El recinto de La Farga acogerá a más de 2500 profesionales del sector, un centenar de expositores y 80 conferenciantes

Del 18 al 19 de junio en el recinto ferial de La Farga, se celebrará la sexta edición del Barcelona Perfumery Congress con más de cien expositores internacionales, 80 conferenciantes y la previsión de asistencia de 2.500 profesionales del sector. Se trata del mayor congreso de innovación en perfumería que se celebrará en Europa este año. En la edición hospitalense, el congreso tratará la ciencia olfativa y la innovación en perfumería y contará, por primera vez, con la presencia en la zona expositiva de marcas de perfumería de autor.

La Farga sería el ideal y evanescente reino de los olores para Jean-Baptiste Grenouille, protagonista de “El perfume: historia de un asesino”, primera y afamada novela del escritor alemán Patrick Süskind, publicada en 1985 y luego llevada al cine por el director Tom Tykwer en 2006. Para conseguir el favor de las damas y el dominio de los poderosos, Baptiste, que no despide ningún olor desde su nacimiento y al mismo tiempo posee un olfato prodigioso que le permite percibir todos los olores del mundo, escala posiciones sociales convirtiéndose en un afamado perfumista capaz de elaborar un raro perfume que subyuga la voluntad de quien lo huele y también perfumes capaces de hacerle pasar inadvertido o inspirar simpatía, amor… Para obtener estas fórmulas debe asesinar a jóvenes muchachas vírgenes, obtener sus fluidos corporales y licuar sus olores íntimos. Su arte se convierte en una suprema e inquietante prestidigitación. Afortunadamente, se trata de una ficción. Pero en La Farga de l’Hospitalet se podrá comprobar la alquimia de este arte olfativo.

En una reciente rueda de prensa en la que se ha presentado la VI edición del Barcelona Perfumery Congress, evento que se ha consolidado como uno de los principales referentes internacionales de la industria de la perfumería y los aceites esenciales, se ha destacado el papel clave que esta cita juega como plataforma de innovación y encuentro para los profesionales de un sector en constante crecimiento.

La industria española de la perfumería y los aceites esenciales es una de las más dinámicas y avanzadas del mundo. Con una destacada posición como el segundo mayor exportador mundial, España sigue liderando la innovación y la calidad en este sector, junto a Francia, que supera en exportaciones a otros sectores estratégicos como el calzado, el aceite de oliva o el vino. En 2024 se lanzaron un total de 2.299 perfumes, consiguiendo una exportación global de 9.589 millones de euros, el 51% corresponde a la categoría de perfumes y fragancias (STANPA). En este sentido, según el estudio elaborado por ACCIÓ (Agencia por la Competitividad de la Empresa), el sector de la belleza en Cataluña ha alcanzado una facturación récord de más de 5.000 millones de euros, en el sector de las fragancias, y de 12.000 millones de euros en el sector Beauty en su conjunto, representando el 4% del PIB catalán. Estas cifras consolidan la fuerza y proyección internacional de un sector que abarca cosmética, perfumería y cuidado personal.

Eva Lluch, presidenta del Barcelona Perfumery Congress y vicepresidenta del Beauty Cluster, afirma que “somos el segundo exportador mundial de perfumería, un sector muy innovador y con una gran cadena de valor. Tenemos una enorme tradición -añade- y si queremos ser un líder mundial debemos ser el evento de innovación en el que los actores más relevantes de nuestro sector quieran participar”. Por eso, “hoy España está en el mapa internacional de la perfumería gracias al magnífico trabajo de nuestra industria y gracias al Beauty Cluster, porque ahora ya tenemos un evento internacional a su altura”.

Los días 18 y 19 de junio, La Farga de L’Hospitalet de Llobregat se convertirá en el punto de encuentro de más de 80 speakers, de 2.500 profesionales del sector y más 100 expositores de 12 países, en un evento único que atrae a los principales actores del sector: el Barcelona Perfumery Congress. Este congreso se ha consolidado como un referente internacional de la industria de la perfumería, desde la creación de fragancias hasta el marketing, la tecnología y la investigación.

Durante estas dos jornadas se ofrecerá una visión completa de la industria, con un programa de actividades basado en la inteligencia olfativa, el desarrollo de fragancias con inteligencia artificial, las perspectivas de la industria, tecnologías sostenibles e innovaciones en fragancias sin alcohol y el impacto de las fragancias en emociones y salud, impartido por un líder de opinión de la industria. Además, esta sexta edición consolida la relevancia internacional de este evento habiendo triplicado, desde la edición anterior (2023), la participación prevista de empresas expositoras internacionales. Países como India, Francia, Italia, UK, USA, China, Japón, Argentina, Brasil, Egipto tendrán presencia a través de las mejores empresas de la cadena de valor de la perfumería.

Espacio para perfumes de autor

Durante la presentación, Adrià Martínez, subdirector del Barcelona Perfumery Congress, resaltó que una de las principales novedades de esta edición es que, “por primera vez, el evento contará con un espacio exclusivo, “The Fragrance Atelier”, dedicado a las marcas de perfumería de autor, un reflejo de la creciente importancia de la perfumería artesanal en el mercado global”.

Organizado por el Beauty Cluster, la principal asociación de empresas de cosmética, perfumería y cuidado personal en España, cuenta con el respaldo de las organizaciones más influyentes del sector, a nivel nacional e internacional, como la Asociación Española de Fragancias y Aromas Alimentarios (AEFAA), la Asociación Mediterránea de Aromas y Fragancias (AMAF), la Academia del Perfume, The International Fragance Association o el Global Cosmetics Cluster.  Esta convención se ha convertido en una cita obligatoria para todos los profesionales que buscan estar a la vanguardia de la innovación en una industria en constante evolución.

En el marco de este congreso se celebrará una nueva edición de los Barcelona Perfumery Awards, que premiarán diferentes disciplinas para visibilizar la innovación de la ciencia olfativa en la industria de la perfumería. En total se otorgarán 13 distinciones sobre investigación e innovación en el negocio de la perfumería, ingredientes y materias primas, packaging originales y proveedores, empresas emergentes del sector y marcas innovadoras, iniciativas de sostenibilidad, acciones sobre responsabilidad natural y social en la industria, contribución a la cultura del perfume y premio a la trayectoria profesional en la industria. Además, cuenta con un premio honorífico a la trayectoria en perfumería que en la edición anterior recayó en el maestro perfumista D. Ramón Monegal.

En la quinta y anterior edición del congreso, celebrada en 2023, el Barcelona Perfumery Congress reunió a más de 1.000 asistentes y 40 expositores en L’Hospitalet de Llobregat, consolidándose como un punto de encuentro clave para el sector. El programa incluyó 50 ponencias que recorrieron toda la cadena de valor de la perfumería, poniendo el foco en la evolución de los gustos del consumidor, las preferencias del mercado y las tendencias emergentes.

Barcelona Perfumery Congress es un punto de encuentro clave para la industria, abarcando creatividad olfativa, marketing, tecnología, investigación, packaging, materias primas e ingredientes. En un entorno dinámico, los asistentes podrán acceder a contenido educativo, experiencias sensoriales y networking. Cada edición atrae a profesionales relacionados con la creatividad de las fragancias, el marketing, las nuevas tecnologías, la investigación olfativa, el packaging, las materias primas, los ingrediente… Ofrece una gran oportunidad para conectar, explorar experiencias sensoriales y para el desarrollo de negocio. La edición 2025 marca un hito en la expansión global del BPC, triplicando el número de expositores internacionales respecto a 2023. Empresas líderes de India, Francia, Italia, Reino Unido, EE.UU., China, Japón, Argentina, Brasil y Egipto estarán presentes en esta cita.

Más información y programa en: https://perfumerycongress.com/#Program25

El gobierno municipal, sin intención de reponerla y justificando que estaba deteriorada, da como alternativa otras áreas infantiles

El desmantelamiento de una zona de juegos en el barrio de La Florida, situado en la avenida Primavera con el cruce de la calle Pedraforca, ha provocado el enfado tanto de las familias que de forma habitual llevan a sus hijos a jugar a esa zona, como de organizaciones ciudadanas y partidos políticos.

La recién creada asociación FamíliesLH ha denunciado por las redes sociales esta situación y ha recordado que precisamente el barrio de La Florida es uno de los más densos de Europa y que justamente es uno de los barrios más deficitarios en zonas verdes.

Asimismo, ha recordado que precisamente próxima a esa zona de juegos hay una escuela de infantil y primaria cuyos alumnos solían utilizarla junto con el resto de niñas y niños del barrio. La asociación ha reclamado la necesidad urgente de restablecer el área de juegos.

Algunos partidos políticos de la oposición municipal también se han hecho eco del desmantelamiento, de la noche a la mañana y sin previo aviso, de las dos zonas de juego. La portavoz municipal del PP, Sonia Esplugas ha recordado que eliminar parques infantiles es un auténtico sinsentido y que precisamente el ayuntamiento ha escogido el periodo estival, cuando más vida se hace en la calle y el uso de los parques es más intenso, para hacerlos desaparecer.

En este sentido, la portavoz del PP, ha lamentado que el equipo de gobierno haya invitado a algunas familias de La Florida, usuarias de los parques que han sido eliminados en la avenida Primavera, a desplazarse al recién inaugurado parque de la Plaza Federico García Lorca que, al ser nuevo está totalmente saturado, o al Parque de la Pau, donde ni siquiera hay una fuente para que los niños puedan refrescarse. Además, en este parque hay diariamente botellón, e incluso consumo explícito de drogas en horario en el que los menores están allí jugando.

Sonia Esplugas ha explicado que según han comentado algunos vecinos el desmantelamiento podría haberse producido como consecuencia de algunas quejas por el uso incívico que se hacía de este espacio durante las tardes y las noches. La portavoz ha asegurado que entiende que el mal uso de los parques y plazas pueda ser un quebradero de cabeza para los vecinos, “pero el gobierno no puede excusarse en eso para desmantelarlos. Su labor es velar por el cumplimiento de las ordenanzas municipales, incrementar la presencia policial, y fomentar un uso cívico del espacio público”, ha afirmado.

La portavoz municipal del PP ha denunciado además que, tal y como ha quedado el espacio después del desmantelamiento del área de juego, hay unas cuantas piezas de hierro enterradas que también se deberían extraer ya que el espacio se ha quedado inseguro y algún viandante se podría hacer daño.

Los Comunes, haciéndose eco de la denuncia de la asociación, han manifestado su interés por aclarar lo que ha sucedido y por qué se han eliminado las áreas y se han pronunciado a favor de que se reponga la zona de juegos de forma urgente.

Així mateix, ERC-EUiA ha denunciat l’actuació municipal en aquestazona i han manifestat que “les famílies de la Florida i la zona nord de l’Hospitalet mereixen uns parcs dignes, actualitzats i adaptats i un Ajuntament que no giri l’esquena a les famílies. Fa temps que reclamem més i millors espais per als infants, però la resposta del govern no és actualitzar-los i millorar-los, sinó ELIMINAR-LOS”.

En una información publicada por LH Digital, el ayuntamiento justifica el desmantelamiento de la zona porque eran espacios muy pequeños, con pocos elementos de juegos, que estaban además bastante deteriorados. Afirman que su eliminación está avalada por los técnicos municipales y que existen alternativas de otras áreas de juego como las dos plazas referidas con anterioridad.  

Una moció conjunta de PSC, ERC-EUiA i Comuns, insta la promotora a transmetre els habitatges a l’Incasol

Veïns de dues promocions de l’Obra Social de la Caixa, situats a la Porta Nord de l’Hospitalet, han denunciat davant el ple municipal la intenció que té la entitat bancaria d’“expulsar” els prop de 330 veïns que viuen en aquests edificis des de fa 10 anys i que van ser construïts amb finançament públic.

Concretament, els dos blocs estan situats a la Carretera de Collblanc 157 i 159, amb un total de 168 pisos, construïts amb subvencions públiques, i propietat de la Caixa. Van ser atorgats el gener del 2014 en un acte celebrat al Teatre Joventut presidit pel director general de la Fundació La Caixa, Jaume Lanaspa i la alcaldessa Núria Marin.

“Quan ens van fer entrega de les claus al Teatre Joventut, ens van manifestar que tindríem un lloguer assequible per sempre i als 10 anys tindríem opció de compra descomptant el que havíem pagat fins aleshores” va dir una de les afectades

Però quan els van renovar el contracte, va desaparèixer l’opció de compra, van pujar el lloguer més del que convenia i van cobrar un segon dipòsit. Davant els dubtes, els veïns van manifestar a la Caixa que consultarien amb un advocat. La resposta de l’entitat va ser que, o signaven en aquell moment o el pis l’adjudicarien a una altra persona, ja que “hi havia una llarga llista d’espera”.

Els inquilins denuncien que “la Caixa ens ha fet signar contractes amb clàusules abusives que ens deixen en una situació de clara inferioritat”.

Els veïns manifesten que estan en uns blocs en un abandó absolut. “Portem prop de 10 anys vivint als pisos patint diferents problemes perquè els serveis de manteniment han estat molt deficients o inexistents. Fuites contínues que mai no han resolt”

Els llogaters han posat dues demandes amb el Sindicat de Llogateres i la resta de llogueters de la Caixa. Una, per 16 clàusules abusives en els contractes que han tingut, i una altra reclamant 10 milions d’euros en concepte d’IBI que no haurien d’haver pagat i que la Caixa els ha cobrat durant aquests anys.

Els veïns dels pisos situats en aquestes promocions juntament amb altres promocions d’arreu de Catalunya fa més de tres anys que s’estan organitzant amb el Sindicat de Llogateres. Conjuntament amb la resta han hagut de resistir desnonaments, s’han quedat a casa després de la finalització dels contractes pagant el lloguer, han interposat la primera denúncia col·lectiva a tot l’estat espanyol contra les clàusules abusives de contractes d’un gran propietari i s’han manifestat unitàriament als carrers de Sitges l’any 2023.

Aquests veïns de la Carretera de Collblanc també, van interposar una demanda per la desaparició de l’opció de compra i la Caixa els va contestar que el valor de compra era de 400.000 euros per pis i que havien de donar resposta en 45 dies.

A l’últim ple municipal va ser aprovada una moció conjunta de PSC, ERC-EUiA i L’Hospitalet En Comú Podem en la qual s’insta a La Caixa a no vendre a privats i a transmetre les promocions Indo (av. Carrilet, 114 i carrer Cooperativa, 16-18), Porta Nord (Ctra. Collblanc, 157-159) i Enric Prat de la Riba , 278) a l’Incasol de la Generalitat de Catalunya.

La moció constata que aquesta situació que pateixen ara aquest veïns de Collblanc també el  viuen llogaters d’Inmocaixa arreu de Catalunya, des que aquesta entitat ha decidit suspendre el seu programa d’habitatge assequible vinculat a l’Obra Social La Caixa i traspassar la propietat dels pisos a INMO CRITERIA ARRENDAMIENTOS III SLU. La propietat va fer signar als arrendataris contractes amb clàusules abusives i, en algunes de les promocions, està procedint a no renovar els contractes als arrendataris, per a fer-los fora dels pisos i promoure la seva venda a preus de mercat.

Les diverses promocions on es donen aquestes pràctiques són qualificades com a habitatge de protecció oficial, o són sotmeses a acords previs per tal que siguin gestionades amb criteris de protecció oficial per part d’Obra Social La Caixa. Aquests habitatges, bona part subvencionats amb fons públics o construïts directament sobre sòl públic, haurien de tenir per objectiu facilitar l’accés a l’habitatge a la població i disminuir els greus problemes d’habitatge que vivim.

A l’Hospitalet de Llobregat INMO CRITERIA ARRENDAMIENTOS III SLU té la promoció Indo (Av. Carrilet, 114 i C. de la Cooperativa, 16-18), actualment en règim de protecció oficial, i les promocions Porta Nord (Ctra. de Collblanc 157 i 159) i Enric Prat de la Riba (C. Enric Prat de la Riba, 278) , gestionades amb criteris de protecció oficial per acords previs.

La moció aprovada també insta l’entitat bancària a preservar els arrendataris i no expulsar-los de les promocions esmentades mentre s’acorda una solució negociada i fins el traspàs dels immobles a l’Incasol.

La UGT vol iniciar ja la negociació del nou conveni perquè l’anterior el considera desfasat, i CCOO vol que es compleixi abans el compromís del govern sobre l’anterior

Les posicions entre els dos sindicats majoritaris al Comitè d’Empresa de l’Ajuntament no semblen circular per la mateixa via, després que hi hagi un cert desacord sobre com afrontar la inexistència del conveni signat l’any 2023.

Mentre que és veritat que el que es va signar l’any 2023 ja s’està fent vell i convindria posar sobre la taula les noves reivindicacions, no deixa de ser significatiu que l’equip de govern es resisteixi, dos anys després, a donar vigència al Conveni ratificant-lo i publicant-lo, com és preceptiu, en un ple municipal. No serà perquè tots dos sindicats i la resta de treballadors, afiliats o no, no ho hagin demanat múltiples vegades. De fet, no s’acaba d’entendre per quina raó hi ha aquesta resistència del govern local. El cert és que han anat passant els mesos i no hi ha manera que es porti al ple el Conveni, de la mateixa manera que no hi ha manera que s’aprovi la plantilla de treballadors, s’accelerin les contractacions de plantilla imprescindible per donar servei a la demanda ciutadana o es negociïn nous increments salarials.

La postura de CCOO no sembla contrària a la negociació d’un nou Conveni però posa sobre la taula la necessitat de culminar el procediment de l’anterior perquè, de no fer-ho, afirmen, s’està donant validesa a la postura d’intransigència i d’il·legalitat del govern local. “Si això que és preceptiu es passa per alt, qui ens dirà que un cop fetes les negociacions i signat un nou conveni, amb tot el que això costa i comporta, torni a passar com amb el del 2023 que no es ratifiqui?”, expliquen fonts d’aquest sindicat.  Per la seva banda, el sindicat majoritari al CE de l’Ajuntament, la UGT, ha tret un comunicat en el que explica que, davant la demanda laboral de CCOO sobre l’aprovació i publicació del conveni del 2023, considera que el més útil és obrir una nova etapa de negociació que aconsegueixi un conveni actualitzat amb les noves demandes. UGT entén que, en efecte, el conveni del 2023 ha quedat obsolet i allunyat de les necessitats actuals dels treballadores municipals, però ja sembla decidit a passar pantalla pel que fa al conveni del 2023, de manera que fa una crida a la unitat sindical i insta a la plantilla i a la resta de sindicats a cercar solucions reals i consensuades.

Per CCOO, la cerca de solucions reals és una manera de justificar la postura municipal pel fet que donen per impossible que l’actual govern canviï de posició. “El que seria lògic és el que s’ha estat fent fins ara, que és reclamar al govern que porti al ple el conveni i es publiqui. Aleshores quedaria lliure el camí cap a una nova negociació. És més, si el govern ens demostra que el conveni no es porta al ple perquè hi ha aspectes de molt difícil plasmació o perquè es podrien vulnerar algunes normes legals, estem disposats a acceptar-ho i començar una nova negociació. Però, per nosaltres resulta imprescindible que el govern aclareixi postures per tornar a seure”.

Sense dir-ho directament, alguns líders sindicals de CCOO pensen que a algunes centrals els interessa molt passar pàgina i anar directament al procés d’una nova negociació, perquè han prés alguns compromisos amb una part de la plantilla municipal que, en cas de no plasmar-se directament en un Conveni, no hi haurà manera que es faci realitat. Hi ha coincidència amb la importància d’un nou conveni que s’ha de discutir i negociar el més aviat que sigui possible, però per CCOO és el mateix govern municipal el que barra el pas mentre no faci realitat l’acord al que va arribar en el seu dia amb les centrals sindicals de donar el pas legal que hi faltava.

Entre els assistents, nombrosos vells militants, amics i gent de totes les edat, en un acte que ha durat més de tres hores

Una representació de la historia gloriosa de la Transició a l’Hospitalet es va donar cita ahir a la tarda a la sala d’actes de la Tecla Sala, per retre homenatge a Mercè Olivares i Felip Gómez/Felip Gómez i Mercè Olivares pel seu llarguíssim exemple de lluita reivindicativa en favor dels treballadors i treballadores de la ciutat, el moviment veïnal en el seu conjunt i la defensa d’una ciutat més digna i amable pels seus habitants.

Per qui no els conegui, que han de ser molt pocs dels que coneixen la història recent de la ciutat, caldria explicar que seria impossible explicar la història de la resistència antifranquista a l’Hospitalet, en els anys més durs de la clandestinitat política, sense parlar d’aquesta parella de militants comunistes que van convertir-se en llavor de lluita i exemple de resistència. Per fer-los l’homenatge que els corresponia, que va sorgir com sorgeixen aquestes accions, del fons del reconeixement i l’afecte pel sacrifici esmerçat en els moments més difícils, es van aplegar molts antics militants comunistes de la ciutat però no només: hi havia bona part del teixit social que van contribuir a forjar i gent jove, hereus d’aquells anhels de resistència, uns quants socialistes històrics de la ciutat, ex regidors fins i tot del Partit Popular que van coincidir amb la Mercè Olivares com a presidenta del Consell de Síndics, al costat de les velles glòries de la política institucional vinculada a l’Hospitalet i la comarca, entre ells, el que va ser conseller del tripartit Joan Saura, el senador i diputat al Parlament, Jaume Bosch, o el també diputat al Parlament i senador, i encara membre del Consell d’Estat, Jordi Guillot.

La taula presidencial va estar ocupada pel Felip i la Mercè i la seva neta Júlia, que va llegir al final de l’acte un escrit emocionant des de la proximitat i la complicitat de qui els coneix a fons, i en el que s’expressava i es resumia tot el que han estat la Mercè i el Felip com a persones: dos individus fidels al seu ideari, a la seva gent, a la seva família, al seu entorn i a la seva ciutat. L’acte s’ha iniciat amb unes paraules dels hereus del moviment dels comunistes hospitalencs, el portaveu dels Comuns Manuel Domínguez que ha donat la paraula, en primer lloc, a l’historiador Joan Camós.

Camós ha començat explicant la història d’ambdós i de les seves famílies, des de la seva arribada a l’Hospitalet, a Collblanc, on van viure i van desenvolupar la seva primera militància i fins ara mateix, on encara col·laboren amb algunes entitats de la ciutat com ara el Centre d’Estudis o Tres Quarts per Cinc Quarts, entre els quals hi havia una nodrida representació. Ha recordat els orígens familiars, les penúries de la guerra i de la postguerra i els inicis de la seva militància comunista als anys 50, la seva participació en els primers esdeveniments de resistència en les vagues del 59, el shock de l’afusellament de Grimau i les primeres cèl·lules organitzades en els nuclis de Collblanc, amb el Felip, la Mercè i el Jaume Valls, o de Bellvitge, amb el Felipe Cruz o la Pura Fernández. Camós ha posat l’accent en el lent creixement de l’organització i els esforços per articular la xarxa social que després donaria lloc a les associacions de veïns, la primera de les quals, la de Collblanc-La Torrassa, tindria amb el Felip i La Mercè la capacitat d’organitzar el barri ja a principis dels 70. I així ha anat desgranant la història de l’organització des de les primeres responsabilitats polítiques del mateix Felip Gómez, passant pel Jaume Valls i el José Fariñas, fins a la consolidació del PSUC com a primer partit de l’Hospitalet, ja amb Joan Saura de secretari polític, amb gairebé 2.000 militants poc abans de les primeres eleccions municipals.

Després ha parlat la Pilar Ferràn que va compartir regidoria amb la Mercè Olivares, essent la primera, militant socialista, i la Mercè, regidora adjunta. Ha explicat la complexitat del treball en equip venint d’organitzacions i cultures diferents, però ha destacat la bona sintonia, per l’enorme capacitat de la Mercè de prioritzar els objectius davant els personalismes. Després ha parlat la Rosa Vinyoles, de l’Associació d’Ex-presos Polítics del franquisme, que ha comentat algunes anècdotes relacionades amb l’episodi de l’execució de Puig Antich, que va viure amb la Mercè pels carrers de Barcelona. Més tard ha pres la paraula l’Antonio Mayo del Memorial de la Seat que ha fet esment a l’estructura de l’Hospitalet Antifranquista i l’Associació Pont de la Llibertat, on van participar tan activament la Mercè i el Felip i, a continuació, la Pilar Massana, que ha explicat la important contribució de tots dos homenatjats al rellançament del Centre d’Estudis de l’Hospitalet quan es va posar en dubte la seva continuïtat o, posteriorment, amb la creació de l’Espai de Ciutadania al 2014 on la Mercè va ser la representant del Centre d’Estudis en la primera època. Mes tard ha parlat el Willy, el company de la Clara Parramon —amb qui van compartir tant anys de presència al Comité Local del PSUC abans del trencament a primers dels 80— per rememorar, des de la visió de l’amistat personal, la bonhomia característica de la parella objecte de l’homenatge i per últim ha pres la paraula el Jordi Guillot, per assenyalar la importància de l’homenatge, l’experiència institucional a nivell municipal i l’ensenyament que representa aquest gest de reconeixement per la gent jove de la ciutat.

Durant l’acte que ha durat més de dues hores, la Montserrat Monrós del Grup Verba del Centre Catòlic ha recitat —i cantat— tres poemes: un de l’Alberti (A galopar), un altre del Miquel Martí i Pol (L’Elionor) i finalment Jo vinc d’un silenci de Raimon.

Després de les tendres paraules de la seva neta, s’ha procedit a l’entrega de rams de flors i records als homenatjats i a compartir el que quedava de trobada davant la seu del Centre d’Estudis a l’Espai Molí, amb una copa de cava. Els darrers a marxar ho han fet passades les 9 del vespre. Hi ha hagut regidors municipals de Comuns i d’ERC-EUiA. Ni un sol regidor socialista. L’alcalde estava convidat, però no ha aparegut.

Albúm de fotos del acto:

La majoria dels 20 plans urbanístics impugnats per estar projectats en zones inundables estan a l’àrea metropolitana, entre ells el PDU Biopol Granvia

Jesús A. Vila

Ecologistes en Acció de Catalunya, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient que se celebra avui 5 de juny, han atorgat els Premis Àtila 2025 per distingir a aquelles persones i organismes que en el transcurs del darrer any han destacat per la seva contribució a la destrucció del Medi Ambient del país.

Aquest any l’ha rebut la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per acceptar que se segueixi edificant en zones inundables, i un departament de la seva mateixa conselleria, el d’Inspeccions de la Generalitat, per fer el contrari del que caldria: defensar el territori i impedir que el capital privat segueixi fent de les seves amb el suport, quan no la connivència, de les Administracions Públiques.

Hi ha casos a tot Catalunya, i fa temps que l’organització ecologista els ha denunciat sense que la Generalitat se’n faci càrrec. Un dels casos és ben a prop i començarà a desenvolupar-se, si ningú ho atura, durant el primer trimestre de l’any vinent. I serà una obra monumental, sobre la que Ecologistes en Acció probablement tornarà a posar la seva atenció tan aviat s’observin els primers moviments de terres. Ens referim al PDU Biopol GranVia, que preveu la urbanització intensiva de 98 hectàrees al sud del terme municipal de l’Hospitalet (el 8% del territori), íntegrament en zona inundable (per sota dels 5 metres d’alçada sobre el nivell del mar) i amb una vintena llarga d’edificacions d’entre 8 i 15 plantes d’alçada.

L’excusa per posar-lo en marxa, que s’havia modificat l’anterior planejament per la qual cosa va ser aprovat en el seu dia per la consellera republicana Ester Capella. El projecte macro-sanitari del Biopol, de moment, només és un somni sense concrecions de cap mena. La realitat, però, és que està previst que s’edifiquin desenes d’edificis en el darrer sol lliure del municipi a la zona de Marina —si excloem el que es va salvar en aquesta operació gràcies a la protesta ciutadana que és la zona de Can Trabal— un espai històricament inundable en èpoques on el canvi climàtic no era encara protagonista de les desgràcies que hem vist i patit darrerament. Desenes d’edificis projectats sobre el plànol, sense que en cap d’ells hi hagi destinació concreta d’activitat: són, de moment, edificis en projecte, que generaran plusvàlues considerables a l’Ajuntament, i milionàries a propietaris del sol, promotors i constructors, si al final es construeixen.

L’organització ecologista de més prestigi i més solvència, acusa al Departament de Territori de confiar amb els informes que evacua l’Agència Catalana de l’Aigua i també d’acceptar la cobdícia i la insensibilitat de molts alcaldes i alcaldesses de municipis que tenen zones inundables als qual s’han presentat diversos requeriments per tal que aturin els projectes en aquests espais, basats en mesures de mitigació que són, pel que denuncien, clarament insegures. Al novembre del 2024, Ecologistes en Acció, encara recent la DANA de Valencia, va demanar una moratòria aplicable a tots els projectes urbanístics en perill d’inundació i on es demanava un Consell vinculant format per experts independents i desvinculat d’interessos públics o privats per determinar la seguretat d’aquestes planificacions urbanístiques.

Un mes més tard, eren 14 col·lectius i plataformes ciutadanes les que insistien sobre la moratòria urgent de 20 projectes en el conjunt de Catalunya, tots excepte un —de La Garrotxa— a l’àrea metropolitana de Barcelona i la segona corona. I entre ells, el PDU Biopol GranVia.

Ecologistes en Acció denuncia que la Generalitat es va comprometre a tenir llestos al gener els mapes d’inundabilitat i que al febrer es re-actualitzarien. Ni estan els mapes ni s’han re-actualitzat però el que sí s’ha fet és, segons Ecologistes en Acció, començar a executar plans urbanístics i infraestructures sense tenir en compte els nous riscos derivats del canvi climàtic, negligència que posa en perill milers de ciutadans, especialment de l’àrea metropolitana. Un que continua el seu recorregut és el PDU Biopol Gran Via que, en aproximadament mig any, podria començar a executar-se sense que, de moment, ni s’apliqui la moratòria ni hi ha hagi notícies sobre el Contenciós Administratiu que el grup municipal dels Comuns va presentar al setembre de l’any passat, per segona vegada consecutiva.

L’any 2017 ja van presentar un recurs guanyat l’any 2020 amb una sentència del TSJC que els va donar la raó anul·lant el planejament. Un altre recurs, coincident amb l’anterior, de Depana, ERC i la CUP va obligar l’Ajuntament a refer la proposta que, finalment, va ser aprovada per l’executiu de Pere Aragonés a l’abril de 2024.

Resulta interessant la constatació que moltes d’aquestes operacions urbanístiques es realitzen per governs locals de diferents tendències i que després són aprovades per la Generalitat, també en mans de partits que no sempre coincideixen amb els que han impulsat els projectes als respectius municipis o s’hi ha oposat. És el que ha passat a l’Hospitalet amb el Biopol, però no és exclusiu. Això posa de manifest una altra realitat que explica la debilitat de les organitzacions locals en múltiples ocasions. Si avui el Biopol està en marxa és perquè l’executiu republicà li va donar via lliure a la primavera passada.

Aleshores, l’organització local d’ERC es va mostrar satisfeta que el nou planejament hagués recollit els canvis que s’havien proposat, com ara la preservació íntegra de l’únic espai agrícola del municipi. Aquell grup municipal va canviar a les passades municipals i avui no està gens clar —i menys a la vista dels informes d’Ecologistes en Acció— que hi donin suport a la planificació que va aprovar la seva consellera. Massa sovint, però, el que es respira a nivell municipal no arriba als grups parlamentaris que juguen un paper fonamental en l’estabilitat del govern. I d’aquí les contradiccions que s’observen i que expliquen, en molt bona part, el desconcert de la militància i també dels col·laboradors i simpatitzants.

El trabajo de los tres profesionales que llevan a cabo esta labor, evidencia el éxito del proyecto en un instituto de máxima complejidad de uno de los barrios más densos de Europa

El Institut Eduard Fontserè del barrio de La Florida paralizó ayer sus actividades de 10 a 14 h. para pedir a la Generalitat de Catalunya la creación de plazas estructurales estables, que permitan dar continuidad al equipo social del centro y a los proyectos de convivencia que fueron iniciados hace tres años por dos profesionales.

Con frases como “Ni precarietat ni temporalitat, l’equip social és esencial”, se hicieron concentraciones ayer delante de la escuela con el seguimiento tanto del personal docente, los profesionales de la atención educativa y el personal de la administración y servicios.

El Institut Eduard Fontseré es uno de los catalogados de máxima complejidad de l’Hospitalet y está situado en uno de los más barrios densos de Europa. El trabajo realizado en el centro es pionero en el modelo socioeducativo de Catalunya.

La petición de la comunidad educativa es que se dé continuidad a los proyectos del equipo social del centro formado por tres profesionales, aunque solo una de las plazas es estructural. Las otras dos las ocupan, Tània Morianna, educadora social y Elena Aracil, técnica de integración social, que dependen de un programa que la Conselleria se ha comprometido a renovar, pero sin sus profesionales. Empezar de nuevo.

Ambas profesionales llevan tres años en el centro como parte del programa de complejidad impulsado en el curso 2020-21 por el Pla de Millora de las Oportunitats Educatives. Este Plan, aprobado por el Govern, acordaba incorporar técnicos de integración social y educadores sociales en los centros de mayor complejidad en el marco del Pacte Contra la Segregación Escolar de Catalunya. Estas dos personas son las responsables de los principales ejes del actual proyecto de convivencia del centro y activos principales en la atención del alumnado vulnerable y de sus familias.

Como consecuencia de esta complejidad, la comunidad escolar considera fundamental que estas plazas sean estructurales para poder trabajar en proyectos a largo plazo. Por ello reivindican la continuidad de estas trabajadoras, Morianna y Aracil, ya que la renovación del programa sin estas profesionales supondría una rotura de los vínculos con las familias del centro que se encuentran en una situación muy vulnerable, la perdida de referentes por parte del alumnado con necesidades educativas específicas y “dificultaría la aplicación de un proyecto de convivencia de centro que está basado en el diálogo, la confianza y las prácticas restaurativas”, tal como afirma en un comunicado la comunidad escolar.

El desmantelamiento del equipo social comportaría, además, una sobrecarga de trabajo para el equipo docente. Y ello conllevaría a un empeoramiento en las condiciones laborales de todos los trabajadores del centro.

Según manifiesta el comité de huelga, la contratación de estos profesionales está cofinanciada en un 40% por el Fondo Social Europeo Plus y en un 60 % por el Departamento de Educación y persigue uno objetivos que el claustro considera que se están consiguiendo, como son: la prevención del abandono prematuro de los estudios y el fracaso escolar; procurar el bienestar emocional de los alumnos; facilitar una buen convivencia en el centro educativo; fomentar la implicación de las familias y, sobre todo, reducir el absentismo escolar, entre muchos otros.

La convocatoria de huelga cuenta con el apoyo del sindicato CGT y de personalidades vinculadas al trabajo social y a la educación formal y no formal.

CCOO de l’Ajuntament denuncia el descontrol de les borses de treball i l’absència de la bústia ètica obligatòria

El desgavell de la plantilla de treballadors municipals sembla no tenir aturador. A les constants denúncies dels grups municipals a les sessions plenàries sobre la il·legalitat que suposa no disposar de la Relació de la Plantilla de Treballadors (RPT) —el regidor popular Díaz-Crespo, va ser contundent al respecte— s’hi suma ara la denúncia de la secció de CCOO sobre dues contractacions que s’havien produït de manera irregular a l’estiu del 2024.

Pel que sembla, el director de serveis de RRHH va informar aleshores que s’havien contractat a dues persones sense respectar l’ordre de la borsa laboral d’Administratius i que des de serveis jurídics no es trobava cap més fórmula que rescindir els contractes, com es va fer. S’havien saltat ni més ni menys que 40 places, sense que hi hagués cap responsable del desastre. Un any després, els sindicats han conegut que el mateix director de RRHH els readmetrà per la via administrativa, pagant-los els salaris de tramitació de tot el temps que han estat fora i desmentint el que es podria haver resolt fa un any.

CCOO de l’Ajuntament considera que la readmissió l’hauria d’haver dictat un jutge perquè la decisió unilateral de l’Administració crea un precedent i un greuge: el precedent, que casos com aquest es poden produir, no de manera fortuïta com sembla haver estat aquest, sinó per la via de la prevaricació amb el gravíssim perjudici econòmic per les arques públiques. I el greuge, que hi ha 40 treballadors que tenien l’opció de ser contractats abans i que podrien reclamar per danys i perjudicis.

A banda del fet concret, el sindicat s’interroga sobre què passaria si algun directiu es decidís a prevaricar saltant-se l’ordre de les llistes amb l’argument d’un error tècnic? 1. Es contractaria a la persona que no li correspon. 2. Si es descobrís el pastís se l’acomiadaria. 3. Un temps després, sense cap denúncia ni ordre judicial, s’optaria per la readmissió substanciosa. La pregunta sorgeix de sobte: quin sentit tenen les llistes i el seu ordre? On queden els drets dels aspirants que van davant? I més enllà de tot plegat: qui controla els mecanismes i als responsables de controlar els mecanismes? La resposta és obvia: ningú.

El problema de fons, més enllà de la incomprensible gestió del cas, rau en que els sindicats no tenen cap mena de control sobre la gestió de les borses de treball. CCOO explica en el seu comunicat, fet públic al respecte, que estan cansats de demanar transparència i traçabilitat en la gestió de les borses de demandants. En l’actualitat, segons expliquen, hi ha borses actives sense estar publicades a la seu electrònica municipal i ni tan sols els candidats inclosos poden veure si s’està contractant en el seu àmbit.

El sindicat ja ha anunciat que s’oposa a la contractació prevista en els termes en què s’ha expressat —tot i que comprèn el cas i espera que es resolgui de manera satisfactòria per totes les parts— i amenaça amb presentar-se davant l’Oficina Antifrau de Catalunya pel fet que no existeix una bústia ètica (obligatòria, segons el sindicat, a les Administracions Públiques des de l’any 2003) on poder denunciar actuacions d’aquestes característiques i de fortes repercussions socials.

Els canvis formals que aplica per sistema l’equip Quirós, no serveixen per dissimular les mateixes maneres i les mateixes intencions de l’anterior govern

Amb 20 vots a favor, l’abstenció del grup municipal d’ERC-EUiA i el vot contrari dels 3 regidors de Vox, el ple municipal va aprovar la dissolució de l’Agència de Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet, creada l’any 1999 durant el mandat de l’alcalde Corbacho i responsable de la gran majoria de les operacions immobiliàries de gran volada que ha protagonitzat la ciutat en els darrers 25 anys.

Coneguda per alguns com l’Agència de Depredació Urbana pel seu protagonisme en la intensa activitat d’ocupació de sol lliure i les requalificacions de terrenys per convertir-los en residencials, l’ADU havia tocat fons amb el nou equip de govern que coneixia el seu gran desprestigi social. Els primers contactes amb els Comuns per tal d’apropar-los a la teòrica nova dinàmica de l’equip Quirós, ja parlaven d’acabar amb l’ADU que s’havia convertit en un instrument autàrquic, amb poc control municipal i on fins i tot els seus treballadors cobraven un suplement extra que no tenia paral·lelismes en altres llocs. L’ADU havia estat dirigit fins a la seva jubilació per l’advocat Antoni Nogués i el seu disseny partia dels somnis de regeneració de l’alcalde Corbacho que havia arribat a l’alcaldia l’any 1994. Els orígens de tot plegat són de l’any 1996 quan es va crear el que anomenaven Oficina del 2010 que era hereva del Gabinet Tècnic de Planificació i Programació al front del qual havia estat el mateix Corbacho en l’època Pujana.

D’aquella època és el projecte de Pla l’Hospitalet 2010 que volia repensar la ciutat, en uns moments de relatiu decreixement demogràfic, amb una molt complexa dinàmica de planificació que venia imposada pel Pla Territorial Metropolità i amb una perspectiva de desaparició a mitjà termini de les antigues zones industrials molt degradades. Més enllà de repensar la ciutat, en el perfil del que calia fer s’introduien alguns elements que resultaven ja de per si força controvertits, com ara la idea que les zones verdes i els equipaments a la ciutat no estaven tan sota mínims com es deia, o que resultava evident la vocació residencial de les zones industrials entre barris, cosa que ja feia preveure les requalificacions de zones industrials a zones residencials i que el creixement de les zones verdes o dels equipaments no resultés una prioritat.

No obstant aquestes dubtoses apreciacions, les propostes del Pla 2010 i l’instrument que es dissenyava, l’ADU, parlaven aleshores de recuperar per equipaments de la ciutat les grans instal·lacions fabrils abandonades, com ara Can Trinxet, Cosme Toda, Albert Germans o la Tecla Sala i també de la creació d’una cornisa verda des de Can Buxeres a La Torrassa en sentit horitzontal entre el Samontà i La Marina. Per suposat, les prioritats del pla tractaven de refer totes les àrees degradades començant per la zona sud de la Gran Via i convertir una de les tres cicatrius sobre el territori de la ciutat que era l’autopista de la Gran Via, en un espai permeable a banda i banda, soterrant-la part més propera a Barcelona. I seguir defensant el que aleshores ja es plantejava com a irreversible per aplicar-se l’any 2004: el soterrament de les vies del tren en les línies de Vilafranca i de Vilanova.

La realitat és que l’ADU va acabar promovent substanciosos canvis de qualificacions urbanes amb enormes concentracions de blocs (i desenes de projectes) a llocs com Santa Eulàlia (Can Trinxet, Indo, Vanguard, etc); Centre-Sant Josep (Cosme Toda, Avda Carrilet, Rambla Marina, etc), Gran Via (Pça Europa i adjacents, Biopol Gran-Via, etc), i es va oblidar de tot allò que havia de suposar un projecte urbanístic de recuperació de les zones densificades, el creixement de les zones verdes i els equipaments i la utilització del patrimoni industrial recuperat com a espais protegits i útils per la ciutat. En canvi, tot l’espai que les instal·lacions fabrils (o altres instal·lacions obsoletes) abandonaven, es convertia en solars edificables i matèria de negoci per les grans promotores i immobiliàries.

Amb Corbacho es va viure un procés de recuperació intensiu de les zones degradades on l’activitat urbanística resultava més senzilla (Plaça Europa, Gornal, Polígon Pedrosa, etc) i amb l’època Marín es va acabar de degradar la totalitat de la proposta inicial fins a extrems gairebé insuperables. El mateix impulsor del projecte original i del seu instrument, l’ex-alcalde Corbacho, va criticar enèrgicament el deteriorament de la seva visió de ciutat —ja suficientment discutible en el seu moment— trencant tota relació amb la seva successora.

El resultat del projecte i de l’instrument: una ciutat densificada com n’hi ha poques, amb el pitjor ránking de zones verdes per habitant de Catalunya, amb una gran part del seu patrimoni industrial abandonat o cedit demanialment a empreses per fer negoci i amb projectes pendents que no auguren res de bo: el Biopol Gran-Via i l’opració de la pastilla de Can Rigalt, destinats a acabar amb la totalitat de l’espai lliure que encara queda a la ciutat. 

No deixa de ser significatiu que l’ADU es dissolgui un mes després que s’hagi institucionalitzat un nou instrument de planificació: el Consorci de Reforma de la Gran Via i dels barris del Samontà, exactament un instrument que porta, en el seu títol, els dos únics espais a que ens referíem abans: la Gran Via a tocar del terme i Can Rigalt. I no deixa de resultar clamorós que es vulgui fer veure que el Consorci no té res a veure amb l’ADU quan el Consorci ja va actuar justament a la Reforma de la Gran Via en el tram que executava l’ADU i, el que encara resulta més extemporani: era un instrument dins de l’ADU i constituït pels mateixos tècnics i treballadors. I amb els mateixos tics: no s’ha d’oblidar que va ser l’instrument que, sense tenir atribucions territorials adscrites, es va encarregar de la promoció dels habitatges que la Llei de Barris va determinar a l’Hospitalet i que es va carregar la gairebé totalitat del pulmó verd que representava l’antiga caserna de la Remunta, avui plena de blocs, excepte els edificis originaris, avui absolutament tancats i abandonats.

S’ha de desconfiar del Consorci per la Reforma de la Gran Via i el Samontà? La desaparició de l’ADU suposa el trencament amb la dinàmica que va caracteritzar especialment l’època Marín? Son preguntes retòriques, malgrat algunes coses que es van escoltar al ple de maig semblaria que ho posen en dubte.

Preocupació a la ciutat per les abundants queixes sobre l’atenció de serveis socials al municipi arran de conèixer-se que el pis tutelat estava a l’Hospitalet

Fa dies que els mitjans de comunicació parlen de la situació viscuda per una nena que estava tutelada per la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA). La gravetat dels fets ha posat en evidència la ineficàcia del sistema de protecció i l’ha traslladat a l’opinió pública.

El sistema de protecció de la infància és només una part de tot l’ecosistema dels Drets Socials que es diferencia estructuralment del sistema de salut i d’educació. Aquests dos últims, tot i les seves mancances, estan clarament estructurats i la ciutadania en general coneix el seu funcionament i els drets i deures associats. En canvi, això no passa amb el sistema dels drets socials, que és clarament desconegut per la ciutadania en general.

El sistema dels drets socials està segregat per competències: uns serveis depenen de la Generalitat de Catalunya i d’altres dels Ajuntaments. Costa saber quins serveis tenen vinculats, i quan es té dret a un servei o a un altre.  Depèn, pràcticament sempre, de la valoració que realitzin els treballadors/es socials.  Alguns serveis especialitzats, com per exemple el SEAIA, el Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, és competència de la Generalitat de Catalunya però són els Ajuntaments els que contracten laboralment als treballadors i treballadores d’aquest servei, com passa a l’Hospitalet.

El SEAIA és un servei de vital importància per les famílies, ja que la seva funció és la valoració, actuació i atenció dels infants que es troben en risc o situació de desemparament, així com el seguiment i el tractament  de les seves famílies.

Els informes del SEAIA poden posar en marxa diferents mesures de protecció dels menors, totes elles amb l’objectiu de protegir-los. El nivell de protecció s’incrementa en funció del risc detectat. Poden arribar a separar als infants dels seus pares, sense que hi hagi cap resolució judicial, cosa que pot generar una certa inseguretat jurídica a les famílies. (I d’això ja hi ha hagut queixes importants al respecte: https://www.vilaweb.cat/noticies/consell-advocacia-catalana-jutge-decideixi-custodia/). Això s’agreuja en funció del tarannà d’alguns o algunes treballadores socials. I aquest és el cas de l’Hospitalet, que afecta també als responsables directes, sobre els quals n’haurem de parlar properament en aquest digital.

En el cas de la nena tutelada que ha estat notícia desgraciada aquests darrers dies, la mesura que es va creure necessària activar, va ser una de les que respon a una situació de més risc o desemparament. Pel que es coneix, la nena va ser separada de la seva família i va passar a estar tutelada per la DGAIA, anant a viure a un pis tutelat a l’Hospitalet. Activar aquesta mesura ha de respondre a una situació de risc molt greu i, per tant, costa d’entendre tot el que ha passat. Especialment perquè urgeix que ens preguntem: la situació de vulnerabilitat familiar era el suficientment greu com perquè fos aconsellable aquesta mesura?  Perquè la realitat ha estat que, en comptes d’estar més protegida, la nena s’ha trobat en una situació de total desprotecció durant anys.

Cal anar a l’arrel del problema. Analitzar-ho ràpid o parcialment no solucionarà el problema de fons. Caldria saber des de quan va començar a intervenir el sistema social en aquest nucli familiar. Molt probablement, a través dels serveis socials municipals que són el primer nivell d’atenció. El que sembla evident és que s’ha fallat en el procés d’intervenció per arribar a separar a un infant de la seva família, cosa que hauria de ser excepcional i que s’hauria de donar amb totes les garanties i seguretat jurídica per les famílies i els infants.

En lloc de tirar pilotes fora https://www.vilaweb.cat/noticies/crisi-dgaia-problemes-corrupcio-parlament/, ara el més important és acceptar que s’ha de redissenyar tot el sistema per donar resposta a la situació social actual, i que no és un problema puntual que només respongui a la manca endèmica de personal o que afecti només al sistema de protecció a la Infància. Caldria analitzar en el seu conjunt tot l’ecosistema de drets socials: l’estructura, la dispersió de competències i de criteris a l’hora d’activar els diferents recursos, el desconeixement per part de la ciutadania dels drets que tenen, la traçabilitat de l’actuació dels professionals i la determinació de responsabilitat d’aquests, la possible inseguretat jurídica de les famílies, la manca de recursos, la gestió dels serveis, la coordinació amb el sistema de salut en general i amb el d’educació en particular en el cas dels infants i adolescents. Aquests, i no altres, són els temes fonamentals que s’han d’analitzar i corregir perquè situacions com aquestes o similars no es tornin a donar.

No és una qüestió puntual i ja va sent hora que el sistema de Drets Socials, més abandonat que no pas el de Salut o el d’Ensenyament perquè, a diferència d’aquests, afecta especialment a la gent més vulnerable i amb menys recursos, s’articuli eficaçment. La responsabilitat dels professionals dels serveis socials és tan delicat o més que el del sector sanitari i del docent sobre el qual la ciutadania es pronuncia sense embuts quan correspon. Es tolera malament la mala atenció sanitària i la incompetència docent perquè es coneixen perfectament els drets i els deures de cadascú. Hem de lluitar per posar en igualtat de condicions les responsabilitats dels professionals dels serveis socials en general i, especialment, quan es tracta d’assumptes que impliquen les famílies i la vulnerabilitat dels més dèbils.