L’Ajuntament s’apunta a aplicar les màximes taxes per pernoctacions hoteleres i pensions, per recaptar més de 3 milions en aquest exercici

Les declaracions, fa uns dies, del regidor d’Agenda Urbana, José Antonio Alcaide, sobre que “és moment de prioritzar la disposició d’espais a la ciutat per la construcció d’habitatges”, malgrat que no resulta sorprenent perquè encaixa perfectament amb la política que porta a terme el govern Quirós, si que ha sobtat, sobretot en el context en que s’ha produït, parlant de la màxima aplicació de la taxa turística als hotels de la ciutat, tan aviat la Generalitat faci l’aprovació definitiva d’aquest increment.

La idea és que l’Ajuntament pugui cobrar el màxim possible per pernoctació als hotels, pensions o apartaments turístics que hi ha a la ciutat, després de l’acord al que van arribar PSC, ERC i Comuns al Parlament de Catalunya i que s’aprovarà previsiblement al mes de febrer per tal que, per Setmana Santa, les taxes puguin ser aplicades rigorosament. La nova taxa duplicarà l’existent i s’aplicarà al llarg de dos exercicis.

Això podria suposar que la recaptació municipal per l’aplicació de la nova taxa turística podria superar aquest any 2026 els 3 milions d’euros a la ciutat, una quantitat que podria servir per poder adquirir sol públic destinat a esponjar els barris o a crear noves zones verdes.

Segons Alcaide, tot el que es recapti amb la taxa turística ha de repercutir en la millora dels serveis que la ciutat necessita però, no per això, l’aposta municipal ha de centrar-se en crear més instal·lacions hoteleres. En concret va afirmar que “és moment d’avaluar les condicions per instal·lar nous hotels a la ciutat i per això hem fet una moratòria perquè hi ha una oferta hotelera més que acceptable i ara el que hem de fer és afavorir els espais per la construcció de més habitatges a l’Hospitalet”.

Tot apunta, per tant, que l’atenció de l’equip Quirós està en la construcció de més habitatge, en una ciutat híper-saturada i amb un creixement demogràfic aclaparador. Les declaracions d’Alcaide s’ajusten perfectament al disseny que el Consorci del Clínic i de la Reforma del Samontà preveuen per la pastilla de Can Rigalt on, enlloc d’equipaments —l’Hospital General que tant reclama la ciutat, pe exemple— el que es preveu és construir un nou barri —aquesta vegada però, amb un estatus alt perquè estarà en una zona d’alt standing al costat del nou Clínic— que ocupi tot l’espai lliure actual i on hi hagi cabuda per 1.200 famílies, previsiblement, pel tipus d’edificacions previstes i la qualitat de l’espai a tocar de la Diagonal a l’entrada de Barcelona, a preus desorbitats que només poden pagar demandants de fora de la ciutat.

Precisament és el regidor Alcaide el que fa més d’un any i mig ha anat ajornant la seva presència a una reunió convocada per la coordinadora d’entitats Espai de Ciutadania, on havia d’explicar amb tot detall quines son les propostes municipals per aquesta zona al nord de la carretera de Collblanc. Un ajornament que encara es manté, probablement a l’espera que es pugui informar exactament de què es preveu per aquesta zona i com adornar-ho convenientment, per tal que les entitats no posin una vegada més el crit al cel, com és previsible que passi.

Joves de vint anys entrevisten mig centenar de sèniors de l’Hospitalet i el Baix Llobregat que amb la seva activitat mantenen el batec de les seves poblacions

L’Anuari 2026 Next Llobregat ja està disponible gratuïtament per a tots els lectors de lestaca.com aquí: https://drive.google.com/file/d/1ic1hHGDnTcY4qo4mHJjffXSNKP4vrQFU/view

Al llarg de gairebé 400 pàgines, la publicació realitza una radiografia a la longevitat del Baix Llobregat i l’Hospitalet en una aposta per un futur intergeneracional lliure d’edatisme. Es tracta d’una obra de periodisme de proximitat, servei i solucions, perquè a més d’informar sobre problemes socials, investiga i narra les respostes o iniciatives que busquen resoldre’ls.

Si el segle XX va ser el de la revolució femenina, amb l’accés de la dona al mercat laboral i a la seva independència econòmica, “estem segurs que en aquest segle XXI la gent gran serà la protagonista d’una nova revolució gràcies a la major esperança de vida i a un envelliment més saludable i actiu”, assegura Joan Carles Valero, periodista i editor de BCN Content Factory. I afegeix que “igual que amb les dones, la longevitat social està clarament amenaçada per la discriminació denominada edatisme”. Per aquesta raó, l’enfocament prospectiu i monogràfic de la publicació anual aborda la “longevity” del sud de la regió metropolitana en una clara aposta per un futur intergeneracional.

Una vintena de joves periodistes entrevisten en el Anuari 2026 Next Llobregat a mig centenar de representants de la nova longevitat que després de destacades trajectòries professionals mantenen amb la seva activitat el batec dels municipis del territori Llobregat. També publiquen entrevistes a experts, compten amb articles d’autoritats en la matèria i expliquen les conclusions de l’I Congrés d’Edatisme organitzat per la Diputació de Barcelona, a més d’incloure una vintena de reportatges entre els quals destaquen la nova llei de la Gent Gran de Catalunya, el repte demogràfic metropolità, la formació contínua per a sèniors, l’economia platejada o la celebració del 30 aniversari del Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran del Baix Llobregat.

L’Anuari 2026 Next Llobregat que aquí té disponible en format digital i que el seu PDF es distribueix gratuïtament entre les entitats, institucions, mitjans locals i empreses, es presentarà en edició impresa el 27 de gener a l’auditori del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

La publicació posa en relleu que moltes de les idees negatives associades a l’envelliment i que contribueixen a forjar les discriminacions per raons d’edat no són necessàriament certes. Els demògrafs denominen als majors de 65 anys “la generació silenciosa”, a excepció del mig centenar d’éssers humans d’altes prestacions que parlen en aquestes pàgines de la seva experiència i de com afronten la vida amb projectes i una activitat orientada al bé comú.

Existeix una dualitat social enfront del populós i cada vegada major grup social que són els majors de 65 anys. D’una banda, la societat idealitza el temps: la saviesa acumulada, l’experiència… Però per un altre, ho tem: la deterioració física, la dependència… Gràcies a la intel·ligència ‘cristal·litzada’ de tot el que s’aprèn al llarg de la vida: vocabulari, coneixements, experiència… la capacitat no sols es manté amb els anys, sinó que millora fins a molt entrada la vellesa.

No obstant això, l’aïllament social és un dels principals factors de risc que explica fins al 45 per cent dels casos de demència senil, però que es pot combatre amb vida social activa, aprenentatge continu i sortir amb amics. La ciència demostra que les persones majors que fan un exercici rutinari guanyen fins a un 30 per cent de mobilitat, força i equilibri. També els experts denominen el ‘biaix de positivitat’ al fet que, amb els anys, el cervell aprèn a assaborir les petites alegries del dia a dia i li presta menys atenció als disgustos.

L’últim informe mundial de la felicitat, publicat per Nacions Unides, el confirma: al nostre país, els majors de 60 anys es consideren a si mateixos més feliços que els menors de 30. També estudis recents mostren que la satisfacció sexual pot millorar amb els anys: les relacions es tornen més íntimes, més divertides, menys centrades en el rendiment. I quant a recomanacions sobre hàbits saludables, no hi ha variacions sobre els quatre clàssics de sempre: no fumar, mantenir el pes, fer exercici i menjar sa, perquè es redueix el risc de contreure malalties cròniques.

Al contrari de quan s’és jove, etapa on s’antulla provar-ho tot, de major se sap que el temps és limitat i el cervell sol centrar-se en el que de veritat importa. Amb els anys, les persones solen centrar-se més en el present, en el que dona satisfacció immediata al no haver de planificar un futur a llarg termini, la qual cosa redueix l’ansietat existencial. Quant a elles, estudis epidemiològics assenyalen que les xarxes femenines d’amistat són un factor que influeix en els cinc o sis anys de mitjana que viuen més que els homes

Una recerca d’Harvard confirma que mantenir objectius vitals està vinculat a la longevitat i la qualitat de vida, com aprendre una cosa nova, viatjar, completar un projecte personal o acaronar una relació. Tots els entrevistats a l’Anuari 2026 Next Llobregat són la mostra viva d’aquestes conclusions i rebutgen amb la seva activitat quotidiana les múltiples discriminacions a les quals solen estar sotmesos els majors en la nostra societat. Es coneix com a edatisme, i aquesta publicació ho combat a través d’una aposta intergeneracional.

Anuari 2026 Next Llobregat

Una dona morta per apunyalament dijous a la tarda en un local okupat, confirma l’alarma social i l’escàs resultat de les mesures de vigilància municipal

La mort per apunyalament d’una dona a un local ocupat del carrer de Santa Anna 15, del districte Centre, que ja havia estat denunciat per alguns grups municipals d’oposició des del setembre passat, ha tornat a posar d’actualitat el greu problema de la inseguretat a la ciutat.

En aquest cas es tracta d’una antiga ferreteria que, d’acord amb les dades municipals està ocupada des de l’octubre de 2023, i que ja havia estat denunciada com una ocupació perillosa per part del veïnat, donat que s’havien produït baralles i actes violents al seu interior i se suposava que era un niu de traficants de drogues i un focus permanent de conflictes. Segons Vox, que ha emès ràpidament un comunicat només conèixer-se els fets, el 8 de gener passat ja s’havia produït un intent d’assassinat i ara s’ha consolidat amb la mort d’una dona i la fugida del suposat agressor.

Tant Vox com el PP han denunciat la falta de fermesa del govern local a l’hora de resoldre aquest tipus d’okupacions conflictives. González, de Vox, ha afirmat que aquest assassinat “és la conseqüència directa d’anys de deixadesa i passivitat del govern municipal del PSC que ha permès que  les okupacions il·legals s’hagin convertit en autèntics polvorins de violència”. Esplugas, del PP, ha declarat que “no es pot confondre vulnerabilitat amb permissivitat. S’han de perseguir les màfies, actuar contra els okupes conflictius, oferir una resposta social a qui veritablement ho necessiti i defensar la propietat privada”. Per part municipal afirmen que “el desallotjament i tancament del local només es pot produir per via judicial i s’assegura que, des de fa mesos, s’ha produït una pressió policial sostinguda, amb presència de la Guàrdia Urbana, controls intensius i, en determinats períodes, una patrulla situada davant del local les 24 hores del dia, exercint pressió sobre les persones que entren i surten”.

No és aquesta l’opinió del veïnat que s’ha mostrat de fa mesos molt preocupat per la inacció sobre un problema que es veia venir i que s’ha reproduït en altres locals okupats, afortunadament sense els resultats d’aquest. La mateixa portaveu popular explica en la nota informativa feta pública ahir, l’incendi recent amb ferits greus a un local okupat del carrer Mestre Carbó i un altre al carrer Saurí, així com una constant riada d’okupacions que “son una bomba de rellotgeria per la convivència a la ciutat”.

González també assegura que “els veïns viuen amb por, i que la seguretat ciutadana no pot seguir sent la gran oblidada d’aquest Ajuntament”.

Significativament, fa pocs dies s’ha fet públic l’Informe de Victimització de l’Institut Metròpoli de l’AMB on es constata que el 25,3% de la població metropolitana va ser, l’any 2024, víctima d’almenys un fet delictiu. Això vol dir que la quarta part dels habitants dels 36 municipis que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona van ser víctimes l’any 2024 d’algun delicte i que la sensació d’inseguretat als barris metropolitans és un factor molt important que es manté estable però no decreix. Aquestes dades exclouen els delictes cibernètics. Si s’inclouen aquests resulta que un de cada tres habitants de l’àrea metropolitana ha estat víctima d’un delicte durant l’any 2024. I aquests delictes si que han crescut significativament: 7,4 punts respecte del 2023.

Entre els fets delictius més rellevants figuren els relatius a la seguretat personal, com ara robatoris sense violència (un 18,3%), seguits dels problemes amb els vehicles (7,4%).

Per zones, la ciutat de Barcelona és l’espai més conflictiu (un 28,6% de la població ha estat víctima d’un fet delictiu), seguida de la zona del Besós (amb un 26,2%), la del Llobregat (un 23,5% de mitjana) i finalment Vallès/Collcerola/Sant Cugat, on l’impacte és molt menor.

Aquestes dades son mitjanes zonals. En un proper treball parlarem de les xifres per ciutats, però ja podem avançar que l’Hospitalet és la pitjor ciutat metropolitana, amb l’índex de victimització més alt de totes (sense comptar els delictes digitals) , i que ha crescut respecte del 2023.

Espectacles al Barradas i en alguns casos al carrer, mentre es rehabilita l’únic espai mínimament en condicions en un lloc poc cèntric que havia estat un cine de barri

Bona part de la programació de concerts, arts escèniques i espectacles de gran format que fins ara es feien prioritàriament al teatre Joventut, passaran durant aquest primer semestre de l’any a l’auditori Barradas i a carrers i places de la ciutat, perquè l’únic teatre de la ciutat amb una mica de capacitat estarà en obres. Explicar a qualsevol que no conegui la realitat de l’Hospitalet, que el tancament de l’únic espai útil per fer espectacles d’un format més o menys professional, obliga a programar les activitats als carrers i a les places perquè no hi ha un altre recinte que reuneixi les mínimes condicions, resulta aclaparador pel que suposa per una ciutat de 300.000 habitants.

El teatre Joventut s’ha de remodelar íntegrament per millorar els accessos, el confort del públic i les instal·lacions per adequar-los a la normativa vigent i s’aprofitarà la necessària rehabilitació per actualitzar la tecnologia que fa servir, l’acústica i l’aïllament tèrmic per fer-lo més sostenible, amb un pressupost que, a l’any 2023, quan es va projectar la rehabilitació, s’apropava als 400.000 euros. Ja a l’any 2020, l’ÀMB havia aprovat la rehabilitació funcional de l’equipament, però fins a sis anys més tard no s’ha fet res.

Quan tot això s’acabi, l’Hospitalet continuarà tenint l’únic espai teatral en condicions en un carrer estret de Collblanc i molt poc cèntric, sense possibilitats d’aparcament en condicions i amb una escassa capacitat de places per una ciutat com aquesta. Aquest teatre es va inaugurar al maig del 1991, després d’una intensa polèmica a la ciutat on es reclamava un teatre municipal en condicions, de nova creació, que s’hauria pogut construir en uns espais bastant més adequats i cèntrics —que després van ser convertits en blocs d’habitatges— a tocar de la plaça de la Serp a Sant Josep, pels quals hi havia —i encara es conserven— tots els plànols per la seva realització.

El govern socialista de l’època —encara en època Pujana— es va entossudir a rehabilitar l’aleshores Cinema Joventut a Collblanc per convertir-lo en una mena de teatre municipal. L’edifici era obra de l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i es va inaugurar l’any 1931 com a cinema de barri. Es va mantenir amb aquesta utilitat fins al seu tancament l’any 1972. Des d’aleshores, l’edifici va estar en perill de convertir-se en un aparcament, però l’ajuntament encapçalat per Vicenç Capdevila, va tramitar la seva qualificació com a equipament dins el Pla General d’Urbanisme de 1976 i el va preservar rebutjant les llicències aleshores en tràmit per fer-lo desaparèixer. Es va mantenir tancat des d’aleshores i no va ser fins a finals dels 80 que el nou ajuntament socialista el va adquirir i el va convertir en l’únic teatre municipal, fins ara mateix.

Igual que el Joventut, la majoria dels barris de la ciutat comptaven amb nombroses sales de cinema: els cinemes Navarra,  Rívoli i Florida, a Pubilla Casas/La Florida/Les Planes; l’Stadium, a Sant Josep; el Constelación i el Victòria, a Santa Eulàlia; el Continental, el Romero, l’Alhambra i el Joventut, a Collblanc-La Torrassa; el Lumiére i el Marina, a Bellvitge; l’Oliveras i el Ramblas al Centre. Aquests dos darrers del Centre es trobaven en dos espais perfectes per convertir-se en uns magnífics teatres municipals de relleu i ocupaven edificis únics que haguessin permès ampliacions i remodelacions. Avui, com tants espais interessants de la ciutat, son edificis d’habitatges que l’Ajuntament podria haver comprat en el seu dia, però que va preferir perdre. Per cert, el cinema Oliveras va tancar l’any 1989 (amb Pujana d’alcalde), però el Ramblas es va mantenir en actiu fins el 2010, en plena era Marín.

Ara, l’equipament que substituirà com espai tancat al Joventut mentre es mantingui en obres, serà l’Auditori Barradas, un espai multifuncional de 225 localitats a la sala més gran, per una ciutat de 300.000 habitants, en els baixos d’un edifici d’habitatges.

I el que no es faci a la Barradas, al carrer.  Perquè no hi ha cap més teatre municipal digne d’aquest nom.

El Mobil World Congress estudia el futur del projecte a Barcelona pels dèficits de pernoctacions que pot provocar la manca de places

Una obra de gran magnitud que es va posar en marxa el 2023 a l’Hospitalet, entrarà en funcionament l’any que ve, malgrat que es tracta d’una operació urbana del tamany d’una mançana de l’eixample barceloní, amb una superfície construïda de 135.400 metres quadrats i una despesa inicial de 90 milions d’euros. (Foto: Imatge de la Hall-Zero en terreny de l’Hospitalet, tal com quedarà quan estigui acabada).

A tothom que conegui el ritme dels compromisos i les realitzacions hospitalenques, de ben segur li ha d’estranyar tanta celeritat, sobretot tenint en compte que darrere l’operació està l’Ajuntament de la ciutat, en aquest cas compartint projecte amb la Generalitat, l’AMB, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona. Com segur que ja haurà endevinat el lector més perspicaç, es tracta del pavelló Hall-Zero, annex a les instal·lacions de la Fira de Barcelona que va iniciar el seu procés constructiu a primers del 2024 i que s’acabarà previsiblement abans del quart trimestre d’aquest any.

La promotora del projecte és la societat Fira2000, que va adjudicar a una UTE formada per FCC i Comsa, la construcció de l’estructura i la coberta d’aquest enorme edifici, amb un compromís de tancament de 24 mesos. Quan s’acabi, Fira de Barcelona tindrà una superfície de més de 300.000 metres quadrats dedicats als esdeveniments firals i es convertirà, d’aquesta manera, en una de les programadores més importants del món en l’organització de fires i congressos. Aquesta ampliació de la superfície expositiva en un 25%, compta amb un pressupost final de més de 320 milions d’euros.

Fira2000 és l’encarregada també de la remodelació del recinte de Montjuic, que era la seu inicial de la Fira, amb un pressupost per sobre dels 175 milions, el que suposa una inversió total d’uns 500 milions d’euros per posar la Fira de Barcelona entre les primeres operadores del món. A banda dels crèdits bancaris i el suport del Banc Europeu d’Inversions, els accionistes, entre els que es troba l’Ajuntament de l’Hospitalet han hagut d’aportar gairebé 158 milions d’euros entre el 2022 i aquest mateix any, de manera proporcional a la seva participació accionarial. Sobta, a la ciutat, que l’Ajuntament de l’Hospitalet hagi hagut d’aportar fons per remodelar el recinte de la ciutat veïna.

L’entrada en funcionament del Hall-Zero a mitjans de 2027 suposarà un increment de l’activitat firaire que ja situa Barcelona com la cinquena ciutat de tot el món en esdeveniments d’aquestes característiques, amb 139 activitats firals el darrer any.

Precisament en la perspectiva d’aquest horitzó, el CEO i director de la GSMA que organitza a Barcelona el Mobile World Congres, John Hoffman, a qui l’anterior alcaldessa Marín va concedir el títol de fill adoptiu de l’Hospitalet l’any 2022, ja ha mostrat la seva preocupació per l’eliminació dels pisos turístics a Barcelona —i també a l’Hospitalet— per l’any 2028, que podria deixar a més de 50.000 assistents sense possibilitat de pernoctació.

Malgrat que l’Ajuntament de Barcelona ha afirmat que el 80% dels congressistes habituals troben plaça als hotels de la ciutat i de l’entorn, la GSMA ja ha avisat que estudiarà l’impacte perquè considera que quatre de cada deu assistents al MWC fan servir habitualment els pisos turístics. Un informe de la consultora PwC, que esmenta el digital Crònica Global, basat en dades de l’Observatori del Turisme de Barcelona, assegura que l’eliminació dels pisos turístics deixaria l’oferta en poc més de 94.000 llits a Barcelona i rodalia, mentre que la demanda gairebé arriba a les 147.000 places hoteleres durant aquest esdeveniment.

La pressió del MWC, més l’anunciada apertura de la Hall-Zero a partir de l’any vinent, fa que els grups hotelers insisteixin en crear nous establiments, si pot ser, el més a prop possible de les instal·lacions de la Fira i ha fet que l’Ajuntament de l’Hospitalet hagi exclòs la zona sud de la Gran Via de la moratòria d’hotels.

Sembla evident que l’impacte econòmic de la Fira que li funciona d’allò més bé a uns quants sectors econòmics de pes a Barcelona i a Catalunya, no presenta el mateix resultat en una ciutat on la majoria dels ciutadans pateixen greus problemes d’habitatge i on el contrast entre els seus barris, densificats i empobrits, i la zona privilegiada de la plaça Europa i el sud de la Gran Via, resulta aclaparador.

El sud de la Gran Via es projecta com la zona de serveis de Barcelona en territori hospitalenc: una nova Zona Franca, al nord de la Zona Franca

En la primera Junta de Govern de l’any, l’equip Quirós va aprovar la suspensió de l’atorgament de llicències activitats i d’obres d’establiments hotelers i d’apart-hotels durant un període d’un any, a tota la ciutat excepte justament les dues zones del municipi de major demanda, exactament els voltants de la Fira de Barcelona i l’entorn del que serà en el futur —si ningú no hi posa remei— la zona d’activitats comercials del Bio-pol GranVia. Aquest projecte, en aquest punt, perd la seva dimensió purament sanitària que tant s’ha proclamat, per mostrar el seu veritable aspecte: un nou espai comercial d’oficines i establiments entre els quals caldrà considerar la possibilitat d’uns quants hotels a tocar de l’aeroport.

A la resta de la ciutat no hi haurà noves llicències excepte en els casos en que ja s’han demanat, o quan disposin d’un certificat d’aprofitament urbanístic o un informe de compatibilitat urbanística. Aquests casos no son gaires pel que hem pogut constatar perquè, on veritablement tenen interès les grans cadenes hoteleres, és justament a la zona de la Gran Via a l’entrada de Barcelona en els accessos a l’aeroport. No obstant això, l’equip de govern ha venut la mesura com una moratòria aconsellable —i sota pressió de la resta de grups municipals d’oposició— per tal d’analitzar l’impacte que els hotels, els apart-hotels i els pisos turístics tenen sobre la problemàtica de l’habitatge a la ciutat.

En aquest sentit, també s’ha donat a conèixer que el govern vol estudiar una regulació dels establiments hotelers, hostals i pensions en el teixit urbà, per tal de donar continuïtat a les actuacions per regular l’anomenat creixement turístic de l’Hospitalet, com ara la prohibició de llicències de pisos turístics a partir del 2028 o la pròrroga de les suspensions de llicències de pisos turístics, apartaments i residències d’estudiants. Tot plegat després de la regulació que ja aplica Barcelona i que fa que la mirada de propietaris i promotors es desplaci cap a l’Hospitalet a l’hora d’obrir nous establiments turístics. Aquest és el creixement turístic de l’Hospitalet: la prohibició a Barcelona i la saturació de l’oferta a la ciutat comtal.

Resulta important constatar novament que tot l’entorn de la Fira de Barcelona que incorpora dintre de molt poc el Hall Zero en terrenys de la ciutat, inclou de facto una seriosa ampliació de l’oferta hotelera a banda de les places hoteleres que ja estaven previstes i que encara no han arribat al seu sostre programat.

Si a això se li afegeix l’impacte constructiu de l’espai del Biopol Gran Via, s’observa el projecte a llarg termini de tota aquesta franja hospitalenca al sud de la Gran Via: convertir-se en una zona de serveis de Barcelona ciutat, en terrenys hospitalencs, una mica el que ja és ara mateix amb la implantació de grans companyies, hotels, la Fira, etc, etc: una mena de nova Zona Franca, a tocar del límit de l’antiga Zona Franca.