Durant l’entranyable acte es va recordar la personalitat de Jaume Botey i dels fundadors i activistes d’Unipau, Frederic Roda, Víctor Seix o Arcadi Oliveras

Amb la sala Barradas plena de gom a gom es va fer l’acte d’entrega del Memorial per la Pau Joan XXIII d’aquest 2025, a l’activista hospitalenca M. Pilar Massana, molt coneguda a la ciutat pels anys que va exercir com a treballadora social, regidora durant una curta època, impulsora de notables iniciatives i entitats com ara el Centre d’Estudis i, en l’actualitat, al capdavant de l’associació pel Llegat de Jaume Botey, de qui va ser companya de vida durant una bona colla d’anys.

El Memorial per la Pau Joan XXIII és el premi més antic de Catalunya que s’atorga a persones vives que s’han distingit al llarg dels anys pel seu activisme en pro d’una societat lliure de conflictes armats i en favor de la pau universal. Entre les persones que han rebut aquest premi des de la seva institució l’any 1967 figuren noms tan reconeguts com Helder Cámara, Santiago Genovès, Adolfo Pérez Esquivel, José María de Llanos, Lluís M. Xirinacs, Eduardo Chillida, Josep M. Espinàs, Cristóbal Halftter, Pere Casaldáliga, Joan Gomis, Miguel Gila, Josep Delàs, Mn Dalmau, Josep Vallverdú, Maixabel Lasa, o gent tant propera als hospitalencs com Pepe Beúnza o el mateix Jaume Botey. La cerimònia va comptar amb la participació d’un selecte nombre de col·laboradors de l’entitat, en nom de la qual Neus Sotomayor va fer la introducció a l’acte de lliurament amb una benvinguda als presents, posteriorment es va llegir una presentació del Memorial que va escriure el fill de Frederic Roda, una de les ànimes de la Universitat Internacional de la Pau que és qui el patrocina, posteriorment es va passar un vídeo documental en homenatge a la memòria de l’Arcadi Oliveras, una de les veus més representatives dels moviments per la pau de Catalunya i, posteriorment, amb un ritual que forma part d’aquests actes del Memorial, es va llegir un poema de Pere Quart en les llengües de l’Estat.

L’acte del Memorial s’acompanya des de la mort de Frederic Roda l’any 2006, amb una menció del fundador a una entitat que també es caracteritza pel seu paper en favor de la integració, la cultura de la pau i el suport al desarmament i que aquest any s’ha atorgat a la Coordinadora Obrim Fronteres (COF). Per explicar els mèrits d’aquesta coordinadora va llegir un text l’activista Paula Rossi i a continuació es va fer entrega del guardó a una representació de la COF. Amb unes pauses amenitzades per un duet de guitarres i veu, que van tocar, entre altres, cançons de Victor Jara, el també activista per la Pau, Pere Brunet, va exposar els reconegudíssims mèrits de la M. Pilar Massana en pro de la justícia social i la cultura de la Pau desenvolupats històricament a través de plataformes com Aturem la Guerra o contra l’entrada d’Espanya a l’Otan i en contra de conflictes tan recents com la guerra d’Ucraïna o el genocidi de Gaza.

La M. Pilar Massana va agrair l’homenatge amb un sentit discurs on va recordar la tasca ingent del Jaume Botey i va animar els presents a posar el granet de sorra que correspongui per millorar el món en la mesura de les possibilitats modestes però imprescindibles de la gent compromesa, va rebutjar obertament els cants al rearmament que s’estan posant de moda a Europa com a conseqüència de la radicalitat americana en el disseny d’un nou sistema internacional basat novament en la confrontació imperialista, i es va mostrar confiada en el poder de la gent senzilla i en fer valer l’esperança com a instrument de futur.

L’acte es va cloure amb un petit recital de la coral Veus del Món i un pica-pica posterior al vestíbul de l’Auditori Barradas on el nombrós públic va tenir oportunitat d’intercanviar impressions i felicitar directament l’homenatjada. Felicitació que multipliquem des del nostre digital L’Estaca i que ens omple d’orgull, pel fet que la M. Pilar Massana és sòcia de la nostra entitat, Foment de la Informació Crítica, gairebé des del moment de la seva fundació

Jaume Graells reclama des del Parlament responsabilitats polítiques al PSC per la seva estreta vinculació amb la corrupció al Consell Esportiu

 Les primeres conseqüències judicials del Cas Consell Esportiu que encara està en una fase preliminar i les insinuacions del portaveu socialista en el darrer ple municipal que van produir el malestar del principal denunciador del cas, Jaume Graells, van provocar una compareixença pública aquest dimecres al Parlament de Catalunya per reclamar la urgència d’una llei catalana reguladora de protecció de les persones alertadores.

Aquesta és una llei que existeix en el context espanyol —va ser aprovada al febrer del 2023— i que té el seu origen en una directiva europea de l’any 2019 —Directiva Whistleblowing— per la qual es regula i es protegeixen les persones que denuncien infraccions o processos de corrupció, com el que es va produir —ara ja amb una primera sentència ferma —al Consell Esportiu de l’Hospitalet.

Graells, en la seva compareixença al Parlament, va explicar el cúmul de pressions exercides sobre la seva persona des del primer moment que va posar en coneixement de l’alcaldessa les sospites sobre irregularitats comptables a l’organisme, que va fer extensives a les primeres autoritats de l’aleshores el seu partit, Miquel Iceta i Salvador Illa. L’alcaldessa de la ciutat, màxima responsable del Consell Esportiu, va exercir, segons Graells, una pressió sobre el denunciant que li va produir un calvari personal i polític que el va portar a demanar la baixa del partit on havia militat tota la vida. Tot i que l’alcaldessa va ser cridada a declarar i exonerada posteriorment per la fiscalia, el fet que hagi hagut reconeixement del delicte —i que un dels encausats encara treballi directament pel PSC— implica el partit en l’assumpció de responsabilitats polítiques que haurien de recaure sobre tot amb la mateixa alcaldessa i fins i tot en el govern municipal socialista actual, tenint en compte que una regidora del govern era responsable del Consell Executiu quan la treballadora va ser represaliada injustament.

Graells ha portat tot el contingut de l’assumpte a l’Oficina Antifrau per tal que prengui coneixement de la denúncia i actuï en conseqüència.

Jaume Graells és ara el líder de l’oposició del govern municipal que continua en les mateixes mans, el portaveu del qual en la darrera sessió plenària va fer-li insinuacions directes sobre la seva implicació amb el Consell Esportiu, alhora que l’alcalde li impedia replicar per al·lusions. Arran d’aquests fets i les dues sentències judicials que han afectat a dos dels encausats i a la principal alertadora del Consell Esportiu, el grup parlamentari d’ERC va anunciar una proposta dirigida a l’actual govern de la Generalitat per tal que agilitzi una llei catalana de protecció de les persones alertadores en la mateixa línia que la directiva europea i que vagi més enllà de la llei espanyola que és una simple translació dels propòsits de la directiva europea. La portaveu republicana Marta Vilalta va explicar al respecte que la llei catalana ja havia estat impulsada pel govern Aragonès i va ser obligadament aparcada després de la crisi de pressupostos de la passada legislatura.

El grup municipal d’ERC-EUiA va anunciar també al Parlament que Graells assistirà el proper 18 de març, a les 19 hores, a la primera convocatòria de les Tribunes Crítiques que organitza a la Tecla Sala de l’Hospitalet l’entitat Foment de la Informació Crítica per tal que el portaveu republicà pugui explicar amb detall el procés que va dur a la denuncia de les sospites de corrupció al Consell Esportiu, el desenvolupament de la causa i les primeres conseqüències. Aquestes compareixences són de caràcter públic i organitzades amb l’objectiu que els mitjans de comunicació, els organismes, les entitats i la ciutadania puguin preguntar directament als convidats sobre el tema objecte de la convocatòria i qualsevol altre que sigui d’interès ciutadà.

Recordem que una peça separada del cas Consell Esportiu ja ha produït una sentència ferma sobre dos dels encausats que van haver de pactar amb la fiscalia el reconeixement d’un delicte d’apropiació indeguda i el retorn de les quantitats estafades per evitar una pena de presó i també s’ha produït una sentència de Magistratura sobre una demanda d’acomiadament improcedent en el cas de la treballadora que va alertar dels fets a l’aleshores regidor socialista Graell, que va ser acomiadada posteriorment per represàlies i ara obligada a la readmissió per l’organisme que la va fer fora injustament, i que l’ha d’indemnitzar amb 60.000 euros

Unanimitat per convocar abans del 30 de juny un ple monogràfic que abordi les temàtiques sectorials que dibuixin el panorama de l’Hospitalet en aquest 2025

Durant aquest primer semestre de l’any, l’ajuntament de l’Hospitalet hauria de celebrar un ple extraordinari destinat a debatre “l’estat de la ciutat”, segons es va aprovar per unanimitat de tots els grups en el passat ple de febrer. La moció la va presentar el grup d’ERC-EUiA basant-se en el que s’havia aprovat l’abril del 2016 que era la celebració d’un ple sobre “l’estat de la ciutat” que es va portar a terme en el primer trimestre dels anys 2017 i 2018, que es va interrompre per la convocatòria electoral del 2019 i que ja es va deixar de convocar, primer per la irrupció de la COVID, i després, perquè el govern local va obviar-lo.

Al febrer del 2024 una moció d’aquest mateix tipus ja va aprovar recuperar el debat extraordinari sobre l’estat de la ciutat però un any més tard l’acord, com ja és habitual, no s’ha aplicat, i ara s’ha tornat a aprovar per unanimitat. És veritat que al febrer del 2024 es demanava la convocatòria d’aquest ple en el primer semestre de l’any, com ara, i que al mes de maig es coneixia el canvi previst a l’alcaldia que va tenir lloc a mitjans de juny i tot plegat va postergar la convocatòria, però el cert és que si el grup municipal d’ERC-EUiA no ho torna a recordar ara, el debat sobre l’estat de la ciutat no s’hagués plantejat mai més.

Aquest ple extraordinari ha de tenir caràcter monogràfic, l’ha de convocar l’alcalde i s’hauria d’aprovar en la propera Junta de Portaveus a celebrar el 25 de març. Una nova Junta de Portaveus que s’hauria de convocar com a molt tard el 8 d’abril d’aquest mateix any, estaria obligada a consensuar amb l’equip de govern l’ordenació del ple, els temes concrets a tractar i les temàtiques sectorials.

En el mateix ple de febrer s’hagués aprovat també la recuperació del Consell Municipal de Comerç de l’Hospitalet, que era un òrgan consultiu integrat per representants de totes les associacions de comerciants de la ciutat, els paradistes de mercats organitzats, els sindicats majoritaris i els grups polítics municipals per tal de tractar la problemàtic concreta del petit comerç de la ciutat i dinamitzar-lo, davant la crisi de compra que pateixen pels nous hàbits dels compradors, els problemes se seguretat al carrer a molts barris de la ciutat, l’abandonament dels carrers i la manca d’enllumenat, etc.

Aquest organisme, després de mostrar la seva utilitat, va deixar de ser convocat i finalment va desaparèixer. El seu reglament de funcionament va ser modificat la darrere vegada l’any 2010, per la qual cosa en la moció presentada pel grup popular es demanava actualitzar-lo per ajustar-lo a les actuals necessitats i posar en marxa el Consell en un termini de sis mesos.

Tots els grups es van mostrar proclius a recuperar-lo tret del grup municipal socialista que és qui el va arraconar en el seu moment i, si la proposta no va acabar prosperant, va ser perquè el grup municipal de Vox va afirmar que votaria en contra perquè considerava que els sindicats “auto qualificats com a majoritaris” no hi tenien cap paper a jugar en aquest Consell. Els 16 vots de socialistes i Vox van impedir recuperar el Consell Municipal de Comerç que podia ser un nou instrument de revitalització d’un dels sectors més en crisi a la ciutat.

La ciutat forma part de l’empresa d’inversions que és la que inverteix recursos i està absent de la Fira de Barcelona que és la que presenta xifres milionàries de beneficis

Aquest diumenge al vespre va tenir lloc el tradicional sopar d’autoritats amb presència del rei Felipe VI, que dona el tret de sortida del Mobile World Congress, a la sala oval del MNAC. Com en els anys precedents, el panell de l’acte des d’on es realitzen els parlaments, dona notícia del lloc i les dades de l’event que aquest any s’ha postergat per no crear problemes a les grans empreses tecnològiques xineses que acaben de celebrar el nou any xinès. Com explica el panell, el lloc on se celebra anualment el MWC és la Fira de Barcelona a la Gran Via, i la ciutat amfitriona és Barcelona… malgrat que la Fira Gran Via es troba en la seva major part en el terme municipal de l’Hospitalet.

Les curiositats dels termes municipals provoquen aquestes coses. Tothom recorda, per exemple, que el nou estadi del RCD Espanyol es va construir en un solar industrial que estava en la confluència dels termes municipals de Cornellà i El Prat ciutat, aquesta última, que té un petit espai del seu terme municipal a l’altra banda del riu al qual mai ha renunciat. Quan es va començar a parlar de l’estadi de Cornellà referint-se al RCD Stadium, les autoritats del Prat van recordar que una part de l’estadi es troba en el seu terme municipal i que el correcte seria, quan es parla de l’estadi de l’Espanyol, dir que es troba a Cornellà-El Prat. La insistència va produir l’efecte esperat i ara tothom parla de l’estadi de Cornellà-El Prat quan es refereix al camp de futbol del RCD Espanyol. Sembla evident que la postura de l’Ajuntament pratenc no tractava només de reivindicar l’existència dels termes municipals contigus, sinó que tenia un altra objectiu: vincular el reconeixement del seu terme a l’autoestima de la ciutat.

A l’Hospitalet fa anys que l’ajuntament afirma haver treballat a favor de l’autoestima de la ciutat. Des de l’anagrama L’H fins a la consigna de L’Acollidora, les evidències haurien de ser suficientment constatables. Però en tots els casos es tracta d’operacions de màrketing que es desdibuixen quan del que es tracta és d’enfrontar-se a vulneracions substancials de la realitat, en confrontació amb Barcelona.

Els espais de la fira de la Gran Via podrien perfectament anomenar-se Fira de Barcelona-l’Hospitalet, de la mateixa manera que el circuit de Barcelona-Catalunya, que també gestiona la Fira de Barcelona, podria anomenar-se Circuit de Montmeló-Granollers, per molt que està a la província i que és el més important de Catalunya. La tendència, quan parlem de Barcelona, és menjar-se tot el que l’envolta. I això no tindria més importància si no fos perquè amb la inèrcia se’n van també els recursos. I el pitjor, en aquests casos, és mostrar-se comprensiu, submís i còmplice perquè la comprensió, la submissió i la complicitat acaben convertint-se en una normalitat carregada d’injustícies.

Va passar l’any 1920, ara que estem enmig de la commemoració del títol de ciutat, que va venir després d’una operació d’espoli sense precedents —que es repetiria l’any 1932, en benefici també de Barcelona— i que té, amb l’operació Fira de Barcelona, una tercera fase, quantitativament molt menys transcendent, però qualitativament de la mateixa dimensió. I que té els mateixos símptomes de comprensió, submissió i complicitat dels dos anteriors.

Ho explica tot, el que hi ha al darrere de la societat Fira2000, SA, una societat creada l’any 1993, amb seu social a l’Hospitalet i formada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, l’Área Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona. Una societat destinada a ser la inversora del projecte de creixement de Fira de Barcelona i, per tant, deficitària en tots els exercicis.

La ciutat de l’Hospitalet porta abonats desenes de milions d’euros en aquesta mercantil —més de dos milions el passat any— que es dedica a finançar el creixement i les reformes de Fira de Barcelona, bona part de les quals en el propi terme municipal de l’Hospitalet, sense que la ciutat ho patrimonialitzi, perquè Fira de Barcelona és una entitat dirigida a potenciar la ciutat de Barcelona en l’escenari mundial dels events i aconseguir els màxims beneficis econòmics. Mentre que a Fira 2000 SA hi ha l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, la Cambra de Comerç i l’AMB, la Diputació i l’Ajuntament de l’Hospitalet, a Fira de Barcelona només hi figuren les tres primeres institucions. És a dir, la societat deficitària és allà on hi ha l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Diputació i l’AMB, mentre que la societat amb guanys és la que té com a principals components l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Cambra de Comerç.

Això s’observa també en la composició dels òrgans de govern. L’alcalde de l’Hospitalet és un dels 12 vocals de Fira de Barcelona, mentre que el president és l’alcalde de Barcelona i hi ha dos vicepresidents representants de la Generalitat i de la Cambra, respectivament. A Fira 2000, la presidenta del Consell d’Administració és la Consellera d’Economia i Finances, el vicepresident un tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que l’alcalde de l’Hospitalet és un dels 14 vocals.

No és gens d’estrany, per tant, que l’espai de la Fira de Gran Via és conegui com la Fira de Barcelona tot i estar a l’Hospitalet, i que el nou recinte que s’està construint íntegrament a l’Hospitalet com a ampliació de la Fira, porti per nom Hall Zero i no faci cap referència a la ciutat (tot i que des de l’Hospitalet s’ha reclamat tímidament). Tampoc té res d’estrany que en la foto d’autoritats d’aquest any 2025 al sopar del MNAC, l’alcalde Collboni estigui a la primera fila juntament amb el rei, el president de la Generalitat i les màximes autoritats de la Fira, i hagin deixat col·locar l’alcalde de l’Hospitalet a la segona fila. O que, per exemple, a l’hora de saludar les autoritats presents durant els parlaments, els oradors es referissin a l’alcalde de Barcelona i no dediquessin una sola paraula a l’alcalde de la ciutat on s’ubiquen la gran majoria de les instal·lacions del MWC a la Gran Via.

És veritat que durant la inauguració del MWC l’alcalde Quirós ha tingut una millor presència, cosa de la qual ens n’alegrem, però això no treu que la sensació és que en aquesta ciutat, com ja va passar l’any 1920, es claudica davant Barcelona i el que encara és pitjor, es fan servir els recursos dels hospitalencs per negocis que beneficien molt poc, com sembla evident si es contempla l’estat de la ciutat, al conjunt del municipi.