La seguretat a les instal·lacions municipals ha estat vulnerada de manera sistemàtica i l’Ajuntament no sembla haver sancionat l’empresa encarregada de preservar-la

El Torneig de Futbol “Ciutat de l’Hospitalet” que el Centre d’Esports l’Hospitalet havia recuperat aquest any després d’haver-se deixat d’organitzar des de l’any 1986, i que ara anava per la IV edició amb un nou format, va ser suspès la nit de dijous 29 d’agost per acord dels 12 equips que havien de competir, a causa d’un robatori greu a les instal·lacions municipals.

L’encert del CE L’Hospitalet de tornar a organitzar el Torneig d’estiu que entre l’any 1968 i el 1986 havia tingut tretze edicions, en aquest nou format convidant a participar als 12 equips de la ciutat de la mateixa categoria, es va veure sorprenentment interromput pel robatori que es va produir al vestidor de l’EJ Can Pi on van desaparèixer diversos mòbils, diners en efectiu, rellotges, etc. dels jugadors, que en aquells moments es trobaven competint contra l’equip organitzador.

En acabar el partit amb victòria del CE L’Hospitalet per 3 a 0, es va descobrir el robatori i es van viure uns minuts d’intens malestar per la manera com s’havia produït. El vestidor de l’EJ Can Pi, com es fa sempre, es va tancar amb clau i la clau acostuma a quedar a resguard de l’empresa de manteniment que té cura de totes les instal·lacions municipals de futbol de la ciutat. La porta dels vestidors no va ser esbotzada i, per tant, els lladres van haver de fer servir la clau i per tant, va haver una clara negligència en la custòdia de l’empresa encarregada de la seguretat.

Quan es va descobrir el robatori, membres de la Junta Directiva de l’entitat van intentar que els Mossos d’Esquadra activessin un protocol d’urgència per tractar de cercar els lladres que no devien d’estar encara gaire lluny, però la mesura no va aplicar-se i el malestar va augmentar. Poc després si que es van activar els senyals GPS dels mòbils robats i es va poder descobrir que al menys una part d’ells estaven en un punt concret del barri de Santa Eulàlia, uns baixos que des de la redacció de L’Estaca no hem pogut identificar. El que si sabem és que aquests baixos van ser posteriorment vandalitzats i que podrien haver-se recuperat alguns dels mòbils robats.

La gravetat del problema no rau en el malestar provocat per aquest robatori puntual. El que resulta greu és que justament l’equip de l’EJ Can Pi ja va ser objecte l’any passat d’un robatori semblant i que aquests robatoris s’han produït en les instal·lacions del CE L’Hospitalet, un munt de vegades en els darrers mesos. Sempre han estat furts no gaire importants —i fàcilment detectables perquè en alguna ocasió han desaparegut marcadors o estris d’entrenament que poden ser vistos en altres camps— però molt constants i permanentment denunciats pel CE L’Hospitalet.

Per això, la decisió de suspendre totes les competicions d’aquesta edició no és producte d’una rebequeria pels fets de divendres sinó que són la conseqüència lògica d’un malestar que ve de lluny. En un comunicat que el CE L’Hospitalet va emetre per les xarxes socials denuncia “els greus fets ocorreguts aquest dijous a la nit a les instal·lacions de l’Estadi Municipal de Futbol, [que] han provocat prendre aquesta decisió, sense solució de continuïtat” i expressa el seu “profund malestar amb aquesta situació produïda, i que patim de forma reiterada com a usuaris de les instal·lacions que no gestionem”.

Les instal·lacions, com posa de manifest el comunicat, són públiques i, per tant, sota la gestió directa de l’Ajuntament. L’empresa encarregada de les instal·lacions municipals pel que fa a manteniment i seguretat als camps i que està contractada directament per l’Ajuntament depèn, per tant de la supervisió concreta de l’Ajuntament que ha de garantir que la ciutadania que assisteix a les activitats que es desenvolupen a les instal·lacions municipals no pateixi riscos. La denuncia continuada de robatoris no ha tingut fins el moment present cap efecte pràctic i, que hagi transcendit, no se sap de cap mesura que hagi aplicat l’Ajuntament a l’empresa contractada.

Pel que hem pogut saber, la Junta directiva del CE L’Hospitalet, està disposada a trobar solucions conjuntes amb l’Ajuntament per evitar aquesta permanent inseguretat a les instal·lacions municipals. Unes instal·lacions sobre les quals el CE L’Hospitalet no té cap poder de decisió, malgrat fer-les servir de manera oficial.

Les dades més significatives que expliquen com és pateixen els efectes del turisme a la ciutat de l’Hospitalet

El tema del turisme a l’Hospitalet no és el primer que es tracta a les pàgines de L’Estaca. No fa gaires dies, el 22 de juliol,  en Luis Candelas escrivia sobre el tema assenyalant el caràcter suburbialista del turisme a la ciutat.( https://lestacarevista.wordpress.com/author/redaclestacaluiscandelas/ ). Una mica abans, Lluis Berbel feia esment dels efectes de la intervenció de fons voltor en la creació d’habitatges turístics i en la expulsió del veïnat d’un bloc al carrer Occident i d’un altre al carrer Holanda.

(https://lestacarevista.wordpress.com/2024/06/30/fonts-voltor-sense-escrupols-expulsen-els-veins-per-transformar-els-seus-habitatges-en-apartaments-turistics/)

Avui es tracta d’explorar una mica més algunes de les dades que aporta l’activitat dels allotjaments turístics a l’Hospitalet. Segons dades del Sistema d’Intel·ligència Turística de l’Hospitalet, al llarg de l’any 2023, els 22 hotels i hostals de la ciutat van tancar l’any amb més d’un milió de pernoctacions (1.051.000) realitzades per 470.000 visitants, gairebé doblant el nombre total d’habitants de la ciutat. Però els establiments hotelers signifiquen només una petita part del total de llits turístics disponibles.

A l’Hospitalet, segons dades oficials del 2023, hi ha 4.149 places ofertades en hotels i hostals, a les que cal afegir, segons dades del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, 98 apartaments turístics amb 270 places i un total de 480 habitatges d’us turístic amb unes 3.500 places més.

Si es fa un cop d’ull a la localització d’aquests habitatges d’us turístic podem trobar que: el 48% d’aquests habitatges estan localitzats als barris de Collblanc i La Torrassa, justament alguns dels barris amb més densitat de població d’Europa; un altre 25% es situen al barris de Santa Eulàlia i al Gornal; un 7,5% als barris de Les Planes i La Florida, i percentatges menors, però també significatius, a la resta de barris de la ciutat.

Arribats aquí cal recordar que a l’Hospitalet, segons un acord del ple municipal de 2018 que modificava el Pla General Metropolità, es va aprovar una regulació dels habitatges d’us turístic que determinava que aquests habitatges només poden existir en un edifici destinat a aquesta activitat, evitant la seva disseminació per les comunitats de veïns. També es va aprovar la prohibició d’aquests tipus d’habitatges en carrers d’amplada inferior als 8 metres, ni en les plantes baixes d’edificis. També es va decidir mantenir les poc menys de 400 llicencies d’habitatges d’us turístic existents mentre no decidissin renunciar a aquesta activitat. De fet, no sabem quantes d’aquestes llicencies anteriors al 2018 continuen actives a hores d’ara.

Tot plegat crea situacions complicades. A ningú se li pot escapar el que significa  la sobreacumulació de persones residents, més o menys temporalment, en barris ja amb molta densitat de població, ni el que això implica en la saturació de recursos com la neteja, el transport o la mobilitat en aquesta barris. De fet. tothom és conscient que els centenars de milers d’usuaris de les places hoteleres, —recordem, l’any passat més de 470 mil persones— sumades a les que utilitzen els habitatges d’us turístic que, sense conèixer les xifres oficials podem pensar que son una mica superiors, suposen una saturació de l’espai disponible a la ciutat.

No per casualitat els hotels estan majoritàriament  situats en les zones més denses de la ciutat, a Santa Eulàlia i a Collblanc i La Torrassa en funció, d’una banda, de la localització de la Fira i del Camp del Barça, dos pols turístics i, de l’altre, a la facilitat del transport des de l’aeroport amb la nova línia 9 del metro.

A Barcelona fa unes setmanes i a diferents punts de les Balears, de Canàries o d’Andalusia, hi ha hagut mobilitzacions contra la pressió turística que es pateix. De fet, el fons de les protestes no hauria de centrar-se en la figura dels turistes ni del turisme, sinó a confrontar l’especulació de molts operadors turístics sobre el territori i dels negocis de fons voltors que utilitzen els habitatges d’us turístic com una font de negoci. A més, aquests habitatges, a diferència dels hotels, ni tant sols generen llocs de treball, encara que siguin de baixa qualitat. Només es contracten empreses de neteja de manera temporal i tota la resta es gestiona des d’oficines remotes.

Finalment, respecte del turisme, l’Hospitalet com a ciutat ni els seus barris, ofereixen atractius especials per les persones que s’hi venen a allotjar. Tot es deriva de la seva proximitat a Barcelona, que sí és una destinació turística per ella mateixa. A l’Hospitalet les persones visitants, per desgràcia, no poden gaudir del seu patrimoni, com podria ser el Castell de Bellvís, la sitja ibèrica dei La Torrassa o el ric patrimoni industrial de la ciutat que resta amagat o en procés de desaparició.

A Barcelona, l’alcalde Collboni ha anunciat la fi dels habitatges turístics a la seva ciutat en els propers anys. Sigui quina sigui la credibilitat de l’anunci, cal recordar que el mateix Collboni, com a cap de la AMB, proposava obrir horitzons a aquets tipus de negoci en l’àrea metropolitana. Seguirem acollint a l’Hospitalet tot allò que Barcelona ja no vol?

Pugen els contractes de treball i les afiliacions a la Seguretat Social i baixa l’atur

Que la conjuntura econòmica global és prou bona ho posa de manifest el darrer informe elaborat pel Fòrum Empresarial del Llobregat on tret de les caigudes reiterades del mercat immobiliari —excepte a l’Hospitalet—, la resta d’indicadors resulten netament favorables. En el segon trimestre de l’any van abandonar les xifres de l’atur 2.100 persones al conjunt del Baix Llobregat, de les quals 150 eren residents hospitalencs i 135 del Prat de Llobregat, tot i que, proporcionalment ha estat Sant Andreu de la Barca el municipi més positivament afectat en aquest punt. També el nombre dels contractes de treball s’ha elevat per sobre dels 81.000, un 5,55% més que en igual període de l’any anterior. Novament l’Hospitalet és el municipi més ben parat en nombre absolut (17.767 contractes) per bé que hi ha 20 municipis de la comarca on les xifres han caigut respecte el mateix període de l’any anterior. I també hi ha xifres positives pel que fa al nombre d’afiliats a la Seguretat Social, on novament l’Hospitalet apareix en primer lloc en nombre d’afiliacions totals: 109.249 afiliats, gairebé 4.000 més que al mateix període de l’any precedent, mentre que a 14 municipis ha baixat.

Les xifres absolutes on l’Hospitalet apareix en primer lloc tenen a veure substancialment amb el pes demogràfic, però en l’informe de conjuntura no apareixen els percentatges comparatius, de manera que només podem saber l’increment global del territori que ha estat d’un 3,42% en el conjunt de la comarca.

Les dades són negatives, en canvi, pel que fa al mercat immobiliari. Al conjunt del territori ha caigut un 16% en els darrers dos anys i les últimes dades disponibles, del primer trimestre d’enguany, indiquen que es van formalitzar 2.874 compravendes amb una disminució d’un 1,34% respecte del darrer trimestre del 2023, i d’un 15,9% si ho comparem amb les xifres de fa dos anys, ja acabada la pandèmia. Novament a l’Hospitalet és a on s’han subscrit més contractes (725 en el primer trimestre de l’any) i a molta distància Cornellà (239), Sant Boi (218) i Castelldefels (171). Quinze municipis  del Baix Llobregat han vist reduir el volum de compravendes, davant d’uns altres 15 on s’han incrementat.

No deixa de ser significatiu que l’Hospitalet aparegui com el municipi amb més formalitzacions, quan és precisament el municipi més dens d’Europa però on el ritme de construcció, promocions i vendes d’habitatges no s’atura. El ritme de compravendes immobiliàries continua a l’alça en el conjunt de l’Estat (25,2%) però ha minvat a Catalunya (19,4% d’increment inter-trimestral) on, tal com diu l’informe sembla que a Catalunya “el mercat immobiliari continua amb plom a les ales des de la pandèmia.

Així com el volum de contractes, afiliacions a la Seguretat Social i disminució de les xifres d’atur tenen a veure amb un cicle positiu global de l’economia a nivell de país, el volum de compravenda immobiliària respon al nivell de l’oferta tant pel que fa a l’estoc d’habitatges com al nivell mig del preu, sempre ajustat a la qualitat de vida del territori. A l’Hospitalet, tot i que els habitatges són cars pels ingressos d’una família mitjana de classe treballadora, no ho són tant com ho serien a municipis amb un millor nivell de la qualitat mediambiental, més zones verdes per habitant i millors serveis i equipaments. Això fa que mentre l’oferta es manté perquè a la ciutat no es deixa de construir sobre espai lliure, els preus han d’ajustar-se necessàriament al que és la ciutat: un territori dens i relativament precari. Això fa que les compravendes a la ciutat siguin més del triple que a altres municipis del voltant on el nivell de l’oferta ha disminuït i el preu s’ajusta a la percepció de qualitat que presenta el municipi. Ara fa dos anys, quan començava a recuperar-se el mercat immobiliari, a l’Hospitalet, en el primer trimestre del 2022, van haver 1.027 operacions de compravenda, mentre que a Cornellà, per exemple, van haver 323.

El Hospital de Bellvitge ha recortado 11,5 millones de su presupuesto y no ha podido contratar sustituciones en verano. Los grupos municipales han insistido para que intervengan ante el deterioro de la asistencia sanitaria en la ciudad.

L’Hospitalet sufre desde hace años un caos sanitario importante. Cada día los Centros de Asistencia Primaria (CAP) se encuentran más masificados con un incremento de los tiempos de espera. De igual manera, se hallan los Centros de Urgencia de Asistencia Primaria (CUAP) con largas horas de los pacientes (más de tres de promedio) para ser atendidos

Y no hablemos de los centros hospitalarios, los dos que existen en la ciudad, también se encuentra sobrepasados. Y en algunos casos obligan a los enfermos a trasladarse a otro municipio para ser atendidos como es el caso de los usuarios de la parte norte de la ciudad que se han de desplazar hasta el Hospital Moisés Broggi en Sant Joan Despí. Denuncias de todo tipo ponen en evidencia esta situación.

Uno de los ejemplos más evidentes es el del Hospital de Bellvitge. La dirección del centro mantuvo a mediados de junio una reunión con representantes sindicales para anunciarles la reducción del presupuesto en 11,5 millones de euros y un imprescindible ajuste de personal, ya que no se podrían hacer nuevas contrataciones de sustitución en este periodo.

Estos recortes no solo han afectado al Hospital de Bellvitge. También a otros centros como el Hospital de la Vall d’Hebron (250 camas cerradas), el Arnau de Vilanova de Lleida o el Doctor Trueta de Girona. En todos ellos se ha reducido el número de camas y también la actividad quirúrgica.

La Conselleria de Salut ha atribuido esta situación a la prórroga presupuestaria tras no conseguir el Govern apoyo a sus cuentas para este 2024. Este hecho desembocó en el adelanto electoral del 12-M.

Els Comuns, que efectuaron al efecto una pregunta parlamentaria, explican que, según otras fuentes, el Departamento no incluyó en la propuesta de presupuestos el aumento de 320 millones del nuevo convenio laboral del Institut Catalá de la Salut, informaciones que son corroboradas por el hecho de que en algunos centros como el Vall d’Hebron los trabajadores conocieron estos datos antes del debate de presupuestos de principios de marzo.

Más de 180 camas en total sin servicio

Maribel Ramírez, delegada de CGT del Hospital de Bellvitge explicó a los medios de comunicación que “en total se cerrarán unas 180 camas durante todo el verano, pero debemos tener claro que ya hemos sufrido en el último mes cierres anticipados”.

Doce camas para pacientes críticos ya están cerradas y la previsión era que cerraran otras 8 más, mientras que el hospital ya tiene cuatro cerradas de semi-críticos. Además Ramírez remarca que, del total de camas disponibles para pacientes críticos, ocho ya han dejado de estar activas desde la pandemia.

Aparte de las camas, Maribel explicó que también se cerrarán 25 butacas que sirven para adecuar a los pacientes antes de entrar en quirófano, algo que los sanitarios no pueden entender teniendo en cuenta que en Catalunya hay casi 164.000 personas en listas de espera para operaciones quirúrgicas.

Los grupos municipales ya denunciaron esta situación en el último pleno

Els Comuns ya plantearon, con motivo de la celebración del Dia Mundial de l’Atenció Primària, que la situación deficitaria de la sanidad se venía arrastrando desde hacía tiempo, especialmente desde la crisis del 2008 con los recortes entonces realizados.

Por otro lado, los estragos de la pandemia sobre el ya mermado estado sanitario de los ciudadanos, deterioraron aún más la respuesta a las necesidades y han originado una serie de afectaciones que se han traducido en una pérdida de la calidad del servicio en nuestra ciudad, que lejos de solucionarse se ha ido agravando con el tiempo.

Las listas de espera superan en mucho la accesibilidad de 48 horas en la atención primaria, llegando a quince días en algunos barrios de la ciudad y de siete días para pruebas diagnósticas de prioridad preferente y, en el resto de pruebas, en un máximo de 30 días. El colapso de la asistencia primaria provoca saturación en los servicios de urgencias, tanto los prestados en los CUAP como en los hospitales de la ciudad.

Según recuerda la diputada Núria Lozano de els Comuns, en los acuerdos presupuestarios para el 2023 se habían fijado algunos objetivos mínimos como 48 horas en la atención primaria, atención telefónica inmediata (y no los más de 10 minutos de media que soportan los usuarios cuando llaman a los CAP) o dos o tres meses para que la asistencia de un especialista.

Como ejemplo, cabe mencionar los casos del CAP y del CUAP del barrio de Sant Josep, del que se ha anunciado el comienzo de las obras en varias ocasiones y el de la zona Sur de La Florida, ya terminado pero vacío desde hace meses. Al respecto, una anécdota. Cuando se promocionaba la construcción en el solar de Cosme Toda, se anunció la construcción de un nuevo CAP en Bellvitge. Hasta ahora todo humo.

Otra de las preocupaciones de los grupos municipales es el reciente anuncio de la ampliación del Hospital Clínic de Barcelona en los próximos terrenos de la zona deportiva de la Universidad de Barcelona: ​​“nos hace temer que la promesa hecha hace casi veinte años de la construcción de un nuevo Hospital General de l’Hospitalet sea olvidada definitivamente”, afirman els Comuns en la moción presentada al respecto.

Esto provoca que la mitad de la población tenga que desplazarse a menudo a un hospital de fuera de la ciudad, en concreto al Moisés Broggi, contribuyendo al colapso de este equipamiento pensado para atender especialmente a los residentes de otros municipios del Baix Llobregat.

Otro de los déficits que tiene la ciudad es la falta de un servicio de atención pediátrica de 24 horas y de proximidad a todos los centros de atención primaria.

Diferentes mociones de los grupos municipales de oposición han venido solicitado reiteradamente al gobierno de la ciudad que intervenga y que actúe tanto ante el Departament de Salut como ante el Consorcio Sanitario del propio Hospital de la Cruz Roja para que se agilice la construcción de un nuevo centro que sea referente para la parte norte de la ciudad y que substituya las derivaciones actuales hacia el Moisés Broggi.

Creix exponencialment el sector serveis en detriment de tots els altres

Que el conjunt de l’economia en el context metropolità manté la línia ascendent de creixement d’acord amb l’impuls econòmic general que viu el país, ho posa de manifest també l’Informe Trimestral del Teixit Empresarial i Mercat del Treball, que elabora la Cambra de Comerç de Barcelona, desagregat per poblacions.

A l’Hospitalet, com a la majoria de municipis de l’entorn metropolità ha augmentat el nombre d’empreses, el nombre de treballadors, el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social i, per tant, ha disminuït el nombre d’aturats i ha baixat la taxa registral d’atur. En concret, a la ciutat, les empreses han augmentat un 2,5% a 30 de juny en relació al juny de l’any passat i s’hi han inscrit 65 empreses més que al gener d’aquest mateix any, dades que indiquen a bastament, que l’economia està disparada. El nombre total de llocs de treball ha crescut un 3,6% respecte al mateix període de l’any anterior i ara hi ha 109.245 treballadors afiliats a empreses de l’Hospitalet, la xifra més alta de tota la sèrie (iniciada al 2008). El creixement de l’ocupació a la ciutat és gairebé igual a la mitjana de Catalunya (3,4%).

Pel que fa als treballadors que viuen a la ciutat, la xifra ha augmentat un 4,3%, dada que indica que, més enllà dels llocs de treball que es creen a la pròpia ciutat, l’oferta de ma d’obra ha crescut de manera general arreu. Pel que fa a l’atur, en consonància amb aquestes dades, hi havia al juny de 2024, 11.765 persones inscrites a les oficines de Treball de Catalunya residents a l’Hospitalet. Com a dada simptomàtica, l’informe destaca que malgrat ha crescut l’ocupació de manera general, l’atur ha crescut en 60 persones a la ciutat entre professionals científics i intel·lectuals mentre que ha disminuït en 165 persones entre les ocupacions elementals.

Una altra dada interessant és l’increment del teixit empresarial per sectors. Només ha augmentat respecte de l’any anterior el sector serveis (un 3,6%), mentre que ha disminuït la indústria (un 3,2%) i la construcció (0,9%). Hi ha únicament dues empreses del sector primari a la ciutat, que s’han mantingut en el darrer any. Es tracta, en tots els casos, d’empreses amb seu a la ciutat, que suposen un total de 5.660 societats, de les quals el 80,3% són del sector serveis (4.545 empreses); 691 (12,2%) de la construcció, i 422 de la indústria (7,5%). La gran majoria d’aquestes empreses són microempreses (un 82,1% de fins a 9 treballadors); 750 empreses són petites, d’entre 10 i 49 treballadors (un 13,3%); 204 (el 3,6%) tenen entre 50 i 249 treballadors i 58 son grans empreses de més de 250 treballadors, el que representa exactament un 1% de les empreses hospitalenques.

Pel que fa al volum d’explotació, només tres empreses amb seu a la ciutat superen els 500 milions d’euros anuals d’ingressos d’explotació i entre totes tres no arriben als 2500 treballadors. L’empresa privada amb més treballadors (4.465) és Optima Facility Services SL que es dedica als serveis de neteja, manteniment i gestió energètica a múltiples sectors empresarials.

Les conclusions de l’informe posen de manifest que l’Hospitalet és una ciutat, com la gran majoria de l’àmbit metropolità, que ha anat perdent la categoria de ciutat industrial per la de ciutat de serveis, amb una gran part de l’oferta de mà d’obra dels seus ciutadans no especialment qualificada i que, com no podia ser d’una altra manera està circumscrita a la dinàmica econòmica de l’àrea metropolitana, més enllà del que en aquest àmbit es pugui plantejar l’administració municipal.

L’evidència d’això és que el nombre d’empreses ha crescut en el darrer any en tots els trams empresarials d’igual manera: un 2,2% en les microempreses (fins a 9 treballadors); un 2,3% en les petites empreses (fins a 49 treballadors); un 10,3% en les empreses mitjanes (fins a 249 treballadors) i un 5,5% a les grans empreses (per sobre de 250 treballadors). I que, mentre la ciutat mantingui una oferta interessant de sol industrial, especialment al sud de la Gran Via, estarà en disposició d’acollir noves corporacions.

El que es coneix com a “Illa de Vianants de Santa Eulàlia” al voltant del mercat, sembla condemnat a no satisfer als seus usuaris principals.

La qüestió que preocupa especialment a paradistes del mercat, botiguers de la zona i al veïnat en general és el control d’accessos a l’Illa de Vianants. Hi ha un horari previst per les feines de càrrega i descàrrega que té un tall en l’horari de matí, destinat en principi a facilitar la entrada als centres escolars de la zona. L’horari previst és, al matí, de 7 a 8,30 hores i de 9,15 a 11 hores i, per la tarda de les 15,15 a les 16,15 hores.

El control d’accés pels vehicles autoritzats es fa, actualment, utilitzant un transmissor situat en uns pilons a la entrada, on cal introduir la matrícula del vehicle que és comprovada per una persona del servei de mobilitat de l’Ajuntament, des de la seva oficina. Aquesta comprovació, segons informen algunes persones usuàries, no sempre funciona correctament i massa vegades s’han trobat amb la sorpresa de rebre la notificació d’una multa de 200 euros, feta des del control fotogràfic que hi ha instal·lat a les entrades.

Cal tenir present que el mercat, interior i exterior d’una banda, i els comerços de la zona, reben gènere dels seus proveïdors i els transportistes no sempre poden complir estrictament amb l’horari establert de càrrega i descàrrega. Ens han arribat informacions afirmant que algun botiguer ha hagut de limitar les entrades de material perquè hi ha transportistes que es neguen a accedir-hi per por de les multes si arriben més tard de les hores programades.

Aquest malestar del comerç s’estén també a bona part del veïnat dels carrers implicats en l’Illa de Vianants que expliquen dificultats i incidències variades amb l’entrada dels seus vehicles, o de familiars o amistats, quan hi accedeixen per arribar fins a les seves places de pàrquing.

Hi ha notícies que per al proper setembre hi ha prevista una reunió dels comerciants amb els serveis del Districte, que alguns demanen que es faci extensiva als responsables de mobilitat de l’Ajuntament.

El que sembla evident és que aquesta Illa de Vianants té una llarga història de problemes i de dificultats que han portat a modificar un parell de vegades els sistemes de control d’accés dels vehicles, des de les pilones que havien de funcionar automàticament fins el sistema actual més manual o analògic.

Fins i tot abans, en el moment de la peatonalització dels carrers Pareto i Anselm Clavé, l’obra no va tenir els resultats anunciats i esperats. El terra dels carrers havia de tenir diferents colors segons la zona, però finalment es va utilitzar una mena d’asfalt grisós, que remarca les taques que hi apareixen per l’ús i acaba donant una imatge de brutícia, que no sempre és del tot real. Tampoc l’arbrat previst a la zona ha tingut massa sort. Especialment al llarg del carrer Anselm Clavé la majoria dels arbres han anat desapareixent, el que no ajuda gaire a fer de l’Illa de Vianants un  espai amable i acollidor pel veïnat.

Nota: l’Illa de Vianants de Santa Eulàlia compren la zona entre el carrer Pareto, Unió a partir de Jacint Verdaguer i la carretera de Santa Eulàlia, el carrer Anselm Clavé entre Carrilet i Santa Eulàlia i el carrer Doctor Fleming

Mentre tant, la meitat de la població de l’Hospitalet es troba en elevat risc sanitari per la calor extrema

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.

El passat 25 de juliol es va esmenar i es troba ara en procés d’avaluació, la licitació d’un contracte de subministrament, en règim de lloguer, i suport tècnic per al transport, muntatge, manteniment i desmuntatge dels arbres ornamentals de Nadal i de diferents elements decoratius lumínics per a la campanya de Nadal 2024-2025 i 2025-2026, per un import de 2.785.505 euros, amb caràcter prorrogable durant tres anys més. El contracte es composa de sis lots que inclouen l’arbre monumental de la plaça de l’Ajuntament i 12 arbres més pels diferents barris de la ciutat i tots els elements decoratius lumínics que es podran veure a les zones comercials dels sis districtes de la ciutat. L’import d’aquest contracte supera en uns 170.000 euros l’import que l’Ajuntament es va gastar en les passades Festes de Nadal, per culpa, segons declaracions fetes a El Periódico, de l’encariment de l’energia i dels materials, però també per l’increment dels elements decoratius.

No deixa de ser sorprenent que el contracte hagi sortit a licitació al mateix temps que l’enquesta de l’Institut Metròpoli, encarregat per l’AMB, sobre Percepcions i estratègies d’adaptació a la calor extrema de les llars vulnerables metropolitanes, que explica que un 30,7% dels entrevistats no poden permetre’s mantenir els habitatges a una temperatura adequada durant els mesos de calor i més del 19% no la poden mantenir durant els mesos més freds, mentre que un 11,3% de la població s’ha retardat al menys una vegada en el pagament dels rebuts de l’aigua, del gas o de l’electricitat en els darrers 12 mesos. Per sobre del 65% dels enquestats són conscients de l’increment acusat de les temperatures i un 70% diu sentir-se preocupat pels episodis de calor extrema. El 62,7% de la població, d’altra banda, passa molta calor a casa durant el dia i gairebé el 60% durant la nit mentre que gairebé el 73% afirma sentir aquesta incomoditat al propi barri de residència.

Gairebé la meitat dels enquestats afirmen d’altra banda, sentir sempre o sovint malestar en la salut per la calor, alhora que el 70% dels entrevistats afirmen desconèixer que hi ha ajuts o iniciatives públiques per fer-hi front als riscs extrems de temperatura.

Segons la mateixa enquesta, hi ha a l’àrea metropolitana més de mig milió de persones vivint en zones d’alta vulnerabilitat, especialment a l’Hospitalet i Cornellà de Llobregat i algunes zones d’Esplugues i de Sant Boi, així com a barris de Barcelona, com Ciutat-Vella, Sants i Horta-Guinardó i, a l’eix del Besós, des de Badalona a Santa Coloma i els barris de l’est barceloní. Segons els càlculs de l’lnstitut Metròpoli, més de la meitat dels residents a l’Hospitalet viuen en seccions censals on l’Index de Vulnerabilitat al Canvi Climàtic (IVCC) és superior a 61, és a dir en greu situació de risc. Si el 8% de la població de l’àrea metropolitana en greu situació de risc viu a Barcelona ciutat, la població afectada de l’Hospitalet representa més del 4% del total de l’AMB.

Les dades del Dibarómetre presenten, no obstant això, resultats força contradictoris, segons l’enquesta de la Diputació de Barcelona

Fa pràcticament una setmana que es van donar a conèixer les dades de la segona fase del Dibarómetre, corresponent al 2024, i que afecta als municipis de la província de Barcelona sobre els quals té atribucions la Diputació. Es fan un total de 35.200 enquestes telefòniques en tot el període 2023-2024 i 400 als municipis com l’Hospitalet superiors als 10.000 habitants (excloent Barcelona). Per tant, l’índex d’error és del 5% en el conjunt de municipis per un nivell de confiança del 95%.

Pel que fa a l’Hospitalet, els principals resultats sobre vuit paràmetres relatius a la gestió del municipi i la imatge de la ciutat no resulten especialment brillants per l’equip de govern. En concret, dels quatre paràmetres on es demana un pronunciament dels enquestats entre molt/bastant o poc/gens, en tres casos els percentatges de poc/gens superen als de molt/bastant i només en un cas passa a l’inrevés. Quan es pregunta per la transparència de l’Ajuntament el 56% contesta que poc o gens i només el 31% que molt o bastant. Quan es tracta sobre el compromís de l’Ajuntament respecte del canvi climàtic el resultat és 42% molt/bastant i 45% poc/gens. En preguntar sobre el foment de la participació ciutadana el resultat és 42% molt/bastant i 48% poc/gens. La cosa canvia quan es pregunta sobre la satisfacció de viure al municipi: un 66% està molt o bastant satisfet, mentre que un23% ho està poc o gens.

Pel que fa a la gestió de l’Ajuntament, aquesta rep un aprovat (5,7 de mitjana) majoritari: el 69% puntua entre 5 i 8, mentre que el 21% suspèn l’Ajuntament i el 7% li dona un excel·lent. Pel que fa als problemes més assenyalats figura en primer lloc la seguretat ciutadana: un 41% la assenyalen, seguint a gran distància l’incivisme o la neteja, un 11%. Curiosament, només un 5% dels enquestats assenyalen com a problema l’excessiu creixement de la ciutat, en cinquè lloc no obstant això. Pel que fa als serveis més valorats, el transport públic, l’enllumenat i la recollida d’escombraries per aquest ordre superen el 6,6 de nota mitjana, mentre que els pitjors serveis detectats són, primer l’accés a l’habitatge, després la seguretat ciutadana i finalment la manca d’aparcament, tots per sota del 4,5.

Més enllà d’aquests paràmetres, el 51,2% dels entrevistats diuen que el municipi ha empitjorat des de l’any passat i un 27,3% que ha millorat, tot i que un 45,8% són optimistes respecte del futur i un 40,4% pessimistes.

Pel que fa al sistema de transport més utilitzat a la ciutat el 42,3% dels enquestats es mouen per la ciutat caminant, un 39,9% en transport públic, un 7,9% en cotxe, un 5,4% en moto, un 2,2% en patinet i només un 2% en bicicleta, per una ciutat que fa uns quants anys pretenia construir una xarxa de 47 Km de carrils-bici.

Pel que fa a l’oferta cultural, el 56,4 % dels entrevistats a l’Hospitalet la troben suficient en front del 38,3% que n’opinen el contrari.

Malgrat que les dades són prou contradictòries sí que es detecta en el dibarómetre uns registres més positius en termes generals que a l’enquesta de l’any passat. No obstant això, és impossible no fixar-se en dades que criden l’atenció. Hi ha majoria d’entrevistats que troben a faltar una actitud municipal més procliu a les mesures per lluitar contra el canvi climàtic, alhora dona la sensació que es detecta una certa opinió majoritària respecte que l’Hospitalet és una ciutat insegura i també que no hi ha prou transparència en la gestió i, finalment, hi ha una sensació general que la ciutat empitjora any que passa, però en canvi una majoria molt notable aprova la gestió municipal i dos de cada tres entrevistats estan contents de viure a la ciutat. Cal dir que semblaria molt estrany que encara hi hagi ciutadans que no coneguin que hi ha una institució provincial que es diu Diputació de Barcelona. Doncs bé, 15 de cada 100 entrevistats a la ciutat no sabien de la seva existència, dada que fa desconfiar notablement de la consistència de la informació obtinguda amb aquesta monumental enquesta.

La nova electrolinera de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i TMB amb dos punts ràpids és a Bellvitge i és la primera del projecte MetroCHARGE

L’HOSPITALET. J.C. VALERO.- Gràcies a Antoine Lavoisier sabem des del segle XVIII que “l’energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma”. Bona prova de la validesa d’aquest principi ho demostra l’electrolinera que aquest dimarts s’ha inaugurat a la superfície de l’estació de Bellvitge de la Línia 1, a l’Hospitalet, amb tres punts de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics i que és la primera alimentada amb l’energia que es genera a partir de les frenades del Metro. El projecte suposa un impuls a l’eficiència i la sostenibilitat energètica i és pioner a Europa.

El punt de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics és una nova instal·lació que forma part del programa europeu MetroCHARGE, que compta amb sis electrolineres ràpides més. La potència s’obté d’un total de 16 “recuperadors” instal·lats al subsòl, a l’estació del Metro, que “permeten utilitzar l’energia de les frenades dels combois en altres usos”, ha explicat el conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Xavier Flores. 

El directiu ha afegit que l’energia que generen les frenades també s’utilitza per alimentar altres usos de les estacions i, “a més de reduir emissions”, suposa rebaixar “un 5,5% el consum energètic de tota la xarxa”, cosa que permetrà estalviar uns 1,2 milions d’euros. Un estalvi que facilitarà recuperar la inversió realitzada per les administracions en “quatre o cinc anys”, ja que la resta de la inversió procedeix de fons europeus.

L’estació de recàrrega disposa de dos equips de 50 kW de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics. Igual que la resta d’electrolineres, l’usuari disposa a partir de 30 minuts per aconseguir la càrrega completa del cotxe. El projecte compta amb un pressupost de 7 milions d’euros, el 40% dels quals està finançat per la Unió Europea a través del programa Moves Projectes Singulars II, i és el resultat d’una col·laboració entre TMB i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB ) .

Hi ha dues electrolineres més actives a l’Hospitalet, una a prop de l’estació de Can Boixeres, de la L5, i l’altra en un aparcament proper a la parada de Santa Eulàlia, de la L1. A Sant Adrià del Besòs hi ha un tercer punt, a l’estació de la Verneda, de la L2. En el marc del programa MetroCHARGE es preveuen activar tres electrolineres a Cornellà (L5), Badalona (L2) i Santa Coloma (L1). Actualment, la xarxa d’electrolineres de l’AMB té 52 estacions, repartides a 31 municipis.

Tots els punts de recàrrega del programa MetroCHARGE estan integrats a la xarxa metropolitana d’electrolineres. El seu ús és el mateix que la resta d’electrolineres de l’AMB, a partir que els usuaris es registrin a l’app AMB Electrolineres. La recàrrega s’activa amb la mateixa aplicació i el temps màxim és de 30 minuts, 1 hora o 2 hores, segons el connector utilitzat. Les tarifes de les electrolineres del programa MetroCHARGE, pel que fa als connectors Combo de recàrrega ràpida, són de 30 cèntims d’euro per kWh per l’energia consumida i 0,399 euros per minut per l’excés de temps a fer servir l’aparcament a partir del minut 30 dús.

Les electrolineres de l’AMB presenten una demanda creixent i més creixerà a finals d’any, quan estiguin en servei les 102 instal·lacions de la xarxa pública de punts de recàrrega, que permetrà donar servei i carregar simultàniament 367 vehicles. Durant el mes de juny passat, l’actual xarxa de 52 estacions repartida en 31 municipis metropolitans ha distribuït més de 100.000 kWh i s’han facilitat 6.100 recàrregues mensuals. Diàriament, de mitjana, a cada punt es realitzen entre 5 i 20 recàrregues.

Les autoritats afirmen que lenergia subministrada és energia verda certificada procedent de fonts cent per cent renovables. Els aproximadament 100.000 kWh distribuïts al mes suposen un estalvi mensual d’emissions de 93 tones de CO2 i 129 kg de NO2.

La promoció dels habitatges anirà a càrrec del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), constituït per l’AMB i la Generalitat de Catalunya

L’HOSPITALET. J.C.VALERO.- El ple del mes de juliol de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha aprovat aquest dimarts diverses mesures en matèria d’habitatge a partir de convenis per habilitar diferents terrenys per tal de construir-hi pisos de lloguer accessible i que afecten a l’Hospitalet, que cedeix tres finques, una al barri del Centre i dos a La Florida per a la construcció de 142 pisos.

L’Ajuntament de la ciutat ha cedit tres finques de titularitat municipal a l’AMB per a promocionar habitatge accessible, una situada al barri Centre, a l’avinguda Carrilet, 341-354, i avinguda Mare de Déu de Bellvitge 347-351. La superfície de la finca és de 1.355 m2 i la de sostre edificable, de 6.334,65 m2. S’hi construiran un màxim de 86 habitatges.

Les altres dues finques estan situades al carrer Canigó, la primera al numero 1 amb una superfície de 555 m2 i de sostre edificable de 2.242,50 m2 per a construir un màxim de 28 habitatges, i la segona finca esta situada al mateix carrer Canigó, numero 5, amb una superfície de 595 m2 i la de sostre edificable, de 2.242,50 m2, apta per a construir un màxim de 28 habitatges. En total, amb les tres finques es podran construir 142 pisos de lloguer accessible.

El que s’ha aprovat avui és el conveni regulador de la futura cessió gratuïta de tres finques de titularitat de l’ajuntament  a favor de l’AMB, per a la construcció d’habitatges de lloguer accessible, directament o a través de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), que és una entitat pública empresarial dependent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest pas anirà seguit de les redaccions dels diversos projectes constructius.

Segons informa l’AMB, la seva política d’habitatge inclou diverses modalitats, que van des de la compra al lloguer, passant per una estratègia “ambiciosa de rehabilitació del parc existent”. Aquesta estratègia es fa des de l’àmbit públic i també a través de fórmules de cooperació públic i privada com Habitatge Metròpolis Barcelona.

Una nota de premsa de l’AMB informa que l’IMPSOL ja compta amb 5.800 habitatges construïts i comercialitzats als municipis metropolitans. D’aquests,  5.367 han estat de venda  i 433 de lloguer. Es preveu un total de 490 habitatges més de lloguer assequible a finals de l’any 2027.

Per la seva banda, Habitatge Metròpolis Barcelona SA, l’operador públic-privat participat per l’AMB, l’Ajuntament de Barcelona i NIC RESIDENCIAL, SL, ha iniciat els primers projectes per a la construcció de d’un parc de lloguer assequible de 4.500 habitatges (2.250 als municipis metropolitans i 2.250 a Barcelona).

També el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), constituït per l’AMB i la Generalitat de Catalunya desenvolupa amb els municipis un model integral metropolità de foment i suport a la rehabilitació d’edificis i habitatges. Actualment el CMH gestiona una convocatòria d’ajuts dels Fons Next Generation, aprovada el maig de 2022, i que està dotada amb 100M€. Al juny de 2026, data de tancament de la convocatòria, l’objectiu és rehabilitar 9.525 habitatges.

Durant la mateixa sessió d’avui del Consell Metropolità també s’ha aprovat de manera definitiva el Pla d’actuació metropolità (PAM), el document que ha de guiar l’acció del Govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per al mandat que finalitza a l’any 2027, i que recull les línies i els objectius de caire estratègic que han d’orientar les actuacions que s’implementaran durant els propers quatre anys. Aquest document ja es va aprovar de manera inicial el passat 30 d’abril. La proposta d’acord ha estat aprovada amb els vots a favor de tots els grups presents, excepte del PP, que s’ha abstingut.

Durant el Consell Metropolità d’avui també s’ha fer un homenatge a Xavier Trias en el seu comiat de la política activa. Tan Trias com el vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, han destacat el gran consens entre grups polítics que sempre ha caracteritzat l’acció del Consell Metropolità. En aquesta sessió també s’ha acomiadat Ignasi Llorente, que va ser alcalde de Torrelles de Llobregat.