, amb els espais públics i zones verdes que necessitem. ¿Com pot ser que no tinguem cap solar a la ciutat per construir-hi una escola, o, per exemple, un solar digne al barri de Santa Eulàlia per construir el nou poliesportiu o la biblioteca que necessiten? Fins ara, s’ha permès un creixement depredador al servei dels especuladors. Això ha comportat que tampoc tinguem resposta efectiva als greus problemes que patim de manca d’habitatge públic. No hi ha espai ni voluntat de promoure’l.

Això ha comportat que les polítiques públiques en favor dels serveis públics o de l’habitatge engegades pels governs progressistes de la Generalitat, durant aquest segle, s’han vist molt limitades davant un urbanisme que no ha previst espais per a construir els equipaments i els habitatges que es requereixen. Estem a la cua de Catalunya en la qualitat dels serveis i això afecta la nostra qualitat de vida.

El cas Cosme Toda és paradigmàtic. Blocs de promocions immobiliàries amuntegats, aïllats de l’entorn i sense previsió de serveis. Aquesta, com altres promocions que s’han construït en els darrers anys a la nostra ciutat, responen a les reformes urbanístiques que van aprovar els governs de coalició del PSC amb ICV (actuals Comuns) en la primera dècada d’aquest segle, quan compartien govern.

Pel que fa al Biopol, on no hi ha ús residencial, sempre hem defensat que era molt millorable. Compartim l’aposta pel sector biomèdic, i la millora que implicarà el soterrament de la Granvia, però ens preocupava el volum dels edificis i el futur de Cal Trabal. Ara hem aconseguit rebaixar l’edificabilitat, i hem garantit que es protegirà íntegrament l’espai de Cal Trabal, que passa a ser públic, amb les masies patrimonials i els usos agrícoles com a zona de protecció de la natura. Però ara caldrà seguir de prop de quina manera es desenvoluparà aquest planejament, que és realment la qüestió clau, i això depèn del govern municipal.

Quina penseu que hauria de ser l’estratègia de ciutat pel que fa a l’ampliació de Fira de Barcelona?

L’Hospitalet ha de fer valer la seva situació estratègica, com a segona ciutat del país i com a node econòmic de primer ordre, entre l’aeroport, el port, i també la Fira. Un motor econòmic, plenament instal·lat a la nostra ciutat on, sense renunciar a la projecció que ofereix la marca Barcelona, l’Hospitalet ha de tenir cada cop més protagonisme.

Això cal fer-ho pensant en la ciutat sencera, i no com fins ara. Se’ns havia promès que el desenvolupament infinit del sud, de la ciutat aparador d’hotels i fires, contribuiria als barris del nord, però la realitat és que avui tenim un model de dues velocitats. Cal fer efectiu el retorn social, econòmic i urbanístic per a tots els veïns i veïnes, a tots els barris de l’Hospitalet. En comptes de prioritzar el creixement de la Fira hauríem de pensar com fem més efectiu i de major qualitat aquest retorn. Aquest model de creixement il·limitat basat en la massificació i amb tota mena de precarietats cal revisar-lo a fons. Com també hem de revisar el nostre model productiu. El creixement pel creixement ens està portant a la pobresa de bona part de la nostra gent mentre creixen les desigualtats.


Quins són els motors de canvi tant en l’aspecte formal com pel que fa a contingut de mesures que considereu ara mateix prioritàries per l’Hospitalet?

Una de les prioritats de ciutat és clarament la de l’habitatge. Hem promogut al Ple diferents iniciatives per aconseguir un parc municipal d’habitatge de lloguer a l’Hospitalet, per fer-se amb pisos buits de grans tenidors i de la SAREB, i per combatre l’infrahabitatge, que prolifera cada dia més, amb mesures d’inspecció i detecció de males praxis, i d’acompanyament a les persones afectades. No detectem en el govern municipal una gran preocupació davant del problema de l’emergència habitacional.

Un altre dels principals reptes és, sens dubte, la situació de paràlisi burocràtica i d’incompetència en la gestió que pateix aquest Ajuntament. Estem veient com la contractació es bloqueja, i tenim nombrosos àmbits clau i serveis essencials en una situació realment alarmant, amb contractes finalitzats, en continuïtat perquè s’han exhaurit totes les pròrrogues. No és poca cosa. Parlem de la neteja i recollida de residus, amb camions que ja han superat de llarg la seva vida útil, que pateixen incendis que suposen un risc per treballadors i ciutadania, que obliga a llogar nous vehicles i amb costos que es disparen. Però també en serveis com els poliesportius, les bressols municipals, el manteniment dels equipaments o la neteja dels centres escolars. Parlem també de la gestió dels mercats municipals o del suport a les entitats. La gent veu com des de fa mesos la gestió municipal ha empitjorat de manera preocupant, aquesta degradació es percep i es pateix als carrers.

I davant d’aquesta situació, ens trobem amb un govern municipal que ha decidit pujar la pressió fiscal de manera injusta i abusiva. Han aprovat una nova taxa d’escombraries, que tot i que ve obligat per directives europees, ho han fet de la pitjor manera possible. Fins ara venia inclosa en el rebut de l’IBI, com reconeixia el mateix govern, però ara creen aquest nou tribut sense compensar de cap manera l’IBI, recaptant més de 16,5 milions d’euros directament de la butxaca de la gent. Estem parlant d’increments de la despesa de les famílies d’entre el 23% i el 65% en la majoria dels casos. A més, amb una revisió parcial del cadastre impulsada per l’Ajuntament que implicarà un increment dels metres quadrats a efectes fiscals, de moment per a més de 600 comunitats o escales i milers de famílies, que al 2025 escanyarà encara més als veïns i les veïnes de l’Hospitalet. Governen d’esquenes a la gent, desconnectats de la realitat. És una barbaritat.


Què us plantegeu com a formació respecte els pressupostos que el govern presentarà properament?

Ho hem dit clarament: el govern ens trobarà sempre per millorar la vida de la gent de l’Hospitalet. Som una oposició constructiva, però ferma i exigent. Hem vist ja masses incompliments per part del govern municipal. Nosaltres estem disposats a parlar i acordar els pressupostos, amb dues condicions.

El govern municipal ha de tornar a governar per a la gent. Per això, han de rectificar la pujada abusiva de la nova taxa d’escombraries, compensar i rebaixar l’IBI, i bonificar les famílies que es vegin afectades per la revisió cadastral. I també els reclamem aturar la contractació de quatre nous alts directius amb sous de més de 100.000 euros sense funcions assignades i contractats a dit, que impedirà cobrir i contractar professionals molt més necessaris com els de la guàrdia urbana, els serveis socials o altres àmbits de l’administració.

Són dues condicions concretes prèvies, comprovables i amb garanties de compliment, que ens permetrà mesurar si aquest govern municipal realment té voluntat de redreçar les seves polítiques fetes d’esquenes a la gent, o opten per lligar els pressupostos amb propostes menys exigents que, a més, no aplicaran com ha passat sempre. A data d’avui, però, no hem rebut resposta per part del govern municipal. Nosaltres tenim clar on estem: al costat dels veïns i les veïnes per fer que a l’Hospitalet puguem viure millor.

“Sempre hem donat suport a les propostes que aportin solucions o oportunitats per la ciutat: nosaltres no mirem qui proposa, mirem què es proposa”

Entrevista amb Sonia Esplugas, portaveu del Partit Popular, sobre el panorama actual govern-oposició

En alguns casos, el fet que el govern socialista no tingui majoria absoluta ha possibilitat, gràcies a la coincidència de tots els grups de l’oposició, que s’hagin guanyat algunes votacions, com ara la reobertura de la Ràdio o la constitució del Consell Executiu dels SCP. De fet, son casos molt puntuals i més aviat menors que, no obstant, posen de manifest que si hi hagués més unitat de criteri es podria forçar una manera de fer política més consensuada. Com valores tot plegat?

El Partit Socialista fa 45 anys que governa l’Hospitalet i no estan acostumats a trobar-se en una situació de minoria com es troben actualment. 

Els veïns i les veïnes de l’Hospitalet estan fart d’imposicions i de la manca de respecte democràtic vers els partits de l’oposició. Ara ens trobem que aquesta feblesa del govern municipal és una oportunitat per a la ciutat. No es tracta només d’evidenciar que l’oposició pot condicionar numèricament les votacions del Ple sinó de que pot modificar les nefastes polítiques que fa el PSC a l’Hospitalet que ens han portat a aquesta preocupant situació, en tots els àmbits. 

L’exemple és que en els darrers Plens s’han retirat de l’ordre del dia punts importants com els pressupostos de 2024 o l’expedient de la fàbrica Godó i Trias perquè no tenien els consensos necessaris. 

Fins ara no sabien treballar de manera consensuada; de fet, les mocions que durant aquest mandat s’han anat aprovant, independentment del vot del govern socialista, haurien de complir-se, i això a la pràctica no es porta a terme. És un absolut despropòsit i un menyspreu absolut a la voluntat del Plenari municipal i a la resta de forces polítiques. 

El Ple és sobirà, és la representació de la voluntat dels ciutadans de la ciutat a les urnes, i, amb més o menys representació, els grups de l’oposició hem aconseguit majories que s’han de complir. Tot i que aquesta pràctica el Partit Socialista només ho aplica quan els hi interessa o perden eleccions. 

No deixa de resultar complexa que l’oposició municipal estigui dividida entre dues forces clarament d’esquerres i dues de dretes amb el mateix potencial de vots. No obstant això, deixant al marge les qüestions més ideològiques, el vostre grup manté una posició bastant constructiva pel que fa a la unitat de criteri amb els altres grups. Com valores la posició al respecte dels altres tres grups de l’oposició?

Nosaltres hem vingut per fer política útil, és la nostra feina, i per això ens han escollit els ciutadans. Partint d’aquesta premissa, no entenem cap posició que no sigui constructiva. Lluitar contra la inseguretat, l’incivisme, millorar la neteja, arranjar carrers, fer equipaments als barris, reforçar els serveis socials… com no ha de ser prioritat de tots els grups? La nostra batalla ideològica és aquesta: millorar la ciutat. 

En quant la divisió de forces en grups d’esquerres i grups de dretes, insistim, no té més lectura que els resultats electorals, el pols ciutadà, i a partir d’aquí s’ha de construir. Això sí, nosaltres no fem cordó sanitari a cap grup polític, els hem patit i no és plat de bon gust; nosaltres sempre treballarem pel bé de la ciutat, més enllà de colors polítics.

Hi ha forces polítiques al Consistori que avantposen la seva ideologia per damunt de la ciutat i això només beneficia al partit que governa. Si volem millorar el benestar dels nostres veïns hem de deixar a banda els cordons sanitaris i prioritzar la nostra ciutat.  Evidentment, en temes ideològics no ens posarem d’acord, però la política municipal és una altra cosa, és la política real que aporta solucions al problemes que pateixen els nostres ciutadans. 

En ocasions dona la sensació que les mancances i deficiències del govern municipal tenen a veure més amb una incapacitat de gestionar que no pas amb una mala praxis política respecte de temes importants per la ciutat. Hi coincideixes o detectes matisacions importants que cal fer?

Hi ha una expressió en castellà que diu “de aquellos polvos vienen estos lodos”’ i amb això vull dir que la falta de diligència i de lideratge en la gestió municipal durant els últims anys de Núria Marín com a alcaldessa de l’Hospitalet s’ha notat d’una manera evident: una ciutat abandonada, sense empenta, sense projectes ambiciosos… en definitiva, hem viscut anys d’una ciutat que anava ‘sobrevivint’ als esdeveniments i els veïns ho estan patint. 

Hi ha una mancança evident de lideratge, clar que sí, així ha estat durant molts anys. Nosaltres esperàvem que el nou alcalde portés nous vents però, hores d’ara, trobem que estem decebuts. Més enllà dels lideratges, des del Partit Popular ho atribuïm a que el projecte socialista a la nostra ciutat ja no dona més de sí. Tot va lligat… Hi ha mala praxi i paràlisi en la gestió, nosaltres ja ho hem denunciat: hem perdut en reiterades ocasions subvenciones que s’havien atorgat a l’Ajuntament per no complir amb les dades d’execució dels projectes. Això no és més que la causa d’una irresponsabilitat flagrant en la gestió dels recursos públics, donat que quan això passa és el Consistori, els veïns, qui han d’assumir els costos dels projectes en qüestió. 

Per una altra banda, no vull deixar passar de fer esment al fet que el govern municipal està agafant un costum que ens preocupa bastant: cada vegada que critiquem la seva gestió o la falta de compliment dels tempos, sempre s’escuden en el cos tècnic, com si l’oposició fes una crítica als funcionaris, i res més lluny de la realitat.  No saben encaixar les crítiques polítiques, no assumeixen cap error i això dificulta molt més la resposta per solucionar els problemes.

L’esquerra manté una posició fèrria de cinturó sanitari respecte de l’extrema dreta de Vox, de manera que hi ha ocasions que Vox planteja temes que podria tenir sentit debatre, però que per la seva posició ideològicament inflexible, ni es tenen en compte. El PP en canvi ja ha dit que no defensa cap cordó sanitari, però tampoc no sembla que tingui cap interès en recomanar-li a Vox una mica més de visió pragmàtica de la realitat. Ho veus impossible?

Nosaltres som el Partit Popular i pensem en millorar la ciutat. No fem cordó sanitari a cap grup polític sempre que es parli del benestar dels nostres veïns, però tampoc som ningú, i no és la nostra feina, recomanar a un altre grup com fer política municipal.

El Partit Popular de l’Hospitalet té un gran arrelament a la ciutat i sempre hem donat suport a totes aquelles propostes que representessin una solució o una oportunitat per la nostra ciutat. Nosaltres no mirem qui ho proposa: mirem què proposa. 

Quina et sembla que hauria de ser l’estratègia de futur que hauria de portar a terme l’oposició globalment considerada, si és que es pot pensar amb una estratègia de conjunt?

Jo crec que no es tracta d’estratègia d’oposició, sinó de desbloquejar temes que el govern no tira endavant; el problema és que després no porten a terme les propostes aprovades al Plenari. El govern socialista té el calaix ple de mocions aprovades que són bones per la ciutat. A què espera per aplicar-les? Aquesta actitud és molt alarmant perquè el govern municipal menysprea els acords del Ple i impedeix que la ciutat tiri endavant.

Si presentant una tercera via per la futura ubicació del poliesportiu de Santa Eulàlia estic fent una estratègia, benvinguda sigui; si demanant una unitat de violència de gènere de la Guàrdia Urbana o una nova comissaria, estic forçant al govern, benvingut sigui. Aquests són només alguns temes que hem aconseguit aprovar al plenari als darrers mesos i no són baladí: els veïns ho volen i aquesta és la nostra ‘estratègia’. Com deia, creiem que hem de fer política útil, fet que va més enllà de fiscalitzar o criticar al govern municipal. 

Si la resta de partits ens aporten idees bones, projectes positius, també els hi votarem a favor per tal d’aconseguir fer des de l’oposició motor de la ciutat, donada la falta d’empenta del govern socialista. 

Quina és l’estratègia que penseu seguir en el futur com a grup municipal respecte de l’acció de govern dels socialistes?

És el que comentàvem abans,  continuarem posant sobre la taula les necessitats i carències de la ciutat per solucionar-les, per millorar serveis que funcionen malament, per portar endavant projectes beneficiosos per la ciutat. Si trobem el govern municipal al costat, molt millor, sortiran projectes més forts, si no, continuarem fem batalla, i esperem comptar amb el seny de la resta de grups de l’oposició per impulsar tot allò que sigui positiu per l’Hospitalet.

El debat del Reglament de Participació als Consells de Districte, un mecanisme per fer bullir l’olla i deixar les coses igual

La participació ciutadana éss necessaria per la vida de l’Hospitlet.

Modificar el Reglament de Participació implica reformar el redactat dels articles, per fer-lo autènticament útil

Aquestes setmanes, els Consells de Districte de la ciutat han posat en marxa la discussió sobre la reforma del Reglament de Participació Ciutadana (RPC), el teniu al final del text, per ajustar-lo a les necessitats derivades de les noves realitats de les entitats municipals i les crítiques per les mancances observades en el seu desenvolupament. De fet, el Reglament de Participació avui en vigor el va aprovar el ple municipal al gener de l’any 2013, és a dir fa ja gairebé 12 anys i, per tant, s’ha mantingut sense modificacions al llarg dels tres mandats últims. Darrerament s’havien abocat nombroses crítiques sobre la manera com s’aplicava el Reglament, pel fet que, per exemple, era impossible que les reunions dels Consells de Districte servissin per quelcom més que per referendar les propostes municipals que imposava l’equip de govern.

Per fer front a les successives crítiques, el govern municipal va endegar un procés participatiu per l’elaboració del nou Reglament que, amb les reunions que ja s’han fet, estaria encaminat a rebre i debatre propostes que serveixin per aprofundir en un nou model de participació ciutadana al municipi. De moment s’han fet ja algunes sessions i estan convocades unes quantes més amb grups focals dels Consells de Districte per tal d’informar dels procediments, i recollir suggeriments. El procediment emprat consisteix a realitzar una exposició dels principals aspectes tècnics del procés i desenvolupar una dinàmica al voltant de dos eixos: a) quins aspectes dels Consells de Districte van bé i cal mantenir o reforçar al nou Reglament de Participació i 2) quins aspectes cal reorientar, afegir o millorar.

Aquest digital s’ha fet amb l’acta resum de la sessió que es va portar a terme al Grup de Treball de Marina corresponent als districtes 1, 3 i 6, que es va fer el 24 de novembre i en el que van intervenir activament un  total de 15 participants, 7 del districte 1, i 4, respectivament, dels districtes 3 i 6. El mecanisme de reflexió i aportació del Reglament fet amb aquests equips dinàmics (15 persones de mitja ciutat) fa un diagnòstic de quines coses han funcionat i quines no en el Reglament vigent, però la realitat és que no s’entra directament en la matèria del reglament que són els respectius articles, sinó  que es fan valoracions i aportacions genèriques que després algú haurà de tenir en compte en l’elaboració concreta del redactat. És una forma participativa tan evanescent, que res no garanteix que les aportacions es concretin en el redactat que surti del procés participatiu dels Consells de Districte.

La realitat és que la reforma del Reglament exigeix modificar directament el redactat dels diferents articles, més que no pas valorar els aspectes genèrics de la participació a la vista de l’experiència d’aquests anys. L’experiència indica que l’aplicació dels articles del Reglament és justament allò que crea problemes i, per tant, la manera de fer un Reglament de Participació que serveixi exactament per participar, obliga a concretar en l’articulat allò que cal modificar.

Caldrà posar un simple exemple perquè s’entengui: l’Article 6.2 del Reglament de Participació que regula el dret a la informació general diu: “A més del dret a la informació anteriorment esmentat, tots els ciutadans i ciutadanes tindran el dret d’assistir a les sessions del ple, dels Consells de Districte i del Consell Social de Ciutat i de la resta dels òrgans municipals de govern, quan aquestes sessions tinguin la consideració de públiques de conformitat amb el que preveu aquest reglament i la seva normativa reguladora”. És a dir, d’acord amb aquest article, qualsevol ciutadà té el dret d’assistir a una sessió pública dels organismes que, en principi, estan dissenyats per tractar els assumptes públics, cosa absolutament normal perquè, si els assumptes són públics, el dret d’assistència hauria de ser completament lògic. Però el que no indica aquest article és qui pot decidir, per què i com, que qualsevol sessió d’aquests organismes sigui pública o no. O sigui que l’important no és el dret d’assistència sinó que l’important és qui decideix que les sessions siguin públiques. I sobre aquest aspecte no es pronuncia el Reglament. Per tant, un procés participatiu útil hauria d’incidir en com s’inclouen en el Reglament aquests aspectes concrets, és a dir, redactats de nou, perquè no hi hagi dubtes.

Mentre tot el que es discuteixi en les reunions dels grups focals només siguin qüestions genèriques i no s’entri en el moll de l’os, que és la rectificació d’aquells punts concrets que obstaculitzen realment la participació ciutadana, no s’avançarà. Un bon element a tenir en compte, ara que s’estan convocant noves reunions dels grups focals als diferents districtes de la ciutat.

La paperera torçada

Fa aproximadament un mes, un camió de les escombraries va topar amb un arbre a
l’Avinguda Carrilet, a tocar de la plaça Milagros Consarnau a Santa Eulàlia, amb tan
mala fortuna que se’l va endur per davant i va aixecar fins i tot les arrels. Naturalment,
l’arbre va ser talat perquè les arrels van aixecar la vorera i no hagués sobreviscut. I, pel
que sembla, la vorera tampoc, perquè unes quantes setmanes després la vorera
segueix aixecada, la paperera que es va tòrcer segueix torçada i l’arbre no ha estat
reposat. No és una obra molt complicada. No cal, probablement fer cap informe
tècnic, no cal que s’ho miri un arquitecte ni un enginyer. Probablement només és cosa
de la brigada d’obres, del responsable de la brigada d’obres i del responsable del
responsable de la brigada d’obres. O sigui, una vegada més, de l’equip de govern. Si no
poden arranjar una cosa tan senzilla en un mes, que no faran quan correspongui un
informe previ.