Els republicans critiquen l’actual govern municipal per la manca de lideratge i capacitat d’iniciativa en les polítiques feministes

La regidora d’ERC-EUiA, Sílvia Casola, ha reclamat la necessitat que els punts lila que s’instal·len en determinats esdeveniments de la ciutat s’estenguin a tots, incloses les festes majors i cobrint cada dia i no de forma puntual, com succeeix en l’actualitat. A més, que no siguin llocs simplement d’informació sinó que han de funcionar com a espais d’atenció, suport i acompanyament davant qualsevol consulta o agressió que es notifiqui”.

No és la primera vegada que els republicans reivindiquen més punts liles als actes lúdics amb aglomeració de persones. Recentment, en una de les mocions presentades per ERC i tot just acabades unes festes, es va tornar a insistir en aquest tema. “No pot ser, que garantir unes festes lliures de masclisme i sexisme recaigui en mans de les veïnes organitzades o persones voluntàries. No pot ser que els punts lila que promou l’ajuntament massa sovint, siguin simples punts d’informació”, denunciava la moció de ERC-EUiA.

“Necessitem espais segurs, amb professionals i ben coordinats amb les entitats organitzadores de les diferents activitats. I amb la participació de les entitats i persones voluntàries que ja fan una magnífica tasca, però amb l’acompanyament i suport de professionals”, suggerien.

La regidora ha criticat a l’actual govern municipal socialista la manca de lideratge en les polítiques feministes. Casola ha explicat que les mesures que planteja ERC+EUiA han d’arribar com a resposta a la manca d’ambició i la inacció del govern municipal: “volem polítiques feministes valents i transformadors i no pot ser que l’acte central del 8M sigui una classe de zumba”, ha dit la líder republicana.

“Necessitem que l’ajuntament obri el camí, i sigui exemple per les empreses i la societat”, ha afirmat la regidora. Així mateix, els republicans també reclamen la implementació definitiva d’un nou pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, que és una de les assignatures pendents del govern. 

Algunes propostes concretes presentades per Sílvia Casola, i que volen impulsar des de la seva organització perquè siguin aplicables entre els treballadors de l’ajuntament, és l’establiment dels permisos per dol gestacional i la flexibilitat horària per menstruació per les treballadores municipals, com fan altres administracions.

Per a la portaveu republicana, la manca de lideratge i compromís es nota per l’absència del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE), llargament reclamat i que no s’ha materialitzat. “Hi ha una passivitat de l’actual govern respecte de les polítiques feministes que cal implementar a l’Hospitalet”, afirma Casola. ERC-EUiA també sol·licita que les Taules de la Dona s’obrin als representants dels partits polítics a l’ajuntament, que ara estan exclosos.

Una asistenta social que se jubiló en agosto y que era una especialista en el tratamiento del síndrome de Diógenes no tiene todavía sustituta medio año después

Un edificio de viviendas sociales de la calle Victoria Kent, junto a la Ciutat de la Justìcia, padece desde hace años una multitud de problemas, pero sobre todo destacan los de insalubridad. Los vecinos conviven con malos olores y cucarachas y aunque ambos problemas han sido denunciados en diferentes ocasiones no se ha dado solución.

Ni el ayuntamiento, ni la Generalitat de Catalunya se han tomado en serio el problema. Sonia Esplugas, portavoz del Partit Popular en el Ayuntamiento de L’Hospitalet ha exigido a las dos instituciones que den soluciones a los vecinos y destinen recursos para mejorar la situación.

Todo parece indicar que los problemas proceden, presuntamente, de una vecina con el síndrome de Diógenes que provoca la aparición de las cucarachas. Sònia Esplugas ha solicitado a los Servicios Sociales del ayuntamiento de l’Hospitalet su intervención de forma inmediata. “Sin perjuicio de que este problema tenga que solucionarse de manera urgente en beneficio del vecindario, también hay que prestar ayuda y afrontar desde un punto de vista social la situación de esa vecina que podría padecer una enfermedad mental”, ha manifestado la regidora popular.

Este no ha sido el único conflicto que ha sufrido este edificio, propiedad de la Generaltiat, y destinado a alquiler social. Con anterioridad, hubo una ocupación masiva de los pisos públicos, y ahora hay que añadir los que se padecen desde los últimos años de “insalubridad e incivismo” y todo ello, según Sonia Esplugas, provocado por “la mala gestión de la administración que no ha sabido atajar los problemas de raíz”.

Los vecinos han pedido ayuda a las dos administraciones, Generalitat y ayuntamiento de l’Hospitalet, “y más allá de buenas palabras, no han obtenido ninguna solución rápida”. Los inquilinos están sufragando de su propio bolsillo la erradicación de las plagas y la contratación de servicios de fumigación.

Algunos vecinos tienen un nivel de hartazgo tan grande por la situación de insalubridad del edificio que incluso se han planteado abandonar los pisos. Pero les frena el hecho de que, si lo hicieran, perderían la opción de poder conseguir otra vivienda social, durante un largo periodo de tiempo y, por lo tanto, hipotecarían su futuro por una situación ajena a ellos y sobre la cual las administraciones deberían estar interviniendo.

Sònia Esplugas cuestiona que tanto la Generalitat como el ayuntamiento alerten tanto sobre la situación de emergencia habitacional actual, a la vez que hacen una gestión tan deficiente del parque de vivienda pública de la ciudad.

Precisamente sobre este mismo tema que causa el problema de insalubridad en Santa Eulalia se produjo hace pocas semanas la noticia de que l’Hospitalet aparecía como un municipio pionero en Catalunya sobre el síndrome de Diógenes gracias al trabajo especializado de una trabajadora social de la ciudad que se jubiló el pasado mes de agosto. Desde entonces, el equipo de gobierno no ha sido capaz de conseguir una substituta en condiciones. La segunda teniente de alcalde anunció en la televisión local no hace demasiado que se está en un proceso de coordinación de los dos servicios —previsiblemente Sanidad y Servicios Sociales— para mantener y fortalecer este servicio especializado, pero la realidad es que no se ha avanzado en estos últimos 5 meses y se reproducen estos problemas como el que previsiblemente sufren los vecinos de la calle Victoria Kent.

L’ escola funciona amb un regim extern de contractació del personal que precaritza els treballadors que ara han de donar classe en uns espais impossibles

El sistema de precarització de molts dels serveis municipals és frapant i només cal apropar-se a les oficines d’atenció a la ciutadania per veure’n el resultat, però és molt probable que, de tots els equipaments municipals en crisi, l’Escola Municipal de Música Centre de les Arts (EMMCA) és porti la palma.

Els treballadors estan tan farts de la negligència i la desídia municipal, que acaben de divulgar un Manifest explicant els problemes i han demanat el suport d’algunes entitats per tal que els facilitin la possibilitat d’intervenir en el proper ple per explicar amb el màxim detall la insuportable situació que pateixen.

I no és pas nova. Han hagut d’aguantar durant tants anys un maltractament tan considerable que estan disposats a no cedir més i per això demanen a l’Ajuntament iniciar converses urgents i arribar a compromisos concrets per resoldre els problemes.

El primer que consideren que cal resoldre és el tema salarial. L’EMMCA va néixer l’any 2005, no com una escola normal municipalitzada, sinó a través d’un sistema de licitació contractual del personal que actua amb caràcter extern. Això ha comportat que els salaris dels professionals no s’hagin actualitzat mai en aquests 20 anys d’existència de l’escola, pel fet que les empreses contractistes liciten a la baixa en perjudici directe de les despeses salarials.

L’any 2015, per exemple, l’empresa adjudicatària de les contractacions de personal, Produccions Educats Montmeló, va fer fallida i va deixar tot el personal contractat de l’EMMCA durant tres mesos sense cobrar, que en molts casos van haver d’esperar un any sencer a que el Fons de Garantia Salarial els pagués el deute. En aquells moments, l’equip de govern, en una mostra més de la seva insensibilitat envers els treballadors, ja els va fer signar una renúncia expressa a emprendre accions legals, responsabilitats o reclamacions a l’Ajuntament, de qui en definitiva depenen i a qui presten el servei.

Com expliquen al seu Manifest, “la reivindicació d’una actualització dels salaris ve de lluny. El malestar del personal s’ha expressat repetidament en reunions de professorat davant del que llavors era Regidor d’Innovació i Cultura, David Quirós, així com dels anteriors regidors responsables del servei. Tot i els compromisos verbals de recollir en les posteriors licitacions una actualització dels salaris, aquesta mai s’ha produït. La darrera licitació publicada el 2021 va confirmar que, una vegada més, no es preveu cap tipus d’actualització dels sous, que perden valor any rere any, cosa que ha empitjorat les condicions de vida del personal del servei, i que compromet l’èxit d’un dels valors més destacats d’aquest Ajuntament i menysté el compromís i la feina d’una seixantena de persones que hi treballen cada dia”.

Com és obvi, la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors no ha fet més que créixer. Des de l’inici del curs de l’any 2005 fins a l’inici del curs 2024, a Catalunya l’IPC ha tingut un increment de gairebé el 51%, mentre que l’increment dels salaris del sector serveis entre el 2008 i el 2022 ha estat d’un 23%. Això sol ja estableix la realitat de la pèrdua salarial, però en el cas de l’EMMCA resulta aclaparador perquè l’increment ha estat cero. El resultat és que els salaris de l’EMMCA estan molt per sota de la mitjana de les escoles municipals de música dels municipis per sobre dels 60.000 habitants.

Paral·lelament, el nombre d’alumnes no ha parat de créixer, cosa que evidencia l’èxit del model i la professionalitat dels docents, passant-se de 500 alumnes en el curs inaugural als 2.500 matriculats d’aquest curs. Quan es va posar en marxa l’escola hi havia dos administratius. Ara, amb cinc vegades el nombre d’alumnes, els administratius segueixen sent els mateixos. Com ells mateixos indiquen: “A més a més, el centre compta amb un organigrama de coordinacions extens que, amb la pujada del nombre d’alumnat i de les activitats, cada cop ha anat adoptant més responsabilitats i s’ha hagut d’adaptar, de la mateixa manera, a la gestió de més professorat per àmbit. Tot això ha acabat suposant una sobrecàrrega horària i de feina, tant per al personal d’administració i serveis com per al professorat.

”Hi ha nombrosos exemples de la professionalitat i la paciència demostrades pel personal docent i administratiu. Quan el Covid, “tot el personal va activar-se des del primer moment utilitzant mitjans propis (ordinadors, telèfons, connexió a internet, programari d’edició de vídeos, càmeres i gravadores…) per seguir oferint un servei educatiu de qualitat a tot l’alumnat.” L’equip de govern, però, no ho ha tingut gens en compte i la congelació salarial de facto amenaça no solament l’estabilitat de l’equip actual sinó la incorporació de més professionals de nivell, cosa que no sembla importar-li gens ni mica.

Per si tot plegat fos poc, les instal·lacions del Gornal que l’escola va ocupar de manera provisional el curs 2014-2015, van haver d’evacuar-se com a conseqüència dels greus problemes detectats en la seva estructura. Van haver de traslladar-se correcuita a les instal·lacions del CEMFO, de manera improvisada, i allà s’ha detectat que donar classe amb les mínimes condicions és impossible perquè les aules no estan condicionades per la sonoritat i, on s’imparteixen classes de dansa, el paviment no reuneix les mínimes condicions i es poden provocar accidents. I, a sobre, ni el personal d’administració ni el personal docent i directiu compten amb espais propis sinó que fan servir un dels vestíbuls de pas principal per l’alumnat.

D’on es pot deduir que l’EMMCA no és pas una Escola Municipal i que enlloc de Centre de les Arts és realment un Caos Autèntic…

L’alcalde reconeix públicament que la única manera d’avançar és anant tots a una i sorprèn assegurant que vol una ciutat verda i amable quan hi ha operacions immobiliàries amenaçant els únics espais lliures

Menys d’una hora i cap informació sobre el contingut de la commemoració és el resum de l’acte protocol·lari, amb confetti i una quarantena de persones protestant contra l’obsessió per celebrar un títol de ciutat, que va caure per sorpresa gràcies exclusivament als somnis de grandesa de l’alcalde del moment, Tomás Giménez.

El que sí s’ha presentat ha estat el logo commemoratiu, que ja era públic, i que ha resultat un plagi (d’una campanya de la Ford), segons Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i tan poc brillant com ho va ser l’espectacle de la Cavalcada i aquest acte inaugural de la Plaça Espanyola. A la primera filera estava l’alcalde, el portaveu socialista i alguna tinenta d’alcaldia juntament amb els portaveus dels grups municipals del PP i Vox. Amb la gent que protestava, drets darrere la vuitantena de persones assegudes, els portaveus dels grups d’esquerra, juntament amb una representació de les entitats que han subscrit el Manifest de “Res a celebrar”. Manifest que s’ha repartit també entre les persones convidades a l’acte.

Segons l’alcalde, la intenció ha estat no fer spoiler del que es prepara, quan justament el que s’havia anunciat avui és que es presentaria el programa d’actes a banda del logotip commemoratiu. Sabem, això si, que la cloenda tindrà lloc el 15 de desembre coincidint amb el dia exacte en que va sortir publicat a la Gaceta de Madrid, el decret atorgant a l’Hospitalet el títol de ciutat. La presentadora de l’acte ha fet repàs per dècades a alguns esdeveniments significatius per la ciutat. Un esdeveniment per dècada no explica res, com és ben evident, i 10 esdeveniments per segle no expliquen de cap manera una ciutat. I el que menys ho explica és l’equívoc que el govern està fent servir quan diu que l’Hospitalet fa cent anys aquest 2025 (ja existia a l’any 1000) o quan l’alcalde explica a Instagram que el títol de ciutat es va donar perquè La Torrassa havia arribat als 21.000 habitants gràcies a la quantitat de nouvinguts arribats del Llevant espanyol per fer les obres del metro o l’exposició universal de 1929.

És molt probable que el títol de ciutat fos un caramel llençat a distància a l’alcalde del partit del dictador que es va fer amb el poder a l’Hospitalet l’any del cop d’Estat de Primo de Rivera. I que, d’alguna manera, aquest personatge que encara disposa d’una avinguda a la ciutat i que s’enlluernava amb les distincions, fes servir la recentíssima humiliació de l’espoli territorial de tota la zona agrícola que es va produir l’any 1920 per demanar una compensació simbòlica que relliscava absolutament a la ciutadania.

La celebració del centenari del títol de ciutat era una oportunitat única per un govern municipal que ha estat vivint de fantasies i de vendre fum durant els darrers 15 anys i que l’equip Quirós no va saber aturar a temps perquè li venia d’herència. No ho va saber aturar a temps perquè respirava per la mateixa ferida, però sembla que les coses estan canviant i que les fantasies comencen a costar bastant més de digerir. L’alcalde ja ha explicat avui durant el seu parlament que és hora d’anar tots a una i que només anant tots a una es podrà avançar. És inaudit que ho reconegui justament en l’acte fallit de la celebració del títol de ciutat, perquè és en aquest context que es podria donar el primer pas. I és també sorprenent que parli d’una ciutat verda i amable quan hi ha unes quantes operacions immobiliàries amenaçant els únics espais lliures disponibles a la ciutat.

Com ja han dit les entitats i els partits d’esquerra que s’oposen a celebrar res, resulta imprescindible explicar la ciutat als seus habitants a través dels esdeveniments històrics que l’han marcat, i l’accidental títol de 1925 hauria estat una bona oportunitat per unir esforços reflexionant sobre el passat, per construir plegats el futur.

Però per construir plegats el futur, resulta imprescindible que el govern Quirós deixi l’arrogància i l’autosuficiència i s’avingui al consens. I, per tant, deixi de considerar que a base de fantasies es pot avançar o que, a base d’operacions unilaterals com ara la urbanització de Can Rigalt, el Biopol Gran Via, la cessió demanial de patrimoni o les incapacitats en la gestió, pugui sortir-se amb la seva sense produir ferides irrecuperables.

La Plataforma “Res a celebrar” convoca una concentració de rebuig, critica l’autosuficiència del govern i reclama consens

Aquesta tarda a les 17h., a la Plaça Espanyola de La Torrassa (o, en cas de pluja al centre Cultural del districte) l’Ajuntament pensa fer la presentació pública del logo i del programa d’actes per celebrar el centenari del títol de ciutat, segons una nota del Gabinet de Premsa distribuïda dies enrere.

Es tracta, novament, d’una iniciativa unilateral del govern sobre un tema que ha creat un clima d’insatisfacció entre algunes forces polítiques i moltes entitats de la ciutat en tractar-se del centenari de l’atorgament d’un títol que la ciutat mai havia reivindicat. Li arribava, a més, de la mà del dictador Primo de Rivera i sota la signatura del general Martínez Anido que s’havia destacat no feia gaire per les polítiques repressives contra els sindicats de classe, en uns moments de forta confrontació social a Barcelona i també a barriades obreres com Collblanc-La Torrassa.

La iniciativa del govern local torna a parlar de celebració del centenari quan justament la Plataforma d’entitats i partits creada a l’efecte es coneix pel seu lema “Res a celebrar, molt a reflexionar i reivindicar”. Ha tingut, a més, el “detall” de convocar l’acte on es presentarà el logotip commemoratiu i el programa d’actes, justament al cor de la barriada probablement més afectada —negativament— per la repressió obrera endegada pel general Martínez Anido: La Torrassa, on la classe obrera va protagonitzar als anys 20, notables confrontacions entre cenetistes i elements destacats del Sindicat Lliure adscrit a la patronal del moment.

Tot plegat no fa més que evidenciar de nou el caràcter autosuficient del govern per un tema que hauria d’haver-se negociat amb les forces polítiques i la ciutadania si el que es pretenia era una commemoració positiva, per la qual resultava imprescindible el màxim consens. El govern local està tan acostumat a anar per lliure, que la convocatòria per presentar un logo i el programa d’actes al cor de La Torrassa sembla més una provocació que un error, i així ho han considerat els membres de la Plataforma que han convocat una concentració de protesta a la Plaça Espanyola a la mateixa hora de l’acte.

La Plataforma, que s’ha reunit tres vegades des de la seva creació al gener, disposa d’un xat de wasapp, està treballant en una pàgina web i preparant també un programa commemoratiu de reflexió, enfocat a mostrar que la construcció de la ciutat es basa en la força de la seva gent i no pas en les atribucions legals de les autoritats. La Plataforma treballa també en l’elaboració d’un folletó informatiu: “Una lluita d’esforços i lluites ciutadanes” per divulgar la tesi de la commemoració consensuada com una oportunitat per repensar la ciutat.

Més enllà del manifest elaborat en el seu dia i que està en difusió per rebre adhesions, la Plataforma col·labora activament amb els grups d’esquerra de l’oposició municipal que ja han reclamat la convocatòria d’una Taula de Cultura per parlar del Centenari de Ciutat i un mínim consens. Per la seva banda, l’equip de govern ha convocat un munt d’entitats a l’acte d’aquesta tarda i també als grups municipals i, pel que es coneix, alguns d’aquests grups municipals respondran positivament a la convocatòria del govern.

El grup dels Comuns ja va anunciar des del començament que ells donarien suport als actes institucionals que estiguessin enfocats a la divulgació, el debat i la reflexió però no a la celebració del Centenari i, per tant, caldrà veure en què consisteix el programa d’actes municipal per saber quina serà la postura d’aquest grup al respecte. El que si se sap de moment és que la convocatòria de premsa parla d’un programa d’actes per celebrar el Centenari, i que la presentació d’un logotip s’apropa més al projecte commemoratiu d’un exercici de propaganda —la “marca” del Centenari—, que no pas a una excusa per la reflexió i el debat.