El que pueda hacer que haga

Cuando no hay proyecto, la improvisación es obligada, pero cuando la improvisación es el proyecto, poco hay que decir. No hay problema, reivindicación, necesidad, conflicto o queja que no se solucione por parte de quien se esperan soluciones, con una retahíla de promesas, con un florido ramillete de ensoñaciones. Eso no soluciona nada, obviamente, pero sirve para ganar tiempo. Porque ganar tiempo permite ir viviendo de lo que hay, mientras todo se deteriora y hace que la gente acabe pensando que esto que existe es un desastre y que mejor será lo nuevo desconocido, que lo viejo que ya sabemos de qué va.

En ciudades como esta, a 20 meses de las próximas municipales, lo que puede ocurrir es un enigma completo. Dicen, los que analizan estas realidades que, en las sociedades más desiguales, lo que más crece es el mensaje antisistema que considera que un líder fuerte con un partido intransigente es el que mejor resuelve los problemas, aunque eso incluya comerse los derechos y martillear los deberes. A los más pobres, a los más vulnerables, a los más desiguales, parecen importarles una higa algunos conceptos gastados como la democracia, la izquierda o el progreso. Porque con eso que llaman democracia, con esos que se dicen de izquierdas, con aquellos que promulgan el progreso, su realidad no hace más que empeorar. Por eso nadie sabe lo que va a pasar en ciudades como esta, pero lo que sí parece evidente es que ya nadie es capaz de asegurar que el futuro que viene, vaya a ser como el pasado que se está yendo.

En esta ciudad de obreros temerosos, incluso en los momentos de más intensidad reivindicativa, tenía que ganar aquella izquierda que daba menos temor. Y así fue. Pero después de diez lustros, nada es seguro ya, porque aquellos obreros temerosos engendraron hijos acomodados que fueron dejando espacio a recién llegados que viven bastante peor que sus padres y que ya no se pueden creer las promesas que les envían los que siguen mandando.

Insisto en que resulta bastante insoportable el mensaje vacuo permanente. Los que mandan no saben decir otra cosa que “estamos en ello” y “lo vamos a arreglar” y así llevan años porque con palabras no se arregla nada y estar en ello requiere justamente lo que no hay: capacidad de gestión y proyecto. Pero si esto es dramático porque viene del poder, tan lacerante o más, es lo que viene de la oposición: “esto es un desastre” y “hacemos lo que podemos” resulta tan estéril, como “estamos en ello” y “lo vamos a arreglar”. Unos y otros mensajes resultan igualmente desmoralizantes y la ciudadanía ya está dando sobradas muestras de desapego. La autoorganización es costosa, lenta y desconcertante en ocasiones, pero solo la autoorganización va a poder mover las estructuras si es que poder mover las estructuras es el futuro. Porque bien podría ser que el futuro fuera que el que se mueva no salga en la foto.

Dicho lo cual, habría que insistir también aquí que “el que pueda hacer que haga” porque esto no se sostiene y alguien debiera tomar alguna iniciativa. Por ejemplo: habría que llenar los plenos a rebosar todos los meses para que se viera que la ciudadanía está implicada en el funcionamiento de la ciudad (los funcionarios, los docentes de las escuelas en conflicto, los trabajadores del transporte…). Habría que convocar reiteradas manifestaciones frente a la Casa Consistorial cada vez que se produce un deshaucio, un robo, una molestia vecinal del tipo que sea en el parque de Las Planas, en La Farga o en Famadas. Habría que boicotear cualquier acontecimiento ciudadano donde esté presente el gobierno y sus acólitos. Habría que participar activamente, preguntando y requiriendo información donde está estipulada la presencia pública organizada, en los Consells de Districte, en el Consell de Ciutat, en las taules de todo tipo. Y se debiera articular un organismo unitario de coordinación dispuesto a impulsar la protesta y la reflexión, a partes iguales.

Ya está. Lo dicho. El que pueda hacer que haga. Y el que no quiera hacer, que no moleste.

Quirós explica que s’invertiran 350 milions d’euros en el Pla del Samontà, una xifra més aviat ridícula per fer front a les autèntiques necessitats del territori

Segons el PP, l’equip de govern ha renunciat a les subvencions del Pla de Barris, que podrien ajudar a finançar un projecte que mai s’ha presentat públicament

Al voltant de 350 milions d’euros en 10 anys —una quantitat ridícula— és la xifra que va anunciar l’alcalde Quirós per l’impuls del Pla Samontà durant la seva intervenció en l’Smart City Expo World Congress que va tenir lloc a Fira de Barcelona entre el 4 i el 6 de novembre. Fa molt poc es van anunciar 15 milions per invertir l’any vinent —12 de l’Ajuntament i 3 de la Generalitat— en aquest pla que condueix el Consorci per la Reforma de la Gran Via i el Samontà i del qual no hi ha manera que es produeixin concrecions. Han demanat informació els veïns de les zones directament afectades, les associacions de veïns de Pubilla Casas, La Florida i Collblanc-La Torrassa, els grups municipals de tot els colors i fins i tot fa més d’un any que l’Espai de Ciuitadania —coordinadora que aplega més de mig centenar de les entitats més actives de la ciutat— va demanar al tinent d’alcalde José Antonio Alcaide, cita per que expliquès el contingut del projecte, una cita que s’ha anat ajornant diverses vegades fins que, hores d’ara, encara no tingui data per concretar-se. (Foto: David Quirós en el congrés Smart City)

De fet, se saben molt poques coses sobre el contingut del que ja es coneix com Pla del Samontà, més enllà del propòsit eteri que duri 10 anys (2025-2035), de l’objectiu d’intervenir en la zona més saturada de la ciutat no solament des del punt de vista urbanístic sinó comercial, sòcio-econòmic i de millora de la sostenibilitat; de la necessitat de rehabilitar al voltant de 4.000 habitatges i de les actuacions previstes per l’any vinent consistents en remodelar algunes zones verdes i espais urbans.

Quirós va explicar en l’Smart City, que es tracta d’un projecte que pretén incloure inversió pública i no només municipal —la Generalitat ja s’ha compromès per l’any 2026— i també privada, i que el primer apunt de 350 milions podria ampliar-se perquè les necessitats seran probablement molt superiors i els recursos més aviat limitats.

La realitat és que es tracta d’un projecte que té tota l’aparença d’estar molt verd, de portar-se d’amagat i de no presentar uns perfils molt concrets sinó més aviat tot el contrari. I això fa que qualsevol anunci soni novament a fum, perquè no s’ha presentat cap memòria d’actuació ni es coneix el recorregut del projecte.

De fet, el Pla del Samontà ha de comptar també amb l’obligada remodelació de la pastilla de Can Rigalt, on es preveu l’edificació de nous habitatges, però també hauria d’incloure projectes d’esponjament urbà de la zona més densificada d’Europa, la rehabilitació d’espais habitats que son clarament infrahabitatges i solucions de mobilitat. I tot plegat, tenint en compte que s’ha de donar resposta al clam veïnal d’aquesta part de la ciutat, sobre el nou hospital general de l’Hospitalet o al clam dels comerciants i paradistes per donar resposta a la remodelació dels mercats, especialment el mercat de Collblanc.

Per acabar-ho d’adobar, la portaveu del PP, Sònia Esplugas, ha denunciat la renúncia a 25 milions del Pla de Barris —el passat agost l’equip de govern va explicar que s’hi adheria— que podrien servir per accelerar el Pla del Samontà, cosa gens incompatible, com defensa el PP, amb el pla que impulsa la Generalitat a tot Catalunya.

De fet, la portaveu popular “ha lamentat la manca de rumb del govern socialista” que es posa de manifest amb “la improvisació constant d’un alcalde que porta un any i mig venent un projecte que no està concretat”.

Finalment, convé explicar també que, com es va denunciar en el darrer ple, l’Hospitalet ha pagat 43.505 euros de recursos públics per tenir presència a l’Smart City on, l’alcalde, ha pogut tornar a fer declaracions. És el cost de l’estand de 120 metres quadrats, que ha fet servir durant 3 dies en un recinte que forma part de l’àmbit territorial del municipi i que està finançant a base d’invertir milions d’euros en l’empresa Fira2000, deficitària, mentre que no té cap pes en Fira de Barcelona, que és la societat veritablement rendible.

Com és evident, dues compareixences de l’alcalde en només una setmana —al Joventut, amb l’afterwork, i a l’Smart City de la Fira— per explicar gairebé el mateix que porta explicant des que es va fer càrrec de la presidència del Consistori.

El Parc de la Torrassa, un testimonio de la degradació del barrio

No hace muchos dias, la asociación STOP Degradació Collblanc-La Torrassa ha denunciado públicamente la situación del Parc de La Torrassa (en la foto se puede ver los candados rotos que protegen el recinto por la noche) donde se producen continuamente botellones hasta altas horas de la madrugada, con instalaciones rotas y peligrosas para los niños, suciedad e incivismo constante, puertas de seguridad destrozadas y vecindario que no puede dormir por la música y los gritos. Tal y como manifiestan los integrantes de la asociación, en vez de un espacio verde para todos, se ha convertido en una mal sueño para los residentes.

Desde STOP Degradació Collblanc-La Torrassa exigen mayor presencia policial nocturna, mantenimiento urgente de las instalaciones, medidas reales contra el incivismo y recuperar el parque para el vecindario

CC.OO. fa una crida a la mobilització general per fer front a la greu situació educacional que pateix l’Hospitalet

Mentre es construeixen residències d’estudiants i hotels no hi ha ni un metre quadrat de sòl útil per a nous centres educatius públics, segons l’organització sindical

CC.OO. de l’Hospitalet organitzarà i participarà en totes les protestes que siguin necessàries d’ara endavant per defensar una educació pública, digna, inclusiva i amb recursos reals. Aquesta determinació l’ha adoptat l’organització sindical després d’haver passat més d’un any des de la denúncia de la situació d’emergència educacional, sense que s’hagi realitzat “absolutament res per part de les administracions responsables Generalitat i Ajuntament”, diu CC.OO. (Foto: Escola Eugeni D’Ors en Collblanc)

“Mentre que es construeixen residències d’estudiants i hotels, sis en els darrers sis mesos, no hi ha ni un metre de sòl reservat per a nous centres educatius públics”, manifesten des del sindicat. Cal recordar que segons aquesta mateixa organització per cobrir els dèficits de places escolars que té la ciutat ara mateix, cal la construcció de dues escoles amb quatre línies de primària i un Institut amb dues línies. “És indecent que l´Hospitalet no trobi terreny per a escoles, però sí per a projectes privats que no responen a les necessitats reals de la ciutadania”, ha manifestat un dirigent d´aquest sindicat.

Escoles i instituts de la ciutat pateixen sobre-ràtios cròniques per sobre de la mitjana de Catalunya, manca d’aules i recursos per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) i també per cobrir la totalitat de la matrícula. “Hi ha fins i tot agressions i episodis de violència envers el personal per la lamentable situació”, sentencien des de CC.OO.

Així mateix, denuncien que no és possible fer l’escola inclusiva per la inexistència de recursos. Falten professionals en els equips socials i educatius i els EAP han arribat amb un mes de retard i les hores de vetlladors i TIS (Tècnic d’Integració Social) són clarament insuficients.

Els centres fan l’impossible per garantir l’atenció a tot l’alumnat però “sense personal de suport, sense orientadors socials estables, la inclusió és només un eslògan buit”, diuen des del sindicat.

CC.OO. denuncia que el professorat es deixa la pell i treballa en condicions cada cop més difícils i les administracions continuen encara en la inacció sense oferir solucions reals al patiment dels centres i de les famílies. “Els docents estan exhausts, saturats i desprotegits, i la resposta política és el silenci”, sentencien des de l’organització sindical.

L’Hospitalet té avui milers de joves que ni estudien ni treballen especialment als barris del nord, on la pobresa i la manca d’oportunitats s’han cronificat.

“L´Hospitalet viu una situació educativa límit i l´ajuntament no pot continuar amagant-la darrere d´anuncis i fotos de propaganda”, asseguren des de CC.OO.

Per a l’organització sindical: “El futur d’aquesta ciutat passa per l’educació. I avui, l’Hospitalet, es troba en emergència. El professorat les famílies i els joves ja n’estan farts”. “Ha arribat l´hora que els responsables polítics actuïn i deixin d´abandonar les escoles públiques” afirmen, fent una crida a tota la societat de l´Hospitalet.

Els indicadors socials i educatius de la ciutat alerten d’una emergència on s’ajunta pobresa infantil disparada, desigualtats educatives greus, abandonament prematur i desesperança juvenil, com s’ha explicat en aquest digital més d’una vegada.

Tota la comunitat educativa ve avisant de la situació a l’Hospitalet any rere any des dels últims quatre: “Cal un pla de xoc educatiu i social amb recursos, inversió i planificació i no més excuses”, finalitzen els responsables de l’Àrea Educativa de CC.OO.

No hauria de ser normal, però normal sí que ho és

El passat 28 d’octubre, durant el ple que cada mes ens regala l’ajuntament —i diem que ens regala perquè encara no sabem per què serveix, donat que el que allí es decideix, el govern municipal s’ho passa pel forro— vam tenir l’ocasió d’escoltar la intervenció del delegat de Comissions Obreres a l’empresa Moventis, fent una crida desesperada perquè l’ajuntament faci alguna cosa per resoldre el problema del transport públic a la ciutat, no només en relació a les moltes famílies dels treballadors sinó també respecte dels usuaris del servei d’autobusos. I una cosa ens va crida molt l’atenció, el “no pot ser normal” que el representat sindical va expressar durant el seu parlament. Malauradament, la frase està equivocada, almenys el segon cop que es diu, perquè aquest no pot ser normal, en realitat és no hauria de ser normal, perquè normal sí que ho és. I és que, els que vivim en aquesta ciutat, ens hem acostumat a una normalitat estranya, diferent, si més no, a la resta de ciutats i o poblacions, ja no del nostre entorn sinó de pràcticament tots els països d’Europa i bona part de la resta del món.
A l’Hospitalet, la normalitat no és el mateix que a la resta. I el pitjor és que la ciutadania ho ha normalitzat, s’ha de dir que no sabem el perquè. S’hauria de fer un estudi sociològic en profunditat per entendre-ho, tant pel que fa a la ciutadania com a la seva classe política (no a totes, sortosament).

Però anem al que importa perquè, si es llegeix bé, la intervenció té un objectiu molt clar, interpel·lar a aquesta classe política sobre de quin costat es posiciona. Les respostes les poden trobar al vídeo adjunt. Escoltin-les bé, perquè no tenen pèrdua, al minut 1:38:25. Però la que més ens ha cridat l’atenció, és clar, és la de l’alcalde i el seu regidor. Després d’escoltar-los, no podem més que preguntar-nos si ens consideren beneits; o, ves per on, hi cap la possibilitat que ells ho siguin i no ho sabíem.
Hauran oblidat que ells són l’AMB, que els màxims responsables d’aquesta entitat són el Sr. Collboni com a president i el Sr. Balmón com a vicepresident, ambdós del PSC, i que aquest últim llença pilotes fora i ve a dir que és cosa de l’empresa i dels treballadors. No ho diem nosaltres, sinó ell mateix en una entrevista en El Periódico: “que todas las líneas metropolitanas que han cambiado de manos han tenido problemas al inicio porque su gestión es “complicada”, así como lo han sido las respectivas adaptaciones entre empresas y trabajadores”. “Esperemos que unos y otros lo puedan reconducir”, tal com expliquem al nostre article del 21 d’octubre.

Potser que quan tant el regidor com l’alcalde ens diuen que pressionen l’AMB, dient, a sobre, que ells no tenen competència en el tema, s’obliden que tots dos, són membres del Consell Metropolità, que és el màxim organisme de govern de l’AMB; i, finalment, que en aquest organisme el PSC té majoria absoluta, 47 de 91 consellers. Sincerament, això només té una explicació, se’ls en fot tot, principalment la ciutadania.

INTERVENCIÓ – CCOO L’HOSPITALET (PLE MUNICIPAL, 28 D’OCTUBRE DE 2025)

“Bona tarda,

El servei de bus a L’Hospitalet No funciona,
I per això des de CCOO de L’Hospitalet, volem tornar a denunciar davant aquest Ple municipal la situació greu e insostenible que pateix el transport públic urbà de la ciutat durant l’últim any i mig des de que Moventis, va assumir el servei el 6 d’abril de 2024.
El resultat és clar: el servei degradat, els treballadors perdent cada dia els drets laborals guanyats durant dècades i la ciutadania abandonada per el mal servei.
Aquest desastre no és casual. L’AMB va adjudicar el contracte a Moventis que va presentar una oferta temeràriament a la baixa, sabent que era impossible complir les condicions sense retallar drets als treballadors i qualitat als usuaris. Al nostre parer això és una irresponsabilitat.
Aquest no és un cas aïllat. El model de gestió de Moventis — basat en l’estalvi a costa del manteniment, la seguretat i els drets laborals— s’està repetint a altres llocs on també opera Moventis, com Girona, Mataró, Pamplona i Mallorca on també hi ha denúncies i sancions per vulneració de drets laborals i per deficiències greus en el servei per part de MOVENTIS.
Des del primer dia que Moventis va començar a operar el servei a L´Hospitalet, hem vist retards constants, aglomeracions, busos fora de servei, conductors sense formació que no coneixen les rutes i es perden, vehicles amb falta de manteniment i fins i tot la paralització del servei per la intervenció de la guàrdia urbana per el mal estat dels neumàtics posant en una clara situació de perill els usuaris i els treballadors.
Els usuaris ja s’han acostumat al mal servei, però això no pot ser normal.

A nivell laboral, la situació és igualment greu:
Persecució sindical i repressió, acomiadaments de delegats i treballadors i expedients disciplinaris per exercir el dret de vaga.
Des de que va entrar a operar Moventis hem patit una substitució de la plantilla, el que s’anomena acomiadament silenciós, mes de 80 conductors professionals amb molta antiguitat han marxat farts de les males condicions laborals i de conciliació a la que ens sotmet Moventis.
Aquesta plantilla s’està substituint per treballadors mes vulnerables contractats majoritàriament en origen a Perú, venen amb contractes de residencia subjectes al contracte de treball i al pagament d’un lloguer l voltant d’uns 400€ per una habitació compartida que se’ls treu de la nòmina, però un cop son aquí no son formats adequadament i aquesta situació també provoca un empitjorament del servei.
Tot això, mentre Moventis acumula sancions: l’última sanció molt greu, de 325.000 euros imposada per l’AMB pels incompliments del contracte a la línia M12. Però aquestes multes no compensen el que han perdut els treballadors ni els usuaris. Són sancions simbòliques que l’empresa assumeix perquè el benefici obtingut de les retallades es molt superior al cost de les multes.

Nosaltres entenem que les multes haurien de servir per corregir la conducta de Moventis en relació als incompliments del servei, però cap de les multes imposades per l´AMB han sortit l’efecte desitjat.
La veritat és que Moventis guanya diners incomplint, estalviant en manteniment, en salaris i en drets.
El propietaris de Moventis tenen un patrimoni al voltant dels 300 milions d’euros i un volum de negoci de 1.500 milions, de veritat pensen que aquestes multes els hi fan repensar la seva actuació?
No pot ser que una administració pública permeti que un servei essencial per a milers de veïns funcioni en aquestes condicions. No pot ser normal.
No pot ser que una empresa denunciada repetidament per vulnerar drets fonamentals —com ha reconegut tant la inspecció de treball com un jutjat de Barcelona en una sentència recent— continuï gestionant el transport de la segona ciutat més gran de Catalunya.

Nosaltres, des de CCOO, no venim aquí només a queixar-nos. Venim a exigir responsabilitat i acció immediata, per part de l’ajuntament i de les administracions. Demanem a aquest Ple municipal, que es revoqui la concessió i es recuperi una gestió pública i de qualitat del transport.
El transport públic no hauria de ser mai un negoci. És un servei essencial, al igual que ho es la sanitat o l’educació, es un dret que ha de garantir la igualtat, la seguretat, la dignitat i la mobilitat de totes les persones i això Moventis ho incompleix tots els dies des de que va aterrar a la ciutat de L´Hospitalet.
Des de CCOO, continuarem defensant els drets dels treballadors i treballadores de Marfina Bus, però també als usuaris de L’Hospitalet, que mereixen un transport segur, puntual i digne.

Aquest Ajuntament té una responsabilitat directa i la pregunta es molt clara per tots els aquí presents,
De quin costat es posicionen? Del costat dels treballadors i dels usuaris? o del costat d’una empresa com Moventis que vulnera drets laborals i que incompleix sistemàticament el servei de bus a la ciutat de l’Hospitalet a milers d’usuaris cada dia?
Avui els demanem que es posicionin del costat correcte: del costat dels treballadors i de la ciutadania.
Si us plau per el bé de tots demanin al AMB que faci fora a Moventis de L’Hospitalet, no ens mereixem ni un minut mes aquest tipus d’empresa.

Moltes gràcies.”

AU MAZÓN A PICASSENT!

A 3 de novembre del 2025, data de la dimissió
de Carlos Mazón, president de la Generalitat valenciana, més d’un any
després de la dana del País Valencià, que va destruir el país i matar
229 persones en col·laboració a la ineficàcia del govern,
principalment valencià.

Van anar a dinar al Ventorro.
No van demanar una pizza,
segurament, més d’un porro
que el senderi vaporitza.

Ressonaven llamps i trons,
va ressuscitar el diluvi
i Vilaplana i Mazón
fent de núvia i de nuvi.

Una païda tan forta,
que encara l’estan desfent.
Hi ha tantíssima gent morta
Per culpa del president!

El barrut ha dimitit.
Frívol i desgraciat,
amb un cervell de mosquit,
i encara mig aboiat.

Diu que no ja pot ni bufa,
diu que ja no aguanta més.
És una víctima llufa,
un immens hipòcrita és.

I ara a esperar la pagueta,
pagassa d’expresident,
amb impostos a baqueta
De tots els contribuents.

Hi ha tantíssima gent morta
per culpa del president
que cridem amb veu ben forta:
au Mazón, a Picassent!