Mes: maig de 2025
Un cop de puny a la consciència dels orígens perduts: Gent de Xipreret, el documental que ens explica i que ens interpel·la
Enorme expectativa a la Sala Barradas per assaborir l’audiovisual que explica un carrer emblemàtic i la seva gent
Dimecres passat, amb la sala Barradas plena de gom a gom, es va presentar el documental Gent de Xipreret, un poble dins la ciutat, enmig d’una gran expectació que va complir a bastament amb el que s’esperava. Es tracta d’un documental sobre probablement el carrer insígnia de la ciutat, el carrer Xipreret al districte Centre, amb guió de la historiadora i psicoterapeuta Llüisa Carmona, dirigida per Jordi Carreras i amb el suport d’Andrés Pino, que tracta la història del carrer, les vivències de molts dels seus veïns i veïnes i, especialment, un aspecte sovint oblidat en aquesta ciutat: el pes de la quotidianitat sobre la construcció urbana, en el pas de la societat rural a la industrial.
De fet, el documental trasllada la idea que la gent configura el seu espai més proper i, la pervivència del seu espai més proper, determina una manera de ser i d’estimar l’entorn. El carrer Xipreret és, en aquest sentit, un espai preservat en el temps del que havia estat un poble rural, amb la manera de viure del seu veïnat en un context de solidaritat, de convivència i de passió pel paisatge i l’entorn. Exactament allò que representa la vida de poble, abans que aquest poble es converteixi en ciutat i es despersonalitzi.
El documental té quatre parts i compta amb la participació activa i directa d’11 persones, la majoria veïnes i veïns del carrer, alguns de tota la vida i fins ara mateix, altres que van comprar casa o pis acabats d’arribar a l’Hospitalet, alguns fills d’antics propietaris, una altra, la historiadora oficiosa de la ciutat que va passar llargues estones de treball i debat a l’antiga Torre Blanca (l’Harmonia) quan era la seu de l’Ateneu de Cultura Popular reconquerit amb l’arribada de la democràcia municipal i, finalment, el que fins fa quatre dies ha estat el director del Museu d’Història, la seu del qual forma part del rovell de l’ou d’aquest carrer.
L’audiovisual comença explicant el carrer, es passeja per la vida quotidiana dels seus habitants, explica la història dels seus orígens i la manera com es va desenvolupar i es tanca fent una reflexió sobre la importància de preservar la memòria, però no només la memòria sentimental —que també— sinó d’una manera específica la memòria física, allò que era, la manera com va evolucionar, i la importància de la seva preservació mantenint el clima i el context.
En la intensa lluita per la preservació del patrimoni i de la memòria, un documental com aquest, serveix per recuperar l’interès pel passat, però especialment és una ferida oberta sobre tot el que la ciutat ha perdut vinculat a unes formes de vida que el temps s’ha menjat i les ànsies de creixement descontrolat ha convertit en relíquia. Fins i tot el carrer Xipreret ha sofert les xacres del temps, en aquest cas enderrocant cases antigues per construir-ne de noves i, sobretot, modificant un entorn que encara contrasta més amb el que s’ha aconseguit preservar.
Malgrat el que s’ha destruït, el carrer Xipreret —i algun altre tant al Centre com a Sant Josep o potser a Collblanc i La Torrassa, molt pocs— conserva el sabor d’un temps que ja no tornarà però que encara es manté en el sentiment dels seus veïns i veïnes i en la passió que posen a l’explicar la seva realitat quan l’Hospitalet estava transitant del poble rural que era, a l’industrial que després va acabar sent i al caos en què ara s’ha convertit. D’aquell l’Hospitalet de cases baixes i corralons, a la ciutat de blocs i promocions immobiliàries inacabables que han destruït el teixit social i la vida de la gent senzilla, però que han convertit en milionaris als promotors i als constructors en els darrers cent anys de vida… i fins ara mateix. I tot plegat amb la passivitat, quan no la complaença, de les autoritats municipals dels darrers cent anys, amb comptadíssimes i molt lloables excepcions.
No deixa de ser curiós que l’alcalde Quirós, al front del mateix equip de govern que vol acabar amb els últims espais lliures que queden a la ciutat, les àrees afectades pel PDU Gran Via (amb l’excusa de difícil digestió del Biopol) i tota la pastilla de Can Rigalt (des de la Diagonal fins a la carretera de Collblanc), saludés des de l’escenari del Barradas la recuperació de la memòria històrica del carrer insígnia de la ciutat, aquell que explica els seus orígens i que posa sobre la taula la desgràcia que suposa la patètica transformació de la ciutat, malgrat ens la vulguin vestir de seda.
Com expliquen alguns dels veïns al documental, la pèrdua dels espais com el del carrer Xipreret han convertit l’Hospitalet en “una ciutat sense ànima”. “El poble dins la ciutat“ expressa “allò que va ser l’origen” i és “l’Hospitalet que perdura”. No cal oblidar que qui perd els orígens perd la identitat i que a l’Hospitalet, els orígens son encara un petit carrer on la canalla jugava, on als vespres els veïns d’estiu treien les cadires a la porta de casa per fer tertúlia, i on les portes de les cases romanien obertes de bat a bat al llarg del dia.
El documental, a banda de molt ben fet, resulta entretingut, fàcil de seguir, entranyable… fa estimar el carrer i la seva gent i la trista història d’una ciutat que ha tingut poca gent que se l’estimés de debò. Cent metres i 27 edificis, uns pocs corralons que ens parlen de quan la vida no resultava frenètica. I una cançó recuperada (la del Pepito Mas) per reclamar que s’impedeixi per l’eternitat que el carrer i els seus rodals perdin l’essència que encara conserva. L’univers de molts vilatans —entre els quals Quico Sabaté, que hi va viure— que han construït la història anònima d’una vila que va néixer construint un modest hospitalet a les portes de Barcelona i que segueix sent, mil anys després, el suburbi dormitori de la gran ciutat. I molt que ens pesa…
Viñeta 26 mayo 2025
“La manca d’habitatge accessible posa en risc la competitivitat del teixit empresarial de l’Hospitalet i el Baix Llobregat”
Entrevista a Jaume Masclans, president de Pimec de L’Hospitalet i Baix Llobregat
“La indústria a l’Hospitalet vol modernitzar-se tot i les dificultats per manca de sòl i l’envelliment d’infraestructures”
Jaume Masclans és el nou president de PImec a l’Hospitalet i la comarca del Baix Llobregat. En aquesta llarga entrevista denuncia que la demanda per cobrir llocs de feina de perfils professionals amb Formació Professional és superior a la de perfils universitaris en les ofertes laborals. Afirma que continuarà fent activisme empresarial en l’estela de Joan Soler, perquè hi ha pèrdua en el nombre d’empreses industrials al territori Llobregat i pensa que cal impulsar polítiques perquè la indústria continuï sent referent en termes de productivitat i competitivitat. I un altre problema importat: reclama millorar l’accés a l’habitatge perquè té un impacte directe en la retenció del talent i la cobertura de llocs de treball. Aquest mes de maig estava previst que a l’Hospitalet es renovés la Taula del Pacte per l’Ocupació i el Desenvolupament Econòmic a l’Hospitalet, però encara no s’ha fet. Pimec defensa davant els grups parlamentaris del Congrés la inviabilitat de la proposta de reducció de jornada, aprovada recentment pel Consell de Ministres, i es mostra en contra de l’OPA de BBVA sobre el Sabadell. I denuncia que en una dècada s’ha doblat el nombre d’hores de baixa dels treballadors amb increments d’absentisme laboral que són inversament proporcionals a l’atur. I sobre la reindustrialització en els antics terrenys de la Nissan, Pimec demana que es mantingui un compromís ferm amb el territori, garantint que les petites i mitjanes empreses de l’Hospitalet i Baix Llobregat puguin participar de manera activa en la cadena de valor industrial que s’està configurant.
- Després d’haver estat vicepresident de Pimec al territori Llobregat els darrers quatre anys, vostè ha rellevat en el càrrec a l’empresari Joan Soler. Mantindrà una política continuista? En què es diferenciarà el seu mandat?
L’objectiu principal és donar continuïtat al mandat anterior, fent activisme empresarial i conscienciant de la necessitat de legislar pensant en petit, perquè les pimes són el motor real de l’economia. En el cas del Baix Llobregat, el 99,7% de les empreses són pimes, que generen el 70% de l’ocupació i, per això, és indispensable fomentar la competitivitat i el creixement del teixit empresarial local.
El territori té alguns reptes econòmics i empresarials com la pèrdua del nombre de pimes del sector industrial i, en aquest sentit, cal impulsar polítiques perquè la indústria de la comarca continuï sent referent en termes de productivitat i competitivitat. A més, un tema important a la comarca és la problemàtica amb l’accessibilitat a l’habitatge, que cal millorar perquè té un impacte directe en la retenció del talent i la cobertura de llocs de treball.
- Quins objectius es planteja de cara a la renovació al mes de maig de la Taula del Pacte per l’Ocupació i el Desenvolupament Econòmic a l’Hospitalet?
Quan estigui feta la renovació, farem el posicionament i declaracions corresponents.
- En quin estat es troben els sectors industrial i comercial a l’Hospitalet?
L’Hospitalet de Llobregat és una ciutat amb una llarga trajectòria industrial i comercial, que en els darrers anys ha viscut una transformació significativa. Des de Pimec Baix Llobregat-L’Hospitalet, constatem que el sector industrial es troba en un moment de transició, amb empreses que treballen per adaptar-se als reptes de la digitalització, la sostenibilitat i la reindustrialització intel·ligent. Tot i les dificultats derivades de la manca de sòl industrial i l’envelliment d’algunes infraestructures, detectem una voluntat clara per part del teixit empresarial de modernitzar-se i continuar generant ocupació de qualitat.
Pel que fa al sector comercial, l’activitat es manté dinàmica, especialment en àrees de gran afluència com el centre i els barris amb major densitat poblacional. El comerç de proximitat, però, afronta desafiaments importants, com l’impacte del comerç electrònic i els canvis en els hàbits de consum. En aquest sentit, cal seguir treballant plegats –administracions, entitats i empresariat– per impulsar polítiques de suport, foment de la digitalització i reforç de la competitivitat del comerç local.
Des de Pimec continuarem donant suport a les micro, petites i mitjanes empreses de l’Hospitalet, perquè som conscients que representen un pilar fonamental per a la cohesió social i el desenvolupament econòmic de la ciutat.
- I la incorporació de la dona al mercat de treball?
Aquesta pregunta la vincularem a alguns estudis que hem fet des de Pimec a nivell general per analitzar la situació de la dona en el món del treball. ((Aquí deixem els enllaços a les notes de premsa dels estudis:
- Quines són les principals reclamacions que realitza Pimec en aquests moments?
A nivell general, els principals posicionaments de Pimec ara mateix i a causa de l’actualitat econòmica i empresarial són la defensa davant els grups parlamentaris del Congrés la inviabilitat de la proposta de reducció de jornada, aprovada recentment pel Consell de Ministres i que expressem preocupació i desacord per l’aprovació de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell i alerta dels riscos persistents per a les pimes i l’equitat territorial.
- Com evoluciona la reindustrialització de l’antiga planta de Nissan a la Zona Franca i com veu l’arribada del fabricant de cotxes xinès Chery?
Tot el que impliqui un creixement industrial d’una zona que estava aturada és una bona notícia. La reindustrialització implica la creació de llocs de treball i, en aquest cas, es prioritzarà la reincorporació dels antics empleats de Nissan. Tanmateix, demanem que es mantingui un compromís ferm amb el territori, garantint que les petites i mitjanes empreses del Baix Llobregat puguin participar de manera activa en la cadena de valor industrial que s’està configurant.
- Com valora l’aposta del sector sanitari que fa l’Hospitalet, en concret amb el biocluster que es promou al voltant de l’hospital de Bellvitge?
Des de Pimec Baix Llobregat-L’Hospitalet valorem molt positivament l’aposta decidida que està fent l’Hospitalet per impulsar el sector sanitari i biomèdic, especialment a través de la creació d’un bioclúster al voltant de l’Hospital de Bellvitge. Aquesta iniciativa representa una oportunitat estratègica per posicionar la ciutat com a pol de referència en innovació, recerca i salut, en un àmbit de futur que genera ocupació qualificada i valor afegit.
El potencial d’aquest bioclúster és enorme, tant per la seva ubicació privilegiada com per la presència d’infraestructures sanitàries de primer nivell, com l’Hospital de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia, així com per la col·laboració amb universitats i centres de recerca. La concentració d’activitat en aquest àmbit pot esdevenir un motor de desenvolupament econòmic i un generador d’aliances entre grans institucions i pimes del territori.
Des de Pimec Baix Llobregat-L’Hospitalet considerem clau que aquesta aposta es faci amb una visió integradora, que permeti a les petites i mitjanes empreses del sector salut, biotecnològic i serveis vinculats participar activament en aquest ecosistema. Caldrà garantir mecanismes de col·laboració públic-privada, accés a l’R+D+i, i suport al creixement d’aquestes empreses perquè puguin contribuir i beneficiar-se d’aquesta transformació.
- Com avalua el Districte Cultural de l’Hospitalet i, en general, l’evolució d’aquest sector a la ciutat?
Valorem molt positivament la consolidació del Districte Cultural de l’Hospitalet com a projecte estratègic que ha sabut generar un ecosistema creatiu viu, amb capacitat d’atracció de talent, activitat econòmica i innovació. Aquesta iniciativa ha posat en valor antigues àrees industrials reconvertint-les en espais de creació, fomentant sinergies entre artistes, empreses culturals i institucions.
L’evolució del sector cultural a l’Hospitalet en els darrers anys demostra que la cultura pot actuar com a motor de desenvolupament econòmic local, diversificant l’activitat productiva i reforçant la identitat de ciutat. A més, obre oportunitats per a l’emprenedoria, especialment entre les microempreses i autònoms del sector creatiu, als quals donem suport des de la nostra entitat.
Tanmateix, cal seguir treballant perquè aquest creixement sigui sostenible, inclusiu i amb retorn social. Això implica garantir l’accés a espais, la formació contínua, el finançament adequat i una col·laboració fluïda entre el sector públic i el privat. L’Hospitalet ha fet una aposta valenta per la cultura, i des de Pimec la celebrem i ens posem a disposició per continuar enfortint aquest sector emergent que contribueix de forma clara a la dinamització econòmica i social del territori
- La formació professional dual és la gran assignatura pendent a l’Hospitalet i el Baix Llobregat. Què fan vostès per potenciar-la?
Entre les preocupacions del nostre empresariat també es destaca la manca de perfils adaptats a les necessitats de l’empresa, un factor estretament lligat a la Formació Professional. Les empreses necessiten que existeixi una formació ajustada a les seves necessitats. Des de Pimec sempre hem insistit en la importància d’abordar les problemàtiques de l’ajust entre oferta i demanda, ja que impacten directament en les pimes del territori.
Aquest desajustament entre oferta i demanda suposa una bretxa de talent, amb conseqüències que ja estan sofrint les empreses, que es veuen limitades, tant per a afrontar les reposicions per jubilació, com per a atendre els reptes i demandes actuals i de futur. Avui dia constitueix un problema molt generalitzat en la majoria d’activitats professionals tècniques, molt especialment en els sectors industrials i les activitats vinculades a la transformació digital. A més, sabem que la demanda de perfils professionals amb Formació Professional és superior a la de perfils universitaris en les ofertes laborals. Es tracta d’un tema rellevant que afecta el sistema de formació professional, en totes les seves modalitats, impacta sobre el nostre teixit empresarial i obliga a crear un sistema que situï les necessitats de les empreses en l’origen i destinació de les polítiques de formació. Així mateix, provoca ineficiències en els sistemes productius que provoquen dèficits de productivitat i de competitivitat en les empreses i del país.
Els oficis estan “en perill”, cal fer-los atractius per potenciar la demanda laboral i dignificar la seva activitat. És vital orientar a les persones, especialment els joves, perquè tinguin tota la informació provinent de la perspectiva del mercat de treball. És imprescindible augmentar l’oferta formativa ajustada a la realitat de les pimes, pel que fa al contingut educatiu i també a la metodologia. L’Administració educativa i formativa han d’anar de la mà per un ajust a les necessitats del mercat de treball.
Calen accions que impulsin una FP (especialment de la modalitat dual) més eficient per cobrir els llocs de treball del teixit empresarial, així com incrementar la competitivitat i el teixit productiu i assolir un major nivell de qualificació de les persones treballadores i l’adequació de les competències professionals als requisits del mercat de treball.
Des de Pimec Baix Ll-L’Hospitalet participem en òrgans com el Consell de la Formació Professional del Prat de Llobregat, on col·labora amb l’Ajuntament i altres agents socials per fomentar la formació professional i la inserció laboral. També stablim col·laboracions amb diverses entitats per promoure la FP Dual. Per exemple, en una jornada organitzada conjuntament amb CaixaBank Dualiza a Sant Feliu de Llobregat, es van reunir representants de sectors com la informàtica, l’electricitat, la química i el comerç per conèixer els avantatges de la FP Dual i els canvis introduïts per la nova Llei Orgànica de l’FP.
- Com creu que s’ha d’abordar l’intercanviador de La Torrassa, com una solució ferroviària d’entrada i sortida a Barcelona, amb la millora de Rodalies o també com una palanca de transformació urbana de l’Hospitalet?
L’intercanviador de La Torrassa és una infraestructura estratègica que pot i hauria de ser abordada en ambdós sentits: tant com una solució ferroviària clau per a l’entrada i sortida de Barcelona com també com una palanca de transformació urbana per a l’Hospitalet de Llobregat.
D’una banda, l’intercanviador ha de reforçar el sistema de Rodalies de Catalunya, tot facilitant una major capacitat d’intercanvi modal entre serveis ferroviaris regionals, metro i altres mitjans de transport públic. A més, permetria reduir la pressió sobre les estacions centrals, actuant com a porta d’entrada des del sud-oest metropolità. També afavoriria la distribució més eficient dels fluxos de passatgers cap a BCN i dins de l’àrea metropolitana i esdevé una oportunitat per millorar la connexió ferroviària entre l’aeroport del Prat i el sistema metropolità.
D’altra banda, com a palanca de transformació urbana de l’Hospitalet, l’estació pot ser el motor que faci repensar l’espai urbà dels voltants, una zona que ha patit desequilibris socials i urbanístics. Aquest projecte també pot ser una oportunitat per incorporar polítiques actives d’habitatge i equipaments públics.
- Quina influència tindran els aranzels de Trump a les pimes del nostre territori?
Els nous aranzels anunciats pel president dels Estats Units, Donald Trump, contra les importacions europees suposen un nou cop a les relacions comercials entre la Unió Europea i els Estats Units, i representen una amenaça directa per a centenars d’empreses catalanes i espanyoles. Davant aquest escenari, Pimec expressa la seva profunda preocupació per les conseqüències potencials sobre l’activitat exportadora, especialment en el cas de les petites i mitjanes empreses, i fa una crida a una resposta institucional conjunta, intel·ligent i proporcional.
L’entitat considera legítim que la Unió Europea es prepari per activar l’Instrument Anti-Coerció (ACI) i valori mesures compensatòries en àmbits com la propietat intel·lectual o els serveis digitals, sectors especialment sensibles per als Estats Units. Ara bé, adverteix del risc d’una escalada que podria derivar en una guerra comercial oberta, i insisteix en la necessitat d’esgotar les vies diplomàtiques i actuar amb intel·ligència estratègica. En aquest sentit, Pimec defensa que qualsevol represàlia ha de ser calibrada, flexible i orientada a restablir l’equilibri, evitant afegir més inestabilitat a un context ja prou complex.
Davant d’aquesta situació, Pimec insta els governs d’Espanya i de Catalunya a defensar amb contundència els sectors més exposats, sempre en coordinació amb les institucions europees. L’entitat valora positivament la preparació d’un pla de suport estatal per als sectors afectats, l’activació de mecanismes com els ERTOS per prevenir la destrucció d’ocupació, i l’impuls de línies d’inversió i ajuts a la productivitat per reforçar la competitivitat empresarial. Tanmateix, també reclama l’impuls d’un pla específic adaptat a la realitat catalana, tenint en compte les especificitats i la importància estratègica d’alguns sectors per a la nostra economia.
Finalment, Pimec recorda que posa a disposició de totes les pimes afectades el seu servei d’internacionalització, per oferir assessorament, suport en la diversificació de mercats i eines per afrontar amb garanties els nous reptes derivats d’aquest canvi de context internacional.
- Quin impacte tindrà a les pimes la reducció de la jornada laboral, quan el 95% de les empreses de l’Hospitalet son pimes?
Després de l’aprovació per part del Consell de Ministres de l’avantprojecte de llei que redueix la jornada màxima legal a 37,5 hores setmanals en còmput anual, PIMEC es mostra absolutament contrària a aquesta proposta i alerta que seria un greu error aplicar aquesta mesura sense canalitzar-la a través de la negociació col·lectiva i amb la participació de les pimes, seguint el models dels països més competitius del nostre entorn. L’entitat reclama una millora del sistema de negociació col·lectiva per garantir una major representació de les pimes i una adaptació més ajustada a la realitat de cada territori. En aquest sentit, considera que països com Dinamarca o Alemanya, que no tenen fixada una jornada màxima legal i ho han vehiculat a través de la negociació col·lectiva, en son un clar exemple.
PIMEC ha recordat que Espanya no es troba actualment davant una problemàtica d’excés de jornada o de temps de treball efectiu, ja que la majoria dels convenis col·lectius han anat reduint el temps de treballi Espanya es situa a la mitjana de la UE. De fet, ha assegurat que la mitjana d’hores anuals treballades és similar i inclús inferior a la de molts països europeus, situant-se per sota de la mitjana de l’OCDE.
Per tot això, considera que amb una veu pròpia de les pimes al diàleg social espanyol s’haguessin tingut en compte la dimensió empresarial, les característiques dels diferents sectors econòmics i els reptes del mercat de treball.
Del conjunt de mesures que la patronal catalana ha proposat Yolanda Díaz en destaquen els plans per a la millora de la productivitat i mesures per a la reducció de l’absentisme laboral i la gestió de baixes laborals, alhora que la millora del temps de treball i, eventualment, la reducció de la jornada, es vehiculin a través de la negociació col·lectiva, respectant la seva autonomia i adaptació flexible de les mesures, així com fent seguiment de les millores generalitzades. PIMEC creu que els beneficis de qualsevol mesura han de ser compartits, com també el cost que calgui assumir, essent absolutament impensable que una mesura com aquesta pugui o hagi de ser assumida només per les empreses.
També considera fonamental la posada en marxa d’incentius fiscals i bonificacions a la Seguretat Social per compensar els costos per part de les empreses per no generar un efecte inflacionari, i considera oportú adaptar la normativa de salut i seguretat laboral. També ha assenyalat que cal protegir la retenció del talent, ja que una mesura unilateral d’aquest tipus pot generar una pèrdua de competitivitat i fer incrementar la rotació laboral com va succeir a França.
- Com pujar la productivitat i baixar l’absentisme laboral al seu territori?
Des de Pimec hem abordat aquesta qüestió a través d’un estudi que analitza la incidència de la Incapacitat Temporal (IT) a Catalunya, que s’ha doblat en els darrers deu anys. En el document es constata que durant la dècada 2013-2023 la IT ha passat de 3,8 hores de mitjana d’incapacitat temporal per treballador al mes fins a arribar a les 7,8 hores l’any 2024. qui també ha concretat que la IT s’ha doblat en els darrers deu anys, fent que -de mitjana- cada treballador perdi un dia de feina al mes.
L’estudi també fa una comparació de la relació entre atur i IT, apuntant la següent correlació: a mida que la taxa d’atur augmenta, el nombre mitjà d’hores d’IT per treballador i mes disminueix. Aquest fet reforça l’argument que les perspectives de futur dels treballadors en relació amb la seva capacitat per trobar un nou treball poden influir en la seva disposició a sol·licitar baixes per incapacitat personal.
Pel que fa als motius i les durades de les baixes laborals, el 54,4% dels dies són deguts a patologies osteomusculars i a malalties mentals; la mitjana de dies d’IT augmenta en la mesura que augmenta l’edat; el 75% dels casos no superen els 15 dies de baixa; i l’evolució a Catalunya es troba per sobre de la mitjana espanyola en termes d’hores d’IT i els seus costos derivats.
En relació amb les prestacions del Sistema de la Seguretat Social i les abonades per les empreses, l’import total arriba als 2.085 milions d’euros. En termes relatius respecte del PIB de Catalunya, representa el 0,7% l’abonat pel sistema de seguretat social i el 0,93% les prestacions totals afegint les abonades per les empreses.
I què proposa Pimec per reduir l’absentisme laboral a les seves empreses?
Un millor aprofitament de la infraestructura de mútues col·laboradores de la Seguretat Social i que aquestes puguin realitzar les altes i baixes també per contingències comunes; millorar la capacitat de planificació de les empreses establint alertes immediates quan es produeixen baixes; una millora en la gestió administrativa a l’atenció primària de la incapacitat temporal; millorar els sistemes de control de la incapacitat temporal; campanyes de sensibilització de les empreses, etc.
- Com valora la celebració de fires i salons en la potenciació del turisme, la restauració i el comerç?
La celebració de fires i salons al Baix Llobregat constitueix una eina fonamental per a la dinamització econòmica i social del territori, amb un impacte directe sobre sectors estratègics com el turisme, la restauració i el comerç local. Aquestes iniciatives contribueixen, de manera clara, a enfortir la projecció de la comarca com a espai actiu, competitiu i atractiu tant per a la ciutadania com per a visitants i inversors.
En aquest sentit, les fires i salons generen activitat econòmica mitjançant l’atracció de públic i l’increment del consum en establiments locals. També reforcen el teixit comercial i empresarial del territori, afavorint la visibilitat de les empreses i promovent sinergies sectorials. A més, estimulen la promoció turística de proximitat, posicionant el Baix Llobregat com a destinació vinculada a l’activitat firal, la gastronomia, el patrimoni i els valors del territori. I afavoreixen la cohesió social i la identitat comarcal, tot generant espais de trobada entre ciutadania, institucions i agents econòmics.
És fonamental continuar donant suport a la programació firal i consolidar-la dins d’una estratègia comarcal coordinada, que permeti potenciar els beneficis d’aquestes iniciatives a curt i llarg termini, tot assegurant-ne la seva coherència amb els objectius de promoció econòmica, ocupació de qualitat i projecció exterior del Baix Llobregat.
- Quina opinió té Pimec respecte a la proliferació dels pisos turístics a la ciutat?
L’Hospitalet i el Baix Llobregat, amb una economia diversa i la seva ubicació estratègica, s’enfronta a un problema que està esdevenint crític: la manca d’habitatge accessible. Aquest fet no només afecta la qualitat de vida de les persones, sinó que també posa en risc la competitivitat del teixit empresarial de la comarca.
L’urbanisme i l’oferta d’habitatge són una qüestió a resoldre. L’escalada dels preus de lloguer o la impossibilitat d’accedir a un habitatge en propietat ha expulsat moltes persones treballadores cap a zones més allunyades, impactant en els seus costos i el seu temps de desplaçament. Les pimes, que són el motor de l’economia local, ja tenen actualment dificultats per trobar personal qualificat i adaptat a les necessitats reals de les empreses i aquesta problemàtica s’agreuja amb la dificultat de poder viure a la comarca pels preus de l’habitatge.
Aquest desequilibri desincentiva l’arribada de nou talent, que alhora es tradueix en una disminució de la competitivitat empresarial i en la necessitat de cercar alternatives fora del Baix Llobregat. Podem dir, doncs, que aquesta problemàtica social té repercussions directes sobre les empreses: l’augment de la rotació laboral, dificultats per cobrir llocs clau i, en conseqüència, la disminució de la productivitat. A més, també és una conseqüència la mobilitat que genera la distància respecte del centre de treball, ja que es generen externalitats com la contaminació i la sinistralitat. La mobilitat genera oportunitats, però en aquest cas, també efectes no desitjats.
Més enllà de l’impacte en les persones, la manca d’habitatge assequible comporta greus conseqüències socials a nivell comunitari. Quan els treballadors es veuen obligats a viure cada vegada més lluny, es trenca el vincle amb l’entorn i es debilita la implicació social. Per això, cal oferta de parc públic d’habitatge, impulsar la rehabilitació i augmentar el sòl urbanitzable per poder oferir, no només als joves, sinó també a aquestes persones treballadores nouvingudes, unes condicions que facin possible abordar el lloguer o l’adquisició d’habitatge.
Per mantenir el Baix Llobregat com un motor econòmic del país, cal garantir un equilibri entre el creixement empresarial i la qualitat de vida de la seva gent. La solució requereix una acció conjunta entre el sector públic i privat, polítiques que fomentin el lloguer assequible i la construcció d’habitatges de protecció oficial i la rehabilitació d’habitatges que actualment es troben buits. La millora d’aquesta problemàtica farà que les persones treballadores i les empreses prosperin en un futur de benestar, just i inclusiu.
Otra de cables. Esta vez sueltos por los suelos
L’Hospitalet es un caos en este aspecto. Y nadie pone orden. El ayuntamiento es el que tiene la responsabilidad de inspeccionar, abrir expedientes y sancionar a las grandes compañías que dejan los cables como es el caso de la foto-denuncia de esta semana. Desde la oposición se han hecho incluso mociones requiriéndolo
Estos cables están sueltos tocando la acera en la calle Farnés junto al parque de la Marquesa, por donde pasan niños, ancianos que se puedan enredar con ellos. Lo hemos verificado varias veces. En un principio, pensábamos que era temporal. Pero no. Ahí están desde hace semanas y siguen ahí. Supongo que hasta que no pase algo, no se solucionará.
Viñeta 25 mayo 2025
Mercè i Felip, un legado de amor y lucha
Carlos Galve Farré (activista i peixater)
El PSUC fue más que un partido. Mercedes Olivares y Felipe Gómez, también son más que dos militantes comunistas. Tuve el privilegio de encontrarme con ellos hace casi cincuenta años en la agrupación del partido de Collblanc- La Torrassa de la calle Llançà.
Fue en la campaña de las segundas elecciones municipales en l’Hospitalet, entre marzo y mayo de 1983, cuando tuve mayor un vínculo con los dos. Mercedes era concejala y el primer recuerdo que mantengo vivo de ella fue el puerta a puerta que hicimos juntos, durante varias tardes, por el barrio de Collblanc.
Era un remolino de simpatía, su facilidad de conectar, su capacidad empática y sobre todo la energía positiva que emanaba, dejaba encandilados a vecinos y vecinas. Explicaba nuestro programa electoral con una sonrisa cautivadora. La aureola de Mercedes me maravillaba por el empoderamiento que en aquel tiempo evidenciaba. Ella fue la primera mujer feminista que me hizo ver que la igualdad de género era y es imparable. Son de esas impresiones que se convierten en inolvidables.
Con Felipe mi primera experiencia fue, podría decirse, esencial para explicar el paso de mi militancia de pasiva a activa en el partido. La personalidad de Felipe me cautivó. Era el paradigma del trabajador que tiene en su ADN, como principio, el trabajo bien hecho. Conocía a la perfección la colocación de carteles de campaña. Supongo que me eligió, además de por mi juventud, por mí inexperiencia. Colocar carteles con Felipe era un ejercicio de responsabilidad militante. Sabía dónde colocarlos. Un cartel era un impacto valioso para convencer de nuestra intención de cambiar el mundo.
Nos faltaba solo la escuadra y el cartabón para que el cartel quedará perfectamente bien colocado. Felipe hacía de la colocación de un cartel electoral un acto de militancia responsable. Descubrí un camarada serio, de pocas palabras. Discreto y profundamente sabio. A Felipe siempre lo he visto como el autodidacta, el hombre hecho asimismo que acierta y brilla con prudencia en sus análisis.
Con el tiempo descubrí que, tanto Mercedes como Felipe, además de ser militantes excepcionales, estaban dotados de un criterio político sólido. Felipe, desde su discreción, como he dicho a veces, desde sus silencios, decía más que otros con largas intervenciones.
Mercedes era el reverso de la moneda. El positivismo personificado. Muy ágil y aguda, tenía la habilidad maternal de arreglar las tensiones que a veces aparecían entre nosotros. Felipe observaba a su compañera con respeto. En aquel tiempo descubrí también al primer hombre feminista que he conocido en mi vida. Cuando he pensado en parejas ideales he pensado en ellos.
Tanto Mercedes como Felipe son diferentes, pero se relacionan como iguales. Es una historia de amor y lucha. Esa propiedad siempre me ha generado admiración y aunque nunca lo he dicho, además de respetarles les tengo un gran cariño personal. Hasta la adversidad más cruel de la vida han podido llevarla con la máxima dignidad posible. Son un ejemplo. Siento una gran ternura por ellos.
El jueves 5 de Junio, en la Sala de la Biblioteca Tecla Sala, a las 18h, les vamos a hacer algo más que un acto de reconocimiento o de homenaje: va a ser un acto de justicia por su dedicación y su empeño por mejorar las condiciones de vida de las trabajadoras y ciudadanas de l’Hospitalet y de Cataluña.
Su legado es un camino a seguir hacia una sociedad más justa e igualitaria. Gràcies per tant Mercè i Felip.
INTER DE MILÀ 7 – BARÇA 6
Aquesta canalla la toca,
la remena la mar de bé,
ens ha tornat l’orgull a Europa,
no ens fa vergonya ser culers.
Ens han fotut els de l’Inter
i ens toca tocar pirandó.
Els llombards han patit d’esfínter
I no poc, si no Déu n’hi do.
Que, sense embolicar la troca,
Dient simplement la vritat :
l’àrbitre ha estat un idiota,
un cretí i un desgraciat.
Marquem grans gols d’antologia
Lamine Yamal és molt bo,
Però la nostra porteria
S’assembla a un puto colador.
Viñeta 24 mayo 2025
Los paradistas del Mercat de Collblanc se movilizarán para reclamar la reforma del edificio y su entorno
Los grupos municipales de oposición empiezan a sospechar que no hay voluntad real de acometer su rehabilitación
Hace algo más de tres meses los paradistas del mercado de Collblanc denunciaban la parálisis del proyecto de reforma del mercado del barrio que fue anunciado en el mes de noviembre sobre un primer proyecto que planteó el ayuntamiento. Todo sigue igual. En la vía muerta, sin que se sepa nada. Los comerciantes han anunciado que habrá movilizaciones para salvar un mercado que es referencia en este barrio y al cual acuden muchos vecinos de Barcelona por su cercanía.
Todos los grupos de la oposición se han sumado en dar apoyo a los comerciantes y se han reunido con sus representantes para conocer sus inquietudes y las reivindicaciones que mantienen sobre el futuro del mercado de Collblanc.
Una pregunta que se hace todo el mundo: ¿por qué el ayuntamiento está dejando languidecer el problema?
Cuando se presentó el proyecto y se aportó el calendario de su ejecución, ya parecían largos los plazos. Durante este año 2025 se tiene que redactar el proyecto de remodelación de la zona interior, que no se licitará hasta el 2026. Las obras está previsto que empiecen a finales del 2026 y que estén finalizadas dos años después, a finales del 2028.
Pero a la vista de cómo se están realizando las aportaciones de ideas al proyecto, parece que todo va para largo y superará las previsiones realizadas cuando se presentó. Según los paradistas, no se están manteniendo reuniones de forma oficial y solo hay algunas aportaciones de manera individual. Lo que si está claro por parte de los propietarios de las paradas del exterior es que quieren mantener la estructura existente en la actualidad y que no prospere el intento de que estas tiendas se proyecten en el interior del recinto.
Se sienten abandonados, según explican y, salvo las primeras reuniones en la presentación del proyecto, ya no ha habido ninguna más. Lo que ha quedado muy claro es que no quieren ir dentro del mercado porque supondría su muerte como comerciantes puesto que perderían clientela. “Nosotros daremos apoyo a los comerciantes que desconfían de que se realicen las obras. Como grupo también coincidimos con esa impresión. Se van cumpliendo los plazos y aquí no se hace nada”, afirma Jaume Graells de ERC-EUiA.
Manuel Domínguez de L’HECP, que también participó en la reunión con los paradistas, ha mostrado, su total apoyo “a las reivindicaciones que ya desde hace tiempo, este colectivo está planteando al ayuntamiento. Consideramos que son justas y legítimas”. También reconoce que los comerciantes se sienten engañados ya que las promesas de las obras vienen de cuando Núria Marín era la alcaldesa, y hasta ahora todo se ha incumplido.
Manuel Domínguez también se ha hecho eco del estado de incerteza en que se encuentran algunos paradistas que se quieren jubilar y no lo pueden hacer al quedar en suspenso el traspaso de las paradas. Algunos de ellos tuvieron que dejar los puestos sin poder venderlos y sin que el ayuntamiento les concediera ninguna compensación.
Sonia Esplugas, portavoz municipal del PP de l’Hospitalet manifiesta al respecto que “nos parece una tomadura de pelo y una falta de respeto la actitud del gobierno municipal del PSC hacia los paradistas del mercado de Collblanc. Después de años de incumplimientos, y tras la reivindicación por parte de los paradistas para iniciar la remodelación”. Para la portavoz popular “en octubre de 2024 el gobierno municipal presentó un proyecto de reforma integral del mercado con un calendario para su ejecución, para desactivar las quejas. A día de hoy los plazos ni se están cumpliendo ni se está informando a las Juntas sobre las entrevistas personalizadas a los paradistas para, presuntamente, mejorar el proyecto”.
Y es más contundente: “Creemos que el PSC, una vez más, está intentando dilatar un proceso de manera intencionada, distrayendo a los paradistas con entrevistas personalizadas porque no tiene ninguna intención de rehabilitar el mercado. Los hechos así lo demuestran. El PSC no se toma en serio la rehabilitación y es muy preocupante no solo porque incumple sus compromisos sino porque el mercado está en una situación estructural muy comprometida con unos techos de fibrocemento que son un peligro para los paradistas”.