Els Comuns fan de l’abstenció una eina de condescendència amb el PSC en temes tan comprometedors com les sospites de nepotisme

D’entre la multitud de temes que es van tractar ahir al ple municipal —i que intentarem anar desgranant en successives informacions— en destaca un que té a veure amb el vot contrari que van decidir els grups municipals d’ERC, PP i Vox, a l’hora de reconèixer la urgència d’un expedient de modificació de crèdit en l’apartat de l’àrea de seguretat i govern intern. Es tractava, de tres expedients, els 176, 177 i 178, que segons els portaveus municipals de l’oposició es presentaven en bloc tot i tenir continguts molt diversos que feien molt complexe i precipitat el seu estudi. Les urgències en l’ordre del dia del ple s’han de resoldre per majoria absoluta segons indica la normativa, de manera que per que s’acceptés la urgència, havien de votar a favor, a banda del grup socialista que és qui l’havia presentat, un altra grup. Els Comuns es van abstenir i la resta van votar en contra, de manera que la urgència no va prosperar i el grup proposant es va quedar sorprès, amb un pam de nas.

Per afrontar la decepció inesperada, a mig ple, el grup socialista sembla que va tuitejar que, per culpa dels grups d’oposició, s’havia frenat la redacció del projecte de reforma de l’interior del Mercat de Collblanc; les despeses derivades del Projecte de reconstrucció i reparació estructural de diverses dependències de les piscines municipals de L’Hospitalet, després de l’incendi que van patir, com ara la coberta de la piscina interior; l’adequació de segona planta del Mercat de la Florida com a seu de l’equipament Florida 6.0; el subministrament d’instruments per a l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts (EMMCA), i la millora de les escales mecàniques del metro de Santa Eulàlia. De tots aquests temes, la ciutadania i fins i tot els mitjans de comunicació presents al ple, ens vam assebentar ahir gràcies a la nota de premsa municipal que posa negre sobre blanc el que durant el ple no es va arribar a conèixer de manera directa.

De fet, la nota de premsa municipal sembla fer recaure sobre els grups de l’oposició els entrebancs a posar en marxa allò que reiteradament han vingut reclamant durant mesos pel que fa al mercat de Collblanc i altres mesures que estaven pendents. El cert és que, com va posar de manifest ahir mateix el grup popular “després de la encerrona que el govern socialistava practicar ahir al ple municipal sobre els grups de l’oposició”, calia denunciar que “la inoperància socialista costa 3,2M€ a la ciutat”, pel fet que “el govern municipal va sol·licitar una subvenció als fons NEXT GENERATION, per a la implantació de més carrils bici, i per a les noves escales de l’Av. del Metro de Santa Eulàlia, tots dos aprovats, però la seva gestió negligent, els va fer no tenir en compte els terminis d’execució, fet que l’ha portat a perdre la subvenció”.

El PP afirma que “la nefasta gestió municipal socialista, una vegada més, ens surt cara als veïns de l’Hospitalet, que aquesta vegada perdem una subvenció de 3,2M€ que es pagarà amb els fons propis municipals, en lloc de destinar-se a cobrir les mancances d’equipaments, serveis socials o augmentar el nombre d’agents de Guàrdia Urbana”.

En aquest sentit el PP local reitera “que la manca de previsió socialista en el compliment de terminis d’execució no fa més que acumular pèrdues d’oportunitats i de subvencions: ara són els Fons Next Generation, però altres vegades s’han deixat passar subvencions de la Diputació i del SOC .” La portaveu popular ha considerat que “el més greu, a part d’haver perdut la subvenció per desídia en la gestió i haver de pagar les actuacions previstes amb diners del contribuent, és que 2,6M€ del total siguin destinats a la creació de més quilòmetres de carrils bici, demostrant una vegada més les equivocades prioritats del govern socialista”.

Sonia Esplugas ha criticat també que “efectivament hi ha una gestió negligent, però també una mala intenció del govern de Quirós que ha intentat emmascarar aquest gravíssim error dins una modificació de crèdit portada amb caràcter d’urgència al ple municipal, on també s’incorporaven altres projectes com el de la reforma del mercat de Collbanc —promesa incomplerta des de fa anys— per així obligar-nos a votar-ho tot a favor”.

El moll de la qüestió és que es va demanar una subvenció amb càrrec als Fons Next Generation de 3.202.000 euros que va ser concedida en el seu moment, però l’execució dels projectes s’havia d’enllestir abans del 31 de desembre d’aquest any, amb la possibilitat d’ampliar-se sis mesos mes. Com que és impossible complir aquest termini, s’han perdut els fons. Hi havia 2,6 milions d’euros per reformar carrers per millorar la mobilitat sostenible i 600.000 euros per les escales mecàniques de Santa Eulàlia. El 29 de setembre de 2022 es va demanar la subvenció a Europa i aquesta es va adjudicar el 24 de juliol del mateix any. L’ajuntament va necessitar després cinc mesos per acceptar els ajuts (27.12.2023) i quatre mesos mes per aprovar la contractació i obrir el procés de licitació fins al 18 d’abril d’aquest any. O sigui, nou mesos des que es concedeix la subvenció fins el procés de licitació i ara es descobreix que ja és impossible que les obres estiguin llestes quan tocaria. L’alternativa, aprovar d’urgència una colla d’expedients diversos per emmascarar aquest enorme problema de gestió i donar la culpa a l’oposició quan aquesta demana més serietat en la presentació dels expedients al ple.

El Partit Popular i els altres grups de l’oposició —tret dels Comuns— van insistir que un macroexpedient com aquest no es podia incorporar com a urgència, perquè es barrejaven partides i calia dividir-lo per fer-lo més entenedor. Segons el PP “unificar aquest expedient només es justifica fent servir la mala fe” i denuncia també que “el govern municipal del PSC utilitza les modificacions de crèdit com una pràctica habitual quan en realitat hauria de ser una eina extraordinària, i en aquest cas a més, la proposa dʻurgència, per amagar la seva negligència en la gestió municipal”.

L’altra lectura complementària té a veure amb el comportament del grup municipal dels Comuns que, tant en aquesta votació d’urgència com en un punt anterior que proposava “excepcionar que els /les titulars de tres llocs de personal directiu d’aquest ajuntament no hagin de tenir la condició requerida de funcionari/a de carrera per a la provisió dels llocs”, es van abstenir, permetent d’aquesta manera que el punt s’hagi aprovat per 13 vots a favor, 11 en contra i les tres abstencions dels Comuns.

Aquest punt sobre els titulars dels tres llocs de personal directiu era important perquè fa molt de temps que es critica la reiterada adjudicació de llocs directius a persones de l’òrbita del PSC, quan els llocs de directors de serveis poden perfectament ser assumits per personal funcionari d’alt nivell directiu. Els grups municipals d’oposició —tret dels Comuns— van referir-se en aquest punt a les denúncies reiterades de nepotisme a l’hora d’adjudicar càrrecs de direcció (per sobre dels 400.000 euros/any) i van explicitar que en aquest Ajuntament hi ha, hores d’ara, més de 130 llocs de lliure designació, que recauen majoritàriament en personal de confiança del govern, en moltes ocasions sense la formació adequada.

Resulta significatiu que els Comuns utilitzin el mecanisme de l’abstenció, per no votar favorablement, quan saben perfectament que abstenir-se o votar a favor dona exactament els mateixos resultats en votacions per majoria simple en aquest Consistori. Per això la sorpresa va ser majúscula quan van descobrir (PSC i Comuns), després de les votacions, que les urgències requereixen majories absolutes.

Demà ampliarem aquesta informació amb noves dades.

En el proper ple, el govern Quirós porta a aprovació una nova proposta d’alienació del patrimoni públic de la ciutat

Davant la recent polèmica sobre la construcció del nou poliesportiu que el barri de Santa Eulàlia reclama des de fa tres dècades, el grup municipal popular portarà al proper ple de dilluns una moció que té la virtut de plantejar una nova alternativa i d’encetar una nova manera d’afrontar la política urbana municipal, pel que fa a la necessitat creixent d’equipaments.

Caldrà explicar-ho. El poliesportiu de Santa Eulàlia fa anys que és una reivindicació de primer ordre pel veïns i veïnes. El problema és que el lloc on s’havia d’instal·lar històricament i que semblava l’espai més oportú, que és on hi ha la pista del carrer Gasòmetre, està a tocar de l’illa d’habitatges que es va fer on s’ubicava la fàbrica Indo. El solar de l’antiga fàbrica era molt gran, però la voracitat dels promotors i la aclaparadora miopia urbanística del govern socialista del moment, vam permetre que els blocs es construïssin molt a la vora de la pista existent. Construir en aquell espai on avui hi la pista un nou poliesportiu, implica que una part dels habitatges de la promoció de la Indo quedin a 15 metres de la paret del programat poliesportiu, de manera que els afectats han presentat un contenciós administratiu sobre el projecte que va aprovar la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’AMB al desembre de 2020.

L’altra alternativa, veient la previsible amenaça del contenciós dels veïns de l’antic solar de la Indo perquè era evident que el poliesportiu havia de conflictivitzar els veïns més propers al nou edifici, era una idea que només se li podia ocórrer a un ajuntament amb la sensibilitat ambiental que ha tingut de sempre el govern socialista: fer un poliesportiu ocupant una gran part d’un parc del barri: el Parc de l’Alhambra. Com que això costava molt de decidir fins i tot per un govern tan poc acostumat a escoltar la ciutadania com el d’aleshores, es va acordar un referèndum entre el veïnat per tenir la cobertura necessària alhora de menjar-se un parc per fer un  poliesportiu. Menys mal que el veïnat de Santa Eulàlia, en una proporció aproximada de dos terços, va evitar la barbaritat del parc. Però aquella decisió, que va ser exemplar des del punt de vista de la coherència urbana de la ciutadania, ha mantingut el projecte del poliesportiu a les beceroles. Fins que una de les entitats esportives de la ciutat acaba de ressuscitar la proposta, apel·lant al pragmatisme, però menyspreant el resultat de la consulta.

Així les coses, la moció del grup popular és arriscada però il·lustrativa del que cal fer quan es freguen els límits. Quan en una ciutat pràcticament no hi ha espai lliure però són imprescindibles els equipaments municipals, hi ha poques alternatives: les que van de l’expropiació d’espai per justipreu a la compra directe de solars i construccions. La moció del PP proposa la segona opció: negociar l’adquisició de sol i fins i tot ubica l’alternativa al barri. El lloc elegit és el carrer Martí Codolar a les cotxeres de Rosanbus. SL, però la proposta no es limita només a avaluar la possibilitat. Inclou també la creació d’una comissió tècnico-política ajuntament-oposició que tingui en compta l’opinió de les entitats del barri per desencallar el tema.

Probablement estem en la línia de posar punt i final a les decisions unilaterals dels que manen, per deixar pas a la negociació i al consens amb tots els protagonistes: entitats i associacions dels barris i forces polítiques representatives. I probablement s’està assenyalant l’únic camí possible a l’Hospitalet: la inversió municipal en espai lliure o edificat. Un mecanisme que hauria d’haver estat tradicional a una ciutat amb les mancances de l’Hospitalet, però que ha seguit malauradament el camí contrari: no s’ha invertit gens en l’adquisició de patrimoni municipal sinó que el poc que es té s’ha externalitzat. Valgui com a exemple d’això últim, un altra tema que l’equip de govern porta al proper ple: l’aprovació provisional del pla especial urbanístic regulador del centre Cultural destinat a les Arts Visuals i Media Art de l’antiga Fàbrica Godó i Trias. Un tema molt oportú, precisament quan més evident es fa la necessitat de mantenir el patrimoni municipal en mans de la ciutadania i en benefici de les necessitats creixents de la ciutat.

Fins a quatre queixes en menys de tres setmanes, haurien de fer prendre consciència a les autoritats municipals del creixent clima de frustració per la gestió

Les obres que els serveis tècnics municipals havien d’iniciar el passat mes d’agost per adaptar les instal·lacions escolars al standart dels projectes pedagògics de les bressols municipals a les que s’han de sumar Estel Blau, La Gua-Gua, Patufet, Garabatos i Nova Fortuny, no s’han posat en marxa i, a hores d’ara, a punt d’acabar el mes d’octubre no es té cap idea de quan començaran. Això s’afegeix a la preocupació sostinguda per les promeses, també incomplertes, d’afegir-se a la xarxa pública de bressols municipals el curs passat i per la inseguretat sobre els ajuts que s’aplicaran al 2025, per tal de compensar als pares pels endarreriments soferts.

El problema ja no és tant que tot segueixi igual que fa mesos, el problema, segons el col·lectiu de pares afectats, és que l’Ajuntament no es digna a informar o, el que és pitjor, no té capacitat per fer arribar informació concreta, exhaustiva i puntual als afectats.

Aquest problema de gestió no és exclusiu de les bressols que esperen integrar-se a la xarxa. En només tres dies s’han fet públiques noves queixes d’incompliments reiterats de promeses. Fa molt poc, era el grup municipal d’ERC-EUiA i la presidenta de la Coordinadora Sardanista de l’Hospitalet els que es tornaven a queixar de l’estat deplorable del Monument a la Sardana de la Plaça de l’Ajuntament, abandonat de fa molts anys i sobre el qual s’ha demanat intervenció en reiterades ocasiones, la última de les quals a través d’una moció aprovada pel ple municipal, on es demanava ja una restauració immediata i la preservació de l’entorn per evitar el que és habitual en una plaça on hi ha desenes de ciutadans cada dia i criatures que juguen a pilota perquè no hi ha cap més espai al barri del Centre on es pugui jugar.

Un altre cas de negligència, la sol·licitud que fa quinze mesos va fer una comerciant del barri de Santa Eulàlia que, per les característiques del seu negoci —retolació de vehicles— necessitaria l’autorització d’un gual a la seva botiga del carrer Castelao que, ni acaba d’autoritzar-se ni de denegar-se. Mentre tant, la comerciant del barri, que ja ha expressat reiteradament la seva queixa, ha hagut de llogar un nou local per poder resistir a l’espera de l’autorització municipal. Sembla ser que el problema és que, a tocar de l’accés, hi ha un arbre a la vorera que d’acord amb la normativa, molesta. O sigui que s’ha de canviar de lloc. Un arbre és una cosa molt important a una ciutat com aquesta, de manera que conscient d’això, la propietària del negoci va afirmar que ella es faria càrrec de les despeses de replantar-lo. I així estem… fins el punt que el Grup de Comerciants del barri ha pres cartes en l’assumpte i ha recomanat que la Síndica de Greuges analitzi la qüestió. L’Ajuntament, per la seva banda, sembla que no ha denegat el gual. Simplement, la cosa està a l’espera… més de quinze mesos després.

I també caldrà referir-se a un tema que ja és recorrent però que segueix exactament igual que fa mesos: les queixes reiterades dels veïns de la Plaça de la Solidaritat per l’incivisme i els botellots que se celebren als vespres dels caps de setmana en aquest indret entre l’Hospitalet i Barcelona, a Collblanc. És el cas d’una plaça mes de la ciutat, de les poques existents, que s’ocupa pel lleure de la gent jove del barri i que es caracteritza pel soroll i en moltes ocasions per les baralles. Els grups municipals del PP i d’ERC han reiterat les seves queixes al costat dels veïns i han reclamat a l’Ajuntament, també sense massa sort, que intervingui d’una vegada i que demani a l’Ajuntament veí que també faci seu el problema. Si hem de fer cas a les fonts municipals, la guàrdia urbana de l’Hospitalet només ha rebut sis trucades de veïns en el darrer mes. Tenint en compte que hi ha quatre caps de setmana i que els veïns estan farts de queixar-se sense resultats aparents, les dades poden ser perfectament certes i comprensibles. De fet, els veïns s’han queixat de manera reiterada als regidors de Collblanc i de Les Corts i els han demanat que es coordinin i resolguin el problema. Els veïns demanen un dispositiu policial que vigili la zona, un servei que hauria d’estar garantit des del primer dia.

El Consell Consultiu mostra la divisió de l’organisme i s’enfronta a la interpretació esbiaixada del secretari, que és el mateix que el de la Junta de Govern

El Consell Consultiu dels Serveis de Comunicació Municipal (SCM) que es va reunir dijous a la seu de La Farga, l’empresa municipal que gestiona els Mitjans de Comunicació Públics de l’Hospitalet, va donar llum verda a la candidatura del Consell Executiu i de Programació presentat pel govern i va encarregar al director dels Mitjans  de Comunicació l’elaboració d’un informe de viabilitat de la reobertura de Ràdio l’Hospitalet que en, un mes i mig màxim, haurà de ser entregat al Consell Consultiu novament pel seu estudi i aprovació.

Pel que ha pogut saber aquest digital, el punt referit a la constitució del Consell Executiu va ser el que va crear més polèmica i divisions. La causa principal és que es va fer votar l’aprovació d’aquest organisme en contra del representant d’ERC —que és alhora el vicepresident del Consell Consultiu—, que va posar de manifest que no es podia aprovar el Consell Executiu per quant el reglament orgànic indica que el Consell Consultiu ha d’elaborar un informe en un termini de 30 dies que justifiqui la capacitat, els mèrits i la idoneïtat dels seus membres, i això no s’havia portat a terme. El secretari del Consell, que és alhora el secretari de la Junta de Govern per decisió de la pròpia Junta segons especifica l’article 11 del reglament orgànic, va fer una interpretació molt particular afirmant —segons els presents consultats— que l’informe ja el faria ell prenent com a element bàsic l’aprovació de la seva constitució per part dels assistents. És a dir, en contra del que regula el reglament, el Consell Consultiu va aprovar la constitució del Consell Executiu, que no tenia que aprovar sinó simplement assabentar-se de la proposta, sense cap mena de informe que justifiqués la capacitat, els mèrits i la idoneïtat dels candidats, per la simple interpretació que va fer, d’allò que estipula el reglament, el secretari del Consell.

De fet, aquest truc ja s’esperava i es donava per gairebé segur que d’aquesta reunió sortiria l’aprovació del Consell Executiu tal com l’ha dissenyat el govern. Per ajudar a que fos així, el vot del president del Consell, regidor socialista, la representant del grup municipal del PSC, el vot dels dos periodistes seleccionats per la Junta de Portaveus que van assistir-hi —va estar absent per impediments d’última hora, el elegit com a membre de FIC— i cinc dels sis membres del Consell de Ciutat que van estar presents, dels 10 que estaven convocats. Van votar en contra els portaveus dels grups municipals d’ERC, PP i VOX i es van abstenir un membre del Consell de Ciutat i el portaveu dels Comuns. Per tant, 9 vots a favor, 3 en contra, 2 abstencions i 5 incompareixences.

Amb aquesta forçada aprovació, el Consell Executiu proposat ha d’anar al plenari per que s’aprovi. Segons el punt 17.4 del reglament, perquè s’aprovi la seva constitució és imprescindible el vot favorable de 18 dels 27 regidors. Si s’aprova per menys d’aquests regidors, l’alcaldia ha de remetre l’expedient al Consell de l’Audiovisual de Catalunya per tal que realitzi una proposta al Ple. Si no s’aprova, se suposa que s’ha d’iniciar novament el procediment de la candidatura. Perquè no s’aprovi, només hi ha una possibilitat: que tots els grups d’oposició votin en contra. És a dir que als vots ja contraris de ERC, PP i VOX s’hi sumin els 3 vots dels Comuns. Per tant, està en les mans dels Comuns i només en les seves mans, que s’aprovi el Consell Executiu proposat o un altra d’alternatiu que tingui en compte la presència de periodistes de l’àmbit local.

També el que fixava el punt tres de l’Ordre del Dia que era l’informe que havia de fer el Consell Consultiu sobre la reobertura de Ràdio l’Hospitalet, va saltar pels aires. En lloc d’encarregar-se el Consell Consultiu de fer l’informe, el que va fer és encarregar al director dels mitjans que el faci. Amb una important excepció: que el que ha de fer és un informe de viabilitat i no pas un informe que negui les possibilitats de reobertura de la ràdio, segons han informat alguns dels presents a la reunió.

Per tant, de la reunió d’ahir es poden deduir tres dades importants: la primera, que és la interpretació del secretari del Consell la que s’imposa per sobre de la lletra concreta del reglament orgànic, fins al punt que el secretari va explicar que el termini de 30 dies per fer l’informe del Consell Consultiu s’iniciava a partir del moment que ho aprova la Junta de Portaveus, és a dir, el passat 23 de setembre. Segons els membres consultats de la Junta de Portaveus, en aquella reunió no és va demanar l’aprovació de res: es va donar per fet el que proposava el grup socialista, sense entrar en matèria. Però és que, a més, no s’ha pogut trobar en lloc que el termini corri a partir de la reunió de la Junta de Portaveus.

La segona qüestió important és que la única manera d’aturar aquesta dinàmica de lectures esbiaixades a favor del que proposa el govern en tots els casos, és impedir que el Consell Executiu dissenyat perquè el poder no perdi cap votació possible, surti endavant. Hores d’ara, la responsabilitat rau en els Comuns: o ho permeten, o hi posen peu en paret.

La tercera qüestió important és que es dona per fet que la ràdio s’obrirà de nou. S’ha de veure de quina manera, quan i com.

L’incompliment sistemàtic dels acords del ple, contrasta amb l’obligatorietat d’aplicar algunes normes, com ara les ordenances fiscals i les taxes

Que l’aprovació de les mocions que presenten els grups municipals, especialment de l’oposició, serveixen de poc, ho posa de manifest l’estadística del control del seu compliment que, per llei, ha d’exposar la Secretaria General del Ple. En els darrers sis plens, des d’abril fins a setembre, es van presentar 51 mocions de les quals 40 van resultar aprovades, algunes amb esmenes en alguns punts, i 11 van resultar rebutjades. De totes aquestes mocions, 36 segueixen el seu curs, malgrat que en algunes d’elles es fixaven terminis d’acompliment que han estat clarament vulnerats. Les quatre mocions aprovades restants són les úniques que han estat finalitzades, en concret dues del 22 d’abril, una que reclamava un major compromís de la Generalitat amb l’Ajuntament i una segona, aprovada amb esmenes que reclamava la instal·lació d’urinaris públics en diferents espais de la ciutat. És interessant referir-se a aquesta moció que es dona per finalitzada, per quant el primer acord instava el govern municipal a proposar en el marc dels Consells de Districte, possibles ubicacions distribuïdes per tota la ciutat. El segon acord instava a l’AMB a instal·lar aquest mateix servei als parcs municipals que són de la seva competència i el tercer instava l’equip municipal a impulsar una campanya informativa per fer saber a la ciutadania la disponibilitat d’aquests serveis i una campanya dirigida a l’hostaleria i la restauració per sensibilitzar els propietaris i treballadors d’aquests establiments sobre el permís d’us de les seves instal·lacions  a persones grans i criatures, sense necessitat de consumir als seus establiments.

No és pot dir que la moció tingués una gran importància en el context de les necessitats de la ciutat. Si ho portem a aquestes pàgines és per posar de manifest que una moció que es dona per satisfeta (una entre 40 aprovades) no ha complert, que haguem registrat, amb cap dels tres punts: ni els Consells de Districte han debatut res semblant en aquest període, ni l’AMB ha comunicat res sobre els parcs, ni hi ha hagut cap mena de campanya municipal. De l’altra tampoc no es tenen registres. Era simplement un propòsit d’instar a la Generalitat, però no hem sabut trobar entre la paperassa municipal res que indiqui concrecions sobre els punts de la moció.

Les altres dues mocions que es consideren tancades és la que feia referència a l’adhesió municipal al Manifest pel Dia Internacional contra la Homofòbia i la que instava a implementar mesures equitatives i compartides en la lluita contra la sequera. Tampoc en aquest cas hi ha constància de l’aprovació de cap ordenança municipal sobre els usos de l’aigua en situació de sequera, a dotar partides pressupostàries destinades al manteniment i a les inversions en les infraestructures hídriques de competència local, i a fer campanyes de sensibilització sobre l’ús responsable de l’aigua. O, també, dur a terme una auditoria del servei municipal d’aigua, impulsar espais que es poguessin considerar com a refugis climàtics o aplicar mesures per millorar les infraestructures hídriques locals o instar la Generalitat a aturar la tramitació de planejaments urbanístics locals de caràcter turístic que afectessin directament al consum d’aigua.

En definitiva: de 40 mocions aprovades des del 15 d’abril fins ara (hi ha un munt de mocions aprovades anteriorment encara en fase de compliment), només 4 s’han donat per finalitzades i en tres d’aquests casos el seu compliment ofereix molts dubtes.

No obstant això, els grups municipals, especialment de l’oposició, continuen omplin els plens municipals de mocions que es debaten i que ens molts casos acaben aprovant-se o en la seva totalitat o amb esmenes, perquè són mocions en general molt raonables que al govern li costa molt rebutjar o simplement abstenir-se. En realitat tot és una pura qüestió formal perquè el govern no s’aplica gens ni mica en el compliment de les mocions i l’oposició no troba, probablement, la manera de forçar el que la pròpia llei garanteix que és que s’apliquin els acords aprovats en el ple municipal.

És evident que la ciutadania hauria de reclamar una vigilància extrema en el compliment dels acords i els grups municipals insistir tantes vegades com faci falta en que les mocions que s’aproven tinguin una realització pràctica. Hi ha molts problemes a la ciutat com es fa palès en aquestes pàgines de de fa mesos, però el compliment dels acords de ple hauria de ser sagrat. Només és sagrat per la ciutadania quan el que s’aproven són pujades d’impostos i de taxes en les ordenances municipals. Això sí que es compleix i es fa complir…

L’entitat FIC ha demanat als grups d’oposició buidar de contingut el Consell Executiu si no es força una representativitat del periodisme local

D’aquí a unes hores està prevista la reunió del Consell Consultiu i Assessor dels Serveis de Comunicació Municipals (SCM) on s’ha de constituir oficialment aquest organisme, on s’informarà, alhora, de la composició del Consell Executiu i de Programació i on s’acceptarà l’encàrrec de la reobertura de Ràdio l’Hospitalet, d’acord amb la moció aprovada pel ple municipal del mes de febrer d’enguany.

Els dos Consells, que començaran a partir d’aquest moment les seves funcions, figuren en el Reglament d’Organització i Funcionament dels SCM, que és l’instrument de regulació dels mitjans de comunicació públics finançats per la ciutadania i, per tant, de notable interès per preservar el dret a la llibertat d’informació i promoure una opinió pública no esbiaixada i plural. També, per garantir la participació dels grups socials i les entitats sense ànim de lucre més representatives de la ciutat, així com dels grups polítics del Consistori segons proclama l’article 7 d’aquest Reglament.

Aquests dos Consells, que es dissolen automàticament en acabar la legislatura, han de ser constituïts per la Junta de Govern, suposadament tan aviat com aquesta prengui possessió, però aquests dos Consells que haurien d’estar en vigor des dels inicis del nou mandat, entraran en funcionament 17 mesos més tard, de manera que durant aquest període, els SCM han funcionat sense organismes gestors, encara que sota la influència d’un Contracte-Programa que es va aprovar uns dies abans d’acabar l’anterior mandat i que venç l’any 2025. Aquest Contracte-Programa és el document que fixa els objectius i les missions dels SCM durant el període de vigència i, és, per tant l’instrument del dia a dia que controla la informació pública local.

Mentre que el Consell Assessor és l’òrgan de participació social i política, el Consell Executiu i la Direcció dels Mitjans són els màxims responsables dels SCM, de manera que la seva constitució és determinant a l’hora de fixar els criteris sota els quals treballen els SCM. De fet, el Consell Executiu el formen el Director dels Mitjans, una tècnica del Departament de Comunicació de l’Ajuntament, un professional de la comunicació proposat per cadascun dels grups polítics (o sigui 5) i tres professionals en l’àmbit de la comunicació general i/o local. D’una manera semblant, el Consell Assessor està també format per un representant de cada grup municipal, deu membres del plenari del Consell de Ciutat i també tres professionals acreditats en l’àmbit de la comunicació general i/o local.

En l’actualitat, el Consell Assessor que prendrà possessió aquesta tarda, està format per cinc representants dels partits, 10 membres del Consell de Ciutat i tres professionals —dos de l’àmbit general i un de l’àmbit local—, presidits pel regidor de l’àrea corresponent: en total 19 membres, amb un secretari sense vot. El Consell Executiu, en canvi, el formen el director, una representant del Departament de Comunicació, els cinc representants dels grups polítics i tres professionals —cap dels quals de l’àmbit local—: en total 10 membres, més el secretari sense vot.

La composició del Consell Executiu va ser donada a conèixer als grups polítics en una Junta de Portaveus el 23 de setembre passat per l’equip de govern i es va aprovar sense objeccions, pel que sembla. Arran d’aquest fet, l’entitat Foment de la Informació Crítica, editora d’aquest digital, va fer arribar un comunicat als grups municipals d’oposició on els feia veure el que l’entitat considera un frau de llei per quant, dels 10 vots possibles en el Consell Executiu, el govern local representat pel director dels mitjans en podria disposar, sense cap mena d’obstacle, de sis: el dels dos treballadors de la casa (director i tècnica de Comunicació), el del grup municipal socialista i el dels tres periodistes elegits, tots de l’àmbit general. Aquests tres darrers, en l’anterior Consell Executiu, van delegar sempre el seu vot en el director dels mitjans o en el representant del grup municipal socialista perquè en cap de les reunions que es van convocar d’aquest organisme, van estar presents.

La gravetat del que va passar rau no únicament en l’absència reiterada dels professionals de l’àmbit general per suposat aliens a la informació local i desinteressats absolutament d’aquest tema, sinó en el fet que, dels tres periodistes seleccionats per l’actual Consell, un d’ells ja havia estat en l’anterior i ha estat novament elegit, probablement en agraïment per la permanent delegació de vot en qui l’havia nomenat en l’etapa anterior. Res fa pensar que ara no es repetirà el mateix procés. Per acabar-ho d’adobar, FIC denuncia que els tres periodistes elegits de l’àmbit general, pertanyen a tres mitjans de comunicació que, en el decurs dels darrers 4 anys, han registrat fins a 60 factures de l’Ajuntament en concepte de publicitat, en un dels casos, per un import superior als 1.250 euros mensuals.

Per aquesta raó, FIC, a banda de posar de manifest que es juga amb la delegació de vot per garantir la majoria absoluta del president del Consell, posa l’accent en la selecció que fa el mateix govern municipal de periodistes de mitjans que ajuda a finançar via publicitària, sense vinculació amb la informació local, mentre que hi ha a la ciutat com a mínim tres mitjans de comunicació privats en actiu que haurien d’estar representats en l’esmentat Consell per assegurar la neutralitat i la garantia de pluralitat i independència. D’aquestes tres mitjans, un d’ells, Línia, ja estarà representat al Consell Executiu perquè el grup municipal dels Comuns ha elegit com a representant del seu grup al periodista més representatiu d’aquest mitjà. Els altres dos en actiu són El Tot l’Hospitalet i L’Estaca. Òbviament, tots dos mitjans han estat deliberadament oblidats per l’equip de govern i el mateix dia 23 de setembre, ignorats pels grups municipals d’oposició que van aprovar la proposta. En descàrrec d’aquesta aprovació valgui afirmar que probablement FIC ha treballat més a fons el tema de la comunicació local que els mateixos grups municipals i aquests probablement ignoraven l’esmentat “frau de llei”.

L’acusació de frau de llei en la constitució del Consell Executiu ha estat posada en dubte pels grups municipals d’oposició. En puritat un “frau de llei”, segons fons jurídiques, consisteix a realitzar una conducta aparentment lícita, basada en una norma vigent que, de fet, produeix un resultat contrari a una altra norma que és fonamental en la regulació de la matèria tractada. En aquest cas, més enllà que el debat sobre el frau de llei no resulta essencial perquè el que FIC denuncia és el fons de la qüestió, si que és interessant constatar que el Reglament orgànic dels SCM afirma garantir la participació dels grups socials i les entitats més representatives de la ciutat, però alhora discriminen en la composició dels respectius Consells, periodistes de l’àmbit local en actiu. De sis possibles periodistes de l’àmbit local en actiu només n’hi ha un al Consell Consultiu i cap al Consell Executiu. És a dir, el reglament afirma garantir la participació, però la conducta aparentment lícita produeix un resultat contrari al que és fonamental en la declaració de principis del propi Reglament dels SCM.

Pel que ha pogut saber aquesta redacció, els grups polítics, després del Comunicat de FIC, es van posar en contacte amb el grup municipal socialista per demanar una nova reunió de Junta de Portaveus que posés sobre la taula el contenciós defensat per FIC. Sembla que el grup socialista va referir-se a l’aprovació del 23 de setembre per evitar una nova convocatòria. En el mateix Comunicat FIC demanava als grups municipals forçar una nova elecció dels periodistes de l’àmbit local i, en el cas que el grup socialista no ho acceptés, evitar fer-los el joc. En essència, això vol dir renunciar a elegir representants dels grups de l’oposició dins el Consell Executiu, de manera que aquest Consell no es pugui constituir. En la reunió d’aquesta tarda es veurà el resultat de tot plegat.

Per evidenciar el tripijoc de les convocatòries valgui un exemple. La convocatòria de l’empresa que gestiona els SCM, l’empresa municipal La Farga, a banda del dia, l’hora i el lloc, i adjuntar els documents que caldrà valorar en la reunió, afegeix aquest paràgraf: “En el supòsit que no pugueu assistir, existeix la possibilitat de delegar el vostre vot tal com preveu l’article 13, apartat 5, del reglament orgànic d’organització i funcionament dels SCMLH:

I afegeix un document de delegació de vot. Així d’evident resulta el fet que alguns dels convocats no assistiran a la reunió i que poden delegar el vot en qui considerin (per l’experiència, en els convocants).

D’altra banda, FIC ha fet saber a aquesta redacció que el Reglament orgànic dels SCM es va aprovar ara fa 10 anys i que el problema principal és que aquest reglament s’ha fet obsolet perquè no garanteix el que hauria de garantir i per tant, instarà en l’immediat futur als grups municipals de l’oposició a forçar un nou redactat del mateix, que impedeixi justament el que està passant ara. A banda d’incloure elements de les noves lleis reguladores dels mitjans de comunicació públics que s’estan impulsant a nivell europeu, com ara tot allò que té a veure amb la regulació del finançament publicitari i el control ciutadà dels continguts informatius. Una cosa semblant al que des d’altres àmbits s’està també plantejant. Fa molt poc, en aquest mateix digital es posava de manifest la imperiosa necessitat d’actualitzar el reglament de participació ciutadana i el reglament de participació dels Consells de Ciutat i de Districte, que tampoc responen al control ciutadà de les activitats públiques.

Finalment, pel que fa referència al punt de l’Ordre del Dia de la convocatòria d’aquesta mateixa tarda, cal referir-se sucintament a l’encàrrec que ha d’assolir el Consell Consultiu pel que fa a la reobertura de Ràdio l’Hospitalet. En la moció del febrer que va ser aprovada per tots els grups d’oposició, s’instava a que en el període de sis mesos, el Consell Consultiu dels SCM emetès un informe sobre la viabilitat de la Ràdio municipal. Com que fins ara no es constituirà el Consell, abans del 17 d’abril hauria d’estar llest aquest informe. Un cop fet l’informe, aquest hauria de passar al Consell Executiu que és qui determina les accions concretes. Ja ens podem imaginar què passarà en un Consell que dominen els que han tancat la ràdio i no tenen cap interès en obrir-la. D’aquí la importància, al menys, de buidar de contingut el Consell Executiu si es fa impossible fer-lo representatiu de veritat.