S’editarà un suplement de 16 pàgines que li costa a la ciutadania 35.000 euros, gairebé 2.200 euros per pàgina, per tornar a prometre el Pla del Samontà

Com que no va haver prou amb l’afterwork que l’equip de govern va contractar amb El Periódico per celebrar el títol de ciutat a finals d’octubre, ara l’alcaldia ha portat a la darrere Junta de Govern del passat 5 de novembre un expedient de contractació del servei de “Trobades La Vanguardia. Agenda 30-50” en el marc del centenari de ciutat. Per cert, que l’expedient indica que les Trobades amb La Vanguardia el que volen celebrar son els 100 anys de la fundació de l’Hospitalet com a ciutat, quan el municipi de l’Hospitalet, amb títol o sense títol, ja existia —ja havia estat fundat— com a tal, des de feia segles.

Per fer aquestes Trobades, que culminaran amb un especial de 16 pàgines que editarà el rotatiu, l’Ajuntament ha aprovat un pressupost de 84.700 euros, dels quals 35.000 estan destinats a pagar la publicitat de l’especial on l’alcalde vol celebrar el títol de ciutat i seguir explotant els projectes de futur de la ciutat. Les Trobades amb La Vanguardia, que presenten un objectiu semblant a l’afterwork de El Periódico, sortiran una mica més barates per la ciutadania que l’acte del Joventut el passat octubre. En concret, gairebé 50.000 euros. Cada pàgina del suplement de La Vanguardia sortirà més o menys a 2.200 euros. Si es té en compte que la mitjana de l’IBI a l’Hospitalet se situa al voltant dels 470 euros per família i any, el suplement de La Vanguardia equival al que paguen 74 famílies hospitalenques, només per aquest concepte, al qual aquest any cal afegir el notable increment de la taxa de residus.

Després que el ritme de queixes ciutadanes no para d’augmentar a tots els nivells, que l’alcalde només pensi de quina manera regar els mitjans de comunicació generalistes per tal que el seu missatge pugui transcendir, comença ja a preocupar fins i tot a la seva clientela més directe, segons ha pogut constatar aquest digital en converses amb militants de relleu del PSC, que considera que l’alcalde i el seu equip potser haurien de ser més prudents sobretot després de les crítiques que va rebre l’afterwork de només fa quinze dies.

L’equip de govern és conscient que la celebració del Centenari de ciutat resulta controvertit però, no obstant això, no s’ha estat d’invertir recursos: en el darrer ple es van comentar els 70.000 euros gastats per un vídeo immersiu del Centenari, més enllà del que ja va costar el logotip que és una burda còpia d’un que ja va fer servir la Ford fa uns quants anys, a banda dels panells de fotos antigues que s’han repartit pels barris.

I en el punt oposat, la crítica constant per la ineficàcia i el desinterès, com va posar de manifest el portaveu d’ERC en el darrer ple. Allà va explicar que, mentre els ciutadans hauran de pagar més per la taxa de residus, no s’han exhaurit els 236.000 euros que l’Ajuntament havia destinat com ajuts a les famílies vulnerables per l’habitatge habitual. D’aquest capítol han sobrat 100.000 euros en una ciutat tan necessitada de suport, especialment perquè l’Ajuntament no ha fet cap campanya i perquè les famílies desconeixen la possibilitat d’ajuts.

D’altra banda, també des d’ERC s’han fet ressò del degoteig constant de renúncies de paradistes dels mercats municipals. “El comerç de proximitat s’apaga mentre les parades tanquen i continuen buides durant mesos, per la lentitud dels tràmits i la manca d’impuls del govern”, han afirmat.

Segons el PP, l’equip de govern ha renunciat a les subvencions del Pla de Barris, que podrien ajudar a finançar un projecte que mai s’ha presentat públicament

Al voltant de 350 milions d’euros en 10 anys —una quantitat ridícula— és la xifra que va anunciar l’alcalde Quirós per l’impuls del Pla Samontà durant la seva intervenció en l’Smart City Expo World Congress que va tenir lloc a Fira de Barcelona entre el 4 i el 6 de novembre. Fa molt poc es van anunciar 15 milions per invertir l’any vinent —12 de l’Ajuntament i 3 de la Generalitat— en aquest pla que condueix el Consorci per la Reforma de la Gran Via i el Samontà i del qual no hi ha manera que es produeixin concrecions. Han demanat informació els veïns de les zones directament afectades, les associacions de veïns de Pubilla Casas, La Florida i Collblanc-La Torrassa, els grups municipals de tot els colors i fins i tot fa més d’un any que l’Espai de Ciuitadania —coordinadora que aplega més de mig centenar de les entitats més actives de la ciutat— va demanar al tinent d’alcalde José Antonio Alcaide, cita per que expliquès el contingut del projecte, una cita que s’ha anat ajornant diverses vegades fins que, hores d’ara, encara no tingui data per concretar-se. (Foto: David Quirós en el congrés Smart City)

De fet, se saben molt poques coses sobre el contingut del que ja es coneix com Pla del Samontà, més enllà del propòsit eteri que duri 10 anys (2025-2035), de l’objectiu d’intervenir en la zona més saturada de la ciutat no solament des del punt de vista urbanístic sinó comercial, sòcio-econòmic i de millora de la sostenibilitat; de la necessitat de rehabilitar al voltant de 4.000 habitatges i de les actuacions previstes per l’any vinent consistents en remodelar algunes zones verdes i espais urbans.

Quirós va explicar en l’Smart City, que es tracta d’un projecte que pretén incloure inversió pública i no només municipal —la Generalitat ja s’ha compromès per l’any 2026— i també privada, i que el primer apunt de 350 milions podria ampliar-se perquè les necessitats seran probablement molt superiors i els recursos més aviat limitats.

La realitat és que es tracta d’un projecte que té tota l’aparença d’estar molt verd, de portar-se d’amagat i de no presentar uns perfils molt concrets sinó més aviat tot el contrari. I això fa que qualsevol anunci soni novament a fum, perquè no s’ha presentat cap memòria d’actuació ni es coneix el recorregut del projecte.

De fet, el Pla del Samontà ha de comptar també amb l’obligada remodelació de la pastilla de Can Rigalt, on es preveu l’edificació de nous habitatges, però també hauria d’incloure projectes d’esponjament urbà de la zona més densificada d’Europa, la rehabilitació d’espais habitats que son clarament infrahabitatges i solucions de mobilitat. I tot plegat, tenint en compte que s’ha de donar resposta al clam veïnal d’aquesta part de la ciutat, sobre el nou hospital general de l’Hospitalet o al clam dels comerciants i paradistes per donar resposta a la remodelació dels mercats, especialment el mercat de Collblanc.

Per acabar-ho d’adobar, la portaveu del PP, Sònia Esplugas, ha denunciat la renúncia a 25 milions del Pla de Barris —el passat agost l’equip de govern va explicar que s’hi adheria— que podrien servir per accelerar el Pla del Samontà, cosa gens incompatible, com defensa el PP, amb el pla que impulsa la Generalitat a tot Catalunya.

De fet, la portaveu popular “ha lamentat la manca de rumb del govern socialista” que es posa de manifest amb “la improvisació constant d’un alcalde que porta un any i mig venent un projecte que no està concretat”.

Finalment, convé explicar també que, com es va denunciar en el darrer ple, l’Hospitalet ha pagat 43.505 euros de recursos públics per tenir presència a l’Smart City on, l’alcalde, ha pogut tornar a fer declaracions. És el cost de l’estand de 120 metres quadrats, que ha fet servir durant 3 dies en un recinte que forma part de l’àmbit territorial del municipi i que està finançant a base d’invertir milions d’euros en l’empresa Fira2000, deficitària, mentre que no té cap pes en Fira de Barcelona, que és la societat veritablement rendible.

Com és evident, dues compareixences de l’alcalde en només una setmana —al Joventut, amb l’afterwork, i a l’Smart City de la Fira— per explicar gairebé el mateix que porta explicant des que es va fer càrrec de la presidència del Consistori.

Les dues modificacions de crèdit dels punts de l’ordre del dia, van ser aprovades pel govern, amb el suport de republicans i Comuns, respectivament

Tres milions i quart d’euros pagarà aquest any l’ajuntament a la Diputació de Barcelona per la gestió dels tributs i multes, a través de l’Organisme de Gestió Tributària (ORGT), un organisme que té delegades les funcions tributàries de 309 ajuntaments de la província, tots excepte dos: l’Ajuntament de Barcelona i el de Manresa. L’any passat l’import total va superar els dos milions i mig d’euros ,però ara l’import s’ha disparat.

El portaveu del PP va denunciar aquest fet durant el darrer ple municipal en el debat sobre l’aprovació d’una modificació de crèdit per fer front a la despesa. Pel que es va explicar, la Diputació es queda el 0,9% de l’import dels tributs i el 30% de l’import de les sancions que cobra, i es va denunciar la deficiència en la gestió perquè hi ha, hores d’ara, 24 milions d’euros sense cobrar de sancions diverses a residents de la ciutat i sembla que només s’arriben a cobrar el 37% de les multes. Com sembla evident, un 37% d’èxit en el cobrament de multes, està molt lluny del que es va garantir quan es va traspassar la gestió a l’ORGT. De fet, la gran propaganda de l’organisme de gestió tributària rau en el fet que la llei li permet embargar directament del compte corrent dels infractors, com bé saben molts ciutadans que son víctimes directes de l’Administració per aquesta via. Si a això se li suma que una immensa majoria dels recursos contra les multes no prosperen, els ciutadans reben per partida doble la pressió de l’organisme dependent de la Diputació: els sancionats, perquè poden ser embargats si no paguen i els residents en general perquè, si els multats paguen les sancions, una part d’aquests imports no van al calaix municipal sinó al de la Diputació.

Amb tota seguretat, l’Hospitalet és el municipi més important de la província que té cedida la gestió tributària, però si es contempla l’import d’aquest any d’un sol municipi pels 309 que gestiona l’organisme provincial, es pot parlar que l’ORGT és una de les empreses més rendibles del territori pel volum d’ingressos i, sobretot, per la garantia que la llei l’atorga a l’hora d’assegurar aquests ingressos on els impagats es poden adjudicar molt més a la ineficàcia en la gestió que no pas a les deficiències dels impagaments.

La queixa del PP, en aquest sentit, es dirigia clarament a la ineficàcia de l’organisme tot i els avantatges que li atorga la llei pel que fa als embargaments, demanant replantejar-se el model de cobrament per manca de transparència en la gestió i per ineficiència recaptatòria.

Sobre cost de 9,9 milions

L’altra punt on el grup popular va posar l’accent va ser en l’aprovació de crèdit per fer front a un sobre cost de gairebé 9,9 milions d’euros per l’empresa que gestiona el servei de neteja i recollida d’escombraries, FCC. L’import anual de la recollida d’escombraries a la ciutat va tenir un cost l’any 2023 de més de 40 milions d’euros, l’any 2024 uns 47 milions als quals ara s’ha d’afegir un sobre cost de gairebé 10 milions més. En total, en els dos darrers anys, la neteja de la ciutat i la recollida de brossa s’apropa als 100 milions d’euros, gairebé un milió d’euros cada setmana, per una ciutat descuidada, amb contenidors desbordats, amb brutícia per les voreres, amb una infraestructura de vehicles que fa fredor i on les queixes augmenten dia a dia.

A banda de l’escandalós cost, la queixa del grup popular tenia a veure també amb la necessitat de fer servir 3,5 milions del romanent de tresoreria i dos milions més del fons de contingència quan, segons el regidor del PP,  la llei orgànica d’estabilitat pressupostària diu que el superàvit pressupostari ha d’anar a reduir deute o a inversió, de la mateixa manera que el fons de contingència és un fons per emergències i no per pagar sobre costos d’un servei ordinari i previsible. Els dos milions que faltaven per pagar el sobre cost de FCC, sortirà de dues partides dedicades a temes educatius i mediambientals: 400.00 euros del programa de conversa amb llengua anglesa; 320.000 de l’escola de música i els altres 330.000 de programes mediambientals.

Malgrat l’argumentació del grup popular, les dues modificacions de crèdit es van aprovar. La de la Diputació amb el vot favorable de socialistes, republicans i Comuns i la de l’empresa de la recollida d’escombraries amb el vot favorable dels socialistes i l’abstenció dels Comuns.

Els Comuns han argumentat posteriorment que la seva abstenció es deu a l’assumpció de responsabilitat perquè les factures s’han de pagar, fet que contrasta amb la seva tradicional posició pel que fa a les qüestions educatives i mediambientals que, en aquest cas, s’han vist curiosament postergades.

En el darrer ple es va denunciar la il·legalitat de l’establiment de taules del partit del govern, que van ser visitades per l’alcalde i membres del seu equip, amb total impunitat

Algunes insospitades conseqüències de la insòlita manifestació dels veïns del nord de la ciutat, la tarda de l’1 d’octubre, sobre la preocupació social respecte de la inseguretat ciutadana, es van registrar durant els dos dies del cap de setmana del 4 i 5 d’octubre, quan la organització local del PSC va demanar als seus militants que “donessin la cara amb els veïns per explicar el projecte polític que tenen per la ciutat, les coses que s’estan fent, el que es farà, i escoltar…” (Foto de Roser Chillon: Carlos Galve, representant de FIC a la seva intervenció al Ple).

Explicaven que “de la mateixa manera que el nostre alcalde ahir va baixar a la manifestació i va donar la cara, el PSC de l’Hospitalet havia de fer el mateix” i recordaven que “ahir va ser un dia complicat on la gent dels nostres barris va expressar la preocupació que sent, una part real, i l’altra induïda  per grups polítics que es mouen bé en l’alarma i el fang”. Per això, organitzaven taules del partit dissabte 5 i diumenge 6 al Mercat de la Florida i al del Torrent Gornal, i demanaven l’assistència de la militància.

El mateix alcalde es va deixar veure en aquestes taules i gent de l’equip de govern que van estar explicant als veïns l’enorme quantitat de projectes que tenen i l’ànim d’acabar amb la inseguretat ciutadana sota un lema que va fer furor: “qui la fa, la paga”.

El lema i l’organització de les taules al carrer van ser denunciades en el ple del passat dimarts pel portaveu dels republicans en diverses ocasions denunciant, de passada, l’establiment de les taules a la via pública.

La denúncia va passar força desapercebuda en el marasme de qüestions que es van desenvolupar entre els dos plens: l’extraordinari del matí i l’ordinari de la tarda-vespre, però vista en profunditat no té pèrdua.

Resulta que per establir taules al carrer del tipus que siguin, ja siguin d’entitats, organismes o partits, cal demanar permís a l’Ajuntament amb una antelació mínima de 20 dies hàbils. Aquestes taules es van demanar amb només 4 dies i, naturalment, segons se’ns ha informat, es va denegar el permís d’ofici. Malgrat tot, les taules es van posar i l’alcalde va visitar-les. Això no tindria més importància si no fos perquè aquest mateix equip de govern que té prou mà ampla per fer la vista grossa amb el seu partit, és extraordinàriament rigorós quan es tracta de permetre que entitats que els molesten exercitin els seus drets. Precisament en aquest darrer ple, l’entitat Foment de la Informació Crítica, editora de L’Estaca, va poder prendre la paraula després de que en els darrers tres mesos li fos denegada, en la darrera ocasió, el ple de setembre, perquè havia demanat la paraula sis hores després de tancar-se el termini formal, perquè l’entitat no va calcular que el dia 24 de setembre a l’Hospitalet també és festa local.

Adjuntem al final d’aquesta informació el text exacte que es va llegir al ple, on s’explica l’extrema rigorositat que l’equip de govern ha estat aplicant amb aquesta entitat des de fa molts mesos, posant de manifest l’arbitrarietat més absoluta en l’aplicació de la normativa que obliga d’igual manera al conjunt de la ciutadania, les entitats i els partits.

Sobta que per unes coses s’apliquin les normes sense permetre cap mena de laxitud i, per altres, directament es vulnerin sense que passi absolutament res.

Text complet de la intervenció del representant de FIC al ple ordinari del 28 d’octubre