L’alternativa d’un nou barri en una zona privilegiada condemnarà al desastre als barris del nord de la ciutat col·lapsats per la sobresaturació demogràfica

Ja s’ha aclarit el dubte que planava sobre la intervenció del Consorci de la Gran Via en la pastilla del Samontà. Després que L’Estaca obrís el meló sobre el que es proposava fer a la zona de Can Rigalt (https://lestaca.com/lestacalh/el-vot-de-lalcalde-impedeix-reclamar-al-barca-que-rehabiliti-can-rigalt-i-loperacio-samonta-agafa-un-protagonisme-insospitat-en-el-ple-de-dimarts-i/);(https://lestaca.com/lestacalh/la-mocio-del-pp-amb-una-esmena-dels-comuns-preveia-demanar-a-la-generalitat-i-al-ministeri-de-cultura-ladquisicio-dels-terrenys-i-de-la-masia-de-can-rigalt-i-ii/), l’alcalde Quirós acaba d’explicar en una entrevista a El País que en aquest espai esta previst construir 1.200 habitatges —en un barri on ja malviuen 60.000 persones per Km2—.

L’equip de govern continua amb la seva política autista, d’intentar fer exactament el que han estat fent els governs socialistes de la ciutat en els darrers 40 anys. És possible que les coses no hagin canviat gaire, però sí una mica. D’entrada, no tenen la majoria absoluta per fer el que voldrien, tot i que hi ha tants des-encontres entre l’oposició, que el govern sempre se n’aprofita d’aquestes debilitats. L’altra qüestió a valorar és que la ciutadania comença a mostrar un creixent malestar que encara no causa cap preocupació al govern, però aquesta és una situació que podria canviar per qualsevol circumstància imprevista. La tercera pota del banc és que, per primer cop en molts anys, el govern municipal no té cap domini absolut sobre el missatge mediàtic. I la quarta pota del banc és la dinàmica de les entitats i de les plataformes ciutadanes, com ara la que es mobilitza contra la celebració del centenari o la que actua contra els pisos turístics i l’especulació, etc.

El cert és que l’autisme municipal de l’equip de govern el porta a vendre que vol modificar les condicions dels barris del nord de la ciutat rehabilitant uns quants habitatges en pèssimes condicions, per justificar que hi haurà 1.200 habitatges nous d’una promotora privada que el que vol és exclusivament fer negoci. Sobretot, en l’únic espai lliure entre la carretera de Collblanc i la Diagonal, aprofitant la gran operació urbanística que es planteja al voltant de l’operació Hospital Clínic en el terme municipal de Barcelona però a tocar de la pastilla de Can Rigalt. Tret dels terrenys de les instal·lacions esportives universitàries, la resta de l’espai lliure dins el terme municipal de Barcelona ja està urbanitzat i consolidat: es tracta del Parc de Can Rigalt just al davant de l’antic Hotel Rey Juan Carlos. Un espai que costarà justificar que es modifica per raons immobiliàries. El que queda per urbanitzar està gairebé tot en el terme municipal de l’Hospitalet i no és res d’estrany que en la difusió del projecte del gran Hospital Clínic es parli d’aprofitar l’impacte d’aquest gran centre sanitari per bastir “un nou barri” en una “zona privilegiada”.

La idea d’un gran pacte de ciutat per evitar la construcció d’aquest nou barri en una zona privilegiada quan a pocs carrers s’amunteguen milers de ciutadans en barris col·lapsats, ha estat rebutjada del tot per l’equip de govern que fins i tot va votar en contra que el Ministeri de Cultura i la Generalitat poguessin moure fitxa per l’adquisició de l’únic espai lliure del nord de la ciutat que conserva encara un tresor patrimonial que, per la negligència del govern, porta anys en l’abandó més absolut.

La proposta del govern municipal de fer un bulevar que travessi l’Hospitalet de nord a sud entre la Gran Via i la Diagonal, tenint com a eix central l’intercanviador de La Torrassa, on resulta imprescindible l’eliminació aèria de les vies del tren que travessen la ciutat de sud a nord i d’est a oest, sembla un acudit de mal gust però molt imaginatiu si es coneix el terreny o es miren els mapes aeris de la ciutat. Òbviament, sembla simplement fum per justificar una nova operació immobiliària de gran magnitud en el segon i únic espai lliure que queda en tot el terme. L’altra és l’espai del Biopol Gran Via on també s’ha venut tant de fum que el projecte ja sembla una foguera i no pas una proposta. I on s’ha volgut fer veure —i ho han comprat fins i tot els organismes sanitaris del país i la pròpia Universitat de Barcelona (com passa amb el projecte del Clínic)— que el que interessa és un projecte científic i no el que realment és, un autèntic disbarat especulatiu immobiliari.

Sembla evident que l’estudi de les alternatives s’ha de fer a través de l’organisme de direcció dels mitjans i no pas a través d un informe improvisat en un mes i mig

L’informe sobre la reobertura de Ràdio l’Hospitalet que el Consell Consultiu va encarregar al director dels Mitjans Públics de Comunicació (SCP) el passat 17 d’octubre  forma part del tercer punt de l’ordre del dia de la reunió d’aquest organisme que es reunirà aquesta tarda a la seu de La Farga GEM SA. Ja fa quinze dies que l’informe, junt amb l’acta de la sessió anterior, es va enviar als membres del Consell Consultiu i és previsible que hi hagi el debat necessari al respecte. L’informe del director del Mitjans ocupa 10 folis i té set parts. La primera es refereix als antecedents de la ràdio i al marc legal. La segona a l’anàlisi de l’opció de la freqüència modulada. La tercera al Contracte-Programa vigent que regula els SCP en l’actualitat. La quarta una sèrie de consideracions a tenir en compte per la reobertura de l’emissora. La cinquena, la proposta per la implantació de la nova ràdio. La sisena la programació prevista i la setena el detall econòmic.

De fet, és aquesta darrera part la que pot condicionar tot el debat al respecte perquè d’entre les dues opcions que el director posa sobre la taula, les valoracions econòmiques resulten determinants. Tan determinants com discutibles.

L’informe comença afirmant que la “freqüència modulada és una tecnologia analògica desfasada” que, “segons xifres de consum”, que no especifica, és cada dia menys utilitzada perquè cal un sintonitzador. Exactament, el que encara hi ha a unes quantes cases especialment de gent gran i a molts llocs de treball i el que porten de manera general tots els vehicles. Afirma, també sense cap prova, que darrerament assistim a un degoteig de tancament de les emissions per ones hertzianes. I per si això no fos prou descoratjador, explica els condicionants legals que impliquen potències de radiació que per la ciutat serien ridícules. No obstant això, si es llegeix atentament el Real Decret de l’any 2006, que va ser re-actualitzat l’any 2015 cosa que indica que la FM no és una cosa obsoleta com es vol fer veure, s’afirma que la freqüència d’emissió s’ha d’adjudicar per garantir que almenys el 95% de la població del municipi tingui possibilitats de rebre les emissions. O sigui, només s’adjudica freqüència si hi ha garantia de cobertura i, per tant, primer és la garantia tècnica i després el permís. I, afortunadament, la tecnologia d’emissions per ones hertzianes està suficientment avançada com per a assegurar que es pot emetre sense obstacles. D’altra banda, el real decret que regula el Pla Tècnic de Radiodifusió, contempla en el seu article 5.1.f) que malgrat que les potencies mínimes aparents de referència han de ser de 500 W per municipis superiors a 50.000 habitants, la Direcció General de Telecomunicacions podrà modificar limitadament els criteris per assegurar la millor cobertura per la població a la que va destinada. I el mateix succeeix amb les antenes que han d’estar preferentment al municipi d’emissió, però no és obligada la instal·lació sempre que no provoqui interferències.

Per dir-ho ras i curt. Hi ha moltes emissores en funcionament per FM, especialment les més escoltades arreu i no es plantegen abandonar la FM sinó ampliar els mecanismes d’emissió i adaptar-se a les noves pràctiques de consum. Per exemple: fent programacions a la carta, emetre simultàniament per internet, mantenir una programació estable i reconeixible que s’alimenti de noves propostes de continguts com ara els podcasts.

Com que a la direcció dels mitjans li sembla que és obsolet el sistema d’ones hertzianes, assegura que els condicionants legals “fan impossible plantejar-se les emissions en FM”, de manera que la única alternativa que preveu “és la ràdio on line”, per internet.

Pel que fa al Contracte-Programa vigent, recorda que es contempla generar “les bases per la producció i emissió d’alguns continguts en format sonor (podcast)”, però que això encara no s’ha fet —el Contracte-Programa es va aprovar al maig del 2023 i venç aquest desembre— i afirma que es començarà a fer durant aquest primer semestre.

Tenint en compte aquests extrems, l’informe presenta dues alternatives: una ràdio convencional on line, o una plataforma de continguts d’àudio integrada al portal LH digital.

En funció d’aquests criteris, el director dels Mitjans realitza dues propostes econòmiques i n’explica els continguts previsibles. Per la plataforma d’àudio —ni el mateix informe s’atreveix a parlar de ràdio municipal— assegura que cal contractar quatre periodistes més i un tècnic a jornada completa i un altra a mitja jornada, i que la inversió necessària suma uns 95.000 euros més despeses de campanya mediàtica i identitat sonora. A banda, naturalment, l’increment de despesa salarial dels nous contractes i altres despeses desglossades per un import aproximat de 372.000 euros. La nova plataforma d’àudio costaria, segons l’informe, mig milió d’euros, dels quals anualment, al voltant d’uns 300.000.

Si el preu sembla excessiu, caldrà valorar-ne el que es proposa com a ràdio convencional. Si el cost salarial de la plataforma d’àudio és d’un 300.00 euros/any, la de la ràdio convencional s’apropa als 700.000, perquè afirma que caldria contractar 10 periodistes mes i 4 tècnics, als qual caldria afegir per posar-la en marxa uns 200.000 euros més d’inversió inicial i campanya. És a dir, una ràdio convencional però per internet, suposa una despesa programada de 900.00 euros el primer any. I una plataforma d’àudio uns 480.000 euros el primer any.

No cal discutir aquí les xifres, que semblen aclaparadores. És evident que hi ha una diferència de mig milió d’euros entre una fórmula i l’altra i que ni tan sols s’ha fet cap valoració econòmica d’una emissora municipal convencional. Sense entrar en gaire detalls, l’informe sencer és discutible. És evident que l’informe no convida a res mes que a deixar-ho estar. El normal és que la proposta, elaborada amb temps, —no amb el mes i mig que tenia el director dels mitjans per presentar-la— fos un objectiu prioritari del nou Consell Executiu dels Mitjans, el mateix que el govern municipal manté paralitzat des del novembre i que ha d’aprovar, sí o sí, el Contracte-Programa que s’acaba aquest any.

La resposta dels representants del govern municipal en les rèpliques no va aportar res de nou respecte del que plantejaven les dues entitats

Després que en el darrer ple ordinari de desembre l’equip Quirós denegués la paraula a un representant de l’Escola d’Adults de Can Serra que havia tramitat la seva participació a través de FIC, en el ple de gener van permetre participar a dos representants d’entitats, una persona de l’Associació de Comerciants de Pubilla-Casas Can Serra i un representant de la Junta de FIC.

L’Associació de Comerciants, que no va arribar a temps de programar la seva intervenció en el ple de desembre, es queixava que el que havia estat una cavalcada tradicional pels carrers del barri durant les festes de Nadal d’altres anys, la Cavalcada del Papà Noel, que sempre organitzava l’entitat de comerciants i que s’havia convertit en una activitat molt celebrada al districte V, aquest any va ser impedida pel govern local amb l’excusa d’una complicada ocupació de la via pública que era exactament la mateixa dels anys anteriors. Això va indignar els organitzadors que van intentar reproduir l’activitat com altres anys però no van obtenir els permisos malgrat els esforços per impulsar el diàleg amb el regidor del districte. Després de la seva intervenció al ple, on van explicar amb detall la seva postura i les obstacles incomprensibles que van trobar per part de l’equip Quirós, va prendre la paraula el nou regidor del districte, David Torres, que va explicar la postura, al seu parer, intransigent dels veïns i va fer un repàs de la quantitat d’activitats que el govern havia organitzat a tota la ciutat per aquestes festes, com si el gruix de les activitats fetes a altres barris de la ciutat compensessin la negativa a organitzar una Cavalcada que s’havia convertit en tradicional a Can Serra i Pubilla Casas en els últims vuit anys.

L’altra intervenció ciutadana al ple de gener va ser la del representant de FIC, l’entitat que patrocina aquest digital, i al qual se li va denegar l’ús de la paraula mitjançant un informe del secretari del ple, Fernando Aragonès, al·legant que FIC és una entitat purament dedicada a la informació i a la comunicació i, per tant, sense que entre els seus objectius figuri res semblant a autoritzar ningú a parlar de coses que no tenen a veure amb aquestes qüestions informatives. FIC ja va fer en el seu moment una instancia demanant aclariment per la denegació i posteriorment ha preparat un Recurs de Reposició contra la denegació formal, amb la promesa d’exercir el seu dret a presentar un Contenciós-Administratiu, tenint en compte que l’entitat contempla en els seus estatuts la defensa del dret a la llibertat d’expressió de la ciutadania hospitalenca i, per tant, l’oferiment del suport de l’entitat a la possibilitat de fer ús de la paraula en el seu nom en qualsevol plataforma cívica, com ho és en aquest cas el ple municipal. És sabut que FIC és una entitat ciutadana com n’hi ha d’altres, dedicada a reflexionar sobre la millora de la ciutat, la convivència i la qualitat de vida en tots els seus múltiples aspectes, entre els quals, també, sobre la informació lliure i responsable.

La intervenció del representant de FIC va ser acceptada perquè en aquest cas volia referir-se a la congelació del nomenament del nou Consell Executiu dels Mitjans de Comunicació Públics per part de l’equip de govern, després que l’anterior, fet a mida, fos denegat pels 14 vots de l’oposició. Des d’aquell ple de novembre, el govern ha congelat una nova proposta de Consell Executiu, de la mateixa manera que té congelada la reobertura de la ràdio municipal —després que es va aprovar una moció per reobrir-la ara fa un any— o que té congelats els debats polítics a la televisió local amb l’argument que els debats no estaven contemplats en el Contracte-Programa aprovat al maig del 2023, redactat pel propi director dels mitjans i aprovat gràcies al vot garantit dels sis vots dels membres del Departament de Comunicació Municipal, el portaveu socialista i tres professionals proposats per l’alcalde, que mai van assistir a cap reunió del Consell Executiu però que sempre van delegar el vot en el director dels mitjans.

Després de l’exposició del membre de FIC van prendre la paraula tots els representants dels grups polítics, situant-se al costat de la intervenció, excepte en el cas del portaveu del grup socialista José Antonio Alcaide que, com a tot argument va posar sobre la taula l’atreviment dels grups polítics a oposar-se al nomenament dels tres periodistes elegits a dit per l’alcalde, que eren els mateixos que garantien sense discussió els acords del Consell Executiu anterior, al·legant que es tractava de grans professionals. Una qüestió aquesta, de si eren grans professionals o no, que mai ha estat en discussió. El que sempre ha estat en discussió és si és legítim i fins i tot recomanable, fer un Consell Executiu a mida on els representants dels grups polítics d’oposició no tenen res a argumentar perquè ni se’ls escola i on no hi ha representació dels mitjans locals al marge dels públics, totalment en l’òrbita governamental.

S’inclouen a continuació, els textos que van llegir els representants de l’Associació de Comerciants de Pubilla Casas-Can Serra (aquí) i de FIC (aquí).

La proposta socialista per facilitar una unitat d’acció cívica en algunes qüestions claus per la ciutat, les aprofita Vox per radicalitzar la seva resposta

La necessària unitat d’acció de les forces polítiques en benefici de la ciutat, es va posar de manifest d’una manera una mica sobtada en el darrer ple de gener mentre es debatia una moció que, en principi, no tenia massa a veure amb un dels principals problemes que afecten la gestió política del municipi, com és la posició de cada grup polític davant la realitat.

Durant la moció conjunta que entorn la problemàtica del transport es va presentar per part d’ERC-EUiA, el Partit Popular i els Comuns, el tinent d’alcalde socialista David Gómez va demanar incloure una esmena in voce demanant la unitat d’acció cívica i política per afrontar la problemàtica del transport públic a la ciutat en mans de l’empresa Moventis que porta ja alguns mesos en plena crisi. L’esmena socialista es referia a la necessitat de portar una línia d’entesa en el conflicte per part de les forces polítiques en presència a l’AMB, d’on depèn la política de transport metropolità, que es fes extensiva a la lluita sindical i també a les mobilitzacions unitàries dels treballadors. Com que l’aparença de l’esmena socialista semblava intervenir directament en la manera com s’havia de produir la protesta sindical, cap dels grups polítics que la presentaven conjuntament la van acceptar. El tinent d’alcalde socialista ho va lamentar però va dir que, no obstant això, mantindrien el seu suport a la moció i la resta de portaveus es van mostrar molt favorables a modificar les adjudicacions dels contractes a les empreses concessionàries que incompleixen flagrantment el dret dels treballadors, cosa que acaba perjudicant greument a la qualitat del servei de transport com està succeint en l’actualitat a la ciutat.

L’oportunitat del debat va ser aprofitat també pel portaveu de Vox que es va referir a una postura dràstica que estaven disposats a posar en pràctica a partir d’aquest ple i que tenia a veure amb el greuge que, en la seva opinió, van rebre durant el ple ordinari de desembre i en la reiterada posició dels tres grups d’esquerra a l’Ajuntament que, de manera sistemàtica, fan com si Vox no existís i com si les seves mocions fossin paper mullat, de manera que ni s’acostumen a debatre ni mai es voten favorablement. Durant el ple de desembre, en el debat sobre la moció de suport al moviment LGTBI i la intervenció d’un membre del col·lectiu, va haver una intervenció del portaveu de Vox que es va considerar ofensiva pels grups d’esquerra i la persona que va intervenir, que van provocar uns moments de certa tensió.

En aquest sentit, el portaveu de Vox, va afirmar que, a partir d’aquest moment votarien o s’abstindrien en moltes de les mocions presentades per l’esquerra local, malgrat que estiguessin en moltes ocasions d’acord amb el que proposaven, com a radical resposta al que ells mateixos venen patint sobre mocions que afecten a temes estrictes de ciutat, sense contingut ideològic, i que són igualment menystingudes. En aquest mateix ple de gener, Vox es va abstenir o va votar en contra d’unes quantes mocions que podrien haver rebut perfectament el seu suport i que en ocasions no surten endavant pel vot negatiu o l’abstenció del govern.

Sigui com sigui, aquesta postura de Vox només perjudica als grups municipals d’oposició perquè quan el govern està d’acord amb qualsevol punt els seus regidors el voten a favor i guanyen i, quan està en contra, també els guanya per l’abstenció o el vot contrari de Vox.

És evident, doncs, que en matèria ideològica no hi haurà possibilitat d’entesa entre el que defensi Vox i el que defensi l’esquerra, però sembla evident que, en matèria de temes de ciutat sense el biaix ideològic, l’esquerra s’hauria de plantejar una posició més pragmàtica que passaria senzillament per aplicar criteris de benefici social sense fixar-s’hi en qui presenta la proposta. Això o, directament assumir que no hi haurà manera de guanyar una sola mesura que no interessi al govern.

Sentit pràctic envers qualsevol visió alternativa al govern municipal o bé simple protesta sense efectes pràctics de modificació de la realitat: aquest és el dilema. Els correspon als grups municipals d’ERC-EUiA i als Comuns, analitzar políticament pros i contres, perquè és evident que al govern municipal això ja li va molt bé i el PP té poca cosa a dir perquè aquest grup sí que practica el pragmatisme més acusat i d’això comença a ser-ne conscient la ciutadania.

La Plataforma ciutadana “Centenari: res a celebrar, molt a reflexionar i reivindicar” es va presentar el dijous de forma pública i ha manifestat el seu rebuig a la commemoració del centenari del títol de ciutat a l’Hospitalet, atorgat pel rei Alfons XIII al marc de la dictadura de Primo de Rivera.

L’acte, celebrat a la porta de l’Ajuntament de l’Hospitalet, ha comptat amb la presència de diferents representants de les entitats, els sindicats i els partits polítics que han expressat el seu rebuig a la commemoració festiva que si l’està donant des de el govern municipal del centenari de la concessió de títol de ciutat.

Josep Ferrer, com a portaveu de la plataforma, ha destacat que “cap concessió d’un dictador pot ser motiu de celebració”, i ha afegit que “cal fer memòria i honor a les persones que realment ens han fet ciutat”.

Un dels representants de la Plataforma, Josep Calvis, ha llegit el manifest on es denuncia el caràcter anacrònic i propagandístic del títol atorgat a l’Hospitalet pel rei Alfons XIII durant la dictadura de Primo de Rivera i, en tot cas, “l ‘Hospitalet és el que és gràcies a l’esforç de la seva gent i no pas a una concessió honorírica”.

El mateix manifest denuncia que: “resulta inadmissible que el govern municipal hagi començat el centenari amb la realització d’una comparsa durant la darrera cavalcada de Reis. Un acte totalment desvirtualitzat del fet històric” i reclamen, que “de cap manera no s’han d’organitzar nous actes d’aquest tipo”.

Des del manifest se sol·licita a l’Ajuntament que “expliqui a la ciutadania la realitat sobre la concessió del títol de la ciutat, realitzada per un règim dictatorial just després d’escapçar-li la meitat del seu terme municipal”. I “en comptes d’organitzar actes de celebració, aprofiti aquest centenari per explicar a la població, en especial a la nouvinguda i a les noves generacions, la història de l’Hospitalet de Llobregat, la seva realitat un segle enrere, les aportacions i esforços de la seva ciutadania i les dificultats que va haver de superar per ser on som, tot i que encara lluny d’on volem arribar”.

Durant la compareixença, una de les representants de la plataforma, Rosa Gironès, ha donat a conèixer les entitats que ja s’han adherit a la iniciativa i ha fet una crida a la ciutadania i al teixit associatiu de la ciutat a sumar- a la reivindicació a través de la pàgina web de la plataforma: https://noalcentenari.wordpress.com/.

Josep Ferrer ha tancat l´acte manifestant que durant aquest any “anem desenvolupant diferents actes de la Plataforma en contra d´una celebració que no és mèrit d´un títol sinó de la ciutadania que ha construït la ciutat”.

Les entitats que han manifestat la seva adhesió fins ara són:

Partits polítics

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Unida i Alternativa

L’Hospitalet En Comú Podem – Confluència

CUP

Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet

Jovent Republicà

Sindicats

CNT

Entitats i plataformes

Espai de Ciutadania

Centre d’Estudis de l’Hospitalet

Òmnium Cultural

Assemblea Nacional de Catalunya (ANC)

Foment de la Informació Crítica (FIC)

Gent pel canvi

Associació Gent de l’Hospitalet

Associació de Dones Justa Goicoechea

L’equip Quirós seguirà negociant en solitari a través del Consorci de la Reforma de la Gran Via, una alternativa que serà molt difícil que aturi un miler de nous habitatges

“La construcción del nuevo Hospital Clínico será una oportunidad para nuestra ciudad” va explicar en el ple de dimarts el regidor de govern José Antonio Alcaide per defensar l’interès de l’equip de govern a posar en marxa novament el projecte urbanístic de la pastilla de Can Rigalt. El que no va dir és que si les coses no es torcen, el campus de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’ha de construir en terme municipal de Barcelona, no estarà en marxa fins d’aquí a deu anys, un període de temps que la ciutadania dels barris del nord de la ciutat no pot aguantar amb la precarietat d’atenció sanitària de nivell que ja comença ser hores d’ara insuportable.

Resulta també imprescindible decidir què es vol fer amb l’Hospital General de l’Hospitalet (l’antic hospital de la Creu Roja a Pubilla Casas, amb greus problemes de manteniment i afectat per l’amiant) i quines son les solucions més favorables per la ciutat al voltant de la pastilla de 155.000 metres quadrats, bona part en mans del FC Barcelona i de la immobiliària Sacresa, la mateixa que ha posat en marxa el pla Caufec d’Esplugues que ha convertit en zona urbana la falda de la serra de Collcerola tocant a Esplugues. Si aleshores Sacresa ja va fer un gran negoci negociant l’eliminació de les torres d’alta tensió que baixaven del pujol de Sant Pere Martir fins a la subestació de Fecsa de Collblanc sobre la base d’urbanitzar la falda del parc, ara la necessitat de modernitzar l’estació transformadora, li ha permès fer-se amb 24.000 metres quadrats extres, en un espai ja requalificat pel govern Corbacho quan era alcalde de l’Hospitalet.

Només que ara, les coses ja han canviat molt. La ciutadania i el que és més important, les institucions, ja són conscients que Collblanc-La Torrassa és el barri més dens del Continent i l’Hospitalet en el seu conjunt, la ciutat més densament poblada de tot Europa. Quan es tracta de fer negoci i d’ingressar recursos, ni els promotors immobiliaris ni els Ajuntaments insensibles a la realitat, com ho ha estat tradicionalment el de l’Hospitalet, no veuen obstacles, però ara ja son moltes les institucions supramunicipals que consideren que la saturació urbana és un pol de conflictes que aniran esclatant a mesura que es faci evident que la manca d’espai on ubicar els equipaments i serveis imprescindibles per la ciutadania, provoca situacions irreversibles de difícil solució.

La manera és afrontar directament la necessitat d’aturar l’ocupació de més espai lliure i això, davant realitats com la que es produeix en aquesta zona del nord de la ciutat, passa per un acord de ciutat que faci afrontar a les institucions la necessitat d’impedir que se segueixi fent negoci a costa de l‘espai lliure. L’evidència que el territori és finit i que la qualitat de vida exigeix alliberar espai enlloc de saturar-lo, farà que caigui pel seu propi pes la necessitat d’entesa entre els que ja saben que seguir construint aboca al caos.

Una proposta d’aquesta entitat va posar sobre la taula en el ple passat el líder de l’oposició, el portaveu d’ERC, que es va veure secundat per tots els grups polítics excepte, un cop més, la minoria socialista que continua negociant amb els propietaris dels terrenys, a la vista del que es farà amb el campus de l’Hospital Clínic, una sortida que acabarà perjudicant la ciutat i la ciutadania, com no sigui eliminar els drets d’edificació i adquirir els terrenys en la seva integritat. Justament aquesta proposta és la que va fer com esmena a la moció el grup dels Comuns que va demanar que s’instés a l’Ajuntament de la ciutat, a la Generalitat i al Ministeri de Cultura, l’adquisició no només de la masia sinó de la resta de terrenys susceptibles de ser edificats. És a dir, es tractaria que la Generalitat i el Ministeri, amb el suport de l’Ajuntament en la mesura de les seves possibilitats, adquirissin els 55.000 metres quadrats propietat del FC Barcelona i els 37.000 metres quadrats aproximadament de la immobiliària, per convertir-los amb el que havien estat quan els va adquirir el Barça de Núñez amb l’esperança d’una requalificació de zona esportiva que mai va arribar, és a dir, zona verda i d’equipaments pel barri. Això si que seria veritablement el Pla Samontà que la ciutadania esperaria per salvar els barris de la zona nord. Això i l’acceleració del projecte de reforma de l’Hospital General de l’Hospitalet, probablement en la mateixa zona on ara hi és.

Per fer-ho és imprescindible, com va suggerir l’oposició municipal, un pacte de ciutat i anar tots a una a demanar a les institucions una intervenció urgent sobre aquest territori. En lloc d’escoltar un raonament tan acurat i contribuir-hi amb previsibles esmenes dels que tenen tota la informació com és el govern socialista, l’equip Quirós va rebutjar el pacte, va rebutjar per tant la possibilitat de fer front comú davant les institucions i va preferir seguir donant protagonisme al Consorci per la Reforma de la Gran Via que ja té una gran experiència en omplir el territori de gratacels.

Sospites sobre que el Consorci per la Reforma de la Gran Via revifi una operació immobiliària de la zona, que implica la construcció d’un miler d’habitatges

Més de cinc hores —unes 5 hores i quart— va durar el ple de l’Ajuntament de dimarts i es dona la paradoxa que d’aquest temps, 4 hores es van gastar per debatre 17 mocions entre les presentades conjuntament pels grups municipals i les presentades per separat, que després, en la majoria d’ocasions, s’incompleixen. I això les aprovades, que unes quantes de les debatudes son rebutjades en cada ple. L’essència de la sessió que son els punts polítics que els grups han de debatre i aprovar, es van limitar a nomes tres i l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, mentre que van haver 10 punts de l’ordre del dia on “es dona compta” del que ha decretat la Junta de Govern, que permeten el debat però que no s’han de votar perquè son prerrogatives de la Junta de Govern ja aplicades.

En el ple de dimarts, a banda, va haver dues intervencions de ciutadans/es i gairebé dues dotzenes de preguntes que fan els regidors al final del ple i que simplement es recullen perquè l’equip de govern les respongui per escrit, quan les respon, que per la reiteració de preguntes, no sempre és així.

Dit això, el debat gairebé sempre resulta interessant per unes raons o altres i especialment les mocions serveixen en molts casos per donar pistes de les intencions del govern sobre alguns punts. Això és exactament el que va succeir amb la primera moció que va presentar el PP on es reclamava la rehabilitació de la masia de Can Rigalt. Valgui a dir que el final de la moció va ser el més equilibrat de tots ja que es va rebutjar gràcies al vot de qualitat de l’alcalde, minuts abans que pogués estar present a la sessió el regidor Díaz Crespo del PP, que acabava de arribar d’un viatge en avió. Van votar a favor els 13 regidors de l’oposició presents i, en contra, els 13 regidors socialistes, per la qual cosa el vot de qualitat de l’alcalde va decantar el rebuig.

La moció feia esment simplement a la masia de Can Rigalt i es demanava que es reclamés al FC Barcelona, que n’és el propietari, que la rehabilités i alhora que un cop rehabilitada es convertís en un equipament de la zona. La proposta al ple explicava la història de la masia i dels terrenys però no entrava en res de l’entorn, només amb l’edifici declarat Be Cultural d’Interés Local dins el PEPPA, que està en pèssimes condicions de manteniment. Una proposta tan rellevant i senzilla i sobre la qual l’Ajuntament té clares atribucions perquè es tracta de patrimoni protegit, no va prosperar. És a dir, l’equip de govern no està d’acord a demanar al FC Barcelona que la rehabiliti ni tampoc a que es converteixi en un equipament i, gràcies a la intervenció del regidor de govern Alcaide, es va poder entendre perfectament quina era la raó, malgrat no es va transmetre directament al ple.

La masia de Can Rigalt es troba integrada dins un espai de 155.000 metres quadrats de terreny que pertany a quatre propietaris. Una pastilla de al voltant de 55.000 m2 de domini públic; una altra d’Endesa on hi ha una estació transformadora molt antiga, que dona servei a part de la ciutat i que representa hores d’ara un perill potencial sobre una propietat de 24.000 m2, dels quals només en necessita 8.000m2 per la nova estació transformadora; una tercera propietària es la immobiliària Sacresa que té una parcel·la d’uns 21.800 m2 als quals cal afegir els gairebé 16.000 m2 adquirits a Endesa i finalment el FC Barcelona que ostenta la propietat d’uns altres 55.000 m2 on es troba la masia. Tots quatre propietaris van constituir una Junta de Compensació l’any 2009, per tal de desenvolupar el projecte, que és el que va intentar aclarir el regidor Alcaide en el ple.

El projecte va tenir moltes fases des que comença el seu periple l’any 1997 quan l’aleshores president del Barça Josep Lluis Núñez, compra els 55.000 m2 i la masia, fins ara mateix quan es vol revifar el projecte amb la incorporació d’un instrument molt ben conegut a la ciutat com és el Consorci per la Reforma de la Gran Via i, ara, el Samontà, encarregat de donar sortida a projectes que impliquen l’ocupació de sol lliure per destinar-lo en molt bona part a l’edificació de nous habitatges.

No es pot oblidar que, hores d’ara, Sacresa podria disposar d’una pastilla de 37.000 m2 (amb l’obligació de finançar 1/3 de la reconversió de la nova estació transformadora i la corresponent zona urbanitzable) però amb un pla aprovat l’any 2004 pel qual es podrien construir 26 nous edificis amb més d’un miler de nous habitatges.

Això és el que se sap fins ara mateix d’un projecte que, més enllà de la frivolitat de les paraules, es desconeix del tot. L’operació Samontà que l’equip de govern vol vendre com un nou pol de desenvolupament i connexió nord-sud de la ciutat, amaga, en realitat l’ocupació de 155.000 m2 de sol lliure en l’actualitat per construir centenars d’habitatges en l’únic espai de que disposa el territori urbà més dens de tot el continent. (continuarà)

S’ha obert una pàgina web per adherir-s’hi, i de moment ja ho han fet una colla d’entitats ciutadanes i partits polítics

Set entitats, una coordinadora d’entitats com Espai de Ciutadania que aplega mig centenar, sis partits polítics i un sindicat, son els primers signants del Manifest “Centenari: res a celebrar, molt a reflexionar i reivindicar”, que intenta una commemoració alternativa a la que proposa el Consistori hospitalenc per celebrar el títol de ciutat que va atorgar el rei Alfonso XIII durant la Dictadura de Primo de Rivera, ara fa un segle.

Pel que es pot veure amb el llistat d’adherits al Manifest, estan a favor de rebutjar la celebració, ERC-EUiA-Jovent Republicà i els Comuns, a banda d’Alternativa d’Esquerres i la CUP que no tenen representació municipal. “Junts” es va apartar de la proposta i tampoc UGT va voler signar directament, malgrat està representada a l’Espai de Ciutadania. El Manifest, que es pot descarregar a sota d’aquesta crònica, lamenta la celebració del centenari del títol de ciutat —no de l’existència de l’Hospitalet com a població, que té un llarg recorregut històric de més d’un mileni— especialment per les connotacions històriques en què es va produir i per la sensació que es podia tractar d’una compensació honorífica al que havia estat una espoliació en tota regla de la meitat del terme municipal en favor de Barcelona. Una compensació honorífica que, en aquest sentit, tenia un punt d’humiliació, perquè desmembrar un territori sense respectar la llei a canvi d’un raquític decret purament formal, era una manera ben trista de compensar un municipi que s’havia mostrat extremadament sumís, durant i després de la segregació.

Per tot plegat els signants del Manifest, alarmats per la primera manifestació del centenari del títol de ciutat que va ser la lamentable celebració durant la Cavalcada de Reis i posteriorment pel convit fet als reis el proper dilluns amb la primera fase del Tour del Talent i el premi Princesa de Girona social que s’ha volgut vincular amb les celebracions del Centenari, pretenen oposar-se a les activitats de celebració i orientar l’efemèride cap a la reflexió i la reivindicació.

De moment han obert una pàgina web on la ciutadania pot adherir-se al document https://noalcentenari.wordpress.com i mostrar la seva voluntat d’evitar celebracions que poden ser ofensives per tots aquells que consideren que el títol de ciutat va ser com a mínim una burla i com a màxim un accident protocol·lari en temps de crisi capitalista, en mig d’una Dictadura, i amb un ministre de la Governació que els barcelonins coneixien prou bé pel seu protagonisme repressiu.

A partir del Manifest, els primers signants s’han posat d’acord a posar en marxa activitats encaminades a conèixer la història de la ciutat d’ara fa un segle, quan estaven creixent els nuclis obrers dels barris de Collblanc-La Torrassa, especialment, i el creixement industrial era, alhora, la conseqüència directe de la lluita contra l’explotació dels treballadors, molts d’ells, com ara mateix, nouvinguts.

La idea final és reconèixer que la ciutat moderna va néixer justament del treball de la gent que va convertir l’Hospitalet en el seu espai vital, on desenvolupar la seva vida i la dels seus fills: una ciutat amb una base obrera superlativa i en fase d’integració i una raquítica classe mitjana menestral i de petits propietaris, que mai va saber dirigir els destins col·lectius d’una manera autònoma i brillant. Una excel·lent excusa no per celebrar, però si per aprofitar l’efemèride per fer guanyar autoestima comunitària, sobre la base del coneixement i del reconeixement del que la història ens ha deixat.