Un debat posterior a l’estrena, en la sessió de dissabte, va servir per centrar els aspectes més importants de la llei del “Solo si es si” i el dret de la dona a la llibertat sexual
El Catòlic va acollir el passat cap de setmana una d’aquelles funcions que entronquen directament en l’actualitat i que són dignes de destacar tant pel seu contingut com per l’interès que presenten, malgrat que el muntatge només s’havia programat per dues sessions, la primera de les quals amb debat sobre l’escenari davant del públic.
Es tractava de la peça del comediògraf francès Jean-Benoît Patricot que reflexiona de ple sobre el problema del consentiment i els abusos de poder en la concepció patriarcal de les relacions sexuals. La peça, breu però molt intensa, basada en fets reals, analitza la denúncia aplicada sobre un grups de bombers acusats d’abusar sexualment d’una noia amb discapacitat intel·lectual, però suficientment forta com per a suportar el trasbals d’una experiència dramàtica sense amagar l’eix dels seus sentiments com a dona.
La noia en qüestió, enamorada d’un dels bombers del col·lectiu, és objecte d’abús compartit i exposada a una situació d’humiliació més enllà de les seves limitacions personals. Ella és una noia capaç d’estimar i necessitada d’amor, virtuts de les quals se n’aprofita un col·lectiu d’homes, significativament considerats baluard de la generositat per la seva tasca de risc en l’auxili de persones en situacions límit.
Aquest mateix fet contrasta amb la cultura patriarcal de l’abús i de l’humiliació i l’atemptat contra la dignitat de la dona, que és explotada sexualment per satisfer els seus impulsos.
La peça teatral de gairebé una hora de durada, va comptar amb la direcció de Frede Morrón i l’actuació de Maria Tena i de Joan Trias, en una feina d’actors molt destacada. La sessió de dissabte va comptar amb la participació damunt l’escenari dels dos actors i el director, a més de l’educadora social Gemma Linares, la jove sociòloga Marina López i l’advocat Javier Núñez, presentats per la periodista Nuria Toril, per tal de desgranar des de diferents angles els temes del consentiment, arran de la llei del “Solo si es si” i la cultura del patriarcat que lesiona el dret de les dones a la garantia integral de la llibertat sexual.
En els casos on, a més, com és pot observar a la peça teatral, hi ha un abús de poder i una posició de sotmetiment, les dones tenen tot el dret a reivindicar la cultura del no per exposar una posició subalterna que ha estat obviada per qui imposa la seva voluntat i el seu desig de plaer, per damunt d’altres components com l’amor o les relacions d’igualtat. En el cas de la peça teatral, la noia abusada explica abastament que ella desconeixia la possibilitat de dir que no i al debat posterior es va insistir força en la necessitat del consentiment com a instrument imprescindible per les relacions sexuals normalitzades. Tot plegat, quan s’havia produït la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel cas Alves, que afegeix noves incògnites sobre la prevalença de la presumpció d’innocència respecte de la confessió de la víctima en un entorn on l’únic que té valor és el seu testimoni perquè no pot ser contrastat amb altres testimonis.
Tot i que la peça era molt interessant i el tema molt controvertit i de plena actualitat, la sala del Catòlic no es va arribar a omplir en la sessió del debat, però posa sobre la taula la necessitat d’un teatre regular a la ciutat, impulsat des de la pròpia ciutadania, amb la qualitat suficient com era el cas.
