Populars i republicans demanen la dimissió del negociador socialista i un ple monogràfic per afrontar un conflicte enquistat.

La demanda de dimissió del tinent d’alcalde de Seguretat i portaveu socialista al ple municipal, i la sol·licitud d’un ple extraordinari monogràfic per tractar el gravíssim problema d’inseguretat que pateix la ciutat, han tornat a posar en el centre de l’actualitat la problemàtica que s’arrossega de fa anys amb el cos de la Guàrdia Urbana (G.U.) i que el govern municipal ha anat deixant podrir —segons els sindicats majoritaris del cos—, sense voler afrontar una solució definitiva.
Aquesta actitud de supèrbia governamental que passa per no buscar solucions de consens i que els grups municipals i la premsa independent hem denunciat tantes vegades, està portant al caos el control de la seguretat al municipi, que no en té prou amb el reconegut ajut del cos dels Mossos d’Esquadra, que exerceix de forma molt efectiva, però puntual.

Dilluns al migdia, en una convocatòria de premsa que es va organitzar d’urgència i que no va arribar a temps a tots els mitjans, el regidor de Seguretat va explicar que el govern havia signat un decret el passat cap de setmana, quan va detectar que una seixantena de guàrdies dels 350 agents que componen la G.U. estaven de baixa i que, en conseqüència 9 de les 10 patrulles que estava previst que donessin servei a la ciutat en aquests dies, estaven inoperatives. Això passava precisament en mig de la Festa Major de Bellvitge que és, de fa anys, una de les mes concorregudes de la ciutat.
En la roda de premsa, el regidor Husillos no es va atrevir a afirmar que “l’absentisme d’aquest cap de setmana” era una vaga encoberta, però en lloc d’afirmar això es va mostrar convençut, irònicament, que es tractava “d’una pandèmia sobtada”. És curiosa aquesta sorpresa pel fet que les baixes constants d’agents del cos de la GU no és una cosa d’ara, sinó que fa molt de temps que dura i que segons els sindicats estan causades pel clima de tensió, la des-incentivació constant, l’endarreriment endèmic dels pagaments d’hores extres, les pèssimes condicions en què han de desenvolupar la seva feina —tècnica i física— i les dificultats per arribar a acords amb el govern, que se sumen a una plantilla curta i envellida amb una mitjana d’edat de 48 anys. Cal tenir en compte, a banda, que l’absentisme és la deliberada abstenció d’un treballador al seu lloc de feina, i que les baixes mèdiques les dictaminen els metges segons els seus criteris sanitaris.

El decret dictat pel govern local, que mobilitzava agents que estaven de festa, va ser totalment ignorat, i la plantada de policies, inaudita pel que representa, explica el punt al que s’ha arribat. Per resoldre el problema, al govern no se li ha ocorregut altra cosa que fer una proposta d’increment de sous que suposa, segons els policies, un augment de 55 euros mensuals, al qual cal afegir un plus anual de 3.500 euros sempre que no faltin més de 19 dies a la feina en tot un any. El sindicat dels agents ha considerat
l’oferta digna d’un govern “massa estirat i que no escolta” i han denunciat que perquè el conflicte camini cap a la resolució caldrà regularitzar deutes econòmics pendents des del 2020 i actualitzar el conveni de 2016 que és l’últim signat. Així mateix, el sindicat ha explicat que la GU de l’Hospitalet és una de les més mal pagades de Catalunya, 8.000 euros bruts de mitjana menys que la GU de Barcelona i 6.000 euros per sota de moltes ciutats del Principat, factor que explica que “l’agent que pot marxar marxi i que no vulgui venir ningú a treballar a l’Hospitalet, tenint en compte, a més, que es tracta d’una ciutat conflictiva i fins i tot perillosa per les forces d’ordre públic. Probablement, la més perillosa de Catalunya”, apunten. També s’han queixat que en els quasi 10 anys que porta congelada la renovació del conveni, el sou mitjà ha pujat un 18% mentre que l’IPC general s’ha incrementat en un 27%. “Hem perdut poder adquisitiu i això en un municipi que genera superàvit cada any, no té ni explicació ni justificació”, afirmen.

En aquest context, el govern no s’ha atrevit a aplicar sancions conscient de la seva debilitat en tots els sentits, mentre que els grups d’oposició, especialment ERC-EUiA i el PP, han demanat la dimissió d’Husillos al capdavant de la Seguretat municipal i la convocatòria del ple monogràfic per parlar d’un tema que està ratllant ja el descrèdit i la calamitat. Els grups d’oposició van mantenir una reunió amb els sindicats policials on es va constatar la ineficàcia del negociador socialista per la qual cosa ERC ha demanat que l’alcalde destitueixi Husillos i es faci càrrec directament ell, de les negociacions. No obstant això, son conscients que lluny de mitigar-se el conflicte que ja s’arrossega de l’època Marín, l’actual alcalde ha demostrat a bastament la seva incapacitat per resoldre problemes: “El conflicte se’ls hi ha anat de les mans”, ha declarat Graells. ERC s’ha sumat també a la petició de ple extraordinari, però hores d’ara no hi ha hagut resposta per part dels grups municipals de Vox i En Comú-Podem.
El PP, per la seva banda, que porta molt de temps reclamant atenció sobre la seguretat ciutadana ha lamentat que “dir que l’estiu ha estat calent en aquesta qüestió ja no sorprèn ningú perquè permanentment anem a pitjor, però no es pot consentir que la imatge que la gent tingui de la ciutat serveixi per fer memes a les xarxes socials a causa de la inseguretat, l’exemple de zones degradades, titulars de robatoris a mà armada o fins i tot agressions sexuals”.

Els treballadors es queixen que les Administracions responsables son incapaces de trobar una sortida raonable i això que no reclamen millores sinó el que ja tenien.

Avui ha començat una nova vaga dels treballadors del transport de passatgers de l’Hospitalet, convocada per CCOO —amb vuit delegats a l’empresa Marquina Moventis— i la CGT —amb dos. Ens els hem trobat front l’ajuntament, amb les seves pancartes i protestes sorolloses (pitades). Donat que això ja dura massa i que aquest cop la vaga pot afectar de manera seria a la ciutadania, ens hem aturat una estona per parlar amb els reunits perquè ens expliquessin el que està passant, per si alguna cosa havia canviat dins les negociacions. S’ha de dir que la UGT, amb tres delegats a la mateixa empresa, no hi era, ni tampoc sembla haver convocat cap vaga, que hagi transcendit. Tampoc sabem, perquè no ens ha arribat, si està fent algun tipus de pressió a l’empresa, i també a l’ajuntament i a l’AMB, principals responsables del que està passant.

Malauradament res ha canviat. Els treballadors han presentat una oferta a l’empresa que, segons ens expliquen, diu que se l’estudiarà sense fixar data. Paral·lelament, i després d’una petició de la part treballadora, l’AMB ha acceptat fer de mediadora, però pel 30 de setembre, massa temps si el que volen és desencallar un conflicte que després de any i mig, l’empresa segueix sense complir el contracte i la prestació del servei. Mentre tant, els treballadors hauran de seguir com si res, ens expliquen, treballant més hores per menys diners i sacrificant una de les coses més importants, la conciliació familiar, que està reflectida a tots els contractes. I és que, pel que afirmen, l’únic que defensen els treballadors és mantenir les condicions de treball que ja tenien abans de la irrupció d’aquesta empresa. És a dir, no demanen millors condicions, menys hores de treball o més diners, sinó mantenir el mateix que tenien, res més.

I a tot això, què diu l’ajuntament amb el Sr. Quiros al davant?, preguntem a la representació obrera. I la resposta és un encongiment d’espatlles. El Sr. Quiros i la resta del govern municipal no fa res, segons els treballadors, fora de declaracions intempestives i de cara a la galeria, amenaçant que demanarà la retirada de la concessió, tot sabent —afirmen els representants sindicals— que pinta poc o res i que tot depèn de l’AMB, on el PSC té majoria absoluta. Això no vol dir, ens asseguren, que en aquesta política no rebi el suport d’altres grups.

Per entendre el que és l’AMB i qui mana dins d’ella, podem entrar en aquest enllaç, on s’explica clarament que el màxim òrgan de govern és el consell municipal que, si es revisa, hi apareixen el Sr. Quirós i el Sr. Husillos, alcalde i tinent d’alcalde respectivament, i el regidor Sr David Gómez Luque. Tres membres del govern de l’Hospitalet, que cobren 357 € per assistir a cada reunió —segons ens han dit moltes d’elles virtuals— una per mes. El que fa feredat, i no és el primer cop que ho publiquem, és el que cobren els funcionaris d’aquesta institució, sobre tot els principals responsables, salaris que contrasten abusivament amb el que cobren els treballadors de Moventis, principalment els conductors llatinoamericans (peruans principalment) que, a canvi de fer més hores que un rellotge, guanyen el just per subsistir.

Numbeo situa l’Hospitalet en el número 22 del món, entre les ciutats amb pitjors nivells de delinqüència

Durant el primer semestre de 2025 (és a dir, durant els mesos de gener a juny) es van produir a l’Hospitalet al voltant de 2,6 delictes tipificats en el codi penal per hora, és a dir 64 delictes diaris.

Les dades formen part de l’Informe del Ministeri de l’Interior dels municipis espanyols de més de 20.000 habitants, comparades amb el mateix període de l’any anterior, amb les referències rebudes de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra i la Policia Local o Guàrdia Urbana.

El nombre de delictes quantificats ha superat el del primer semestre de referència del 2024 en 1.085 delictes més. En aquest primer semestre s’han comptabilitzat un total de 11.703 delictes, dels quals 10.771 corresponen a la criminalitat convencional i 932 a infraccions penals comeses a través de l’espai cibernètic.

Son precisament aquest tipus de delictes els que més s’han incrementat en relació al mateix període del 2024: un 157,1 % més. També dins l’apartat de criminalitat convencional han crescut un 28,3% els robatoris amb violència i intimidació i un 12,6 % els furts. Ha baixat notablement la criminalitat de tràfic de drogues, un 39,5% menys, els robatoris amb força als domicilis (un 17,2%) i les lesions en baralles tumultuàries (un 16,3%).

Han pujat també un 1% els delictes contra la llibertat sexual especialment pel que fa als delictes d’agressió sexual amb penetració (un 9,8%) tot i que han disminuït un 5,4% la resta de delictes contra la llibertat sexual. Han arribat a la força pública un total de 98 expedients d’aquest tipus de delicte, cosa que vol dir que a l’Hospitalet s’ha produït en aquest període de 183 dies, pràcticament un delicte sexual cada dos dies, dels que tinguin constància les forces de seguretat.

Està clar que el delicte de furt (3.915, en 183 dies), el de furt amb violència i intimidació (1.297) i els que tenen a veure amb altres aspectes de la criminalitat convencional (com ara delictes contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral, la tracta de persones humanes o la omissió dels deures de socorre, etc.) que han estat 4.834 son, amb notable diferència, els més destacats.

No és d’estranyar, doncs, que la base de dades col·laborativa sobre països i grans ciutats del món que es Numbeo, situï l’augment de la criminalitat en els darrers tres anys com a molt alt; el nivell de criminalitat de l’Hospitalet, la problemàtica de gent consumint o traficant amb drogues, possibles crims contra la propietat, robatoris i vandalisme o perill en atracaments violents i agressions, com a alt; així com la preocupació ciutadana sobre la possibilitat de sofrir furts, robatoris a l’interior dels vehicles o els insults al carrer, també com a alts; i només com a risc moderat la possibilitat dels robatoris domiciliaris, robatoris de vehicles o agressions públiques i només amb un risc baix l’agressió física o verbal per motius racistes, de gènere o religió.

El nivell de criminalitat d’aquesta base de dades situa a l’Hospitalet en el 71,56, que seria el número 22 de tot el món, per darrere de ciutats com ara Cali, Pretoria o Rio de Janeiro. En el quadre adjunt no figuren totes les ciutats del món, lògicament, només les més importants demogràficament. El núm 22 de l’Hospitalet li correspondria en funció de l’índex de criminalitat.

Aquestes dades, especialment les que mostren una considerable pujada de la criminalitat en els darrers 3 anys, posen l’accent directament en la gestió de la darrere etapa del govern Marín (quan ja s’estava acomiadant del seu càrrec, conscient com era del deplorable estat de la ciutat) i del primer any del govern Quirós que no solament ha aconseguit aturar el descrèdit i el deteriorament que començava a ser un clam social, sinó que tot sembla indicar que va en augment. Un exemple: l’enquistament de fa anys de la problemàtica amb la Guàrdia Urbana, que pateix una situació de conflicte que no sembla resoldre’s.

El evento agrupó a cerca de 6.000 jóvenes en la última edición y es un espectáculo único de música urbana y electrónica en la ciudad y el Baix Llobregat

Las fiestas de Bellvitge, que se inician el próximo día 6 hasta el 14 de este mes, se ha quedado sin el Bellvitge Music Festival (BMF) que desde el 2017 ha estado funcionado con un gran éxito entre la juventud de toda la ciudad, convirtiéndose en un espacio de música urbana y electrónica único en todo el Baix Llobregat. El ayuntamiento, a través del Área de Juventud ha hecho oídos sordos a las reclamaciones de los promotores, dos jóvenes del barrio, para poder repetir este año una nueva edición del evento. (Foto de portada: los dos organizadores en un momento de la actuación del año pasado)

Tal y como manifiestan en un comunicado los organizadores “tras más de un mes de comunicaciones por los cauces que se nos indicaron, y directamente al correo de alcaldía, no hemos obtenido respuesta que nos permita avanzar con la edición en la fecha tradicional del 10 de septiembre”. Esta elocuente afirmación de los responsables de BMF evidencia la actitud desde el ayuntamiento.

El Bellvitge Music Festival fue creado por dos jóvenes de Bellvitge, Dani Banda y Marc López, y es el único en el Baix Llobregat, como espacio de música urbana y electrónica para la juventud. Se inició en el 2017 con 500 asistentes que han ido creciendo hasta los 6.000 que obtuvieron en la edición del año pasado.

“Es lamentable que la gente joven no tenga espacios como el nuestro dónde pueda desarrollar música urbana o ver algunos artistas que, en nuestro festival, tienen la oportunidad de participar y demostrar su valía”, dice Dani Banda.

“No ha sido fácil. Cada edición ha salido adelante pese a limitaciones, trámites complejos y cambios de criterio, muchas veces poniendo dinero de nuestro bolsillo. Aun así, nunca hemos faltado a la cita: recortando donde tocaba, multiplicando esfuerzos y rodeándonos de un equipo profesional para ofrecer una experiencia digna y segura”, aseguran.

Tal y como explican los organizadores: “en el 2024, el alcalde David Quirós asistió al festival y publicó un vídeo en su Instagram destacando lo que allí se vivió: el ambiente familiar y seguro, la propuesta cultural única, afirmando que ‘esto no se podía perder’. Aquellas palabras nos dieron fuerza para seguir luchando por el BMF”.

Pero han pasado los meses y no han recibido respuesta alguna, ni de alcaldía ni de la regidoría de distrito. Todos han hecho oídos sordos a los organizadores. Tampoco en el Área de Juventud han encontrado ni apoyo técnico ni presupuesto para el evento.

Según explica Dani Banda “la Comisión de Fiestas de Bellvitge nos trasladó que este año no podía solicitar de nuevo la subvención específica que en 2024 hizo posible el BMF” y no se podían hacer cargo de un evento de esta envergadura tanto a nivel organizativo como a nivel de seguridad.

Organizar un evento de esta magnitud exige permisos, planes de autoprotección, seguridad privada, coordinación con emergencias, asistencia sanitaria, seguros, vallados, limpieza, sonido e iluminación homologados, etc. “Convocar a miles de personas sin todo ello, no sería responsable. No lo haremos”, dice Dani Banda. Y también se lamentan: “Hemos esperado hasta el último momento una respuesta que no ha llegado ni por vías privadas ni tampoco públicas”.

La Comissió de Festes de Bellvitge, a través de su portavoz Rosa Corral, explicó estos días pasados a un medio de comunicación público la posición de la entidad: “Por asesoramiento de la Guardia Urbana y de Mossos, el Parc Metropolità de Bellvitge, no es el lugar ideal para poder hacer este evento”. Aún así, la entidad defiende que la iniciativa siga para delante: “Nosotros damos apoyo a BMF y que se busque un lugar ideal para hacerlo. Es un festival que no se puede perder”. 

A nivel político, este hecho ha creado malestar y críticas contra el gobierno municipal. Los Comunes han reclamado a través de sus redes sociales “que se pongan los medios para el mantenimiento del Bellvitge Musical Festival. No se pueden perder actividades culturales”.

El grupo municipal de ERC-EUiA ha solicitado el compromiso del ayuntamiento con la celebración del BMF y a través de una nota de prensa han manifestado que este evento “es una propuesta atractiva para el público más joven y que nació de las fiestas mayores del barrio, aunque es un proyecto independiente con gran proyección como festival gratuito e inclusivo y que reúne a miles de jóvenes”. Aseguran también, que corresponde al ayuntamiento ayudar y colaborar para su consolidación y que se pueda continuar celebrando tal y como se comprometió el alcalde David Quirós con los organizadores”.

También el grupo municipal del PP se ha posicionado a favor del Bellvitge Music Festival y ha reclamado al gobierno municipal que “negocie una nueva fecha para la celebración del evento que podría estar enmarcado en un periodo de ocio como las fiestas de Halloween o durante las Fiestas de Primavera, promocionando así la cultura local o en una fecha alternativa. Sonia Esplugas denuncia además que “mientras el PSC despilfarra el presupuesto municipal en subvencionar conciertos de grupos comerciales de pago en las Fiestas de Primavera, da la espalda a los talentos musicales locales, tal como ha sucedido con la edición del BMF de este año”.

Paradójicamente, y mientras han hecho caso omiso hasta ahora de las alertas de los organizadores de BMF, han manifestado, cuando ya es imposible su organización tradicional, querer mantener una reunión con los promotores con el objetivo de encontrar soluciones que permitan organizar los conciertos fuera del marco de la Fiesta Mayor de Bellvitge

A l’Hospitalet hi ha 9 centres afectats per aquestes retallades que es consideren inacceptables per la tasca de suport que fan aquests professionals

Tècnics d’Integració Social (TIS) i Educadors Socials (ES), personal fonamental a les estructures de moltes escoles, s’han concentrat avui davant del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya contra les retallades que ha realitzat l’Administració en aquest tipus de places, que ha suposat que 128 professionals quedessin sense contracte. Això ha afectat a diversos centres de l’Hospitalet. La convocatòria ha estat realitzada per diferents organitzacions sindicals entre elles CC.OO, UGT, USTEC·STEs i CGT.

Tal com vam informar el passat 4 de juny (https://lestaca.com/?s=fontser%C3%A9)  el treball d’aquests professionals és fonamental en determinats centres, com és l’Institut Eduard Fontseré del barri de La Florida, on ha tingut molt d’èxit aquest tipus de projecte amb els TIC i els ES, en centres de màxima complexitat com és el cas d’un dels barris més densos d’Europa.

El passat 30 de juliol, el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya va informar d’un nou programa temporal per impulsar la perspectiva orientadora i social als centres educatius. En total, a tota Catalunya, s’han retallat 103 places de Tècniques d’Integració Social i 25 d’Educadores Socials que, des de fa cinc cursos, intervenen en escoles de primària i instituts.

De la mateixa manera van anunciar la retirada de la figura de les ES en les escoles de primària i de les TIS en els instituts, desfent, en molts casos, els equips socials formats per les dues figures que intervenien conjuntament en diferents centres educatius d’arreu del territori català.

Amb aquest nou programa, només es contractaran 240 places de TIS i 60 d’ES en el conjunt de Catalunya. “Reivindiquem la continuïtat de les 128 places i la consolidació de les 400 places de TIS i ES que avui dia encara estan dins del sistema educatiu públic. Perquè sense nosaltres, l’escola perd una part de la seva ànima inclusiva. I sense inclusió, no hi ha educació de qualitat”, expliquen els afectats en el manifest que han donat a conèixer al respecte.

Els centres de l’Hospitalet afectats son els Instituts Apel·les Mestres, Eduard Fontseré, Margarida Xirgu, Pedraforca i Torras i Bages i els Instituts-Escola Gornal, Pere Lliscart, Puig Gairalt i l’Escola Marius Torres.

Els professionals afectats afirmen així mateix que “els i les Tècniques d’Integració Social i les i els Educadores Socials som una peça clau en el funcionament de les escoles i instituts públics. No som un recurs afegit ni un suport puntual: som una part fonamental del teixit educatiu inclusiu, aquell que no deixa ningú enrere i treballa de manera coordinada amb la resta d’agents socioeducatius per fomentar la igualtat d’oportunitats educatives”.

Elena Aracil, una de les professionals que treballava a l’Institut Fontseré i que ara s’ha quedat a l’atur, reivindica que aquestes places han de ser estructurals dins les escoles. Tal com s’afirma al text fet públic “el nostre treball incideix directament a la vida dels nens i adolescents en situacions de vulnerabilitat”.

La tasca dels TIS i els ES és fomentar la participació activa de l’alumnat en els seus processos formatius i educatius. “Oferim suport a l’equip docent. Desenvolupem habilitats socials i d’autonomia personal, intervenim en situacions de conflicte, acompanyem casos d’absentisme, oferim suport emocional, ajudem en les transicions educatives i actuem com a pont entre el centre i les famílies més vulnerables. Coordinar-nos amb serveis socials, amb entitats del territori i amb els equips docents forma part del nostre ADN professional”, han explicat durant la lectura del manifest davant del Departament de la Generalitat

Amb la desaparició d’aquestes 128 places, “es posa fi a les actuacions individualitzades amb l’alumnat que ho necessita, als programes i projectes que aquestes professionals coordinen o implementen per abordar les situacions d’absentisme, la detecció precoç de conflictes, el suport a famílies nouvingudes, la gestió de beques i ajuts, la dinamització del pati, els cercles restauratius, l’acompanyament emocional, el suport en la preinscripció, la promoció de la convivència i l’orientació acadèmica i vital. I, amb tot això, desapareix una part essencial de l’escola inclusiva”, asseguren. Els professionals han manifestat també, la seva defensa de l’escola pública com a eina de “transformació i canvi social”.

L’Estaca, juntament amb els altres mitjans de la Plataforma, hem participat en les convocatòries i les diferents iniciatives en solidaritat amb Palestina

La iniciativa de Reporters Sense Fronteres (RSF) i el moviment ciutadà mundial Avaaz convoca pel dia 1 de setembre un gest de protesta mundial en els mitjans de comunicació. Denuncien que la massacre contra els periodistes palestins amenaça d’erradicar el periodisme a Gaza, vital per documentar els crims de l’Exèrcit israelià. (Foto de portada: Comiat a la “flotilla” que salpa rumb a Gaza des del port de Barcelona. Joan Salvat)

Catalunya Metropolitana se suma a la llista de mitjans de comunicació de tot el món que demana la fi dels assassinats de periodistes a Gaza i l’accés de la premsa estrangera a la Franja. La iniciativa és coordinada per Reporters Sense Fronteres (RSF) i el moviment ciutadà mundial Avaaz i s’han inscrit fins ara més de 200 diaris, ràdios i televisions. L’objectiu és denunciar els crims perpetrats per l’exèrcit israelià contra els reporters palestins amb total impunitat, demanar-ne la protecció urgent i exigir que Israel permeti un accés independent de la premsa internacional a l’enclavament palestí.

La iniciativa coincideix amb la mobilització dels periodistes catalans, que van convocar una concentració de protesta el passat 13 d’agost a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb gairebé 2.000 participants. Un acte secundat també pel Sindicat de Periodistes de Catalunya, CCOO i UGT, que sempre han condemnat els crims de lesa humanitat perpetrats a Palestina, i al que Catalunya Metropolitana i la Fundació Periodisme Plural s’hi van adherir i participar.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya també dona suport a la campanya internacional consistent en un minut de silenci el pròxim dilluns 1 de setembre, a les 12:00 hores. Una aturada que també es farà a la seu del Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10) així com a les seus dels mitjans de comunicació que s’han afegit, als qui també se’ls hi ha proposat una “apagada mediàtica” com a denúncia. 

“La massacre contra els periodistes palestins per part de l’Exèrcit d’Israel és sistemàtica, deliberada i, pitjor, es comet amb total impunitat, vulnerant tots els principis del dret internacional humanitari”, subratllen els impulsors de la iniciativa de RSF i Avaaz. “Aquesta situació intolerable, agreujada per la prohibició a la premsa estrangera d’accedir a Gaza –un fet insòlit destinat a apuntalar l’apagada informativa a la Franja–, amenaça d’erradicar el periodisme a Gaza, vital per documentar els crims de l’Exèrcit israelià”, afegeix el document.

Prop de 250 periodistes palestins han estat assassinats a Gaza per l’Exèrcit d’Israel en només dos anys, una xifra mai registrada en la història recent.

El dilluns 25 d’agost, Hossam al-Masri (Reuters), Mariam Abu Daqqa (The Independent Aràbia i Associated Press), Moaz Abu Taha (NBC), Mohammad Salama (Al-Jazera) i Ahmed Abu Aziz (premsa local) van ser assassinats en un atac deliberat contra el centre hospital. Dos dies abans, Khaled al-Madhoun, càmera de Palestine TV, va ser abatut per trets de les forces israelianes mentre gravava el repartiment d’ajuda alimentària a la població gazatina, oficialment en situació de fam.

L’11 d’agost, sis periodistes –cinc dels quals treballaven o havien treballat per a la cadena Al-Jazera– van ser assassinats en un altre atac selectiu contra la tenda de campanya on treballaven a prop de l’hospital Al-Shifa. Anas al-Sharif (conegut reporter d’Al-Jazera), Mohammad Qraiqea, Ibrahim al-Thaher, Mohammad Nofal, Moamen Aliwa (tots relacionats amb el medi qatarià) i el periodista independent Mohammed al-Khaldi van sucumbir a l’atac reivindicat per l’Exèrcit israelià. En tots aquests casos, com molts altres, Israel ha adduït que les víctimes tenien vincles terroristes amb Hamàs, sense aportar proves.

RSF i Avaaz proposen que mitjans de tot el món es facin ressò el dilluns 1 de setembre de la situació amb pantalles en negre a televisió o amb portades específiques en diaris de paper. Al marge d’aquesta campanya, RSF ha presentat quatre denúncies davant la Cort Penal Internacional (CPI) per crims de guerra comesos per l’exèrcit israelià contra periodistes a la Franja de Gaza.

Hem de dir prou i hem de dir-ho ara

Nota de la Redacció.

L’Estaca i els altres mitjans digitals que conformem la plataforma Catalunya Metropolitana formem part individual i col·lectivament del xat que es va posar en marxa el passat 11 d’agost arran dels assassinats de cinc companys periodistes d’Al Jazeera que cobrien el genocidi d’Israel contra la població de Gaza i Cisjordania. És un xat on es coordinen accions, s’informa sobre el desenvolupament del conflicte i es dona suport a la lluita contra la desinformació que promou el govern feixista de Netanyhau. Entre les darreres accions, el suport i la participació en els actes del Moll de la Fusta d’ahir diumenge, per acompanyar la sortida de la flota humanitària en direcció a Gaza.

El text anterior és un text consensuat per les diferents redaccions dels mitjans que es publica col·lectivament com a testimoni del treball conjunt, de denúncia del genocidi i de defensa de la llibertat de premsa i en solidaritat pels assassinats indiscriminats de periodistes per l’Estat sionista d’Israel. L’objectiu d’aquestes protestes de la professió és influir sobre els Estats europeus que s’han mostrat reacis a la condemna unànime, al trencament de relacions comercials i polítiques amb el règim genocida israelià i al suport humanitari a la població palestina en greu risc de mort per les bombes de l’exèrcit assassí i per la fam a que els condemnen. Hem de dir prou i hem de dir-ho ara.

Reclaman que la necesidad del barrio se centra en liberar suelo para equipamientos, viviendas asequibles y zonas verdes

La autorización de nuevas residencias de estudiantes en Collblanc (dos en concreto) ha provocado la ira de las entidades de la zona quienes consideran que existen otras prioridades y necesidades en la barriada como la construcción de nuevos equipamientos, de vivienda protegida y asequible y la compra de suelo público. (Foto de Portada: Residencia Estudiantil en Travessera de Collblanc)

La existencia de estas residencias para lo único que sirve es para que el resto de las viviendas del barrio vean incrementados sus precios tanto en lo que respecta al alquiler como a la compra. El precio de una habitación en estos edificios estudiantiles puede oscilar entre los 700 y los 1.000 euros/mes. “La construcción de estas residencias estudiantiles representa un gran negocio para estas inmobiliarias involucradas gracias a la gran proximidad de la Universidad de Barcelona a l’Hospitalet”, afirman de forma unánime las entidades del barrio

Collblanc tiene contabilizadas, con estas dos nuevas aprobadas en el pleno —gracias al voto de calidad del alcalde porque en ese pleno estaba ausente un concejal del PP—, hasta cinco residencias para estudiantes. Una de las nuevas es la ampliación de una existente en Travessera de Collblanc, perteneciente al grupo Nodis, y la otra se ubicará en la confluencia de las calles Vallparda/Cotonat, donde anteriormente había un parking privado.

También existe otra cerca del mercado de Collblanc perteneciente al grupo Xior y una más en la calle Rafael Campalans. A todas ellas hay que añadir, según manifestó David Crespí, representante de la Coordinadora d’Ampes Endavant de Collblanc-La Torrassa, “las que se ubican en el municipio colindante justo en la misma frontera con l’Hospitalet, en la misma Riera Blanca”.

Esta barriada tiene, además, como otro lastre, la presión de los fondos buitres que están comprando viviendas y echando a sus inquilinos para transformarlos en pisos turísticos. Ambos hechos crean en la barriada una situación grave que repercute directamente en los precios de los pisos y ha provocado “la expulsión” de muchos vecinos que vivían en la zona.

Collblanc es uno de los barrios más densos de toda Europa con 54.163 habitantes por kilómetro cuadrado, según la Oficina Estadística de la Unión Europea “Eurostat” que publicó en el 2023 un estudio sobre la población en las grandes ciudades europeas (https://ec.europa.eu/eurostat/en/web/products-eurostat-news/w/DDN-20230330-2). Y, a pesar de la necesidad de esponjar esta zona, cada día se pueden ver nuevas construcciones sin que se recuperen terrenos para equipamientos públicos.

Como decíamos, el último pleno municipal aprobó in extremis, con 13 votos a favor y 13 en contra, la autorización de las dos nuevas residencias. Toda la oposición mostró su desacuerdo con la medida y votó en contra, pero no consiguió ningún resultado porque de los 14 concejales de la oposición, uno estaba ausente. Al final se decidió por el voto de calidad del alcalde que vale doble en caso de empate. (https://lestaca.com/lestacalh/el-ple-municipal-aprova-amb-el-vot-de-qualitat-de-lalcalde-dues-noves-residencies-destudiants-que-no-fan-cap-falta-a-un-dels-barris-mes-densificats-deuropa/)

Mientras que el portavoz socialista, José Antonio Alcaide, defendió la aprobación de los dos expedientes manifestando que “como ayuntamiento no podemos ni debemos impedir de forma discrecional una tramitación que cumple con la legalidad”, la oposición de forma unánime denunció que este hecho solo beneficiaba a la especulación e incrementaba la situación de deterioro del barrio de Collblanc.

Manuel Domínguez, portavoz de los Comunes, afirmó que “no se pueden considerar las residencias estudiantiles como un equipamiento docente”, como aseguró el representante socialista en su intervención. “Son un negocio privado tipo hotel donde se alojan personas ajenas a la ciudad” y continuó: “se está cediendo terreno de Collblanc a un negocio privado cuando hay un acuerdo y opinión unánime del propio gobierno de la ciudad del grave problema de esta barriada de falta de espacio público. No se puede construir más. Tenemos una extraordinaria ocupación del suelo”.

“Hemos reclamado en diferentes ocasiones la elaboración del Plan de Usos y donde sea consideradas las residencias estudiantiles como viviendas turísticas ya son ajenas a la ciudad”, afirmó Domínguez quien añadió que “también hemos requerido al actual gobierno de la ciudad la compra de suelo por parte de la administración municipal para ser empleado para la comunidad ya sea en equipamientos, zonas verdes o viviendas públicas y asequibles”.

ERC+EUiA también tuvo una postura similar en contra de la construcción de más hoteles, residencias estudiantiles y pisos turísticoa. “Necesitamos más espacios para escuelas, zonas verdes, equipamientos…”, dijo Jaume Graells en el pleno municipal y apuntó que “este tipo de urbanismo de la ciudad solo está al servicio de los especuladores” y “lo único que genera es la subida de los precios de la vivienda y agranda el grave problema de masificación de los barrios”.

El representante de VOX llegó a manifestar que este tipo de residencias está al servicio de la ciudad de Barcelona y no de l’Hospitalet y reclamó que el barrio de Collblanc lo que necesita son residencias para los ancianos.

La portavoz del PP, Sonia Esplugues, también de la misma opinión que el resto de portavoces contra estos alojamientos para estudiantes, denunció en el pleno que en el barrio de Collblanc precisamente brillan por su ausencia los espacios para los vecinos y apuntó al gobierno municipal que vele para que las residencias estudiantiles no se conviertan en residencias turísticas.

Ahora son los vecinos quienes han mostrado su desacuerdo: “La barriada necesita equipamientos como guarderías, escuelas o refugios climáticos, no nuevas residencias de estudiantes”, dice David Crespí, y sentencian: “Las residencias de estudiantes como los pisos turísticos comportan un incremento de los precios tanto de los alquileres como de las viviendas”.

Otras entidades también han mostrado su desacuerdo y piensan que las residencias no aportan nada al barrio. “Dentro de poco habrá más personas foráneas que autóctonos”, ha denunciado un representante de la entidad Contra la Especulación Inmobiliaria y la Masificación Turística (CEIMT) de l’Hospitalet. l

El ayuntamiento ya ha tomado medidas sobre los pisos turísticos con una moratoria de un año para la autorización de viviendas de uso turístico, hostales, pensiones y albergues de juventud, fruto del acuerdo entre Socialistas y Comunes. En este mes de julio, fue ampliado a los apartamentos. Toda esta normativa, provisional, está pendiente de una aprobación definitiva sobre las licencias de usos de las viviendas que el gobierno municipal ha prometido que se realizará en el próximo trimestre, así como también el Pla de l’Habitatge para l’Hospitalet.

Per primera vegada, el Club Tennis Taula L’Hospitalet competirà a la Superdivisió Masculina, la màxima categoria estatal

El Club Tennis Taula L’Hospitalet, entitat amb més de 50 anys d’història i el club amb més socis de Catalunya en aquest esport de totes les edats i nivells, enguany afronta amb gran il·lusió un repte històric: per primera vegada competirà a la Superdivisió Masculina, la màxima categoria estatal. Una gesta que converteix al club hospitalenc en l’únic de l’àrea metropolitana amb presència a l’elit del tennis taula espanyol.

Aquest èxit representa una fita històrica per a l’entitat, un ascens que, tot i ser inesperat a l’inici de la temporada, es va anar forjant partit a partit. L’equip d’Òscar Gallego ha demostrat una gran solvència, dominant el seu grup a la lliga regular i mantenint el mateix alt nivell a la fase final. Aquest triomf culmina un cicle extraordinari per al club, que suma així dos ascensos consecutius en les dues darreres temporades.

Més enllà del vessant competitiu, el CTT L’Hospitalet és també un referent en inclusió i compromís social. Compta amb un grup d’entrenament específic per a persones diagnosticades de Parkinson, un espai pioner que contribueix al seu benestar físic i emocional. A més, treballa intensament en la formació integral dels joves, amb més de 300 socis i 14 equips en competició, des de l’etapa prebenjamí fins a veterans.

També aposta pel creixement del tennis taula femení, amb un equip campió del seu grup a la Primera Nacional Femenina i una base en consolidació que reforça la presència femenina al club i a les competicions. També el club té programes inclusius que integren edats, gèneres i persones amb diferents capacitats, donant un pas en la seva tasca per promoure la inclusió social i personal de les persones amb discapacitat i les seves famílies

Aquesta fita esportiva i social dona una visibilitat única a escala nacional i local, i és per això que el club pensa que és una gran oportunitat perquè les empreses de l’Hospitalet puguin sumar-se a aquest projecte i reforçar el seu vincle amb la ciutat en forma de patrocini. Interessats, contactar amb Roger Guarch al correu ctthospitalet@gmail.com>

Beneficis per als malats de Parkinson

Algunes dels múltiples beneficis que té la pràctica del tennis taula per a persones amb Parkinson són una millor concentració, més mobilitat muscular i un millor estat d’ànim, a més de aconseguir més flexibilitat contra la rigidesa que aporta la malaltia. Diferents estudis reforcen aquesta idea i ja són molts els clubs que estan apostant per crear la secció dins la seva estructura. El CTT L’Hospitalet és una d’aquestes entitats i el seu principal impulsor és Jaume Pou.

“Ara mateix és una malaltia que no té cura i per millorar la qualitat de vida és medicació i esport. I el tennis taula s’està destacant com el més important perquè té beneficis com la tonificació muscular, els reflexos, l’habilitat, el moviment i també un millor estat d’ànim”, ha explicat Jaume Pou a www.lhdigital.cat. Quant a la seva experiència personal, Pou ho explica de forma ràpida i clara: “Jo jugant a tennis taula soc feliç”.

La història comença el 2023, quan és diagnosticat de Parkinson i un amic l’informa dels beneficis del tennis taula. Després d’unir-se al grup especial del CTT Castellgalí, Jaume Pou va voler replicar el mateix en l’entitat de la seva ciutat. Va contactar amb el CTT L’Hospitalet i la resposta va ser immediata. “Va ser més ràpid del que jo esperava, Vaig trucar un diumenge i al cap de poc ja estava muntat”, explica.

Ara, la secció de Parkinson del CTT L’Hospitalet ja té sis membres i cada dilluns, a les 12:30h, s’uneixen per gaudir de l’esport tots plegats. “És una malaltia que porta associada també la depressió i l’apatia i el fet de tenir un grup, entrenar i riure trenca aquesta dinàmica”, explica Jaume Pou. Més enllà de la part social, el tennis taula per a persones amb Parkinson també té competició oficial. En Jaume Pou va participar en el darrer mundial i ho va fer amb gran èxit: segon en dobles i cinquè classificat en la competició individual.

Desde que se inició el conflicto, en octubre hará dos años, cerca de 240 profesionales han sido asesinados por el ejercidto israelí

Cerca de mil personas asistieron ayer a la habitual concentración convocada por la “Comunitat Palestina de Catalunya” y la plataforma “Prou Complicitat amb Israel” en la plaza Sant Jaume y que este miércoles tenía un nuevo motivo: el asesinato de seis periodistas perpetrado por el ejercito israelí, en un acto selectivo el pasado domingo.

Este último hecho ha provocado un movimiento entre los profesionales de la comunicación de Catalunya que ha generado que más de 140 entidades, sindicatos, profesionales, comités de empresa, colegios profesionales y medios de comunicación catalanes (entre ellos Foment de la Informació Critica de l’Hospitalet y L’Estaca), bajo el lema “Israel no quiere testigos del genocidio”, convocaran una concentración en la plaza de Sant Jaume,  denunciando la situación que se vive en Gaza y también en las dificultades que trabajan los periodistas en este conflicto.

El acto estuvo presidido con las fotos de cinco periodistas asesinados al pasado domingo por el ejército israelí cuando atacaron una carpa de prensa situada cerca del hospital Al Shifa: Anas Al-Sharif, Mohammed Qreiqeh, Ibrahim Zaher, Moamen Aliwa y Mohammed Noufal, todos ellos de Al Jazeera, En este mismo episodio también fue asesinado Mohamed Al Khalidi, que trabajaba para el medio palestino Sahat.

Los centenares de personas concentradas han realizado proclamas contra el genocidio de Israel y a favor del pueblo palestino. También han ondeado en la plaza decenas de banderas palestinas y algunas pancartas donde se podían leer: “Those who target the journalists, target the truth” (“Quienes atacan a periodistas, atacan la verdad”), “Pareu l’holocaust palestí” y “La historia no perdonará vuestro silencio”.

El acto se inició con una pequeña rueda de prensa delante de un gran número de medios de comunicación donde Cristina Mas, del diari Ara, haciendo de portavoz de los periodistas catalanes, ha denunciado el asesinato sistemático y organizado de periodistas por parte del ejército israelí.

En esta pequeña intervención delante de los medios de comunicación también ha intervenido la presidenta de la Comunidad Palestina de Catalunya, Natalia Abu-Sharar que ha explicado que en Gaza “hay dos millones de personas bajo los escombros” y que “están utilizando el hambre como un arma contra el pueblo palestino”.

Tras estas intervenciones, los convocantes realizaron la lectura de un manifiesto en el que se recoge las últimas palabras de Anas Al-Sharif, uno de los periodistas palestinos de Al-Jazeera, asesinado el domingo pasado, de 28 años: “Si estas palabras mías os llegan, sabed que Israel ha conseguido matarme y silenciar mi voz. He vivido el dolor en todos sus detalles, he vivido la angustia y la perdida una vez y otra, y a pesar de ello, nunca he dudado en transmitir la verdad tal como es, sin falsificaciones ni distorsiones. No olvidéis Gaza. Os encomiendo la luz de mis ojos, mi amada hija Sham y mi hijo Salah”.

El manifiesto fue leído por los periodistas Cristina Mas, Isabel Galí i Pilar Sampietro; la fotoperiodista Pilar Aymerich; el intérprete i periodista Miquel Jelilaty, y la profesora de universidad, Susana Pérez. Y en el mismo se indica que “el asesinato abiertamente reivindicado por las autoridades israelianas, después de una campaña de desinformación que intenta falsamente vincularlo al terrorismo”.

Con la muerte  de los seis periodistas ya suman un total de 238 profesionales de la comunicación que han sido asesinados en Gaza por el ejercito israelí desde que se inició el ataque en la franja de Gaza en octubre hará dos años, con el objetivo claro de: “Silenciar al mensajero”

El comunicado se denuncia que “Israel persigue enmudecer cualquier voz que muestre la realidad de este cruel genocidio. Por eso desde el inicio no ha dejado paso a la prensa extranjera independiente y ha amenazado y exterminado a los colegas palestinos y palestinas que se han atrevido a informar desde el terreno”. En Gaza han sido asesinados más periodistas que en la suma de la Primera y la Segunda Guerra Mundial, la Guerra de Corea y la Guerra del Vietnam.

El comunicado también manifiesta que “el Estado de Israel pretende perpetrar el genocidio contra el pueblo palestino sin testigos: es una guerra de propaganda contra el periodismo y contra la verdad. El asesinato sistemático de periodistas a Palestina es un ataque contra la libertad de prensa que nos pone en peligro a todos y nos deja más sordos y ciegos en Gaza”.

Así mismo, el documento recuerda la situación en Cisjordania donde “los colonos armados ilegalmente y los soldados continúan ocupando tierras, expulsando poblaciones y asesinando a la población palestina”.

El manifiesto reclama que se garantice la seguridad y los derechos laborales de los profesionales que informan de Gaza y Cisjordania y asegurar la entrada sin condiciones de la prensa en Gaza. Y también que los asesinos de los periodistas sean procesados por el Tribunal Penal Internacional.

Otra de las demandas en el manifiesto respaldado por las diferentes entidades es la garantía de la libertad de prensa y reclaman al gobierno español y de la Unión Europea el embargo total de armas a Israel y la suspensión inmediata de sus vínculos con este estado hasta que no se paralice el genocidio del pueblo palestino.

Tras la lectura del manifiesto el periodista Abu Salim ha hecho llegar un audio desde Gaza para explicar que, pese a plantearse dejar el periodismo, no lo hará para explicar qué está pasando. Salim remarcó que la guerra es contra la existencia del pueblo palestino. Y ha reclamado que se presione a Israel para detener el genocidio contra periodistas y contra todo el mundo.

Nota de Prensa y Comunicado de las 140 entidades

El somni que l’Hospitalet és un municipi turístic contrasta amb els més de 400.000 euros recaptats per apartaments turístics que tant perjudiquen l’estabilitat veïnal

L’anunci de que la ciutat va recaptar l’any passat 1,6 milions d’euros gràcies a la taxa turística, ha fet que torni a posar-se d’actualitat el fenomen del turisme a la ciutat que, en puritat, no deixa de ser una simple entelèquia. Sembla evident que l’Hospitalet no té cap capacitat per ser una ciutat turística —malgrat que un reclam turístic socio-històric ben enfocat tindria algunes possibilitats— i que els ingressos per taxa es deuen exclusivament al fet que moltes de les pernoctacions en hotels o apartaments turístics es produeixen en instal·lacions que estan territorialment en aquesta ciutat tot i que el factor crida és, gairebé en exclusiva, Barcelona.  

És possible que alguns dels esdeveniments econòmics o convencions socials que hostatja La Farga anualment, també acabin convertint-se en un factor d’atracció de visitants, però és evident que el reclam de Barcelona en l’àrea directament turística o el de la Fira de Barcelona des de la perspectiva del negoci internacional, resulten cabdals en el registre de visitants i, per tant, d’ingressos per taxa. La idea que la taxa turística havia d’impactar negativament en l’afluència turística s’ha vist desmentida per la realitat i, de fet, el cobrament de la taxa sembla no haver perjudicat les empreses privades mentre que ha beneficiat especialment les Administracions que aconsegueixen d’aquesta manera uns ingressos extres molt útils per la cobertura de les necessitats potencials del mateix turisme i del conjunt de la ciutadania.

A l’octubre de l’any passat, el ple municipal va aprovar una moció dels Comuns on es demanava al govern de la Generalitat una equiparació dels preus de la taxa turística amb Barcelona que era la única ciutat, per llei, que podia aplicar un impost de 4 euros per pernoctació i persona —modificat per un nou decret aquest maig passat—. La idea era penalitzar els apartaments turístics davant la forta pressió de la ciutadania que veia com s’encaria l’oferta de lloguer i com es pressionava els llogaters perquè abandonessin els habitatges de grans propietaris. La realitat és que la taxa turística va suposar recaptar més de 400.000 euros de pernoctacions en apartaments turístics l’any passat, mentre que els altres 1,2 milions d’euros corresponen a les taxes per pernoctacions hoteleres als establiments de la ciutat i això que l’Hospitalet continua mantenint la tarifa general de tots els municipis catalans tret de Barcelona, perquè la Generalitat no ha pres cap determinació respecte de l’Hospitalet en aquest punt.

La dada d’ingressos per taxa turística, que és una conseqüència directe de la proliferació hotelera que ha viscut la ciutat des de principis de segle, contrasta, però, amb les xifres de superàvit que es venen registrant a la ciutat en els darrers anys i que, en la majoria d’ocasions serveixen directament per eixugar deute. En una ciutat amb les necessitats de l’Hospitalet, els grups municipals de l’oposició no han parat d’insistir en la desídia i la incapacitat municipal per invertir una part consolidada dels superàvit en cobrir els dèficits en zones verdes i equipaments que pateix la ciutat més saturada demogràficament d’Europa. Aquests ingressos extres de la taxa turística, en consonància, son desaprofitats obertament, de manera que mentre la majoria d’administracions del país es beneficien d’aquests ingressos per fer inversions i millores, a l’Hospitalet bona part d’aquesta recaptació va directament a eixugar els comptes bancaris.

Nota de la redacció.

Aquesta informació d’actualitat d’avui 12 d’agost de 2025 és la que fa 500, des que es va reobrir el digital de L’estaca.com. Donem novament les gràcies als lectors per la seva fidelitat.