El grup d’ERC afirma que hi ha manca de voluntat política i els Comuns es comprometen a defensar les esmenes de les entitats de la ciutat

No deixa de ser curiós que davant el simple anunciat de l’Ordre del Dia on Foment per la Informació Crítica havia demanat la paraula al ple per parlar del Reglament de Participació Ciutadana, una part dels grups municipals tinguessin ja preparada la seva intervenció posterior. Una de les més destacades, la de la segona tinenta d’alcaldia Laura García que va agrair la intervenció del president de FIC, però va lamentar d’alguna manera que no s’haguessin valorat suficientment tant els procediments com el calendari, com la forma de participar en el procés obert per la reforma d’un Reglament que, efectivament, també pel govern és obsolet, com va reconèixer. En aquest sentit va convidar l’entitat a seguir la dinàmica empesa què és, justament, allò que criticava en la seva intervenció el president de l’entitat.

La qüestió sobre la que FIC va centrar la intervenció no era sobre la falta de transparència, sobre el calendari o sobre la manera de participar, sinó sobre el fons de la qüestió perquè, en les diverses sessions que s’han fet sobre el procés de participació, els participants opinen sobre la globalitat i els criteris, sobre allò que falta i allò que hi és en el reglament però que caldria millorar, però no entren en les esmenes concretes que son les que després es contemplen en l’articulat. De manera que es recullen les mancances del reglament, es recullen les coses que cal millorar, però no se sabrà ben bé si tot el que s’ha recollit es contempla en l’articulat fins que aquest no estigui redactat. I el que queda clar és que la ciutadania que participa, participa en el debat, però no en la redacció final del text, que queda reservada probablement als tècnics. És evident que la ciutadania en general no té els coneixements jurídics necessaris per la redacció d’un Reglament, però això no pot ser excusa, en un autèntic procés de participació ciutadana, perquè no s’expressin les concrecions del que cal recollir. Precisament els tècnics que tenen coneixements jurídics son els que haurien d’adaptar les concrecions a la norma i no, com està ara mateix previst, que siguin els tècnics els que concretin sobre l’esperit del que es vol modificar per part de la ciutadania.

En aquest sentit, la intervenció del president de FIC posava l’accent en que la participació s’encamini directament a recollir esmenes a l’articulat i que siguin aquestes esmenes les que es reformulin perquè no hi hagi impediments jurídics que les impedeixin exercir. I, en aquest sentit, va anunciar que l’entitat farà esmenes concretes a l’articulat del Reglament per tal que es prenguin en consideració i va fer una crida a la resta d’entitats de la ciutat, plataformes i ciutadans en general per tal que facin esmenes concretes a l’articulat que serveixin efectivament per incentivar la participació social i que siguin els tècnics els que finalment les adaptin per fer-les viables.

En les intervencions posteriors dels grups municipals, on VOX no va prendre la paraula, els Comuns van donar la raó a FIC en la preocupació per la poca utilitat de l’actual reglament, va anunciar algunes esmenes pròpies del grup pel que fa en concret a la viabilitat dels Consell de Districte i es va comprometre a fer-se ressò de les esmenes que presentés FIC i altres entitats de la ciutat. Va reclamar que es fessin efectives les previsions de la tinenta d’alcaldia socialista en el sentit que abans que acabi l’any el nou Reglament de Participació es pogués aprovar, aspecte en el que van incidir també els portaveus dels altres grups. En concret, el regidor d’ERC-EUiA, Coque García, va mostrar la seva preocupació perquè en el seu parer ni es concreta ni s’avança en el nou Reglament, va referir-se a les vegades que el seu grup ha reclamat un canvi en el Reglament que el faci més útil i va denunciar la manca de voluntat política per part del govern perquè amb una aplicació més flexible i generosa del mateix, es podria facilitar de manera immediata la participació ciutadana. Per la seva banda, la portaveu popular es va mostrar convençuda que cal ajustar el nou reglament a la demanda ciutadana i va animar FIC a seguir treballant per millorar les condicions de tots plegats.

Text de la intervenció del president de FIC sobre el Reglament de Participació Ciutadana.

Document Intervenció de FIC al ple del mes d’abril

El Consorci, del qual es van ratificar els Estatuts, és el màxim responsable del Biopol-Gran Via i de l’enorme promoció immobiliària del Parc de la Remunta

El ple municipal d’abril va ratificar amb els vots favorables del grup socialista, els Comuns i Vox i l’abstenció del PP, la modificació dels estatuts del Consorci per la Reforma de la Gran Via que ara inclou en el seu enunciat també els barris del nord de la ciutat que ara s’han fet famosos amb el nom de Samontà. Així doncs, l’antic Consorci per la Reforma de la Gran Via que el govern municipal ja va decidir que ara es diria també del Samontà arran de l’activació de la parcel·la de Can Rigalt i el seu entorn, va ser ratificat pel ple. La ratificació pel ple l’únic que ha aconseguit és que l’instrument sigui avalat per bona part de la Corporació municipal si hi excloem al grup que lidera l’oposició municipal, el d’ERC-EUiA, que ha estat l’únic que s’ha declarat obertament en contra.

El Consorci per la Reforma de la Gran Via es va constituir l’any 2002 amb l’objectiu d’afrontar el soterrament de la Gran Via entre Barcelona i el carrer de Can Trias i urbanitzar tot l’entorn, especialment tot el que després ha estat la plaça Europa i la part nord de l’antic polígon Pedrosa. La urbanització de tot aquest espai va canviar la fisonomia de la ciutat, va millorar especialment l’entrada a Barcelona, va afavorir la creació d’una mena de districte econòmic al voltant de la Fira de Barcelona i va beneficiar la ciutat exclusivament pel que fa a l’ingrés de nous recursos econòmics provinents dels tributs i taxes de tot aquest espai. Ho va ordenar, va produir probablement uns quants milionaris i va servir per desenvolupar una part de la ciutat afavorint especialment el sector negocis.

Després d’això, el Consorci, que havia funcionat perfectament com un instrument de reordenació urbana en benefici dels sectors comercials, immobiliaris, hostalers i de serveis exclusivament, va ampliar la seva perspectiva perquè l’Ajuntament tenia en els seus plans dues operacions més de gran envergadura urbanística: el PDU Gran Via, que després degeneraria en l’actual Biopol-Gran Via, i la saturació i successiva desaparició del recinte de la caserna de la Remunta, a través del disseny de la Llei de Barris de Joaquim Nadal que pretenia resoldre el problema de l’habitatge a zones especialment sensibles a la demanda.

És justament a partir del 2008 que el Consorci per la Reforma de la Gran Via modifica a través del ple de l’1 de juliol l’objecte, les finalitats i especialment l’àmbit d’actuació, que deixa de circumscriure’s a la part de la Gran Via ja urbanitzada, per aplegar ja no solament el que quedava de Gran Via sense soterrar a la zona hospitalenca sinó tot el terme municipal de la ciutat. D’aquesta manera, el Consorci, que ja havia demostrat la seva eficàcia urbanitzadora, es converteix —mitjançant una nova modificació d’Estatuts al desembre del 2009— en el principal instrument de planificació del Biopol-Gran Via i del projecte immobiliari de la Remunta on avui hi ha centenars de nous habitatges que es van menjar literalment un enorme espai lliure que es podria haver convertit en un pulmó verd i en un extens espai d’equipaments per una ciutat ja extraordinàriament saturada.

Des del 2010, el Consorci manté les seves funcions dins l’altra gran instrument de disseny de la ciutat, l’Agència de Desenvolupament Urbà, que va adquirir al llarg dels anys una autonomia de funcionament tan elevada, que ha estat vista pel propi govern municipal actual com un obstacle. Un obstacle, fins el punt que en el darrer ple, l’alcalde va anunciar la seva desaparició immediata.

Aquest digital ja va observar tan aviat com es va anunciar l’ampliació del nom del Consorci (30 i 31 de gener de 2025), els dubtes que l’elecció de l’instrument de planificació podien generar sobre el veritable objectiu de l’operació. Ara, amb la ratificació de la modificació dels Estatuts del Consorci, els dubtes s’accentuen. El Consorci ja podia exercir la planificació a tot el terme municipal des de l’any 2010. Ara, l’únic que sembla modificar-se és la presidència, que abans era rotativa cada sis mesos entre el Conseller de Territori i l’alcalde, i ara serà fixa per part del conseller i fixa la vicepresidència per l’alcalde de la ciutat. Al ple no es va explicar en què consistia realment la modificació dels Estatuts. No s’acaba d’entendre aquest canvi en la presidència tot i que és evident que deu importar força perquè les modificacions d’Estatuts no son pas gratuïtes en aquest tipus d’instrument. Tampoc s’entén aquesta fixació amb el Samontà quan el Consorci ja podia actuar sense limitacions en tot el terme municipal. Potser algun dia ho explicaran.

Davant tots aquests dubtes que en el plenari no es van aclarir i, tenint en compte d’on venim i de quin instrument estem parlant, el més lògic des de qualsevol punt de vista hagués estat prendre alguna prevenció i no ratificar res. Qui més coneix l’instrument (el Consorci) que son els Comuns, perquè és el grup municipal que més s’hi ha oposat històricament, va sorprendre a molts quan el seu portaveu va dir que malgrat la mala fama de l’instrument li donarien un vot de confiança. Un vot que li va negar ERC-EUiA i fins i tot el PP que, sense oposar-s’hi frontalment al Biopol (ERC sembla que té aquest tema en revisió, però tampoc s’hi havia oposat frontalment fins ara), es va abstenir.

Un altra tema en el que van votar junts el PSC, Comuns i Vox, ves qui ho diria.

Los peatones de la calle Floridablanca denuncian el incumplimiento continuo de los conductores que circulan sin problema alguno por una zona declarada libre de coches

Ya he escuchado en más de una ocasión que a las personas hay que decirles la verdad, aunque a veces no les guste oirlo, porque lo peor de todo es sentirse engañado. Y esto es lo que ha pasado con los vecinos de la calle Floridablanca de Pubilla Casas. Les prometieron una calle pacífica y lo único que han conseguido con la transformación es convertirla en más peligrosa que antes, cuando era una calle más de las miles que hay en l’Hospitalet. Los vecinos han denunciado el caso sin que nadie les haga ni caso.

El proyecto aprobado e informado a los vecinos era idílico. Una zona restringida al tráfico en la calle Floridablanca entre Belchite y Tomás Giménez. El propio proyecto ya justificaba la viabilidad del cambio puesto que el tráfico que debía pasar por esta calle se podía desviar por otras, concretamente por Belchite/Amadeu Vives y por lo tanto “era factible cerrar este vial al tránsito de paso”.

El proyecto señalaba que para el corte del tráfico era necesario crear zonas de estancia. Además, tenía facilidades, como que no existía ningún vado en la misma por lo que no habría ningún impedimento para hacer todo el tramo escogido pacífico, libre de coches.

Una de las sugerencias era que para hacerlo efectivo y libre de aparcamiento, se había que ocupar el espacio con mobiliario urbano. Podría contarse con la colaboración de la escuela para llenar la zona. El único problema era buscar la reubicación de los contenedores.

Los vecinos están indignados. Desde hace años se han quejado al ayuntamiento y a las diferentes organizaciones políticas “pero no sirve para nada”. “Los vecinos fuimos engañados. Se nos prometió que fuera una calle pacífica, libre de circulación, pero los coches siguen pasando como antes. Un proyecto inútil, incluso. El mismo grupo municipal que gobierna esta ciudad nos ha contestado, ante las reclamaciones de los vecinos por el paso del camión de la basura, que este tenía que pasar sí o sí por esa calle habiendo otros posibles recorridos”.

La calle tienes dos señales que impiden la circulación, pero los coches y las motos siguen pasando a menos de un metro de las personas que se sientan en el mobiliario urbano, precisamente con la intención de hacerlo más inaccesible. “Algunos conductores se permiten aparcar e insultan, incluso, a los que caminamos por la calle”, dice uno de los vecinos afectados.

Pero los coches y motos siguen pasando a menos de un metro de las personas que se suelen sentar en los dados que hacen de bancos. “En l’Hospitalet existen algunas calles con la misma problemática que la nuestra, pero los vecinos no se quejan”, se lamentan los vecinos.

Una situación indignante por el incumplimiento de los conductores que circulan por la calle cuando lo tienen prohibido sin que nadie les diga nada. “Es la zona por donde salen los niños de la escuela y donde juegan de manera general. Los fines de semana sobre todo, hay muchos niños que se ponen a jugar a la pelota en esta zona, pero los coches siguen pasando sin que nadie los sancione”, dice un representante de los vecinos.

“Es un escándalo que esto pase, pero es más escándalo que no tenga respuesta política”, sentencia este vecino. “Ya hubo un accidente el año pasado y seguramente en el futuro habrá más porque esta situación se repite de manera habitual y nadie le pone remedio. Lo peor es el dinero que se gastó el ayuntamiento para nada y encima está claro que nos engañaron y ahora no se quieren hacer responsables de la situación”.