CONFINAMENT GALLINACI

El ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha decretat el
confinament, a partir d’aquest dijous, de l’aviram que es cria a
l’aire lliure a totes les explotacions de l’Estat…”

                                          Leandre Ibar Penaba

(Diari Ara, 13/11/2025)

Fins i tot les nostres gallines
diuen que estan tan malament,
que no es curen amb aspirines
i els hi cal un confinament.

A la plaça l’ou gallinaci
val més que la plata i que l’or,
més que un ovari de cetaci
i que un testicle de tauró.

Avui una truita és un llustre,
Ai, maleït ou de Colom!,
que només pot menjar un il·lustre
membre del govern de tothom.

Les gallines es manifesten,
el galliner està esvalotat,
i galls i gallines s’entesten
en tornar a les eres i els prats.

Jordi Guillot i Celestino Corbacho recorden la mort del dictador fa 50 anys

L’Estaca ha volgut celebrar el cinquanta aniversari de la mort del general Franco que fins el darrer dia va estar dirigint l’Estat dictatorial que va fundar arran de la seva victòria a la Guerra Civil del 36, amb una petita entrevista a dues de les personalitats públiques més rellevants de la ciutat, pel que fa al rang adquirit en l’àmbit polític.

Jordi Guillot Miravet, que va treballar a l’Hospitalet, va dirigir l’organització local del PSUC, va ser regidor a l’Ajuntament, va ser fundador d’Iniciativa per Catalunya, posteriorment senador i actualment és membre del Consejo de Estado des de l’any 2018 i Celestino Corbacho Chaves, que va ser alcalde de la ciutat entre 1994 i 2008, president de la Diputació de Barcelona (2004-2008), diputat al Parlament en quatre legislatures i ministre de Treball (2008-2010) en el gabinet de José Luis Rodríguez Zapatero.

A tots dos els hem fet les següents set preguntes, i a continuació afegim les seves respostes.

  1. Com recordes aquell dia de fa 50 anys?
  2. Quina opinió has anat consolidant del dictador com personatge històric?
  3. Penses que encara queden moltes coses per aclarir de la seva mort?
  4. Quins aspectes destacaries del procés que es va posar en marxa arràn la mort de Franco?
  5. Que penses del projecte acabat de presentar de la resignificació de Cuelgamuros?
  6. Què opines de la decisió del govern de prohibir l’existència de la Fundación F. Franco?
  7. Quines raons consideres que pesen, pel fet que gent jove que no ha viscut la dictadura tingui una bona opinió del general sublevat contra la República?

Jordi Guillot

  1. Tenia 20 anys i militava al PSUC. Recordo en primer lloc els dies i dies escoltant els partes mèdics i les especulacions amb els companys, de quant duraria viu. Recordo la cara compungida de la mare de la meva companya, quan ens van donar la noticia de la mort de Franco i la rabiosa alegria amb què la vaig rebre. Que vaig agafar el cotxe per donar una volta per la ciutat per veure si notava alguna cosa… la veritat es que en el recorregut que vaig fer, la normalitat era total. Les trucades i les converses, les rialles, la alegria del moment. No sé si és massa piatós dir-ho, però el volia i el volíem ben mort. Conscient que s’iniciava una nova etapa, però ignorant de què es el que calia fer.
  2. La meva opinió sobre Francisco Franco és molt negativa. Com a persona el valoro com un esser dolent, sense principis i covard. Un despiatat oportunista que va saber aprofitar el vent a favor de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista per guanyar la guerra, i la guerra freda per consolidar-se. La seva dictadura segurament és un dels períodes més negres de la nostra història.
  3. De la seva mort crec que el fonamental que cal saber és que es va morir al llit i d’una malaltia. Qüestions com si li van allargar l’agonia més enllà del necessari, el temps que va passar entre la seva mort i quan es va informar al país o altres, son temes interessants a conèixer però que no modifiquen la història.
  4. Nicolás Sartorius en una recent entrevista deia “Franco murió en la cama, pero la dictadura murió en la calle”. Estic totalment d’acord. Tots els intents del règim per perpetuar-se, van fracassar. Les mobilitzacions de tot tipus van deixar clar que no hi havia un altre camí que el de la llibertat. L’oposició antifranquista, especialment els comunistes, va entendre que aconseguir la democràcia era l’objectiu principal i que calia subordinar altres qüestions per assolir aquest objectiu.
  5.  Sobre la resignificació de Cuelgamuros no n’estic massa informat. El que si defenso es haver acabat amb la vergonya del Valle de los Caidos i dedicar aquest espai a un espai de memòria.
  6. Dono suport totalment a la iniciativa de tancar la Fundació Francisco Franco. Massa s’ha tardat.
  7. Un dels principals reptes democràtics actuals és derrotar aquest corrent d’opinió, molt present en les nostre societats i també entre els joves, receptiu amb els discursos autoritaris. És cert que patim moments d’incertesa, de precarització, de por, de perplexitat. El temps històric s’ha accelerat, les noves tecnologies en son un factor determinant. Creixen les desigualtats. Estem enfront d’una realitat on aquestes inseguretats, el no reconeixement simbòlic, la invisibilitat i el desconcert cultural de determinats sectors socials, fa emergir un “jo prefeixista”.

Celestino Corbacho

  1. Lo recuerdo como un día de esperanza y preocupación. Esperanza porque con la muerte del dictador se acabaría con la dictadura y preocupación por el hecho de que todo el aparato del Estado represor estaba intacto y podía llevar a cabo una purga sobre todas las personas que defendíamos la libertad i la democracia.
  2. No muy diferente de la que ya tenía en aquellos momentos. De un dictador, nada bueno se puede esperar.
  3. Siempre habrá algún secreto que aún no se conozca, pero creo que muy pocos.
  4. Creo que fue un proceso complejo de cesiones por parte de las fuerzas progresistas, también de la complicidad de Adolfo Suárez y del rey Juan Carlos I, para llegar a la implantación de la democracia con las primeras elecciones de 1977. Muchos de los que hoy critican la Transición es porque no la vivieron. Solo hay que recordar que Franco murió en la cama asistido por los mejores médicos y tuvo un funeral de Estado.
  5. Me parece bien y espero que sea un lugar para recordar y aprender.
  6. Ni sigo lo que hace esta Fundación ni mi interesa. En cualquier caso, si en sus actividades contraviene la legislación, que se le aplique ésta con todas las consecuencias.
  7. Creo que tiene más que ver con el momento que estamos pasando de frustración para muchos jóvenes —que ante la falta de expectativas ensalzan las posiciones más extremas—, pero me es muy difícil pensar que esos mismos que ensalzan ese periodo estuvieran dispuestos a vivir con lo que la dictadura prohíbe, como es el bien más preciado para un ser humano que es la libertad.

L’increment de places d’aparcament de pagament a l’Hospitalet s’ha disparat un 78% en el darrer any, i l’afany recaptatori per taxes i multes, un 48% 

Sonia Esplugas, del Grup Popular, denuncia la pressió fiscal de la ciutadania i la incapacitat per cobrir les necessitats que presenta el municipi

Malgrat que els superàvits comptables de l’ajuntament de l’Hospitalet fa uns quants anys que es dediquen exclusivament a amortitzar deute, enlloc de fer servir els excedents per fer les inversions que la ciutat necessita, l’afany recaptatori no decreix, ans al contrari. Sobre els preus excessius que el govern local aplica a la taxa de residus sense haver rebaixat l’IBI, caldrà afegir la política d’aparcaments amb l’aplicació —ja fa un mes llarg— de les noves zones verdes i blaves, a tots els districtes excepte el de Bellvitge-Gornal.

Malgrat que aquest és un greuge comparatiu que ja hem denunciat en aquest digital, i que entra clarament en contradicció amb la mateixa Constitució espanyola en el seu article 14 i en les lleis específiques com la 15/2022, que prohibeix qualsevol discriminació en tots els àmbits d’actuació, s’està aplicant amb l’únic objectiu d’incrementar la recaptació municipal. La realitat és que no s’han implementat en cap barri mesures que contribueixin a facilitar la mobilitat sostenible, a prescindir del vehicle privat, o a possibilitar que aquells que el necessiten per qüestions pràctiques —per exemple els que viuen fora de l’Hospitalet a zones d’escassos serveis de transport públic i han d’arribar a la ciutat— puguin tenir possibilitats d’aparcar de manera gratuïta.

No solament això. Pel que ha explicat el Grup Popular de l’Ajuntament, en un sol any el govern local ha incrementat un 48% els ingressos previstos per multes i taxes d’aparcament i un 78% el nombre de places d’aparcament de pagament. En concret, l’any 2023, l’Ajuntament va recaptar 1.268.050,60 euros per taxes d’aparcament i 541.970 euros per sancions. Aquestes xifres del 2023 s’han incrementat el 2024, passant a recaptar 1.561.116,91 euros per taxes d’aparcament i 1.113.300 per multes. És veritat que la notable incapacitat de gestió del govern ha fet que una part d’aquesta recaptació no sigui efectiva, aspecte que indica que no solament els increments son enormes, sinó que també en aquest punt es produeix discriminació, perquè a uns ciutadans se’ls cobra, i a altres no se’ls arriba a cobrar mai.

Durant aquests dos anys, 2023 i 2024, l’Ajuntament va imposar 30.582 sancions a cotxes estacionats en zones verdes i blaves i, tot això, abans de la nova aplicació de zones verdes i blaves des de l’octubre d’aquest 2025. Segons el Grup Popular i la seva portaveu Sonia Esplugas, durant aquest 2025 s’han perdut 3.851 places d’aparcament gratuït (un 78% d’increment de les places de pagament d’un any per l’altre).

A banda d’aquestes xifres, que resulten en molts aspectes esfereïdores, és imprescindible baixar al dia a dia de la gestió de les noves zones verdes. Resulta que pels veïns dels districtes, aquells que tenen la residència legal, les places verdes son gratuïtes però no així pels residents en altres districtes. També tenen un preu especial pels vehicles de familiars de residents amb una taxa de 0,20 euros per dia. El problema és que, pel que ens han explicat diversos usuaris, les màquines expenedores sovint no funcionen i en molts casos es veuen obligats a aparcar sense tiquet. La veritat és que, pel que també ens han explicat, estranys son els casos en els que reben sancions, previsiblement perquè els gestors del sistema deuen saber que les expenedores no son gaire de fiar. A banda, els familiars de residents precisen tenir el distintiu que els acredita que, a més, s’ha de recollir en mà i per la mateixa persona que ha fet la sol·licitud prèvia o persona autoritzada.

En definitiva, l’esperit recaptatori no s’atura, però en canvi el mecanisme de gestió deixa molt que desitjar. Tot plegat posa l’usuari en una situació de clara inseguretat i el sistema d’aparcaments, pel que sembla, com tot en aquesta ciutat: en el caos.

La Sindicatura de Greuges de Catalunya crida l’atenció a l’equip de govern per la vulneració de la norma que permet la participació de les entitats ciutadanes

El rigorisme en l’aplicació d’algunes peticions de paraula contrasta amb la vulneració de la normativa quan beneficia al partit del govern municipal

L’equip de govern havia anunciat diverses vegades fa uns quants mesos que, abans d’acabar el 2025, estaria llest el nou Reglament Orgànic de Participació Ciutadana que regula entre altres, el dret a la informació, la petició i la participació ciutadana, la iniciativa popular i el dret de consulta, l’organització i el règim jurídic dels districtes, el consell de ciutat i les taules de participació, així com el registre d’entitats ciutadanes. Abans de l’estiu es van donar a conèixer les conclusions del procés participatiu, posteriorment s’havia de redactar el nou Reglament tenint en compte aquests conclusions i era preceptiu obrir un període d’informació pública per rebre al·legacions abans de recollir les esmenes i portar el nou Reglament al ple municipal per ser aprovat. El procés participatiu va anar més o menys ràpid, segurament perquè a l’empresa encarregada li anava bé acabar i facturar el més aviat possible.

Tal com estan les coses, no serà fàcil que el nou Reglament s’aprovi ni tan sols l’any 2026 perquè, hores d’ara, encara no es coneix el nou text i, per tant no s’ha obert el període legal d’al·legacions. Urgeix el nou Reglament, entre altres coses, perquè l’equip de govern fa servir textos que aplica amb el màxim rigor que, acabem de descobrir, vulneren algunes normes superiors.

Ho acabem de descobrir perquè l’entitat que edita aquest digital, el Foment de la Informació Crítica, ha rebut aquesta setmana passada un informe de conclusions de la Síndica de Greuges de Catalunya, en resposta al recurs que l’entitat va elevar a aquest organisme queixant-se de la intransigència feta servir en les denegacions de paraula al ple municipal, avalades pel Secretari de la Corporació, que suposen un gravíssim atemptat contra el dret legítim a la participació ciutadana als plens municipals de les entitats més actives i representatives de la ciutat. En concret, FIC va queixar-se a la Sindicatura de Greuges de Catalunya, que al desembre del 2024 se li va negar la participació al ple ordinari al representant de l’Escola d’Adults de Can Serra que prenia la paraula en nom de l’entitat, justament perquè segons el Reglament de Participació Ciutadana, cal que les persones que vulguin prendre la paraula al ple municipal vagin en representació d’entitats ciutadanes degudament registrades i amb dos anys d’antiguitat com a mínim.

Pel que comenta la Sindica de Greuges de Catalunya, “la limitació a l’exercici dels drets de participació en el torn de precs i preguntes al ple” segons està regulat a l’Hospitalet de Llobregat “no s’adequa a la normativa vigent”. I afegeix que “hem considerat que és una decisió (la de l’alcalde Quirós) que limita la llibertat d’expressió i el dret de participació de la ciutadania en els assumptes públics, reconegut per la CE i per l’EAC”. (Document complet)

Aquest informe s’ha enviat igualment a l’Ajuntament i, directament, la Sindicatura es permet suggerir a l’equip de govern “que proposeu vies de reforma del ROPC en les línies establertes en aquesta resolució, a fi i efecte de garantir, sempre, la participació de la ciutadania en el marc d’allò establert a l’article 228.2 del RD 2568/1986, plenament vigent per als ens locals de Catalunya” i, alhora, “deixar d’aplicar la regulació del ROPC referida i garantir el dret de totes les entitats inscrites en el registre municipal d’entitats en els termes establerts en l’article 228,1 del RD 2568/1986, independentment del temps transcorregut des de la data de la seva inscripció”.

Amb aquest informe de la Sindicatura es posa clarament de manifest el criteri restrictiu de l’actual Reglament i l’arbitrarietat de l’alcalde i del Secretari de la Corporació a l’hora d’interpretar una norma que està en flagrant contradicció amb la llei superior i que resulta incomprensible que no coneguessin en el moment de la denegació. Es posa de manifest, així mateix, el rigorisme de l’alcalde i del Secretari de la Corporació que, per unes coses, resulten inflexibles i, per altres, com ara passar-se per alt el permís necessari perquè el PSC instal·li taules informatives al carrer, tenen la suficient màniga ample. Una màniga ample que, en comparació amb les limitacions a la llibertat d’expressió i de participació als plens municipals, a les sessions dels districtes i fins i tot a la regulació del temps d’intervenció en les paraules donades, resulta clarament escandalosa.

Perfecte per ensopegar

Al nostre davant. Un home gran va ensopegar i menys mal que no va arribar a caure. I si va passar quan nosaltres érem presents, quantes ensopegades no hi haurà al cap dels dies. Fins que algú es trenqui una cama, o un braç, reclami a l’Ajuntament, i ens consti a tots els ciutadans pagar-li al reclamant el que és de justícia. Parlant de justícia. Aquesta foto correspon a la zona de la Ciutat de la Justícia a tocar del metro i porta tal com es veu a la foto uns quants mesos. Si, és veritat, els rajols s’aixequen perquè a prop i a arbres que creixen i els arrels provoquen aquest problema. Per això mateix l’equip de govern hauria de tenir un sistema de manteniment que tingui en compte aquesta circumstància. Doncs, ja veieu… Una més…

MEMÒRIES DEL REI JOAN CARLES

Joan Carles, el rei barrut,
Publica les seves memòries,
Lladre, putero i tan sorrut
de la història, les escòries.

Sempre fidel al dictador,
Que fou qui el va fotre a la trona,
Amb el “cara al sol” dins del cor,
Rovell de l’ou de la corona.

Malgrat cobrar dels espanyols,
Has defraudat calés a hisenda.
Ai Campechano, amb tants fillols,
I tu anar fornicant de renda.

Ara, l’equip de govern es gasta gairebé 85.000 euros per un nou capítol de promoció dels projectes de l’alcaldia, aquest cop amb La Vanguardia

S’editarà un suplement de 16 pàgines que li costa a la ciutadania 35.000 euros, gairebé 2.200 euros per pàgina, per tornar a prometre el Pla del Samontà

Com que no va haver prou amb l’afterwork que l’equip de govern va contractar amb El Periódico per celebrar el títol de ciutat a finals d’octubre, ara l’alcaldia ha portat a la darrere Junta de Govern del passat 5 de novembre un expedient de contractació del servei de “Trobades La Vanguardia. Agenda 30-50” en el marc del centenari de ciutat. Per cert, que l’expedient indica que les Trobades amb La Vanguardia el que volen celebrar son els 100 anys de la fundació de l’Hospitalet com a ciutat, quan el municipi de l’Hospitalet, amb títol o sense títol, ja existia —ja havia estat fundat— com a tal, des de feia segles.

Per fer aquestes Trobades, que culminaran amb un especial de 16 pàgines que editarà el rotatiu, l’Ajuntament ha aprovat un pressupost de 84.700 euros, dels quals 35.000 estan destinats a pagar la publicitat de l’especial on l’alcalde vol celebrar el títol de ciutat i seguir explotant els projectes de futur de la ciutat. Les Trobades amb La Vanguardia, que presenten un objectiu semblant a l’afterwork de El Periódico, sortiran una mica més barates per la ciutadania que l’acte del Joventut el passat octubre. En concret, gairebé 50.000 euros. Cada pàgina del suplement de La Vanguardia sortirà més o menys a 2.200 euros. Si es té en compte que la mitjana de l’IBI a l’Hospitalet se situa al voltant dels 470 euros per família i any, el suplement de La Vanguardia equival al que paguen 74 famílies hospitalenques, només per aquest concepte, al qual aquest any cal afegir el notable increment de la taxa de residus.

Després que el ritme de queixes ciutadanes no para d’augmentar a tots els nivells, que l’alcalde només pensi de quina manera regar els mitjans de comunicació generalistes per tal que el seu missatge pugui transcendir, comença ja a preocupar fins i tot a la seva clientela més directe, segons ha pogut constatar aquest digital en converses amb militants de relleu del PSC, que considera que l’alcalde i el seu equip potser haurien de ser més prudents sobretot després de les crítiques que va rebre l’afterwork de només fa quinze dies.

L’equip de govern és conscient que la celebració del Centenari de ciutat resulta controvertit però, no obstant això, no s’ha estat d’invertir recursos: en el darrer ple es van comentar els 70.000 euros gastats per un vídeo immersiu del Centenari, més enllà del que ja va costar el logotip que és una burda còpia d’un que ja va fer servir la Ford fa uns quants anys, a banda dels panells de fotos antigues que s’han repartit pels barris.

I en el punt oposat, la crítica constant per la ineficàcia i el desinterès, com va posar de manifest el portaveu d’ERC en el darrer ple. Allà va explicar que, mentre els ciutadans hauran de pagar més per la taxa de residus, no s’han exhaurit els 236.000 euros que l’Ajuntament havia destinat com ajuts a les famílies vulnerables per l’habitatge habitual. D’aquest capítol han sobrat 100.000 euros en una ciutat tan necessitada de suport, especialment perquè l’Ajuntament no ha fet cap campanya i perquè les famílies desconeixen la possibilitat d’ajuts.

D’altra banda, també des d’ERC s’han fet ressò del degoteig constant de renúncies de paradistes dels mercats municipals. “El comerç de proximitat s’apaga mentre les parades tanquen i continuen buides durant mesos, per la lentitud dels tràmits i la manca d’impuls del govern”, han afirmat.

Quirós explica que s’invertiran 350 milions d’euros en el Pla del Samontà, una xifra més aviat ridícula per fer front a les autèntiques necessitats del territori

Segons el PP, l’equip de govern ha renunciat a les subvencions del Pla de Barris, que podrien ajudar a finançar un projecte que mai s’ha presentat públicament

Al voltant de 350 milions d’euros en 10 anys —una quantitat ridícula— és la xifra que va anunciar l’alcalde Quirós per l’impuls del Pla Samontà durant la seva intervenció en l’Smart City Expo World Congress que va tenir lloc a Fira de Barcelona entre el 4 i el 6 de novembre. Fa molt poc es van anunciar 15 milions per invertir l’any vinent —12 de l’Ajuntament i 3 de la Generalitat— en aquest pla que condueix el Consorci per la Reforma de la Gran Via i el Samontà i del qual no hi ha manera que es produeixin concrecions. Han demanat informació els veïns de les zones directament afectades, les associacions de veïns de Pubilla Casas, La Florida i Collblanc-La Torrassa, els grups municipals de tot els colors i fins i tot fa més d’un any que l’Espai de Ciuitadania —coordinadora que aplega més de mig centenar de les entitats més actives de la ciutat— va demanar al tinent d’alcalde José Antonio Alcaide, cita per que expliquès el contingut del projecte, una cita que s’ha anat ajornant diverses vegades fins que, hores d’ara, encara no tingui data per concretar-se. (Foto: David Quirós en el congrés Smart City)

De fet, se saben molt poques coses sobre el contingut del que ja es coneix com Pla del Samontà, més enllà del propòsit eteri que duri 10 anys (2025-2035), de l’objectiu d’intervenir en la zona més saturada de la ciutat no solament des del punt de vista urbanístic sinó comercial, sòcio-econòmic i de millora de la sostenibilitat; de la necessitat de rehabilitar al voltant de 4.000 habitatges i de les actuacions previstes per l’any vinent consistents en remodelar algunes zones verdes i espais urbans.

Quirós va explicar en l’Smart City, que es tracta d’un projecte que pretén incloure inversió pública i no només municipal —la Generalitat ja s’ha compromès per l’any 2026— i també privada, i que el primer apunt de 350 milions podria ampliar-se perquè les necessitats seran probablement molt superiors i els recursos més aviat limitats.

La realitat és que es tracta d’un projecte que té tota l’aparença d’estar molt verd, de portar-se d’amagat i de no presentar uns perfils molt concrets sinó més aviat tot el contrari. I això fa que qualsevol anunci soni novament a fum, perquè no s’ha presentat cap memòria d’actuació ni es coneix el recorregut del projecte.

De fet, el Pla del Samontà ha de comptar també amb l’obligada remodelació de la pastilla de Can Rigalt, on es preveu l’edificació de nous habitatges, però també hauria d’incloure projectes d’esponjament urbà de la zona més densificada d’Europa, la rehabilitació d’espais habitats que son clarament infrahabitatges i solucions de mobilitat. I tot plegat, tenint en compte que s’ha de donar resposta al clam veïnal d’aquesta part de la ciutat, sobre el nou hospital general de l’Hospitalet o al clam dels comerciants i paradistes per donar resposta a la remodelació dels mercats, especialment el mercat de Collblanc.

Per acabar-ho d’adobar, la portaveu del PP, Sònia Esplugas, ha denunciat la renúncia a 25 milions del Pla de Barris —el passat agost l’equip de govern va explicar que s’hi adheria— que podrien servir per accelerar el Pla del Samontà, cosa gens incompatible, com defensa el PP, amb el pla que impulsa la Generalitat a tot Catalunya.

De fet, la portaveu popular “ha lamentat la manca de rumb del govern socialista” que es posa de manifest amb “la improvisació constant d’un alcalde que porta un any i mig venent un projecte que no està concretat”.

Finalment, convé explicar també que, com es va denunciar en el darrer ple, l’Hospitalet ha pagat 43.505 euros de recursos públics per tenir presència a l’Smart City on, l’alcalde, ha pogut tornar a fer declaracions. És el cost de l’estand de 120 metres quadrats, que ha fet servir durant 3 dies en un recinte que forma part de l’àmbit territorial del municipi i que està finançant a base d’invertir milions d’euros en l’empresa Fira2000, deficitària, mentre que no té cap pes en Fira de Barcelona, que és la societat veritablement rendible.

Com és evident, dues compareixences de l’alcalde en només una setmana —al Joventut, amb l’afterwork, i a l’Smart City de la Fira— per explicar gairebé el mateix que porta explicant des que es va fer càrrec de la presidència del Consistori.

El Parc de la Torrassa, un testimonio de la degradació del barrio

No hace muchos dias, la asociación STOP Degradació Collblanc-La Torrassa ha denunciado públicamente la situación del Parc de La Torrassa (en la foto se puede ver los candados rotos que protegen el recinto por la noche) donde se producen continuamente botellones hasta altas horas de la madrugada, con instalaciones rotas y peligrosas para los niños, suciedad e incivismo constante, puertas de seguridad destrozadas y vecindario que no puede dormir por la música y los gritos. Tal y como manifiestan los integrantes de la asociación, en vez de un espacio verde para todos, se ha convertido en una mal sueño para los residentes.

Desde STOP Degradació Collblanc-La Torrassa exigen mayor presencia policial nocturna, mantenimiento urgente de las instalaciones, medidas reales contra el incivismo y recuperar el parque para el vecindario

AU MAZÓN A PICASSENT!

A 3 de novembre del 2025, data de la dimissió
de Carlos Mazón, president de la Generalitat valenciana, més d’un any
després de la dana del País Valencià, que va destruir el país i matar
229 persones en col·laboració a la ineficàcia del govern,
principalment valencià.

Van anar a dinar al Ventorro.
No van demanar una pizza,
segurament, més d’un porro
que el senderi vaporitza.

Ressonaven llamps i trons,
va ressuscitar el diluvi
i Vilaplana i Mazón
fent de núvia i de nuvi.

Una païda tan forta,
que encara l’estan desfent.
Hi ha tantíssima gent morta
Per culpa del president!

El barrut ha dimitit.
Frívol i desgraciat,
amb un cervell de mosquit,
i encara mig aboiat.

Diu que no ja pot ni bufa,
diu que ja no aguanta més.
És una víctima llufa,
un immens hipòcrita és.

I ara a esperar la pagueta,
pagassa d’expresident,
amb impostos a baqueta
De tots els contribuents.

Hi ha tantíssima gent morta
per culpa del president
que cridem amb veu ben forta:
au Mazón, a Picassent!