L’eterna promesa ferroviària que és un clàssic en període preelectoral, queda relegada permanentment per la política de resignació que practica el govern Quirós

El ministre de Transports, Òscar Puente, en la seva compareixença, ara fa unes quantes setmanes, en el Congrés dels Diputats per parlar del Pla de Rodalies de Catalunya, només va citar una sola vegada l’Hospitalet (i una altra l’estació de Bellvitge) quan va comentar que entre els sis programes que contempla el Pla, es troba en fase de proves la instal·lació del sistema ERTMS (Sistema Europeu de Gestió del Tràfic Ferroviari) entre les estacions de l’Hospitalet i Mataró. Ni una paraula sobre el famós intercanviador de La Torrassa que l’alcalde Quirós cita cada vegada que parla del futur de la ciutat i que s’ha de convertir en el melic d’un il·lusori bulevard que uneixi el Samontà amb Bellvitge, és a dir, les noves promocions immobiliàries de la pastilla de Can Rigalt amb el projecte faraònic del Biopol-Gran Via en terres inundables.

El cert és que el ministre va esplaiar-se sobre els projectes, les inversions i els terminis i va tornar a reiterar algunes de les xifres la darrere vegada que va parlar del tema, el passat 9 d’abril, però no s’ha pronunciat en cap moment, ni sobre l’intercanviador de La Torrassa, que Quirós sempre ha considerat vital també per evitar la saturació de l’estació de Sants, ni encara menys sobre la desaparició del traçat de les línies que travessen el municipi en superfície. Ja es fa difícil de parlar de soterrament de les vies perquè, soterrar-les, sembla absolutament utòpic.

Els que coneixen interiorment la vida política ministerial expliquen que les prioritats dels departaments sovint es fixen per la capacitat de les primeres autoritats locals per fer entendre al polític de torn la importància de la reivindicació, el profit general i la justícia de l’operació, en funció de les servituds que ha imposat la història i les necessitats objectives, a banda dels beneficis que es poden desprendre, polítics i socials, de l’operació proposada. Està clar que l’alcalde Quirós no ha aprés encara aquesta faceta, dictada en moltes ocasions per l’experiència, i això és comprensible perquè encara no fa ni un any que se les ha de veure amb consellers i ministres i cal tenir les coses més que clares per explicar-se. Potser doncs, en aquests casos, convindria ser una mica humils, mesurar els somnis i ajustar-se a les realitats.

I la realitat és que, com explicava amb molt de detall i molt encertadament la televisió pública fa uns dies, en la seva visita a la ciutat de la ministra de Transports Raquel Sánchez, poques setmanes abans de les passades eleccions municipals, aquesta va explicar que, com a molt tard pel 2023 estaria redactat l’estudi informatiu que preveia una inversió de mil milions d’euros per soterrar una mica més de 5 Km de via que alliberaria uns 120.000 metres quadrats d’espai per la ciutat. Estem gairebé a la meitat del 2025 i no hi ha cap notícia de l’estudi.

Les últimes declaracions de l’alcalde Quirós sobre el tema, s’esplaiaven sobre l’intercanviador de La Torrassa, que forma part del Pla de Rodalies 2020-2030 i afirmava que la ciutat havia de ser generosa i demanar primer l’intercanviador perquè segur que beneficiaria a una gran part de la ciutadania usuària del ferrocarril fos hospitalenca o no, perquè estava clar que descentralitzaria l’estació de Sants i convertiria l’intercanviador en un nou eix de la integració ferroviària entre les línies de Vilafranca i Vilanova. No és estrany que amb aquesta visió comprensiva i resignada dels projectes, les necessitats del municipi vagin a remolc de qui exigeix sense concessions. I no hem d’oblidar que la reivindicació del soterrament de les vies ve del segle passat.

Parlant del que va passar a la ciutat fa un poc més de 100 anys, la postura dels alcaldes de l’Hospitalet d’aquest primer terç del segle XXI, es molt semblant a la dels alcaldes de l’Hospitalet del primer terç del segle XX, quan la ciutat es va sotmetre, gairebé sense dir res —comprensiva i resignadament— al que necessitava Barcelona aleshores. I caldria afegir, al que ha necessitat Barcelona de manera permanent, perquè si a l’Hospitalet les vies del tren travessen la ciutat pel trajecte més curt, ocupant enormes espais en superfície, és perquè el tren ha d’arribar a Barcelona sense donar gaires voltes i això sí, a la ciutat comtal, sempre sota terra.

Sembla evident que, mentre a l’Hospitalet no hi hagi una postura d’intransigència sobre les necessitats globals, la ciutat seguirà sent el que ha estat sempre: el pati dels mals endreços de Barcelona. I mentre la política dels somriures i de la resignació no deixi pas a la política de l’exigència i l’energia, la ciutat serà molt difícil que revifi.

L’empresa va ser contractada a dit, se li va cedir el local gratis i el contracte garantia un mínim fixe per les entrades, tots els ingressos per vendes i també les consumicions del bar

Amb el vot contrari del grup socialista i tots els grups de l’oposició a favor, es va aprovar en el passat ple d’abril, una moció presentada pel PP instant a la gratuïtat de tots els concerts de les Festes de Primavera, especialment aquells que s’organitzen a La Farga. Des de fa anys, com va comentar el regidor Díaz-Crespo, els concerts de La Farga son de pagament. Aquest any, “La noche de oro del pop espanyol”, va costar a les finances públiques més de 155.000 euros però l’entrada costava 27,5 euros amb despeses de gestió incloses per persona, fet que va suposar que la imatge del concert fos més aviat desoladora: poca gent, com va explicar el portaveu popular, i a més, un so d’escassa qualitat, perquè el recinte funciona malament com espai musical de grans multituds.

El fet és que, els concerts que organitzen els ajuntaments —i hi va posar bastants exemples: Barcelona a les Festes de la Mercè, Cornellà, El Prat, Sant Boi, etc.— durant les festes locals, son sempre gratuïts, especialment pel fet que es contracten amb diner públic i, per tant, fer pagar als ciutadans, representa cobrar-los l’espectacle dues vegades. En el cas de l’Hospitalet, a més, els concerts de La Farga sempre venen de la mà de l’empresa The Project Music, societat que fins a l’octubre de l’any passat estava regentada pel conegut promotor barceloní Tito Ramoneda però que ara pertany, en la seva totalitat, a la multinacional nordamericana Warner Music, que és també la tercera companyia discogràfica del mon.

Fins ara, com va explicar el regidor que presentava la moció, sempre l’adjudicació d’aquests magnes concerts s’havia produït mitjançant la concurrència d’ofertes a través de la Mesa de Contractació, excepte en aquest cas. En el darrer concert de La Farga, l’adjudicació va ser directa, el que afegeix una irregularitat més al maltracte envers la ciutadania per la discriminació que pateix si la comparem amb els ciutadans dels municipis més propers.

Totes aquestes raons, la discriminació en el tracte perquè aquí fan pagar, l’escassa qualitat del so perquè es programen els concerts en una sala inadequada, la contractació directe a una multinacional del sector sense concurrència i el fet que l’acord de contractació inclogui que les entrades se les queda la companyia organitzadora, així com els ingressos del bar i una quantitat fixa sobre les entrades venudes per garantir que l’empresa no perd diners, totes aquestes raons, cal insistir, resulten tan escandaloses, que el conjunt dels grups municipals van mostrar-se d’acord amb que és urgent instar el govern a canviar el model de producció d’aquests concerts a La Farga de les Festes de Primavera.

Ja diem que el grup socialista va votar en contra, no es va pronunciar i, per tant, no se sap si ha pres nota de què resultaria imprescindible que les noves programacions de festes que organitza l’Ajuntament responguessin a uns criteris una mica més comprensibles. I, com que tampoc el seu portaveu va dir res, com havien convingut prèviament, és una incògnita el que pugui passar en les properes activitats festives.

Les deficiències en el registre dels vots dels regidors sembla no preocupar les autoritats ni els tècnics, pel que es va poder observar en el ple d’abril

Una de les mocions que va resultar rebutjada pel ple municipal de l’abril té a veure amb una qüestió que, no per secundària, deixa de ser curiosa. Resulta que, el vot de qualitat de l’alcalde va determinar que l’Ajuntament no demanarà a l’Institut d’Estudis Catalans que la paraula hospitalenc/a s’inclogui al diccionari com a gentilici de l’Hospitalet de Llobregat. És que l’alcalde està en contra que els hospitalencs i les hospitalenques s’identifiquin amb la seva procedència de naixement o residència? Probablement no. Simplement no es va aprovar perquè el govern local va decidir votar en contra de totes les mocions d’aquest mes. Si aquesta moció es torna a presentar al mes de maig és molt probable que s’aprovi per unanimitat. Ves per on.

Resulta, a més, que al llarg de tot el plenari, una gran part de les votacions registraven un total de vots emesos que no coincidia amb el nombre de regidors presents. En la majoria de resultats, el nombre de vots era de 26 però en molt pocs casos (tret del moment de les mocions) va haver disputa sobre el còmput global (tot i que hi havia 27 regidors presents). En el cas de la moció dels Comuns sobre el gentilici hospitalenc va haver dues votacions consecutives i en totes dues es va registrar un 13 a 13 que, com hem dit, es va resoldre amb el vot de qualitat de l’alcalde, en aquest cas, negatiu. De fet, ni al plenari en el seu conjunt, ni al secretari de la Corporació, li importen gaire els còmputs dels resultats de les votacions. El que sembla comptar és només si el punt s’aprova (cosa que passa gairebé sempre, excepte en algunes mocions de l’oposició) o si es rebutja. Cosa bastant increïble, perquè tant important com si s’aprova o no s’aprova qualsevol punt, és saber qui l’aprova, qui el rebutja i qui s’absté. I saber com queden oficialment aquests resultats.

La cosa del gentilici hospitalenc és purament una anècdota que es donava al final de la nit de dimarts 29 i ja tothom estava amb moltes ganes de marxar. El cas és que el DIEC2, que és com es coneix el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, no contemplarà encara el gentilici de l’Hospitalet de Llobregat i, en conseqüència, molts dels sistemes de software que fan servir els ordinadors, per exemple en el que això s’escriu, no accepta el gentilici hospitalenc i el subratlla en vermell perquè el que l’escriu sàpiga que el nom és inexistent.

De diccionaris normatius en llengua catalana n’hi uns quants, però els més acreditats son el DIEC2, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d’Enciclopèdia Catalana (GDLC), el Gran Diccionari de la llengua catalana d’Edicions 62 (GD62) i el Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. N’hi un parell més d’autoritzats, com son el Diccionari descriptiu de la llengua catalana que és el successor del DCVB (Diccionari Català, Valencià, Balear), també en mans de l’IEC, i el Diccionari Manual de la Llengua Catalana, editat l’any 2015 per Vox (no confondre l’editorial amb el partit que no fa diccionaris).

D’aquests diccionaris, son els de l’IEC els més reticents a contenir gentilicis. De fet, el gentilici de l’Hospitalet no hi és, però tampoc el de Sant Cugat, ni el de Rubí, ni el de Castelldefels, ni el d’Esparreguera, Cambrils o Camprodon, ciutats molt grans, grans o mitjanes. La raó segueix sent un misteri; per això tenia força sentit demanar que el gentilici hospitalenc, per una ciutat com aquesta que ratlla els 300.000 habitants, enganxada a Barcelona com a eixida dels seus mals endreços, i amb un dèficit de moltes coses, entre elles del sentiment genuí de pertinença arrelat entre molts dels seus habitants més nous, fos aprovat per l’Ajuntament.

Però la “pataleta” o rebequeria municipal no contempla necessitats peremptòries i els hospitalencs seguim sense ser formalment objecte d’adscripció normativa al nostre poble. Algú ho pot entendre?

Insistència sobre la necessitat que el govern deixi d’actuar per lliure i s’avingui al pacte d’alguns aspectes claus de la gestió municipal

“Això és pur teatre. Fa res que el grup municipal d’ERC-EUiA va qüestionar el nou sistema d’aparcaments de les bicicletes a la ciutat que porta instal·lat fa a prop d’un any sense posar-se en funcionament, i ara diu el govern local que aquest sistema estava previst que entrés en funcionament a principis del mes de juny”. L’anunci de l’ajuntament ha provocat estupor dins el grup republicà i el seu portaveu, Jaume Graells, ja pensa que, efectivament, l’oposició municipal comença a influir decisivament en les accions del govern. Estan convençuts que la pregunta en el ple municipal i l’anunci de la convocatòria de premsa sobre el tema de la mobilitat, ha produït aquesta insospitada reacció municipal.

Els aparcaments de bicicletes motiu de l’anunci del govern es financen amb els fons Next Generations amb un cost aproximat de 550.000 euros. El portaveu republicà lamenta un cop més, la falta de planificació del govern municipal: “Hem vist com durant mesos, des de fa més d’un any, instal·laven aquestes estacions sense posar-les en servei, i algunes ja estan vandalitzades”, i ha afegit que “això evidencia la absoluta incompetència amb la que opera aquest govern”.

Per Graells, a més, la iniciativa és un malbaratament escandalós dels recursos europeus, perquè no hi ha demanda d’aquest tipus d’instal·lacions i perquè ja existeixen aparcaments gratuïts. De fet, aquests nous aparcaments competiran amb el sistema metropolità del BICIBOX sense que estiguin integrats en l’entorn metropolità. Per tant, segons els republicans, és tracta d’un servei innecessari i una despesa de recursos que podrien haver-se dedicat a altres necessitats més peremptòries.

A banda de la despesa, fins ara absolutament inútil, que ha suposat la instal·lació d’aquests aparcaments, s’haurà que comptar amb els diners del manteniment i amb la seva restauració perquè ja existeixen algunes d’aquestes instal·lacions que han patit actes vandàlics i que estan inservibles. Jaume Graells va confirmar a banda que, en el seu moment, ningú va preveure la seva connexió amb el sistema general de l’AMB, cosa absolutament incomprensible.

Més enllà de les denúncies realitzades per part del portaveu republicà, l’aspecte clau a tenir en compte és que a l’hora del disseny d’aquesta xarxa, segons Graells, no s’ha consultat als usuraris dels estacionaments i a les associacions d’usuaris de les bicicletes urbanes. El grup municipal republicà ha sol·licitat novament al govern municipal la creació d’una Taula d’Usuaris de la Bicicleta on puguin participar tots els afectats: entitats, partits i persones usuàries.

Finalment els republicans denuncien que “les ocurrències del govern ens surten molt cares i la factura l’acabarem pagant tots els veïns i veïnes de l’Hospitalet” i assenyalen altres fracassos dels socialistes a la ciutat com el fallit model Mobike “la posada en marxa de la bicicleta compartida metropolitana amb un any de retard perdent les bonificacions per a les persones usuàries de l’Hospitalet i sense que s’hagi desplegat correctament, o una xarxa ciclable encara amb forats i deficiències.”

La insistència al govern per tal que “deixin de fer polítiques d’esquenes a la ciutadania, improvisant des del despatx, i sense tenir en compte les necessitats reals de la gent”, torna a posar novament sobre la taula la necessitat que el govern local abandoni la política de l’arbitrarietat i l’ensimismament i s’avingui a consensuar amb tota l’oposició aspectes de la gestió que, segons Graells, ja és ben evident que ells sols son incapaços de fer prosperar.