És la pregunta que ens han fet alguns lectors que ens han enviat aquesta fotografia que, sembla ser, han recollit del canal digital públic. Es tracta d’un membre de la guàrdia urbana de la ciutat fent, asseguren al canal digital, una feina de suport als treballadors de la neteja retirant de la via pública objectes abandonats. Van actuar a 11 punts de la ciutat i es van endur 4 troços de bicicletes, un somier, una cadira… i 11 carrets de la compra. Onze carros d’aquests que veiem sovint a ciutats com la nostra, arrossegats per gent que es guanya la vida com pot, arreplegant dels contenidors tot allò que després poden vendre per guanyar-se el pa de cada dia. Per tant, el que van retirar els policies no eren objectes abandonats. Eren estris de treball de gent que es guanya la vida com pot. Tant que reclamem la guàrdia urbana quan ens fa falta i no hi és, i ara els veiem fent una feina que no caldria. A qui molesten els carrets? A qui beneficia eliminar-los de la via pública?
Mes: maig de 2025
Viñeta 18 mayo 2025
Es imprescindible un nuevo Plan Director para la Igualdad de Género, que debe hacerse con el concurso de quienes trabajan en el sector y tienen experiencia
Ana M. Rodríguez Terrón
Psicóloga clínica y vicepresidenta de FIC
El año pasado, en uno de los ciclos de Factòria d’Idees, la Junta de FIC propuso una reflexión sobre el movimiento feminista a nivel local, de forma más genérica sobre los feminismos del siglo XXI y, en lo concreto, sobre cómo trabaja la administración local la lacra social de las violencias machistas.
El título del Ciclo fue: Políticas contra las Violencias Machistas en L’Hospitalet hoy. Se promovieron dos encuentros, el primero, con mujeres socias de FIC que habían hecho un seguimiento del desarrollo e implantación de los servicios de atención a las víctimas en la ciudad y que, además, habían colaborado con la Síndica Local en el diagnóstico de la situación de los servicios, y una profesional jubilada del equipo fundador del CAID.
En este encuentro se puso de manifiesto entre otras deficiencias: Que en 2013 dejaron de elaborarse memorias anuales, y no contamos con informes e indicadores válidos para poder evaluar la efectividad y los resultados de las políticas municipales. Que hay un importante déficit en el despliegue de los diferentes planes de igualdad y protocolos contra las violencias y su implementación, para poder hacer una evaluación. Que en l’Hospitalet no tenemos desplegados todos los recursos que actualmente permite el marco normativo para hacer frente a las discriminaciones, desigualdades y violencias frente las mujeres. Para ejemplo flagrante el Servicio de Intervención Especializada (SIE).
Que el Centro Municipal de Atención a las Mujeres (CAID), después de 39 años no se ha continuado reforzando y desplegando, a diferencia de otras poblaciones del Área Metropolitana de Barcelona que cuentan con un circuito de atención más completo y una mayor diversidad de servicios para atender a las víctimas de discriminaciones y violencias machistas. Que el CAID, desde el 2013, no tiene entre su personal una figura histórica del movimiento feminista “la consultora” que, por su militancia feminista y por su vinculación al tejido asociativo ciudadano, conecta los servicios con las necesidades que pulsan en el día a día en la ciudad. Y no la tienen, no porque en la sociedad no haya mujeres emergentes que están haciendo trabajo voluntario con víctimas de las violencias machistas…, no tiene el CAID consultoras ¿por qué?
Por falta de compromiso ideológico del equipo de gobierno con las políticas feministas, por qué lo del feminismo queda bien en los discursos y es políticamente correcto… pero en realidad parece que el equipo de gobierno no cree necesario seguir trabajando activamente por la igualdad.
En el segundo encuentro, participó una portavoz de Mujeres Pa’lante, donde nos expuso la realidad detectada por su organización en referencia a la atención de las víctimas de la violencia machista por parte de los servicios municipales especializados. Y la Síndica de Greuges nos informó de los resultados de la investigación de oficio que, a iniciativa propia, llevó a término en el 2023 sobre los servicios municipales de atención a las víctimas.
En este segundo encuentro, Mujeres Pa’lante puso de manifiesto el insuficiente servicio de los equipos de atención a las víctimas de la violencia machista, nos informaron de esperas para la atención especializada de varios meses a víctimas muy graves.
La Asociación Mujeres Pa’lante, en su trabajo voluntario, atiende a cientos de mujeres víctimas de las violencias machistas a las que los servicios especializados municipales no les dan cobertura.
Se puso también de relieve que la Generalitat no ha podido poner en marcha el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE), por las dificultades de la administración local para encontrarle una ubicación.
La presentación del Informe de la Síndica en el 2023, a iniciativa propia, y en atención a la importancia y la sensibilidad del tema, resuelve impulsar una iniciativa de oficio en materia de atención a las mujeres que sufren violencias machistas.
La Síndica, después de estudiar la situación, hace una serie de recomendaciones en tres ámbitos: en el ámbito de la intervención, en el de la información y en el de la participación.
Todas las recomendaciones en los tres ámbitos ponen de manifiesto lo detectado en la Factoria d’Idees organizada por FIC. A finales del año pasado caducó el Plan Director para la Igualdad de Género; este año en curso, el gobierno municipal tendrá que poner en marcha la elaboración de un nuevo Plan. Desde FIC nos unimos a la recomendación de la Síndica en el ámbito de la participación y pedimos que los/as responsables de la elaboración del Plan convoquen a las entidades sociales que están trabajando en la detección y la atención de las Víctimas de las Violencias Machistas para que aporten la experiencia adquirida en su trabajo de soporte diario a las Víctimas.
Después, para hacer seguimiento del nuevo plan, nos atenemos otra vez a las recomendaciones de la Síndica de elaborar el nuevo calendario de reuniones para el seguimiento de los acuerdos tomados. Y para finalizar, recordar que el informe del 2024 que presentó recientemente la Síndica sobre las violencias machistas merece una reflexión más extensa que haremos próximamente.
Viñeta 17 mayo 2025
Participació
Se sap que hi havia un rei,
amb un pensament molt noble
i que va fer fer una llei:
tot pel poble, sense el poble.
Ara, aquí a la nostra vila,
el batlle David Quirós,
la mateixa agulla enfila,
la cançó de l’enfadós.
Fent aprovar un nou decret
vol que el poble participi,
la gent de l’Hospitalet
molt més li val que no és flipi
haurà de llaurar ben dret
i potser podrà anar a fer pipi.
Diu l’adagi popular
de mes verdes en maduren:
més que fer participar
decreten per on t’aturen.
I com sempre, sí senyor,
saps que el nom no fa la cosa,
La participació…,
als polítics els fa nosa.
La plantilla de treballadors municipals, cansada que s’ajorni la paga de productivitat que s’havia d’haver cobrat al mes de març
La secció sindical de CCOO denuncia el maltractament de la plantilla, en comparació amb els sous astronòmics del personal de confiança
Recursos Humans de l’Ajuntament va reunir dijous a les seccions sindicals de la plantilla municipal per informar-los que, per tercera vegada consecutiva, no cobraran la paga de productivitat que habitualment cobraven el mes de març fins al 23 d’aquest mes de maig.
En un full Coco Flash, que es va començar a repartir el mateix dijous, aprofiten per fer una comparativa molt interessant sobre el que representa la paga de productivitat d’uns 1500 treballadors de la plantilla municipal, 1.412.640 euros (941 euros bruts per persona) amb el sou de les 20 persones de càrrecs eventuals contractades a dit i de les 15 persones de personal directiu. La remuneració de les primeres suma un total de 1.145.099,7 euros i la dels 15 directius 1.499.486 euros. En total, els 35 càrrecs de confiança cobren 2.432.361 euros/any, un milió més que la paga de productivitat dels 1.500 treballadors de la plantilla que costa tant de gestionar i abonar a temps.
L’excusa per pagar a temps sembla ser la de sempre, que manca personal per agilitar els tràmits i la secció de CCOO posa, com exemple, que la majoria de treballadors municipals no posen excuses a l’hora de fer la seva feina puntualment. Denuncien que “aquest govern només compleix amb els seus”, pel fet que els càrrecs directius cobren puntualment i és l’únic nucli de la plantilla on no hi ha vacants. La secció sindical de CCOO es queixa que hi ha treballadors municipals que cobren 1200 euros al mes i que, per a ells, la paga de productivitat és un ajut econòmic imprescindible i que l’ajornament d’aquests ingressos els suposa un maldecap important.
La secció sindical de CCOO, que ja va treure el 30 d’abril un altre full volant, valorant la intervenció al ple municipal d’abril d’un representant seu, juntament amb un altre de la UGT, on es van fer ressò de la falta de personal i de l’incompliment de l’anterior conveni signat ja fa dos anys, però que el govern no porta al ple municipal per ser ratificat, ha anunciat ara, respecte del retard en la paga de productivitat, que reclamaran els interessos de demora.
Afirmen, en el full distribuït, que estan farts de mentides i que el govern local socialista els dona informació que “no va enlloc”. Això, expliquen, els impedeix poder confiar en el govern i negociar en unes condicions òptimes alhora que denuncien que tenen un conveni inactiu, una gestió de borses opaques sobre la qual caldrà estar atents, un calendari de contractació de personal que no es compleix, una relació de llocs de treball eterna, no disposen d’un pla d’igualtat i l’avaluació de riscos laborals encara és a l’espera. “O els aturem o ens aturem!!!” acaba sent el lema d’aquesta nova queixa sindical que se suma a l’estat de crisi global que viu la gestió municipal i que els sindicats no han parat de denunciar des d’ara fa més de 400 dies que va revalidar el govern la seva majoria de govern.
Viñeta 16 mayo 2025
Garantit el dret a la pràctica de les activitats extraescolars i esportives en l’entorn urbà gràcies a la modificació de la llei de protecció contra la contaminació acústica
Les restriccions que patien algunes instal·lacions hospitalenques s’han eliminat des del 25 d’abril per la instrucció dictada pel govern local
Des del passat 25 d’abril està activa a l’Hospitalet la instrucció relativa al soroll que generen les activitats en els centres escolars i en els equipaments esportius que amplien els drets de la llei de l’any 2002 sobre protecció contra la contaminació acústica. Es tracta d’una instrucció que posa fi a les reiterades queixes que havien expressat alguns veïns, especialment a les ciutats grans com la nostra, sobre les molèsties que causaven, pel soroll emès, les activitats en els patis de les escoles, els equipaments esportius i les pistes esportives fora d’horari escolar, que acostumen a estar a prop de les edificacions.
La llei de l’any 2002 cercava, com era evident, evitar les molèsties als veïns graduant els decibels que es podien suportar per accions externes, però alguns es van agafar a la norma per fer reclamacions que estaven resultant del tot extemporànies com ha posat de manifest la llei que va aprovar el Parlament de Catalunya el març passat i que tornava a deixar les coses on tocaven: allà on hi ha concentració d’activitats esportives o extraescolars, en la majoria de les ocasions anteriors a l’edificabilitat d’habitatges propers, s’ha de respectar el dret d’infants i joves a l’expressió normal i a la utilització de les instal·lacions esportives com s’havia fet sempre.
Quan algun veí comprava un habitatge a tocar d’una instal·lació d’aquest tipus, ja sabia prèviament a què s’arriscava, i què havia de tolerar, igual que un ciutadà que adquireix un habitatge al costat d’una carretera de tràfic intens o davant la via del tren, sap perfectament que s’haurà de sotmetre al soroll de la circulació de vehicles i trens.
A l’Hospitalet, per exemple, els alumnes matriculats a l’escola de bàsquet del Centre Catòlic, una pista a tocar de la Rambla que existeix des del anys 40 i que la pròpia entitat va cobrir per fer-la més còmoda per usuaris i veïns, va haver de tancar provisionalment durant alguns dies a la setmana per les queixes que s’havien produït per part d’alguns veïns propers, que eren perfectament coneixedors del soroll que provoquen els esdeveniments esportius, els crits de jugadors i espectadors a tocar d’habitatges, que van adquirir bastants anys després d’existir les pistes.
Això, ara, afortunadament s’ha acabat, perquè la normativa i la resolució dictada per l’Ajuntament ampliant l’Ordenança municipal del 1998 en el seu article 12.2, ho garanteix. L’Ordenança municipal, ja establia que els sorolls generats als patis d’escola i camps escolars en horari escolar i durant el curs lectiu no estaven subjectes als nivells de referència d’immissió sonora interior o exterior, però no estaven incloses les activitats extraescolars, és a dir, les activitats en horari no lectiu.
Ara, amb la nova norma, també queden exclosos del compliment dels valors límit d’immissió sonora: 1. Les activitats lectives, extraescolars, de lleure, culturals i esportives que es desenvolupen en els centres educatius entre les 7 i les 21 hores. I 2, les activitats esportives que es desenvolupen en els equipaments esportius registrats al Cens d’Equipaments Esportius de Catalunya (CEEC), —tret d’alguns supòsits concrets— entre les 9 i les 22 hores.
L’objecte de la garantia és blindar l’exercici d’activitats extraescolars i esportives fora de l’horari escolar per evitar la tendència al sedentarisme, però resulta, a més, una proposta de sentit comú que alguns ciutadans no acceptaven vulnerant el dret aliè per garantir-ne un de propi, veritablement exagerat. La realitat és que en les ciutats densificades com l’Hospitalet aquest equilibri de drets sempre és més complex i sovint col·lisionen, de manera que la norma actual, posa per davant dels drets individuals d’aquells que viuen molt a prop d’aquest tipus d’instal·lacions, els drets col·lectius dels que les fan servir en benefici de la salut, el lleure i la convivència.
