La oposición, encabezada por ERC, PP y En Comú Podem, logró en el pleno municipal de octubre que prosperara por unanimidad una moción en la que se acordó instar al consejo de administración de La Farga, SA a que los medios de comunicación de l’Hospitalet, dirigidos por Óscar Sánchez, promuevan activamente, dentro de los planes de cobertura electoral, la realización de un debate en la televisión pública local

En las dos últimas elecciones locales la alcaldesa Núria Marín se ha negado a participar en los debates y la oposición ha logrado que se apruebe por unanimidad una moción para reparar esa “anomalía democrática”

A la empresa municipal La Farga, S.A., responsable de los medios de comunicación públicos de l’Hospitalet, se le acumula la faena. A la decisión, de nuevo, de reabrir la emisora municipal de forma inmediata por internet, se une ahora que también tendrán que retransmitir por televisión debates electorales. Unos debates que hace más de ocho años que no se celebran en la ciudad por la negativa de la alcaldesa, la socialista Núria Marín, a participar junto al resto de cabezas de las listas electorales que se presentaron en 2015 y en las últimas de mayo de 2023.

La oposición, encabezada por ERC, PP y En Comú Podem, logró en el pleno municipal de octubre que prosperara por unanimidad una moción en la que se acordó instar al consejo de administración de La Farga, SA a que los medios de comunicación de l’Hospitalet, dirigidos por Óscar Sánchez, promuevan activamente, dentro de los planes de cobertura electoral, la realización de un debate en la televisión pública local entre los cabezas de lista en las próximas elecciones municipales, así como que la dirección promueva debates periódicos en las distintas plataformas de medios municipales que existen o puedan existir, refiriéndose a la reapertura de Ràdio l’Hospitalet, que ha vuelto a ser aprobada, como ocurrió hace ocho años y, sin embargo, el equipo de gobierno encabezado por Marin ha hecho caso omiso. Puede que ocurra lo mismo con esta moción.

Anomalía Democrática

Para la oposición, que la televisión pública de l’Hospitalet no organice debates en los útlimos ocho años “es una anomalía democrática a la hora de ofrecer a la ciudadanía la confrontación de modelos y propuestas”. Esta circunstancia ocurre en la segunda ciudad de Cataluña “a diferencia de lo que se ha producido en la práctica totalidad de los municipios del entorno de l’Hospitalet”. Para la oposición, que goza de mayoría en el pleno municipal, “creemos que una de las funciones de los medios de comunicación públicos es precisamente la de ofrecer este debate para que la ciudadanía pueda ver las personas que se presentan a la alcaldía de la ciudad, contrastando sus propuestas”.

La lista de municipios que celebran este tipo de debates es largúisima en el área metropolitana y en el resto de Cataluña. Y no solo emiten debates municipales, sino también en las elecciones autonómicas, generales y europeas. Veremos si la televisión municipal se estrenará en la próxima contienda electoral, la que se celebrará el 9 de junio para renovar el Parlamento Europeo. La oposición en l’Hospitalet argumenta que “si verdaderamente queremos una ciudad activa y participativa, la televisión pública local es una herramienta esencial para alcanzar estos objetivos”. Por esa razón, consideran que celebrar este tipo de debates, además de “mejorar la calidad democrática del proceso electoral, contribuirá a incrementar la conciencia de pertenencia a la ciudad, el conocimiento de los asuntos públicos y la implicación de la ciudadanía en su resolución”.

La asociación Foment de la Informació Crítica (FIC) de L’Hospitalet, editora de esta revista digital, presentó en mayo pasado en el Colegio de Periodistas de Cataluña, el libro que ha editado con el título “Ràdio l’Hospitalet: La comunicació perduda. L’emissora que l’Ajuntament va obrir fa 40 anys i va tancar fa una dècada, com si fos seva”. En ese acto, además de reivindicar la reapertura de la radio municipal de forma inmediata en cumplimiento de la legalidad, puesto que en 2015 el pleno del Ayuntamiento lo aprobó por mayoría, los representantes de FIC señalaron en la Casa de los Periodistas de Catalunya como síntoma de escasa salud democrática y una libertad de expresión menguante el hecho de que el resto de ayuntamientos catalanes hayan mantenido sus radios como servicio público mientras la segunda ciudad de Cataluña y séptima de España la mantiene cerrada.

Incoparecencia de la alcaldesa a varios debates

Otro de los hechos que FIC destacó en tan señalado lugar como “síntoma de falta de calidad democrática en l’Hospitalet es la incomparecencia de la alcaldesa Núria Marín a varios debates como candidata a la reelección por el PSC en las eleccioines del 28 de mayo”. Uno de ellos fue el organizado por Espai de Ciutadania, coordinadora de entidades de la ciudad, y otro fue el ciclo de entrevistas realizadas por FIC durante los meses previos a mayo de 2023 a los diferentes candidatos a la alcaldía de L’Hospitalet, que debía culminar con la actual alcaldesa el 4 de mayo. Ambas negativas a participar por parte de Marín, según la opinión de FIC, demuestran “un menosprecio hacia las entidades de la ciudad y a la propia democracia, que se sustenta precisamente en el debate de las propuestas e ideas. “La incomparecencia de la candidata del PSC no le ha supuesto ningún coste, ya que confiaba, como se demostró, en las enormes redes de clientelismo establecidas y la despolitización manifiesta después de 44 años en el poder”, que le dieron la victoria, aún perdiendo la mayoría absoluta, merced a la escasa participación electoral del 52%.

FIC suscribe íntegramente el documento conjunto de la Federación de Asociaciones de la Prensa de España (FAPE) y la Asociación de Directivos de la Comunicación de España (DIRCOM) en defensa de la verdad en escenarios electorales y que “la próxima ley electoral incluya la obligatoriedad de celebrar debates electorales entre los candidatos”. También la asociación debatirá próximamente la propuesta para unirnse al movimiento que reclama un ODS número 18 en la Agenda 2030 en favor de una comunicación clara, ética y responsable. En definitiva, se trata del derecho a entender de todos, a generar confianza, un objetivo que acelerará de forma transversal los otros 17 ODS. Porque hoy en día el 68% de la población no distinguimos lo que es cierto de lo que es mentira y la pérdida de confianza en las instituciones va cada vez a peor.

Los agentes reclaman mejoras en muchos ámbitos, en seguridad, en las condiciones de trabajo y en los emolumentos

Que de las decenas de ciudadanos y ciudadanas que acudieron al último pleno municipal en el remozado salón de sesiones, los representantes de la Guàrdia Urbana fueran los más ruidosos, los que más silbaron, los que más levantaron la voz, pone de manifiesto el grado de indignación, desasosiego y nerviosismo que existe en el Cuerpo a consecuencia de los desencuentros con el gobierno municipal y los encargados de las negociaciones de la plataforma reivindicativa que presentaron hace ya unos cuantos meses.

El primer paso fue ponerse de acuerdo los delegados de los agentes (7 de UGT, 4 del SPL y 2 del SPC) para componer una mesa de negociación en torno a tres bloques que son considerados urgentes: la cuestión de la Seguridad del Cuerpo, las condiciones de trabajo y la reivindicación económica. Con posterioridad esos temas han sido llevados a la mesa de negociación con el ayuntamiento (allí están el director de servicios de la GU, el Jefe de la GU y el responsable de Recursos Humanos) donde se han planteado las distintas cuestiones sin que, hasta el momento, se haya llegado a ningún acuerdo. El día que la delegación de UGT nos informaba de la situación se había desconvocado unilateralmente la última sesión de la mesa negociadora sin que se fijara nueva fecha para retomar los temas.

El diseño de la plantilla de la GU de l’Hospitalet considera que debe haber, para cumplir con los servicios encomendados, 390 agentes. En estos momentos faltan entre 40 y 50 agentes en el Cuerpo, de modo que para el cumplimiento de los servicios que la ciudad precisa, el resto de agentes tiene que cubrir esas ausencias, lo que repercute necesariamente en la seguridad general en la que desarrolla su trabajo la actual plantilla. Al mismo tiempo, la GU se ha cansado de reclamar una mayor seguridad en las instalaciones reclamando una comisaría independiente de otros servicios (hoy se comparte con los servicios de Urbanismo, Espacio Público, Vivienda y Sostenibilidad entre otros), de modo que exista una total garantía de que el armero, las emisoras, los radares, todo el material sensible de la policía local esté debidamente custodiado. Por otra parte, la GU ha reclamado reiteradamente que se detalle un protocolo, hoy inexistente, que garantice el uso de otros instrumentos de seguridad como las pistolas Taser o las cámaras unipersonales que el Ayuntamiento adquirió en su día y que no se utilizan justamente porque faltan estos instrumentos (protocolo de uso y formación adecuada) que protejan convenientemente a los agentes a la hora de utilizarlos y que resulten estrictamente adecuados para la protección de los ciudadanos.

Por lo que respecta a las condiciones de trabajo, la GU reclama los recursos necesarios para una adecuada formación de los agentes en todo aquello que tenga que ver con la protección de sus derechos y de los ciudadanos, una inversión en recursos tecnológicos para rentabilizar su trabajo. En l’Hospitalet se siguen rellenando a mano las denuncias mientras que la mayoría de policía locales ya ha tecnificado los boletines y su trasmisión, del mismo modo que se reclama una centralización digitalizada de los datos (ahora, por ejemplo la comprobación de matrículas todavía se tiene que hace mediante las emisoras móviles de los vehículos) y colateralmente una flexibilización de los sistemas de vacaciones y permisos que ahora mantienen un régimen tan riguroso, que en lugar de facilitar el servicio de policía y control de los agentes, directamente lo entorpecen. Y al mismo tiempo reclaman un punto de atención en la uniformidad adecuada de los agentes que en estos momentos presentan numerosas carencias.

En lo que hace referencia a la reivindicación económica, los delegados se quejan del bloqueo de la negociación desde el pasado diciembre especialmente en lo referente a los días de especial penosidad (es decir, los días en que se cubren fiestas) y se quejan de que este año, por primera vez, se ha impuesto un calendario que ha roto la dinámica de otros años y que se encuentra recurrido judicialmente, a la vez que se mantienen los retrasos en las percepciones económicas de los servicios extraordinarios de modo que en muchos casos todavía no se han abonado las horas efectuadas de más en septiembre y octubre. Finalmente, los delegados de los agentes reclaman que se actualicen los complementos retributivos (como los pluses de nocturnidad, por ejemplo, que en muchos casos representan el 25% de la jornada habitual) que hace más de 20 años que no se actualizan, y que se homologuen con los que están cobrando en estos momentos, agentes de municipios de dimensiones parecidas como Badalona, Terrassa, Sabadell etc.

Pedimos a las fuentes informantes que se pronunciaran sobre dos problemas que se vienen arrastrando desde hace meses y que son del dominio público. El contencioso por el nombramiento del jefe de la GU, que está reclamado judicialmente y las acusaciones de descontrol en el absentismo de la plantilla. UGT sobre este último asunto insistió en que ha habido sistemáticamente esta acusación pero que, pese a que han reclamado datos concretos y elaborados, jamás se han presentado. Y aunque no justifican esa situación de absentismo importante la explican en muy buena parte por el clima de desánimo que se ha creado desde hace meses, por los envejecimientos de las plantillas que posibilitan jubilaciones regulares y por la ausencia de incentivos de modo que los nuevos agentes que se incorporan, en cuanto tienen una oportunidad acuden a otros municipios donde las condiciones son mucho mejores y el clima laboral menos angustiante. Para acabar de dibujar el clima existente no hay más que fijarse en el conflicto ocurrido con la elección prácticamente impuesta del nuevo mando de la GU al que prepararon una convocatoria a medida según las mismas fuentes.

Justo ayer, una nota de prensa del gobierno local daba cuenta de la renovación de la flota de la Guardia Urbana con 15 nuevos vehículos, que habían entrado en servicio hace más de un mes. La nota iba acompaña de unas declaraciones del teniente de alcalde de Seguridad, Movilidad y Recursos Humanos, Jesús Husillos que, si se contrastan con lo que opinan los agentes de la GU, resultan especialmente llamativas: “La seguridad es una prioridad para el Gobierno municipal. Con la incorporación de estos nuevos vehículos, no solo reafirmamos este compromiso y reforzamos los servicios de proximidad a los barrios, sino que incrementamos la apuesta de dotar con más recursos humanos, técnicos y materiales a la Guàrdia Urbana”. Sin comentarios.

La ciutat necessita la construcció de quatre escoles de primària i un institut. I la part més afectada es la del Nord.

L’HOSPITALET.- El fracàs escolar a l’Hospitalet està xifrat en un 30% de l’alumnat. La situació caòtica que pateix la ciutat influeix de forma directa en l’alumnat i també en el professorat. Un resum esgarrifós sobre la situació educativa a la segona ciutat de Catalunya.

Tot això ha estat denunciat en un informe realitzat per CCOO de l’Hospitalet i que va motivar l’aprovació d’una moció per part de tots els grups polítics de l’Ajuntament en l’últim ple municipal i on es va declarar la ciutat en situació d’emergència educacional.

Les darreres xifres conegudes de fracàs escolar a Catalunya se situen en un 16% que són, juntament amb Múrcia, la comunitat amb més abandonament escolar primerenc. El percentatge està molt per sobre tant, de la mitjana espanyola (13,9%), com de l’europea (9,3%). A l’Hospitalet, tal com hem esmentat anteriorment, se situa en el doble de tot el territori català.

L’Hospitalet és la ciutat amb una ràtio d’alumnes per classe molt per damunt de l’existent a la resta de Catalunya. Recentment, la consellera d’Educació, Anna Simó, va manifestar que la ràtio a tota la comunitat se situa entre els 18,5 i 19 alumnes per classe: a l’Hospitalet aquesta xifra frega, en el 91% dels grups, per sobre dels 20 que es converteix desprès en 22 y en barris com Santa Eulàlia van de 22 a 24 en la matricula viva.

“Aquesta és una situació que arrosseguem des de fa dos anys i mig i hem advertit totes les administracions, tant a la Generalitat com a l’Ajuntament de L’Hospitalet, que han d’intervenir cadascun en la seva competència”, diu Carles Nadal, responsable d’Educació de CCOO i un dels autors de l’estudi.

“Hem sol·licitat a la Generalitat, a través del Parlament de Catalunya, que flexibilitzi les condicions per construir una escola i a l’Ajuntament de l’Hospitalet que compri terrenys per construir escoles”, manifesta el dirigent de CC.OO. Segons aquest estudi, caldria aixecar quatre escoles d’una o dues línies, amb dues línies i un institut.

La zona més afectada per aquestes deficiències educacionals i on més greu és la situació és a la part nord de l’Hospitalet on el cent per cent dels grups escolars se situen molt per sobre de la ràtio amb 22, 24 i 25 alumnes per classe, que són exactament els barris més degradats, amb una major densitat de població i amb un percentatge de població migrada més important de tota la ciutat.

Des de fa dos anys i mig cap aquí, a l’Hospitalet s’ha passat de tenir 12 grups extraordinaris a tenir-ne 29 i el resum final és que 6 de cada 10 grups superen la ràtio.

A dia d’avui hi ha sis Centres del Pla d’urgència, cinc escoles i un institut que fa catorze anys que esperen ser renovades o construïdes de nou, donat que el seu procés d’edificabilitat roman caducat. S’han fet actuacions menors (escala d’emergència, finestres…,) però amb aquest ritme d’inversió trigaran deu anys a completar-se les reformes necessàries.

Segons Carles Nadal, responsable de CC.OO, es necessita una inversió de 100 milions d’euros en 4 anys (25 per any) per posar al dia la ciutat a nivell educacional partint de microcirurgies que es dotar a tots els centres que tenen sobreratios d’un o dos professors més que siguin reforç de l’escola.

Redacció

Este instrumento de la oposición municipal para mejorar la acción de gobierno amenaza con colapsar el funcionamiento del Ayuntamiento

El 94% de las mociones aprobadas por el pleno municipal, presentadas por los grupos municipales de oposición conjunta o individualmente en las últimas ocho sesiones, están todavía sin ejecutar, pese a que algunos acuerdos corresponden al pleno de septiembre, el primero en el que se aprobaron mociones. La mayoría de esas mociones corresponden a propuestas conjuntas o con adhesiones de otros grupos municipales y la evolución de las mismas hace ver que los diferentes grupos se esfuerzan por llevar al pleno propuestas previamente acordadas entre ellos que son las que suelen tener más éxito a la hora de ser aprobadas. Los grupos municipales con más concejales han presentado más mociones, pero el ritmo de propuestas de todos ellos y el gobierno en minoría socialista, hace prever una legislatura donde la carga de las mociones de la oposición vaya en aumento. Si el gobierno municipal no consigue desatascar la ejecución de las mociones de la oposición, la saturación y la paralización ejecutoria serán visibles en muy corto espacio de tiempo, lo que va a suponer un claro desgaste de la acción de gobierno en un mandato que se prevé ciertamente complicado.

La vorágine de mociones

En los ocho plenos municipales que se han celebrado en el actual mandato, excluyendo el pleno de constitución del pasado 26 de junio y el pleno ordinario de diciembre, los cinco grupos municipales que componen el Consistorio hospitalense han presentado un total de 64 mociones (18 de ellas conjuntas o con adhesiones de algunos grupos), de las cuales fueron aprobadas 28 (el 44%), otras 11 fueron aprobadas parcialmente (17%), una quedó sobre la mesa y el resto, 24 (el 37,5%), fueron rechazadas. En el pleno de Constitución no hubo lógicamente mociones de los grupos y tampoco en el de diciembre, por un acuerdo explícito de los grupos municipales para facilitar el debate en torno al presupuesto que se suele aprobar en esa sesión. Del conjunto de mociones aprobadas, hasta primeros de marzo únicamente figuran dos ejecutadas, según el control estadístico que la Secretaría General del Ayuntamiento tiene establecido en la web de la Sede Electrónica como rendimiento de cuentas. Ejecutadas (finalizadas, en lenguaje administrativo) quiere decir que o bien se ha hecho efectivo el acuerdo o se ha abandonado su cumplimiento. Este último es el caso concreto de la moción sobre Ràdio L’Hospitalet, que quedó sobre la mesa en el pleno de enero y que se llevó de nuevo al de febrero. El resto de mociones aprobadas, algunas de las cuales son de septiembre del año pasado, siguen todavía su curso según el balance estadístico de rendimiento de cuentas.

La jurisprudencia municipal sobre las mociones

Habría que precisar que las mociones que presentan los grupos municipales al pleno de cualquier ayuntamiento, según la práctica jurídica reciente (2019) tienen, según el texto del Magistrado en excedencia Santiago Milans del Bosch, en un artículo sobre Doctrina jurisprudencial que se incluye en el núm 51 de los Cuadernos de Derecho Local,  “una función de control y fiscalización de los actos de gobierno, competencia plenaria por excelencia… que persiguen la adopción de un acto administrativo que nacerá, si se obtiene la mayoría requerida para su aprobación”. En la misma línea, existen varios informes jurídicos (el del especialista en Derecho Administrativo, José Caballero, es uno de ellos) que avalan que las mociones aprobadas en los plenos municipales son de obligado cumplimiento y no “meros ruegos” de los partidos políticos cuya aprobación no es vinculante entre otras cuestiones porque, no darles curso y hacerlas efectivas, “no se apoya en sentencias, ni tiene validez jurídica alguna”, según este autor. Y, en última instancia, según el artículo 45.25 del propio Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales, cuando se refiere a los alcaldes o alcaldesas, determina que una de sus obligaciones es “Publicar, ejecutar y hacer cumplir los acuerdos del Ayuntamiento”, de manera que los acuerdos de las sesiones plenarias se convierten en acuerdos del Ayuntamiento en el mismo momento en que se producen, por la mayoría representativa que ostentan quienes las aprueban.

Cuando las mayorías de gobierno son absolutas, las mociones que se aprueban cuentan necesariamente con el beneplácito del equipo de gobierno y se suelen cumplir. El problema se produce cuando los equipos de gobierno no disponen de esa mayoría absoluta y son los grupos municipales de oposición los que, cuando logran ponerse de acuerdo, condicionan a la mayoría de gobierno para que se ejecuten propuestas que, de otro modo, resultarían imposibles. Si, al final, no se ejecutan los acuerdos, el derecho de representación de los grupos de oposición pierde todo su sentido democrático y la vulneración de los acuerdos que consigue en el pleno, pone de manifiesto las lagunas del sistema para que funcione correctamente y lo pone directamente en crisis. Afectando incluso a los contenciosos jurídicos que la sistematización de esa postura de incumplimiento podría acarrear a los partidos y a las arcas públicas.

Las mociones y los grupos municipales

En el caso que nos ocupa, se dan una serie de circunstancias que conviene destacar y que sirven para darle toda la importancia que tienen las mociones de los grupos municipales especialmente en los casos de gobiernos en minoría. 

En primer lugar, llama la atención el número de mociones presentadas en los seis plenos donde había acuerdo para ello, por encima de las 10 mociones de promedio, frente a las 8 mociones de promedio que se registraron en el mandato anterior cuando había mayoría absoluta del equipo de gobierno. Ello indica que pese a que las mociones son el único instrumento válido de la oposición para intentar influir sobre la gestión municipal en todos los casos, cuando el gobierno está en minoría este instrumento tiende a proliferar y ser más útil, por las mayores posibilidades de que sean aprobadas las mociones con el apoyo del conjunto de la oposición e incluso, en ocasiones, con el propio apoyo del gobierno.

En segundo lugar, cabe señalar que la mayoría de las mociones presentadas, o han sido conjuntas, o particulares de algunos grupos con adhesión de otros: 19 de las 64 (el 30%), y el resto, 45, presentadas individualmente por los cuatro grupos de oposición: 14, respectivamente, por ERC y el PP; 11 por Vox, y 6 por los Comunes. Las mociones conjuntas tienen un grupo que toma la iniciativa, de manera que en lo que llevamos de mandato han sido 80 las mociones en realidad propuestas: 27 por parte de ERC (13 conjuntas o con adhesión), 21 del PP (7 conjuntas o con adhesión), 19 de los Comunes (13 conjuntas o con adhesión) y 13 de Vox (2 conjuntas o con adhesión).

De estos datos se deduce que los grupos municipales más activos son los que tienen más concejales en la oposición: ERC y PP (con 4 concejales cada uno) y a continuación los Comunes (3 concejales) y Vox (3 concejales). Pero también que, dejando aparte las 35 propuestas de mociones conjuntas que han llevado a cabo los cuatro grupos de oposición (13 de ERC y de los Comunes, 7 del PP y 2 de Vox), las mociones presentadas individualmente han sido mayoritariamente rechazadas —23 frente a 13 aprobadas y otras 9 aprobadas con enmiendas o parcialmente.

Por grupos municipales, quien ha conseguido globalmente más mociones aprobadas de las presentadas individualmente ha sido ERC (8 aprobadas y 3 con enmiendas, frente a 3 rechazadas); a continuación el PP (4 aprobadas y 4 aprobadas con enmiendas, frente a 6 rechazadas), los Comunes con 1 moción aprobada y otras dos con enmiendas, frente a 3 rechazadas y finalmente Vox, con sus 11 mociones individuales presentadas, rechazadas por el plenario. Desde esta perspectiva queda claro que los grupos municipales de oposición si quieren ver sus mociones aprobadas y su trabajo de elaboración rentabilizado, deberían esforzarse claramente por conseguir mociones conjuntas o apoyos de adhesión, puesto que las mociones individuales no suelen obtener, mayoritariamente, resultados positivos.

Aunque eso no garantiza que las mociones aprobadas acaben teniendo éxito. Lo significativo de esas mociones es el tránsito que se produce entre su aprobación y su cumplimiento. En estos momentos, están en curso de ejecución un total de 36 mociones de las 38 aprobadas en este mandato, desde septiembre de 2023 hasta febrero de 2024. Y, teniendo en cuenta que los acuerdos concretos de la mayoría de esas mociones especifican plazos de ejecución, puede decirse que una gran parte de ellas rozan ahora mismo su incumplimiento. Por poner un ejemplo, aunque hay varios. La moción de enero para mejorar la participación ciudadana en l’Hospitalet, daba un plazo de un mes para constituir una Comisión de Trabajo para promover la modificación de los reglamentos orgánicos de participación ciudadana (ROPC). No se ha hecho. Otra moción aprobada en el mismo mes, la de la mejora del aparcamiento de la calle Pintor Sorolla en la que debía incrementarse la vigilancia policial en la zona y donde se proponía una reunión urgente con ADIF, también se ha incumplido. Ni existe más vigilancia policial, ni ha habido urgencia de ningún tipo. O la moción de noviembre pasado sobre los mercados municipales, donde se instaba al gobierno a presentar públicamente antes de finales de enero el Estudio de los Mercados Municipales incorporando sus análisis en el Plan Estratégico, tampoco se ha cumplido.

En realidad, hay concretamente 10 ponencias con plazos ahora mismo incumplidos y otras 26 con plazos indeterminados que están pendientes de iniciar. A este ritmo, cuando se cumpla el primer año de mandato, casi la totalidad de las mociones que se hayan aprobado estarán pendientes de ejecución, lo que representa un deterioro considerable del funcionamiento municipal.

L’Estaca tratará monográficamente en los próximos días cada una de esas mociones con plazos incumplidos y el resto de mociones aprobadas pendientes de ejecución.

Una taula rodona per commemorar l’efemèride posa de manifest la vitalitat del moviment

La Marea Pensionista de l’Hospitalet de Llobregat ha celebrat els seus primers deu anys d’estar al carrer. La  Marea va organitzar en el Centre Cultural del barri de Sant Josep, una exposició de fotografies que recollien les seves activitats al llarg d’aquests anys, I el 28 de febrer hi va haver una xerrada col·loqui en el mateix lloc a càrrec de Manuel Domínguez, com historiador i membre del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i de Prudenci Vidal, membre de la Marea Pensionista de Catalunya que va ser moderat per l’activista de la Marea, Miguel Mansergas.

En l’acte es va fer un recorregut per la història i les activitats de la Marea Pensionista. De fet, la Marea va aparèixer el 2014 com un producte del que va suposar el moviment conegut com a 15M i ha aconseguit mantenir un alt nivell de mobilització social. Cada dilluns, de cada setmana, de cada mes, son presents o al voltant de l’Acollidora a la Rambla o a la plaça de la Universitat a Barcelona. 

La Marea Pensionista es defineix com un moviment transversal al marge de qualsevol partit polític i de qualsevol organització sindical. És justament en aquest caràcter transversal i independent com expliquen la seva permanència i la seva capacitat de mobilització. De fet, la Marea va aparèixer com a tal com a resposta a  les retallades i als plans privatitzadors dels governs del moment, integrats en l’anomenat Pacte de Toledo. La seva consigna: governi qui governi les pensions es defensen defineix molt be el caràcter del moviment.

Construïdes des de baix, les Marees es coordinen a nivell d’Estat en la COESPE (Coordinadora Estatal de Pensionistes) en una estructura federal i descentralitzada que ha estat capaç de protagonitzar amplies mobilitzacions arreu de l’estat espanyol i manifestacions massives a Madrid en defensa del caràcter públic del sistema de pensions, i denunciant la bretxa de gènere que, també aquí, existeix.

Però la Marea Pensionista de l’Hospitalet no s’atura aquí. Com a part activa dels moviments socials també assumeix un paper protagonista en la defensa del sistema públic de salut. Cada dimecres es mobilitzen davant del Hospital de Bellvitge, de diferents CAPs o de l’antic hospital de la Creu Roja oposant-se a les retallades i a les privatitzacions en la sanitat pública.

En el col·loqui del 28 de febrer, en el que van estar presentes més de mig centenar de persones, era evident la vivacitat de les participants en la Marea Pensionista. Les intervencions des del públic i les paraules dels ponents feien evident la realitat d’un moviment capaç d’aplegar l’activitat de molta gent i de representar els interessos d’uns sectors socials més amplis del que representen avui les pensionistes. Molts anys de lluites i moltes experiències mantenen els afanys de seguir treballant per fer un altre món possible i continuar sumant aniversaris com aquests primers deu anys.

Foment de la Informació Critica (FIC) dedica el VII Cicle de Factoria d’Idees a reflexionar sobre la situació del feminisme a la ciutat que va ser capdavantera en aquest servei als anys 80

A l’Hospitalet no hi ha ni Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE), ni el Centre d’Atenció Integral de la Dona (CAID) disposa de memòries d’atenció dispensades i el protocol d’atenció vigent a la ciutat està signat per l’anterior alcalde, Celestino Corbacho, que va acabar el seu mandat a l’any 2008… “És una situació increïble i no sortim de la nostra sorpresa”, afirmen Laura Alzamora i Lluïsa Carmona, especialistes en aquesta temàtica. No hi ha dades desenvolupades d’aquests serveis des del 2005 i “ningú del govern municipal sembla necessitar-les”, afegeixen. “Igual és que les persones que estan atenent, tenen tanta feina que no els queda temps per a posar negre sobre blanc el nombre de dones ateses en un any”. I ja van 23 anys sense actualitzar el protocol d’atenció i sense dades. Un panorama desolador.

FIC ha convidat el proper 18 de març a un acte públic de reflexió sobre aquesta situació a Lluïsa Carmona, Laura Alzamora i Carmen Menchón, profesional dels serveis especialitzats d’atenció a la víctima a l’Hospitalet. Serà a l’auditori Tecla Sala a les 18 hores. Les especialistes que debatran es pregunten “com és possible que sent l’Hospitalet en els anys 79 i 86 del segle passat una administració amb respostes capdavanteres i adequades a aquests greus i estesos conflictes estructurals de la societat, en l’aquí i ara del segle XXI les dones de la ciutat estiguin en aquesta situació d’absoluta d’indefensió?”.

No hi han ni dades

I continuen les preguntes: Com és que l’ajuntament no té punts d’informació i atenció en tots els districtes? Què fan els serveis especialitzats d’atenció a la dona encriptats en els programes de serveis socials”. Ana Rodríguez, vicepresidenta de FIC i feminista, considera que “la violència contra les dones és clar, des del segle passat, que no és un problema social: és un problema estructural de la societat i ha de ser tractat com a tal des d’espais específics”

En paraules de Carmona i Alzamora, “la ciutat no pot permetre’s el luxe de pensar en reflexions sobre Feminismes del segle XXI perquè té problemes tan greus en el pla del concret, tenim a tantes dones desateses, que no podem fer una altra cosa que tornar als anys 80 del segle XX i reivindicar una atenció adequada per a les violències masclistes”. Les especialistes també constaten que “no sabem quantes dones son víctimes de violència masclista, perquè a la ciutat no hi ha registres ben estructurats”. Si que hi han registres parcials, de Mossos d’Esquadra, de Centres especialitzats de Barcelona ciutat, “que retornen una imatge molt descoratjadora de la situació de les víctimes de les violències masclistes a l’Hospitalet”, denuncien.

De ser capdavanters a estar a la cua

L’administració local de l’Hospitalet ha estat, des de l’inici de la nostra etapa democràtica, pionera en la posada en marxa de serveis específics per a cobrir i cuidar diverses necessitats de dones i homes entorn de la salut reproductiva. L’any 79 es va obrir el primer centre municipal de Planificació Familiar. L’administració local va donar resposta a aquesta necessitat social i ho va fer tenint en compte —i en col·laboració amb— l’ampli teixit d’organitzacions feministes de la ciutat que s’articulaven majoritàriament a través de les vocalies de dones de les associacions de veïns.

A la nostra història recent llueix amb llum pròpia el fet que a l’any 1979, l’ajuntament contracta el primer equip de planificació familiar: 2 metgesses, 1 infermera i 3 consultores, que posen en marxa dos punts d’atenció i informació sobre salut sexual i reproductiva de les ciutadanes i ciutadans de la ciutat. Un, en el barri de Santa Eulàlia, i un altre, en el barri Centre. Aquest servei va ser el primer que un ajuntament democràtic va posar en marxa a Catalunya.

A  principis dels noranta, l’administració local torna a prendre una iniciativa pionera i posa en marxa de nou un servei d’atenció multidisciplinària per a atendre les víctimes de la violència masclista: el CAID. Aquest equip està integrat per consultores, advocada, psicòloga i treballadora social, per a atendre i respondre a les necessitats diverses que tenen les víctimes de la violència masclista. Es va  situar en el barri de Santa Eulàlia.

Una moció d’ERC del passat octubre reclama que l’Ajuntament recuperi el “Poema de Joan Brossa” tal com el poeta el va projectar

L’HOSPITALET.- L’abandonament del patrimoni monumental de la ciutat està provocant la queixa permanent de les entitats i els veïns de la ciutat que tenen a prop alguns monuments que en el seu moment van ser paradigmàtics i que per la deixadesa municipal estan a punt de perdre tot el sentit que van tenir.

Com a conseqüència d’això, el passat 25 d’octubre del 2023, el Ple de l’Ajuntament va aprovar una moció d’Esquerra Republicana de Catalunya sobre el parc d’escultures públiques de la nostra ciutat, donat l’abandonament i la manca de protecció que pateixen i les queixes continuades de la ciutadania.

No és el primer cop que veïns i veïnes de la ciutat han cridat l’atenció sobre la manca de sensibilitat que demostra l’Ajuntament amb el patrimoni històric de la ciutat. Especialment quan es compara la cura que tenen ajuntaments de les ciutats del nostre entorn amb el seu patrimoni, en comparació amb el menyspreu que demostra el de l’Hospitalet.

La historia d’una ciutat es reflecteix també en els seus monuments. Els que nosaltres deixem, fins i tot els més actuals, es convertiran en la referència històrica pels futurs habitants de la ciutat. La tasca de les generacions actuals és enriquir-la i tenir cura de la que ja existeix, però molt poc es pot fer si ni tant sols coneixem amb exactitud el que tenim. I és que, malgrat es fa difícil d’entendre, l’Ajuntament no disposa de cap inventari del patrimoni escultòric que existeix a la ciutat i que hauria de ser motiu d’orgull ciutadà.

Per què diem que hauria?
Doncs perquè molts dels conjunts escultòrics de l’Hospitalet estan abandonats o, com bé explica el grup Municipal d’Esquerra Republicana, es traslladen de localització i, a continuació, s’obliden, perdent en moltes ocasions tot el seu simbolisme, el sentit i la sensació de proximitat, que els grups escultòrics tenen pel veïnat dels barris.

D’un ajuntament que menysprea el seu present artístic i monumental tampoc es pot esperar que sigui gaire diligent amb el patrimoni arquitectònic de la ciutat. Com exemples tenim el Castell de Bellvís, la masia de Can Rigalt, el conjunt fabril de la Cosme Toda, la bòvila de Can Batllori, Can Llopis, Can Trinxet, Can Gras, el Pont d’en Jordà… Ens cansaríem d’enumerar-los, i es que només cal veure amb quina situació es troba la mateixa façana de la Casa de la Vila, per veure el ínfim cas que se li fa a tot aquest patrimoni.

Si ens circumscrivim al patrimoni escultòric del barri Centre, per exemple, només cal fer una passejada pel barri per veure la deixadesa en que es troba l’abeurador del parc de la Remunta, cobert per plàstics negres, les edificacions de l’antiga caserna en estat deplorable i, si es fa una visita a la plaça Mare de Déu de Montserrat, ens podem trobar una petita escultura en situació de complet abandonament envoltada per excrements de gos i allà on hi havia un jardinet, un solar deplorable pel seu abandonament.

La moció d’ERC que demanava un inventari de les escultures públiques instava l’Ajuntament a executar un pla de xoc en termini de sis mesos, en el termini d’un any elaborar un inventari individualitzat que inclogui l’entorn de cada element, un protocol de neteja de les escultures i programes educatius que posin en valor els espais monumentals així com específicament una cooperació amb la Fundació Joan Brossa per recuperar en els sis mesos següents el projecte original del monument Poema de Joan Brossa i retornar les lletres apilades al seu entorn original, que també s’ha de reconstruir, com a rectificació de l’alteració patida que permeti respectar la voluntat de l’artista.

Pau Taxonera.

La inflexibilitat de la presidenta, obstaculitza el ritme de les sessions plenàries dels portaveus, regidors i representants de la societat civil, al tallar la paraula en le respectives intervencions.

Un moment d’un ple municipal.

L’HOSPITALET.- Durant la darrera sessió del ple municipal a l’Hospitalet del passat dilluns 26 de febrer es van apagar els micròfons dels regidors, gairebé tantes vegades com van intervenir, abans que acabessin de explicar tot el que volien. Que els micros s’apaguin automàticament vol dir que el que es parla un cop tancats, deixa de sentir-se a la sala i, el que encara és pitjor, deixa de ser recollit en l’acta de la sessió plenària. Que els que intervenen encotillats al ple municipal siguin els portaveus de tots els grups o qualsevol dels regidors, excepte l’alcaldessa —que gaudeix de les prerrogatives presidencials de les primeres autoritats municipals de les grans ciutats i, per tant, no té limitacions en l’ús de la paraula— respon a l’aplicació del reglament que regula els plens municipals i als acords que, al respecte, pren la Junta de Portaveus. És a dir, si les intervencions de tots els regidors tenen un temps acotat, és perquè hi ha hagut acord previ de la Junta de Portaveus que té un vot ponderat en funció de la força municipal que representa. Per això es produeix aquesta anomalia recorrent, que fa que ningú tingui possibilitats d’expressar-se amb tot el temps que li caldria, i impedeix un desenvolupament racional dels plens municipals perquè hi ha interrupcions
continuades que desconcentren el debat.

Aquesta aberració ha estat reconeguda per tots i cadascun dels grups municipals que ens han donat la seva opinió. L’alcaldessa no és la portaveu del grup municipal socialista sinó la presidenta del Consistori i del ple, i a ella li correspondria conduir la sessió de manera intel·ligent, evitant que hi hagi limitacions a la llibertat d’expressar-se, sense que això signifiqui de cap manera via lliure a l’hora d’abusar dels períodes d’intervenció. La realitat és que l’alcaldessa, segons els diferents portaveus, es limita escrupolosament pel seu propi interès a exercir el mandat estricte de la Junta de Portaveus i, per tant, a impedir que la immensa majoria de les intervencions puguin ser acabades, aspecte que tots els grups municipals de l’oposició, consultats per L’Estac, han criticat amb contundència.

En el ple del desembre passat ja es va aprovar amb el suport de tots els grups una nova instrucció que reforma el reglament del ple municipal en relació a la presentació i tramitació de les mocions, de manera que, depèn en exclusiva de l’acord dels grups municipals que es pugui acabar amb el caos i la rigidesa amb que l’alcaldessa Marín condueix els plens. El portaveu d’ERC, Jaume Graells, s’ha mostrat en aquest sentit favorable a reclamar en properes sessions de la Junta de Portaveus una modificació dels temps d’intervenció que permeti graduar raonablement les explicacions pertinents de tots els grups, així com una regulació més estricta del temps de defensa de les mocions, però ha aclarit que només depèn de la sensibilitat de l’alcaldia —inexistent, segons ell— que es puguin produir veritables avenços en aquest sentit.

Amb Graells ha coincidit Sonia Esplugas portaveu del PP, reclamant en concret que, en el cas de les mocions conjuntes, es pugui fer una defensa única per evitar repartir el temps entre els diferents grups com es fa ara, cosa que obstaculitza el debat i la defensa de les propostes. Per això, s’avindran en la propera Junta de Portaveus a millorar aquestes mancances. També Manuel Domínguez dels Comuns es va mostrar molt crític amb la manera de presidir els plens per part de l’alcaldessa i, tot i que considera indispensable una regulació del temps de les intervencions, pensa que en properes Juntes de Govern es pot establir un ampli consens per tal que s’evitin les continues interrupcions actuals. La majoria de portaveus van explicar també que darrerament havien forçat l’alcaldessa a cenyir-se al seu paper de presidenta del ple, evitant el que era habitual: la utilització del seu temps il·limitat per tancar els diferents
punts de l’Ordre del Dia donant la seva versió com si fos la portaveu socialista, sense possibilitat de rèplica. Aquest mecanisme de puntualització era sistemàtic, com apuntaven els diferents portaveus dels grups, com a resposta al portaveu d’ERC, antic regidor del seu propi grup en anteriors mandats i amb qui manté un distanciament especial.

Aquesta interrupció del temps necessari per explicar-se va ser específicament lamentable en el darrer ple, durant la intervenció del president de FIC, Joan Carles Valero, que només va tenir 5 minuts justos per exposar la proposta de l’entitat envers la reobertura de Ràdio L’Hospitalet i es va quedar necessàriament a mitges en la seva intervenció. Tots els portaveus dels grups d’oposició, VOX inclòs, han coincidit que
calia resoldre d’una vegada aquesta vulneració del dret a expressar-se sense la rigidesa del temps, especialment en el cas de representants de la societat civil, tenint en compte que les participacions d’entitats en les sessions plenàries municipals són molt escasses al llarg de l’any i que, per intervenir als plens, els seus representants han de passar uns filtres burocràtics feixucs i excessius. Alguns dels portaveus recordaven, per exemple, que l’alcaldessa acostuma a ser més flexible amb algunes intervencions de representants d’entitats, als quals ha deixat en ocasions acabar del tot la seva
intervenció perquè posaven en qüestió el govern de la Generalitat, mentre que, quan es qüestiona el govern local, resulta inflexible en el tractament dels temps, com va passar amb el portaveu de FIC.

De fet, amb l’acord dels quatre portaveus de l’oposició, la regulació dels temps de les intervencions dels propis portaveus i regidors, la manera com es distribueixi el temps en les mocions conjuntes o de grup i el respecte a les intervencions completes dels representants de la societat civil, quan hi hagin, haurà de quedar automàticament resolta si així ho decideix la propera Junta de Portaveus. El resultat serà ben visible —o no— durant el ple del mes de març previst pel proper dia 22 a les 10,30 h. del matí.

De tota manera, el vigent Reglament Orgànic del Ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet (ROPLE), ja contempla en el seu article 46.7 la possibilitat que “el règim d’intervencions regulat als apartats anteriors es podrà flexibilitzar en atenció a la importància o transcendència dels assumptes a tractar, si així s’acorda per la Junta de Portaveus abans de l’inici de la sessió”. Un criteri que l’alcaldessa menysprea sistemàticament i que la Junta de Portaveus o els mateixos regidors no han tingut en compte directament fins ara.

Per últim, volem aclarir que aquesta redacció s’ha posat en contacte amb el grup municipal socialista demanant l’opinió del seu portaveu al respecte, amb el silenci com a resposta.

Redacció.

Una moció en el darrer ple, acords sobre millores a dues escoles i un informe de CCOO posen, en primera línia, l’estat de crisi de l’ensenyament a la ciutat

Tots els grups municipals han donat suport, en l’últim ple municipal, a la iniciativa de CCOO perquè les administracions, Generalitat i Ajuntament, atenguin la situació d’emergència educativa en què es troben les escoles de la ciutat. La moció va ser presentada per PSC, ERC+EUiA i LHECP-C a la qual es van sumar després PP i VOX.

Segons el text, des de fa tres cursos la comunitat educativa denuncia la massificació en moltes aules de la ciutat, una situació que s’agreuja curs rere curs. Les aules d’infantil tenen 22 alumnes de mitjana, amb sobreràtios a la major part dels barris, i les aules de primària en tenen 25, per sobre de la mitjana de Catalunya.

A l’ESO també hi ha sobreràtios, per sobre de 30 alumnes per aula, a dues zones educatives i als centres concertats de gairebé tota la ciutat. Les aules dels barris del nord de la ciutat, on hi ha més centres d’alta complexitat i més necessitats de serveis públics de qualitat, són les que més pateixen aquesta saturació.

A més de l’augment de ràtios, molts centres educatius s’han vist en la necessitat de donar resposta a la demanda de crear grups nous, en concret 24 de primària i 5 de secundària. Això ha comportat “sacrificar” l’aula d’idiomes, de música, etc., reduint la qualitat de l’educació.

Segons la moció, la solució a aquesta situació requereix de mesures estructurals, com ara finançar adequadament l’educació amb l’equivalent al 6% del PIB i la reserva de solars per a la construcció de nous centres que calguin per donar resposta a aquesta demanda creixent i per acabar amb les construccions provisionals existents a la ciutat.

Mentre aquestes no es portin a terme, el text demana al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat que de manera temporal flexibilitzin els criteris mínims que han de complir els solars destinats a la construcció de nous centres educatius a L’Hospitalet i, a l’Ajuntament, que realitzi les actuacions de planejament urbanístic necessàries per disposar en el futur dels solars amb una superfície que respecti els estàndards mínims de qualitat.

La construcció d’una escola nova, segons la normativa, ha de fer-se en un lloc amb unes característiques determinades; ha de tenir uns requisits mínims. El problema és que no hi ha espais adients a cap dels barris de la ciutat, especialment als del nord, on precisament hi ha més necessitat de noves escoles i aules. “Es per aquest motiu que ens plantegem donar suport a la iniciativa de CC.OO. de demanar un canvi legislatiu, que no és la solució del problema, però permetrà atendre la situació d’emergència”, diu la moció.

El text també demana a l’executiu català que doti els centres educatius de la ciutat, dels recursos necessaris per atendre la situació d’emergència actual i que reprengui amb la màxima urgència les obres de substitució dels centres construïts durant la dècada dels 70 i inclosos en el Pla d’urgència.

La comunitat educativa denuncia la inacció de les administracions davant la massiva arribada de població a l’Hospitalet durant els darrers anys. La segona ciutat de Catalunya compta actualment amb uns 293.000 habitants, dels quals prop del 28,5% són estrangers i un 40% nascuts fora de l’estat espanyol. En la darrera dècada, la població migrada ha crescut un 70%, passant de menys de 50.000 habitants a prop de 83.000, segons dades de l’Ajuntament. I amb barris amb una densitat de població d’uns 60.000 hab/km² de mitjana. Entre els barris més poblats hi ha La Torrassa, Collblanc, Les Planes, La Florida i Pubilla Cases. En una propera entrega incorporarem les dades de l’informe elaborat per la Federació d’Educació de CCOO i les propostes de treball sobre la situació d’emergència a la ciutat.

Al mateix ple van ser aprovades dues mocions per demanar, una, un pla director per a la reforma intergral de l’escola Busquets i Punset i un Pla de manteniment exhaustiu de pintura de tot l’edifici; i l’altra per a la millora de l’escola Asuiàs March. Famílies, nens i docents de les dues escoles van ser presents a la sala de plens de l’Ajuntament.

Fa uns dies, No Més Blocs, una de les plataformes veïnals més actives a la ciutat, denunciava a X (abans conegut com Twitter) un cas de compensacions urbanístiques que podria ser sorprenent, si no fos força habitual en la pràctica de la autoritat urbanística de l’Hospitalet.

Ara fa un any, al març de 2023, el Ple municipal va aprovar una Modificació Puntual del Pla General Metropolità, autoritzant al centre comercial Granvia2 a incrementar la seva superfície en 9.100m 2 , construint una altra planta a l’edifici actual. Com a concepte d’aprofitament, el municipi ha de rebre la quantitat de 11’8 milions d’euros i com a compensació, s’haurien d’habilitar 5.000 m 2 de zona verda
als barris de Bellvitge i Les Planes.

El gener d’enguany va anunciar-se que la Comissió de Territori de l’Àrea Metropolitana va donar llum verda a aquesta Modificació Puntual. Tot i així, a hores d’ara aquesta decisió no ha aparegut publicada al DOGC. Fins aquí hi ha un parell de coses sorprenents. La primera, que el municipi cobri prop de 12 milions d’euros per una requalificació urbanística. I, la segona, que la compensació per l’increment de sostre edificat i comercial al barri de Santa Eulàlia es permuti amb la planificació de zones verdes a diferents barris.

A Bellvitge es dona el cas que, en un dels solars previstos en la permuta com a futura zona verda, s’està fent una intervenció que es pot considerar escandalosa, per construir un aparcament de vehicles. Concretament, es tracta de l’espai entreel carrer del Prat 18-52 i el de la Mare de Deu de Bellvitge 224-164. En els voltants del barri de Bellvitge, just en una de les zones que serien afectades pel projecte del PDU Biopol, hi ha encara més desgavells urbanístics o possiblement alguna il·legalitat. En concret, en t terrenys situats al costat de l’ICO, de l’hospital Duran i Reynals, s’està construint una nova seu del servei
d’emergències mèdiques. També aquí, segons destaca No Més Blocs, apareix més d’un dubte. Just quan s’està construint l’edifici del SEM, des de l’ICO es licita un contracte de manteniment de zona verda, en el terrenys del pàrquing del futur SEM.

En la mateixa àrea, sota el Tanatori, existeix des de fa ja uns anys un pàrquing de camions en el que hauria de ser un parc urbà. Aquest pàrquing, de gestió privada, opera sense cap mena de llicència, tot i que en les últimes setmanes sembla que, des de la primera tinència d’alcaldia, s’intenta trobar la fórmula per dotar el pàrquing d’alguna cobertura legal, a l’espera d’una possible aprovació futura del PDU biopol-granvia.

Aquests pocs exemples de la pràctica urbanística habitual a l’Hospitalet segurament permeten entendre millor la realitat actual d’una ciutat víctima de l’especulació i que concentra en poc més de 12km 2 més de 275.000 habitants censats amb un dèficit important de verd urbà, de parcs i de serveis.