L’ escola funciona amb un regim extern de contractació del personal que precaritza els treballadors que ara han de donar classe en uns espais impossibles

El sistema de precarització de molts dels serveis municipals és frapant i només cal apropar-se a les oficines d’atenció a la ciutadania per veure’n el resultat, però és molt probable que, de tots els equipaments municipals en crisi, l’Escola Municipal de Música Centre de les Arts (EMMCA) és porti la palma.

Els treballadors estan tan farts de la negligència i la desídia municipal, que acaben de divulgar un Manifest explicant els problemes i han demanat el suport d’algunes entitats per tal que els facilitin la possibilitat d’intervenir en el proper ple per explicar amb el màxim detall la insuportable situació que pateixen.

I no és pas nova. Han hagut d’aguantar durant tants anys un maltractament tan considerable que estan disposats a no cedir més i per això demanen a l’Ajuntament iniciar converses urgents i arribar a compromisos concrets per resoldre els problemes.

El primer que consideren que cal resoldre és el tema salarial. L’EMMCA va néixer l’any 2005, no com una escola normal municipalitzada, sinó a través d’un sistema de licitació contractual del personal que actua amb caràcter extern. Això ha comportat que els salaris dels professionals no s’hagin actualitzat mai en aquests 20 anys d’existència de l’escola, pel fet que les empreses contractistes liciten a la baixa en perjudici directe de les despeses salarials.

L’any 2015, per exemple, l’empresa adjudicatària de les contractacions de personal, Produccions Educats Montmeló, va fer fallida i va deixar tot el personal contractat de l’EMMCA durant tres mesos sense cobrar, que en molts casos van haver d’esperar un any sencer a que el Fons de Garantia Salarial els pagués el deute. En aquells moments, l’equip de govern, en una mostra més de la seva insensibilitat envers els treballadors, ja els va fer signar una renúncia expressa a emprendre accions legals, responsabilitats o reclamacions a l’Ajuntament, de qui en definitiva depenen i a qui presten el servei.

Com expliquen al seu Manifest, “la reivindicació d’una actualització dels salaris ve de lluny. El malestar del personal s’ha expressat repetidament en reunions de professorat davant del que llavors era Regidor d’Innovació i Cultura, David Quirós, així com dels anteriors regidors responsables del servei. Tot i els compromisos verbals de recollir en les posteriors licitacions una actualització dels salaris, aquesta mai s’ha produït. La darrera licitació publicada el 2021 va confirmar que, una vegada més, no es preveu cap tipus d’actualització dels sous, que perden valor any rere any, cosa que ha empitjorat les condicions de vida del personal del servei, i que compromet l’èxit d’un dels valors més destacats d’aquest Ajuntament i menysté el compromís i la feina d’una seixantena de persones que hi treballen cada dia”.

Com és obvi, la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors no ha fet més que créixer. Des de l’inici del curs de l’any 2005 fins a l’inici del curs 2024, a Catalunya l’IPC ha tingut un increment de gairebé el 51%, mentre que l’increment dels salaris del sector serveis entre el 2008 i el 2022 ha estat d’un 23%. Això sol ja estableix la realitat de la pèrdua salarial, però en el cas de l’EMMCA resulta aclaparador perquè l’increment ha estat cero. El resultat és que els salaris de l’EMMCA estan molt per sota de la mitjana de les escoles municipals de música dels municipis per sobre dels 60.000 habitants.

Paral·lelament, el nombre d’alumnes no ha parat de créixer, cosa que evidencia l’èxit del model i la professionalitat dels docents, passant-se de 500 alumnes en el curs inaugural als 2.500 matriculats d’aquest curs. Quan es va posar en marxa l’escola hi havia dos administratius. Ara, amb cinc vegades el nombre d’alumnes, els administratius segueixen sent els mateixos. Com ells mateixos indiquen: “A més a més, el centre compta amb un organigrama de coordinacions extens que, amb la pujada del nombre d’alumnat i de les activitats, cada cop ha anat adoptant més responsabilitats i s’ha hagut d’adaptar, de la mateixa manera, a la gestió de més professorat per àmbit. Tot això ha acabat suposant una sobrecàrrega horària i de feina, tant per al personal d’administració i serveis com per al professorat.

”Hi ha nombrosos exemples de la professionalitat i la paciència demostrades pel personal docent i administratiu. Quan el Covid, “tot el personal va activar-se des del primer moment utilitzant mitjans propis (ordinadors, telèfons, connexió a internet, programari d’edició de vídeos, càmeres i gravadores…) per seguir oferint un servei educatiu de qualitat a tot l’alumnat.” L’equip de govern, però, no ho ha tingut gens en compte i la congelació salarial de facto amenaça no solament l’estabilitat de l’equip actual sinó la incorporació de més professionals de nivell, cosa que no sembla importar-li gens ni mica.

Per si tot plegat fos poc, les instal·lacions del Gornal que l’escola va ocupar de manera provisional el curs 2014-2015, van haver d’evacuar-se com a conseqüència dels greus problemes detectats en la seva estructura. Van haver de traslladar-se correcuita a les instal·lacions del CEMFO, de manera improvisada, i allà s’ha detectat que donar classe amb les mínimes condicions és impossible perquè les aules no estan condicionades per la sonoritat i, on s’imparteixen classes de dansa, el paviment no reuneix les mínimes condicions i es poden provocar accidents. I, a sobre, ni el personal d’administració ni el personal docent i directiu compten amb espais propis sinó que fan servir un dels vestíbuls de pas principal per l’alumnat.

D’on es pot deduir que l’EMMCA no és pas una Escola Municipal i que enlloc de Centre de les Arts és realment un Caos Autèntic…

L’alcalde reconeix públicament que la única manera d’avançar és anant tots a una i sorprèn assegurant que vol una ciutat verda i amable quan hi ha operacions immobiliàries amenaçant els únics espais lliures

Menys d’una hora i cap informació sobre el contingut de la commemoració és el resum de l’acte protocol·lari, amb confetti i una quarantena de persones protestant contra l’obsessió per celebrar un títol de ciutat, que va caure per sorpresa gràcies exclusivament als somnis de grandesa de l’alcalde del moment, Tomás Giménez.

El que sí s’ha presentat ha estat el logo commemoratiu, que ja era públic, i que ha resultat un plagi (d’una campanya de la Ford), segons Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i tan poc brillant com ho va ser l’espectacle de la Cavalcada i aquest acte inaugural de la Plaça Espanyola. A la primera filera estava l’alcalde, el portaveu socialista i alguna tinenta d’alcaldia juntament amb els portaveus dels grups municipals del PP i Vox. Amb la gent que protestava, drets darrere la vuitantena de persones assegudes, els portaveus dels grups d’esquerra, juntament amb una representació de les entitats que han subscrit el Manifest de “Res a celebrar”. Manifest que s’ha repartit també entre les persones convidades a l’acte.

Segons l’alcalde, la intenció ha estat no fer spoiler del que es prepara, quan justament el que s’havia anunciat avui és que es presentaria el programa d’actes a banda del logotip commemoratiu. Sabem, això si, que la cloenda tindrà lloc el 15 de desembre coincidint amb el dia exacte en que va sortir publicat a la Gaceta de Madrid, el decret atorgant a l’Hospitalet el títol de ciutat. La presentadora de l’acte ha fet repàs per dècades a alguns esdeveniments significatius per la ciutat. Un esdeveniment per dècada no explica res, com és ben evident, i 10 esdeveniments per segle no expliquen de cap manera una ciutat. I el que menys ho explica és l’equívoc que el govern està fent servir quan diu que l’Hospitalet fa cent anys aquest 2025 (ja existia a l’any 1000) o quan l’alcalde explica a Instagram que el títol de ciutat es va donar perquè La Torrassa havia arribat als 21.000 habitants gràcies a la quantitat de nouvinguts arribats del Llevant espanyol per fer les obres del metro o l’exposició universal de 1929.

És molt probable que el títol de ciutat fos un caramel llençat a distància a l’alcalde del partit del dictador que es va fer amb el poder a l’Hospitalet l’any del cop d’Estat de Primo de Rivera. I que, d’alguna manera, aquest personatge que encara disposa d’una avinguda a la ciutat i que s’enlluernava amb les distincions, fes servir la recentíssima humiliació de l’espoli territorial de tota la zona agrícola que es va produir l’any 1920 per demanar una compensació simbòlica que relliscava absolutament a la ciutadania.

La celebració del centenari del títol de ciutat era una oportunitat única per un govern municipal que ha estat vivint de fantasies i de vendre fum durant els darrers 15 anys i que l’equip Quirós no va saber aturar a temps perquè li venia d’herència. No ho va saber aturar a temps perquè respirava per la mateixa ferida, però sembla que les coses estan canviant i que les fantasies comencen a costar bastant més de digerir. L’alcalde ja ha explicat avui durant el seu parlament que és hora d’anar tots a una i que només anant tots a una es podrà avançar. És inaudit que ho reconegui justament en l’acte fallit de la celebració del títol de ciutat, perquè és en aquest context que es podria donar el primer pas. I és també sorprenent que parli d’una ciutat verda i amable quan hi ha unes quantes operacions immobiliàries amenaçant els únics espais lliures disponibles a la ciutat.

Com ja han dit les entitats i els partits d’esquerra que s’oposen a celebrar res, resulta imprescindible explicar la ciutat als seus habitants a través dels esdeveniments històrics que l’han marcat, i l’accidental títol de 1925 hauria estat una bona oportunitat per unir esforços reflexionant sobre el passat, per construir plegats el futur.

Però per construir plegats el futur, resulta imprescindible que el govern Quirós deixi l’arrogància i l’autosuficiència i s’avingui al consens. I, per tant, deixi de considerar que a base de fantasies es pot avançar o que, a base d’operacions unilaterals com ara la urbanització de Can Rigalt, el Biopol Gran Via, la cessió demanial de patrimoni o les incapacitats en la gestió, pugui sortir-se amb la seva sense produir ferides irrecuperables.

La Plataforma “Res a celebrar” convoca una concentració de rebuig, critica l’autosuficiència del govern i reclama consens

Aquesta tarda a les 17h., a la Plaça Espanyola de La Torrassa (o, en cas de pluja al centre Cultural del districte) l’Ajuntament pensa fer la presentació pública del logo i del programa d’actes per celebrar el centenari del títol de ciutat, segons una nota del Gabinet de Premsa distribuïda dies enrere.

Es tracta, novament, d’una iniciativa unilateral del govern sobre un tema que ha creat un clima d’insatisfacció entre algunes forces polítiques i moltes entitats de la ciutat en tractar-se del centenari de l’atorgament d’un títol que la ciutat mai havia reivindicat. Li arribava, a més, de la mà del dictador Primo de Rivera i sota la signatura del general Martínez Anido que s’havia destacat no feia gaire per les polítiques repressives contra els sindicats de classe, en uns moments de forta confrontació social a Barcelona i també a barriades obreres com Collblanc-La Torrassa.

La iniciativa del govern local torna a parlar de celebració del centenari quan justament la Plataforma d’entitats i partits creada a l’efecte es coneix pel seu lema “Res a celebrar, molt a reflexionar i reivindicar”. Ha tingut, a més, el “detall” de convocar l’acte on es presentarà el logotip commemoratiu i el programa d’actes, justament al cor de la barriada probablement més afectada —negativament— per la repressió obrera endegada pel general Martínez Anido: La Torrassa, on la classe obrera va protagonitzar als anys 20, notables confrontacions entre cenetistes i elements destacats del Sindicat Lliure adscrit a la patronal del moment.

Tot plegat no fa més que evidenciar de nou el caràcter autosuficient del govern per un tema que hauria d’haver-se negociat amb les forces polítiques i la ciutadania si el que es pretenia era una commemoració positiva, per la qual resultava imprescindible el màxim consens. El govern local està tan acostumat a anar per lliure, que la convocatòria per presentar un logo i el programa d’actes al cor de La Torrassa sembla més una provocació que un error, i així ho han considerat els membres de la Plataforma que han convocat una concentració de protesta a la Plaça Espanyola a la mateixa hora de l’acte.

La Plataforma, que s’ha reunit tres vegades des de la seva creació al gener, disposa d’un xat de wasapp, està treballant en una pàgina web i preparant també un programa commemoratiu de reflexió, enfocat a mostrar que la construcció de la ciutat es basa en la força de la seva gent i no pas en les atribucions legals de les autoritats. La Plataforma treballa també en l’elaboració d’un folletó informatiu: “Una lluita d’esforços i lluites ciutadanes” per divulgar la tesi de la commemoració consensuada com una oportunitat per repensar la ciutat.

Més enllà del manifest elaborat en el seu dia i que està en difusió per rebre adhesions, la Plataforma col·labora activament amb els grups d’esquerra de l’oposició municipal que ja han reclamat la convocatòria d’una Taula de Cultura per parlar del Centenari de Ciutat i un mínim consens. Per la seva banda, l’equip de govern ha convocat un munt d’entitats a l’acte d’aquesta tarda i també als grups municipals i, pel que es coneix, alguns d’aquests grups municipals respondran positivament a la convocatòria del govern.

El grup dels Comuns ja va anunciar des del començament que ells donarien suport als actes institucionals que estiguessin enfocats a la divulgació, el debat i la reflexió però no a la celebració del Centenari i, per tant, caldrà veure en què consisteix el programa d’actes municipal per saber quina serà la postura d’aquest grup al respecte. El que si se sap de moment és que la convocatòria de premsa parla d’un programa d’actes per celebrar el Centenari, i que la presentació d’un logotip s’apropa més al projecte commemoratiu d’un exercici de propaganda —la “marca” del Centenari—, que no pas a una excusa per la reflexió i el debat.

Propietarios y fondos buitres presionan a los vecinos, no renovándoles los contratos de alquiler y transformando sus viviendas de forma ilegal en apartamentos turísticos

La Síndica de Greuges de l’Hospitalet ha intervenido en el conflicto de los pisos de la calle Occident, 14, muchos de ellos transformados en pisos turísticos saltándose la reglamentación y las normativas municipales existentes.

Todo ello a raíz de un escrito entrado en la Sindicatura el 24 de septiembre de 2024 por uno de los vecinos afectados donde se solicitaba la intervención de dicho organismo. Como ya es sabido, propietarios, sus representantes y fondos buitres están ejerciendo una presión sobre los vecinos consistente en no renovarle los contratos de sus viviendas para transformarlas en pisos turísticos.

A partir de este escrito la síndica, Merche García, ha iniciado los trámites para analizar la situación de estas viviendas y para ello ha requerido al Ayuntamiento de l’Hospitalet, concretamente al Àrea de Qualitat Urbana, cuál era la situación de las viviendas del bloque de la calle Occident, 14.

Para ello, la síndica solicitó información sobre si los cambios que se habían producido en las viviendas estaban de acuerdo con el planeamiento urbanístico vigente; calendario de los actuaciones realizadas y previstas en relación con el expediente inicial; conclusiones de la tramitación del expediente de inspección abierto y el histórico de permisos o licencias de obras en cualquiera de los pisos de este edificio instruidos durante los últimos cinco años.

El departamento municipal afirma que actualmente la calificación es la correcta ya que se trata de viviendas, cosa que no sucede con los locales de la planta baja que, para convertirlos en viviendas, se necesita disponer de una licencia que ha de otorgar el ayuntamiento.

Asimismo, recuerda el informe municipal que estas viviendas no pueden ser de uso turístico ya que el pasado 6 de noviembre de 2024 se acordó por parte de la Junta de Gobierno Local la suspensión durante un año del otorgamiento de licencias de actividades y obras de los establecimientos destinados a pisos de uso turísticos, hostales, pensiones y albergues de juventud en todo el término municipal de l’Hospitalet.

El Àrea de Qualitat Urbana solo pudo realizar la inspección en cinco de las viviendas y pudo comprobar que se había presentado un informe de obras que no correspondía con el que realmente se había ejecutado, ya que se había modificado la distribución de la vivienda con el derribo de paredes divisorias y que estaban amparadas con el permiso que había sido solicitado.

A raíz de la inspección se incoaron cinco expedientes de disciplina urbanística que en la actualidad se están tramitando por obras ejecutadas en las viviendas sin la correspondiente autorización que los habilita para ello.

En los expedientes abiertos se incoa a la propiedad y a la promotora de las obras a restituir las viviendas a la situación anterior a las reformas realizadas sin la autorización correspondiente y dejar los pisos en su estado original. Las viviendas han de quedar en las condiciones mínimas de habitabilidad con la correspondiente cédula porque, de lo contrario, según el informe municipal, se impondrá la sanción que corresponda.

Por otro lado, el departamento municipal ha informado a la Síndica de Greuges que se procederá a continuar comprobando los otros pisos que están pendientes de inspección y que de momento solo se ha podido hacer en cinco de ellos.

Por su parte la Síndica ha pedido al ayuntamiento que se le notifique la resolución de los expedientes iniciados y el resultado de las nuevas inspecciones realizadas en los otros pisos que quedaron pendientes al estar ausentes los propietarios y que han realzado reformas sin el permiso adecuado y ocultando realmente las obras que iban a realizar.

El caso del bloque de la calle Occident, 14, no es el único en el barrio. Tal y como ha informado L’Estaca en diferentes informaciones hay muchas más viviendas que han sido transformados en pisos turísticos, echando a los inquilinos y no renovando los contratos de alquiler

Fonts voltor sense escrúpols expulsen els veïns per transformar els seus habitatges en apartaments turístics

L’allotjament turístic a l’Hospitalet només provoca enrenou als residents i no aporta cap atractiu pels visitants

Todo ello ha creado un movimiento ciudadano como la Plataforma Veïnal Contra l’Especulació Immobiliària i la Massificació Turística de l’Hospitalet que tiene previsto extender su radio de acción en toda la ciudad. Ya han manifestado que esta situación es muy perjudicial para la población, ya que no solo son expulsados los vecinos de sus viviendas, sino que provocan el encarecimiento de las viviendas en general para el resto de ciudadanos.

Dicha plataforma ha realizado una convocatoria para el próximo día 15 de marzo consistente en una manifestación entre la plaza Espanyola y el Mercat de Collblanc bajo el lema: “Contra l’especulació inmobiliària i la massificació turística. L’Hospitalet no es ven”.

Durant l’entranyable acte es va recordar la personalitat de Jaume Botey i dels fundadors i activistes d’Unipau, Frederic Roda, Víctor Seix o Arcadi Oliveras

Amb la sala Barradas plena de gom a gom es va fer l’acte d’entrega del Memorial per la Pau Joan XXIII d’aquest 2025, a l’activista hospitalenca M. Pilar Massana, molt coneguda a la ciutat pels anys que va exercir com a treballadora social, regidora durant una curta època, impulsora de notables iniciatives i entitats com ara el Centre d’Estudis i, en l’actualitat, al capdavant de l’associació pel Llegat de Jaume Botey, de qui va ser companya de vida durant una bona colla d’anys.

El Memorial per la Pau Joan XXIII és el premi més antic de Catalunya que s’atorga a persones vives que s’han distingit al llarg dels anys pel seu activisme en pro d’una societat lliure de conflictes armats i en favor de la pau universal. Entre les persones que han rebut aquest premi des de la seva institució l’any 1967 figuren noms tan reconeguts com Helder Cámara, Santiago Genovès, Adolfo Pérez Esquivel, José María de Llanos, Lluís M. Xirinacs, Eduardo Chillida, Josep M. Espinàs, Cristóbal Halftter, Pere Casaldáliga, Joan Gomis, Miguel Gila, Josep Delàs, Mn Dalmau, Josep Vallverdú, Maixabel Lasa, o gent tant propera als hospitalencs com Pepe Beúnza o el mateix Jaume Botey. La cerimònia va comptar amb la participació d’un selecte nombre de col·laboradors de l’entitat, en nom de la qual Neus Sotomayor va fer la introducció a l’acte de lliurament amb una benvinguda als presents, posteriorment es va llegir una presentació del Memorial que va escriure el fill de Frederic Roda, una de les ànimes de la Universitat Internacional de la Pau que és qui el patrocina, posteriorment es va passar un vídeo documental en homenatge a la memòria de l’Arcadi Oliveras, una de les veus més representatives dels moviments per la pau de Catalunya i, posteriorment, amb un ritual que forma part d’aquests actes del Memorial, es va llegir un poema de Pere Quart en les llengües de l’Estat.

L’acte del Memorial s’acompanya des de la mort de Frederic Roda l’any 2006, amb una menció del fundador a una entitat que també es caracteritza pel seu paper en favor de la integració, la cultura de la pau i el suport al desarmament i que aquest any s’ha atorgat a la Coordinadora Obrim Fronteres (COF). Per explicar els mèrits d’aquesta coordinadora va llegir un text l’activista Paula Rossi i a continuació es va fer entrega del guardó a una representació de la COF. Amb unes pauses amenitzades per un duet de guitarres i veu, que van tocar, entre altres, cançons de Victor Jara, el també activista per la Pau, Pere Brunet, va exposar els reconegudíssims mèrits de la M. Pilar Massana en pro de la justícia social i la cultura de la Pau desenvolupats històricament a través de plataformes com Aturem la Guerra o contra l’entrada d’Espanya a l’Otan i en contra de conflictes tan recents com la guerra d’Ucraïna o el genocidi de Gaza.

La M. Pilar Massana va agrair l’homenatge amb un sentit discurs on va recordar la tasca ingent del Jaume Botey i va animar els presents a posar el granet de sorra que correspongui per millorar el món en la mesura de les possibilitats modestes però imprescindibles de la gent compromesa, va rebutjar obertament els cants al rearmament que s’estan posant de moda a Europa com a conseqüència de la radicalitat americana en el disseny d’un nou sistema internacional basat novament en la confrontació imperialista, i es va mostrar confiada en el poder de la gent senzilla i en fer valer l’esperança com a instrument de futur.

L’acte es va cloure amb un petit recital de la coral Veus del Món i un pica-pica posterior al vestíbul de l’Auditori Barradas on el nombrós públic va tenir oportunitat d’intercanviar impressions i felicitar directament l’homenatjada. Felicitació que multipliquem des del nostre digital L’Estaca i que ens omple d’orgull, pel fet que la M. Pilar Massana és sòcia de la nostra entitat, Foment de la Informació Crítica, gairebé des del moment de la seva fundació

Jaume Graells reclama des del Parlament responsabilitats polítiques al PSC per la seva estreta vinculació amb la corrupció al Consell Esportiu

 Les primeres conseqüències judicials del Cas Consell Esportiu que encara està en una fase preliminar i les insinuacions del portaveu socialista en el darrer ple municipal que van produir el malestar del principal denunciador del cas, Jaume Graells, van provocar una compareixença pública aquest dimecres al Parlament de Catalunya per reclamar la urgència d’una llei catalana reguladora de protecció de les persones alertadores.

Aquesta és una llei que existeix en el context espanyol —va ser aprovada al febrer del 2023— i que té el seu origen en una directiva europea de l’any 2019 —Directiva Whistleblowing— per la qual es regula i es protegeixen les persones que denuncien infraccions o processos de corrupció, com el que es va produir —ara ja amb una primera sentència ferma —al Consell Esportiu de l’Hospitalet.

Graells, en la seva compareixença al Parlament, va explicar el cúmul de pressions exercides sobre la seva persona des del primer moment que va posar en coneixement de l’alcaldessa les sospites sobre irregularitats comptables a l’organisme, que va fer extensives a les primeres autoritats de l’aleshores el seu partit, Miquel Iceta i Salvador Illa. L’alcaldessa de la ciutat, màxima responsable del Consell Esportiu, va exercir, segons Graells, una pressió sobre el denunciant que li va produir un calvari personal i polític que el va portar a demanar la baixa del partit on havia militat tota la vida. Tot i que l’alcaldessa va ser cridada a declarar i exonerada posteriorment per la fiscalia, el fet que hagi hagut reconeixement del delicte —i que un dels encausats encara treballi directament pel PSC— implica el partit en l’assumpció de responsabilitats polítiques que haurien de recaure sobre tot amb la mateixa alcaldessa i fins i tot en el govern municipal socialista actual, tenint en compte que una regidora del govern era responsable del Consell Executiu quan la treballadora va ser represaliada injustament.

Graells ha portat tot el contingut de l’assumpte a l’Oficina Antifrau per tal que prengui coneixement de la denúncia i actuï en conseqüència.

Jaume Graells és ara el líder de l’oposició del govern municipal que continua en les mateixes mans, el portaveu del qual en la darrera sessió plenària va fer-li insinuacions directes sobre la seva implicació amb el Consell Esportiu, alhora que l’alcalde li impedia replicar per al·lusions. Arran d’aquests fets i les dues sentències judicials que han afectat a dos dels encausats i a la principal alertadora del Consell Esportiu, el grup parlamentari d’ERC va anunciar una proposta dirigida a l’actual govern de la Generalitat per tal que agilitzi una llei catalana de protecció de les persones alertadores en la mateixa línia que la directiva europea i que vagi més enllà de la llei espanyola que és una simple translació dels propòsits de la directiva europea. La portaveu republicana Marta Vilalta va explicar al respecte que la llei catalana ja havia estat impulsada pel govern Aragonès i va ser obligadament aparcada després de la crisi de pressupostos de la passada legislatura.

El grup municipal d’ERC-EUiA va anunciar també al Parlament que Graells assistirà el proper 18 de març, a les 19 hores, a la primera convocatòria de les Tribunes Crítiques que organitza a la Tecla Sala de l’Hospitalet l’entitat Foment de la Informació Crítica per tal que el portaveu republicà pugui explicar amb detall el procés que va dur a la denuncia de les sospites de corrupció al Consell Esportiu, el desenvolupament de la causa i les primeres conseqüències. Aquestes compareixences són de caràcter públic i organitzades amb l’objectiu que els mitjans de comunicació, els organismes, les entitats i la ciutadania puguin preguntar directament als convidats sobre el tema objecte de la convocatòria i qualsevol altre que sigui d’interès ciutadà.

Recordem que una peça separada del cas Consell Esportiu ja ha produït una sentència ferma sobre dos dels encausats que van haver de pactar amb la fiscalia el reconeixement d’un delicte d’apropiació indeguda i el retorn de les quantitats estafades per evitar una pena de presó i també s’ha produït una sentència de Magistratura sobre una demanda d’acomiadament improcedent en el cas de la treballadora que va alertar dels fets a l’aleshores regidor socialista Graell, que va ser acomiadada posteriorment per represàlies i ara obligada a la readmissió per l’organisme que la va fer fora injustament, i que l’ha d’indemnitzar amb 60.000 euros

Unanimitat per convocar abans del 30 de juny un ple monogràfic que abordi les temàtiques sectorials que dibuixin el panorama de l’Hospitalet en aquest 2025

Durant aquest primer semestre de l’any, l’ajuntament de l’Hospitalet hauria de celebrar un ple extraordinari destinat a debatre “l’estat de la ciutat”, segons es va aprovar per unanimitat de tots els grups en el passat ple de febrer. La moció la va presentar el grup d’ERC-EUiA basant-se en el que s’havia aprovat l’abril del 2016 que era la celebració d’un ple sobre “l’estat de la ciutat” que es va portar a terme en el primer trimestre dels anys 2017 i 2018, que es va interrompre per la convocatòria electoral del 2019 i que ja es va deixar de convocar, primer per la irrupció de la COVID, i després, perquè el govern local va obviar-lo.

Al febrer del 2024 una moció d’aquest mateix tipus ja va aprovar recuperar el debat extraordinari sobre l’estat de la ciutat però un any més tard l’acord, com ja és habitual, no s’ha aplicat, i ara s’ha tornat a aprovar per unanimitat. És veritat que al febrer del 2024 es demanava la convocatòria d’aquest ple en el primer semestre de l’any, com ara, i que al mes de maig es coneixia el canvi previst a l’alcaldia que va tenir lloc a mitjans de juny i tot plegat va postergar la convocatòria, però el cert és que si el grup municipal d’ERC-EUiA no ho torna a recordar ara, el debat sobre l’estat de la ciutat no s’hagués plantejat mai més.

Aquest ple extraordinari ha de tenir caràcter monogràfic, l’ha de convocar l’alcalde i s’hauria d’aprovar en la propera Junta de Portaveus a celebrar el 25 de març. Una nova Junta de Portaveus que s’hauria de convocar com a molt tard el 8 d’abril d’aquest mateix any, estaria obligada a consensuar amb l’equip de govern l’ordenació del ple, els temes concrets a tractar i les temàtiques sectorials.

En el mateix ple de febrer s’hagués aprovat també la recuperació del Consell Municipal de Comerç de l’Hospitalet, que era un òrgan consultiu integrat per representants de totes les associacions de comerciants de la ciutat, els paradistes de mercats organitzats, els sindicats majoritaris i els grups polítics municipals per tal de tractar la problemàtic concreta del petit comerç de la ciutat i dinamitzar-lo, davant la crisi de compra que pateixen pels nous hàbits dels compradors, els problemes se seguretat al carrer a molts barris de la ciutat, l’abandonament dels carrers i la manca d’enllumenat, etc.

Aquest organisme, després de mostrar la seva utilitat, va deixar de ser convocat i finalment va desaparèixer. El seu reglament de funcionament va ser modificat la darrere vegada l’any 2010, per la qual cosa en la moció presentada pel grup popular es demanava actualitzar-lo per ajustar-lo a les actuals necessitats i posar en marxa el Consell en un termini de sis mesos.

Tots els grups es van mostrar proclius a recuperar-lo tret del grup municipal socialista que és qui el va arraconar en el seu moment i, si la proposta no va acabar prosperant, va ser perquè el grup municipal de Vox va afirmar que votaria en contra perquè considerava que els sindicats “auto qualificats com a majoritaris” no hi tenien cap paper a jugar en aquest Consell. Els 16 vots de socialistes i Vox van impedir recuperar el Consell Municipal de Comerç que podia ser un nou instrument de revitalització d’un dels sectors més en crisi a la ciutat.

El territorio al sur de Barcelona, puerta de entrada y salida de mercancías y personas, acoge más de 26.000 empresas, 400.000 trabajadores y viven más de 1,1 millones de habitant

Un total de 23 infraestructuras prioritarias están pendientes de ejecución en l’Hospitalet y el Baix Llobregat, lo que demuestra “el déficit histórico de inversión en nuestra área”, según ha afirmado Santiago Ballesté, presidente de la asociación empresarial AEBALL, quien ha añadido que “no estamos pidiendo privilegios, sino lo que corresponde en un territorio, y no solo por el volumen que representamos, sino también por la gran afectación de estas deficiencias en el resto de Cataluña”.

Para el representante de los empresarios, “cada día que pasa sin ejecutar estas infraestructuras supone una pérdida de oportunidades, inversión y ocupación”. De modo que el presidente de AEBALL afirma “que necesitamos que las administraciones actúen con responsabilidad y visión de futuro”. Las declaraciones las ha realizado Ballesté en el Fórum Empresarial del Llobregat celebrado este jueves durante un desayuno con Lluís Moreno, presidente de la Cámara de Contratistas de Obras de Cataluña (CCOC), quien ha presentado el informe CIE-Llobregat-Catálogo de Infraestructuras Estratégicas pendientes de ejecutar en L’Hospitalet y en el Baix Llobregat. Este informe es resultado de la segregación del informe Catálogo de infraestructuras básicas CAT100, que recoge las 100 infraestructuras prioritarias y pendientes en Cataluña, de las cuales 23 están en el territorio de L’Hospitalet y el Baix Llobregat.

Más población que en Extremadura

En la presentación del acto, Santiago Ballesté ha afirmado que “nuestro territorio es el corazón industrial de Cataluña y la puerta de entrada y salida de Barcelona”, además de tener 1.128.829 habitantes, resultado de sumar los 279.993 habitantes registrados en 2024 en l’Hospitalet por el Instituto Nacional de Estadística (INE) y los 848.827 de la comarca del Baix Llobregat. Una cifra de habitantes que supera en cien mil a la total de la comunidad autónoma de Extremadura.

Además, en el territorio Llobregat, ámbito de actuación de AEBALL, se concentran infraestructuras estratégicas de primer nivel. A saber: el Aeropuerto de Barcelona-El Prat, la Fira de Barcelona, el Puerto, la Zona Franca, una densa red ferroviaria y viaria, y un tejido empresarial considerado clave en los sectores industrial, logístico, sanitario y tecnológico. “Pero a pesar de nuestra importancia económica (más de 26.000 empresas, 400.000 trabajadores y más de 1,1 millón de habitantes), las infraestructuras que necesitamos siguen pendientes”, asegura Ballesté. De las 100 infraestructuras estratégicas identificadas en Cataluña, 23 están en L’Hospitalet y el Baix Llobregat, lo cual demuestra el déficit histórico de inversión en esta área al sur de Barcelona.

Por su parte, Lluís Moreno, presidente de la Cámara de Contratistas de Obras de Cataluña (CCOC), vicepresidente y presidente de la Comisión para la ampliación del Aeropuerto de El Prat de Foment del Treball, ha indicado que se tiene que invertir en infraestructuras porque es un retorno económico de la inversión tangible. “Se trata de una necesidad de país interconectar a las personas en transporte público, ya sea por trabajo, salud, ocio, etcétera”, ha dicho.

Moreno también ha recordado que L’Hospitalet de Llobregat es la segunda ciudad más poblada de Cataluña y un motor económico fundamental gracias a sectores como la sanidad, la investigación e innovación, y el turismo de negocios. Por su parte, el Baix Llobregat, concentra una gran actividad industrial y logística, con infraestructuras clave. La proximidad con Barcelona y su función como puerta de entrada y salida de mercancías y personas hace que la inversión en infraestructuras sea esencial para su desarrollo sostenible y para garantizar una movilidad eficiente.

La integración de vías en L’Hospitalet e intercambiador de Torrassa ha sido valorada como una inversión absolutamente estratégica por la eficiencia de cercanías en Cataluña, que sigue pendiente. Por otro lado, el proyecto Biopol Gran Vía, ya aprobado, ha sido subrayado como otro que también supondrá una transformación urbanística clave para el desarrollo económico territorial. Además, en el Baix Llobregat, un total de 21 actuaciones del CAT-100 tienen un impacto directo en el territorio. Son las siguientes:

10 actuaciones relacionadas con la movilidad ferroviaria:

-Planes de Estaciones de Renfe y Adif: donde se incluye mejoras en la estación del Prat de Llobregat

-Integración urbana de Sant Feliu de Llobregat

-Remodelación de la estación de Montcada Bifurcación y de Castelldefels

-Cuadruplicación de vía entre Castelldefels y El Prat

-Nueva estación técnica en El Prat de Llobregat

-Nueva línea Barcelona-Cornellà de Llobregat-Castelldefels

-Aparcamientos en origen en todas las estaciones metropolitanas

-Ampliación de la L1 del metro (El Prat)

-Ampliación de la L3 del metro (Sant Feliu de Llobregat)

-T3 Paso de Laureà Miró y prolongación hasta Quatre Camins

-2 actuaciones en la Mejora de la seguridad viaria y de la interconexión entre territorios

Gestión y ejecución del programa de 40 actuaciones para mejorar AP-7 y AP2, donde destaca:

-Conexión B-40 y la C-55 en Abrera y Olesa de Montserrat

-Mejora de la funcionalidad y la capacidad tram Martorell – Vilafranca – El Vendrell

-Desdoblamiento del corredor de la B-224 Martorell-Piera-Capellades

5 actuaciones en la Mejora de la conectividad intercontinental:

-Ampliación del aeropuerto de Barcelona con alargamiento de la pista 06L24R

-Construcción de la terminal satélite y las conexiones subterráneas con las otras terminales

-Construcción de la ciudad aeroportuaria

-Conexión de Alta Velocidad del aeropuerto de Barcelona-El Prat

-Conexión Zona Franca – Aeropuerto de Barcelona-El Prat con vial urbano al Prat del Llobregat

1 actuación en la Mejora del transporte ferroviario de mercancías:

-Nuevos accesos viarios y ferroviarios al Puerto de Barcelona

3 actuaciones en el Auto-abastecimiento hídrico y lucha contra la sequía

-Potabilizadora Estrella St. Feliu de Llobregat

-OI Potabilizadora Sant Joan Despí

-Mejoras Potabilizadora Llobregat (Abrera)

Sin tranvía en l’Hospitalet

La conclusión del informe supone una llamada a la acción por parte de las administraciones competentes. La vicepresidenta y directora general de AEBALL, Rosa Fiol ha señalado que en el territorio no se ha invertido como nos merecemos”. A nivel de infraestructuras, por ejemplo -ha añadido-, “no tenemos tranvía en L’Hospitalet. Y en Martorell, por ejemplo, tenemos el Centro de Formación Profesional al cual no hay manera de llegar y es otra consecuencia de que las instalaciones están infrautilizadas”.

Desde AEBALL y el Fórum Empresarial del Llobregat, se han pedido compromisos firmes, inversión real y plazos claros. El desarrollo de Cataluña, afirman los empresarios, pasa por el desarrollo de este territorio al sur de Barcelona. Porque cuando L’Hospitalet y el Baix Llobregat avanzan, avanza toda Cataluña.

Está previsto el comienzo inminente de las obras en horario escolar, con el consiguiente problema de ruido y contaminación en las aulas

Los padres del institut-escola Pere Lliscart han solicitado la paralización de la construcción de un nuevo edificio adjunto al actual centro, mientras no se aclare la afectación que producirán las obras ya que se realizarán manteniendo la actividad escolar en el centro.

La comunidad escolar se enteró no hace muchas semanas de que se iban a iniciar las obras del nuevo edificio que ya estaba programadas desde el 2021, aunque su ejecución ese había previsto para principios de este año.

Padres y profesores han solicitado que no comiencen las obras y que se lleve a cabo un nuevo replanteamiento del proyecto que garantice un consenso entre todas las partes implicadas. La planificación de las obras apunta a que la nueva construcción tendrá una duración de cerca de 12 meses.

Nadie entiende como se pueden hacer unas obras de construcción de un nuevo edificio junto a otro en plena actividad escolar. “Deberían de haber pensado en un posible traslado de alumnos o bien concentrar las obras en periodos donde no exista actividad en las clases”, dicen los padres de los alumnos.

Este nuevo edificio que se va a construir ha de servir para albergar a los alumnos que actualmente están en unos barracones que se habilitaron en su momento, en un solar que anteriormente había sido un parking junto a la plaza del Cadí. En este lugar, y una vez esté en funcionamiento el nuevo centro, se construirá una escuela de una sola línea.

La asociación de padres ha solicitado una reunión urgente con la Consellera d’Ensenyament y con la directora de los Servicios Territoriales para que les presenten el proyecto original y les proporcionen todos los detalles necesarios para su ejecución.

La comunidad escolar no tiene certeza de la fecha del inicio de las obras ni en qué horarios se llevarán a cabo, teniendo en cuenta que junto a ellas está el actual centro donde se seguirán impartiendo las clases.

Apelan los afectados a la normativa existente que establece la necesidad de desarrollar las clases en un ambiente seguro para la educación, a la vez que es obligatorio garantizar la seguridad en los espacios laborales.

Una de las cosas que más preocupa a los padres y profesores es el ruido y polvo que se va a generar con las obras del nuevo edificio y que afectarán al desarrollo de las clases y otras actividades. Manifiestan que la normativa exige la adopción de medidas para mitigar los efectos de la contaminación acústica y atmosférica.

También dejan claro que necesitan saber de la Administración, como centro educativo inclusivo que es el Pere Lliscart, qué medidas se implementaran para proteger a los escolares con necesidades educativas especiales al ser más vulnerables a los efectos negativos tanto de los ruidos como del polvo y los cambios en su entorno educativo.

Las quejas de la comunidad de padres se centran también en el proyecto aprobado. Uno de los principales espacios que se van a ver afectados es el patio del recreo que en el futuro quedará mermado aproximadamente en un 50%, teniendo en cuenta que estamos hablando de un espacio libre para 647 alumnos. Este espacio, además, prácticamente desaparecerá mientras se hagan las obras, ya que precisamente está en la zona logística donde se levanta el nuevo edificio. “Qué va a pasar con el recreo y las actividades extraescolares”, dicen en un manifiesto leído el pasado martes en el pleno municipal del ayuntamiento.

El actual edificio, construido en 1976 — el próximo año cumplirá 50 años—, también presenta problemas evidentes en la fachada desde el año 2023 y aunque se sabe que se ha aprobado ya un RAM (Requerimiento de Actuación Inmediata), algunas de las partes afectadas, precisamente, son las ventanas que no aportan el aislamiento suficiente y adecuado. Además, se preguntan los padres, si las aulas en el mes de verano han de permanecer cerradas, cómo se hará para soportar las temperaturas previstas en esa época. Las aulas no disponen de aire acondicionado, que ya había sido solicitado desde hace mucho tiempo sin resultado alguno.

Otros problemas de la escuela, son los que tienen que ver con el comedor y el gimnasio. “El comedor actual no es adecuado para dar de comer a toda la comunidad escolar”, manifiestan los padres en el escrito donde denunciaron la situación, de manera que tienen que hacer varios turnos diarios con lo que ello comporta para alumnos y el mismo servicio de comedor. Además, el nuevo proyecto tampoco ha tenido en cuenta la necesidad de biblioteca, con lo que lo que se proyecta se considera producto de la improvisación y, naturalmente, de la falta de espacio suficiente para hacer frente a las necesidades escolares.

Los padres afirman que mientras no se resuelvan todos estos problemas y se dé una solución, las obras no pueden iniciarse. Y sobre todo, no se pueden poner en marcha, sin rediscutir el proyecto de forma que se consensue y se adapte a las necesidades del centro, tanto en lo que respecta a las molestias como al total de las infraestructuras que ya están siendo imprescindibles ahora mismo. Pese a que la comunidad educativa participó en el pleno abundando en todas estas explicaciones, no hubo por parte del equipo de gobierno ninguna promesa de que las obras se van a congelar ni que se va a rediscutir el proyecto de remodelación, con lo que el conflicto está servido.