El ple va servir, no obstant, per posar de manifest la gravíssima situació que viu la ciutat en aquest àmbit i la necessitat de mesures urgents que no van reeixir

Una mica més d’una hora i mitja va durar el ple extraordinari que va tenir lloc ahir al matí, per tractar dels problemes generats per la inseguretat ciutadana, d’acord amb la sol·licitud que van vehicular els grups municipals del PP i d’ERC-EUiA. (Foto de portada: Els tres cossos policials presents al ple municipal).

El ple extraordinari que constava de 8 punts que es van debatre conjuntament tot i que es van votar separadament, tenia com a objectiu acordar mesures que ajudessin  l’eficàcia policial per fer front als increments de delictes detectats i acordar-les, com es va manifestar al llarg del debat, de manera consensuada que és el clima que alguns dels grups municipals d’oposició volen anar imposant a poc a poc i que sembla que l’equip de govern comença a percebre.

Les mesures en relació a l’eix del problema que observen els grups municipals, com és l’endèmic conflicte amb el cos policial local, s’estenien amb els 6 punts darrers de l’ordre del dia, per tal d’aplicar mesures concretes als diferents districtes de la ciutat.

A l’hora d’explicitar on radicaven les causes de l’evidència de la inseguretat ciutadana, els portaveus del grup popular i els dos d’ERC van fer un exhaustiu repàs de les mancances i de les evidències que posen de manifest tant les xifres oficials sobre l’augment dels delictes i de la delinqüència, com la queixa continuada de veïns i comerciants de tots els barris de la ciutat sense exclusió i que es va posar de manifest a mitjans d’aquest mes, amb la nombrosa manifestació autoconvocada dels veïns. El contundent llistat de mancances i d’evidències dels grups municipals que van proposar el ple extraordinari que es va tancar amb multitud d’exemples de conflictes als barris, van ser complementats amb les intervencions dels altres dos grups de l’oposició, els Comuns i Vox. Mentre que els Comuns van presentar fins a 7 propostes concretes molt elaborades que anaven des de l’increment de les intermediacions per resoldre problemes d’incivisme i de convivència, fins a la necessària reforma de les normes jurídiques que afecten a la reiteració dels petits delinqüents, passant per la defensa de les policies de proximitat i la indispensable intervenció urbanística, fins a les mesures de prevenció i de pedagogia cívica per evitar els delictes d’odi que s’alimenten des de l’extrema dreta.

Vox va aprofitar la conjuntura per dues coses: per posar l’accent en la immigració il·legal com a responsable directe de l’increment de la delinqüència a ciutats com l’Hospitalet i per insistir sobre les contradiccions inherents a tots els grups municipals presents al voltant d’un tema, com el de la inseguretat ciutadana que Vox ha estat defensat reiteradament i que ha anat agafant pes a mesura que la ciutadania s’ha queixat reiteradament de l’absència de solucions. Aquest gir en l’argumentari de Vox va fer derivar el problema que s’havia sostingut fins aleshores amb els contundents dèficits de gestió de l’equip de govern, per convertir-se en un debat supraideològic sobre l’emigració, els delictes d’odi i la multiculturalitat.

La participació del govern es va dividir entre la intervenció del regidor responsable actual de Recursos Humans, José Antonio Alcaide i el regidor de Seguretat Ciutadana, Jesús Husillos del qual es demanava la dimissió. Alcaide es va dedicar a intentar desmuntar algunes afirmacions i a explicar que la inseguretat també és un element de percepció social. Va desautoritzar la intervenció de Vox afirmant que els socialistes no assenyalen col·lectius ni barris concrets i va defensar el llistat de mesures aplicades com si els anuncis al respecte (el reforç dels serveis socials, el pla del Samontà, la millora de l’enllumenat, el pla local d’habitatge, els nous agents cívics, etc) revertissin directament els problemes actuals. Per la seva banda Husillos va fer una lectura transversal del problema, situant-lo en l’òrbita política general i només baixant al detall del que s’ha fet a l’Hospitalet per parlar de les operacions comuns amb Mossos d’Esquadra i Policia Nacional, la nova negociació amb la Guardia Urbana o els contactes amb la fiscalia, la delegació del govern, etc.

El mes destacable dels 135 minuts del ple, vindria una mica abans d’aquestes darreres intervencions quan el responsable de Vox va explicar que ja estava cansat de paraules i que reclamava fets concrets —amb mesures radicals com ara l’expulsió d’immigrants delinqüents o el tancament de mesquites fonamentalistes— i explicant que el seu lloc no estava entre els regidors sinó amb el poble i que per això marxaven de la sala.

Marxar de la sala volia dir, sense expressar cap més paraula, permetre que el govern guanyés totes les votacions dels punts de l’Ordre del Dia perquè a l’Hospitalet ja se sap que la no presència d’un sol regidor de l’oposició o una sola abstenció permet al govern guanyar qualsevol votació.

I així va ser, perquè tots els punts van tenir un resultat negatiu amb 13 vots contraris i només 11 a favor (els dels tres grups d’oposició), tret del punt on es demanava la dimissió del regidor Husillos, on els Comuns també es van abstenir.

L’actual regidor de Seguretat Ciutadana al qual avui es demana la dimissió al ple extraordinari, era el regidor de Recursos Humans quan el cas del superintendent

A poques hores d’iniciar-se el ple extraordinari sobre seguretat ciutadana, aquest digital ha pogut saber que les negociacions amb la Guàrdia Urbana que es van iniciar a mitjans de mes circulen per un terreny bastant més planer que el que hi havia a principis de setembre quan l’equip de govern va dictar un decret que afectava als torns dels agents.

La represa de les negociacions es feia sobre la base que l’equip de govern anul·lés aquest decret que tenia un caràcter indefinit i que s’havia signat per evitar baixes repetitives de la plantilla d’agents. Hores d’ara, pel que ens han explicat fonts sindicals, el decret encara continua vigent, malgrat que els han assegurat que no s’aplicarà i que properament deixarà d’estar en vigor. Sobre aquesta garantia, que han ratificat des de Recursos Humans de l’Ajuntament, es van reprendre les negociacions especialment sobre la qüestió salarial per tal que l’Ajuntament es fes càrrec dels perjudicis econòmics de la policia local en relació a les plantilles de la Guàrdia Urbana de municipis de la complexitat de l’Hospitalet.

S’ha negociat de moment una quantitat fixa de 2.000 euros anuals que iguala el salari mitjà de la policia al salari mitjà de les policies de Catalunya de ciutats de més de 50.000 habitants i uns altres 3.000 euros com a variable que s’ajustarà en funció de l’estabilitat en els llocs de treball. Això vol dir que es tracta d’un complement salarial que regularà els temps de baixa laboral dels agents, de manera que es cobrarà íntegrament si no es produeix absentisme i que es deixarà de cobrar si les baixes laborals superen un percentatge d’absentisme sobre el qual s’ha de fixar un acord. Alhora, també forma part de la negociació, l’efecte sobre la plantilla de les baixes per malalties greus, que els sindicats consideren que s’han d’excloure d’aquest barem.

Les negociacions es reprenen el proper dijous

Les negociacions es reprendran de nou el proper dijous i resten encara una quantitat important d’aspectes —entre els quals els que tenen a veure amb qüestions tècniques del treball policial— que caldrà afegir al conjunt de la negociació. Les fonts sindicals consultades han observat un canvi substancial en l’actitud negociadora per part de l’equip de govern, pressionat sens dubte pel clima de preocupació sobre la seguretat ciutadana que es respira a la ciutat.

Pel que fa a la recent sentència sobre la convocatòria de la plaça de superintendent que ha quedat anul·lada, les fonts sindicals consultades valoren favorablement que l’equip de govern no hi presenti recurs. Alhora, preguntats per aquest digital sobre la responsabilitat de l’actual equip de govern en el fons de la qüestió administrativa que suposava una posició de favoritisme cap al superintendent que va guanyar la plaça, ens han assegurat que l’actual regidor de Recursos Humans i Seguretat Ciutadana, Jesús Husillos, ja era en el seu moment el regidor responsable de Recursos Humans, de manera que s’entén la proposta dels grups municipals d’oposició que, en el ple extraordinari d’avui dimarts, demanen la dimissió del regidor estretament vinculat aleshores al contenciós del superintendent.

L’altra cosa sobre la qual també hi ha una posició majoritària és la necessitat que es renovin les negociacions per la signatura del conveni amb la plantilla municipal. Cal recordar que no hi ha conveni oficial des de l’any 2016 i que el conveni que es va signar el 2023 i que tenia una vigència de dos anys, mai va passar pel ple i, per tant, mai va ser publicat ni es va poder fer efectiu. Les diferents fonts sindicals consultades consideren que és imprescindible una negociació immediata, passi o no pel ple el conveni del 2023, perquè en qualsevol cas el que es va negociar tenia una vigència fins a finals del 2025 i per acabar l’any només queden dos mesos.

D’altra banda, l’acord que resulti de la negociació amb la Guàrdia Urbana, si les coses no es torcen i arriben a bon port, es podrà incorporar com una peça suplementària ja tancada, en el nou conveni que s’ha de negociar.

El ple extraordinari l’ha hagut de convocar obligatòriament l’alcalde perquè 8 dels 27 regidors ho van demanar, en concret, republicans i populars

Dimarts vinent serà una jornada de plens municipals a l’Hospitalet perquè n’hi ha convocats dos, un d’extraordinari a les 9 del matí i l’ordinari habitual de l’últim dimarts de mes a les 16,30h. El ple extraordinari és el que els grups municipals d’ERC-EUiA i del PP van demanar per tractar el gravíssim tema de la seguretat ciutadana, que van anunciar primer, ajornar després, per donar un vot de confiança a l’equip de govern i, com que van veure que el vot de confiança resultava inútil, el van tornar a demanar d’immediat.

El ple extraordinari el poden demanar com a mínim una quarta part dels membres electes i l’alcalde l’ha de convocar obligatòriament dintre dels quatre dies següents a la sol·licitud i amb una demora màxima de 15 dies. L’alcalde Quirós l‘ha convocat pel mateix dimarts a les 9h del matí amb l’ordre del dia que proposen els electes signants.

Aquest ple per tractar de la seguretat ciutadana, l’han demanat 8 dels 27 regidors, és a dir, tots els components dels dos grups municipals majoritaris. Ni els Comuns ni Vox han participat d’aquesta proposta i es desconeix quina serà l’actitud que prendran en les votacions dels 8 punts de l’ordre del dia, però en funció de la seva postura prèvia es podria perfectament preveure quin serà el resultat. Pel que fa a Vox, qualsevol proposta que posi la seguretat ciutadana sobre la taula li crea simpaties, cosa totalment contrària a la postura dels Comuns que es queixen habitualment que cal més seguretat ciutadana però que son reticents a tractar la qüestió de la delinqüència sense matisacions, perquè no es vegi implicada la ciutadania immigrada, que consideren que no és responsable dels dèficits de seguretat que es pateixen a l’Hospitalet.

Si tota l’oposició no es posa d’acord a l’hora de les votacions no es podran acordar mesures concretes en els sis districtes de la ciutat que són sis dels vuit punts que es debatran dimarts al matí. El primer punt és simplement una manifestació de preocupació del ple municipal per l’increment de la delinqüència i la inseguretat ciutadanes però també acordar mesures amb la Guàrdia Urbana per millorar l’eficàcia policial i les seves condicions laborals i l’atenció a les víctimes. Si fem cas del que s’ha vingut declarant en les setmanes prèvies, l’aprovació d’aquest punt estaria garantida perquè tant l’equip de govern com tota l’oposició en ple han reconegut que hi ha problemes d’inseguretat i delinqüència al carrer i que cal posar-se d’acord amb la Guàrdia Urbana per millorar la seva resposta al carrer. Però ja veurem…

On hi haurà absolut desacord és en el punt 2 on es demana a l’alcalde que aparti de les seves funcions al tinent d’alcalde responsable de l’àrea de seguretat, Jesús Husillos, alhora portaveu socialista al ple municipal. Està clar que el govern votarà en contra, i no està gens clara la posició que adoptaran els Comuns que poden quedar en evidència una altra vegada. De tota manera, com que es tracta d’una moció, la seva aprovació tampoc no garanteix res, tenint en compte que una gran majoria de les mocions aprovades no tenen aplicació pràctica i, en aquest cas, l’alcalde té plena llibertat per nomenar el seu equip. Per això encara és més clarificadora la postura que prenguin els diferents grups municipals perquè, més enllà del resultat final d’una moció que té un alt grau de contingut retòric, oposar-se al que ha estat un clam, especialment entre la plantilla de la Guàrdia Urbana, no deixaria de ser molt significatiu.

El grup popular reclama responsabilitats polítiques per l’evidència d’una plaça que semblava feta a mida amb objectius purament polítics

Ahir dijous es va conèixer la sentència del jutjat Contenciós administratiu núm 10 de Barcelona, que tanca definitivament la reclamació del SPL-CME de l’Hospitalet sobre l’anul·lació de la convocatòria de la plaça de Superintendent de la Guàrdia Urbana, de l’any 2021.

La sentència estima íntegrament el recurs que impugnava la convocatòria de plaça i reconeix que algunes de les exigències que figuraven en la convocatòria, com ara un requisit d’edat màxima, vulneraven articles de la Constitució i suposaven la nul·litat total del procediment. En canvi, la reclamació que incloïa la demanda, sobre que el procediment de convocatòria era contrari a l’eficiència econòmica perquè es convocava una plaça de superintendent existint places vacants de rang inferior, demostrant això l’interès de l’Ajuntament convocant per afavorir econòmicament el candidat que ocupava provisionalment la plaça, ha estat desestimat per falta de proves i perquè la demanda barrejava la creació de la plaça de Superintendent amb la convocatòria, que son aspectes diferents.

Amb la finalització del procediment, que l’Ajuntament de l’Hospitalet no pensa recórrer perquè ja va renunciar en el seu moment a contemplar la plaça de Superintendent —que no existeix ni a Barcelona i, només entre els grans municipis, a Badalona—, es tanca definitivament un contenciós que barrejava els assumptes administratius i penals amb els directament polítics i que avui han servit perquè la portaveu del grup popular reclamés novament l’assumpció de responsabilitats polítiques per part de l’equip de govern.

El cert però, és que els principals implicats, el regidor de Seguretat del moment, Pepe Castro, va deixar de ser regidor socialista l’any 2023 i l’alcaldessa Marín exerceix avui les funcions de delegada del govern de la Generalitat a Madrid. Des d’aleshores, hi ha un nou cap de la Guàrdia Urbana, un nou alcalde i un nou regidor, i el policia que havia guanyat la plaça de Superintendent, Ramon Dosaigües, va haver de tornar al municipi d’on havia vingut: el Prat de Llobregat.

El més significatiu d’aquest cas és que, Ramon Dosaigües, que l’any 2021 optava a la plaça de Superintendent que semblava dibuixada a la seva mida i que en aquell moment era Intendent de l’Hospitalet en Comissió de Serveis, ja havia exercit des de l’any 2015 fins a l’any 2021 com a Cap de Policia del Prat i durant els darrers 14 mesos del seu mandat havia concitat fortes crítiques entre la policia local d’aquell municipi, amb protestes constants, vagues i molt malestar entre la plantilla, de manera que la seva arribada a l’Hospitalet no podia augurar res de bo. Malgrat això, a partir de l’any 2021 es va convertir en el responsable de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, va respondre perfectament al que es podia esperar en quant a conflictivitat amb la plantilla i després va protagonitzar el llarg contenciós de les dues convocatòries de placa de Superintendent, en competència directe amb un caporal de la GU local que també aspirava a la plaça però que va ser desestimat.

Una denúncia del sindicat policial per tràfic d’influències sobre el regidor responsable i el mateix Intendent, va provocar en aquells dies escorcolls de la policia nacional a la Prefectura i el consegüent escàndol. Arran del conflicte i un cop acabats els dos anys de comissió de serveis, Dosaigües va haver de tornar al Prat. Unes setmanes de permís remunerat i 10 mesos successius de baixa laboral van fer que l’antic Intendent, que ja tenia un substitut al Prat que havia pacificat la plantilla, hagués d’ocupar una plaça creada a l’efecte de càrrec de confiança, al marge del servei directe de la policia local.

Costa d’entendre, amb aquests precedents, que l’equip de govern Marín amb Pepe Castro al capdavant de la regidoria, juguessin tan fort amb la plaça de Superintendent si no fos per raons estrictament polítiques, que son les que ara han servit al grup popular per reclamar l’assumpció de responsabilitat polítiques al govern Quirós.

La portaveu Sonia Esplugas assenyalava, en aquest sentit, que no només el govern havia afavorit una plaça a mida sinó que havia represaliat el caporal de la GU que optava a la plaça i que va denunciar el cas. En concret, Esplugas assegurava que “crear una plaça de Superintendent des de l’inici va ser una decisió política, amb un clar transfons partidista, que havíem de sufragar tots els ciutadans” i recordava que “des del Partit Popular vam denunciar des del començament que aquesta era una plaça d’oposició innecessària, sospitosa, i que semblava estar creada ‘ad hoc’ per tal que Ramón Dosaigües fos premiat per una gestió que, com a mínim, va ser nefasta. Només arribar a la ciutat va crispar l’ambient amb la plantilla, va eliminar les patrulles de proximitat i, en lloc de consensuar les noves mesures a aplicar amb els agents, les va imposar de forma marcial”.

Per tot plegat, Sònia Esplugas, demanava que “per un costat, David Quirós, i el tinent d’alcalde, Jesús Husillos, han de donar explicacions públiques sobre aquest cas, que porta anys desprestigiant la Guàrdia Urbana; i per l’altre, dirimir les responsabilitats polítiques que es deriven d’aquesta sentència”.

Manuel Sacristán, Valentí Almirall, Vladimir Lenin, Josep Pallach, Jaume Botey i Andreu Nin, les personalitats evocades per concitar esperança envers el futur

Coincidint amb el centenari del naixement del filòsof Manuel Sacristán, la Fundació Neus Català, des de l’Hospitalet, va organitzar una trobada per parlar d’Esquerra i autodeterminació, el passat dimarts a la Tecla Sala amb mitja dotzena de ponents.

La idea era exposar les idees i les vivències de sis personatges de relleu de diferents èpoques i ideologies, al voltant del controvertit tema de l’autodeterminació des de la perspectiva de l’esquerra, comentades per especialistes i persones properes a partir del coneixement personal o ideològic, com una manera de posar en comú i reflexionar amb els assistents la defensa dels drets socials i dels drets nacionals, que era un dels aspectes que vinculava històricament a les diferents personalitats referides a la convocatòria. De fet, l’acte va durar dues hores —perquè tancaven la sala a les 20,30h com és habitual— i no va haver temps suficient pel debat des de la sala.

Victor Rios evoca a Manuel Sacristán

Pel que fa a l’acte en sí, presentats per l’ex-rector de l’UPC, Josep Ferrer, Víctor Ríos es va encarregar de parlar del filòsof Manuel Sacristán; Jaume Graells del polític catalanista Valentí Almirall; Lucía Aliagas, de Lenin; Ferran Mascarell, del socialdemòcrata Josep Pallach; Pilar Massana ,de Jaume Botey i Miquel Salas, d’Andreu Nin. La trobada tenia una fila cero amb la presència d’una gran part d’entitats de la ciutat i de partits i sindicats, i va ser tot un èxit de públic.

Ríos va explicar amb “dos cèntims” la vida del filòsof nascut al setembre va fer 100 anys i mort a Barcelona molt poc abans de complir els 60. Comunista, a les files del PSUC-PCE des dels anys 50 i fins a finals dels 70, i membre de l’Executiva del partit, de la qual va dimitir l’any 1969, Sacristán ha estat un dels intel·lectuals més consistents d’aquest segle en l’àmbit del marxisme i un dels principals impulsors de revistes de pensament a Catalunya. Va comentar Ríos la implicació de Sacristán en la política cultural des de bon començament, amb la fundació dels Quaderns de Cultura Catalana, fet pels intel·lectuals comunistes catalans des de dintre del país, fins que les suspicàcies estalinistes van obligar a reconvertir la revista en Horitzons i després en Nous Horitzons, controlada pel PCE-PSUC des de l’exterior, i arran d’aquestes iniciatives culturals, els seus contactes amb Josep Fontana i Francesc Vicens també comunistes i també implicats en Nous Horitzons. Va comentar després la fundació de la revista Materiales cap el 78 i poc després Mentre tant/Mientras tanto fins a la seva mort.

Ríos va parlar també del que va anomenar la Transacció política a la democràcia on l’esquerra va abandonar —entre d’altres destacades renúncies— la defensa del Dret a l’Autodeterminació i va fer esment de la sintonia entre Fontana —a través del llibre La formació d’una identitat— i Sacristán en aquest punt. Pel que fa a Sacristán, el pensador fixa clarament la seva posició respecte del tema de l’autodeterminació en dues entrevistes dels anys 83 (a la revista Argumentos) i 85 (a Mundo Obrero). El seu nítid posicionament a favor del dret a l’autodeterminació dels pobles i en concret de Catalunya i la seva vinculació a la cultura del país, el va expressar Víctor Ríos amb cites concretes del mateix Sacristán i es va referir al pròleg que va fer sobre el recull Poesia Rasa de Joan Brossa “La pràctica de la poesia”, que ha estat destacat pel seu interès sobre la poesia com a eina de reflexió total i els escrits entorn “Poemes i cançons” de Raimon o el contacte amb Martí i Pol que li va fer una breu entrevista a Oriflama, també molt significativa.

Graells explica la personalitat de Valentí Almirall

Va aprofundir sobre la posició diàfana de Sacristán al voltant del dret a decidir i va expressar la seva convicció que el futur s’ha de dissenyar a Catalunya oferint un horitzó d’objectius clars, avui poc treballat, a banda d’un full de ruta ampli i unitari on estiguin representades totes les sensibilitats i totes les visions del catalanisme.

Graells, va explicar la personalitat de Valentí Almirall, des de la seva dimensió d’historiador, destacant les tres fases en que el polític catalanista va tenir presència política important: durant la Reinaxença cultural i posteriorment durant la fase federalista de la Primera República, per acabar amb les posicions del catalanisme polític popular que Almirall representava durant la Restauració borbònica, en directe competència amb la Lliga de Cambó i la seva visió del catalanisme de dreta implicat en els pactes de la burgesia catalana amb la corona. Va assenyalar la transcendència del seu paper d’un catalanisme arrelat en la consciència social i amb perspectives federalistes fins a la fase de la Restauració, on Almirall va anar perdent la seva voluntat d’intervenció en la modificació de l’Estat, per centrar-se en la sobirania del poble català com a eix de la seva acció política. Va assenyalar el seu paper en el Pacte de Tortosa i en el Memorial de Greuges des del Centre Català i va expressar la seva convicció que el Macià republicà era clarament un successor de les idees desenvolupades per l’autor de Lo Catalanisme.

Lucía Aliagas explica el paper de Lenin sobre el nacionalisme

Pel que fa a la intervenció de Lucía Aliagas respecte del paper de Lenin en el tema del nacionalisme rus i la seva defensa del dret a l’autodeterminació en aquella fase concreta de la Revolució Bolxevic, va explicar que les intervencions del revolucionari rus vinculades al desenvolupament del marxisme en l’etapa concreta de la Revolució, estaven sempre centrades en els problemes que es derivaven justament del triomf de la classe obrera en un país que havia actuat des de l’època dels tsars amb una clara voluntat imperialista i colonialista. De les posicions de Lenin, manifestades en molts escrits conjunturals —un d’ells el conegut document El derecho de las naciones a la autodeterminación, que va aparèixer l’any 1914 a tres números de la revista Prosveschenie— va pasar a centrar el tema al voltant del desenvolupament del pensament leninista a Catalunya, molt vinculat al PSUC i, més en concret al paper de Joan Comorera a la secretaria general del partit, fins que va ser acusat de titisme —és a dir, de nacionalisme— i expulsat. Va comentar el conegut escrit de Comorera Socialisme i qüestió nacional i va explicar que malgrat l’expulsió del secretari general, les seves idees sobre la realitat catalana van transcendir fins el punt que el PSUC era l’únic partit a la Komintern que no representava directament cap Estat —com a representats espanyols estaven el PCE i el PSUC—. I aquesta postura, particularment significativa, es va mantenir fins pràcticament la dissolució del partit dels comunistes catalans.

Mascarell parla de Josep Pallach

Molt interès també va tenir la reflexió de Mascarell sobre la personalitat de Josep Pallach i el seu paper en la recuperació de la socialdemocràcia a Catalunya. Va referir-se a la sensació de frustració que genera la situació actual a Catalunya on s’està passant d’una posició de país a una posició de partit i va explicar que, en aquest sentit, Pallach va defensar sempre una postura vinculada al sistema com a eix de funcionament social. En aquest sentit la defensa de la democràcia i del socialisme com a esquema de reconeixement de drets i de progrés social, és el que va defensar tota la seva vida. Va explicar que Pallach, com a home del seu temps que era, va estar condicionat primer per la guerra civil, després per la guerra mundial y posteriorment pel seu posicionament contra la dictadura franquista. Un demòcrata radical com ell, era clarament antiautoritari, inequívocament catalanista, però en canvi no es pot parlar d’un nacionalista a l’ús tot i que defensava l’opció del dret a l’autodeterminació, al mateix nivell que el dret al federalisme sempre i quan fos un pronunciament de la ciutadania.

Pallach era un socialdemòcrata, ni marxista ni comunista, que va veure en la continuïtat de Tarradellas una forma de mantenir la legalitat republicana i per això va treballar a fons per l’arribada del darrer president de la Generalitat a l’exili. Considerava la democràcia com l’argument final del catalanisme i en aquest sentit Mascarell va afirmar que trobades com la d’aquest dia son fonamentals per a orientar-se en una situació tan líquida com l’actual. Va defensar el republicanisme cívic, la mediterraneitat i la capacitat d’entendre totes les posicions i tots els plantejaments sobre el catalanisme, sobre l’autodeterminació i sobre la democràcia. Pallach era, en aquest sentit, un polític que reflexionava i que tenia clar cap a on havia d’anar i, “ara —va dir Mascarell— no sabem el que volem ser”.

Pilar Marssana va parlar de Jaume Botey

La Pilar Massana va parlar del Jaume Botey des de la proximitat més directe, referint-se primer de tot a Manuel Sacristán i el seu deixeble Paco Fernández Buey, com a dues persones molt relacionades amb Botey per la seva participació a les escoles d’adults de Can Serra que Botey va obrir i promocionar. Va assenyalar el paper de Botey al front de la regidoria d’Ensenyament a l’Ajuntament entre els anys 1979 i 1983 i el suport de Sacristán en la presentació de documents que editava aleshores la regidoria, per passar tot seguit a expressar el dolor de Botey amb tots els esdeveniments succeïts arran de la posta en marxa del procés i els efectes repressius que va provocar en l’Estat. No va dubtar a assenyalar que era molt possible que l’estat d’ànim d’aquelles  vicissituds influïssin notablement en la seva malaltia i posterior traspàs.

Va explicar que Botey era un apassionat del catalanisme entès aquest com un catalanisme de base social i va explicar que el seu darrer escrit, quan ja es trobava a l’hospital molt malalt es centrava en la necessitat de fer reunions per les cases dels ciutadans per explicar en què consistia el dret a l’autodeterminació, perquè havia detectat que aquest dret creava en l’esquerra tradicional algunes incomprensions que feien molt de mal.

Miguel Salas parla de Andreu Nin i el seu paper en el catalanisme

Per últim Miguel Salas, sindicalista i membre de la Fundació Andreu Nin, va tancar la ronda de convidats per parlar de la figura d’Andreu Nin i del seu paper en el catalanisme polític especialment durant la República i la Guerra Civil. Va explicar el paper cultural de Nin, català del Vendrell però, pel seu domini de l’idioma rus, primer traductor dels clàssics de la literatura russa al català —Dowstoiesky, Tolstoi— i després dels clàssics del marxisme, especialment les obres de Marx, Engels, Lenin y Trotsky. I després la seva evolució des del nacionalisme republicà dels anys 20-30 fins a la seva adscripció a la Revolució Bolxevic de la ma de Lenin i Trotsky i la seva clara defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles i especialment de Catalunya, expressada en el seu reconegut llibre Catalunya, la qüestió nacional i el dret d’autodeterminació (1912-1935). En els anys de la II República va ser un clar defensor a través dels seus múltiples articles de la necessitat que l’obrerisme assumís la defensa de les nacions oprimides, en la línia leninista més pura, i tot i que defensava obertament una Unió de Repúbliques Socialistes d’Iberia, considerava que el dret a l’autodeterminació implicava necessàriament la possibilitat que el poble català es volgués independitzar i crear un Estat propi.

La trobada es va tancar amb la crida d’alguns dels ponents a promoure trobades d’aquestes característiques amb la única voluntat d’escoltar les diverses postures i apropar posicions. Víctor Ríos va assenyalar l’horitzó del 2031, quan s’hagi de commemorar el centenari de la Segona República, com una dada essencial per defensar el republicanisme des del carrer i el desenvolupament de les llibertats nacionals de Catalunya. Va recordar que a l’any 2031 també s’han de convocar eleccions municipals, de manera que els municipis han de jugar, al respecte, un paper rellevant.

L’Hospitalet no para de créixer en població, en hotels, en places d’apartaments turístics, en residències d’estudiants i en inseguretat ciutadana

La febre hotelera a l’Hospitalet no s’atura. Malgrat que l’oposició política de la ciutat ha mostrat el seu rebuig als nous projectes hotelers en una ciutat que el que reclama son espais lliures per zones verdes i equipaments en barris extremadament saturats demogràficament, el govern local no para de projectar noves operacions urbanístiques encaminades a construir nous habitatges, majoritàriament de promocions privades, més hotels i més residències d’estudiants. No està gens malament per una ciutat que necessita amb urgència escoles i instituts de secundària que no es poden edificar perquè l’Ajuntament no pot cedir a la Generalitat els terrenys indispensables per enllestir els projectes, perquè no hi ha sol lliure disponible.

Com a mostra, les dues darreres reunions de la Junta de Govern local. En mig d’un clima enrarit per les campanyes de recollides de signatures per construir l’hospital general que la ciutat necessita o la queixa continuada pels problemes de seguretat que va concitar una de les manifestacions més concorregudes dels darrers 20 anys, el govern local en les dues reunions programades més properes, la del passat dia 15 i la del proper dia 22, ha aprovat i preveu aprovar nous projectes constructius d’hotels i de promocions privades d’habitatges.

En la sessió del passat dia 15, el govern Quirós va aprovar inicialment el pla de millora urbana per la concreció de l’ús hoteler de la parcel·la situada al carrer de les Ciències, 89, del polígon Pedrosa a prop de la Fira de Barcelona, on fa molt poc es va aprovar la construcció d’una altra instal·lació hotelera. I també el de millora urbana per la concreció de l’ús hoteler i l’ordenació volumètrica a la parcel·la situada al carrer Miguel Hernández, a tocar de l’anterior. Per la seva banda, pel proper dia 22 es porta a aprovació definitiva el projecte de reparcel·lació del polígon 2 de la modificació puntual del PGM de l’àmbit de l’illa ocupada per l’antiga seu de la fàbrica Vanguard, entre el traçat de la via de Vilanova, la carretera de Santa Eulàlia i el carrer Carrasco i Formiguera.

Pel que fa als hotels, amb aquests nous projectes, el nombre d’establiments hotelers en els 10 darrers anys s’haurà incrementat en més de 25, passant de 13 a 38, mentre que el nombre d’apartaments turístics ofertats a les plataformes d’internet superen els 150. El nombre de places hoteleres quan acabi l’any s’haurà multiplicat per dos i l’Hospitalet, la ciutat més densa d’Europa i amb més necessitat d’espai lliure, representa ja ara al voltant del 35% del total d’allotjaments hotelers del Baix Llobregat.

Alguns dels hotels que ja estan en construcció com el del carrer Rafael Campalans 14, pertanyen a la multinacional alemanya Limehome, especialitzada en pisos turístics, malgrat que ara està diversificant la seva àrea de negoci cap al sector hoteler. A l’Hospitalet, la multinacional opera un bloc d’apartaments turístics, també a Collblanc, i un altre hotel d’inferior categoria a la Plaça Pirineus del mateix barri.

Pel que fa al projecte de la Vanguard que ara es portarà a l’aprovació definitiva, contemplava la requalificació de sol industrial a residencial amb un 25% del sol programat de caràcter públic. En aquesta parcel·la s’estimava la construcció d’un hotel de tres estrelles en l’edifici de la antiga fàbrica, la que dona al carrer de Santa Eulàlia, d’una zona d’oficines i negocis a la banda del carrer Carrasco i Formiguera, i d’un bloc d’habitatges en la zona més propera a les vies del tren, on ara hi ha un aparcament de camions i autocars i una part del dipòsit municipal de vehicles.

Tot i que el projecte d’urbanització no quantificava l’increment de població que suposaria el nou bloc d’habitatges, sí que es preveien més de 100 habitatges de nova planta, més una indefinida promoció d’habitatges de lloguer assequible.

Com ja havíem explicat en el seu dia, cal tenir present que el barri de santa Eulàlia ja te més de 45.000 habitants censats, amb una densitat de població superior als 28.000 h/km2, impacte demogràfic que es veurà previsiblement reforçat per l’increment de nova població, i amb un endèmic dèficit estructurals d’equipaments, com ara una biblioteca pública, aules d’estudi, instal·lacions esportives i, encara més, zones verdes.

La campaña sobre el nuevo hospital se ampliará con charlas y debates y la recogida de firmas todos los miércoles

Dos protestas movilizaron a centenares de vecinos de l’Hospitalet el miércoles pasado. Una de ellas, mostrando la solidaridad con el pueblo de Palestina, a través de movilizaciones que se concretaron con varias concentraciones y recorridos por las calles de la ciudad. La otra, una recogida de firmas reivindicando la construcción del nuevo Hospital General que sustituya al actual, prometido hace más de 20 años.

Las movilizaciones en solidaridad con el pueblo de Palestina se concentraron una, frente al Ayuntamiento, tras un recorrido por las calles de l’Hospitalet con carteles y banderas alusivas a la situación en Gaza, y la otra movilización, en defensa del estado palestino se desarrolló junto al Hospital de Bellvitge donde se leyó un manifiesto denunciando el genocidio, la destrucción de Gaza y se exigió la ruptura total de relaciones con Israel. La convocatoria junto al centro hospitalario de Bellvitge sirvió también para denunciar la situación sanitaria en Gaza donde la mayoría de los hospitales están destruidos y el trabajo de los profesionales se ha estado realizando en unas condiciones infrahumanas sin apenas medios.

La convocatoria fue organizada por los sindicatos CC.OO. y UGT que propusieron dos horas de paro en los turnos de mañana y tarde, mientras que la CGT y la Intersindical hicieron una llamada a la huelga general de 24 horas. También, miembros de la Asociación L’Hospitalet amb Palestina, se concentraron este mismo día frente a una sucursal del Carrefour en el barrio de Sants, para denunciar y pedir el boicot a esta cadena que tiene vínculos con Israel y denunciar que en el mes de septiembre, unos vigilantes de una sucursal de Carrefour agredieron a un activista palestino que pedía el boicot contra el supermercado “por su complicidad con los crímenes de guerra de Israel”.

Las Marea Blanca y Pensionista recogen firmas para un nuevo hospital

Asimismo, los representantes de las Mareas Blanca y Pensionista iniciaron el miércoles una campaña de recogida de firmas en la calle para reivindicar la construcción de un nuevo hospital que sustituya al actual Hospital General de L’Hospitalet (la antigua Cruz Roja).

Las Mareas Blanca y Pensionista denunciaron la renuncia explícita que ha hecho el alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, a la construcción de un centro sanitario de referencia para los 140.000 habitantes que viven en la parte norte de la ciudad, ante el anuncio de la construcción del nuevo Hospital Clínico en la misma zona de la Diagonal muy cerca de donde estaba inicialmente prevista la construcción del nuevo hospital que reclama l’Hospitalet en el vértice norte de Barcelona, Esplugues y esta ciudad.

Mediante un tenderete en la vía pública, los activistas de la Marea Blanca han estado recogiendo firmas y  han declarado que “seguiremos todos los miércoles” recogiendo firmas e informando a la ciudadanía junto al antiguo hospital. La intención es sensibilizar a la población y reivindicar un centro de esta envergadura tan necesario para estos barrios que ahora deben desplazarse al Hospital Moisés Broggi de Sant Joan Despí. Estuvo presente Lola Castro, concejal de Sanidad de Esplugas de los Comunes y Manuel Domínguez tambien de los Comunes de l’Hospitalet.

Los representantes de las Mareas convocantes han manifestado que la construcción de un nuevo hospital lleva prometido desde hace 20 años y aseguran que “los terrenos de Can Rigalt se deben destinar sobre todo para la construcción de un nuevo hospital y zonas verdes, y no para más bloques de pisos”.

Los miembros de las Mareas anunciaron también que impulsaran otro tipo de actos como charlas y debates para concienciar a la población de la necesidad de este hospital.