Una moción aprobada en octubre incumple los acuerdos sobre el Plan de Bibliotecas, sin que nadie se dé por aludido

A tres años del cierre de la biblioteca pública de Santa Eulalia, alegando en su momento el Ayuntamiento que el local no reunía las condiciones apropiadas, no hay todavía perspectiva que garantice su reapertura pese a que una de las mociones aprobadas en el pasado mes de octubre por el pleno municipal, a instancias de los grupos de oposición, ponía de relieve la necesidad de la reapertura de la biblioteca de este barrio así como mejoras en el resto de instalaciones públicas de lectura y estudio de la ciudad.

Ese incumplimiento, cinco meses después de su aprobación, nos ha motivado a hacer un recuento de los compromisos municipales vulnerados hasta ahora, en lo que se refiere a las mociones presentadas y aprobadas.

De las 68 mociones presentadas hasta ahora por la oposición municipal, desde septiembre pasado hasta ahora mismo (marzo de 2024), 35 están pendientes de resolución y las otras 29 se consideran finalizadas porque 25 de esas 29 no se llegaron a aprobar en el pleno. Eso quiere decir que tan solo cuatro mociones de la oposición presentadas hasta ahora de las 68 presentadas y de las 39 aprobadas han finalizado su aplicación según el control municipal a cargo de la secretaría del plenario.

Esas cuatro mociones que se aprobaron y que se dan por concluidas corresponden dos al pleno del pasado noviembre y dos al pleno del pasado enero. Quedarían, por lo tanto, pendientes de ejecución: 3 mociones de septiembre del 2023; otras 7, de octubre del 2023; 4 más, de noviembre del 2023; 6, de enero del 2024; 11, de febrero del 2024 y las 4 que se aprobaron en el pleno del pasado marzo.

Las que según la administración local están finalizadas son la correspondiente a la adhesión al Manifiesto con motivo del Dia Internacional para la eliminación de la violencia contra las mujeres, la que pedía recuperar el servicio de comedor en los Casals de Gent Gran, la que reclamaba la mejora de la financiación municipal y la flexibilización de las reglas fiscales a los entes locales y finalmente la que pedía la mejora del alumbrado público y su control y cuidado.

De todas las que están en curso, ya han incumplido parte de los acuerdos a fecha de hoy, por lo menos diez de las mociones aprobadas. La primera de ellas, una aprobada en septiembre pasado instando al gobierno a fijar un calendario de reuniones de la Junta de Seguridad Local y la aprobación de un Reglamento interno para la convocatoria de la Comisión de Protección Civil. El primer acuerdo fijaba señalar un calendario de reuniones, como mínimo semestrales, para la Junta de Seguridad Local. A 31 de marzo vencía ese primer semestre sin reunión alguna programada. En el segundo punto se pedía convocar una vez al año la Junta de Seguridad Local ampliada y en el tercero aprobar lo antes posible un reglamento interno de Protección Civil y la convocatoria inmediata de la Comisión Municipal de Protección Civil. Nada de eso se ha hecho, según los grupos municipales de oposición.

La segunda de esas mociones que ha incumplido plazos era precisamente la que referíamos al principio, la que se circunscribe al Plan de Bibliotecas donde se acordó que el gobierno municipal debía debatir con los agentes sociales, las entidades, las escuelas y los colectivos de usuarios, el lugar más adecuado para reubicar la biblioteca municipal de Santa Eulàlia que el ayuntamiento tuvo la dramática ocurrencia de cerrar hace ahora 3 años sin proyectar un lugar adecuado para su traslado y reapertura, cosa inédita en un ayuntamiento supuestamente de izquierdas y defensor de los derechos ciudadanos. El segundo acuerdo consistía en iniciar el proceso para construir la nueva biblioteca de La Florida, hasta ahora inédito y el tercero presionar al gobierno para realizar las obras de ampliación mejora y reparación, indicadas en el Plan de Bibliotecas para el resto de instalaciones públicas. El acuerdo del mes de octubre precisaba la necesidad que el Ayuntamiento ampliara los horarios de la Biblioteca Central Tecla Sala y como mínimo dos de las bibliotecas de los distritos para garantizar un servicio completo de mañana y tarde de lunes a domingo. Y por último, se instaba al equipo de gobierno a cubrir las bajas del personal auxiliar de bibliotecas antes de tres días desde la fecha de su aprobación.

La tercera moción, también aprobada en octubre del 2023 acordaba la reparación y restauración del monumento a la Sardana de la Plaza del Ayuntamiento, así como la dignificación de su entorno, alegando las recomendaciones realizadas en noviembre del 2021 por los técnicos municipales en aras a conservar la escultura en sus mejores condiciones. Se aprobó, pero todo sigue igual.

La cuarta, aprobada en noviembre de 2023, proponía dinamizar los mercados municipales, abandonados a su suerte. El primer acuerdo instaba a presentar antes del 31 de enero un estudio de los mercados municipales en coordinación con la Diputación, incorporando sus análisis en el Plan Estratégico. Instaba al equipo de gobierno a que antes del 31 del próximo mes de mayo iniciara el proceso de revisión y actualización del Reglamento de Mercados Municipales redactado en el año 2007. Y también a elaborar un Plan Estratégico de Mercados Municipales que tendría que ser consensuado con los representantes de las Asociaciones de Concesionarios, así como a estudiar a fondo la viabilidad de medidas que impulsaran la reapertura de la infinidad de paradas cerradas existentes hoy en día.

La quinta moción proponía dignificar la zona esportiva de la Feixa Llarga, acordando incluir en los planes ordinarios de limpieza viaria los espacios libres que rodean las instalaciones de la Feixa Llarga, absolutamente abandonados a su suerte en el momento presente. A su vez, se acordaba impulsar la urbanización de estos espacios y ejecutar una ordenación adecuada para garantizar el uso ciudadano en actividades de ocio, acceso a los equipamientos, paseo y movilidad activa, practica deportiva exterior, espacios para mascotas. Y toda esta urbanización, dotada del mobiliario urbano que dignificara el espacio con bancos, papeleras, fuentes públicas, lavabos públicos y alumbrado suficiente que acabe con la sensación de inseguridad que tiene ahora mismo la zona. Para ello se pedía que durante el primer semestre del 2024 se redactara un plan de mejora y modernización de los equipamientos deportivos, así como el replanteamiento de la cesión de uso de los espacios entregados al Cirque de Soleil para que puedan revertir a la ciudad en las mejores condiciones de uso. También se acordó incrementar la presencia policial en la zona para dar sensación de seguridad pública, así como garantizar un lugar digno de acogida a las personas sin hogar que ahora mismo utilizan esos espacios para dormir en la calle. Por último, se pedía que el Ayuntamiento abriera un proceso participativo para el diseño y la urbanización de estos espacios en el marco del Consell del Districte VI, con la participación de los vecinos, las entidades del barrio y especialmente de las entidades deportivas de la Feixa Llarga.

Hay otras cinco mociones aprobadas, por lo menos, que ya han incumplido sus compromisos desde que fueron votadas afirmativamente, lo que pone de manifiesto la desidia o la incapacidad —o ambas cosas a la vez—, para cumplir por lo menos con lo que los propios representantes de la ciudadanía acuerdan en las sesiones plenarias y también con los organismos de la administración que deben por ley dar cuenta pública de su seguimiento y cumplimiento.

Es creen les línies L20 i L21, en substitució de les línies L10 i L11, que enllacen la ciutat i el Prat de Llobregat amb Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobrega

Dissabte, 6 d’abril, entrarà en funcionament un nou servei que operarà l’empresa Moventis i que introduirà algunes millores com a fruit del nou contracte de Bus Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat i els municipis amb els que mantenen connexions, que són Cornellà, Esplugues, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu i Barcelona. Es tracta d’un servei que té prop de 15 milions d’usuaris l’any, segons informa el servei de premsa de l’AMB.

-Les noves línies L20 i L21 substitueixen, respectivament, les línies L10 i L11. Segons l’AMB, la nova nomenclatura permet diferenciar aquestes línies de bus metropolità de les línies de metro. Els recorreguts i horaris d’aquestes noves línies són:

–L20: manté el mateix recorregut que la línia L10 entre el Prat de Llobregat i l’Hospital Moisès Broggi, a Sant Joan Despí, amb diverses parades a Bellvitge, Rambla Marina, Enric Prat de la Riba, carrer Girona i l’avinguda Josep Tarradelles amb Rambla Just Oliveres, amb un itinerari que continua a Cornellà i fins Sant Just Desvern. La nota de premsa assenyala que es millora l’oferta de servei els dies feiners, que passen d’una freqüència de 20 minuts a una freqüència de 15 minuts, i els dissabtes es passa de 30 minuts a 20 minuts.

–L21: es prolonga fins a Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. A l’Hospitalet de Llobregat es crea un nou corredor amb la línia L21 entre Bellvitge i l’estació de Rodalies de l’Hospitalet per l’avinguda Fabregada. A partir d’ara, la línia circularà també els dissabtes, festius i feiners d’agost.

-X30: Millora de l’oferta d’aquesta línea. Passa a circular de cada 20 minuts a cada 15 minuts els feiners de dilluns a divendres i de cada 30 minuts a cada 20 minuts els dissabtes.

Nous vehicles. Inicialment el servei serà operat per 100 vehicles, dels quals 35 seran nous (19 incorporats en els darrers 6 mesos i 16 a partir del 6 d’abril). Tot i així, el contracte preveu adquirir 43 vehicles més per tal de renovar i ampliar la flota, que arribarien aproximadament a finals de l’any vinent. La resta de línies d’aquest servei es mantindran sense variacions significatives, i la xarxa tindrà 13 línies: CJ, LH1, LH2, PR1, PR2, PR3, M12, M14, L16, L20, L21, L22, X30.

El govern Marín insisteix a posar l’escàs patrimoni públic en mans de la iniciativa privada

A pocs dies de les eleccions municipals de l’any passat, el maig de 2023, la Junta de Govern, ja en temps de descompte, va decidir donar el recinte de Can Godó i Trias a la empresa Varia Investiment Cultural S.L. com una concessió demanial per un període de 50 anys, mig segle. L’Hospitalet de Llobregat continua així malmetent el seu patrimoni que, com a tal, hauria de ser públic.

A l’any 2017, també el mes de maig, es va anunciar un acord per cedir aquest espai de Can Godó i Trias a una empresa de Beijing per construir-hi un Centre de Medicina Tradicional Xinesa que, desprès d’una signatura a la capital de Xina, va ser oficialment suspès el novembre de 2022.

El mateix espai havia estat ofert oficialment al cuiner Ferran Adrià l’any 2010 per construir-hi un centre dedicat a la gastronomia i la innovació; un projecte que mai va arribar a concretar-se. Ara, la empresa Varia Investiment, pretén la creació d’un Centre Cultural innovador en el campo de les arts visuals i els mèdia art, concretat en un museu immersiu.

L’acord amb el govern municipal preveu que la empresa Varia farà una inversió d’uns 50 milions d’euros en l’espai segons un projecte d’un estudi d’arquitectes de prestigi. Tot sembla indicar que es rehabilitaran els edificis protegits pel PEPPA de l’actual recinte industrial de més de 7.250 m2, però al mateix temps queda oberta la possibilitat de construir noves edificacions en l’espai no protegit del recinte; és a dir, via expedita per a noves iniciatives especulatives.

Varia Investiments pagarà, segons l’acord d’adjudicació, un cànon anual de 527.343,00 euros al llarg dels 50 anys de durada de la concessió, que pot ser prorrogada 25 anys més, en el ben entès que d’aquest cànon podrà deduir-se els imports de les obres de adequació de l’espai que es considerin.

Cal tenir present que la empresa Varia Investiment és la mateixa que uns anys enrere pretenia fer una petita rèplica del museu rus de l’Ermitatge a les antigues naus del port de Barcelona, un projecte que va ser rebutjat per l’Ajuntament barceloní al considerar-lo poc sostenible i especulador. Com d’altres vegades, projectes d’aquesta mena expulsats per Barcelona venen a trobar refugi a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat.

Aquesta imatge, treta de la fitxa del PEPPA assenyala en els espais marcats en blau la posició i els llocs de les edificacions protegides. No resulta difícil de veure les possibilitats que presenta la resta de l’espai per la construcció de noves edificacions ben a prop de la plaça d’Europa i de l’anomenat “Districte Econòmic”, la Fira i els Hotels.

Les concessions demanials a l’Hospitalet.

El novembre de 2022, a Districte 7, Ana Vallina descrivia el paper de les concessions demanials a la ciutat d’aquesta manera: “Patrimoni en desús que necessita obres de rehabilitació. Inversors privats que veuen l’Hospitalet com una extensió de Barcelona i fórmules jurídiques que permeten acords per cedir l’ús i explotació econòmica d’immobles de propietat pública durant dècades. Un patró d’acords publico-privats, sota la fórmula de concessió demanial, que s’ha anat repetint durant els últims anys amb diferents propietats municipals de la ciutat: l’edifici dels antics jutjats, cedit per 25 anys al grup Planeta; la masia Cal Gotlla, cedida per 10 anys al Consorci de la Granvia, el Complex Tenis Municipal de l’Hospitalet abans cedit, en un primer moment, a la Federació Catalana de Tenis, i transferit fa uns anys a l’empresa Futbol es nuestra Vida… I ara, la fàbrica Albert Germans a Renfe i la Godó i Tries, a Varia Inversions.”

Ana Vallina, a Districte7, seguia explicant les concessions demanials: “És una fórmula jurídica que permet la cessió d’equipaments de titularitat municipal, durant períodes molt llargs, entre els 4 i els 99 anys a entitats, empreses o organitzacions que puguin disposar de l’ús privatiu i exclusiu d’aquest bé municipal. És així, sempre que les concessionàries puguin fer encaixar la seva activitat amb la clau urbanística que els edificis tinguin a l’actual Plà Urbanístic de la ciutat. L’esperit és que l’Ajuntament trobi un agent que pugui desenvolupar de la forma més adient l’activitat proposada per l’equipament en qüestió.

Aquesta cessió es regula amb un plec de condicions o amb un conveni de cooperació i es fixen els compromisos, drets i deures de cada part. Per tant, es fa una valoració patrimonial de l’immoble i es calcula també l’aprofitament de l’edifici per tal d’establir el pagament d’un cànon, tant en diners, com en serveis o intercanvis, que suposin un benefici pel conjunt de la ciutadania.

Una de les particularitats d’aquesta fórmula és que l’empresa concessionària, tot i no assumir la titularitat o propietat de l’immoble, si podrà disposar d’ell com a aval patrimonial o actiu financer, podent fins i tot, transferir o traspassar -o vendre- la concessió a altra empresa que cal que assumeixi els mateixos acords i cànons que la concessionària original. Aquest és el cas del Complex Municipal Tenis Granvia. La Federació va vendre la seva concessió fa uns 5 anys a l’empresa Fútbol es Nuestra Vida per un import de 500.000 euros”

I així, d’aquesta manera es privatitza de fet el patrimoni públic de la ciutat que, cal recordar-ho tantes vegades com calgui, no és una propietat del govern municipal. El patrimoni és de la ciutadania, del veïnat, forma part de la seva història, de la seva memòria i de la identitat compartida. Destruir patrimoni, amagar-lo, cedir-lo a negocis privats constitueix un atemptat contra tot allò que és comunitari, que correspon al que és públic.

Però, que significa Can Godó i Trias per la ciutat?

Cal ara tornar enrere per recordar què era Can Godó i Trias. La fàbrica, coneguda popularment com “Les sangoneres” es va dedicar a la fabricació de sacs i teixits de jute, desprès de cànem i en menor proporció de cotó. Els edificis fabrils, d’estil modernista, van ser projectats per l’arquitecte Ferran Junoy i estan construïts de maó vist amb dibuixos geomètrics a les façanes.

La fàbrica es va instal·lar el 1902, va ser de les primeres a aprofitar l’aigua de l’aqüífer profund del delta i va construir un pou artesà de més de 50 metres de profunditat per accedir-hi. A l’empresa van arribar a treballar més de 700 persones amb dos torns. Com altres empreses del barri, als anys 60 va tancar i també va patir diverses amputacions per la construcció, primer de la carretera, i desprès a causa de les diverses ampliacions de la Granvia. Com a anècdota és bo recordar que l’espai va servir com a decorat natural per la sèrie de TVE “La Saga dels Rius”, segons les novel·les d’Ignacio Agustí “Mariona Rebull” i  “El viudo Rius”, aprofitant el seu valor arquitectònic i representatiu d’una època.

Una gran part del passat industrial del barri i de la ciutat han anat desapareixent sense deixar rastre físic. A Santa Eulàlia, per exemple, hi queden alguns noms de carrers, com ara Pareto o l’Aprestadora, però la majoria d’edificis han anat quedant substituïts per blocs d’habitatges sense que en quedi memòria en la majoria dels casos. Fa pocs dies fèiem referència a l’amenaçat edifici d’Olis Regàs i avui fem esment a Can Godó i Trias, que encara es podria salvar. Del vell Can Trinxet només queden les naus de Can Gras que, tot i tenir molt deteriorades les portes i les tanques de ferro forjat de l’època, gràcies a l’esforç representat per la plataforma Can Trinxet Viu han evitat de moment la seva desaparició o privatització,

Ara, el recinte de Can Godó i Trias, que pertany a la ciutat des de la seva expropiació l’any 2002, tornarà a tenir una activitat de negocis privats. Els barris de Santa Eulàlia i de El Gornal perdran novament la possibilitat d’un equipament municipal o de serveis comunitaris que l’actual recinte podria acollir i un altre grup d’empresaris es beneficiaran d’unes instal·lacions que, a hores d’ara són públiques i que haurien de poder tenir un us també públic. Son més de 7.250m2 de patrimoni, d’història industrial que el veïnat de l‘Hospitalet no podrà gaudir i es pot perdre per sempre.

Tras la prohibición de Barcelona de estas instalaciones en su trama urbana, las empresas de distribución planean ubicarse cerca de la capital

¿Quién no ha pedido un Glovo o cualquier otro servicio de comida a domicilio alguna vez? La tendencia en auge de pedir alimentos cocinados mediante una aplicación ha generado un negocio inexistente hasta hace poco: las cocinas fantasmas, instalaciones donde se preparan desde hamburguesas a pizzas y platos más elaborados para que repartidores o riders los lleven a los domicilios de los clientes. Se trata de establecimientos sin servicio en la mesa y que han generado problemas de convivencia en Barcelona, ​​que les ha prohibido y por eso las empresas de distribución se instalan cerca, en municipios como l’Hospitalet.

La obtención de los datos de los clientes ha permitido a las plataformas diseñar las comidas de mayor solicitud y así eliminan la labor que hasta ahora hacían los restaurantes. Esto es precisamente lo que ERC pidió en el pleno municipal de febrero, a través de una moción que fue rechazada por el voto contrario del PSC. “Actuarán cuando tengamos el problema encima”, espetó a los socialistas la concejala republicana Sílvia Casola. Tanto los comunes como el PP recordaron que las cocinas fantasma perjudican a la restauración de proximidad.

Donde se están realizando obras para instalar uno de estos locales es en la calle Amadeu Torner, 85-89. Y desde la comunidad de vecinos han expresado su preocupación al periódico Línea L’H. Aunque todavía no está abierta, el vecindario teme que este establecimiento genere ruido y problemas de movilidad en la calle, por la presencia de los riders. En una instancia presentada recientemente, la comunidad señala que el local no tiene las características necesarias para acoger un negocio así e instan al Ayuntamiento a que envíe a un inspector para que compruebe las obras que se están haciendo.

El teniente de alcalde socialista Francesc J. Belver recuerda que en la ciudad sólo existe una licencia de estas características y que en 2022 ya hicieron una suspensión de licencias para estudiar el tema. Otra instalación existente es una hamburguesería de la cadena Vicio, con restaurante en la calle Castelao de l’Hospitalet, junto al parque, donde se reúnen docenas de repartidores de Glovo para llevar pedidos a domicilios, a pocos metros de las carreteras que conectan con la capital catalana en pocos minutos. Otra instalación similar está causando problemas por ruidos, olores y unos horarios que se alargan hasta la madrugada en la vecina población de Sant Just Desvern.

La vida de esos vecinos se ha convertido en un infierno desde finales de agosto, cuando la cadena de hamburgueserías Vicio abrió una cocina fantasma en los bajos de su edificio y, desde entonces, los vecinos aseguran que no han logrado dormir más de cinco horas seguidas. La mayoría de quejas son por los ruidos de la cocina, pero también lamentan la ocupación que los riders hacen de la vía pública, la saturación de los contenedores, las cargas y descargas de camiones “fuera del horario establecido” y el incivismo en la calle de algunos clientes del local, que al no poder consumir los productos en su interior acaban comiendo en sus aledaños.

El gobierno barcelonés ya puso el primer coto a las cocinas industriales fantasmas o ‘dark kitchens’ dentro de las calles de la ciudad en marzo del año 2022, y aseguró que solo permitiría este tipo de negocios pensados exclusivamente para el reparto a domicilio en zonas industriales. Ahora, tras un proceso de participación, se ha presentado la propuesta definitiva de regulación de estas actividades económicas, desterrándolas de la trama urbana y ciñéndola a la Zona Franca.

Vicio, liderada por el ganador de la séptima edición de Masterchef 7, Àlex Puig, se ha convertido en la cadena de hamburgueserías de mayor expansión en España. Tras diversas exitosas campañas de márketing, obtuvo unos ingresos de más de 39 millones de euros en 2023 y 71 millones este año. El modelo de la empresa se basa sobre todo en el reparto a domicilio: de los 23 locales que tienen repartidos por el país, solo en dos se puede comer en su interior, con capacidad para unos pocos comensales.

Amb la fí de la Setmana Santa i la Pasqua comença el compte enrere per preparar exàmens de final de curs, pels treballs de recerca, per la preparació d’oposicions diverses. Facilitar aquesta feina seria el paper de les Aules d’Estudi que, habitualment, faciliten les administracions municipals.

A l’Hospitalet de Llobregat l’Ajuntament només habilita un nombre limitat d’Aules d’Estudi. En concret només existeixen quatre Aules d’Estudi: a la biblioteca Josep Janés del barri de Collblanc, a la biblioteca La Bòvila, a Can Vidalet, al límit de Pubilla Casas i Esplugues del Llobregat; a l’auditori Barradas del barri del centre, i a la biblioteca Tecla Sala al barri de Sant Josep, totes elles amb horaris limitats i oberts només en els períodes considerats d’exàmens. 

Cal recordar que la població en edat escolar a la ciutat és d’una mica més de 40.000 joves, sobre una població total d’uns 298.000 habitants; cal pensar també que les necessitats d’Aules d’Estudi, d’espais de treball per estudiar és més ampli queel que necessiten els estudiants de secundària, de batxillerat o dels cicles formatius de FP; és una necessitat també per estudis superiors o per persones que preparen oposicions públiques.

En aquest marc el grup municipal del PP va presentar una moció demanant la creació d’Aules d’Estudi en espais municipals en el Districte III (Santa Eulàlia–Granvia Sud) i en el Districte VI (Bellvitge-Gornal) que no en disposen de cap. Aquesta moció, que no incorpora terminis pel seu acompliment, va ser aprovada en el ple del més de març per unanimitat.

Curiosament però, una altra moció presentada en el ple municipal de febrer pel grup municipal dels Comuns que demanava ampliar els horaris dels equipaments culturals de la ciutat per facilitar-ne l’ús, va ser rebutjada amb els vots de Vox i del PSC, amb l’argument que això implicaria un augment dels horaris de les treballadores o caldria afrontar noves contractacions. En només un mes aquestes dificultats semblen haver desaparegut. Clar, perque la moció aprovada ara no inclou terminis d’aplicació i pot quedar en els llimbs dels bons desitjos.

Certament però, els problema de les Aules d’Estudi i dels espais de treball és més ampli. Ara mateix hi ha entitats que obren els seus espais per poder fer-ne.  us com Aules d’Estudi, davant de les limitacions existents a la ciutat. Caldria afrontar les mancances de l’actual situació des de diverses vessants. D’una part ampliant horaris de les actuals Aules d’Estudi i dels equipaments culturals de la ciutat als set dies de la setmana, d’una altra afrontar la creació de noves Aules d’Estudi al conjunt de barris que no en disposen. Però més enllà, faria falta que els mateixos centres d’estudis tinguessin espais habilitats per ser aules d’estudi i espais de treball facilitant l’estudi i el treball col·lectiu dels i les estudiants i de la població que ho necessités. La creació d’aquests espais i de les biblioteques corresponents serien una eina útil, sense oblidar la construcció de les biblioteques pendents a La Florida i a Santa Eulàlia.

En el torn de rèplica de l’equip de govern, el regidor d’Educació va assegurar que hi hauria tres aules d’estudi més, una al districte 5 i dues més al 3 i al 6, però pel curs vinent. Una altra promesa més, sense cap garantia de que es compleixi. També el Grup Municipal de Vox portava una moció sobre les aules d’estudi que no es va poder arribar a debatre pels problemes tècnics que van obligar a suspendre el ple.

Los propietarios buscan alternativas también con el alquiler de habitaciones para esquivar los límites al precio de los alquileres de la nueva ley de vivienda

L’HOSPITALET. J.C.VALERO.- El crecimiento de los pisos turísticos y el alquiler de habitaciones es espectacular en el último año en l’Hospitalet. No solo en las plataformas Airbnb y Vrbo. Los alojamientos turísticos se extienden por los barrios de la segunda ciudad catalana y dejan de ser un fenómeno exclusivo de Barcelona ciudad y de las zonas emblemáticas de la capital para ganar representatividad en el área metropolitana. Y l’Hospitalet se lleva la palma. Solo hace falta echar un vistazo a los principales portales de reservas para encontrarse propuestas como: “Moderno piso con ubicación ideal, a 5 minutos del Camp Nou”, dice la descripción de un apartamento situado en Collblanc-La Torrassa. 

En el mes de febrero, que es de temporada turística baja, solo en l’Hospitalet se pudo contabilizar 630 ofertas de pisos activos que se ofrecen en esta modalidad porque los turistas buscan hospedarse en barrios más baratos que los céntricos, pero que estén bien comunicados. Pero tras un simple rastreo se encuentran por decenas anuncios también de alquiler de habitaciones, otro fenómeno que ha crecido exponencialmente como consecuencia de las limitaciones legales a los alquileres de viviendas. Un anuncio dice: “Relájate y desconecta en este alojamiento tranquilo y elegante muy bien comunicado para llegar al centro de Barcelona en menos de 15 minutos”. La promoción cita que se encuentra en l’Hospitalet al precio de 129 euros la noche, a pesar de haber hecho la consulta en un día laborable de finales de febrero. 

Esta es una realidad que empieza a asumir el mercado del alquiler, que sigue batiendo récords de precios a ritmo mensual, tras la entrada en vigor de la Ley de Vivienda, que ha provocado la huida en menos de un año de innumerables propietarios a otras modalidades de arrendamiento en las que no existen intervenciones, como el alquiler de temporada (menos de un año, pero que suelen hacerse por semanas e incluso días), con la plaza Europa y el barrio de Santa Eulalia como principales focos, pero también Bellvitge y Gornal que experimentan un boom de alquiler de habitaciones y también pisos turísticos.

La ley de Vivienda y la falta de un marco regulatorio estable está haciendo que los caseros busquen alternativas. La limitación de precios afecta solo a zonas tensionadas, pero el ruido de fondo hace que el propietario se sienta cada vez más expuesto, comentan expertos inmobiliarios como Ferran Font, director de estudios de pisos.com. El experto también señala que la oferta de vivienda turística es mucho más flexible que los hoteles, ya que los propietarios pueden optar por desconectar su propiedad durante un mes, para su uso personal o alquileres a más largo plazo, y luego volver cuando sea más rentable, por ejemplo, en temporada alta.

Muerte por éxito

Los pisos turísticos pueden matar de éxito el turismo en nuestro país. Amancio López, presidente del Grupo Hotusa que dispone de un establecimiento en l’Hospitalet, advierte de “la gran amenaza” de los pisos turísticos, un modelo que, a su juicio, “genera un impacto muy negativo en el turismo urbano”. Este
empresario augura un futuro “muy favorable” para el sector turístico, pero advierte que se puede producir “una muerte por éxito” debido al alquiler turístico y a cómo las autoridades lo han permitido sin intervenir.

El presidente de Grupo Hotusa defiende que “es el momento de elegir si queremos hoteles de alta gama, de marcas nacionales e internacionales de prestigio que aportan un cliente de alto poder adquisitivo que gasta dinero en el hotel, en los restaurantes, en las tiendas, en las joyerías y que no genera problemas de convivencia; o un turismo en viviendas, en pisos, que genera problemas de convivencia con los vecinos, poco empleo, poca riqueza y que expulsan a la población”. Y se muestra taxativo al afirmar que “los dos modelos no son posibles, porque siempre hay uno que prevalece sobre el otro”.

Más de un millón de pernoctaciones

L’Hospitalet dispone en la actualidad de 30 alojamientos turísticos (hoteles, hostales y apartamentos turísticos) y 5.024 plazas con una ocupación media en 2023 de un 75%, cifras que superan por primer año los datos prepandemia (74,6% de media en 2019). El gasto medio de los turistas durante su estancia también se está recuperando: en 2022 fue de 950,6 euros, cantidad que se acerca a los 991,5 euros de 2019.

Los establecimientos hoteleros de L’Hospitalet cerraron el año 2023 con más de un millón de pernoctaciones, en concreto 1.051.000, superando por primera vez la cifra
del millón. Durante el mismo periodo, la ciudad acogió a a 470.100 viajeros, una
cifra récord que supera los datos de antes de la pandemia (381.200 en 2019 y
355.800 en 2018), según constata el propio Ayuntamiento de L’Hospitalet en un
comunicado. Un 68,81% de los viajeros fueron extranjeros (323.467 personas) y
un 31,19 % del Estado (146.618 personas).

 

Ni la Generalitat ni la Justícia (de moment) semblen implicar-se en l’aclariment de l’excés d’edificabilitat

La sensació d’indefensió que durant anys ha mostrat la Plataforma Stop Massificació Cosme Toda per la impunitat amb que s’estan construint els 900 habitatges que ocuparan els antics espais de la centenària fàbrica, està arribant al màxim després que el Jutjat del Contenciós Administratiu 16 de Barcelona denegués el passat desembre l’adopció de mesures cautelars, consistents en la suspensió de llicències d’obres majors d’alguns dels edificis afectats.

Malgrat que el grup municipal dels Comuns ha recorregut la denegació del tribunal, el fet que les obres no s’interrompen evidencia que la barbaritat constructiva no s’aturarà i que si, per casualitat algun dia els tribunals decideixen que el que s’ha fet és il·legal, no hi haurà cap possibilitat pràctica de fer marxa enrere. Aquesta és la sensació que sura en l’ambient tot i que el grup municipal que va prendre en el seu dia la decisió de reclamar davant els tribunals de justícia ja ha reiterat que pensa arribar fins a les darreres conseqüències.

La sensació d’indefensió, d’injustícia i d’impunitat que tenen molts dels ciutadans de l’Hospitalet pel que està passant en molts indrets de la ciutat però especialment ara en el cas Cosme Toda té una triple dimensió. En primer lloc, per la convicció generalitzada que ha estat el propi Ajuntament el que ha vulnerat la normativa interessadament. En segon lloc perquè la Generalitat s’ha desentès tant dels informes pericials, com de la massiva i angoixosa queixa dels veïns manifestada des de l’any 2021 i, en tercer lloc, perquè els tribunals semblen limitar-se a aplicar la llei en funció d’inevitables criteris jurídics, deixant de banda l’essència de la seva funció social que hauria de ser la d’impartir veritablement justícia.

En el Cas Cosme Toda, aviat farà un any (juny de 2023) que el grup municipal dels Comuns va interposar un recurs contenciós administratiu, un cop esgotades les vies administratives, davant del Tribunal Superior de Justícia reclamant l’aplicació de mesures cautelars tenint en compte la gravetat dels fets denunciats i la irreversibilitat de les accions que eren l’objecte de la denúncia, és a dir la continuació de la construcció desorbitada a l’antiga factoria. Fins ara hi ha hagut un únic pronunciament dels tribunals, el del desembre passat i ha estat negatiu, de manera que les obres, lluny d’aturar-se, continuen a bon ritme. Previsiblement, cada vegada a més bon ritme, tenint en compte el procediment judicial en marxa.

Però si la justícia fins ara ha donat els resultats que ha donat, la part administrativa que li correspon a la Generalitat no ha estat millor. Ja des de l’any 2021 els Comuns van demanar la revisió d’ofici de la modificació del Pla General Metropolità que al 2008 va permetre que el sol industrial de l’antiga fàbrica es convertís en residencial (creant la plusvàlua imaginable per als propietaris del sol) per construir 900 habitatges en un dels escassos espais encara lliures, en la ciutat més densament poblada d’Europa. En aquell moment, el Departament de Territori va suspendre temporalment la tramitació al·legant una deficiència en l’expedient per l’absència dels paràmetres d’il·luminació i assolellament que la llei obliga, quan es tracta d’una concentració de blocs d’habitatges com els projectats, és a dir, quan es pot sospitar que la volumetria edificable converteix en pràcticament inhabitables una part dels habitatges previstos.

Aparentment esmenada la deficiència, el Departament de Territori de la Generalitat, aleshores en mans del conseller socialista Quim Nadal, va donar llum verda sense més revisió al projecte de modificació de sol industrial a sol edificable del recinte de la Cosme Toda. I posteriorment, ja en mans la conselleria d’un conseller d’ERC, la Generalitat respon amb silenci negatiu un recurs de reposició sobre la inadmissió municipal d’un recurs dels Comuns per paralitzar l’expedient de construcció dels 900 habitatges. Significativament, quan els Comuns ja han decidit interposar un contenciós administratiu, la conselleria de Territori en mans republicanes envia resposta negativa de la interposició dels Comuns, no al despatx professional de l’advocat que tramita els expedients, sinó al despatx municipal del grup, de manera que la carta s’obre, passa per registre i primer té més possibilitats d’assabentar-se l’equip de govern de la decisió de Territori que no pas els actors de la denúncia.

Ja s’ha vist que és igual en quines mans estigui la Conselleria de Territori. El resultat no varia. Ni es valora la conveniència social d’un canvi escandalós de qualificació del sol en una ciutat que el que més necessita és espai, ni s’intervé sobre una denúncia raonada que podria encobrir la vulneració de la pròpia llei d’edificació a càrrec justament d’un Ajuntament que hauria d’afavorir els interessos de la ciutadania enlloc dels interessos dels promotors, com tot seguit quedarà demostrat.

Perquè, el més lamentable d’aquest expedient del Cas Cosme Toda és que és l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’equip de govern socialista, el que modifica en el seu moment la qualificació del sol, convertint un sol industrial en residencial. I, quan se li crida l’atenció sobre la negligència comesa al voltant de l’assolellament al que obliga la normativa, comet la estultícia de fer les mesures en plena època estival quan la mateixa llei obliga a fer els mesuraments el 21 de gener, per garantir una mínima qualitat de vida als veïns que ocupin un pis que pugui ser habitable. Com indica el grup dels Comuns, l’Agència de Desenvolupament Urbà, comandada aleshores per Toni Nogués “falseja les ombres que haurien de correspondre al 21 de gener” per tal que la planificació segueixi el seu curs i, quan la plataforma de veïns Stop Massificació ho denuncia, el mateix personatge al·lega que l’informe ja ha estat validat per la Generalitat amb l’aprovació definitiva.

L’informe pericial que els Comuns encarreguen a un dels màxims experts en les condicions d’assolellament determina que tots els edificis del complex excepte dos (si comptessin amb ventilació creuada com assenyala la normativa) no compleixen els paràmetres obligats. La conseqüència d’aquesta negligència —s’ignora ara mateix si en lloc de negligència és directament una estafa— és una edificabilitat superior a la permesa en un 34,53%. S’hauria de reduir, doncs, l’edificabilitat en 24.418,5 metres quadrats, del total de 82.299,25 metres quadrats que està previst edificar. Només cal posar xifres milionàries per entendre de què estem parlant. I per reconèixer que en aquesta operació guanyen directament els promotors, i perden directament els veïns del barri, en general, i els compradors d’habitatges que no reuneixen les condicions higiènico-ambientals que els garanteix la llei, en particular. És probable que hagin més guanyadors, perquè s’escapen les raons objectives de millora social que suposa construir més del que permet la llei, especialment per aquells que haurien de vetllar per la qualitat de vida dels seus ciutadans avui i, especialment, per les impossibles condicions que preparen pel futur. Un exemple: si ara ja no hi ha a la ciutat espai per escoles, ni per CAP’s, ni per biblioteques… com es podrà donar cobertura a la necessitat de milers de nous habitatges amuntegats en un espai cada vegada més inhòspit?

Però encara s’obren més interrogants. Com és possible que un departament administratiu que encapçala un Conseller del mateix partit que el grup majoritari de l’oposició no sigui capaç de consultar prèviament al seu grup municipal de les raons ocultes que poden existir en aquest Cas Cosme Toda? I, després, actuar en conseqüència.

Aquest és un cas que passarà a la petita història de la ciutat com un dels més vergonyosos del període democràtic i l’equip Marín com el govern més directament vulnerador i oposat als interessos de la ciutadania. Tornem al principi. Aquesta sensació d’indefensió per la impunitat, la desconnexió entre membres d’un mateix partit en funció de les parcel·les de poder que s’ocupen, l’evidència que l’Administració té altres interessos que defensar la ciutadania (en aquest Cas Cosme Toda, directament contraris) i la percepció que una cosa és la llei i una altra la justícia, provoca desencís i desmotivació en la ciutadania. Que només es pot combatre perseverant amb la denúncia i la resistència.

ERC recorda en una moció que es disposa d’acords de govern amb finançament assignat l’any 2020 per al Pere Lliscart, i l’any 2021 per al Puig i Gairalt

Una moció del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya reclama al Ajuntament què, per la via d’urgència, tiri endavant totes les gestions necessàries i pendents per cedir els solars dels institut escola Pere Lliscart i Puig i Gairalt per possibilitar l’inici de les obres d’ampliació el més aviat possible.

Encara que són necessaris determinats tràmits per iniciar el procés de licitació de les obres d’ampliació dels edificis d’aquestes escoles que permetran incrementar l’oferta de places escolars; això hauria d’haver requerit d’uns pocs mesos, però inexplicablement porta anys sense desencallar-se. ERC es queixa que el govern municipal tampoc ha donat cap resposta a les preguntes realitzades per escrit en aquest sentit.

Fent una mica d’història, s’ha de recordar que es disposa d’acords de govern amb finançament assignat l’any 2020 per al Pere Lliscart, i l’any 2021 per al Puig i Gairalt. La moció d’ERC manifesta que: “en el cas del Pere Lliscart si l’Ajuntament hagués actuat amb diligència podríem dir que ja s’haurien realitzat les obres i avui disposaríem d’un magnífic equipament a ple rendiment”. I afegeix: “El més greu, però, es que això hagués permès alliberar el solar de la plaça Cadí encara avui ocupat pels mòduls de la secundària habilitats per acollir els alumnes de secundaria”. Aquest solar de més de 2000 m2 és viable. Aplicant els criteris de flexibilitat, com ja s’ha fet en altres escoles de la ciutat anteriorment, com el cas de l’Ernest Lluch, s’hi podria construir una escola de dues línies, donant resposta a les necessitats d’escolarització que tenim a la zona nord a la ciutat. I un cas similar passa amb la Puig Gairalt encara pendent de la cessió de documentació.

Des de ERC, considerant, del tot injustificable, per part de l’Ajuntament el retard en els tràmits de cessió dels solars que està comportant que no es facin les obres de dos instituts escola i que, a data d’avui, no haguem pogut realitzar la cessió d’espai ni tinguem l’acord de govern per construir una tercera escola al solar de la plaça Cadí.

Als regidors republicans consideren que: “cal ser realistes, per més que ara actuem amb celeritat i per la via de la màxima urgència no podrem recuperar tot el temps perdut, però estarem a temps d’aprofitar l’onada expansiva dels pressupostos de la Generalitat dels darrers quatre anys i no perdrem el tren definitivament en aquest sentit”. I puntualitzen que “tenim els acords de govern encara vigents, tenim assignació pressupostària per garantir l’ampliació dels dos instituts-escola i obrim la possibilitat de tenir un solar per construir una tercera escola. Tenim, per tant, respostes als reptes plantejats”.

En el passat ple del mes de febrer a proposta de la Federació d’Ensenyament de CCOO es va aprovar una moció per unanimitat on es parlava de la situació d’emergència educacional en determinats barris de la nostra ciutat i on s’urgia a flexibilitzar els criteris per part del Departament a l’hora d’aplicar de la normativa de construccions escolars.  La moció plantejava la necessitat de trobar solucions urgents i excepcionals a la manca de solars amb les condicions mínimes de qualitat exigible i de superfície mínima per poder construir les escoles que es necessiten a la nostra ciutat.

En la moció també es demanava a l’Ajuntament agilitzar el màxim els tràmits per a la cessió de solars. És evident que la situació desbordant de la nostra ciutat, amb una manca de solars disponibles per a construir-hi escoles, amb una elevada matrícula viva que provoca unes ràtios molt per sobre de la mitjana de Catalunya, requereix de respostes excepcionals i urgents i que s’hi estigui a sobre permanentment per desencallar els entrebancs que vagin sorgint.

La falta de servicios en este centro de referencia sanitaria de la ciudad obliga a los hospitalenses a “peregrinar” hacia el Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí

En el compás de espera de la creación de un nuevo Hospital General de L’Hospitalet en la zona de Can Rigal (Pubilla Casas), proyecto que lleva más de veinte años aparcado pese a que los terrenos están cedidos, todavía se desconoce que haya ninguna previsión al respecto. Sin embargo, se ha anunciado a bombo y platillo el traslado y ampliación del Hospital Clínic que se construirá en la zona de las pistas de tenis de la Universidad de Barcelona UB), en el comienzo de la Diagonal colindante con L’Hospitalet, pero se desconoce si este nuevo centro hospitalario ofrecerá asistencia a los hospitalenses. 

L’Hospitalet va a reclamar a la Generalitat a que realice de forma inmediata un estudio sobre las reformas estructurales que precisa el Hospital General de l’Hospitalet, popularmente conocido como el de la Cruz Roja, así como otro estudio sobre su organización interna y los servicios que faltan, de forma que antes de que finalice este año comiencen las obras de su rehabilitación y modernización.

La propuesta, presentada por el grupo del PP en el Ayuntamiento de la ciudad, fue aprobada en el último pleno municipal antes de que se interrumpiera su celebración por problemas técnicos, dado que dejaron de funcionar tanto los micrófonos como los botones para emitir los votos.

La moción se apoya en las múltiples y reiteradas quejas de pacientes y trabajadores del Hospital General de L’Hospitalet, en el sentido de que necesita una profunda reforma tanto estructural como organizativa para su correcto funcionamiento, así como la recuperación de servicios. Las reformas que se hicieron en su día significaron a juicio del grupo popular “un pequeño lavado de cara, pero se no abordaron las reformas en profundidad que desde hace años el hospital requiere”.

El peligro del amianto

En efecto, tanto pacientes como profesionales denuncian que el hospital presenta multitud de puntos deteriorados e incluso presencia de amianto, con la peligrosidad que ello conlleva. También manifiestan la falta de algunos servicios esenciales, que hace que muchos pacientes tengan que ser derivados al Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí. Ello conlleva un consecuente riesgo para su salud por el traslado, así como la incomodidad para el usuario y sus familiares por el hecho de tenerse que desplazar lejos de su domicilio, además de la sobrecarga que supone para el hospital de recepción.

A una anterior pregunta realizada por el grupo municipal del PP, el equipo de gobierno del Ayuntamiento encabezado por la alcaldesa y senadora Nuria Marín, se les respondió que este tipo de actuaciones corresponden a la Generalitat, y por lo que los concejales populares encabezados por Sonia Esplugas han podido comprobar, desde la Generalitat se asigna de forma anual un concepto presupuestario a tal efecto, “el cual, si se ejecuta, no se nota”.

Atendiendo a las urgentes actuaciones que requiere el actual Hospital General de L’Hospitalet, tal y como demandan usuarios y profesionales, esta moción pretende que se lleven a cabo cuanto antes. Es imprescindible que se realice una reforma estructural y organizativa de forma urgente, ya que la situación actual en la que se encuentra el Hospital no permite esperar a los más de 20 años que supone la creación de un nuevo hospital.