Es va fer públic un Manifest per la vulneració de drets de la ciutadania a ser informada de l’activitat de les entitats de la ciutat

Amb la sala central de la seu social del Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet plena, es va celebrar ahir la Festa de l’Esperit Crític, activitat anual que es convoca cada any al voltant de les Festes de Primavera de la ciutat com una contribució al clima amable que envolta Sant Jordi i el Dia del Llibre i de la Rosa.

Com sempre, la celebració és una gran excusa per la trobada anual de la massa social de l’entitat, que supera ja el mig centenar de socis (l’acta fundacional la van signar els únics socis d’aleshores, una quinzena) on, entre els canapès i les copes de vi, s’intercanvien impressions i s’agafa embranzida per la resta d’activitats anuals. També es fa servir la festa anual per explicar els objectius de l’entitat (resumidament: contribuir a construir una ciutat més amable de la qual se sentin orgullosos els residents, objectiu avui malauradament molt allunyat de la realitat), per repartir la revista que s’edita per commemorar la Nit dels Insurrectes de cada any i per convocar novament als homenatjats d’aquell dia i lliurar-los, com a recordatori, un pen drive amb les fotografies de l’acte i el text de totes les intervencions, d’una jornada que és memorable per tots aquells que hi participen.

La Festa de l’Esperit Crític, a la que estan convidats i convidades tots els socis i sòcies i un munt d’amics i companys que se senten propers a l’entitat, serveix també per presentar un Manifest anual que s’entrega a tothom. Van acompanyar als socis i sòcies, regidors dels grups municipals d’ERC i dels Comuns. En aquesta ocasió el document porta el títol: Manifest de denúncia de la vulneració de drets de la ciutadania per la pràctica arbitraria, discriminatòria i negligent dels mitjans de comunicació públics, i es refereix a l’absència continuada i regular dels mitjans de titularitat pública de l’Hospitalet a qualsevol dels nombrosos actes que l’entitat organitza i al buit informatiu que l’entitat pateix, probablement perquè és una entitat crítica amb qualsevol poder. Arbitrarietat, que lesiona el treball de l’entitat, però especialment escamoteja informació a la ciutadania a la qual en té tot el dret, perquè és la ciutadania la titular final d’uns mitjans que ella finança. (Al final d’aquesta informació es pot baixar el text íntegre del Manifest).

El manifest d’aquest any acaba amb uns quants precs: als responsables dels mitjans, representats directament per l’empresa que els gestiona i a l’alcaldia-presidència; als grups polítics de l’oposició perquè es facin ressò de l’arbitrarietat i contribueixin a esmenar-la; als organismes i entitats de la ciutat perquè una discriminació a uns quants és una discriminació a tots plegats, i als organismes professionals de Catalunya encarregats de vetllar per la llibertat d’informació i per l’aplicació del codi deontològic dels periodistes. A tots ells, a partir de demà segons ha informat FIC, se’ls farà arribar aquest Manifest per tal que actuïn en conseqüència.

A l’espera que hi hagi una excepció que confirmi la regla, de moment encara no s’ha produït la novetat que els mitjans de comunicació de la ciutat informin d’una activitat que reuneix a una bona part de la ciutadania més activa, com és la Festa anual de l’Esperit Crític. Per variar, no hi van estar presents…

Àlbum de fotos

Una moció dels grups municipals, aprovada amb l’abstenció dels socialistes, dóna suport a les famílies afectades

L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- Una moció aprovada pel ple municipal de l’Hospitalet amb els vots de tots els grups polítics, a excepció del socialista que es va abstenir, insta l’ajuntament de la ciutat a la municipalització de les cinc escoles bressol (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet) que han rebut ajuts durant el curs 2024-2025. Les famílies, que van assistir a la sessió, ho van celebrar amb xiulades i aplaudiments.

La moció presentada per ERC, Comuns i PP, insta a més que mentre que aquesta municipalització no es realitzi, es compensi econòmicament a les famílies que es veuen afectades per l’incompliment anunciat en el seu dia per l’Ajuntament.

Famílies senceres van assistir al ple per protestar per la situació que pateixen i per les promeses incomplertes que els suposa un cost econòmic que no haurien d’assumir i que ara sol·liciten que l’Ajuntament els compensi.

La plataforma per la municipalització es va fer sentir a la plaça de l’Ajuntament poc abans de començar el ple municipal, muntant un espai de joc infantil, pintacares i música. Just quan s’havien concentrat més d’un centenar de persones va començar a ploure i van decidir aleshores entrar a la sala de Plens municipal que es va fer petita per acollir-los.

Al final només vam poder entrar una cinquantena de persones, ja que des de l’Ajuntament van comunicar a les famílies què l’aforament de la sala no ho permetia, tot i que “hi havia molts espais buits i butaques lliures, segons els participants”.

Els regidors d’ERC i de Comuns van sortir del ple per intervenir davant els serveis de seguretat demanant que deixessin entrar a les famílies amb els infants, que esperaven fora sota la pluja. Finalment, van accedir a un espai habilitat al costat de la sala de plens, on els nens i nenes van poder jugar mentre es realitzava la sessió.

Les famílies van poder, tot i les limitacions inicials, fer presents als infants a un espai on és inusual la seva participació, ocupant el lloc on es fa política parlant del seu futur sense tenir-los mai davant.

Després de la votació, el regidor d’Ensenyament, David Quirós i part del seu equip es van apropar a la concentració per reiterar que estaven preparant una proposta econòmica d’ajuda a les bressols, sense concretar cap calendari i deixant clar que no arribaran a complir el que demana la plataforma (equiparació de preus públics a tots els cursos, incloent-hi la gratuïtat a I2).

Les famílies resten a l’espera de saber la proposta econòmica, ferma i per escrit, així com també la signatura i la validació de l’acta de la reunió que van realitzar el 2 d’abril amb el regidor on entre d’altres qüestions, es va comprometre a donar una resposta a les exigències de les famílies abans de finals d’abril.

Els grups polítics reclamaven a la moció que, en el termini d’un mes, s’hauria de realitzar una trobada amb els representants dels grups polítics, els representants de les famílies i les direccions de les cinc escoles bressol afectades, amb l’equip de govern, per clarificar calendaris i l’estat actual del procés de municipalització de les cinc escoles bressol.

Representants del afectats han manifestat a L’Estaca que: “Seguirem la lluita i continuarem exigint allò que se’ns va prometre, que ens va condicionar en l’elecció de les nostres escoles bressol i que, en no complir-se, afecta d’una manera notable a l’economia familiar de moltes llars”.

La moció també insta l’equip de govern a finalitzar les dues noves escoles bressol municipals anunciades en el termini màxim de dos anys i a fer un estudi i planificar la creació de noves escoles municipals als barris amb més dèficit de places públiques, tot començant els tràmits per a la seva construcció.

Una altra de les reclamacions de la moció va anar dirigida als partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya demanant mantenir el compromís per finançar, mitjançant els pressupostos de la Generalitat, el finançament de les places bressol municipals: les actualment existents, aquelles que s’incorporin a la xarxa pública i les que es puguin crear en el futur.

S’aprova una moció de tots els grups de l’oposició però l’alcaldessa anuncia que no s’aplicarà

Comença a ser una situació normal que desenes de ciutadans de l’Hospitalet aprofitin el ple municipal per mostrar el seu desencís per la situació en que es troben els seus respectius problemes. En els darrers plens s’han pogut veure, els guàrdies urbanos, les plataformes feministes, les Afas i Ampas de diferents escoles, la Marea Pensionista, els veïns que reclamen l’apertura de l’emissora municipal, els que volen debats a la televisió… En el ple d’aquest dilluns, la sala estava plena de criatures amb els pares i mestres de les cinc escoles bressol pendents de formar part del sistema escolar municipal 0-3 i desenes de paradistes del mercat de Collblanc. El passat 22 de març en aquest mateix digital explicàvem la situació d’abandonament en què es troben els paradistes d’un mercat que d’aquí dos anys complirà el seu centenari i que es cau de vell per la manca absoluta de manteniment, tot i ser uns dels mercats de la ciutat que mantenen la seva idiosincràsia i que no han declinat ni en venedors ni en compradors. Com que no hi ha manera que s’accelerin els procediments degut a l’evident paràlisi municipal que amuntega els conflictes i resulta incapaç de donar resposta a les demandes creixents, tres grups municipals tan diversos ideològicament com el PP, ERC i els Comuns van presentar una moció conjunta reclamant la remodelació externa de les parades del mercat. La moció va ser aprovada per unanimitat (el portaveu de Vox es va queixar als paradistes per no ser inclosos en la moció i va donar la culpa de no signar-la conjuntament al sectarisme de l’esquerra) en tres dels cinc punts i aprovada en els altres dos per tots els grups excepte el PSC que, en boca de l’alcaldessa va assegurar que era impossible que en sis mesos es puguin licitar les obrers i en 12 mesos que comencin (tal com es va aprovar a la moció), bàsicament perquè no s’ha fet res de res.

Bé, el regidor responsable va dir que sí que s’havien fet coses: s’ha demanat un informe tècnic per saber si el fibrociment que tenen les parades és perillós o no ho és i resulta que l’informe diu que no ho és, de manera que segons el regidor, provocar alarma resulta demagògic. A la web d’Opamianto, un dels equips d’advocats que més han treballat aquest tema, s’afirma que la uralita pot tornar-se perillosa en cas d’envelliment, desgast, fraccionament o qualsevol causa que provoqui pols d’amiant o dispersió de microfibres. No s’ha lliurat l’informe realitzat als mitjans de comunicació, però és evident que, com a mínim, no es pot negar que el fibrociment del mercat de Collblanc està envellit i desgastat i estaria bé eliminar-lo el més aviat que es pugui.

Doncs bé, la promesa de posar en marxa les obres i per tant eliminar la uralita desgastada es va vehicular l’estiu del 2022 per escrit, de manera que les obres havien de començar al setembre de l’any passat. Ara resulta, segons l’alcaldessa, que és impossible que ni tan sols comencin a l’abril del 2025.

Com que, entremig es va signar un decret d’alcaldia que impedia les transmissions i compravendes de parades exteriors, amb el conseqüent perjudici als paradistes que van renunciar a les concessions i es van jubilar amb la promesa d’indemnitzacions que també s’han incomplert, l’alcaldessa va anunciar que es podia eliminar el decret i tornar a la situació anterior. Una dada més que posa de manifest que, excepte prometre i especular no s’ha fet absolutament res per resoldre el problema.

O sigui que s’ha aprovat una moció que obliga a executar les obres d’aquí a un any com a màxim, però l’alcaldessa que ha perdut la moció ja ha dit que el que s’ha acordat no es complirà. I s’ha quedat tan ample.

Però la moció contempla molts altres aspectes que sí que es podrien complir si l’Ajuntament tingués la voluntat de resoldre el problema. Per exemple, es podria acordar i presentar el projecte de remodelació en els propers sis mesos; es podria fer l’estudi de la retirada del fibrociment; es podria fixar una taula de grups polítics i associacions de comerciants de l’interior i de l’exterior del mercat per informar “mensualment” de les fases i progressos en la remodelació i es podria, malgrat que el PSC també va votar en contra (encara que va perdre la votació), compensar econòmicament els comerciants afectats pel decret d’alcaldia que suspenia la venda o transmissió de les parades i fer efectiu, de manera immediata, el pagament de les indemnitzacions als paradistes que van optar per tancar la botiga.

És molt possible, però, que no es faci res de tot això i potser els paradistes s’hauran de plantejar altres mesures de pressió per una situació que s’està convertint en insostenible. Com tantes altres…

Les noves operacions urbanístiques i immobiliàries suposen el col·lapse de la ciutat a molt curt termini

La situació d’emergència que pateix avui l’ensenyament a la ciutat i que s’ha posat de manifest reiteradament durant les darreres setmanes, mitjançant mocions dels grups d’oposició, de declaracions sindicals i dels mateixos afectats directes, amb concentracions al ple municipal o amb demandes dels pares i mares de les escoles bressol no municipalitzades, va ser l’objecte de la darrere sessió de l’Espai de Reflexió que impulsa l’entitat Tres Quarts per Cinc Quarts.

Dimarts passat, el tema de l’Espai va ser justament aquest: Educació a l’Hospitalet: Emergència?, on estaven convidats dos mestres, Enric Roldán d’El Casalet i Ernesto Sánchez de CCOO, molt al corrent de la situació educativa a la ciutat, presentats pel president de l’entitat i antic regidor de Cultura i Ensenyament entre els anys 1983 i 1990, Amadeu Juan. Entre els assistents, un altre regidor de Cultura i després d’Ensenyament i avui líder de l’oposició, Jaume Graells, i un ex-tècnic d’Ensenyament, Josep M. Tarrats, que actualment és un membre molt actiu de l’entitat organitzadora.

Malgrat que Educació i Ensenyament no són la mateixa cosa i no és el mateix interrogar-se sobre si l’emergència es produeix en l’àmbit educatiu o en l’àmbit de l’ensenyament, el debat va posar de manifest que, certament, a la ciutat estan en crisi l’ensenyament i l’educació perquè si l’ensenyament és el procés de transmissió de coneixements i l’educació és el procés segons el qual se socialitzen els individus d’una societat avençada, a la ciutat, l’ensenyament està en emergència i l’educació en una situació límit que podria esclatar en qualsevol moment en els barris més complexes de la ciutat, tal com es va posar de manifest en el debat.

D’acord amb les aportacions dels dos mestres convidats, un d’ells, Roldán, en l’aspecte més qualitatiu i l’altre, Sánchez, en el quantitatiu, a la ciutat li caldrien, hores d’ara, per cobrir les necessitats, entre 5 o 6 escoles de primària i un institut de secundària. I això no eren només apreciacions. Es basaven en números i dades. Per exemple, pel que fa a les ràtios a Catalunya, que vol dir al nombre d’alumnes per aula que es consideren òptims pel bon funcionament educacional, mentre que la normativa escolar recomana 20 alumnes per aula a l’ensenyament infantil, 22 a primària i 28 a secundària, les xifres reals de la mitjana catalana en el curs 21-22 eren de 21,5 a infantil, 23,4 a primària i 28,03 a secundària. A l’Hospitalet, la situació encara era més greu en el curs 22-23: les ràtios eren de 22,74 alumnes per classe a infantil, de 24,6 a primària i de 29,53 a secundària.

Aquestes dades volen dir que, a l’Hospitalet, hi ha a primària 498 alumnes matriculats per sobre de la ràtio i 146 a secundària, però que en realitat si s’afegeixen els alumnes matriculats a grups extraordinaris (aquells que reclamen atenció preferent especialment per matrícula activa que corresponen a nens acabats d’arribar a la ciutat i que requereixen intervenció especial) la demanda total es, hores d’ara, de 1470 alumnes. Per donar resposta a aquests 1470 alumnes de més, caldrien entre 5 i 6 escoles noves i un nou institut.

De tota manera, si aquesta és la realitat quantitativa, la qualitativa encara és més sensible perquè justament la gran demanda s’està produint en l’actualitat a la part nord de la ciutat, és a dir, en els barris de Collblanc-La Torrassa, Pubilla Casas-Can Serra i La Florida-Les Planes, amb una incidència considerable també al districte 3 Santa Eulàlia-Gran Via Sud, que són les zones més densament poblades i, per tant, amb una pitjor qualitat de vida, a la que cal afegir la proporció de població nouvinguda i, de forma manifesta, un factor que viuen molt directament els professionals de l’ensenyament, com és l’arribada permanent de nous alumnes als que cal escolaritzar d’immediat. Pel que es va dir a la trobada, a l’entorn de 30/40 alumnes nous per setmana.

A aquest panorama s’afegeix que mentre que al conjunt de la Unió Europea la inversió financera en el sistema educatiu és del 4,4% de mitjana i al conjunt de l’Estat del 4,93%, a Catalunya és actualment del 3,82%. Inversió que ha anat disminuint en lloc d’incrementar-se (a l’any 2009 en Educació s’invertia el 20,2% del global de la despesa pública mentre que al 2020 només el 17,6%) i que a l’Hospitalet s’agreuja perquè les mateixes condicions de la ciutat impedeixen que es puguin afrontar amb la urgència que requeriria la inversió en Ensenyament.

Per exemple, els grups municipals ja fa temps que venen reclamant a la Generalitat que es flexibilitzin els estandars per la creació de noves escoles, perquè l’Ajuntament és incapaç de poder posar a disposició de l’Administració els solars que caldrien per construir nous centre perquè no hi ha solars en condicions i també per la paràlisi administrativa i la lentitud en gestionar les necessitats urgents. I a tot això cal afegir-hi que els escassíssims espais lliures o obsolets es requalifiquen i es posen a disposició de les constructores per edificar nous habitatges que estan a no res de col·lapsar la ciutat.

Aquest panorama és alarmant a la zona nord de la ciutat però aviat ho serà a tot el terme, perquè encara s’han d’omplir moltes promocions de pisos als barris Centre i Sant Josep (Rambla Marina, la Remunta, Cosme Toda…) que crearan una nova demanda social dels nous residents que la ciutat serà absolutament incapaç afrontar per manca de recursos, però especialment per manca d’espai per les noves infraestructures i serveis. Aquesta bogeria de l’Administració local que es va posar de manifest a l’Espai de Reflexió com a tots els espais on es reflexiona sobre les mancances de present i les amenaces de futur, està produint un considerable rebuig de la ciutadania arreu, que reclama, com també es va posar de manifest a la reunió, mobilitzacions cíviques des de tots els àmbits que siguin capaces de treure la vena dels ulls que els impedeix observar la realitat als que governen la ciutat. Especialment, davant de noves operacions especulatives tan fora de lloc com les que es plantegen al voltant del Biopol-GranVia, ara d’estricta actualitat.

Un solaret de Santa Eulàlia promès pel 2022 encara està tancat, abandonat i reivindicat pels veïns perquè es pugui fer servir

En una resposta escrita a preguntes del grup municipal del PP sobre la preparació municipal per l’estiu que ja s’acosta, David Gómez, tinent d’alcaldia de l’Àrea de Manteniment i Serveis, afirmava que: “l’Hospitalet és el municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que compta amb més refugis climàtics, 12 entre interiors i exteriors que formen part de la xarxa metropolitana de refugis climàtics. A més, amb l’objectiu de densificar la xarxa existent, la ciutat de l’Hospitalet compta amb 18 espais anomenats petits boscos urbans a parcs i places de la ciutat que ofereixen les característiques adequades per considerar-se refugi climàtic exterior (ombra, aigua, elements de descans)”. Per qualsevol persona que conegui la ciutat i camini pels seus barris, aquestes afirmacions (que hem traduït de l’original en castellà) resulten sorprenents.

En un altre moment podrem analitzar les característiques d’allò que el govern municipal considera “refugis climàtics”, així com ara la regidoria del Districte II (Collblanc-La Torrassa) o el vestíbul de poliesportius com el del Gornal i el del Centre. Ara, però, voldríem aturar-nos en aquesta suposada xarxa del que el regidor anomena “petits boscos urbans”. Ens centrarem en el cas del projectat bosc urbà del barri de Santa Eulàlia: el terreny entre el carrer General Prim i el Carrilet.

En aquest espai, l’Ajuntament va anunciar, al juliol de 2022, la creació d’un bosc urbà que seria accessible a la tardor del mateix any. Però, com passa massa vegades, aquest anunci es feia abans fins i tot que els terrenys del solar fossin ja de propietat municipal. Això no va succeir fins el març del 2023, gairebé un any més tard de la col·locació del cartell anunciant el suposat bosc.

L’associació veïnal Som Santa Eulàlia ja va manifestar que el solar en qüestió no podria ser considerat en cap cas un bosc, ni urbà ni forestal. En el millor dels casos podria ser un petit parc o una zona enjardinada.

Un any més tard, l’abril del 2023, la mateixa associació denunciava la degradació de l’espai i demanava el compliment del compromís de l’administració municipal de neteja quinzenal del solar mentre no fos realitat l’anunciat bosc urbà.

Cal tenir present que, de fet, el Consistori preveu fer una xarxa d’aquests anomenats boscos urbans, en concret al passeig de Bellvitge, al carrer Vallparda i al carrer de Torns.

En la darrere sessió del Consell de Districte, el govern municipal va fer la proposta del nom d’un arquitecte per batejar aquest nou espai, que algun dia s’obrirà al veïnat. La majoria d’assistents en aquest Consell van proposar que se li atorgués el nom de “La Estacioneta”, tal com era conegut l’espai quan el Carrilet circulava en superfície i hi havia un baixador del ferrocarril, com una manera de preservar la memòria i el patrimoni del barri. A hores d’ara, la comissió del nomenclàtor encara no s’ha pronunciat sobre la proposta.

Mentre tant, el futur “bosc urbà” segueix sent un solar tancat. El veïnat, mitjançant Som Santa Eulàlia, segueix demanant que s’obri ja l’espai. Si el decret de sequera vigent no permet encara plantar-hi algun arbre, com a mínim podria ser ja utilitzat pel veïnat, apropiant-se així d’un lloc que és de caràcter públic.

Quan la memòria d’en Jaume Botey i Vallès es fa actual

Dilluns 15 d’abril al vespre, en una sala de lA Tecla Sala plena, es va presentar Cultura de Pau. El llegat de Jaume Botey i Vallès, un recull de treballs publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i l’Associació Llegat de Jaume Botey i Vallès i coordinat per Joan Camós i Cabeceran.

Poder reflexionar sobre la cultura de pau en els temps actuals no és una petita cosa. Els mitjans van plens de notícies de guerra i, potser el més significatiu, de crides a incrementar la despesa militar i la producció d’armes per, segons diuen, preparar-nos per un possible escenari de guerra.

El llibre comença amb una frase d’en Jaume Botey: “No hi ha res més reaccionari que creure que no hi ha res a fer” i, de fet, totes les intervencions dels  autors dels treballs recollits en el llibre, van girar al votant de la idea, segons explica Joan Camós, que “per fer front a la cultura de guerra cal conèixer, treballar, desenvolupar, implicar-se i lluitar per fer possible la cultura de pau”.

El volum, s’obre amb un article del mateix Jaume Botey, escrit el 1995, sobre la educació per la pau i el desenvolupament a les escoles de persones adultes. Hi destaca l’educació com a fet polític, i planteja la necessitat de coherència entre paraules i fets, en un context en el que es considera insostenible l’actual situació mundial. També es fa esment de la existència d’un magma de persones, grups, petites institucions que, des de diferents àmbits, assumeixen com a propis valors de pau, d’antimilitarisme, de solidaritat, de feminisme, d’acollida a la immigració, etc. que expressen que un nou món no només és possible sinó que comença ja a ser, d’alguna manera, una realitat.

A continuació, Maria Villanueva, que va compartir amb en Jaume Botey despatx a la facultat del professorat, va voler destacar-ne la coherència i la implicació d’en Jaume Botey com a educador, com a polític i com a activista social.

En el llibre, l’Enric Vilaplana, també professor de pedagogia, fa un repàs exhaustiu als escrits d’en Jaume Botey sobre la cultura de pau, publicats en diversos moments entre 1999 i 2017, que inclouen reflexions sobre la guerra d’Irak o el paper d’Estats Units com a superpotència, tot i acabant valorant l’esperança com a valor i com a part d’una utopia activa que acompanya a l’acció necessària.

Pere Brunet, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, explicava tot de dades sobre el negoci de la guerra i la xarxa d’interessos de poder real que actuen més a menys a l’ombra, malmetent en despesa armamentista, recursos que caldria destinar a fer front a la crisi climàtica o a la justícia global.

A partir d’algú que va ser un dels primers objectors al servei militar que va participar des de l’inici en el grup que va treballar a Can Serra al costat d’en Jaume Botey des de 1975, Martí Olivella, que forma part de diversos col·lectius com “Aturem la Guerra”, va fer un petit repàs al seus més de cinquanta anys de recorregut compartit en militància pacifista. També va esmentar com calia anar des de l’objecció a la defensa militar, al concepte d’autodefensa no violenta. En Martí Olivella, al costat de la Gabriela Serra i de la Llum Mascaray, va protagonitzar aquest febrer una vaga de fam de quinze dies per exigir al govern d’Espanya la fi del comerç d’armes amb Israel.

Tica Font, que fou la primera directora del Institut Català Internacional per la Pau, va fer un breu recorregut sobre la trajectòria de l’OTAN en els darrers anys i com, des de la caiguda del mur de Berlin i el final de la guerra freda, les diverses intervencions a la ex Iugoslàvia, a l’Afganistan a Síria o a l’Irak, configuren una nova OTAN que pot intervenir a qualsevol racó del món i són també l’expressió de les tensions produïdes pels canvis de les relacions de força polítiques, econòmiques, tecnològiques i militars entre diverses potències com ara els Estat Units o la Xina. Ucraïna, i també Palestina caldria emmarcar-les en aquests context geopolític gens engrescador.

Finalment, Cècile Barbeito, investigadora de la Escola de Cultura de Pau, va centrar la seva participació en recordar la relació d’en Jaume Botey amb el món educatiu, des de l’Institut Torres i Bages de l’Hospitalet fins a l’UAB, i el lligam amb el seu activisme de pau. La educació de pau és, segons va explicar Cècile Barbeito, un dels eixos de tota la seva trajectòria.

Un curt col·loqui va tancar l’acte, farcit d’emocions per la actual situació, i de voluntat de recollir el llegat de l’acció, el pensament i el treball d’en Jaume Botey en la cultura de pau, en el diàleg i la implicació social i política, un llegat que ja és patrimoni  viu, i que continua sent molt present en la nostra ciutat i en bona part de l’activitat del veïnat dels diferents barris.

Tot un gran repte per a la supervivència de l’Hospitalet davant la sequera que pateix la ciutat. Els grups polítics demanen la creació d’una ordenança d’usos d’aigua. Encara es perden cada dia 18.000 litres per fuites a les infraestructures.

Una moció de En Comun Podem i amb el suport de tota la resta de grups a excepció de Vox, que ha votat en contra , i PP que s’ha abstingut,  insta el govern municipal de l’Hospitalet a dur a terme una auditoria tècnica del servei d’aigua municipal, amb l’objectiu de reduir les pèrdues i millorar el percentatge d’eficiència hídrica, com una lluita contra la sequera i el canvi climàtic que pateix el planeta i també la ciutat.

El text de la moció és molt clar i considera que la sequera que patim no és una situació excepcional i puntual, sinó que la crisi climàtica i l’acció humana han fet que ens trobem davant d’un escenari que preveu una reducció significativa de l’aigua disponible a llarg termini.

Una demostració que la ciutat també pateix aquesta situació apareix en un article de José Luis Casanova: “També canvia el clima a L’Hospitalet?” al qual es fa referència a la moció, on s’aporten les dades del període 1958-1998. La temperatura mitjana anual de la ciutat en aquests anys va ser de 16,2º i la precipitació anual de 594 l/m2. Si ho comparem amb el període que va de 2013 a 2022 la temperatura mitjana ha estat 17,42º i la precipitació de 385 l/m2.

“La sequera no només impacta sobre el règim de pluges i el cabal dels rius, sinó també sobre el conjunt dels elements del nostre entorn que condicionen els ecosistemes i les condicions de vida, especialment en la nostra regió mediterrània i en concret en la conca Ter-Llobregat”, és una de les reflexions que argumenten la moció.

Conservació del patrimoni natural.

El ple municipal ha aprovat la creació d’una ordenança d’usos de l’aigua en situació de sequera i destinar partides pressupostàries destinades al manteniment i a les inversions en les infraestructures hídriques que són de  competència local. Els grups polítics demanen també fer  campanyes de sensibilització sobre el consum responsable de l’aigua.

Novament, i des d’aquesta moció es demana al govern municipal la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat de L’Hospitalet. Alhora, es reclama la protecció dels espais agrícoles (pràcticament desapareguts), millorant l’aprofitament de l’aigua de la pluja cada cop més escassa, i invertir en infraestructures que garanteixin l’aprofitament d’aigües regenerades, com el reciclatge d’aigües grises, entre altres mesures.

Cada vegada, sobre tot a l’estiu, és necessari impulsar espais a la ciutat considerats com a refugis climàtics on es tingui en compte l’excepcionalitat i l’adaptació a les restriccions en l’ús de l’aigua. Es parla d’espais oberts, accessibles per a tota la població, i que no depenguin d’aires acondicionats o d’altres aparells per a mantenir una temperatura òptima.

Suport econòmic als ens locals

Des de la moció, es demana tant a la Generalitat com a la Diputació suport econòmic per als ens locals que reforcin tant els programes relacionats amb la millora de les infraestructures hídriques locals, com l’abastament d’aigua al conjunt del territori i la màxima eficiència de les xarxes.

El debat de la sequera és tant important que els grups municipals que han aprovat la moció han instat el Govern de la Generalitat a suspendre la tramitació de planejaments urbanístics locals o supralocals associats a la implantació d’activitats turístiques que suposin un consum d’aigua que faci inviable les necessitats hídriques del sector primari i de l’industrial.

Per tot això, la moció proposa la creació d’una taula de diàleg amb el sector turístic on s’acordin restriccions del consum d’aigua. I també crear mecanismes de transparència que permetin conèixer de manera precisa el consum d’aigua dels establiments hotelers.

També es busca per mitjà d’aquesta moció, implementar certificats d’eficiència hídrica del sector turístic que fomenti mesures concretes com la instal·lació de dipòsits pluvials, plans d’eficiència i renovació de calderes, recuperació i reutilització d’aigües grises, prohibició d’omplir banyeres i jacuzzis, instal·lació de dutxes per polsador i temporitzadors (com s’ha fet als centres esportius).

En el transcurs del debat, el PSC ha fet esment a les actuacions per millorar l’estalvi d’aigua i s’ha referit a un fet molt substancial: s’ha comentat que les fuites en les infraestructures ciutadanes eren fins al gener passat de 127 metres cúbics diaris i que ara només són de 18 metres cúbics. La veritat és que malgrat l’esforç, la ciutat encara perd en fuites, fonamentalment subterrànies, 18.000 litres d’aigua cada dia. Si és té en compte que els hospitalencs gasten 139 litres per dia i habitant, les pèrdues suposen el consum diari de 129 persones. Sembla poc, però és un capital notable en temps de sequera.

Els arguments de la moció han estat suficients perquè els 13 regidors socialistes, els 4 d’ERC i els 3 dels Comuns hagin votat favorablement, mentre que el PP, com ja hem avançat, s’ha abstingut i VOX ha votat en contra, argumentant que la sequera és una condició habitual del clima mediterrani.