MEMÒRIES DEL REI JOAN CARLES

Joan Carles, el rei barrut,
Publica les seves memòries,
Lladre, putero i tan sorrut
de la història, les escòries.

Sempre fidel al dictador,
Que fou qui el va fotre a la trona,
Amb el “cara al sol” dins del cor,
Rovell de l’ou de la corona.

Malgrat cobrar dels espanyols,
Has defraudat calés a hisenda.
Ai Campechano, amb tants fillols,
I tu anar fornicant de renda.

L’aplicació de la taxa d’escombraries amenaça convertir-se en una pluja de recursos dels ciutadans, per la forma incorrecta de calcular-se

Els veïns poden recórrer la taxa després de pagar-la, i l’ajuntament es pot trobar amb una muntanya d’impugnacions per l’aplicació incorrecta del sistema

Els veïns de l’Hospitalet s’han trobat amb una nova taxa, o es trobaran aquells que encara no els ha arribat la notificació: la de la recollida d’escombraries. Va ser aprovada l’any passat per ser aplicada durant aquest any. Fins ara venia incorporada a l’IBI. Ara vindrà separada, però això no ha afectat a l’impost de béns immobles que s’ha mantingut com estava previst.

ERC+EUiA, grup municipal de l’oposició, acaba de presentar una campanya per revertir la pujada de la taxa d’escombraries que per a les famílies suposarà un increment del rebut que pagaven fins ara, del 25% de mitjana, un increment que consideren abusiu.

El grup municipal d’ERC+EUiA ha anunciat diferents accions per informar la ciutadania i els comerços i una iniciativa per reclamar-ne la revisió. Per a la coalició d’esquerres es tracta d’una mesura mal plantejada i que no servirà per fomentar el reciclatge i la recollida selectiva, amb uns nivells que situen l’Hospitalet a la cua de Catalunya només superada per Santa Coloma de Gramenet.

La taxa va ser aprovada l`any passat pel grup municipal socialista, amb el suport dels Comuns. Aquest grup a l’oposició, l’únic que va aconseguir va ser impedir l’increment de l’IBI que tenia damunt la taula l’equip de govern actual.

Un increment mittjà del 25%

Pels republicans, la pujada global és considerable. Per una persona sola en un pis promig de 45 m2 es passarà dels 225€ actuals de l’IBI a 308,80€, d’IBI més la nova taxa, un 34,6% més. Per una llar de quatre membres i de 70 m2, es passarà de 450€ a 593,50€ d’IBI més la nova taxa, un 31,9% més.

En el cas dels comerços, els bars de fins a 50 m2 pagaran un 241% més, passant de 213,06 € a 727,31 €; i entre 51 i 150 m2 pagaran un 326% més, passant de 213,06 € a 910,49 €; els establiments d’alimentació de fins a 50 m2 pagaran un 187% més, passant de 121,73€ a 349,35€ i entre 51 i 150 m2 pagaran un 259% més, passant de 121,73€ a 315,61€. Comerços com sabateries o papereries de fins a 50 m2 pagaran un 237% més, passant de 65,63€ a 220,93€, i entre 51 i 150 m2 pagaran un 321% més, passant de 65,63€ a 276,57€.

Segons Jaume Graells, “el govern municipal està aprofitant per enganyar la ciutadania, posant d’excusa que la llei europea obliga a imposar aquesta taxa, quan la norma no estableix que s’hagin de pujar els imports: per contra, el rebut ha de reflectir el cost real del servei i incentivar el reciclatge bonificant aquells que ho fan bé”. En aquest sentit, el també cap de l’oposició ha explicat que “el que ha de fer l’Ajuntament és cobrar bé i gestionar millor, no cobrar més”, afegint que s’impulsa aquesta pujada abusiva “quan aquest any hem hagut de tornar 54 milions d’euros als bancs de l’exercici 2024 perquè el govern Quirós ha estat incapaç d’executar el pressupost”.

ERC+EUiA es plantejarà un recurs especial de revisió

ERC+EUiA impulsarà la presentació d’instàncies per demanar la revisió de la taxa, a fi de reclamar-ne a l’Ajuntament la pertinent modificació. Així mateix, ha anunciat que tornaran a portar el debat al Ple amb una nova moció i es plantejarà un recurs especial de revisió que aplegui totes les al·legacions que el grup republicà i sobiranista ja va presentar durant el debat i la tramitació del tribut.

La implantació d’aquesta nova taxa d’escombraries ha rebut el rebuig d’alguns veïns de municipis propers com els de El Prat de Llobregat, on es van manifestar unes tres mil persones amb el mateix argument: que l’IBI antic ja incorporava el cost d’aquest servei.

Segons indica l’Organització de Consumidors a la seva pàgina oficial, la taxa d’escombraries hauria d’estar dissenyada, perquè així ho exigeix ​​la Unió Europea, per penalitzar qui més contamina i premiar qui menys ho fa. Tot i això, molts ajuntaments l’han implantat de manera indiscriminada i sense justificar les raons per les quals s’imposa al ciutadà aquesta quantitat i no una altra.

Fins al 2024, no tots els municipis tenien taxa d’escombraries però la Llei 7/2022 de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, exigia que els ajuntaments de més de 5.000 habitants tinguessin una taxa que reflectís el cost real del servei i implantés sistemes de “pagament per generació” abans del 8/04/2025. Per tant, els municipis que no tenien taxa l’han hagut de crear i els que ja l’aplicaven, l’han hagut de revisar i modificar si és que la taxa no cobria els costos reals.

Parla la OCU

Afegeix l’OCU que si la seva liquidació o rebut és fix, depèn del valor cadastral de l’habitatge, o si se li cobren residus que no genera a causa de com es mesura per barris, és possible que la taxa estigui mal aplicada. Un dels principis que ha de mantenir la taxa és: “qui contamina paga” i, per tant, la taxa ha d’estar basada en la quantitat de residus que es generen. Si es cobra una quota fixa per a tothom o si es calcula en funció del valor cadastral de l’habitatge, aquest principi no s’està aplicant correctament. No ha d’haver grans diferències en la taxa entre zones d’un mateix municipi per factors aliens a la generació de residus o pel valor cadastral de l’habitatge.

Un altre factor que cal tenir en compte és la qualitat de la separació: si s’apliquen coeficients per premiar o penalitzar segons com se separen els residus, haurien de ser justos. Idealment, si se separa bé, el rebut s’hauria de reduir, no augmentar sense justificació.

A l’Hospitalet la taxa es calcularà en funció de les persones empadronades i la superfície de l’habitatge. Aquests dos factors ponderan de la manera següent: la dimensió del pis, un 30% i el nombre de persones que viuen un 70%, aproximadament. El càlcul del govern és d’uns 100 euros anuals per domicili de mitjana.

En la capital d’Espanya, Mas Madrid incitan a la ciutadania a reclamar

L’actual equip de govern ha previst bonificacions per a l’any que ve. Així, cada cop que un veí vagi a la deixalleria tindrà un percentatge de deducció del rebut que s’aplicarà per al proper any amb un màxim de 15 euros de descompte. Alguns veïns pensen que s’haurien de buscar altres mètodes per incentivar el reciclatge, ja que el descompte és més aviat ridícul i no tothom va a la deixalleria.

A nivell de l’Estat algunes organitzacions polítiques com Mas Madrid han incitat la ciutadania a reclamar i a la seva pàgina web expliquen com s’ha de recórrer la taxa d’escombraries.

Primer, cal pagar la taxa i presentar el recurs en el termini d’un mes des de la notificació de la liquidació. Informen  a la seva web que no cal ni advocat ni procurador i han preparat un text al qual s’ha d’adjuntar el rebut de pagament i finalment s’ha de presentar davant del tribunal Economic-Administratiu Municipal de Madrid, en el seu cas, ja que la taxa és de l’Ajuntament de la capital d’Espanya.  https://masmadrid.org/modelo-de-recurso/

Ara, l’equip de govern es gasta gairebé 85.000 euros per un nou capítol de promoció dels projectes de l’alcaldia, aquest cop amb La Vanguardia

S’editarà un suplement de 16 pàgines que li costa a la ciutadania 35.000 euros, gairebé 2.200 euros per pàgina, per tornar a prometre el Pla del Samontà

Com que no va haver prou amb l’afterwork que l’equip de govern va contractar amb El Periódico per celebrar el títol de ciutat a finals d’octubre, ara l’alcaldia ha portat a la darrere Junta de Govern del passat 5 de novembre un expedient de contractació del servei de “Trobades La Vanguardia. Agenda 30-50” en el marc del centenari de ciutat. Per cert, que l’expedient indica que les Trobades amb La Vanguardia el que volen celebrar son els 100 anys de la fundació de l’Hospitalet com a ciutat, quan el municipi de l’Hospitalet, amb títol o sense títol, ja existia —ja havia estat fundat— com a tal, des de feia segles.

Per fer aquestes Trobades, que culminaran amb un especial de 16 pàgines que editarà el rotatiu, l’Ajuntament ha aprovat un pressupost de 84.700 euros, dels quals 35.000 estan destinats a pagar la publicitat de l’especial on l’alcalde vol celebrar el títol de ciutat i seguir explotant els projectes de futur de la ciutat. Les Trobades amb La Vanguardia, que presenten un objectiu semblant a l’afterwork de El Periódico, sortiran una mica més barates per la ciutadania que l’acte del Joventut el passat octubre. En concret, gairebé 50.000 euros. Cada pàgina del suplement de La Vanguardia sortirà més o menys a 2.200 euros. Si es té en compte que la mitjana de l’IBI a l’Hospitalet se situa al voltant dels 470 euros per família i any, el suplement de La Vanguardia equival al que paguen 74 famílies hospitalenques, només per aquest concepte, al qual aquest any cal afegir el notable increment de la taxa de residus.

Després que el ritme de queixes ciutadanes no para d’augmentar a tots els nivells, que l’alcalde només pensi de quina manera regar els mitjans de comunicació generalistes per tal que el seu missatge pugui transcendir, comença ja a preocupar fins i tot a la seva clientela més directe, segons ha pogut constatar aquest digital en converses amb militants de relleu del PSC, que considera que l’alcalde i el seu equip potser haurien de ser més prudents sobretot després de les crítiques que va rebre l’afterwork de només fa quinze dies.

L’equip de govern és conscient que la celebració del Centenari de ciutat resulta controvertit però, no obstant això, no s’ha estat d’invertir recursos: en el darrer ple es van comentar els 70.000 euros gastats per un vídeo immersiu del Centenari, més enllà del que ja va costar el logotip que és una burda còpia d’un que ja va fer servir la Ford fa uns quants anys, a banda dels panells de fotos antigues que s’han repartit pels barris.

I en el punt oposat, la crítica constant per la ineficàcia i el desinterès, com va posar de manifest el portaveu d’ERC en el darrer ple. Allà va explicar que, mentre els ciutadans hauran de pagar més per la taxa de residus, no s’han exhaurit els 236.000 euros que l’Ajuntament havia destinat com ajuts a les famílies vulnerables per l’habitatge habitual. D’aquest capítol han sobrat 100.000 euros en una ciutat tan necessitada de suport, especialment perquè l’Ajuntament no ha fet cap campanya i perquè les famílies desconeixen la possibilitat d’ajuts.

D’altra banda, també des d’ERC s’han fet ressò del degoteig constant de renúncies de paradistes dels mercats municipals. “El comerç de proximitat s’apaga mentre les parades tanquen i continuen buides durant mesos, per la lentitud dels tràmits i la manca d’impuls del govern”, han afirmat.

El descontento de los paradistas de los mercados municipales no hace más que intensificarse ante la inacción del gobierno municipal

Hace poco, el mercado de Bellvitge sufrió un cortocircuito que produjo daños en algunas paradas y el mercado de Collblanc sigue esperando un acuerdo sobre el proyecto

Los comerciantes están hartos de denunciar la situación de abandono de los mercados municipales. El Ayuntamiento ha de hacer un replanteamiento sobre estos equipamientos y no dar la espalda a los paradistas como es la actitud actual según denuncian los afectados.

Estos días ha sido noticia el Mercat de Bellvitge “Mercat-2”, por un cortocircuito que se produjo con las pasadas lluvias que provocó un incendio que afectó a varias paradas. Los comerciantes han denunciado, una vez más, la situación de abandono en el que se encuentra el mercado y de paso ellos mismos.

El entorno del Mercat de Bellvitge Mercat-2 es otra muestra más de la dejadez y la falta de apoyo por parte del actual gobierno municipal. La accesibilidad, el pavimento, la falta de aparcamiento para las personas con necesidades especiales, la infraestructura muy deteriorada… todo un cúmulo de problemas a los que no se pone solución.

Els Comuns propusieron la creación de un Plan de Usos Comerciales donde se potencie el comercio de proximidad como son los mercados municipales contra los grandes monopolios. La pérdida de los mercados municipales supondría la desaparición del comercio más cercano que tiene como elementos fundamentales el conocimiento del consumo de los cliente y el trato directo con el consumidor, “cosa que las grandes áreas con sus ofertas y modalidades dejan de lado, llevando a los usuarios hacia hábitos menos saludables”, según los Comuns.

“Es una necesidad que el ayuntamiento no dé la espalda a los mercados municipales y se preocupe de su estado actual, sumidos en una dejadez absoluta”, ha afirmado Carlos Galve del Àrea de Promoció Económica, órgano consultivo de l’Ajuntament.

ERC-EUiA ha derivado la responsabilidad al equipo de gobierno sobre la situación de los mercados municipales y ha exigido su mejora en lugar de lavarse las manos “que es lo que está haciendo en la actualidad”.

La situación de los paradistas de Bellvitge, por ejemplo, es de intranquilidad cada vez que llueve. No saben cómo se pueden encontrar las paradas ante un hecho similar al sucedido la semana pasada cuando quedaron dañadas varias paradas por la infiltración de agua y producirse un pequeño incendio por un cortocircuito.

Otro de los mercados sensibilizados por su situación es el de Collblanc. Desde el año pasado, los paradistas están esperando una reforma y una negociación sobre el proyecto anunciado que no gusta a los comerciantes. Pero nada se ha concretado hasta estas fechas. Precisamente el pasado viernes, en una manifestación que tuvo lugar en la barriada de Collblanc-La Torrassa donde se presentó la asociación STOP-Degradació, se hizo mención al mercado de este barrio y a la necesidad de la reforma tan esperada.

Los afectados reclamaron un mercado “como el de siempre” y no como las jaulas de vidrio que figuran en el proyecto, rechazadas por los comerciantes. En el pleno del mes de noviembre del año pasado ya se aprobó un presupuesto para su remodelación y todo sigue como hace un año.

Esto del mercado de Collblanc no viene de ahora, la promesa de su remodelación es del año 2022 con Núria Marín como alcaldesa. Lo que si se hizo en su día fue un decreto de alcaldía para impedir la transmisión y compraventa de las paradas exteriores con el consiguiente perjuicio para los comerciantes que se han ido jubilando.

El último proyecto presentado daba como punto final de su remodelación el año 2028. Hasta el momento, sin embargo, no existe ningún proyecto consolidado y por supuesto ningún indicio de que las obras puedan comenzar.

El que pueda hacer que haga

Cuando no hay proyecto, la improvisación es obligada, pero cuando la improvisación es el proyecto, poco hay que decir. No hay problema, reivindicación, necesidad, conflicto o queja que no se solucione por parte de quien se esperan soluciones, con una retahíla de promesas, con un florido ramillete de ensoñaciones. Eso no soluciona nada, obviamente, pero sirve para ganar tiempo. Porque ganar tiempo permite ir viviendo de lo que hay, mientras todo se deteriora y hace que la gente acabe pensando que esto que existe es un desastre y que mejor será lo nuevo desconocido, que lo viejo que ya sabemos de qué va.

En ciudades como esta, a 20 meses de las próximas municipales, lo que puede ocurrir es un enigma completo. Dicen, los que analizan estas realidades que, en las sociedades más desiguales, lo que más crece es el mensaje antisistema que considera que un líder fuerte con un partido intransigente es el que mejor resuelve los problemas, aunque eso incluya comerse los derechos y martillear los deberes. A los más pobres, a los más vulnerables, a los más desiguales, parecen importarles una higa algunos conceptos gastados como la democracia, la izquierda o el progreso. Porque con eso que llaman democracia, con esos que se dicen de izquierdas, con aquellos que promulgan el progreso, su realidad no hace más que empeorar. Por eso nadie sabe lo que va a pasar en ciudades como esta, pero lo que sí parece evidente es que ya nadie es capaz de asegurar que el futuro que viene, vaya a ser como el pasado que se está yendo.

En esta ciudad de obreros temerosos, incluso en los momentos de más intensidad reivindicativa, tenía que ganar aquella izquierda que daba menos temor. Y así fue. Pero después de diez lustros, nada es seguro ya, porque aquellos obreros temerosos engendraron hijos acomodados que fueron dejando espacio a recién llegados que viven bastante peor que sus padres y que ya no se pueden creer las promesas que les envían los que siguen mandando.

Insisto en que resulta bastante insoportable el mensaje vacuo permanente. Los que mandan no saben decir otra cosa que “estamos en ello” y “lo vamos a arreglar” y así llevan años porque con palabras no se arregla nada y estar en ello requiere justamente lo que no hay: capacidad de gestión y proyecto. Pero si esto es dramático porque viene del poder, tan lacerante o más, es lo que viene de la oposición: “esto es un desastre” y “hacemos lo que podemos” resulta tan estéril, como “estamos en ello” y “lo vamos a arreglar”. Unos y otros mensajes resultan igualmente desmoralizantes y la ciudadanía ya está dando sobradas muestras de desapego. La autoorganización es costosa, lenta y desconcertante en ocasiones, pero solo la autoorganización va a poder mover las estructuras si es que poder mover las estructuras es el futuro. Porque bien podría ser que el futuro fuera que el que se mueva no salga en la foto.

Dicho lo cual, habría que insistir también aquí que “el que pueda hacer que haga” porque esto no se sostiene y alguien debiera tomar alguna iniciativa. Por ejemplo: habría que llenar los plenos a rebosar todos los meses para que se viera que la ciudadanía está implicada en el funcionamiento de la ciudad (los funcionarios, los docentes de las escuelas en conflicto, los trabajadores del transporte…). Habría que convocar reiteradas manifestaciones frente a la Casa Consistorial cada vez que se produce un deshaucio, un robo, una molestia vecinal del tipo que sea en el parque de Las Planas, en La Farga o en Famadas. Habría que boicotear cualquier acontecimiento ciudadano donde esté presente el gobierno y sus acólitos. Habría que participar activamente, preguntando y requiriendo información donde está estipulada la presencia pública organizada, en los Consells de Districte, en el Consell de Ciutat, en las taules de todo tipo. Y se debiera articular un organismo unitario de coordinación dispuesto a impulsar la protesta y la reflexión, a partes iguales.

Ya está. Lo dicho. El que pueda hacer que haga. Y el que no quiera hacer, que no moleste.