Al maig, l’esquerra a l’oposició i el govern, van aprovar un acord per posar en marxa un Pacte Local per la Llengua

El grup municipal d’ERC-EUiA reclama un impuls del català a l’Hospitalet després de les darreres dades a la ciutat on es veu clarament una caiguda en picat en la seva utilització tant escrita com parlada. Aquest impuls hauria de venir a través d’un Pacte Local per la Llengua i també aprofitant l’anunci del Govern de la Generalitat de la creació de 60 places destinades al Consorci de Normalització Lingüística (CNL) de la ciutat.

Després de la decisió del Govern de la creació d’aquestes 60 noves places, els republicans demanen a l’equip de govern que aprofiti l’ocasió per reclamar la incorporació de més professionals a la ciutat amb l’objectiu de reforçar la situació del català.

Jaume Graells, portaveu d’ERC-EUiA, ha denunciat que “les llistes d’espera per aprendre català són inacceptables i posen en risc la cohesió social i la igualtat d’oportunitats” i ha afegit que “són molts els veïns i veïnes que el volen aprendre, i no troben els espais”. També ha manifestat que “cal dotar de millors instal·lacions el CNL, amb la construcció d’un nou equipament pel Consorci, millorant-ne les condicions materials i tecnològiques a les aules”. I s’ha pronunciat a favor de fer una aposta local per tal que el català sigui utilitzat com a llengua d’ús, “especialment en espais d’infants i joves”.

El ple municipal de l’Ajuntament ja va aprovar una iniciativa d’ERC al mes de maig, votada favorablement tant pels socialistes com pels Comuns, per impulsar un pla local per al foment del català a l’Hospitalet i els republicans demanen ara, que es posi en marxa de manera urgent.

Jaume Graells també ha lamentat la manca d’implicació i compromís del govern municipal amb la llengua, permetent discriminacions i arraconant el català, de forma sistemàtica, de xarxes i comunicacions municipals: “Els i les representants públics hem de donar exemple, i l’ús habitual i la majoria de comunicacions que fan els regidors de govern, i el mateix govern, són pràcticament totes en castellà, incomplint fins i tot el reglament i la normativa municipal”.

El portaveu republicà també ha apuntat que en els darrers anys “les mancances històriques pel desinterès del govern municipal s’han agreujat amb l’arribada de molta població nouvinguda, sense que s’hagin incrementat els recursos per fer front a les necessitats i la complexitat creixent”.

El català ha disminuït el seu pes com a llengua habitual i només la fan servir una de cada tres persones segons l’última enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya, donada a conèixer el mes de febrer d’aquest any.

A l’Hospitalet, i segons la mostra del darrer Baròmetre d’Opinió Pública realitzat el 2024, el 15,3% dels hospitalencs afirmen que tenen el català com a llengua habitual, el 67% el castellà i un 15,5% que fan servir les dues llengües indistintament amb normalitat.

Són unes dades força similars a l’ús que recollia el Baròmetre del 2023 amb un lleuger descens de l’ús del castellà, que llavors es situava en el 69,7%, i dels qui utilitzen totes dues llengües amb un 12,6%.

Jaume Graells ha anunciat que portaran també aquesta demanda al Parlament de Catalunya: “Com que no tenim cap confiança que el nostre govern municipal ho faci, ho proposarem directament al Govern de la Generalitat”, demanant també que es compensin les desigualtats socials i els desequilibris creixents en l’assignació de recursos.

Els recurrents confien que el TSJC, que ja va anul·lar el pla l’any 2021, observi la readaptació que han fet del PDU sense modificar-ne els objectius finals

Arran de la Diligència d’Ordenació administrativa per la qual es dona viabilitat a una demanda contra l’acord de la Comissió de Territori de Catalunya que el 4 d’abril del 2024 va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia, la Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, de la mà de la Plataforma No més Blocs de l’Hospitalet, ha presentat un recurs contenciós administratiu demanant la nul·litat i requerint que es deixi sense efecte.

Les raons al·legades semblen tenir molt de sentit pel fet que “el nou PDU inclou canvis i variacions en relació a les volumetries, però sense modificar el concepte ni els elements contraris a la normativa” i d’acord amb el que s’objectiva en la demanda “el PDU infringeix els principis generals de coherència, racionalitat o proporcionalitat, esdevenint les seves determinacions en arbitràries, motiu pel qual s’interessa s’acordi la seva nul·litat al no guardar una coherència lògica (s’observa una incongruència entre la solució escollida i la realitat dels fets, i una desviació injustificada  des criteris generals del pla).”

De fet, la demanda es basa en la referència a la nul·litat que ja va aplicar el TSJC al novembre del 2020-2021 a l’anterior PDU, quan en el present s’ha intentat justificar una nova reordenació de l’espai —deixant fora l’únic espai agrícola que conservava el municipi— per mantenir exactament els mateixos criteris urbanístics i especulatius.

La demanda explica que els organismes que presenten el recurs ho fan per “denunciar totes aquelles actuacions que, com la present, mitjançant els instruments urbanístics existents, es produeix un dany i perjudici en el territori i es disminueix la qualitat ambiental”, un raonament absolutament contrari al que defensa el govern municipal que l’únic que ha fet, al respecte, es mantenir els mateixos criteris del govern Marín, sense cap modificació.

El recurs es basa en múltiples arguments. D’una banda la inconcreció i la falta de determinació del PDU. Com explica l’escrit, “de l’anàlisi de la memòria del Pla director urbanístic es pot concloure que, de la mateixa manera que ja resultava en el redactat del Pla precedent del 2017 que finalment va resultar anul·lat, i tot i que un dels objectius que es pretén aconseguir és la creació d’un clúster biomèdic, i que s’indica que el destí dels usos establerts permetrà la implantació d’activitats associades a la biomedicina i les ciències de la salut, novament ens trobem davant de la falta de concreció, determinació i reserva de les ubicacions concretes de l’àmbit en les que s’han de desenvolupar els usos de caràcter biomèdic o relacionats amb les ciències de la salut.”

És per això que “sense l’existència d’unes eines concretes que determinin, delimitin i garanteixin en el futur la implantació d’usos de caràcter biomèdic o relacionats amb la salut, i les qualificacions urbanístiques del Pla són de caràcter genèric, comportarà la discrecionalitat i flexibilitat en la implantació dels usos suposadament pretesos a la zona, fet que suposarà buidar de contingut l’objectiu que suposadament es pretén amb el PDU. El manteniment dels usos i la desmesurada edificabilitat, de la mateixa manera que ja va succeir en el PDU de l’any 2017, no impedeix que finalment es construeixin oficines tractant de fer veure que són centres d’investigació.” I “en conseqüència, atès que no es preveu cap garantia respecte la implantació a la zona dels usos de caràcter biomèdic o relacionats a les ciències de la salut, decau un dels motius que justificava la tramitació del PDU”.

I s’afirma, a continuació: “Per tant, es difereix el veritable compliment d’aquest objectiu que suposadament el pretén amb el PDU al moment de la sol·licitud i tramitació de les futures llicències urbanístiques (interessades a instància de promotors privats respecte els diversos usos permesos en la zona, com per exemple els usos comercials, terciaris…) i, per aquest motiu, el contingut del PDU tal i com ha estat aprovat planteja la inseguretat en el seu compliment com a conseqüència de la flexibilitat que hi permet i la discrecionalitat que s’atorga a l’administració, fet que comporta que no es pot garantir la implantació de centres de recerca i investigació biomèdica.”

L’argument no deixa espai a la imaginació: “Es tracta d’emmascarar una actuació beneficiosa pel conjunt de la societat, tant des del punt de vista econòmic, com de la innovació i la investigació, la salut, l’àmbit laboral… peró només acaba proposant una intervenció basada en el desenvolupament urbanístic consistent en la construcció massiva més pròpia d’altres temps i com a única via per a assolir el finançament necessari per a l’execució d’infraestructures com el soterrament de la Granvia, mitjançant l’argumentari de la gratuïtat econòmica de cara a les arques municipals i d’impostos, però sense fer cap esment ni reconèixer cap aspecte en relació a la resta d’impactes socials, ambientals i econòmics que comportarà el planejament proposat. Aquest fet suposa la incorrecta utilització del Pla per part de l’Administració al respondre simplement a la percepció del sòl com un actiu econòmic del que cal extreure la major rendibilitat sense atendre necessàriament a la satisfacció de l’interès general.”

Les altres raons exposades resulten també d’un notable pes argumental: l’arbitrarietat de l’àmbit del PDU respecte del traçat i del perímetre (“La proposta actual comporta una adaptació del perímetre del Pla, modificant la versió del PDU del 2017, que no arriba fins el límit del terme municipal de l’Hospitalet, sinó que no actua en la seva part superior sense cap justificació, deixant una zona fora de l’àmbit d’intervenció, que coincideix a la finca en la que s’ubica la masia de Ca l’Esquerrer”; l’arbitrarietat en el soterrament parcial de la Gran Via pel que fa a la sostenibilitat o la millora de la connectivitat i la mobilitat a la zona (“la única zona que de manera puntual veu millorada la seva connexió a banda i banda de la Granvia mitjançant el seu soterrament és en la que se situa l’àmbit de la nova edificació que es preveu construir (destinades a ús oficines, comercial i hoteler), i que resulta el veritable objectiu del present Pla per tal de beneficiar els interessos dels usos comercials, hotelers, de restauració i oficines que s’implantaran a la zona”); la qualificació inadequada de les zones verdes del PDU (”en el present cas, una part de la superfície qualificada com a zona verda del PDU està localitzada a la part central de les rotondes, bucles d’enllaços viaris… que actualment es correspon amb la clau urbanística 6”); i fins i tot la desviació de poder que contempla aquest PDU (“l’exercici de potestats administratives per a finalitats diferents de les establertes per l’ordenament jurídic”).

Tots ells, aspectes que els recurrents confien que seran del mateix pes argumental que ja van servir l’any 2021 per evitar que el pla tirés endavant i que posen clarament de manifest que una cosa és un projecte urbanístic de vocació purament especulativa i un altre de molt diferent un projecte urbanístic amb vocació de milllora de la gestió del territori en benefici de la ciutadania.

La publicación Estiu al Baix 2025 Next Llobregat anima a descubrir el sur de Barcelona: lugares con encanto, gastronomía, actividades en la naturaleza, de aventura, cultura y un puñado de planes

Los lectores del lestaca.com pueden acceder gratuitamente a la publicación Estiu al Baix 2025 Next Llobregat titulada: El Baix es “trendy”. Se trata de 270 páginas de reportajes realizados por una treintena de jóvenes periodistas catalanes y extranjeros que se han desplegado por l’Hospitalet y la comarca del Baix Llobregat para descubrir y relatar las excelencias al sur de Barcelona, ideales para escapadas de proximidad. La publicación se presentó este lunes en el espacio Catalina de Gavà Mar. (En la foto: De esquerra a dreta Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat; Isidre Casas, regidor de Turisme i Comerç de l’Ajuntament de Gavà, i Joan Carles Valero).

Editada por BCN Content Factory, la publicación se convierte en la mejor guía actualizada para disfrutar cualquier día de este verano de unas experiencias a las que se puede acceder en transporte público. La naturaleza en el Baix Llobregat es exuberante, empezando por sus playas, pero nada mejor que seguir los retos que se apuntan en la publicación para hacer una inmersión en una comarca donde el 80 por ciento del territorio es forestal y de gran diversidad. Retos asequibles para todos los públicos como los recorridos por el parque fluvial del río, practicar senderismo para descubrir las fuentes y castillos o visitar los 7 balcones desde donde admirar Montserrat. Conocer la vida secreta de las abejas y observar las aves en el auténtico oasis del delta son otras opciones para un verano en el que se ha contratado un rebaño para prevenir incendios forestales en Collserola.

Para los más deportistas el verano en el Baix está repleto de ofertas de acción, como correr con bólidos en miniatura (karts), literalmente volar en el túnel del viento o la vela en el mar y los deportes acuáticos del Canal Olímpico de Castelldefels. Sin olvidar el deporte inclusivo que se practica en el Baix o la historia desconocida de la existencia del rugby en Cataluña desde hace más de un siglo a través de la UE Santboiana.

La fama es mala amante, canta Rosalía. Un reportaje recorre la banda sonora del sur de Barcelona a través de Alizzz, Estopa, Love Of Lesbian, Orozco, Aitana o la propia Rosalía, entre otros artistas que han hecho historia a través de su música, reconocida y apreciada en el mundo. También se conoce La Florida como el barrio más denso de Europa y el lugar donde Morad hunde las raíces de sus letras y música. Una inmersión estival en este barrio de l’Hospitalet revela su voz propia con sonidos de esperanza, mientras un completo programa de música electrónica invadirá el Parc Nou del Prat con Soundit Festival.

Las diez mejores mesas para degustar el producto de km0 del Parque Agrario del Baix Llobregat abre la sección gastronómica sin olvidar un viaje al estómago de Barcelona, Mercabarna, y conocer la labor de Fundació Mans, donde producen, transforman y comercializan productos ecológicos con el objetivo de generar puestos de trabajo para personas en situación vulnerable. La recuperación del fondo marino en el litoral, un recorrido desde el mar para descubrir el latido económico y comercial del Port de Barcelona y la historia de una tortuga salvada por la ambulancia y hospital del mar que es el CRAM, son otras de las historias de este Estiu al Baix 2025 Next Llobregat.

Para quienes desean disfrutar de experiencias acompañados de sus mascotas, un reportaje ofrece la mejor guía de establecimientos “pet friendly” al sur de Barcelona: playas, restaurantes, hoteles… Otra ruta literaria recorre los rincones de “La sombra del viento” de Carlos Ruiz Zafón, mientras con un sencillo billete de TramBaix se pueden descubrir las joyas de un territorio repleto de ofertas culturales y gastronómicas.

Tradiciones como el Camell de Molins de Rei, la fiesta pirata de Castelldefels, el teatro callejero de Viladecans y la programación del Summer de l’Hospitalet son otras ofertas veraniegas a tiro de piedra. Como las visitas para admirar el modernismo fuera de Barcelona, donde destaca la cripta de Gaudí, los edificios de Jujol de Sant Joan Despí. Recomendable también el Museo del Agua y una visita a Casa SEAT, que cumple sus primeros cinco años de vida.

Conocer cómo se forman los jóvenes en restauración en la escuela-restaurante de nuevas oportunidades del Repartidor, el negocio del turismo y la presión de Airbnb en l’Hospitalet y otros municipios del Baix Llobregat, además de cómo se combate la soledad a través del compromiso local de vecinos e instituciones son otros reportajes que se abordan en el bloque sobre la industria de la felicidad. Una industria que, en ocasiones, puede provocar infelicidad, como destapa la denuncia de abusos de una empresa de alquiler de coches en el aeropuerto del Prat, infraestructura de la que se narra también la cara del mayor hub de conexiones europeas en expansión, pero también la cruz de haberse convertido en el refugio de los olvidados.

La industria de la felicidad es analizada por el antropólogo Claudio Milano, que aborda el interés por las playas del Baix debido a la oleada “turistificadora” de la capital. En otra entrevista, Javier González, consejero comarcal de Turismo, asegura que la comarca no solo apuesta por los visitantes de negocios, ya que su compromiso “es continuar haciendo una oferta de proximidad sostenible”.

ESTIU AL BAIX 2025 NEXT LLOBREGAT

Catalunya acumula más de 4 millones de toneladas de este material: uno de los edificios afectados es el Hospital de la Cruz Roja, denunciado en diferentes ocasiones por los grupos municipales

La Federación de AAVV de l’Hospitalet (FAVL’H), la Confederación Vecinal de Cataluña (CONFAVC) y la Confederación Vecinal Estatal (CEAV) al unísono, han hecho un llamamiento urgente a ayuntamientos, comunidades autónomas y Gobierno central, para cumplir la ley y garantizar entornos libres de amianto para proteger la salud pública, de manera urgente.

El próximo mes de septiembre, la FAVL’H iniciará una campaña con unas jornadas informativas sobre el desamiantado de l’Hospitalet. Representantes de la entidad mantuvieron ayer una reunión con responsables del ayuntamiento para exponerles su preocupación y la necesidad de eliminar el amianto existente en muchos edificios de nuestro municipio.

En la reunión mantenida, los representantes vecinales presentaron una propuesta para constituir una Comisión del Amianto integrada por 27 personas entre ellas representantes vecinales, grupos municipales, sindicatos mayoritarios, responsables de salud, expertos técnicos, la Cámara de Comercio, Asociaciones de Comerciantes, la Marea Pensionista y la Síndica de Greuges de l’Hospitalet. A todos ellos se unirían los responsables municipales para analizar la problemática, coordinar acciones y proponer medidas de actuación.

Los responsables municipales no vieron clara la propuesta vecinal y rechazaron la constitución de la Comisión del Amianto por considerarla poco operativa. A cambio, se anunció que se constituiría una comisión interna técnica de trabajo. Los representantes de la FAVL’H consideran que el ayuntamiento ha tenido tiempo sobrado para elaborar un estudio de cómo se encuentra la ciudad en este aspecto, teniendo en cuenta que hace ya tiempo que se está reivindicando la eliminación de todo el amianto que queda en los municipios.

El Ayuntamiento ha insistido en esperar a que el Parlament de Catalunya apruebe y promulgue la Ley del Amianto autonómica para conocer el papel concreto que esta ley otorga a los ayuntamientos. Pese a ello, se ha comprometido a informar a la FAVL’H sobre el censo del amianto y las decisiones que tomen sobre el tema y a diseñar con los vecinos una campaña de información y sensibilización a la ciudadanía sobre las precauciones a tener en cuenta cuando detecten productos de amianto. Como es sabido, las fibras de amianto son cancerígenas, y por ello “se ha de eliminar con las necesarias garantías sanitarias y medioambientales, tanto durante su extracción, como en su transporte y almacenamiento”. La entidad vecinal ha recordado al ayuntamiento que una ciudad tan importante como l’Hospitalet no puede quedarse atrás en este tema.

4 millones de toneladas de amianto en toda Catalunya

En marzo de 2023, la Generalitat aprobó un plan para erradicar el amianto en toda Catalunya donde todavía hay más de 4 millones de toneladas. Se encuentra en forma de fibrocemento en los tejados, en depósitos, bajantes o jardineras y como aislamiento térmico y acústico. En 2032, buena parte de este amianto caducará y es necesario retirarlo, ya que las microfibras que puede liberar, si se degradan, provocarán cáncer y asbestosis y mesotelioma maligno. Por este motivo, en 2002 se hizo efectiva su prohibición total. Sin embargo, el que ya estaba instalado, podía utilizarse hasta el final de su vida útil.

El amianto se utilizó de forma genérica entre los años 1950 y 1990, ya que era un material abundante y económico. Uno de los edificios emblemáticos de l’Hospitalet que contiene amianto es el Hospital de la Cruz Roja, concretamente en sus tejados, y por eso ha sido denunciado en diferentes ocasiones por los grupos municipales.

El ciclo de vida estimado de esta fibra es de 30 a 50 años, así que se calcula que en 2030 más del 85% de estos materiales habrán superado su vida útil.

El Plan de la Generalitat al que hacíamos referencia, contiene 21 actuaciones, organizadas en 4 ámbitos: identificación, retirada, prevención y nuevo marco normativo. En 2023 ya se constituyó un fondo específico de 10 millones de euros, ampliable, más las inversiones que Generalitat destina anualmente a la retirada en edificios públicos y al fomento de la retirada en el ámbito privado. Se han puesto en marcha líneas de subvenciones y actuaciones singulares en Badia del Vallès o en las áreas afectadas por la granizada del año pasado en el Baix y Alt Empordà y en el Pla de l’Estany.

En su sesión de 3 de diciembre de 2024, el Govern de la Generalitat aprobó el Proyecto de ley para la erradicación del amianto en Cataluña, un marco jurídico nuevo y pionero que, una vez que se apruebe en el Parlament, permitirá avanzar de forma decidida en la eliminación del amianto en todo el territorio catalán. La Unión europea ha fijado como fecha límite para la desaparición del amianto en el territorio de la Unión, el 2028.