Hi ha hagut contactes fomentats pels socialistes, però encara no converses.

És curiós que en l’actualitat política de l’Hospitalet cada vegada es compleix més aquella màxima que diu que quan els gossos borden, alguna cosa senten. Ara està sonant amb persistència la brama que el nou alcalde de la ciutat, tan aviat agafi les regnes, una de les primeres coses que farà serà iniciar converses amb els Comuns per tal d’aconseguir un pacte d’estabilitat pel que resta de mandat, ve sigui incorporant-los al govern, ve sigui amb acords concrets. De moment no hi ha res més concret que el missatge que David Quirós llença a qui el vulgui escoltar, afirmant que el pacte amb els Comuns és qüestió de dies. I això que encara en queden 11, de dies, perquè ell sigui el nou alcalde.

La brama s’ha intensificat en les darreres hores i la confraternització entre els regidors dels Comuns —al menys les dues regidores— i els regidors socialistes més fidels al que serà el nou equip de govern, s’estan convertint en el motiu central de les sospites. Que si les regidores dels Comuns se’n van a prendre una cervesa en acabar els plens, que si alguna coincideix en trobades de cafè amb el que serà nou alcalde al que uneix una bona amistat… rumors probablement interessats que, de tota manera, no amaguen una certa sintonia entre les parts.

Que alguna cosa s’està movent —i que la cosa va en serio— ho posa de manifest un dinar a Barcelona on van participar regidors de la ciutat de totes dues formacions, a la que es van afegir dirigents dels aparells. Probablement allò no era purament una reunió, però és evident que no es queda a dinar amb protagonistes del futur govern municipal si no hi ha, d’entrada, una certa sintonia i, de sortida, alguna voluntat d’enteniment. No hi ha res encara, perquè un dinar d’aquestes característiques no es convoca en un lloc públic on qualsevol periodista pot ser espectador de la trobada, com és el cas; però que encara no hi hagi res, no vol dir que no s’intenti.

Pel que ha pogut saber aquesta redacció, els intents són evidents des del primer dia. La mateixa alcaldessa en el discurs de presa de possessió, reconeixent que no tenia majoria absoluta, va venir a dir que el programa del PSC i el dels Comuns coincidien, en esperit, més d’un 80%. Després d’aquell primer llançament de salvavides —salvavides compartit, segons pensava l’alcaldessa— es va fer el silenci, que només es va trencar quan calia aprovar els primers pressupostos. Un reguitzell molt ràpid de converses va propiciar un acord de 46 punts que els Comuns reclamaven per permetre l’aprovació de pressupostos. El document es va signar, els pressupostos es van aprovar amb l’abstenció dels Comuns, i dels 46 punts no se n’ha tornat a parlar. Bé, algunes vegades els Comuns treuen el tema per recordar l’incompliment…

Ara, el que ha de ser nou alcalde ja els ha començat a prometre coses, pel que ens han pogut comentar. El primer que els ha promès és que hi haurà canvis. Sembla obvi, perquè no només marxa l’alcaldessa: també el primer tinent d’alcalde. Per tant, els canvis seran imprescindibles. Al menys, de persones. Però Quirós també ha promès, pel que ens diuen, canvis en les propostes, en el tarannà, en les mesures socials.

Hem preguntat als Comuns si els canvis previstos suposaran l’oblit de l’aventura del Biopol, modificacions en el planejament del Cosme Toda o de la promoció prevista a la línia de Vilafranca, l’oblit en l’alienació d’Albert Germans, les modificacions en la política de cessió de l’arquitectura patrimonial; canvis en el planejament per la recuperació de sol públic; canvis en la política de cessions pel Districte Cultural o el Cirque du Soleil; canvis en el destí de les terres de Can Trabal; canvis pel que fa als espais de la Fira de Barcelona a l’Hospitalet, etc. etc. Ho desconeixen del tot, i sembla que tenen clar que no tornaran a acceptar promeses sinó realitats i que primer esperaran a veure com es comporta el nou equip de govern, abans de prendre qualsevol decisió de futur.

L’aproximació del PSC als Comuns no sembla haver-se produït igual respecte d’ERC-EUiA. Representants d’aquest sector ens han negat qualsevol contacte afirmant que ells no consentirien només un canvi d’equip, sinó només un canvi de règim. És a dir, una nova manera de fer. Tot i que una nova manera de fer enfocada cap al futur, tampoc resoldria els enormes problemes pendents de present, com tots els que hem esmentat anteriorment als que caldria sumar molts altres de caràcter estratègic i una infinitat de dèficits de gestió. Probablement un canvi d’equip és molt poca cosa, però tampoc està clar que un canvi de règim fos del tot suficient…

El que pugui passar en endavant, malauradament, no sembla cosa que es pugui resoldre des d’aquesta ciutat, si valorem els indicis. Si és veritat que l’elecció de Quirós s’ha decidit fora de l’Hospitalet i si, com sembla, l’aparell socialista és conscient de la crisi interior de l’organització aquí, amb una gestora que porta més de dos anys en funcions i un govern municipal en hores baixes, també resulta evident que els moviments d’aproximació als Comuns han de tenir una lectura més amplia en clau de país (la investidura d’Illa, els governs de l’AMB, la Diputació i alguns ajuntaments importants…). Això vol dir que, en última instància, si des de Barcelona es diu als Comuns que han de pactar amb Quirós, hi haurà aquí, previsiblement, molt poca resistència. Ja s’ha vist en molts altres casos, des de l’aprovació final d’alguns projectes que han passat el filtre de l’AMB, fins les polítiques d’acotament del cap respecte temes tan complexos com la Fira, etc.

El problema de l’autonomia territorial de les organitzacions i dels grups municipals continua sent un llast que no s’acaba de resoldre a nivell intern i això explica moltes coses que passen a nivell general i a nivell municipal.

El que sí sembla evident és que Quirós comença a ser conscient de les enormes dificultats de seguir governant en minoria i no només per la geometria del plenari sinó especialment per la debilitat de l’equip, pel cansament que es detecta en la ciutadania i pel perill de perdre algunes de les votacions en qüestions essencials. No acostuma a passar, és cert, que el govern perdi votacions essencials, entre altres coses perquè l’oposició s’ho passa d’allò més bé combatent dialècticament a VOX cada vegada que pot. Per cert, VOX ho paga, deixant en minoria l’oposició i facilitant la feina al govern, també cada vegada que pot, una mica incomprensiblement.

Passa habitualment, excepte en alguna ocasió, com va passar amb la reobertura de Ràdio L’Hospitalet avalada des d’aquesta casa, dit sigui simplement a tall d’exemple. Cosa que significa, alçant una mica el vol que, en general, quan s’assenyala la lluna, resulta bastant intel·ligent no mirar gaire el dit.

El Reglament d’Organització i Funcionament s’ha convertit en un document obsolet deu anys després de la seva aprovació

Un any després de l’aprovació per part del ple municipal del Contracte Programa dels Mitjans de Comunicació Públics de l’Hospitalet continuen sense estar aprovats els dos organismes de gestió que, segons l’article 7 de l’actual Reglament d’Organització i Funcionament dels Serveis de Comunicació Municipal de l’Hospitalet han de “garantir la participació dels grups socials i les entitats sense ànim de lucre més representatius a la ciutat, així com de les formacions polítiques amb representació al Consistori” com són el Consell Assessor i el Consell Executiu i de Programació.

En sentit estricte això vol dir que des de fa un any els Mitjans de Comunicació Públics funcionen sota el criteri exclusiu del Director dels Mitjans i, en conseqüència sota els dictats directes de l’empresa municipal que els empara, La Farga GEMSA, que vol dir en última instància sota les directrius de l’equip de govern socialista.

Els Mitjans de Comunicació Municipals (MCM) es regeixen des d’octubre del 2018, per un document que es coneix com a Contracte-Programa, al qual obliga la Llei de l’Audiovisual de Catalunya (LCAC) i que contempla els objectius del servei públic, les missions, l’abast i els termes de la prestació de serveis, la provisió de fons imprescindibles i la participació social en els dos organismes (Consell Assessor i Consell Executiu) que preveu el Reglament. A l’octubre del 2018 es va aprovar un primer contracte programa de dos anys de durada, 2019-2020, i no va ser fins al maig del 2023 que el ple va aprovar el segon contracte-programa en aquesta ocasió per una durada de quatre anys, 2022-2025. L’aprovació del contracte-programa exigeix la constitució prèvia dels dos organismes de representació i gestió com son el Consell Assessor i el Consell Executiu, de manera que per aprovar el primer contracte-programa, 2019-2020, es van haver de constituir els consells a finals del 2016, i pel segon a primers del 2022, com a conseqüència de la provisionalitat en el nomenament del Director dels Mitjans que no es va resoldre fins a primers del 2018. Això vol dir que els MCM van funcionar sense Contracte-Programa durant tot l’any 2021 i fins el maig del 2023 que no es va aprovar el segon, malgrat portava data de 2022-2025.

Ara, hi ha Contracte-Programa fins a finals del 2025, però en canvi no existeix ni el Consell Consultor, formalment, ni el Consell Executiu, perquè ambdós organismes acaben el mandat, reglamentàriament, quan es renova el Consistori després de les eleccions. És a dir, ambdós organismes estan caducats des de fa un any.

Un d’aquests organismes, el Consell Assessor, que com el seu nom indica té com a objectiu les tasques consultives i assessores, la concreció de les condicions d’ús dels diferents mitjans de comunicació i la promoció de l’Estatut Professional entre d’altres, va ser aprovat en la seva composició actual, per la Junta de Govern en la sessió del passat 9 de maig, però ja ha incomplert l’article 10 del Reglament que obligava l’equip de govern a donar compta al Ple municipal d’aquest nomenament en la primera sessió posterior, és a dir en el ple del passat dia 27. I no serà estrany que es vulneri el que esmenta l’article 13.1 sobre les sessions d’aquest organisme que està obligat a reunir-se al menys dues vegades l’any i que tan sols arribarà a estar vigent quan estigui a punt d’acabar-se aquest mes de juny si és que el govern el porta a aprovació en la propera sessió plenària. Fer dues reunions entre juliol i desembre d’aquest 2024, no sembla el més probable.

Mentre tant, de l’altra organisme preceptiu, el Consell Executiu, inexistent des de maig del 2023, no se’n sap res de res. Falta un any i mig perquè acabi l’actual Contracte-Programa, que el Consell Executiu té l’obligació de sancionar, malgrat que l’ideal fora no que voti l’esborrany sinó que l’elabori i que, per tant, compti amb la participació de la representació de partits polítics municipals, de les entitats de la ciutat, dels professionals dels mitjans i dels especialistes a l’hora de debatre el document i no només de votar-lo.

L’experiència dels dos anteriors Contractes-Programes posa de manifest que el Reglament d’Organització, que el Contracte-Programa i per suposat els dos Consells a que obliga la llei, són absolutament paper mullat perquè tot funcionaria exactament igual en els MCM si no existissin. En els dos processos per redactar el Contracte-Programa, les reunions dels organismes només van servir per afegir unes poques esmenes acceptades (i una bona quantitat directament rebutjades) i per votar el document final elaborat des de la direcció del MCM. De fet, poca cosa més es podria haver fet per dues raons fonamentals: la primera, per les presses a l’hora de convocar els organismes, ja que s’estava funcionant de feia mesos vulnerant la legalitat perquè no hi havia contracte-programa. La segona perquè la mateixa constitució dels organismes deixa molt que desitjar. En moltes d’aquestes reunions el reglament permet que un assistent acumuli els vots de representants absents, de manera que, en general, entre el director dels mitjans de comunicació, els tècnics del departament amb veu i vot, i els representants de l’equip de govern, sumen sempre una majoria qualificada que impedeix el debat obert i els canvis de criteri en la línia argumental de la direcció que, normalment, porta els textos elaborats simplement perquè es votin.

Tot plegat converteix en paper mullat el reglament d’organització, aprovat ja fa deu anys, el contracte-programa i els organismes representatius i seria imprescindible que per ajustar-se als objectius del que proclama la llei catalana de mitjans audiovisuals es posessin a debat tots aquests instruments: el reglament, el contracte-programa i els mateixos organismes que han de gestionar col·laborativament, un tema tan sensible com és la informació de titularitat pública.

Ara mateix, el funcionament dels MCM, no és només un oligopoli de l’equip de govern. És, més enllà d’això —que és una realitat—, un monopoli de la direcció unipersonal dels mitjans, sense que ni tan sols l’equip professional dels MCM tingui cap possibilitat d’exercir un control sobre la seva feina que vol dir sobre l’enfoc dels seus materials informatius, com es posa de manifest cada vegada que es parla off the record amb els treballadors de l’organisme.

En la ciudad están previstas tan solo 179 viviendas de alquiler asequible a corto plazo

L’Hospitalet bate muchos records. Tener las barriadas con mayor densidad de población de Europa, la ciudad con menos metros cuadrados verdes por habitante… ahora otro más: el precio del alquiler. Según un estudio de Fotocasa, el precio en la segunda ciudad de Catalunya se ha disparado en un 127%, superior a la media nacional que se sitúa en un 78%.

En otros municipios del Área Metropolitana de Barcelona, como Badalona, y la propia capital de Catalunya también han sido significativos los incrementos de los precios de los alquileres, en un 106%, aunque l’Hospitalet los supera.

“Estamos asistiendo al mayor encarecimiento del arrendamiento de los últimos años. En algunas comunidades, el precio ha crecido más de un 150% en tan solo una década, lo que indica un contexto de sobreprecio de la renta. Esta tendencia supone una dificultad muy importante en el acceso a la vivienda”, dice María Matos, directora de estudios y portavoz del portal inmobiliario.

Según Matos, el precio del alquiler ha aumentado considerablemente desde la recuperación económica, impulsado por la promoción de la vivienda en alquiler como principal opción habitacional después de la crisis de 2008. El resurgimiento de la demanda, junto con la falta de oferta disponible, ha llevado a una creciente presión sobre los precios. Esta tensión ha intensificado progresivamente los costes del alquiler, superando en un 33% los niveles alcanzados durante la burbuja inmobiliaria de 2007.

La proximidad a Barcelona influye como elemento negativo

Manuel Domínguez, historiador y político de la ciudad, ya manifestó su preocupación por este tema en un artículo en Quaderns d’Estudi, publicación del Centre d’Estudis de l’Hospitalet: “En los años 2015 y 2016 el precio del m2 del suelo se situó por debajo de los 2.000 euros, en el 2022 se enfiló hacia arriba hasta llegar a los 3.411 euros”.

Existe una burbuja del alquiler: en el 2014 se situaba en 505 euros al mes, en el 2022 llegó a los 731 euros (un incremento del 45%) hasta el actual marcado por firmas inmobiliarias como Todocasa que lo sitúan en un 127%.

“La coincidencia de una mala situación urbanística y altos precios de la vivienda sólo se explica por la incidencia de otro factor: la proximidad al centro de Barcelona. La centralidad de l’Hospitalet en el área metropolitana, la mejora de los medios de transporte, la proximidad al puerto, aeropuerto y estaciones de ferrocarril, la localización de la Fira, etc, hacen que la ciudad se encuentre dentro de la zona delimitada por las primeras isócronas de la mayor parte de los principales elementos de la capital catalana”, dice Manuel Domínguez en su artículo, y añade: “La accesibilidad de los barrios de l’Hospitalet desde el centro de Barcelona es muy grande. Esta tensión suele resolverse con la expulsión de los más pobres y la transformación urbanística en función de los intereses de las empresas que entienden la ciudad como un negocio y el territorio como una mercancía, es decir, con la gentrificación”.

Aunque no existen estudios específicos, otras experiencias parecidas nos sugieren que dos fenómenos que se están produciendo en l’Hospitalet pueden ser consecuencia de la gentrificación: el Districte Cultural que ofrece 25 hectáreas del polígono de la Carretera del Mig a artistas y en segundo lugar el turismo. En l’Hospitalet se pueden encontrar decenas de hoteles y edificios de apartamentos turísticos, a los que hay que sumar los ilegales, todo ello influenciado por Barcelona que se ha convertido en uno de los principales polos de atracción turística del mundo.

La construcción de vivienda social, la única solución

La única solución es la construcción de vivienda pública. “Tanto la Generalitat como el propio Ajuntament han invertido 0 euros en vivienda social en la ciudad durante unos cuantos años”, dice Manuel Domínguez

No se aleja mucho de las cifras que se barajan a nivel de toda España, un 2,5% la vivienda pública cuando en Europa, el nivel es bastante superior: un 9,3 %. Los países de la UE con mayor proporción de vivienda social en relación con su parque de viviendas son Países Bajos, con un 30% del total; Austria, con un 24% y Dinamarca, con un 20,9%. En el extremo opuesto se encuentran Grecia, Letonia, Lituania, Chipre y Malta, con un 0%, Rumanía, con un 1,5%; Estonia, con un 1,7% y Croacia, con un 1,8%.

En l’Hospitalet, el año pasado se acordó una ridícula e insuficiente promoción en el barrio de Sant Josep de 179 viviendas protegidas de alquiler asequible. La Generalitat ya ha prometido 10.000 pisos de alquiler social en 82 municipios del territorio para el 2026 y la ciudad de Terrassa será la más agraciada tras un acuerdo Estado-Generalitat.

Con todo, todavía falta para ver colocar las primeras piedras en las promociones de l’Hospitalet, dado que se prevé que se puedan licitar las obras en el segundo trimestre de 2025. Las promociones se construirán en los solares que el ayuntamiento cederá al INCASÒL con un derecho de superficie gratuito de 75 años de duración.

En una primera fase, se desarrollarán tres promociones situadas en la calle de la Muntanya núm.17-19 y en la avenida Pau Casals, núm. 32 y 48. En fases posteriores, y “en el plazo de vigencia de este convenio”, se determinará la construcción de nuevas promociones de vivienda hasta completar el potencial de 350 viviendas ubicadas en diferentes lugares del municipio, explican tanto desde el Departament de Territori como desde el consistorio hospitalense.

La inversión prevista para su desarrollo asciende a 20.570.000 euros y, antes de final de año está previsto que se convoque el concurso para seleccionar al equipo de arquitectos que redactará el proyecto y que dirigirá las obras de construcción.

La promoción de 21 viviendas de la calle de la Muntanya se destinará a alojamientos dotacionales sometidos al régimen de las viviendas de protección oficial de alquiler para gente joven.

El primer tinent d’alcalde, Fran Belver, entregarà l’acta de regidor el mateix dia de l’elecció de nou alcalde

A les 13,30 h. d’ahir divendres 31 de maig, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de l’Hospitalet i portaveu socialista, Francesc J. Belver, donava a conèixer la seva voluntat de deixar el càrrec. Ho feia en el transcurs d’una reunió del Grup Municipal Socialista explicant que es tractava d’una decisió personal que s’aplicaria durant el ple extraordinari del 15 de juny, el mateix en el que s’ha de produir el relleu a l’alcaldia. La Comissió Gestora que des de fa dos anys és el màxim òrgan de direcció del partit, ho comunicava a la militància a les 14h, i una mica abans ja se’n feien ressò els portaveus dels grups municipals d’oposició als quals els havia arribat també la notícia. Més tard, el propi Fran Belver ho feia públic a través d’un comunicat a les xarxes socials on explicava “la decisió de renunciar a la meva acta de regidor i tornar al meu antic lloc de treball, donant compte d’això al pròxim ple extraordinari del 15 de juny”. Aprofita en el mateix comunicat per “agrair de tot cor el vostre acompanyament, i us demano disculpes per si alguna vegada no he estat a l’altura del que esperàveu” i acaba: “Per descomptat, desitjar el millor al nou alcalde i a tot l’equip de govern, i molts encerts en la nova etapa.”

Que amb només 10 dies, els dos principals noms propis del govern municipal socialista hagin anunciat, separadament i per sorpresa, la seva voluntat de dimitir, no es pot considerar una decisió ni normal ni esperada. Malgrat que el tercer tinent d’alcalde i previsible nou alcalde, David Quirós, ja feia més d’un mes que havia airejat que seria el successor in pectore de l’alcaldessa, no se sabia quan es faria públic el possible relleu. I encara menys es podia suposar que uns dies després d’anunciar l’alcaldessa que abandona el càrrec, ho faria el primer tinent d’alcalde i la persona que, per llei natural, per coneixement, per pes polític i per condicions, l’havia de substituir. Per llei natural, perquè la pròpia Núria Marín va substituir Celestino Corbacho perquè era la primera  tinent d’alcaldia; per coneixement, perquè tothom coincideix que Belver era la persona que tenia al cap la gestió municipal i que de fet actuava com si fos un alcalde en funcions quan Marín es va ocupar de la presidència de la Diputació; per pes polític, perquè l’organització reconeixia la seva experiència i la seva autoritat moral i per condicions, perquè Belver, que va entrar com a regidor l’any 1999 havia adquirit les taules suficients per enfrontar-se com a portaveu del grup municipal a les habituals batusses i perquè domina els recursos necessaris per fer-se respectar.

És cert que havia tingut darrerament problemes de salut, però això no el va fer renunciar a figurar a les llistes a les municipals, que recordem es van celebrar un any i cinc dies abans de l’adeu de l’alcaldessa i un any i 15 dies abans de la dimissió de Belver. Les raons concretes del per què Belver no va aconseguir fer-se creditor del relleu no han transcendit oficialment i no és pas esperable que ell les expliqui en primera persona almenys fins que no passin els mesos pertinents. La realitat és que malgrat el proposés l’alcaldessa sortint, l’autoritat de Marín al partit sempre ha estat vinculada a les decisions dels pesos pesants, abans Miquel Iceta i ara Salvador Illa, cosa que, per exemple, no passava amb Corbacho. Els rumors en aquest sentit posen de manifest que Belver no era el millor vist per l’aparell, especialment perquè es buscava un perfil molt més jove i sobre el qual tenir una absoluta ascendència i Quirós és jove, inexpert i amb ambició, elements imprescindibles per garantir que des de l’aparell se’l pot modular sense ensurts.

De tota manera el panorama, probablement imprevist, al menys a curt termini, ofereix una imatge gens favorable. Si la gestió municipal en els assumptes socials ha estat molt millorable en els últims anys, el tema urbanístic, patrimonial i climàtic pot ensorrar el govern municipal en una crisi de difícil sortida, tenint en compte les enormes dificultats de la geometria representativa del plenari que podria plantejar una alternativa. La ciutat fa aigües en molts aspectes, l’oposició té majoria absoluta, les entitats estan en general sol·liviantades i el clientelisme cada vegada resulta més car de mantenir perquè el partit està debilitat a nivell de ciutat, l’estructura socialista ja no ho domina tot i les subvencions no resolen totes les demandes.

No tot s’ha explicat. Falta saber per què Belver no va dimitir el mateix dia que l’alcaldessa i falta saber per què farà efectiva la renúncia el mateix dia de l’elecció d’alcalde. Sembla clar que l’alcaldessa dimitirà del càrrec però no entregarà l’acta, per tant no dimitirà com a regidora i podrà elegir, cosa que no està gens clara en el cas de Belver que, específicament, ha declarat que entregarà l’acte i que, per tant, dimitirà com a regidor. Ara caldrà veure si ho fa abans o després d’elegir el nou alcalde perquè si ho fa abans, en el mateix ple extraordinari, el previsible nou alcalde no tindrà majoria i la cosa es podria complicar… Que Belver hagi volgut dimitir aquest mateix dia i no abans ni després, complica la incorporació del seu regidor substitut (que, per cert, sembla que podria ser Cristina Santón, una exregidora amb molta història). Si dimiteix després de ser elegit David Quirós, que és el més probable, Belver avalaria més que ningú el nou alcalde, perquè ho seria justament gràcies a ell, molt més que gràcies a Marín i al mateix aparell del partit. Probablement per aquestes coses Quirós li està tan agraït per tot el que l’ha fet créixer, com afirmava ahir a les xarxes socials. Créixer, fins fer-lo alcalde.

L’oposició en pes considera aquest fenomen de la dimissió una mostra de la crisi municipal del PSC i un signe del dramàtic futur que li espera a la ciutat. ERC ho considera “la crònica d’una mort anunciada, d’una agonia que fa mesos que s’allarga i que únicament fa mal a la ciutadania de l’Hospitalet.” I afegeix en una nota de premsa: “Al capdavant de l’Ajuntament tenim avui un partit en crisi i sense lideratge, que es troba dirigit per una gestora des de fa més de dos anys per conflictes interns i per la dimissió del fins llavors primer secretari, implicat en el cas del Consell Esportiu. Un escàndol de presumpta corrupció que ha esquitxat i afeblit també Núria Marín i el seu govern. Tot això ha provocat una greu crisi que ha afectat directament la gestió municipal, amb un Ajuntament, paralitzat des de fa mesos, amb una gestió del dia a dia bloquejada sense direcció ni lideratge. Amb aquesta renúncia, que arriba després de la designació de David Quirós per part de Salvador Illa, esclata una nova crisi, que no fa més que reflectir el malestar i el descontentament d’una part del PSC amb la imposició per part de la direcció nacional de qui ha de succeir l’alcaldessa Núria Marín.”

També els Comuns per part del seu portaveu i el PP han explicat a xarxes la seva sensació de crisi i l’agonia que es transparenta a la ciutadania: “com si es tractés d’un transatlàntic sense capità”.

L’Ajuntament és accionista de Fira 2000 SA, una empresa de les administracions públiques, que ja hauria estat declarada en fallida sinó fos pel permanent drenatge de recursos dels accionistes

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Entre el 2022 i el 2029 l’Ajuntament de l’Hospitalet està compromès a invertir 20 milions d’euros en el capital d’una societat mercantil anomenada Fira 2000, que s’elevarà a gairebé 58 milions abans del 2049, sense que hi hagi cap garantia que aquestes inversions tinguin cap repercussió per la ciutat. El pitjor no són les previsions,  que hipotequen bona part del futur econòmic de la ciutat, el més incomprensible és que l’Ajuntament ja ha invertit entre l’any 2000 i el 2016, a prop de 26 milions d’euros en una mercantil que registra pèrdues anuals sistèmiques que es mantindran, segons les previsions de l’esmentada societat permanentment fins l’any 2035.

Com s’explica aquest drenatge sense fons dels recursos municipals?. L’explicació no és senzilla, però tot comença a entendres si s’explica que la societat Fira 2000 SA es va crear per garantir la compravenda, la inversió, la urbanització, la parcel·lació, la construcció i l’aprofitament dels terrenys i edificacions destinats a espais firals, que a la ciutat li comporten, segurament algun actiu immaterial, però indefectiblement molts passius materials i financers.

El que coneixem com Fira de Barcelona està formada en realitat per dues societats, una que mercantilitza l’activitat firal, és a dir que genera guanys, de prestigi i d’ingressos financers i una societat, Fira 2000, que està pensada fonamentalment per subministrar ingressos que puguin fer rendibles algun dia, les propostes barcelonines vinculades a unes infraestructures que puguin garantir espais firals de gran relleu per motivar el creixement econòmic especialment de les grans multinacionals globalitzades. Per dir-ho ras i clar. Es tracta que hi hagi una mercantil d’inversions alimentada amb diner públic, per tal de generar plusvàlues a les grans multinacionals i de retruc a la capital de Catalunya, al menys en un futur de mitjà o llarg recorregut.

La prova del cotó està en l’estructura de l’accionariat d’ambdues societats. Fira Internacional de Barcelona té com a accionistes a l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Cambra de Comerç, mentre que Fira 2000, a més d’aquestes entitats, inclou l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Diputació de Barcelona i l’AMB. És a dir, en l’horitzó de l’objecte hi ha l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i la Generalitat que formarien part de la societat inversora però també de la societat beneficiària i l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Diputació i l’AMB, que haurien de suportar la sagnia econòmica durant anys i panys. Que la Diputació i l’AMB siguin dues administracions que drenen recursos amb objectius de futur compensatoris podria entendre’s. Que això ho faci l’Ajuntament de la ciutat resulta incomprensible, si no fos perquè es tracta d’una proposta que el gabinet Marín sempre ha considerat un aparador de primer ordre, i si no que li recordin als amics del Mobile Word Congress, el tracte descomunal que reben cada vegada que trepitgen els pocs metres quadrats de l’Hospitalet que estan al servei dels rics a la Fira de Barcelona.

L’estructura de Fira 2000, SA resulta incomprensible pels economistes més experimentats, bàsicament perquè esta dissenyada per generar pèrdues mitjançant mecanismes d’arquitectura financera que tenen a veure amb els derivats financers i els actius subjacents, que són termes de manipulació financera opacs, incontrolables i gens entenedors. Si els diners que posa l’Hospitalet sortissin dels sous dels polítics enlloc de sortir, com surten, dels impostos de la ciutadania, és evident que l’Ajuntament no seria accionista d’aquest embornal de recursos.

A banda d’aquestes evidències n’hi ha d’altres encara més abassegadores. Els representants de Fira 2000 de fa exercicis no disposen dels comptes anuals de l’altra societat (FIB) i per tant els és impossible saber si es compleixen o no les condicions per exigir el cànon anual que obliga en cas de pèrdues a reduir el capital i cobrir per tant una descapitalització que legalment l’hauria de declarar en fallida any rere any. Aquesta opacitat, denunciada vàries vegades als plens municipals de l’Hospitalet i no resolta, inclou també les dificultats d’accés dels auditors als comptes anuals signats pels administradors, la impossibilitat d’accedir a la documentació sobre el procés de contractació del director general, per exemple o les raons per les quals tenint l’any 2015 un 6,2 % de les accions l’Ajuntament de l’Hospitalet ves va veure obligat a ser objecte d’una reducció de capital del 7,4%, de manera que va perdre percentatge d’accionariat a partir d’aquell exercici.

Les dades sobre les irregularitats administratives que es detecten en els informes als que s’ha pogut accedir són més nombroses, però es fa difícil d’esbrinar la dinàmica de la societat des del primer dia i fins avui, per la densa arquitectura financera de tot plegat. És evident, però, que les forces polítiques de la ciutat s’haurien d’interrogar sobre tres eixos: 1. L’interès que pot tenir per la ciutadania hospitalenca tenir una part molt extensa del maltractat terme municipal, cedit per un projecte firal que, fins ara, ha comportat una ruïna econòmica per les arques municipals. 2. L’acceptació de formar part d’una empresa destinada a generar pèrdues, com a mínim, fins al 2035 segons la documentació consultada i 3. La importància d’afavorir un tipus d’economia de serveis que beneficia fonamentalment a sectors no vinculats a la ciutat.

Si l’administració municipal hagués declarat en ruïna l’edifici abandonat de fa anys en un estat lamentable, s’haguessin estalviat a l’erari públic més de 700.000 euros

El ple municipal de l’Hospitalet va aprovar gastar-se més d’un milió d’euros en la compra d’un solar al carrer Torns, 15 del barri de Collblanc, annex al recent estrenat Parc de Los Diablos, d’una extensió de menys de 700 metres quadrats i que podrà ser dedicat a zona verda per ampliar l’esmentat parc en una zona densament poblada i on la necessitat de zones verdes és urgent i indispensable. Aquest acord formava part d’una modificació de crèdit del pressupost municipal de l’exercici 2024, que va ser aprovada per tots els grups municipals amb l’abstenció de VOX.

El solar inclou una edificació de l’any 1910 de planta baixa amb terrat edificat amb vigues de fusta de 75 metres quadrats i altres corrals en estat de ruïna i apareix qualificat com a sistema d’equipament (7b). L’equip de govern que, d’acord amb el planejament, mantenia com a sistema de gestió per aquesta finca el sistema d’expropiació, va iniciar al maig de 2023 l’inici de l’expedient expropiatori, l’aprovació individualitzada de bens i drets i la necessitat d’ocupació i tots els tràmits legals que acompanyaven la mesura.

Com és preceptiu en aquests casos, per tal de valorar el preu just, es va demanar a un especialista en peritatges immobiliaris, l’emissió d’un Full d’Apreuament dels bens i drets de la finca que ha comportat la darrere aprovació del plenari per fer efectiva la liquidació de l’expropiació i el domini municipal de la finca. I l’informe pericial va valorar finalment que el preu de l’expropiació s’elevava a 954.454, 82 euros (malgrat que l’acord de ple suposa 1.050.000 euros de despesa).

El que resulta més sorprenent de la valoració final és que, sobre la base que l’habitatge existent de 75 metres quadrats de l’any 1910 sense rehabilitar i desocupat de fa anys, no és una ruïna, el mecanisme de càlcul del preu just segons la llei, pel que sembla, no es fa sobre la qualificació recent del solar que en aquest cas és del 2016, sinó sobre la qualificació original de l’any 1976, que la propietat va posar de manifest en un escrit de l’any 2018, avisant del procediment expropiatori.

Malgrat que la finca es troba lliure d’ocupants i arrendataris des de fa molts anys l’Ajuntament ha hagut d’abonar l’expropiació a preu de solar edificable de 700 metres quadrats, malgrat que es tracta d’un solar requalificat com d’equipaments sobre el que era del tot impossible poder edificar des del 2016.

La declaració de rüina d’un habitatge es fa realitat quan la despesa de rehabilitació supera en un 50% el que costaria l’obra nova. Un habitatge s’ha de considerar abandonat quan passa mes de 30 dies desocupat sense que operi una causa puntual o temporal. I, en tots dos casos, correspon a l’Ajuntament actuar convenientment. Si l’Ajuntament, que sabia des de 2016 que havia d’expropiar el solar, hagués iniciat un expedient de ruïna del que objectivament és una ruïna, les finances públiques és probable que s’haguessin estalviat més de 600.000 euros.

Cal dir que el perit del Full d’Apreuament fa una valoració del preu de la construcció aixecada sobre el solar expropiat d’uns 100.000 euros, al marge de les característiques interiors del que havia estat un modestíssim habitatge i que avui no és més que una ruïna. El que no es troba per enlloc en l’informe pericial és per què els corrals exteriors del solar són declarats ruïnosos i, en canvi, no és declarat com a ruïna l’habitatge que està en les mateixes condicions pel que es pot veure a les fotografies.

Tal com posa de manifest la llei:

“Article 25

Valoració en situació de sòl urbanitzat sotmès a operacions de reforma o renovació de la urbanització.

El valor del sòl urbanitzat sotmès a operacions de reforma o renovació de la urbanització es determina d’acord amb el que estableix l’article 22 d’aquest Reglament si el sòl no està edificat o si l’edificació existent o en curs d’execució és il·legal o està en situació de ruïna física, i d’acord amb l’article 23 d’aquest Reglament si el sòl està edificat o en curs d’edificació. En aquest sentit, el mètode residual a què es refereixen els articles esmentats considera exclusivament els usos i edificabilitats atribuïts per l’ordenació en la seva situació d’origen, tal com defineix l’apartat 2 de l’article 20 d’aquest Reglament.”

Si l’Ajuntament —o potser el peritatge— hagués considerat que l’edifici existent (que ocupa una desena part de l’espai del solar) està en ruïna física, l’import d’expropiació hagués estat molt inferior. Considerar que l’edifici no està en ruïna física ha convertit el que hauria estat una expropiació raonable en una expropiació com si en el solar es poguessin haver edificat una vintena d’habitatges.

A la mateixa zona hi ha una finca amb un habitatge desocupat i encara no declarat en ruïna, en un solar d’uns 100 metres quadrats, ara mateix a la venda, on es poden construir 3 habitatges (en total 269 metres quadrats útils) que no arriba als 200.000 euros. A la zona industrial (carrer Cobalt) hi ha un solar edificable 100%, amb capacitat per baixos i tres plantes que costa 2.200.000 euros i que té una superfície de 2.470 metres quadrats. És a dir, més de 3 vegades el del carrer Torns i només la meitat del que caldrà pagar a la propietària del solar expropiat.

Aquesta barbaritat, que la llei contempla i empara, mostra una vegada més la desídia d’un Ajuntament —no declarar com a ruïna un antic habitatge que és una ruïna, quan ha d’expropiar el solar en el que està ubicat— que només opera políticament en l’adquisició dels espais que la ciutat reclama i necessita, no com una qüestió estratègica, sinó simplement com un argument de pressió conjuntural.

Intervenció de una veïna de la barriada Sanfeliu.

Dilluns 27 de maig es va realitzar el darrer ple municipal ordinari presidit per Núria Marin. Hi ha ja l’anunci oficial de la seva dimissió i el nom del seu successor, però l’alcaldessa no va voler utilitzar el ple per explicar les seves raons per dimitir ara. Se suposa que potser ho farà en el ple extraordinari de dissabte 15 de juny. Però no donar explicacions al veïnat de l’Hospitalet des del primer moment és una oportunitat perduda i una mostra del respecte existent per la transparència.

Però més enllà d’aquests fet, en el Ple hi va haver dues intervencions veïnals per posar sobre la taula realitats preocupants. En primer lloc va intervenir Emma Núñez, en nom de No Més Blocs, per exposar la posició del moviment veïnal sobre el nou PDU Biopol-Granvia.

Emma va començar explicant com aquest PDU ha estat aprovat, però no publicat, per la situació de sequera. Així va afegir que: “Tenim un projecte urbanístic pendent d’execució a l’espera que desaparegui l’actual situació de sequera. No tenim aigua i com que construir és una de les activitats que més aigua consumeix, el projecte resta aturat.

Durant aquest temps que portem de sequera s’ha acordat fer el manteniment mínim de la massa verda de la ciutat, no s’han plantat arbres, pràcticament no es rega per estalviar aigua, la neteja dels carrers també ha baixat notablement, fonts i dutxes esportives tenen restriccions i la ciutadania estem acceptant unes mesures restrictives d’aigua per tal de poder fer front junts a la dramàtica situació que travessem. Recordeu que estem a poc d’entrar a l’estiu, preparem-nos.

I les administracions que ens diuen? Que quan tinguem aigua serà per a construir i per atreure més persones a la ciutat que voldran consumir aigua que tampoc tindrem .Si algú ha posat seny i ha decidit no publicar l’aprovació del PDU- BIOPOL al DOGC, caldria que tots posem seny també des d’aquí i avortem aquest projecte que seria un atemptat contra tots nosaltres”.

Finalment, l’Emma es va adreçar directament als grups municipals en aquests termes: “PSC: si us plau, feu un pas enrere. Núria Marin serà recordada com a Lady Totxo, protagonista de monstres com l’ARE La Remunta o la promoció Cosme Toda. Això ja no ho podem canviar. El Sr. David Quirós té una oportunitat magnífica per no ser Mr. Totxo. Si us plau, que el bastó que rebi de mans de la Nuria Marin no sigui de ciment i que la clau de la ciutat no sigui per obrir la porta a totes les constructores.

ERC: vau lluitar per mantenir agrícola la zona agrícola. Ara us conformeu amb engrunes. Cal que torneu al seny i recupereu la obligació que Cal Trabal sigui agrícola, i no un parc verd.

COMUNS: no podeu marejar la perdiu i votar una cosa diferent a cada administració. Heu de ser ferms amb les vostres decisions i coherents, tant aquí com allà.

RESTA DE PARTITS: no us deixeu enlluernar pels grans projectes de ciutat. Acceptar-los no us farà grans a vosaltres. La grandesa de la ciutat està en els seus habitants i cal estar del seu costat”

La resposta dels grups municipals va respondre al que es podria esperar. Per part del PP la Sonia Esplugas es va queixar que el seu grup no fos citat explícitament i que algunes de les pancartes que assistents al Ple van aixecar fessin referència a altres qüestions com Palestina o Albert Germans. Fran Belver, del PSC, va afirmar la correcció del projecte del PDU, mentre que Coque García d’ERC va dir que sempre defensaven el caràcter verd de Can Trabal i finalment, Manuel Domínguez dels Comuns va defensar la posició del seu grup en oposició al PDU.

Just a continuació, es va donar la paraula a Rebeca Pulido, del grup de veïnes del carrer Sant Jordi del barri Sanfeliu. En un article anterior vàrem explicar que va ser el FIC, lluny de la seva feina habitual, qui va fer els tràmits per aconseguir el dret a parlar en el  Ple per aquest grup de veïnes, ja que la seva associació de veïns s’hi havia negat. En el mateix Ple, l’Imma, una de les membres de l’associació veïnal de Sanfeliu va explicar-nos que havien rectificat l’error en aquest cas.

La intervenció de Rebeca va començar dient que: ”m’adreço a vostès per abordar un problema urgent que afecta al barri de Sanfeliu, i concretament al nostre carrer Sant Jordi. La modificació unilateral del Projecte bàsic de l’Àrea Montesa que ha fet l’Ajuntament d’Esplugues provocarà un augment de fins a 18.000 vehicles circulant pel nostre carrer.  Això passa perquè queda sense circulació el Carrer Guadalupe i tota la sortida i entrada de vehicles de la sortida 13 de la Ronda només té una via possible, el Carrer Sant Jordi, que absorbirà el trànsit d’Esplugues, Cornellà i tot el trànsit habitual de l’Hospitalet”

Segons el grup de veïnes que Rebeca representa, l’ajuntament d’Esplugues fa la feina a favor del seu veïnat, mentre que l’ajuntament de l’Hospitalet no hi fa res en un carrer i un territori compartit per les dues ciutats.

Així, en la intervenció Rebeca va desgranar les seves propostes:

“- 1. Aturar les obres i obrir de manera immediata una taula de treball intermunicipal amb representació veïnal.
– 2. Estudi de l’Impacte Viari real a tota la zona, què implica en l’àmbit de circulació viària i no només destacar els beneficis del carrer pacificat.
– 3. Mesures d’Alleujament del Trànsit, com ara mantenir el carrer Guadalupe com a via de circulació que serveixi com a carrer d’entrada i el de Sant Jordi de sortida.
– 4. Millores en les Infraestructures i projectar en termes reals la finalització de les obres del pont de Sanfeliu al carrer Electricitat.
Finalment, m’agradaria dir que ens hem sentit molt exclosos i les nostres exigències no es fonamenten en fal·làcies sinó en la dinàmica que vivim en el dia a dia”.

Per acabar va afirmar: “No volem que es plantegin actuacions de manera unilateral i sense consens en àmbits tan delicats com aquest, perquè crec que tots plegats volem un futur millor per als nostres carrers i per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania de les nostres viles”

A partir d’aquesta intervenció, els grups municipals van debatre una proposta de moció presentada pel grup municipal d’ERC-EUIA, que va ser aprovada parcialment, nomes en els aspectes secundaris de la qüestió: la pacificació de la circulació del carrer de Sant Jordi i de l’avinguda de l’Electricitat, al barri Sanfeliu.

Al mateix temps s’assumeix que cal parlar amb l’Associació de Veïns de Sanfeliu per aclarir quins són els límits exactes dels termes municipals d’Esplugues i L’Hospitalet en aquesta zona. Per la seva part, la mateixa associació ens ha explicat que està treballant per aconseguir una reunió conjunta amb els Ajuntaments d’Esplugues i L’Hospitalet de Llobregat, les veïnes i veïns del carrer Sant Jordi i l’Associació veïnal, per aconseguir informació de primera ma i plantejar les mesures que considerin. Com era d’esperar, resten a l’espera d’una data per aquesta reunió.

En un i altre tema, tot està per fer per part de l’administració municipal.

Un miler aproximat de nous llocs de treballs per a majors de 45 anys s’han fet possibles gràcies a la seva dedicació

Dimecres, 22 de maig, al Centre Cultural de La Torrassa-Collblanc, l’associació ASSAT50 va celebrar el seus onzè aniversari. ASSAT50 es una associació, creada el 2013 per un grup de persones en atur, més grans de 50 anys, interessades a trobar camins per la seva reinserció laboral. Molt aviat, just un any desprès, van decidir treballar per aquest mateix objectiu per persones més grans de 45 anys.

La Maria Hilda, que des de l’inici ha estat l’ànima de la entitat, va explicar com la crisi de 2008 va colpejar amb molta força al col·lectiu de persones de més de 45 anys. Les xifres d’atur d’aquestes persones eren, i em part continuen sent, importants.

Amb el lema de “l’edat no ens atura, l’experiència ens avala” l’entitat va voler fer realitat el contingut de les paraules que formen el seu nom; Actitud, Saber estar, Seriositat, Adaptabilitat, Talent, i van tirar endavant un seguit d’accions d’orientació, de formació, d’apoderament i de defensa del valor de la experiència, confrontant així l’edatisme, es a dir la discriminació per edat, de moltes empreses.

Maria Hilda va explicar que en aquests anys l’entitat ha aconseguit trobar un nou lloc de treball a més de 920 persones, a més d’oferir suport en molts altres aspectes a tot aquest col·lectiu.

En l’acte va intervenir també el doctor Antonio Bolinches, amb una dissertació sobre el concepte d’autoestima i de quina manera es pot treballar-la i reforçar-la a través de l’autoconeixement, l’autoimatge i l’autocompetència. El doctor Bolinches va explicar com en aquests anys ha anat col·laborant, sempre que ha calgut, amb la feina de l’entitat.

Una de les activitats de l’associació ha estat també la de formar un grup de teatre, el que és per si mateix un factor d’autoestima, en col·laboració amb Plaúdite. En el mateix acte van representar una petita peça escènica que, com no podia ser d’altre manera, versava sobre les dificultats d’accedir a un lloc de treball per a les persones de més de 45 anys.

També van projectar uns videos en els que, actuals i antics membres de l’associació, explicaven les seves experiències i el ser retorn a la vida laboral.

En l’acte, que va omplir la sala del Centre Cultural, hi havia, a més de nombrosos associats de l’ASSAT50, representants d’algunes forces polítiques i socials i d’entitats de la Ciutat. S’esperava la presència de la que és encara alcaldessa de la ciutat, Núria Marin, que finalment va excusar-se, de la mateixa manera que el regidor d’activitat econòmica, José Antonio Alcaide, que tampoc va poder assistir.

La representació de l’Ajuntament la va assumir la regidora del districte, Olga Ramos, que va explicar com des de l’administració municipal es valora positivament la feina desenvolupada per ASSAt50 i com, des del primer dia, ha comptat amb el suport del govern municipal.

Va tancar l’acte el Secretari del Departament de Treball de la Generalitat, Enric Vinaixa, que amb una intervenció, curiosament en castellà, va lloar la feina de l’entitat i el seu paper animador per anar reduint el nombre de persones de més de 45 anys en situació d’atur.

Per acabar , els membres d’ASSAT50 van convidar a les assistents a l’acte de celebració a compartir un pastís, tot emplaçant-se a seguir treballant tot preparant el que serà el Vè Congrés per l’ocupació de més grans de 45 anys a l’Hospitalet.

Podeu trobar més informació sobre aquesta entitat a: www.assat50.info

La plataforma ciutadana, en contra de perdre més patrimoni tal com ho té previst l’Ajuntament

L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- Una iniciativa veïnal s’ha convertit en el moviment Recuperem Albert Germans que, després de l’anunci realitzat per l’Ajuntament de l’Hospitalet, propietari de les instal·lacions, de cedir l’antiga fàbrica a RENFE per crear una escola de formació de conductors, s’ha aixecat contra aquesta decisió i sol·licita que sigui lliurat a la ciutadania.

El moviment Recuperem Albert Germans és una iniciativa integradora que aplega propostes socials, culturals i artístiques de diversos col·lectius de l’Hospitalet tal com s’autodefineixen els seus responsables. Actualment s’està fent difusió de la proposta reivindicativa i el proper dia 15 de juny faran un acte per donar a conèixer la petició i les iniciatives que es preveuen per l’edifici.

Les instal·lacions, després d’haver estat ocupades durant gairebé un any i mig per un col·lectiu juvenil, van ser desallotjades policialment fa unes quantes setmanes i tornades a clausurar per ordre municipal. Representants del moviment veïnal manifesten que ha arribat el moment de reclamar una cessió al veïnat.

L’edifici té una superfície de 288 metres quadrats i un espai lliure de 1750 metres i està ubicat al carrer Rodés, 60 a la barriada de Sant Josep.

“Volem transformar aquest antic complex fabril de principis del segle XX en un espai multidisciplinari, en un projecte obert al barri i a tota la ciutat, i amb l’ambició de convertir-lo en un motor social i cultural en benefici de la comunitat local”, diuen en un manifest que s’està distribuint per tot el barri.

La idea del moviment és, de forma col·lectiva, una manera d’establir nous vincles, compartir idees amb “un enfocament inclusiu i participatiu que serà clau per al seu èxit”.

L’ideari del moviment el tenen clar: “Recuperem Albert Germans ha de ser un exemple inspirador de com la rehabilitació d’un indret en desús pot convertir-se en una oportunitat per a la revitalització social, cultural i creativa, que abasti diversos projectes, impulsant iniciatives sorgides dels veïnat”. 

L’any 2016 l’antiga fàbrica tèxtil va ser adquirida per l’Ajuntament de l’Hospitalet, i no va ser fins el 2022 que va aprovar-ne la cessió demanial a Renfe per 40 anys, amb un cànon anual de 275.000 euros. “Rebutgem l‘actual projecte de l’Ajuntament de privatitzar l’espai cedint-lo a RENFE per la creació d ́una escola privada absolutament inútil per a la ciutat i que res aporta al benestar ni a les necessitats del barri”, diu la Plataforma. I afegeix: “Defensem la protecció del patrimoni i advoquem per un model de ciutat no capitalista, tot reivindicant el nostre dret a decidir sobre el nostre barri i la ciutat”.

El col·lectiu té mol clar que vol transformar aquest recinte per tal que veïns, veïnes, col·lectius i entitats puguin trobar-se i fer-lo seu, de forma autogestionada, realitzant activitats i gaudint, d’entre altres, d’un espai amb biblioteca, una botiga gratuïta d’intercanvis, una àrea d’estudi i treball, una sala d’exposicions, un taller de bicicletes, un espai d ́assaig, un hort urbà, un jardí comunitari, un locutori, una zona familiar i de cures i un gimnàs popular o ludoteca, sempre accessibles a tota la ciutadania”.

La fábrica Albert Germans és un edifici catalogat com a bé cultural d’interès local.

El 1918, els germans Enric, Josep i Esperança Albert i Rulduà, naturals de La Bisbal d’Empordà i residents a Barcelona (on els seus pares havien establert botigues de cotilleria) van adquirir la Fàbrica El Tajo d’Aranjuez, que produïa cordons, cintes, trenes i teixits elàstics. Al 1926, amb l’arribada del metro a l’Hospitalet i la millora de comunicacions que representava, van decidir a traslladar-la a la nostra ciutat. Tot i que els plànols presentats per Josep Albert foren signats per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, l’obra s’atribueix al seu germà Ramon, arquitecte municipal de l’Hospitalet en aquella època. Alguns treballadors d’Aranjuez es van instal·lar al barri de Sant Josep (aleshores força despoblat) en habitatges proporcionats pels mateixos empresaris, i la fàbrica va començar a funcionar el 1928.  Durant la Guerra Civil espanyola, la fàbrica va ser col·lectivitzada i l’any 2007 va tancar definitivament.

El 15 de juny es convoca ple extraordinari per fer efectiu el relleu

Ja s’ha fet públic que Núria Marín deixa l’alcaldia de l’Hospitalet i serà substituïda pel tercer tinent d’alcalde David Quirós. El runrun que ha estat circulant per la ciutat des de fa mesos, pràcticament des que el tercer tinent d’alcalde de la ciutat es va dedicar a comentar a alguns dels regidors —especialment dels grups municipals d’oposició— que el proper alcalde de la ciutat seria ell, ja s’ha fet realitat. Cristal·litzat el runrun, podem aprofitar per resumir el mandat de l’alcaldessa Núria Marín Martínez i explicar quatre dades sobre el seu successor in pectore.

Núria Marín va accedir a l’alcaldia el 19 d’abril del 2008, essent la primera tinent d’alcaldia quan el president José Luis Rodríguez Zapatero va nomenar ministre de Treball i Immigració Celestino Corbacho, fins aleshores alcalde de la ciutat. Núria Marín va néixer a Collblanc i no només era la primera dona alcaldessa de la ciutat en tota la seva història, sinó que era la primera alcaldessa socialista i la primera dels tres alcaldes democràtics que havia nascut a L’Hospitalet. Va néixer el dia de Sant Esteve de 1963 (al desembre passat va complir 60 anys) i va començar a militar al PSC a l’any 1981, segons ella mateixa ha declarat moltes vegades. Quatre anys més tard, encara sense acabar els estudis que ella considera similars a empresarials, va entrar a treballar a l’Ajuntament i,a deu anys després, amb 32 anys, es va incorporar com a regidora socialista. Fins ara mateix, per tant, 28 anys amb càrrec públic i sou municipal. Regidora durant 13 anys i alcaldessa durant uns altres 16, va ser a més, presidenta de la Diputació de Barcelona entre 2019 i 2023 i des del juliol de l’any passat senadora per designació del Parlament de Catalunya. Ha simultanejat, adherits als respectius càrrecs, un munt de responsabilitats representatives i fins i tot va arribar a ser presidenta del PSC i ara mateix és vicepresidenta del seu partit.

Entre els mèrits evidents, guanyar totes les eleccions municipals a les quals s’ha presentat, la del 2019 amb majoria absoluta i mantenir-se com a primera autoritat municipal sense gaire sobresalts. El més important es va produir al febrer del 2020 quan un regidor del seu propi partit va destapar el cas Consell Esportiu (encara sense finalitzar) pel qual va ser imputada tot i que des-imputada amb posterioritat. Després d’aquest cas, que encara cueja, Núria Marín va perdre successivament la presidència de la Diputació (avui en mans de l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, ma dreta de Salvador Illa) i després la presidència del partit i, fa molt poc, va transcendir que Marín volia deixar l’alcaldia de l’Hospitalet i potser dedicar-se a ser senadora i qui sap si viure a Madrid, on arran del nomenament del càrrec va adquirir un pis. Un pis, per cert, que no figura entre la seva declaració de bens feta pública al web de la Cambra Alta del passat mes de juliol, probablement perquè l’adquisició era encara molt recent.

El seu sou declarat és de 109.055 euros anuals, té un  pis i un aparcament al 50% en propietat i una segona residència a Altafulla també compartida, un fons de pensions superior als 175.000 euros i uns altres 150.000 euros en accions i participacions.

Sempre s’havia rumorejat que la persona més adequada per substituir-la quan ella estigués decidida a abandonar un càrrec que ja no semblava fer-li gaire il·lusió, era el que havia estat, fins no fa gaire, primer tinent d’alcalde, Fran Belver. David Quirós, per la seva banda, ha anat ventilant en els darrers temps que la persona elegida era ell. El nomenament de Núria Marín com alcaldessa a l’abril del 2008 va ser, segons el mateix Celestino Corbacho, una opció natural en uns moments en què el nomenament del ministre es va precipitar. En alguna ocasió Corbacho, que no ha mantingut bones relacions amb la seva successora des de gaire bé el seu retorn de Madrid, s’ha lamentat públicament de l’elecció i ha criticat durament l’absència d’iniciatives polítiques coherents de la seva fins aleshores tutoritzada successora. Ara, l’elecció de Quirós, que dins del partit socialista a l’Hospitalet no ha aconseguit ni de bon tros una posició majoritària, ha estat probablement més meditada, el que no vol dir que no sigui bastant sorprenent si es té en compte que Belver passa per ser l’únic component de pes en l’equip Marín i probablement la persona que té major presència en la gestió del dia a dia. En contra de Belver, segons algunes opinions, les seves constants dificultats de salut, el seu talant més aviat distant i crispat, la mala relació amb una part del partit encara proper al seu gendre Christian Alcázar (sense futur per la inculpació rebuda en el cas Consell Esportiu) i el no haver-se postulat eficaçment en lloc de Quirós.

Quirós, pels que el coneixen de prop, té fama de maquiavèl·lic, de venedor de fum i de que els temes se li fan vells a les mans abans de donar solucions, però també de mantenir una via de relacions socials més propera al savoir faire de l’alcaldessa. Per la fins ara alcaldessa, deixar a Quirós al front del govern municipal ja li sembla bé, malgrat el que puguin dir d’ell.

Ja hi ha data per fer efectiu el relleu. Serà en un ple extraordinari que es convocarà el dissabte 15 de juny.

D’acord amb la queixa del director de Comunicació de l’Ajuntament sobre la nostra informació sobre el pis madrileny de l’alcaldessa en la que se’ns indica que estem atribuint a l’alcaldessa un delicte perquè no el té declarat, la informació ja constata que el pis no estava declarat previsiblement perquè la seva adquisició era molt recent (posterior a juliol del 2023 que és la data de la declaració) i, per tant, quedava claríssim que no tractàvem d’insinuar cap delicte. Comunicació de l’Ajuntament afirma que l’alcaldessa no té cap pis a Madrid, malgrat que la informació ens havia arribat de fons internes del propi partit socialista de l’Hospitalet —i circulava extensament pel Departament de Cultura del mateix Ajuntament— on, certament, no es concretava si la propietat estava escriturada a nom de l’alcaldessa, d’alguna empresa patrimonial o d’algun familiar. Queda, doncs, fet l’aclariment que se’ns demanava.