L’entitat afectada, FIC, ja ha vist com l’alcaldia li denega tres vegades en els darrers sis mesos prendre la paraula en el ple municipal

Un decret d’alcaldia comunicat divendres passat, ha tornat a denegar la paraula al ple municipal de juliol —que està convocat per demà dimarts—, a l’entitat Foment de la Informació Crítica que edita aquest digital, perquè considera improcedent que l’entitat hagi demanat la paraula per “exposar la greu situació en que es troba el patrimoni històric, paisatgístic i cultural de la ciutat, i els retards injustificables en la redacció del nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni”. (A la foto, l’última vegada que un membre de FIC va parlar davant del ple muncicipal celebrat al mes de maig).

Com ja havia ocorregut en anteriors ocasions —com explicarem més endavant—, un decret del secretari de la Corporació demanat per l’alcalde per tal de justificar la denegació de paraula, es basa en què l’entitat Foment de la Informació Crítica només ha de cenyir les seves preocupacions “a les competències comunicatives, periodístiques o d’informació crítica definides estatutàriament per l’entitat”. Segons l’informe del secretari de la Corporació “la preocupació per aquesta qüestió (el patrimoni) tot i ser comprensible, pertany a àmbits com l’urbanisme, la història local, l’arqueologia i la gestió cultural, que requereixen coneixements especialitzats”. En base a aquests raonaments tan artificiosos, dèbils i poc sostenibles, l’alcalde Quirós aconsegueix, per tercera vegada aquest any, tapar la boca del representant de FIC en el ple municipal, on està reconegut i regulat el dret a la participació ciutadana i que l’alcalde vulnera sistemàticament.

L’entitat ha demanat la paraula, des de febrer del 2024, 12 vegades. La primera, per demanar la reobertura de Ràdio l’Hospitalet, a la qual van seguir quatre paraules cedides per l’entitat a col·lectius que tenen restringit el dret a la paraula per una visió molt limitada d’aquest dret a expressar-se en el plenari municipal. Les tres primeres paraules es van poder exercir sense conflicte, però l’alcalde Quirós es va cansar que l’entitat cedís la paraula als col·lectius i, a la quarta, la va denegar. En aquest últim cas es tractava d’explicar els problemes de l’escola d’adults de Can Serra. Arran d’aquesta denegació el desembre passat, l’entitat va decidir demanar la paraula en tots els plens municipals i així ho ha fet al llarg del 2025. Es va cedir novament una paraula al representant de la Plataforma Res a Celebrar i els representants de FIC van poder parlar unes altres tres vegades, fins que al passat ple de juny l’alcalde va decidir que ja n’hi havia prou i va tornar a denegar la paraula, aleshores argumentant que no era d’interès general parlar de les restriccions informatives imposades pel govern local i ara argumentant que FIC no té dret a exposar la seva preocupació sobre el deteriorament que pateix el patrimoni municipal.

L’entitat ha presentat ja recursos potestatius per les denegacions de desembre, de febrer i de juny i ara prepara un nou recurs per aquesta denegació. Alhora ha remés una reclamació a la Sindicatura de Greuges de Catalunya que ja ha requerit en una ocasió a l’Ajuntament fins ara sense resposta. En el ple de gener, el representant de FIC ja va explicar que l’argument que va fer servir aleshores el secretari, igual al d’ara, resultava inexplicable per l’absurditat: “La nostra entitat porta per títol Foment de la Informació Crítica, però aquest títol no els ha de confondre: ja els agradaria que fóssim una entitat dedicada exclusivament a la informació o a la comunicació amb el caràcter restrictiu que vostès els hi volen donar. Reconeguin que en el món en el que ens movem, la informació, i especialment la comunicació, aplega el conjunt de circumstàncies que tenen a veure amb la vida quotidiana des de múltiples esferes, la social, l’econòmica, la cultural, la política, etc. Restringir aquesta visió seria tant com demanar que el Cercle Eqüestre de Barcelona només es dediqués a parlar de cavalls, el Cercle d’Economia només a Economia i, a la nostra ciutat, el Centre d’Estudis exclusivament a fer estudis o Tres quarts per cinc quarts a divulgar la pràctica dels sudokus. FIC és una entitat ciutadana que s’interessa també per la informació i la comunicació, però no només com és obvi, de la mateixa manera que 3/4×5/4 divulga espais de debat, de reflexió, de lletres o de música, perquè li interessa la ciutat com a nosaltres.” L’explicació de gener, com s’ha vist, no ha servit de res perquè el secretari segueix obeint l’alcalde —i es podria oposar legalment— i l’alcalde necessita que l’obeeixin per poder argumentar que no vol molèsties al ple municipal que governa amb mà de ferro, tal com ho fa el partit socialista a l’Hospitalet, des de l’any 1979.

La Junta Directiva de FIC ha fet circular aquest matí un comunicat/nota de premsa, que s’adjunta al final d’aquest escrit, i ja ha decidit que seguirà demanant la paraula a tots els plens municipals i demanarà als grups polítics de l’oposició que posin un fre legal però inexorable, a la deriva autoritària de l’alcalde Quirós, que ja ha mostrat el seu talant arbitrari i restrictiu amb unes quantes organitzacions i entitats de la ciutat. La pròpia entitat ja ha anunciat per les properes setmanes el lliurament d’un document dirigit directament als grups polítics d’oposició —que son els que amb els seus 14 vots poden parar l’aprovació del nou reglament de participació—, on s’insta, amb esmenes concretes a l’articulat del nou Reglament, a que aquest document que regula la participació perdi el caràcter restrictiu, arbitrari i dirigista que vol continuar mantenint el govern local.

Alhora, l’entitat està valorant fer una crida a la ciutadania descontenta —que comença a ser molt nombrosa a la ciutat— per tal de convergir en un acte cívic que posi contra les cordes un govern que no solament demostra la seva incapacitat permanent sinó que, a més, mostra la seva cara més autoritària i restrictiva.

COMUNICAT/NOTA DE PREMSA DE FIC

El percentatge de denúncies sembla no modificar-se gaire respecte de l’enregistrat l’any 2024, però és un 46% del total del Baix Llobregat, sobre un 35% de la població total

Durant els tres primers mesos d’aquest any, s’han enregistrat als jutjats de l’Hospitalet 264 denúncies de dones víctimes de violència de gènere —al voltant de 3 denúncies diàries de mitjana—, de les quals 223 es van realitzar a través d’atestats policials per denúncia de la pròpia víctima (84,5%), 19 per intervenció policial directe (7,2%) i 22 mitjançant un comunicat de lesions rebut directament al jutjat (8,3%). En 36 d’aquests casos, la víctima es va acollir a la dispensa de declarar obligatòriament com a testimoni, dada que representa una ratio del 0,14 del casos. D’aquestes 36 denúncies on la víctima demanava no declarar, 30 corresponien a dones de nacionalitat estrangera i 6 a dones espanyoles. Del total de les 264 denúncies del trimestre, 200 corresponien a dones de nacionalitat estrangera i 64 a dones espanyoles.

En el 8,2% dels casos la víctima denunciava directament el marit; en el 21,3% dels casos, la parella ja s’havia trencat. D’altra banda, en el 27,9% de les denúncies encara existia una relació afectiva, mentre que en el 42,6% dels casos aquesta relació afectiva ja era inexistent, si més no per una de les parts.

En aquests primers tres mesos de l’any es van registrar també 156 sobreseïments lliures —que poden correspondre a casos de mesos anteriors—, 8 per no haver indicis de delicte (2,1%) i 148 per no quedar justificats de manera directa (39,4%) que s’arxiven provisionalment. Hi ha hagut també un 0,8% de sentències absolutòries i un 8,2% de condemnatòries. Un altre 24,7% de les sentències o autos han acabat elevant-se a l’òrgan competent.

La comparativa amb els quatre trimestres del 2024 expressa xifres molt semblants de denúncies globals però algunes diferències sobre la nacionalitat de les denunciants. Durant tot l’any van haver 1051 denúncies, però mentre que a l’any 2024 les dones denunciants procedents d’altres països van ser 658 per 393 les nacionals, ara semblen haver-se disparat els casos de victimització entre el col·lectiu immigrat. També aleshores, 738 denúncies van ser posades per denúncia de la víctima, 159 per intervenció directa de la policia i unes altres 154 amb una comunicació de lesions directament al jutjat.

Si es compara amb xifres de l’entorn, l’Hospitalet registra en el primer trimestre d’aquest any gairebé la meitat (46%) de les denúncies registrades a tota la comarca del Baix Llobregat per aquest mateix motiu: 264 enfront de 574 dels 30 municipis de la comarca oficial. La xifra de població censada al Baix Llobregat supera els 850.000 habitants, mentre que a l’Hospitalet ja se sobrepassen els 300.000 (un 35% del total). La xifra contrasta amb el nombre de serveis d’atenció especialitzada contra la violència de gènere de la comarca oficial respecte de l’Hospitalet on ni tan sols hi ha un SIE (Servei d’Intervenció Especialitzada). Als 30 municipis del Baix Llobregat hi ha, en canvi, 16 Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i dos SIE (un a Sant Boi i l’altra a Sant Feliu), de manera que l’atenció a les víctimes de violència de gènere té a la comarca oficial una cobertura molt més destacada.

Pel que fa als registres sobre immigració —on s’observen clares diferències en la procedència de denunciants de violència de gènere— cal constatar que la mitjana del Baix Llobregat se situava l’any 2024 a l’entorn del 13% de mitjana —amb algunes puntes com ara Castelldefels (sobre el 25%), Martorell (a l’entorn del 19%) o Cornellà (sobre el 18%)—, mentre que a l’Hospitalet, la mitjana aquest any s’apropa al 28% de població immigrada, amb cinc barris del nord de la ciutat per sobre del 35%.

Totes les dades s’han treballat del recull estadístic trimestral de l’Observatori sobre la Violència Domèstica i de Gènere, organisme depenent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) d’Espanya.

Més de 800 treballadors que està previst que ocupin la nova seu, preocupats per la manca d’espai per aparcar els seus vehicles

L’endèmica falta de sol lliure a l’Hospitalet s’ha tornat a posar de manifest molt recentment amb la incipient protesta dels més de 800 treballadors de la nova seu del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM) que s’acaba de construir a tocar de l’Hospital Duran y Reynals de Bellvitge. Es tracta, com hauran vist els veïns de la zona i tots aquells que sovintegen el lateral de la Gran Via en direcció a Barcelona, del nou edifici de 22.500 metres quadrats que serà la seu de l’empresa pública i que està en procés d’adequació tecnològica per tal d’acollir els serveis centrals i la massa de treballadors sanitaris. Es tracta, per tant, d’un nou servei central per tot Catalunya que acollirà el terme municipal de la ciutat més saturada d’Europa a pocs centenars de metres de la plaça Ildefons Cerdà on comença Barcelona.

El trasllat del servei i dels professionals està sent progressiu aquest estiu però topen amb un problema que ja s’havia posat sobre la taula feia temps i és que el nou edifici del SEM no té pàrking subterrani i, per tant, els professionals que es traslladaran a treballar a la nova seu hauran de deixar el vehicle privat al carrer. El problema no és que hagin de deixar el cotxe fora, el problema és que fora no hi ha espai perquè l’Hospitalet està saturat, Bellvitge queda a l’altra banda de la Gran Via —i tampoc té espai lliure suficient— i la cobertura de la Gran Via encara està a les beceroles. Per cert, el projecte del SEM comptava amb el soterrament de la Gran Via i la utilització de part de l’espai públic que es generaria, aspecte aquest que mai va transcendir —sempre es deia que l’espai lliure beneficiaria els vianants i no pas els cotxes— i que posa sobre la taula un altre dels greus inconvenients del Biopol Gran Via que és la manca d’espai pels vehicles que potencialment es mouran per la zona el dia —si hi arriba— que tot l’espai lliure acabi convertint-se en torres d’oficines, hotels o zones comercials.

Ara per ara, la protesta dels empleats que s’han de traslladar al SEM, ja s’ha fet palès després que des dels inicis de la construcció alguns posessin de manifest que el projecte del CatSalut no comptava amb un pàrking soterrat que resultava imprescindible per desplaçar centenars de treballadors en un espai tan impossible com és el territori hospitalenc. De fet, la nova seu del SEM va comptar amb el finançament de fons europeus que son molt estrictes respecte de la utilització del projecte constructiu. Si hi cal un pàrking, s’ha de  justificar pels vehicles del propi servei però no pas pels treballadors que, en aquest cas, ho tenen molt complicat per poder aparcar a la zona.

Pel que ha transcendit, ja hi ha alguna promotora que està tractant d’aconseguir permisos municipals per construir un pàrking privat per la zona, només que, per la zona no hi ha cap espai, com no sigui alguna zona propera enjardinada sobre la qual hi ha una amenaça real de desaparició coneixent la sensibilitat municipal.

Cal recordar que hi ha una línia de metro que arriba fins l’hospital de Bellvitge però que per accedir al SEM cal travessar la Gran Via per un espai avui per avui intransitable. L’alternativa per molts dels futurs empleats del nou edifici del servei d’atenció urgent extra-hospitalària i del transport sanitari de Catalunya, ha estat intentar aconseguir una plaça llogada a l’interior del pàrking de l’ICO que és a tocar, però el pàrking de l’ICO també es troba en aquests moments saturat del tot, per la qual cosa les possibilitats d’assegurar-se un espai on poder aparcar de manera habitual s’estan donant per impossibles. Elegir l’Hospitalet de Llobregat per ubicar serveis centrals és el que té.

L’AMB proposa la figura d’un mediador per apropar postures entre treballadors i empresa i li recomana que no crispi l’ambient amb acomiadaments

Un centenar de treballadors de Moventis es van manifestar ahir a les portes de l’Ajuntament per reclamar una actitud constructiva de l’empresa, que eviti la radicalització del conflicte, mentre iniciaven el seu primer dia de vaga que tindrà continuïtat avui. El comitè de vaga no descarta convocar una vaga indefinida a partir del setembre si s’aprova en assemblea i, com a mínim, preveuen noves aturades el mateix mes si no hi ha avenços en la negociació.

De moment, els busos van funcionar ahir amb serveis mínims d’un 40% del servei en les hores puntes i d’un 20% la resta del dia enmig de la solidaritat de la ciutadania que ha entès perfectament les constants reclamacions de la plantilla, contestades per l’empresa amb mesures de represàlia i dos acomiadaments.

L’Ajuntament ha demanat mesures dràstiques a l’Àrea Metropolitana per tal que l’empresa se sotmeti a controls diaris del servei, i estudiï a fons el contracte per si convindria rescindir-lo per flagrant incompliment de l’adjudicatària. Per la seva banda, l’AMB ha emès posteriorment un comunicat on proposa la incorporació d’un mediador que sigui capaç d’apropar posicions entre empresa i treballadors i fa una crida a l’entesa i a la responsabilitat de les parts, sense que es pronunciï, però, sobre la rescissió del contracte. Demana, això sí, la rebaixa del nivell de conflictivitat i evitar mesures que deteriorin les condicions del servei com ara els acomiadaments i recorda a la ciutadania que ja ha imposat dues sancions de 85.000 euros a l’empresa per problemes detectats en les línies M12 i M14.

El principal grup de l’oposició ja va reclamar fa uns dies una postura més dràstica per part de l’Ajuntament en el sentit de exigir a l’AMB un servei d’autobusos digne a la segona ciutat de Catalunya pel nombre d’habitants. Van denunciar el mal estat dels autobusos, l’incompliment constant de les freqüències de pas que comporta una massificació de totes les línies i l’actitud intransigent de la companyia que agreuja el conflicte amb els treballadors. Per part de Moventis, l’empresa s’ha queixat reiteradament de l’actitud intransigent de la plantilla i fins i tot ha acusat als treballadors de vandalitzar la flota causant desperfectes. El mateix ajuntament ha reconegut recentment que s’ha detectat un augment dels accidents en l’interior dels autobusos en aquests darrers mesos.

El que sembla evident és que des que es va signar el nou contracte del servei de transport a la ciutat amb la nova companyia tot han estat problemes. Com a conseqüència d’aquest fet, el govern local acaba de posar sobre la taula la rescissió del contracte però d’una manera tan tèbia, que l’AMB ni tan sols ho ha posat de manifest en la nota de premsa de resposta a la pressió municipal. Els treballadors ho tenen bastant més clar. La concentració de la plaça de l’Ajuntament no feia més que reclamar “Moventis fuera de l’Hospitalet”, perquè negociar amb una empresa que manté una posició dura, que fa servir la màxima represàlia com és l’acomiadament de treballadors, que permet que el servei es deteriori pel que fa a les freqüències o l’estat dels combois, o les pressions sobre la plantilla pel que fa a horaris, torns i vacances, no permet mantenir moltes esperances sobre la possibilitat d’acords.

El Comitè d’empresa ja va expressar el seu recel sobre la subrogació de la plantilla, en el moment del canvi d’adjudicatari

Les vagues del transport al Baix Llobregat ja son un clàssic i aquest divendres 11 i el dissabte 12, es registrarà la darrere —de moment—, que han convocat novament els treballadors de Moventis després del fracàs de les negociacions amb l’empresa.

En un comunicat conjunt que han signat les seccions sindicals de CCOO i CGT criden al conjunt de la plantilla a concentrar-se entre les 9 i les 10 del matí a la cotxera de la companyia per manifestar-se entre 11 i 13h a la plaça de l’Ajuntament com ja han fet desenes de vegades des que es van iniciar els primers conflictes a l’abril del 2024, pràcticament arran que la companyia guanyés l’adjudicació.

Les raons de la vaga, presentades ja davant les autoritats laborals son, segons els treballadors, un abús de l’empresa en matèria disciplinària i la posterior repressió laboral amb l’acomiadament d’un delegat sindical i d’un inspector; l’aplicació d’un calendari laboral fora de quadrant; un acord d’aparcament incomplert; la manca d’adequació dels temps de recorregut i relleus que incloguin computar el temps efectiu de treball, el de preparació del matí i el de proveïment i aparcament a l’acabar la jornada; la necessitat d’una formació idònia pels treballadors que s’incorporen nous a la plantilla i un manteniment correcte dels vehicles que garanteixin la seguretat dels conductors i dels viatgers.

Els sindicats insisteixen que les reclamacions, ben conegudes per l’empresa, afecten la totalitat dels treballadors, més enllà del tipus de contracte que tinguin, i es queixen que després de l’adjudicació del concurs no es van respectar les condicions de subrogació de la plantilla, denuncien modificacions substancials de les condicions de treball sense haver-se observat la totalitat de la normativa de l’Estatut dels Treballadors que ho regula; es queixen de l’eliminació unilateral de les tandes de vacances entre juny i setembre; també de les quinzenes i de la possibilitat d’escollir serveis; denuncien que l’empresa ha obert expedients de manera indiscriminada, han imposat jornades i torns descompensats; vulnera els drets del personal que està de baixa mèdica deixant-los sense servei quan es reincorporen i denuncien així mateix el retall dels horaris de les línies, sense pauses de descans, de manera que provoquen una situació d’estrès greu als conductors.

La crida a tota la plantilla a secundar la vaga inclou naturalment la demanda de readmissió dels acomiadats i especialment un canvi d’actitud de l’empresa per l’ingent llistat de queixes acumulades i la manca d’actitud negociadora que, per la seva banda, l’empresa ha negat reiteradament.

Mentre ha durat el conflicte, Moventis ja ha rebut una multa de l’AMB de 85.000 euros i una denúncia molt recent de la policia local perquè van detectar un vehicle en un pèssim estat de conservació amb els pneumàtics en greu perill de rebentar, danys que son habituals en bona part de la flota.

L’enfrontament treballadors-empresa no es pot considerar sorprenent en aquest sector, ni tampoc en aquesta empresa. Estem parlant d’una companyia que va iniciar Miguel Martí Adell, l’avi dels actuals empresaris l’any 1923 —l’any de la Dictadura de Primo de Rivera— a Sabadell i, per tant, que ja ha complert 102 anys, passant d’una modesta empresa de transport municipal a un complex entramat d’empreses que tenen activitat en el sector de l’automòbil i la mobilitat, a bona part de Catalunya (Barcelona, Girona i Lleida), a altres parts de l’Estat (Navarra, Astúries, Euskadi i Illes Balears, per exemple) i a l’Aràbia Saudi i els EAU.

El pare dels actuals gestors de la companyia —fill del fundador— ja se les va veure a principis dels 80 amb el reconegut alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, i després l’empresa ha tingut reiterats conflictes, amb vagues i acomiadaments a bona part del Maresme (Premià, Mataró) i també al Vallès (Sant Cugat, Cerdanyola, Castellar, Badia, etc). Quan l’empresa va resultar l’adjudicatària del contracte, a l’abril de l’any passat, els 286 treballadors de la plantilla de l’anterior concessionària ja van mostrar un punt de preocupació. L’AMB es comprometia a abonar 300 milions d’euros per 7 anys de servei —prorrogable altres 3— de les 13 línies de bus de la ciutat. L’aleshores president del Comité d’empresa de Rosanbús —l’anterior adjudicatària—, Eduard Minguillón, va explicar que la subrogació de la plantilla quedava garantida per les condicions del concurs però aquell grup de treballadors feia 30 anys que es mantenien amb l’anterior concessionària i no sabien exactament com els aniria en el futur. Alguns dels membres antics de la plantilla ja havien tingut uns quants conflictes amb l’anterior empresa Avanza i el comitè de empresa reclamava a l’AMB que fiscalitzés el servei i exigís a l nova adjudicatària un tracte digne als treballadors i als 12 milions d’usuaris anuals del transport públic a la ciutat.

Son justament aquestes obligacions de la subrogació de la plantilla la que, segons els sindicats, s’han vulnerat des del primer dia. El recel va començar abans fins i tot de l’adjudicació quan la mateixa Mesa de Contractació va considerar que l’oferta presentada per Marfina Bus (Movestis) era “anormalment baixa” i “clarament desproporcionada”, qüestions que podien fer pensar que hi hauria problemes. L’AMB va reclamar un estudi econòmic de viabilitat per justificar l’adjudicació i finalment va acceptar la proposta.

Al mateix abril van començar els problemes com ja ha explicat aquest digital en diverses informacions. Va haver reduccions en les nòmines i pressions als conductors i seguidament una demanda contra els representants sindicals per part de l’empresa. Moventis reclamava una indemnització a set delegats del Comitè de Vaga de 400.000 euros per les pèrdues empresarials justificades durant el conflicte dels mesos de gener i febrer d’aquest any, entre les quals figuren desperfectes sobre les instal·lacions i la flota o, per exemple, les despeses de publicitat per avisar als usuaris de les restriccions en el servei.

En el fons del conflicte hi ha la valoració de l’AMB sobre les baixes econòmiques —valoració de la part objectiva— que son finalment les que s’imposen en l’adjudicació de les empreses. De fet, durant els darrers 30 anys la concessionària era Rosanbus SL que en el darrer concurs havia tornat a ser l’empresa millor puntuada en la part subjectiva —que implica la competència en el servei— però va ser desbancada per Moventis pels criteris econòmics, quan sembla evident que les baixes per criteris econòmics acostumen a recaure directament sobre la qualitat del servei i, conseqüentment, sobre l’estabilitat de la plantilla de treballadors. D’aquesta manera, el conflicte del transport a la ciutat té una responsabilitat directa sobre el desacord entre empresa i treballadors però d’una manera subsidiària sobre la manera d’adjudicar contractes per part de l’AMB.