Hacía muchos años que una manifestación de esta magnitud de protesta vecinal, no se veía en las calles de una ciudad que está diciendo basta

Más de 3000 vecinos de l’Hospitalet han salido a la  calle en manifestación en protesta por la inseguridad y el incivismo que vive la ciudad. La protesta también fue seguida por personas del municipio colindante, Esplugues. De hecho, la protesta se inició en la Plaza de la Bòvila, punto fronterizo entre ambos municipios. (Foto de Portada: Instante de la manifestación en la plaza de la Bòbila-Mané Espinosa. La Vanguardia).

La manifestación recorrió durante casi dos horas diferentes calles del barrio de Pubilla Casas y acabó en las puertas del Ayuntamiento de l’Hospitalet donde se pudieron escuchar gritos aislados de: Alcalde dimisión!!! David Quirós optó por entrevistarse con algunos de los organizadores —tres representantes — que le pidieron que saliera a la calle para escuchar el manifiesto que se iba a leer, redactado por los organizadores de la convocatoria.

A la manifestación, que inicialmente fue convocada por vecinos y comerciantes de Pubilla Casas, se sumaron también, durante la marcha, ciudadanos de otros barrios porque el problema no es exclusivo de Pubilla Casas y Can Vidalet sino que afecta a todo l’Hospitalet.

La manifestación iba encabezada con una gran pancarta en la que se podía leer: “No a la inseguridad y al incivismo en l’Hospitalet y Esplugues”. También había pancartas en menor formato con frases todas que hacían referencia a la situación de abandono que sufren estos barrios: ¡Collblanc Presente! ¡Solución para la Guardia Urbana ya! Frase referida a la situación de conflictividad que se vive en ese cuerpo policial, y donde existe, según el gobierno local, un alto nivel de absentismo. Sobre todo hay una absoluta falta de agentes en una ciudad que supera los 300.000 habitantes reales.

En el último barómetro municipal, el 38,3% de los vecinos de l’Hospitalet de Llobregat consideraba que la inseguridad era el principal problema de la segunda ciudad de Catalunya, la cifra más alta desde el año 2012. Y esto no ha parado de aumentar progresivamente en los últimos años y meses, según las últimas cifras oficiales.

En la protesta han estado presentes y han dado su apoyo los representantes de todos los grupos municipales de la oposición: ERC, Comuns, PP y Vox. Los organizadores han insistido en dejar claro que se trataba de una manifestación “vecinal” y “apolítica” sin ninguna consigna partidista, ni banderas. Ante la aparición de una bandera española, justo cuando los manifestantes se encontraban en la puerta del Ayuntamiento, se han escuchado gritos de “fuera, fuera” por parte del grueso de los concentrados.

El deterioro de las barriadas se viene sufriendo desde hace meses y la asociación de comerciantes de Pubilla Casas y Can Serra ya lo manifestaron ante el pleno municipal en un par de intervenciones que hizo una representante de ese colectivo. “Existe mucho incivismo e inseguridad. Hay robos, fiestas en la calle cada día, como ocurre en otros sitios de la ciudad y no podemos descansar” dicen algunos vecinos de la barriada de Can Vidalet en Esplugues.

Las redes sociales han contribuido a la organización de esta protesta porque desde hace meses los vecinos y comerciantes mantienen una red de wasapp donde se vienen compartiendo hechos delictivos o problemas de convivencia que, de este modo, de forma coordinada, permite alertar a la policía de la situación.

“Queremos vivir en una ciudad digna. Queremos más seguridad. Reclamamos a todas las administraciones que nos den soluciones y amplíen la presencia policial en las calles para que den más seguridad a nuestros barrios y podamos salir tranquilos por las noches”, ha manifestado Abraham Lobo, uno de los organizadores. También ha habido denuncias reclamando la modificación de las leyes que permitan actuar contra los delincuentes reincidentes”.

Abans de l’estiu ja s’havien aprovat autoritzacions per tres residències estudiantils, mentre que el govern es fa el sord davant la moratòria que reclama l’oposició

Tres nous hotels seran construïts a Collblanc després de concedir-los la llicència d’obres a través d’un decret d’alcaldia. Abans de l’estiu ja es van autoritzar tres residències estudiantils amb la protesta de l’oposició municipal i les entitats del barri, i ara es permeten més places hoteleres per a una zona que necessita més habitatge públic i menys especulació immobiliària.

Els tres hotels estaran ubicats al carrer Sort (just on existia la fàbrica de Naipes Comas que es va cremar al 2022), al carrer Llança i al carrer Torns, solars que ara estan buits i nets. En total es construiran 36 apartaments, sis habitacions dobles i dos estudis en els nous equipaments turístics.

Aquest estiu, l’ajuntament de l’Hospitalet va aprovar la suspensió per un any de les llicències d’apartaments turístics. Amb anterioritat, al novembre de l’any passat també es va acordar la moratòria per a la construcció de nous pisos turístics, hostals, pensions i albergs de joventut.

Tot i això, hotels, hotels d’apartaments i residències d’estudiants queden fora d’aquesta regulació. Segons van explicar a El Periódico fonts municipals “en el cas que s’hagin concedit (o es concedeixin en el futur) llicències per algunes de les modalitats turístiques suspeses és perquè el promotor va sol·licitar un certificat urbanístic amb anterioritat a la data de la suspensió, certificat que té una vigència de sis mesos”. És a dir, que, com que no estan suspeses aquestes llicències, mentre els titulars dels terrenys compleixin els requisits que requereixen aquests projectes, des del govern municipal no es poden bloquejar. No es poden bloquejar, naturalment, si es fan els sords davant la demanda social que comença a ser un clam a Collblanc. Coses més complexes s’han aturat quan els governants s’han atrevit i s’han donat compte que els seus predecessors vulneraven la voluntat de la ciutadania.

En conseqüència es tracta d’una nova jugada administrativa que no paralitza la construcció en un dels barris més densos de l’Hospitalet i de tota Europa. I on els veïns han explicat molt recentment la degradació que pateix el barri, exactament en un multitudinari ple del Consell de Districte, gairebé a la mateixa hora que l’alcalde Quirós estava signat el decret d’alcaldia que donava llum verda a la construcció de tres nous hotels.

ERC+EUiA ja ha denunciat la decisió de l’Ajuntament d’atorgar aquestes llicències per a la construcció de quatre nous hotels, tres d’ells al barri de Collblanc, “una zona que ja pateix greument les conseqüències de la turistificació”.

Jaume Graells, portaveu republicà, ha manifestat que: “és incomprensible que el govern municipal continuï aprovant projectes d’hotels i residències d’estudiants en un barri on els veïns i veïnes ja pateixen pressió immobiliària insostenible, la pèrdua del comerç de proximitat i l’expulsió de famílies i joves”.

“Per això demanen aturar immediatament la concessió de noves llicències hoteleres i de residències d’estudiants a Collblanc i establir una moratòria, d’almenys dos anys”, diuen els republicans, que consideren que s’han d’impulsar mesures concretes, com la prohibició dels pisos turístics, lloguers de temporada i d’habitacions a la ciutat, i exercir la inspecció activa dels lloguers turístics fraudulents, així com un pla de protecció del comerç local, que freni l’especulació i garanteixi el dret a viure al barri, i que tot això es faci conjuntament amb els veïns i veïnes a través d’un procés de participació obert a la ciutadania.

Jaume Graells conclou que “l’Ajuntament continua afavorint la turistificació i expulsant els veïns” i reclama al govern municipal més fermesa: “Collblanc no pot absorbir més hotels. Cada nova llicència és un pas més cap a un barri al servei del turisme i no de la seva gent. L’Ajuntament està traint els veïns”.

L’Hospitalet necessita una moratòria urbanística i un replantejament de la ciutat a molts nivells: habitatge, serveis sanitaris, zones verdes, rehabilitació d’edificis… fer una ciutat més sostenible. Aquesta va estar una de les conclusions compartides per Jaume Graells, d’ERC-EUiA, Sonia Esplugas, del PP i Manuel Domínguez, de L’Hospitalet en Comú Podem, participants en el debat organitzat per Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet (FIC) amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Democràcia celebrat l’any passat al Centre Cultural Tecla Sala.

Aquesta demanda, per tant, no és la primera vegada que es fa. El que es va dir concretament aleshores era que “L’Hospitalet necessitava una moratòria urbanística i un replantejament de la ciutat a molts nivells: habitatge, serveis sanitaris, zones verdes, rehabilitació d’edificis… fer una ciutat més sostenible”.

Els grups municipals van insistir-li al govern la necessitat de fer inversions, als barris i al conjunt de la ciutat, en zones verdes i en espais d’equipaments imprescindibles

A ningú se li escapa que el capítol d’inversions dels pressupostos municipals son una mena de brúixola de la capacitat d’intervenció pública sobre la realitat municipal. Suposa dedicar una part dels ingressos municipals per millorar equipaments, infraestructures, ampliar patrimoni i oferir serveis de qualitat a la ciutadania. Especialment en ciutats d’una densitat demogràfica aclaparadora i amb dèficits de sol, de zones verdes, d’equipaments, de serveis i d’infraestructures, encara molt més, com és el cas de l’Hospitalet.

La realitat que es va posar de manifest en el darrer ple, explica a bastament la realitat que vivim a la ciutat. En el punt sisè de l’Ordre del Dia es pretenia donar compta al ple municipal de l’annex d’inversions del pressupost municipal d’aquest exercici. Pel que van explicar els grups municipals, dels 37 milions inicials s’ha passat a un gruix de 104 milions d’euros pel 2025, dels quals més del 80%, a finals de setembre, quan s’obre el darrer trimestre de l’any, no s’han executat. Vol dir que en prou feines s’arriba al 16% del que estava pressupostat i per tant que una cosa son els propòsits i una altra cosa molt diferent el que s’aplica. És a dir, hi havia 104 milions per invertir en millores i només s’han gastat una mica més de 16 milions en els primers 9 mesos de l’any. Això, que podria semblar un senyal inequívoc de la incapacitat de governar que té l’equip del PSC local, no és res més que la sintonia amb la que s’adorna el discurs des de fa molts anys. La realitat és que al 2021 només es va invertir el 23% del que s’havia pressupostat, l’11% el 2022, el 25% l’any 2023 i menys del 20% el 2024.

Com van explicar els grups d’oposició, la credibilitat dels pressupostos d’inversió és nul·la hores d’ara: una cosa és el que es diu que es farà, i una de molt diferent el que s’acaba fent a final d’exercici, de manera que des de fa bastants anys —i aquest any tornarà a passar—l’Ajuntament de l’Hospitalet —que governa una de les ciutats de l’àrea metropolitana amb més necessitats de millores en la majoria d’àmbits— presenta a final d’exercici superàvit de comptes, que s’ha de dedicar necessàriament a retornar deute als bancs. Baixa el deute, és clar, però la ciutat es deteriora cada dia més. Fins ea punt que, en alguna de les intervencions, els grups de l’oposició van manifestar que arribarà un dia que l’Hospitalet tindrà problemes perquè acabarà l’exercici amb superàvit i s’haurà acabat el deute bancari.

La realitat és que fins a la data del donar compta al ple, no s’havia invertit res amb l’EMCA, per exemple, res amb les escoles bressol, res en climatització, res en patrimoni (Harmonia, Castell de Bellvís…), poquíssim en zones verdes, etc.

En aquest sentit, els grups d’oposició van esplaiar-se en remarcar la necessitat cada vegada més frapant, d’adquirir patrimoni necessari per els barris. Per exemple, no s’ha adquirit l’edifici de l’antiga Acadèmia Cultura que segueix tancat, del magatzem d’Olis Regàs a Santa Eulàlia, de les instal·lacions del Cinema Modern a Collblanc. No s’ha gastat ni un euro en arranjar les instal·lacions fabrils de Cosme Toda, ni les de Can Trinxet, s’ha abandonat la idea d’adquirir el local de l’Auditori de La Torrassa —que podria servir per altres activitats que no fossin les d’aplegar públic per espectacles—, etc.

Com que el punt no requeria votació, es va quedar simplement en l’exposició de mancances que posa de manifest la incapacitat del govern per fer polítiques actives. En un punt posterior es parlaria de l’adquisició recent de l’espai annex a la regidoria de La Torrassa. Però fins i tot en aquest punt l’oposició va explicar que la taxació era de 850.000 euros mentre que l’Ajuntament s’ha compromès a pagar 1.100.000. Tenint en compte que es tracta d’un espai qualificat com equipament i, per tant, amb dificultats de demanda comercial, podria fins i tot haver-se negociat per sota del preu de taxació. Però com  que el diner és públic…

ERC-EUiA va votar amb el govern i la resta de l’oposició es va abstenir, desconfiant que es defensi un nou hospital general de l’Hospitalet i s’impedeixi construir més blocs

Amb un discurs extens i especialment destinat a agrair al grup municipal d’ERC-EUiA haver votat amb el govern local l’aprovació dels estatuts i el conveni regulador del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, l’alcalde Quirós va tancar en el passat ple, el debat sobre la importància d’aquest instrument de planificació de la zona nord de la ciutat en l’extrem entre Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet, a l’àrea de Can Rigalt.

Tot i que no es va comentar el contingut del que s’estava aprovant —uns estatuts d’un Consorci i un conveni regulador— el tinent d’alcalde Alcaide va explicar la importància que l’Hospitalet formés part d’un Consorci que ha de tractar un pla director urbanístic de 70 Ha, on hi va el gran complex del Clínic de Barcelona i tot el sistema de mobilitat annex, però també el tractament urbanístic de tota la zona, majoritàriament en el terme municipal de l’Hospitalet i actualment molt degradat. Per decidir el què i el com de tota aquesta pastilla de 70 Ha de la zona nord de la ciutat, s’ha aprovat la regulació d’un Consorci on l’Hospitalet hi forma part, però també quatre administracions supramunicipals (La Generalitat i el Servei Català de la Salut, la Diputació i l’AMB), dos organismes oficials (el Consorci del Clínic i la Universitat de Barcelona) i els tres ajuntaments implicats (Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet).

La part del terme municipal de Barcelona està assegurada: allà hi va el complex sanitari; a la part d’Esplugues, molt minoritària, els enllaços de mobilitat. La gran pastilla urbana correspon a l’Hospitalet i és en aquesta pastilla on el tinent d’alcalde Alcaide va avisar al ple que l’espai públic només és un 25% del total, de manera que el 75% restant és de propietat privada i, per tant, susceptible de convertir-se novament en un espai idoni per l’edificació.

El consens que es va observar en els grups municipals d’oposició que van expressar la seva opinió era evident: no es pot renunciar a l’Hospital General de l’Hospitalet (sigui a la pastilla de Can Rigalt o a la zona propera on s’aixeca l’obsolet antic hospital de la Creu Roja) i, amb menys èmfasi, no es pot permetre més edificació: s’ha de preservar la totalitat de l’espai per zones verdes i equipaments.

Sobre aquest punt no hi va haver pronunciament específic del govern municipal. Sembla que no es vol renunciar a que la ciutadania de l’Hospitalet sigui atesa a la pròpia ciutat (però no és va aclarir si dintre de les instal·lacions del Clínic o en un Hospital General al marge) i no està clar que es renunciï a construir més habitatges perquè l’alternativa és exercir la moratòria edificativa i adquirir els terrenys per fer equipaments i zones verdes, i això no està gens garantit. Donaria la impressió que el govern municipal defensa formar part del Consorci per tal de convèncer als seus integrants que han de fer un esforç inversor per eliminar el terreny privat, però ni això s’ha explicat específicament, ni està gens clar que les institucions es vulguin comprometre a facilitar les necessitats de l’Hospitalet. Fins ara, la realitat posa en evidència que s’ha fet sempre totalment el contrari: beneficiar els interessos del poder econòmic i de la ciutat de Barcelona. I si no, només cal mirar l’exemple de la Fira de Barcelona.

De fet, la ciutadania hospitalenca fa mesos que reclama al govern una explicació sobre el que s’està coent al Consorci, sobre quins son els eixos sobre els quals es treballa en el Pla Director Urbanístic de la zona del Clínic. L’Espai de Ciutadania, una plataforma ciutadana que agrupa a una seixantena aproximada d’entitat de la ciutat (les més actives) fa gairebé un any va demanar al tinent d’alcalde Alcaide que expliqués a fons el que es projecte a Can Rigalt. Tot i que va mostrar la seva disposició, la compareixença s’ha perllongat de manera indefinida i ningú, tret del govern, té la més mínima idea sobre què es planteja per la seixantena d’hectàrees de l’Hospitalet en aquesta zona.

El que està clar és que, l’Ajuntament de l’Hospitalet, torna a ser molt minoritari en un Consorci on la gran part del territori sobre el que s’ha d’actuar correspon al nostre terme municipal i, el que no està gens clar és, que el govern municipal hagi posat sobre la taula, de manera decidida i amb caràcter irrenunciable, dues necessitats molt concretes: la construcció d’un hospital general per la ciutat i posar fre total a l’ocupació de més terreny lliure per construir més edificis d’habitatges, sigui de qui sigui la propietat de les parcel·les.

I molts ciutadans es temen que, en poc temps, el primer que es contempli a la zona siguin les grues de les constructores.

Els dipòsits pluvials son infraestructures imprescindibles en ciutats sobresaturades per l’asfalt, que impedeix l’absorció natural de l’aigua de pluja

Els Comuns de l’Hospitalet han denunciat la situació que pateixen alguns barris de la ciutat cada vegada que es produeix un episodi de pluges intenses com va passar el cap de setmana passat on carrers, locals comercials i aparcaments del Centre, Sant Josep i Bellvitge es van veure inundats, evidenciant la insuficiència de la xarxa del clavegueram i la manca de solucions.

Els Comuns proposen la construcció de dipòsits pluvials planificats a diferents punts de la ciutat perquè absorbeixin l’aigua de pluja en moments de màxima intensitat com passa a altres ciutats —Barcelona, per exemple— on l’existència de diversos equipaments d’aquesta índole eviten que els barris s’inundin.

Totes aquestes mesures, segons els Comuns, haurien d’estar incloses dins un pla per millorar i modernitzar el sistema de recollida d’aigües pluvials, especialment en els punts crítics, que són prou coneguts i on se centren normalment les inundacions.

Per a Manuel Domínguez, portaveu dels Comuns, “cal donar solucions i dur-les a terme” i afegeix: “des dels anys 90 es parla dels dipòsits pluvials però mai es concreten”.

“Les inundacions no són una fatalitat, són la conseqüència d´anys de manca de planificació i d´inversió en infraestructures”. I sentencia: “Els veïns no poden continuar patint pèrdues materials i angoixa cada cop que plou”. Pel portaveu, “tota aquesta situació és com a conseqüència del canvi climàtic que s’està produint, davant del qual hem de prendre mesures i adaptar la ciutat a aquestes circumstàncies”.

Un dels espais adequats per construir un futur dipòsit pluvial seria el Parc de les Planes, del qual es parla des de fa anys. Manuel Domínguez reclama tant a l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a l’Ajuntament de la ciutat que es projectin les obres de manera urgent perquè “podem tenir una desgràcia important a part de les pèrdues econòmiques que es puguin generar”.

Una de les ciutats que té molt avançada la solució a les pluges torrencials és, justament, Barcelona. Actualment compta amb 15 dipòsits condicionats:

A l’Escola Industrial (27.000 m³); a la Zona Universitària (105.500 m³); al carrer Bori i Fontestà (71.000 m³); a Dr Dolsa (50.500 m³); al Parc Central Nou Barris (14.000 m³); al Parc Joan Miró (55.000 m³); al Taulat (51.000 m³); a la Plaça Fòrum (800 m³); a la Fira M2 (1.600 m³); al carrer Urgell (14.800 m³); a la Riera d’Horta (65.200 m³)  i al Portal Firal (1.070 m³). Tots ells soterrats.

Alhora, hi ha un a Espinagosa (650 m³) semi-soterrat, i dos a cel obert, un a Diagonal Mar (17.500 m³) i un segon al Parc del Poblenou (1.400 m³)

Fa pocs dies, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat la construcció de 29 dipòsits pluvials nous. Per això, el consistori ha tramitat la reserva d’espais per a aquestes infraestructures, necessàries per millorar el drenatge de la ciutat i evitar abocaments a les platges en episodis de pluja. És una de les mesures previstes al Pla Clima per minimitzar els riscos d’inundacions, protegir béns i persones i salvaguardar l’ecosistema litoral i fluvial de la ciutat. Una cosa d’aquest estil caldria programar a l’Hospitalet per evitar el que cada vegada passa amb major freqüència.

La notificación obligó a suspender precipitadamente las actividade,s con el perjuicio ocasionado a los organizadores y la frustración del vecindario

La Asociación de Vecinos y Vecinas de La Florida ha denunciado la denegación por parte del Ayuntamiento de L’Hospitalet del permiso para un acto de celebración de la semana de la movilidad en el barrio. La comunicación denegando el permiso les llegó el mismo día que se tenía que realizar el evento, el pasado 19 de septiembre. (Foto: Un momento de las actividades que se realizaron el año pasado en La Florida)

La Asociación de Vecinos de La Florida, desde hace tres años, y con motivo de la celebración de la semana europea de la movilidad sostenible, celebra el “Parking Day” consistente en el corte de una calle del barrio durante un día para realizar diferentes actividades con el objetivo de concienciar a la ciudadanía sobre la necesidad de promover formas sostenibles de transporte —caminar, el uso de la bicicleta o el transporte público.

La solicitud del corte de calle fue registrada el pasado 8 de agosto y hasta el mismo día en que se tenía que realizar esta actividad, el 19 de septiembre último, no habían recibido respuesta. La denegación se efectuó por parte de la Regidoria del Districte afirmando que  “no vemos la idoneidad del acto, dada la complejidad y las fechas en las que se solicita”. La presidenta de la entidad, Julia Portal, ha manifestado a L’Estaca que “tuve que recorrer diferentes departamentos municipales e ir a la sede de la regidoria, porque nadie nos había contestado la petición que habíamos realizado.”

La entidad había solicitado el cierre al tráfico de la Avenida Masnou entre la calle Pinos y Ceravalls, desde las 10 de la mañana hasta las 19 de la tarde para ese día. La idea era realizar diferentes actividades: una muestra de entidades, talleres, una experiencia inmersiva con la instalación de una cúpula inflable, diversas estructuras de juego y otras propuestas que trataban de “promover la conciencia medioambiental sobre la ciudad, priorizando, de forma puntual, el uso del espacio público para las personas y no para el tránsito de coches”. Para estos actos estaba prevista asimismo la participación de Ecologistas en Acción, entre otras entidades.

También estaba previsto realizar una jornada comunitaria en la calle con una comida popular  —un arroz caldoso— para los vecinos. Y la participación de un vecino del barrio que se dedica a la escultura que nos iba a ofrecer un taller artístico con reciclaje de botellas de plásticode.

El acto se enmarcaba en la Semana Europea de la Movilidad, una iniciativa que busca “transformar temporalmente los espacios de estacionamiento en áreas públicas vibrantes” y cuyo objetivo es fortalecer la cohesión vecinal y “promover la sensibilización medioambiental, impulsando una reflexión colectiva sobre el uso del espacio público y la necesidad de priorizar formas de movilidad sostenibles”, según figura en la memoria técnica que adjuntaron a la solicitud.

La presidenta de la AA.VV. de La Florida ha manifestado que “el ayuntamiento deniega propuestas de organización ciudadana sin explicar los motivos. Es incongruente y lesivo, que la denegación del permiso llegue el mismo día en que se tiene que celebrar el acto”.

En los últimos tres años, la entidad del barrio ya había  organizado actos de este tipo donde se organizaban charlas, debates, actividades infantiles, manualidades, exposiciones…en definitiva diferentes espacios de encuentro para tejer redes comunitarias

El ayuntamiento se niega a reformar el viejo auditorio del barrio, propiedad del arzobispado, que se mantiene cerrado desde hace dos años

Vecinos, entidades y escuelas de Collblanc-La Torrassa reclaman la necesidad de un auditorio para el barrio donde realizar diferentes y diversas actividades, propuestas culturales y espectáculos escolares. El que existía recientemente está cerrado desde hace dos años y el ayuntamiento ya ha manifestado que no va a destinar dinero para rehabilitarlo.

El local es propiedad del arzobispado de Barcelona quien ya se ha posicionado claramente y ha hecho pública su intención de no realizar inversión alguna para reformarlo. El auditorio, que cuenta con 224 butacas, fue cerrado por problemas estructurales en el 2023 y se venía utilizando desde el año 1960. Se abrió entonces como  cine-teatro-Santiago Apóstol aunque sus raíces provienen de los años 30 del siglo pasado.

La postura del ayuntamiento es la misma, no se va a rehabilitar ni reacondicionar y los gastos que representa son inasumibles. Así lo manifestó Jesús Husillos en el último pleno del Consell de Districte de Cobllanc: “Aquel espacio no reúne condiciones. Todos los técnicos que lo han visitado desaconsejan la adquisición por la fórmula que sea, aunque sea regalado. No podremos abrirlo y menos como auditorio, sobre todo si la propiedad es una administración pública”.

Los afectados (vecinos, entidades y escuelas) reivindican una solución. El barrio no cuenta con un auditorio o local que permita un público más o menos numeroso para hacer ningún tipo de actividades. Desde que está cerrado, entidades y escuelas han buscado alternativas como la misma iglesia Mare de Déu dels Desamparats o incluso en la otra Iglesia próxima, la de Sant Ramon Nonat. “Pero esa no es la solución”, apuntan los afectados.

Las entidades y vecinos apuntan la posibilidad de utilizar el Teatre Joventut de forma combinada con las actividades teatrales del equipamiento cultural, pero en la actualidad también se encuentra cerrado por obras de reformas y se prevé una duración de dos años en el proceso de rehabilitación.

Jesús Husillos informó en el pleno del Consell de Districte de Collblanc-La Torrassa la adquisición del local que se encuentra bajo la sede de la concejalía del barrio pero, a la vez anunció, que todavía no tenía un destino concreto.

Los vecinos se han movilizado desde que se cerró el local. En febrero del año pasado, una veintena de entidades realizaron una campaña de recogida de firmas que adjuntaron a dos cartas enviadas a la entonces alcaldesa, Núria Marín, y otra al arzobisbado, solicitando la reapertura del Auditorio y que se hicieran públicas las conversaciones entre la corporación municipal y el máximo organismo de la Iglesia.

Los vecinios de Collbanc-La Torrassa están en una situación límite por la falta de equipamientos, zonas verdes, vivienda pública, etc. Y así lo expresaron cerca de 200 personas que acudieron al último pleno del Consell de Districte que se celebró hace ahora una semana y del que L’Estaca se hizo eco. (https://lestaca.com/lberbels/los-vecinos-de-collblanc-expresan-su-hartazgo-por-el-caos-en-que-esta-sumido-el-barrio-en-un-consell-de-districte-multitudinario/) En aquella reunión denunciaron el incumplimiento continuo de las promesas que se vienen realizando por parte del gobierno municipal. Estuvieron presentes 8 concejales.

Hay que tener en cuenta además que el barrio de Collblanc-La Torrassa es el que tiene mayor densidad de población de toda Europa junto con las barriadas de La Florida y Las Planas, lo que ahora se conoce como el Samontà. También Collblanc-La Torrassa está teniendo la presión de los pisos turísticos y la construcción de las residencias estudiantiles que influyen en los precios de las viviendas y de los alquileres.

Centenars d’activistes de les organitzacions a favor del dret a l’habitatge assequible i contra l’especulació immobiliària, s’han manifestat en les tres anteriors edicions

Contra el que aconsellaria la mínima dosi de sensibilitat envers la realitat de l’Hospitalet, la Fira de Barcelona —en territori hospitalenc— obrirà novament les portes per quart any consecutiu a les grans empreses immobiliàries, en la trobada internacional The District, que ja en anteriors edicions ha rebut la protesta de nombrosos col·lectius a favor del dret a l’habitatge i contra l’especulació immobiliària. (Foto de portada: Desenes de manifestants van protagonitzar una protesta contra la feria l’any passat)

Aquest any, el Congrés Internacional obre les seves portes dimarts 30 de setembre amb una previsió d’assistència de més de 14.000 directius, professionals i empleats del sector immobiliari —des de la inversió a la promoció, en tots els seus àmbits— i un extens calendari de més de 190 actes amb la participació de 450 ponents, que tractaran temes tan suggerents com la inversió immobiliària més atractiva, els mecanismes del mercat per construir habitatge assequible o las perspectives financeres aplicades a la construcció.

Aquesta és una Fira oberta a tots els sectors que tenen a veure amb el mercat immobiliari actual, des de fons d’inversió, grans tenidors immobiliaris, promotors, gestors de la propietat, comercialitzadors i constructors. Hi haurà més de 14.000 m2 d’exposició, així com cinc auditoris i nombroses sales de reunions per establir contactes i promoure operacions diverses. Com ja és habitual estaran algunes de les societats mercantils més importants d’aquest àmbit a nivell internacional i algunes de les financeres amb més capitalització: Aedas, La Caixa, Banc Santander, Banc Sabadell, Deloitte, Deeplabs, Frux Capital, Merlin Properties, Greykite, TPG, Ardian, etc. que tractaran les perspectives del mercat a nivell mundial y els reptes de la inversió immobiliària en espais tensionats. La voluntat dels directius de The District és avançar-se als nous impulsos inversors europeus després d’aquesta fase d’estabilitat en què es troba actualment el mercat immobiliari a nivell internacional.

La diferència entre aquesta edició de The District i les anteriors rau en el fet que l’Ajuntament de Barcelona, responent a l’acord amb els Comuns sobre crèdits extraordinaris dels pressupostos, va renunciar a la subvenció directa de 250.000 euros que adjudicava al Saló, despesa que ja havia estat qüestionada en anteriors edicions.

En l’edició de l’any passat, The District va rebre la protesta activa dels activistes del Sindicat de Llogateres i de la PAH, conscients que trobades internacionals d’aquest estil contribueixen a l’encariment dels habitatges i a desarticular la vida dels barris. Centenars de manifestants amb pancartes protestaven d’aquesta manera contra l’organització d’un event internacional que tracta d’estudiar nous mecanismes per mantenir l’èxit de la especulació immobiliària com a negoci, sense parar l’atenció en el fet que el Congrés s’organitza en una de les ciutats més denses d’Europa i on l’especulació urbanística ha marcat profundament la seva història urbana.

Durant la protesta del 2024, els manifestants van ruixar amb pols de color a molts congressistes i es van produir corredisses i fins i tot una detenció. L’any passat les protestes no van superar la barrera dels Mossos d’Esquadra, a diferència de la primera edició en què molts manifestants van introduir-se dins de les instal·lacions per expressar el seu rebuig i boicotejar la celebració.

Productes robats a altres llocs de l’àrea metropolitana, es detecten en diferents carrers de la zona nord de la ciutat

Els veïns de la zona propera al Parc de les Planes, tant tocant a Can Serra com a La Florida, estan farts que l’espai s’hagi convertit en una zona permanent de festes i conflictes, especialment els caps de setmana, però no només. El problema que pateix el Parc de Les Planes no és pas exclusiu. La resta d’espais oberts de la ciutat, ja siguin petites zones verdes, placetes o jardins, també s’han convertit de manera reiterada en espais que s’omplen de gent que posen música amb altaveus i micròfons, que venen tot tipus de begudes i que consumeixen i trafiquen amb drogues, segons explica un veïnat desesperat que ja no sap a on fer arribar la seva veu, perquè la Guàrdia Urbana no respon —i si respon no té capacitat per actuar— i a l’Ajuntament no els volen rebre. (Foto de Portada: Preparant, per la tarda, la festa del vespre).

La música fins a altes hores de la matinada, la brutícia posterior i baralles i cridòria, son les conseqüències reiterades de l’absència de control i la negligència municipal que ja era normal l’any passat i que aquest estiu s’ha multiplicat tenint en compte la incapacitat del govern municipal per posar-hi fre.

No hi ha setmana que l’Hospitalet no sigui notícia als mitjans de comunicació per successos, delictes i robatoris que es registren de manera habitual —a tots els barris, i no solament als més densos—. Fins i tot robatoris que es produeixen a altres espais de l’àrea metropolitana, acaben posant a l’Hospitalet en el centre de la investigació policial. No fa gaire, robatoris amb violència que han tingut lloc a pàrkings de supermercats no vigilats fora de la ciutat, i que han tingut com a conseqüència el furt de mòbils (especialment iphones), assenyalen carrers de l’Hospitalet com els llocs on se situen els aparells en les apps de recerca d’aquests models, després del furt. En la darrere setmana, aquest digital té la constància d’una ciutadana a la que van robar una borsa amb violència a Sant Vicenç dels Horts i on, dies després, el rastre del mòbil robat se situava al carrer Aigues del Llobregat de La Florida i un parell de dies més tard al carrer Elipse del mateix barri. En altres ocasions les senyals han marcat habitatges propers a la Tecla Sala.

Els Mossos d’Esquadra aconsellen a les víctimes d’aquests furts, que notifiquin el rastre del telèfon al 112 per tal que una patrulla dels Mossos pugui apropar-se a les adreces assenyalades i tingui cura de la sospita.

Durant la passada setmana també, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, amb el suport modest de la Guàrdia Urbana, van fer 10 detencions, dues imputacions per furt més una receptació i 605 identificacions de persones (en l’operació Kanpai) que eren responsables de 1.986 actes delictius o faltes. També es van fer inspeccions a 8 bars conflictius i es van obrir 14 sancions administratives; a una joieria que no tenia registrades joies per valor de 2000 euros que van ser incautades, i a uns altres 3 locals als quals es van obrir sancions administratives per tenir treballadors immigrats sense contracte. També es van tramitar 8 denúncies per captació de substancies estupefaents i una per possessió d’arma blanca.

Aquestes operacions Kanpai a l’Hospitalet es repeteixen mes a mes. Al maig va haver 662 identificacions amb un total de 1.420 antecedents registrats, va haver 5 detinguts i un munt de denúncies i inspeccions. Al juny es van identificar 48 persones i es van imposar cinc denúncies per tinença de drogues. Durant el 2024 (operació Nautilus) es van imposar més de 400 sancions i es van tancar 60 locals que incomplien la llei.

L’Hospitalet s’està convertint en la ciutat del delicte, segons manifesten els veïns, que afirmen a aquest digital que comencen a sentir l’alarma ben a prop. “Sempre havia existit la frustració que els mitjans de comunicació només parlaven de l’Hospitalet per explicar desgràcies. Això semblava que havia canviat. Ara, però, tornem a la situació d’abans, malauradament”, ens expliquen. No només es queixen els veïns del Parc de Les Planes. Això mateix passa a la Plaça de la Solidaritat, al Parc de la Marquesa, a la Plaça Espanyola i a la zona de Can Rigalt, entre d’altres…

Una imatge, millor que mil paraules

Los vecinos sospechan que se unificó el teléfono porque la Guardia Urbana es incapaz de dar respuesta a las quejas recibidas teniendo en cuenta el estado del cuerpo

Vecinos y partidos políticos han denunciado el funcionamiento del servicio del 112 que desde el mes de abril gestiona las llamadas de quejas o denuncias que realizan los vecinos de l’Hospitalet, especialmente para contactar con la Guardia Urbana. Algunas formaciones de la oposición municipal reclaman que se vuelva al sistema antiguo y que las llamadas a la Guardia Urbana no se centralicen.

El tumultuoso y agotador Consell de Districte de Collblanc-La Torrassa celebrado la semana pasada sirvió, no sólo para denunciar la situación actual del barrio sino para hacer evidentes otros problemas como es la centralización del sistema del 112. Concretamente David Crespí, presidente de la Associació de Famílies del colegio Pere Lliscart, manifestó en la reunión presidida por los cuatro concejales del gobierno municipal, uno de ellos Jesús Husillos, responsable de Seguridad: “no hay seguridad, no hay policía en el barrio, llamamos al 112 y nunca somos una prioridad”.

Esta percepción también la tienen los partidos políticos de la oposición. Sonia Esplugas, portavoz del Partit Popular (PP) en el ayuntamiento de l’Hospitalet, reclama recuperar el teléfono directo de atención ciudadana de la Guardia Urbana.

La concejala del PP denuncia que: “El 112 es un teléfono únicamente de emergencias y por lo tanto su integración con el número de nuestra policía local ha generado un vacío para todos aquellos ciudadanos que necesitan trasladar a la Guardia Urbana una denuncia por problemas de incivismo, de convivencia o de incumplimiento de ordenanzas”.

La Guardia Urban recibió el último año cerca de 70.000 llamadas y la mayoría de las quejas actuales con el 112 se deben a que muchas llamadas se dirigen directamente a la Guardia Urbana y ahora, a través del sistema centralizado, no hay manera de hablar con la policía local.

Desde el mes de abril, el 112 es el único teléfono dónde alertar en caso de emergencias en l’Hospitalet, centralizando cualquier urgencia e integrando el contacto con Guardia Urbana, Mossos d’Esquadra, los Bomberos, Protección Civil y el Servicio de Emergencias Médicas, el SEM.

Sonia Esplugas ha apuntado que “el 112 solo responde ante emergencias, pero en ningún caso atiende quejas por incivismo, problemas de convivencia vecinal, o incumplimientos de ordenanza”, y ha lamentado que “la integración del teléfono de la Guardia Urbana con el 112 ha sido un fracaso, y ha dado pie a situaciones tales como que los vecinos lleguen a ser reprendidos por los operadores del teléfono de emergencias al contactar por problemas vecinales, de ruidos, o de incumplimientos de horarios, por no tratarse de situaciones que requieran de una atención urgente”.

De la misma opinión es el portavoz de ERC-EUiA, Jaume Graells, quien afirma que esta centralización no funciona ya que es fundamental que el ciudadano se pueda dirigir directamente a la Guardia Urbana.

Aunque el concejal republicano añade que, en la situación actual, hay un tema rodavía más importante que es el mal funcionamiento de la policía local: “aunque las llamadas las recogiera la Urbana no hay efectivos suficientes para atender la demanda de la ciudanía”.

En el próximo pleno municipal, el PP presentará una moción para que este servicio, que ahora está centralizado en el 112, vuelva a su situación anterior. Moción que, según ha manifestado el portavoz de ERC-EUiA, recibirá el apoyo de este grupo.

Manuel Domínguez, de los Comuns, asegura que “fuimos los primeros que sacamos a debate público el funcionamiento del 112. En el último pleno ya requerimos al actual gobierno municipal si tenía algún estudio o encuesta de valoración de este servicio que para nosotros es vital para saber si la gente está contenta o no con el cambio. Hay personas que se nos han dirigido a nosotros para indicarnos que el sistema no funciona, pero no sabemos si esa opinión es generalizada o no.  Queremos que se haga un estudio de satisfacción del servicio”.

Desde el mes de abril, l’Hospitalet se integró en el sistema europeo de gestión de emergencias del 112. Esta integración permite que cualquier incidencia que requiera atención policial, sanitaria, de bomberos o de protección civil se gestione desde un único número. Este cambio convertía a L’Hospitalet en la segunda ciudad de Cataluña, después de Barcelona, ​​al integrarse completamente en el sistema 112. Y fue vendido por el gobierno local como una mejora que presentaba varios beneficios para la ciudadanía, sobre todo en términos de eficacia y coordinación.

Entonces se explicó que el 112 mejoraba la capacidad de respuesta ante una emergencia, ya que todos los cuerpos reciben la información en tiempo real, optimizando su respuesta. Por otra parte, se activaba la geolocalización, lo que agilizaba las actuaciones. Además, la llamada era gratuita, incluso sin tarjeta SIM, siempre que haya cobertura de al menos una operadora, y la asistencia está disponible en más de 50 idiomas. Y según las recomendaciones que se dieron en aquel momento llamar al 112 requería intuir situaciones de peligro inmediato, robo, accidentes, Incendios, agresiones y emergencias médicas.

La verdad es que lo que parecía un acierto se ha convertido en realidad en un hándicap a la hora de contactar con la policía local según los vecinos consultados por este digital porque, si antes ya era difícil que la Guardia Urbana se hiciera eco de la queja vecinal, ahora lo que es seguro es que la queja ni siquiera llega al cuerpo de policía. Y algunos sospechan que, en el fondo, la centralización que se vendió como un avance —e incluso se colgaron informaciones al respecto en muchas comunidades de vecinos— y que ha resultado una pifia, escondía la imposibilidad de que la policía se hiciera eco de las quejas vecinales, teniendo en cuenta el estado en que esta la Guardia Urbana y los conflictos que arrastran con el Ayuntamiento.