Mes: juny de 2025

Chicos, o rectificación o calvario

Triple Q hacía muy mala cara en el pleno municipal del miércoles 25. Y no es habitual. Es un personaje sonriente que pensó en algún momento que humanismo venía de humo y no de humano, y por eso dijo aquello de menos urbanismo y más humanismo como si acabara de descubrir su mensaje de futuro para una ciudad que lleva años en la senda del caos y está llegando a las puertas del infierno. Y no solo por el calor, que en las calles de este pueblo derrite el asfalto porque apenas hay sombras que amortigüen el sol.

Las cosas no acaban de ser, un año después, como pensaba que eran y sospecho que empieza a descubrir que le metieron en un lío, interesante pero excesivo, para sus fuerzas. La Marín sabía lo que se hacía, pero el Belver todavía más. Cada equipo de gobierno, desde que mandan los de siempre, ha ido haciendo lo que le apetecía, dejando los sapos para el siguiente y el siguiente es Tripe Q que se está poniendo seriecito porque todo parece caerle encima.

Un poco como al niño Sánchez, al que adoro, porque es la imagen misma de la resistencia y se crece con las cabronadas del destino y las suyas propias. Solo que Sánchez no solo resiste, sino que flota, y eso no es por azar. Es, un poco por inteligencia, y otro poco por baraka. Triple Q se pensaba que tenía baraka cuando Illa lo señaló con el dedito, pero ahora empieza a pensar que necesitaría ese otro poco de Sánchez y no sabe dónde encontrarlo.

Cuando uno se encuentra rodeado, tiene dos alternativas claras para no soportar lo peor: meter la cabeza en un agujero y dejar de ver y de oír, o poner cara de tío listo y pactar un pasillo. A veces uno tiene la cabeza tan dura que no hay manera de soterrarla y la otra alternativa se le impone sola. Pero en ese último caso, el rostro tiende a ponerse sombrío porque para pactar también hay que tener perspectiva y no se puede pactar e ir de matón a la vez.

Otra cosa es que puedes no sentirte rodeado porque, o no lo percibes, o los que te rodean te explican que no te rodea nadie, ni siquiera ellos. Visto desde lejos, hace un año Triple Q no estaba rodeado sino contento. Pero ahora me parece que está rodeado y triste, aunque todo eso es igual porque cuando uno tiene alma de invencible aguanta lo que le echen.

No se puede andar por la vida defendiendo esto y lo contrario, porque no te creen. Los hay que piensan que como estamos embobados por los tik toks y los influencers y las mentiras de la IA, se nos pueden ir metiendo con calzador las fantasmadas, porque los zapatos son estrechos pero flexibles. Y no. Cuesta que te crean que acabas de abrir una web participativa la misma semana que prohíbes la palabra en el pleno a dos colectivos, que defiendes menos urbanismo y no paras de regalar parcelas para construir viviendas o que vas a arreglar el Samontá cuando lo que vas a hacer es comerte el único palmo de tierra libre que le queda a este pueblo.

Empeñarse en considerar que los que no están de acuerdo con tus criterios es que te quieren mal, equivale a sostener que cuando te suspenden en un examen es porque quieren joderte. No chico, hay cosas que se hacen mal de acuerdo con el sentido común. Y de acuerdo con el sentido común, en una ciudad donde vive más gente de la que cabe, ocupar más territorio en lugar de evitar que se llene, es conseguir un 0 en un examen. Quizás estaría bien que alguien pensara por un momento que puede que los suyos y él mismo no tengan toda la razón y que estaría bien compartir ideas y escuchar opiniones contrarias. Eso abre el espíritu y el conocimiento. Ayuda a no equivocarse y a ser un poco más feliz.

Puede que el que se equivoque sea yo y la mala cara de Triple Q el día del pleno no fuera por tristeza sino por desprecio. Podría ser. No tengo una máquina que registre el cinismo. Lo veremos en el futuro si hay rectificación o perseverancia. Si hay perseverancia todo irá a peor, porque si no hay rectificación habrá calvario.

Estem en una fase de transició per posar el club de la ciutat entre l’elit del futbol, com correspon a la segona ciutat de Catalunya

Entrevista amb Toni Garcia, president del Centre d’Esports l’Hospitalet

Nascut a l’Hospitalet de Llobregat (1973), ha estat vinculat des de jove a diferents entitats i moviments socials de la ciutat. Ha estat regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet i diputat de la Diputació de Barcelona (2015-2023). A la Diputació, en el mandat 2015-2019, va ser diputat delegat d’Igualtat i Ciutadania. President del Centre d’Esports l’Hospitalet des del 23 d’abril d’aquest any. Soci del CB L’Hospitalet, el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i del Foment de la Informació Crítica. Soci de la Creu Roja de l’Hospitalet ostentant la 3a vicepresidència (febrer 2025), entre d’altres entitats i associacions.

Del món polític a l’esportiu. Per què aquest canvi?

En realitat, no es tracta d’un canvi. Des de ben jove he estat vinculat a l’esport: primer en equips de l’escola, de l’institut i del barri, després al Consell Esportiu i als Jocs Escolars com a àrbitre. Alhora, també he participat activament en diverses entitats de la ciutat, en àmbits molt diferents.

Quins elements comuns consideres que es poden trobar en tots dos àmbits pel que fa a l’Hospitalet?

Tant la política com l’esport tenen una gran capacitat de transformació social, fomenten la cohesió i són eines poderoses per treballar per una ciutat millor.

Quines serien les raons per les quals t’has prestat a presidir el CE L’Hospitalet?

Estimo el club, conec el seu potencial i crec fermament que pot tenir un paper més rellevant, no només a la ciutat, sinó a nivell català i estatal. És un projecte que neix de de l’estima per l’Hospi, amb figures com Jordi Alba, un hospitalenc i gran futbolista que porta la ciutat al cor, o Thiago Alcántara, reconegut internacionalment. També comptem amb perfils destacats com Òscar Pierre o Gonzalo Álvarez, i companys com Òscar Milla i Roger Cabezas. Som persones amb trajectòries diverses però amb un objectiu comú: portar l’Hospi a l’elit del futbol.

Com definiries el moment actual del CE L’Hospitalet tant a nivell esportiu com institucional?

Estem en una etapa de transició, posant els fonaments per fer un salt qualitatiu. Hi ha il·lusió, ambició, responsabilitat i moltes ganes de treballar perquè l’Hospi arribi on es mereix: entre els grans del futbol, com correspon a la segona ciutat de Catalunya.

Quins són els principals objectius del club per aquesta temporada? On t’agradaria veure el club d’aquí a cinc anys?

Volem que l’afició torni a gaudir amb el primer equip i assolir l’ascens desitjat. Pel que fa al futbol base, treballem per formar esportistes i persones, millorant els entrenaments, potenciant el futbol femení, els equips inclusius i la secció de veterans. En 10  anys, volem veure l’Hospi a l’elit del futbol però també, sent un referent en formació, valors i estructura de club.

Quina és la salut econòmica del club en aquests moments i quines perspectives d’ingressos i finançament contempla la nova Junta?

La situació econòmica no és bona, però hi estem treballant. L’objectiu és establir una base econòmica sòlida que permeti saldar el deute intern i generar noves vies d’ingressos, sempre equilibrant ambició esportiva i responsabilitat financera.

Esteu treballant en noves fórmules de finançament o captació de patrocinadors?

Sí, estem centrats en captar nous patrocinadors i establir vincles amb el teixit empresarial local per fer créixer el projecte.

Quina importància dones al futbol base i a la formació de joves talents?

És un pilar fonamental del club. Apostem per la formació integral: esportiva i personal. El futur de l’Hospi passa pel futbol base, per tenir el màxim de jugadors de la casa al primer equip i per la col·laboració amb altres clubs de la ciutat.

Hi ha projectes de millora de les instal·lacions o d’ampliació del club a curt termini?

Sí. Treballem per millorar unes instal·lacions que són de l’època olímpica i que han d’adaptar-se a les necessitats i reptes del segle XXI.

Abans de presidir el CE L’Hospitalet, vas tenir una trajectòria destacada en la política local i nacional. Com valores aquella etapa?

Va ser una etapa molt enriquidora, en la qual vaig poder contribuir a millorar la meva ciutat des de les institucions.

Quins valors o aprenentatges de la política aplicaràs ara en la gestió esportiva?

Treball, compromís amb la gent, transparència i esforç. Són valors essencials tant en la política com en l’esport, i han de servir per millorar la qualitat de vida de les persones.

Creus que el fet d’haver estat regidor i diputat et dona una visió més àmplia del paper social dels clubs esportius?

Sens dubte. Aquestes responsabilitats m’han permès conèixer de prop la realitat dels clubs, les seves dificultats i el seu potencial. Els clubs són molt més que entitats esportives: són espais de convivència, educació, igualtat i integració, amb equips humans que treballen incansablement per fer una societat millor des de l’esport.

Com és la relació actual amb l’Ajuntament i les altres entitats esportives de la ciutat?

La relació és bona i constructiva. L’alcalde David Quirós coneix de primera mà les necessitats de l’esport de la ciutat i de l’Hospi. Hem notat un canvi positiu: és un alcalde proper, dialogant i compromès amb millorar l’esport i les instal·lacions de la ciutat. Volem treballar plegats amb l’Ajuntament per reforçar el paper del CE L’Hospitalet, la millora de l’esport a la ciutat i col·laborar activament amb totes les entitats esportives de l’Hospitalet.

Quin paper creus que ha de jugar el CE L’Hospitalet dins la comunitat?

Un paper actiu, compromès i proper. Volem ser un club de referència, arrelat als barris i a la ciutat, que promogui valors i que contribueixi al benestar de la comunitat.

Com treballeu la inclusió, la igualtat de gènere i l’accessibilitat dins el club?

És un compromís ferm. Defensem la igualtat d’oportunitats, tenim equips inclusius, més de 200 jugadores, i organitzem formacions i xerrades que reforcen aquests valors.

Quin missatge voldries enviar a les famílies que dubten si inscriure els seus fills i filles a l’esport federat?

Ja sigui federat o escolar, el més important és que facin esport. L’esport és salut, educació i una escola de vida. Sempre trobaran un entorn segur, compromès i enriquidor.

Què representa l’Hospitalet per a tu, a nivell personal i emocional?

És casa meva. La ciutat on he nascut, crescut i construït la meva vida. L’Hospitalet és la ciutat que m’estimo i m’apassiona.

Quin paper pot jugar el club en l’exercici del sentiment de pertinença dels ciutadans?

Un paper clau. El CE L’Hospitalet és la principal entitat esportiva de la ciutat i un reflex del que som: cohesió social, diversitat, valors i esperit de superació.

Quin ha estat el moment més emocionant que has viscut com a president?

Sens dubte, el primer cop que vaig trepitjar el camp com a president. Va ser un moment carregat de responsabilitat i il·lusió. Però la veritat és que cada dia és emocionant poder presidir l’Hospi al costat de la junta, socis, simpatitzants, jugadors, tècnics i treballadors. És un honor.

Si poguessis definir el CE L’Hospitalet en tres paraules, quines serien?

Passió, compromís i ciutat.

La ruta del pestazo

Una nova foto enviada per un lector en la que ens diu: “us envio aquesta foto en la
que, com veureu, no s’aprecia cap problema amb la vista. Llàstima que les fotos no
permetin fer servir els altres sentits perquè, si fos així, ara mateix tindríeu els dits
tapant-vos la nariu. Es un tros del carrer Sant Roc, a prop del carrer Major. Sempre fa
pudor, però a l’estiu resulta del tot insuportable… No podria el senyor alcalde
passejar-se un dia per aquest lloc tan proper al seu despatx per saber com olora la seva
ciutat?”. La pregunta queda en l’aire, amable lector. Però aquí està la foto. A aquestes
entitats que fan rutes per la ciutat, un suggeriment: la ruta del pestazo, amb una
parada icònica al carrer Sant Roc.

El grup municipal del PP denuncia la inactivitat del govern Quirós en la sentència del TEAC que planteja retornar a la concessionària Urbicsa entre 25 i 35 milions d’euros

L’Ajuntament no es va personar en la causa contra l’empresa reclamant, mentre que si que ho va fer el de Barcelona

La denúncia feta pública ahir pel grup municipal popular, en el sentit que l’Ajuntament de l’Hospitalet no es va personar en el recurs de l’empresa Urbicsa que acaba de guanyar la seva reclamació davant del Tribunal Económico-Administrativo Central (TEAC) sobre els IBIS de la Ciutat de la Justícia, torna a posar sobre la taula la incapacitat del govern en la gestió dels assumptes públics.

El tema s’arrossega de fa temps però, recentment, el TEAC ha dictat una sentència ordenant la devolució de part de l’Impost sobre Bens Immobles que l’empresa Urbicsa ha estat pagant des de l’any 2008 als Ajuntaments de l’Hospitalet i Barcelona perquè l’empresa no és la titular de tot l’espai, ni el gestiona. Això ha suposat que el TEAC hagi donat la raó a Urbicsa i els Ajuntaments de Barcelona i l’Hospitalet hagin de retornar a l’empresa entre 25 i 35 milions d’euros cobrats indegudament.

Una de les qüestions més destacables és que quan es va veure el recurs, l’Ajuntament de Barcelona va estar present mentre que, segons el PP, “el govern municipal socialista ni tan sols es va personar davant la denúncia de Urbicsa, posant de manifest d’aquesta manera la seva falta de diligència i la seva incapacitat per defensar els interessos dels veïns que, per una banda, han de suportar una càrrega fiscal desproporcionada, perquè després els seus impostos es malbaratin amb sancions i devolucions que ni tan sols es discuteixen”. El PP es queixa que “més enllà de la previsible revisió de la sentència, el que està clar és que el govern municipal, davant un possible retorn d’entre 25 i 35 milions d’euros, no ha mogut un sol dit per personar-se a la causa, abandonant la defensa dels veïns perquè aquests recursos que s’hauran de retornar si tot acaba malament, surten de la butxaca de la ciutadania”.

L’empresa Urbicsa, que és la concessionària del conjunt de la Ciutat de la Justícia, es va constituir a l’agost del 2003 i actualment està formada per les societats Vicos (Vauban), Copisa, Abeerden i Proelec. Es va fer amb la gestió del conjunt, l’any 2008 quan es va posar en marxa el recinte (2009) encetant una fórmula de concessió d’obra pública, inèdita a Espanya fins aquell moment. La concessió incloïa el finançament, la construcció, el manteniment i l’explotació de tot el conjunt i d’aquí que l’IBI dels immobles s’imputés des del primer moment a l’empresa concessionària. Posteriorment Urbicsa va reclamar que no li corresponia pagar la totalitat de l’IBI perquè els edificis dels jutjats i els calabossos depenen directament de l’Administració autonòmica. Alhora, la companyia denunciava que estava pagant per unes categories cadastrals caracteritzades com oficines de luxe, que ara el TEAC ha rebaixat substancialment.

Complementàriament el PP, a nivell general, ha reclamat la revisió de la sentència del TEAC perquè el fins fa una setmana president de l’organisme va dimitir després que la premsa publiqués informacions que el relacionen amb cobraments sota mà a canvi de l’arxiu de plets fiscals. José Antonio Marcos Sanjuán, president en el moment de la sentència d’Urbicsa, i molt amunt en l’escalafó del Ministeri d’Hisenda, és considerat pel PP com sospitós també en la sentència d’Urbicsa que ha sorprès molt a tots els serveis jurídics municipals que han intervingut en el tema o que s’hi han vist implicats.

FELIP DE BORBÓ A MONTSERRAT

Soc en Felip de Borbó,

faig el que em dona la gana, 

el que em surt del cigaló,

el que em surt de l’entrecama.

 

Sí, vull anar a Montserrat, 

tornar a entrar-hi sota pali, 

que me la mami el abat, 

deixar-lo que empassi i xali.

 

Rondinen els catalans 

que vaig fer hostiar fa dos dies, 

però no em toqueu els glans: 

o us fotré sense manies.

 

Us ompliré de piolins

i de policia patriòta, 

“A por ellos”, cagatins

Soc el rei, faig el que em rota.

I aquesta Mare de Déu

Vostra, negra i catalana

Cal que és prostri davant meu

O tindrà un cop de catana. 

Restricció a la participació ciutadana imposada per l’alcalde que, de quatre paraules demanades al ple, en va prohibir dues

La Federació de Veïns i els comerciants de Pubilla Casas van poder parlar mentre que ho va impedir a FIC i a les directores de les escoles bressol

Des de fa molts mesos, no hi ha sessió plenària municipal que no vegi una protesta ciutadana de diferents col·lectius cansats de promeses incomplertes, de negligències aclaparadores o de malestars cívics i aquest ple de juny no va ser cap excepció. En aquesta ocasió, els que van protestar van ser els membres de l’entitat que edita aquest digital, el Foment de la Informació Crítica, perquè l’alcalde està obstinat a dificultar l’expressió pública d’aquest col·lectiu, ve sigui perquè cedeix la paraula a entitats que d’altra manera no podrien manifestar-se al ple municipal, ve sigui perquè li sembla que del que vol parlar és de qüestions que no afecten la ciutat o la ciutadania. Ho va fer després que una hora abans de l’inici del ple enviés un decret d’alcaldia que explica les raons de la prohibició que analitzarem més endavant.

El cert és que els plens municipals de l’Ajuntament de l’Hospitalet es converteixen cada vegada més en un pur formalisme: es convoquen perquè ho contempla la llei però son l’exemple de la inoperància absoluta. Donarem unes quantes dades per il·lustrar-ho. Dels 34 punts de l’Ordre del Dia d’aquest ple ordinari de juny, exclòs el capítol de precs i preguntes, la meitat eren mocions que presentaven els grups polítics que, més enllà del debat que generen i que en ocasions resulten aclaridors, quan s’aproven, s’incompleixen de manera sistemàtica des de fa anys.

Hi havia en aquest cas cinc punts de l’ordre del dia —que apareixen en tots els plens— per aprovar la imposició de sancions per infracció de la normativa reguladora de la tinença d’animals —que mai provoquen cap mena de debat i s’aproven per sistema— i la lectura de l’acte de la sessió. Quedaven, per explicar el que fa el govern des de l’anterior sessió plenària, nou punts de l’ordre del dia del quals quatre son modificacions de crèdit i dos son simplement donar compte de decrets i resolucions d’alcaldia i acords que aprova setmanalment la Junta de Govern, que no es poden portar a votació. Si el lector els ha anat sumant, falten cinc punts de l’ordre del dia que en aquest cas corresponien a la comissió permanent de presidència i territori on es debatia el cas de l’hotel que ja va explicar lestaca.com ahir, i dos convenis signats amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l’un per la promoció de la mobilitat compartida i l’altra perquè ens tinguin en compte a l’hora de fer un control de mosquits, que ja només faltaria que fóssim l’únic ajuntament del Baix Llobregat —malgrat el govern local s’entesta a rebutjar la nostra pertinença a la comarca natural— on no es fes aquesta batuda insecticida.

Queden encara dos punts de l’ordre del dia, probablement els més controvertits, més enllà de les mocions. Son els punts de participació ciutadana reglamentats, en cada ple més nombrosos, on els col·lectius poden alçar la veu davant les autoritats per expressar generalment el seu descontentament.

En aquest darrer ple van alçar la veu la presidenta de la Federació d’Associació de Veins de la ciutat que va estendre la seva queixa en aquesta ocasió sobre l’abandonament que pateix un dels barris més densos d’Europa, el de La Florida on una gran part del que es va prometre fa anys, mitjançant el Pla Integral de La Florida-Les Planes, no s’ha complert. L’altra persona que va obtenir el permís de l’alcalde per aixecar la veu va ser la representant de l’Associació de Comerciants de Pubilla Casas- Can Serra, que no és la primera vegada que es dirigeix al Consistori i probablement no serà l’única perquè, tret de l’acció policial compartida amb Mossos d’Esquadra de les darreres setmanes, totes les queixes sembla que continuen sent les mateixes de la darrera vegada. No van poder parlar, perquè l’alcalde ho va impedir amb un decret d’alcaldia, FIC, que volia explicar l’arbitrarietat en la política informativa que aplica el govern i les directores de les escoles bressol que pateixen, de fa anys, un clamorós incompliment de promeses.

El contingut del decret explica que la Presidència del ple en data 20 de juny “considera que no concorre l’esmentat interès municipal” en la sol·licitud de paraula de FIC, malgrat que en la carta de l’entitat s’exposava clarament el motiu de la compareixença: “per exposar la discriminació de l’equip de govern pel que fa a la pluralitat informativa de la ciutat”, explicant que “es manifesta l’interès que promou la petició de paraula tenint en consideració la importància de posar en coneixement del Consistori de la ciutat la preocupació de la nostra entitat ciutadana per aquests temes que estan directament relacionats amb les nostres activitats cíviques.”

Acabades les paraules sol·licitades per les representants ciutadanes, una quinzena de persones vinculades a FIC van mostrar la seva repulsa mostrant cartells on es podia llegir: “El govern Quirós ens discrimina perquè no creu en la llibertat d’informació”, “igualtat de tracte en la informació municipal”, “l’alcalde ens exclou perquè no li agrada que informem” i ”no creure en la llibertat d’informació és no creure en la democràcia”, cartell que amb aquest darrer lema van aixecar també, des dels seus llocs, els regidors dels grups municipals d’ERC/EUiA i els Comuns, que es van sumar d’aquesta manera a la queixa per les restriccions de l’alcalde a la llibertat d’expressió i de participació en el ple.

Es va repartir així mateix, en català i en castellà, l’escrit que estava preparat per llegir al ple, a tots els assistents a la sala i també als membres del Consistori (que el lector pot descarregar sota d’aquestes línies) i que desarticula, amb arguments, les raons que al·lega el decret d’alcaldia. La Junta directiva de l’entitat ja ha informat que presentarà un nou recurs de reposició contra el decret Quirós, com el que ja es va emprendre davant l’anterior negativa i, previsiblement amb posterioritat, reclamació davant la Sindicatura de Greuges de Catalunya perquè la queixa agafi una dimensió supramunicipal.

Denúncia pública de FIC per la denegació de paraula demanada en el ple