CCOO de l’Ajuntament denuncia el descontrol de les borses de treball i l’absència de la bústia ètica obligatòria
El desgavell de la plantilla de treballadors municipals sembla no tenir aturador. A les constants denúncies dels grups municipals a les sessions plenàries sobre la il·legalitat que suposa no disposar de la Relació de la Plantilla de Treballadors (RPT) —el regidor popular Díaz-Crespo, va ser contundent al respecte— s’hi suma ara la denúncia de la secció de CCOO sobre dues contractacions que s’havien produït de manera irregular a l’estiu del 2024.
Pel que sembla, el director de serveis de RRHH va informar aleshores que s’havien contractat a dues persones sense respectar l’ordre de la borsa laboral d’Administratius i que des de serveis jurídics no es trobava cap més fórmula que rescindir els contractes, com es va fer. S’havien saltat ni més ni menys que 40 places, sense que hi hagués cap responsable del desastre. Un any després, els sindicats han conegut que el mateix director de RRHH els readmetrà per la via administrativa, pagant-los els salaris de tramitació de tot el temps que han estat fora i desmentint el que es podria haver resolt fa un any.
CCOO de l’Ajuntament considera que la readmissió l’hauria d’haver dictat un jutge perquè la decisió unilateral de l’Administració crea un precedent i un greuge: el precedent, que casos com aquest es poden produir, no de manera fortuïta com sembla haver estat aquest, sinó per la via de la prevaricació amb el gravíssim perjudici econòmic per les arques públiques. I el greuge, que hi ha 40 treballadors que tenien l’opció de ser contractats abans i que podrien reclamar per danys i perjudicis.
A banda del fet concret, el sindicat s’interroga sobre què passaria si algun directiu es decidís a prevaricar saltant-se l’ordre de les llistes amb l’argument d’un error tècnic? 1. Es contractaria a la persona que no li correspon. 2. Si es descobrís el pastís se l’acomiadaria. 3. Un temps després, sense cap denúncia ni ordre judicial, s’optaria per la readmissió substanciosa. La pregunta sorgeix de sobte: quin sentit tenen les llistes i el seu ordre? On queden els drets dels aspirants que van davant? I més enllà de tot plegat: qui controla els mecanismes i als responsables de controlar els mecanismes? La resposta és obvia: ningú.
El problema de fons, més enllà de la incomprensible gestió del cas, rau en que els sindicats no tenen cap mena de control sobre la gestió de les borses de treball. CCOO explica en el seu comunicat, fet públic al respecte, que estan cansats de demanar transparència i traçabilitat en la gestió de les borses de demandants. En l’actualitat, segons expliquen, hi ha borses actives sense estar publicades a la seu electrònica municipal i ni tan sols els candidats inclosos poden veure si s’està contractant en el seu àmbit.
El sindicat ja ha anunciat que s’oposa a la contractació prevista en els termes en què s’ha expressat —tot i que comprèn el cas i espera que es resolgui de manera satisfactòria per totes les parts— i amenaça amb presentar-se davant l’Oficina Antifrau de Catalunya pel fet que no existeix una bústia ètica (obligatòria, segons el sindicat, a les Administracions Públiques des de l’any 2003) on poder denunciar actuacions d’aquestes característiques i de fortes repercussions socials.
Doctor Enginyer Industrial (1969). Diplomat en Enginyeria Ambiental (1975) AD IESE. Universitat de Navarra (2001)
Experiència professional. Enginyer Municipal de l’Ajuntament de L’Hospitalet (1979-1980). Tinent d’alcalde de l’Àmbit de la Via Pùblica de l’Ajuntament de Barcelona (1983-95). President de la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis (1983-95). Membre dels diferents òrgans directius de l’Orgnització dels JJOO92 (1986-92). Membre de la Comissió Superior de Seguretat Olímpica (1990-92). President de Transports de Barcelona S.A. (Metro i Bus) (1990-95). President del Institut Metropolità del TAxi i Ciutat Groga S.A. (1990-95). Coordinador del Pl Director de Seguretat del Gran Teatre Liceu (1995-1999). Coordinador de la Fundació del Reial Automòbil Club de Catalunya (1995-2004). President del Consell d’Administració de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (2004-2011). President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (2007-2013). Membre del Patronat del Grup Sant Pere Claver (2014). Conseller de Renfe Mercfaderies (2018-2024. Membre de l’Associació Tres Quarts per cinc Quarts i soci de Foment de la Informació Crítica de L’Hospitalet.
Com veus la mobilitat en general a les grans ciutats?
Es necessari un canvi de model per la millora del clima i de la congestió urbana de les ciutats.
Quins canvis s’han de produir els propers anys o es produiran?
Crec que es potenciarà la mobilitat compartida i ecològica. Respectant o regulant la mobilitat essencial privada com les ambulàncies, els serveis d’assistència o el serveis imprescindibles (com un fontaner, un electricista, etc.) que necessiten els vehicles pel seu desplaçament i, evidentment, els taxis. Aquests desplaçaments s’han de considerar essencials, així com aquella mobilitat privada sense una alternativa real de transport públic.
Quina ha de ser la tasca de cada ajuntament en el seu municipi en aquest àmbit? o pot ser ha d’haver una política general a nivell metropolità?
Incorporar a nivell local els plans sectorials i els plans generals que correspongui, i seguir les directrius que marquin. Un exemple es l’ATM que té totes les dades de mobilitat per poder garantir els drets que té el ciutadà i poder marcar unes línies d’actuació. La llei de mobilitat sostenible que s’està fent a nivell estatal també marcarà les grans directius de modernitat en aquest aspecte.
Una de les millores a nivell metropolità que s’han fet per actuar contra el canvi climàtic han estat les Zones de Baixes Emissions. Un èxit de control, perquè s’han detectat molts turismes, camions, furgonetes…que contaminaven. Contràriament, i des d’un punt de vista social, hi ha hagut contestació i unes quantes accions jurídiques. Ja que si se sabia de la existència d’aquests vehicles perquè existien dades del parc automobilístic, com és que no es va fer un Pla Renove per la seva substitució?
Com a ciutadà de l’Hospitalet, com veus la mobilitat a la teva ciutat?
Això va pels barris. No és el mateix el barri del Centre que els barris del Samontà o la mobilitat fronterera de la ciutat, perquè en uns casos es gestiona aquí i en d’altres ha de ser gestionats pels diferents ajuntaments implicats. En general, jo no veig congestió en els carrers de l’Hospitalet. Ni tampoc gaire problemes en les àrees de càrrega i descarrega. Però és imprescindible estar atents a les tendències.
Com ha evolucionat la mobilitat a la ciutat en els darrers 10 anys?
La manera com evoluciona la mobilitat, va molt lligada al creixement de la demografia de la ciutat. L’Hospitalet ha de fer una reflexió de creixement demogràfic zero. Hi ha barris molt densificats com La Florida, Pubilla Casas (tot el Samontà) que tenen xifres de més de 54.000 habitants per kilòmetre quadrat. Són els barris més densos de tota Europa. I per rehabilitar aquests barris s’ha de demanar ajut a Europa. És, clarament, un problema europeu Només amb l’ajut local, autonòmic o estatal no ens en sortirem. Sempre que hi ha hagut un creixement de Barcelona ha repercutit en els municipis històrics del seu entorn.
Quin creus que són els reptes específics de l’Hospitalet?
La densitat extrema y la desigualtat social d’alguns barris, a nivell de planificació. Saber que s’ha de fer amb els polígons industrials mig abandonats. Perquè el repte no serà transformar la carretera del Mig construint més habitatges. Per exemple, una idea podria ser una Factory, amb la lògica que té disposar d’un aeroport i una xarxa de comunicacions molt a prop: la mateixa idea que va haver per crear i transformar una part de la zona industrial en el que s’anomena Districte Cultural. Hem de pensar que les noves industries que apareixen no contaminen, ni fan soroll. Ja no existeixen La Farga i altres industries com hi havia abans a la ciutat.
Quin paper hi ha de jugar l’Hospitalet dins del sistema de transport de l’àrea metropolitana de Barcelona?
Participar com Ajuntament en els òrgans executius i decisius allà on es dibuixen els gran eixos en el camp del transport, com l’Autoritat Metropolitana del Transport, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació i Generalitat (metro, rodalies…)..
Creus que s’estan prenent prou mesures per millorar el transport públic de l’Hospitalet?
L’oferta que existeix a l’Hospitalet és molt gran. Només s’ha de mirar el mapa de la ciutat: metro, ferrocarrils, autobusos, tramvia… en un bon nivell de fiabilitat, freqüència i intermodalitat notable. El problema està en la circulació mar-muntanya. Hi ha la línia 9 però queda molt apartada i la única solució són les línies d’autobusos. Hi ha una bona flota, però amb el problema que han de creuar una xarxa de carrer estrets que el resta velocitat. Però jo crec que és acceptable l’oferta que existeix.
Quina és la teva opinió sobre l’ús de la bicicleta i els espais de vianants a la ciutat?
La bicicleta es un actor més de la mobilitat sostenible i assequible. Ha estat molt important la implicació de l’Administració pel creixement del seu ús, com ha estat crear espais segregats com ara els carrils bicis o, per exemple, el mateix lloguer de bicicletes que es un estímul per a la seva utilització. Ara bé, la bicicleta no és un element disruptiu del tràfic però si és exemplar de del punt de vista de la salut i esport. La bicicleta metropolitana ja ha iniciat el seu recorregut imparable i pot ser un bon complement.
Creus que s’està fent prou per reduir la dependència del vehicle privat?
És més fàcil canviar lleis, que canviar hàbits. I el cotxe privat, sobre tot a les grans ciutats, ha deixat de ser “l’amo” de la xarxa viària. Quan jo vaig entrar a l’Ajuntament de Barcelona el cotxe era “propietari” dels carrers. Ara ja no ho es. La creació de les zones blaves o verdes, l’augment de la disciplina i del cobrament de les multes ha estat molt important. Però veritablement, el problema actual de Barcelona són els vehicles de la gent que va i bé cap la capital i tot l’Àrea Metropolitana principalment, sense cap alternativa real de transport públic. L’alternativa es el transport ferroviari, però amb la situació en que es troba, encara tenim per uns anys…
Quina visió tens del futur de la mobilitat a l’Hospitalet a 10 o 20 anys vista?
L’Ajuntament ha d’adaptar-se a la normativa, a la legislació i a les directrius. Aviat sortirà la llei de la mobilitat a nivell Estatal que permetrà concretar quines son les prioritats per lluitar contra el canvi climàtic i contra la contaminació. També marcarà l’organització i planificació del transport on els usuaris podran disposar d’un lloc on hi haurà tota la informació sobre el transport
Com pot la tecnologia (apps, mobilitat elèctrica, dades obertes) ajudar a millorar la mobilitat urbana?
El que es pot mesurar es pot explicar, i el que es pot explicar es pot gestionar i el que es pot gestionar es pot regular. Per això es necessiten les noves tecnologies (comportament social, legal) que seran les grans aliades per la planificació i la gestió de la mobilitat.
Quin paper haurien de jugar els ciutadans en aquest procés de transformació?
L’element de la participació ciutadàna és fonamental. La participació reglada, organitzada i informada i amb capacitat de decisió. Aquest és el millor prescriptor en el canvi d’hàbits.
Fotogafía de portada, font: La Vanguardia, 13 juny 2020
Ahora que llega el verano y que el gobierno local nos intentará embaucar de nuevo con unos refugios climáticos, hay que recordar que en las obras que se están realizando en la Ronda de la Via, en La Torrassa, donde en un principio tenían previsto arrancar los árboles de esta calle y convertirla en un páramo de asfalto sin sombras, se consiguió gracias a la presión de los vecinos que se indultaran finalmente los árboles. A pesar de las protestas que se han ido realizando para que se cumpliera la protección de los árboles, se han hecho oídos sordos como mostramos en la fotografía y algún árbol se ha visto afectado simplemente por no tener nada de cuidado. ¿No sería aconsejable que en la situación en que nos encontramos, fuera un mérito y hasta una prioridad a la hora de contratar las obras una mayor sensibilidad y compromiso por parte de las empresas?, Quizás el gobierno local debiera vigilar que no se dañen los árboles, algunos de ellos históricos, y que se respete también la normativa de seguridad que las empresas, muchas subcontratadas, están obligadas a cumplir. (José M. García)
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
