Malbaratament en lloguers, Fira 2000, dinars, hotels i despeses sumptuàries denunciades per l’oposició, mostren la insensibilitat municipal pels diners públics

Un dels punts de l’ordre del dia del plenari del passat dilluns 23 de setembre era el que tenia a veure amb l’aprovació del Compte General de l’Ajuntament, corresponent a l’exercici 2023. Val a dir que aquest punt és va aprovar amb el vot favorable del PSC i d’ERC-EUiA, l’abstenció dels Comuns i de Vox i el vot contrari del PP. El portaveu d’ERC va afirmar que votarien a favor per una qüestió de responsabilitat —no explicada— Comuns i Vox es van abstenir i només el PP va votar en contra, probablement perquè van ser aquests regidors els que es van mirar el punt amb més atenció.

El llistat de despeses municipals que grinyolen és aclaparador. Per exemple: 40 milions d’euros pagats a l’empresa que s’encarrega de la neteja, la recollida de brossa i el manteniment de zones verdes en una ciutat on la queixa pels carrers plens de brutícia, amb contenidors desbordats, mobles i electrodomèstics per les voreres, camions incendiats —4 en pocs mesos— per la deixadesa i la manca de manteniment i amb un contracte amb Foment que s’ha prorrogat sistemàticament, exigeix adoptar algunes mesures d’atenció al respecte. L’empresa, gairebé monopolística en l’àmbit de la neteja viària —qüestió aquesta que requeriria una anàlisi en profunditat per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els Ajuntaments que la contracten— en prou feines respon als patrons de qualitat requerits, agreujats perquè els sistemes d’inspecció de qualitat per part de l’Ajuntament de la ciutat han passat de 9.101 inspeccions fetes l’any 2018 a només 6.589 l’any 2023 i això sense tenir en compte el resultat d’aquestes inspeccions. Conseqüència: que les concessions amb Foment cada dia són més cares, no hi ha concurrència d’empreses perquè Foment s’ha convertit en un monopoli —que afecta a la gran majoria de municipis de l’àrea metropolitana— i la qualitat del servei cada dia és pitjor.

El grup municipal popular es va referir també a la despesa de gairebé dos milions d’euros de l’any 2023 a dues empreses del grup Inipro que està imputat per presumptes delictes de corrupció, alteració de preus en concursos públics, tràfic d’influències i malversació de diners públics que impliquen diferents càrrecs del PSC. Es tracta de les empreses Iquembu i Futur i Compromís amb l’Educació, SL, dues empreses dedicades al món educatiu radicades a Viladecans, amb algunes components comunes i relacionades directament amb el que havia estat propietari d’Inipro en el seu moment, que van cobrar en el darrer exercici al voltant dels dos milions d’euros que és una quantitat molt respectable.

A aquestes despeses cal afegir els gairebé 5 milions d’euros que l’Ajuntament va pagar l’any passat a l’empresa Fira 2000, de la qual ja hem parlat en aquest digital en alguna ocasió i que no li suposa a l’administració municipal només que pèrdues permanents. Fins ara, l’Ajuntament de l’Hospitalet s’ha gastat en aquesta empresa, deficitària any rere any, més de 37 milions d’euros que es podrien haver invertit, per exemple, en l’adquisició de sol privat pels equipaments que la ciutat tant necessita o, encara més, per l’adquisició d’espais lliures per dedicar-los a zones verdes.

Una altra despesa d’escàndol és la que la ciutat es gasta en lloguers. Mentre l’Ajuntament cedeix espais patrimonials a empreses privades, com per exemple l’edifici dels antics jutjats a Planeta o les antigues factories Godó i Trias i Albert Germans a societats mercantils, l’any 2023 va pagar gairebé 273.000 euros en lloguers, dels quals 145.000 als locals del carrer Santiago de Compostela a Sant Josep. En aquest darrer cas, els locals han estat llogats des de l’any 1999 per una quantitat de més de tres milions d’euros, que un Ajuntament una mica diligent hauria dedicat a adquirir immobles en propietat. Ara, aquest local de Santiago de Compostela es deixa per llogar un nou local a l’avinguda Carrilet, amb una despesa mensual de 12.000 euros, un preu encara més car del que es pagava.

En aquest marasme de despeses incontrolades hi ha encara apartats curiosos. L’any 2023 es van celebrar les municipals. Doncs bé, les medalles que es van posar als nous regidors, 27 en total, van costar cadascuna d’elles 500 euros i 100 euros els pins de solapa amb l’escut de la ciutat que es van regalar als regidors electes. Més de 16.000 euros en insígnies, que a moltes de les famílies de la ciutat els significa els ingressos d’un any sencer de treball. Per no parlar dels gairebé tres milions d’euros que el govern es va gastar en publicitat institucional en mitjans de comunicació privats que segurament es mostren molt satisfets amb el govern municipal.

El grup popular es va estendre amb altres despeses menors que, no per ser menors, són menys significatives: dinars successius de més de 200 euros, alguns d’ells amb periodistes. Factures d’hotels en alguns casos per sobre dels 2.000 euros, etc. I, en canvi, en el capítol d’impagats, més de 20 milions de multes pendents de cobrament referides als anys 2021, 2022 i 2023.

Aquestes dades contrasten notablement amb la recaptació prevista per l’any vinent que ha calculat ERC. Si a l’any 2024 es van recaptar gairebé 79 milions d’euros de l’IBI, la pujada prevista pel 2025 suposa pràcticament 3 milions més, als quals cal sumar els més de 16 milions que es preveuen per la nova taxa de recollida de residus. En total suposa uns ingressos de 98 milions d’euros i una pujada mitjana del 25%. Segons els càlculs que s’adjunten fets pel principal grup de l’oposició, l’IBI i la nova taxa suposen augments d’entre 77 euros i 200 en funció de les persones i els metres quadrats d’habitatge i, per tant, en xifres globals un impost d’IBI i de taxa de residus que aniria entre els 300 euros en els casos més lleugers als gairebé 900 en els més gravats, quan fins el 2023 eren de 230 a 718 inclosa la taxa de residus que s’incorporava en el mateix rebut.

Els republicans es queixen que el que s’ha aprovat avui no té res a veure amb polítiques d’esquerra

El govern municipal socialista amb el suport del grup dels Comuns, va aprovar ahir en el ple municipal de setembre un increment de l’impost de l’IBI per l’any vinent que coincidirà amb l’aplicació per primera vegada de la taxa del reciclatge de residus que suposa un augment exagerat, segons la resta de grups municipals, del que els veïns i veïnes de la ciutat hauran de pagar en concepte de tributació. En concret, la nova taxa de residus que s’aplica en funció d’una normativa europea ajustada a l’agenda 20/30 i que fins ara a la ciutat anava incorporada dins l’IBI, suposarà al voltant de 130 euros de mitjana per família, a la que s’ha d’afegir un increment del 2,6% de l’IBI, exactament el percentatge d’inflació que s’espera pel 2025,

Això significa que una família mitjana de la ciutat tindrà increments globals d’aquest impost obligatori de residus d’entre el 34 i el 73%, segons càlculs d’ERC, en funció dels paràmetres que ha fet servir l’equip de govern per calcular la taxa, que són el nombre de persones empadronades per llar i els metres quadrats, un mecanisme de càlcul que resulta bastant arbitrari sense que, per altra banda, s’hagin tingut en compte reduccions per vulnerabilitat familiar, una situació de precarietat endèmica que viuen moltes de les famílies del municipi. L’Ajuntament, segons els informes interns preveu que cobrarà per aquest nou impost al voltant de 16 milions d’euros més, als que cal afegir el 2,6% més de l’import de l’IBI. Els ciutadans de l’Hospitalet, per tant, no només hauran de pagar l’any 2025 el 2,6% més del que pagaven d’IBI, sinó la taxa de residus que abans anava incorporada dins d’aquest impost, una pujada que ha estat considerada abusiva, injusta i poc ajustada a la realitat econòmica de les famílies de la ciutat, per part de tota l’oposició excepte els Comuns.

Les raons exposades són molt diverses. Segons l’oposició, l’Hospitalet ja és una de les ciutats metropolitanes amb l’IBI més alt i després perquè la situació d’emergència que viu la ciutadania tant pel que fa als serveis (educació, sanitat, seguretat, serveis socials, neteja, infraestructures, mobilitat, zones verdes, etc) com a la gestió municipal (manca de resposta, excés de burocratització, falta d’inspeccions i de control, dèficits en la Guardia Urbana, etc) recomanaria no tensionar més el malestar ciutadà. La proposta ha estat considerada pel líder de l’oposició, el portaveu d’ERC-EUiA, Jaume Graells, tan exagerada i fora de lloc que s’ha referit directament als Comuns en un moment del debat per destacar una posició incomprensible des del punt de vista de l’esquerra. Alhora ha demanat formalment a l’alcalde que retirés el punt de l’IBI per tal que l’equip de govern el tornès a madurar i, en el moment de portar-lo a votació, no s’ha retirat perquè socialistes i Comuns han votat conjuntament.

Més enllà d’aquests punts el ple ha tingut altres moments rellevants que han oferit un contrast considerable amb això dels impostos i taxes, com quan un dels regidors del PP ha anat detallant un munt de factures aprovades per l’equip de govern que posen de manifest la poca escrupolositat de les despeses o el cas per exemple de les modificacions en la plantilla municipal aprovades pel govern que impliquen l’amortització de 4 places d’administratius que suposaven una despesa anual de  197.000 euros per 4 places noves de directors de servei amb una despesa anual de 442.000 euros, que ha servit novament a ERC per acusar el govern de nepotisme a l’hora d’atorgar aquestes places de directors de serveis a gent propera.

La pujada d’impostos aprovada avui no és d’aplicació fins l’exercici 2025 però el malestar ciutadà que s’ha visualitzat avui al ple municipal d’una manera molt destacada, pot suposar un abans i un després en la reactivitat de la ciutadania que veu com els problemes s’agreugen i no es resolen o es resolen massa lentament, mentre que els impostos no paren de créixer, els preus dels lloguers no paren de créixer, els desnonaments no paren de créixer, les ràtios a les escoles, igual, les llistes d’espera de Sanitat, tres quarts del mateix, etc. etc.

El premio Comillas y el Eurostars de Narrativa de Viajes, dos prestigiosos galardones bien dotados económicamente

Este 2024 ha sido prolífero para la literatura con origen hospitalense. En enero conocimos que el periodista licenciado en Filosofía Manuel Calderón recibía el Premio Comillas de Historia, Biografía y Memorias con el libro Hasta el último aliento: “Puig Antich, un policía olvidado y una guerrilla contracultural en Barcelona”, y este jueves recibía el Premio Eurostars de Narrativa de Viajes el también filósofo de l’Hospitalet Antoni Fornés por el libro “Corazón ligero”.

Antonio Fornés Murciano (L’Hospitalet de Llobregat en 1968) es doctor en Filosofía, licenciado en Humanidades y diplomado en Ciencias Religiosas y este jueves ha recibido el Premio Eurostars de Narrativa de Viajes dotado con 18.000 euros y al que se habían presentado 150 obras, la mayoría de autores españoles y de Latinoamérica. El libro, titulado “Corazón ligero”, lo distribuirá en enero la editorial RBA, mientras que un mes antes ya estará en todas las habitaciones de la cadena hotelera Eurostars del Grupo Hotusa en los principales destinos de España, Europa, América Latina y Estados Unidos.

Por su parte, el periodista y también filósofo Manuel Calderón (Peñarroya-Pueblonuevo, Córdoba, 1957, que llegó a l’Hospitalet junto a su familia a los 12 años) ganó este año el XXXVI Premio Comillas 2024 y el libro “Puig Antich, un policía olvidado y una guerrilla contracultural en Barcelona”, ya ha sido publicado por editorial Tusquets cuando se han cumplido 50 años de la muerte por garrote vil de Puig Antich.

Un filósofo en el espacio

Fornés se considera un peregrino en todas partes, y con esa frase de Petrarca (“sum peregrinus ubique”) corona su perfil de WhatsApp. Pero ese sentimiento de extrañeza y ciudadanía global es a su juicio totalmente compatible con la defensa de nuestra civilización, “porque es la que nos conforma y por eso no podemos renunciar a ella, porque si borramos el pasado ¿qué nos queda?”. Así lo señaló este jueves en la gala de entrega del premio, a preguntas del escritor y periodista Sergio Vila-Sanjuán, que actuó de maestro de ceremonias. El conductor del acto también preguntó a Fornés si le gustaría viajar al espacio, ahora que hay empresas que ya lo hacen, a lo que respondió que “si pudiera económicamente, claro que sí lo haría porque para un filósofo es importante distanciarse del mundo”.

En su discurso, Fornés recordó cuando siendo un niño de La Torrassa (L’Hospitalet), “soñaba con los viajes mientras miraba fascinado aquel Informe Semanal televisivo en blanco y negro que me descubría que existían Haile Selassie y Etiopía, el obispo Makarios y Chipre, o que en Estambul, si uno tiene el dinero suficiente, puede comprar, incluso, un elefante blanco. Es decir, fue el conocimiento, a través de algo tan simple como un programa de televisión el que me impulsó a viajar”.

En busca del arca de la alianza

En un almuerzo con periodistas previo a la gala, reconoció que de los viajes que ha realizado por 75 países del mundo, el que más le marcó, con diferencia, fue Etiopía, donde transitó por caminos sin asfaltar, se encaramó a iglesias en la cima de montañas a las que sólo se podía acceder subiendo con una cuerda en busca del arca de la alianza custodiada en Axum en ese país de emperadores y reyes, como la reina de Saba, presunta amante del rey hebreo Salomón, lo que podría explicar la leyenda del arca de la alianza etíope.

También en Etiopía Fornés relata la curiosa experiencia de alimentar a hienas salvajes, después de que su guía se lo propusiera saliendo del lugar donde dormían: “clavó un corte de carne en un palo y me dijo que estirara el brazo; de pronto, empezaron a aparecer puntos amarillos brillando y se acercaron las hienas a comer de nuestras manos”. Acaricia la idea de volver a viajar a Irak, donde ya visitó el norte, pero ahora el filósofo quiere ir a Bagdad atraído por el inmenso patrimonio que atesora la capital de la cultura de Mesopotamia, de gran influencia en el viejo mundo.

La risa, compañera del viaje

En otro momento de su discurso, Fornés subrayó que “viajar ha de ser conocer, pero sobre todo reconocer, es decir, disfrutar de aquello de lo que ya se sabe algo, de aquello de lo que conocemos, aunque sea someramente, su trascendencia. Pues en realidad, quien viaja, como diría el maestro Javier Reverte, camina hacia la eternidad en una búsqueda incansable del tiempo detenido”. En ese sentido, sostiene que “viajar sin saber nada del lugar al que nos dirigimos es rebajar el viaje a una pura experiencia lúdica, como la de quien pasa un día en un parque de atracciones. Lo cual no excluye por supuesto que viajar, sea en su propia esencia, algo profundamente divertido. De hecho, la risa suele ser una de las compañías habituales del viajero”.

Sobre la industria de la felicidad y el sueño de la humanidad que supone el turismo, Fornés defiende la democratización de los viajes “que han dejado de ser un privilegio de ricos” y reivindica la comodidad “siempre que se pueda”, alejada de esa idea de la búsqueda de “lo auténtico” cuando no es lo representativo de la cultura de los países.

Sin respeto por la cultura

Sobre la salud de la filosofía en la actualidad, Fornés se queja de que “se ha perdido el respeto por la cultura en general y de la filosofía en particular”. Y recuerda que tras las grandes revoluciones de la historia, como la revolución francesa, “hubo pensadores en la Ilustración, y también tras la revolución bolchevique estaba el pensamiento de Marx y otros, pero ahora solo hay el vacío, la nada”. Y concluye: “ya no queremos ser gobernados, solo ser conducidos al pasto”, porque, entre otras cosas, “el problema de la modernidad es el vacío de la trascendencia y seguir como si no pasara nada”.

Sobre los viajes, el galardonado con el Premio Eurostars, que este año ha recibido un total de 150 originales, un 50 por ciento más que en la anterior edición, consolidándose como uno de premios más destacados en su género literario”, recomendó disfrutarlos tres veces: en la preparación mientras el viajero se documenta, en el recorrido y posteriormente en la asimilación de lo vivido. “Hay que intentar que la vida tenga un mínimo de densidad para que no sea un mero parque de atracciones”, subraya.

Texto de viajero reflexivo

La obra de Fornés, “Corazón ligero” no es un típico libro de viajes, sino una obra divertida, escéptica e irónica que explora diversos lugares desde una perspectiva filosófica. En lugar de centrarse en detalles turísticos habituales, el autor reflexiona sobre temas humanos profundos. Cada capítulo del libro está dedicado a un país (Kurdistán iraquí, Etiopía, India, Namibia, China, Azerbaiyán, Japón) donde, el autor explica algunas de sus experiencias en su visita y, además, aborda cuestiones trascendentales, como la muerte, los prejuicios, la globalización y la aculturación.

Fornés invita al lector a ver más allá de lo evidente, utilizando los viajes como vehículo para la reflexión filosófica. A través de anécdotas curiosas y filosofía accesible, busca entretener al lector mientras lo anima a convertirse en un viajero reflexivo. En esencia, es una obra que transforma el viaje en una exploración tanto del mundo exterior como del interior.

Libro repleto de ironía y anécdotas

Para Fornés, “viajar y filosofar es parecido porque parte de la admiración de que el mundo exista”. El libro está escrito con ironía y repleto de anécdotas, de modo que “no es La Metafísica y la Teoría del Conocimiento, de Platón”, porque lo he escrito con chascarrillos y situaciones críticas”. Por ejemplo, en Azerbaiyán viajó en verano y se sorprendió al ver que en los restaurantes había mantas porque el aire acondicionado en aquel país lo ponen a tope porque “es de mal tono no pasar frío, lo que me invitó a escribir sobre la sostenibilidad en una tierra productora de petróleo”.

Y concluye que “viajar es mucho, muchísimo más que un desplazamiento. Debe convertirse -agrega- en algo transformador, que nos haga diferentes de cómo éramos antes de emprender cada uno de nuestros viajes, y no hay nada más radicalmente transformador (y revolucionario) que aprender”. Al hilo de esa reflexión, el galardonado apostilló que “el auténtico viajero, invariablemente, debe caminar en dos direcciones, la que conduce geográficamente hacia su punto de destino y otra, mucho más importante, que transita hacia el interior de sí mismo”.

Sexto libro de Fornés

Antonio Fornés Murciano, nacido en L’Hospitalet de Llobregat en 1968, ha publicado cinco libros hasta el momento: “Las preguntas son respuestas”, “Reiníciate”, “Viaje a la sabiduría”, “Creo” y “¿Son demócratas las abejas?”, éste último escrito a cuatro manos junto a J.A. Vila. También ha colaborado en diversos programas de Radio Nacional, Radio Clásica y Ràdio 4. En el almuerzo con periodistas previo a la gala, Fornés recordó una curiosa anécdota de cuando, de joven, encontró trabajo en el sector farmacéutico. En la entrevista de selección, el empresario le comentó que tenía un curriculum muy curioso y le preguntó por qué quería trabajar con ellos, a lo que el filósofo le respondió con total sinceridad: “la verdad es que me hubiera gustado más dedicarme a estudiar las herejías medievales”. Tras ser seleccionado, en la primera reunión que mantuvo junto a otros directivos de la empresa, el directivo le presentó como “un especialista en orgías medievales”.

Manuel Calderón, otro hospitalense primado

Por su parte, el periodista, escritor y también filósofo Manuel Calderón (Peñarroya-Pueblonuevo, Córdoba, 1957 pero hospitalense de adopción, porque estudió el Bachillerato en el instituto Torras i Bages y ejerció de director del Aula de Cultura de Bellvitge), ha ganado este año ganó el XXXVI Premio Comillas 2024 de Historia, Biografía y Memorias, con el libro “Hasta el último aliento: Puig Antich, un policía olvidado y una guerrilla contracultural en Barcelona”.

El certamen, al que se presentaron en esta edición 83 textos, fue creado por Tusquets Editores en 1988, está dotado con 12.000 euros, una estatuilla de bronce diseñada por Joaquín Camps y la publicación de la obra, que se encuentra en todas las librerías en la colección Tiempo de Memoria. Del libro de Calderón, el jurado destacó la “minuciosa reconstrucción” que hace de la historia del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), organización armada que, en la Barcelona de los primeros años 70, pretendía ser heredera del viejo anarquismo barcelonés y estaba fascinada por los aires revolucionarios de mayo del 68.

Ejecución de Puig Antich

El jurado recuerda cómo su militante más conocido y rebelde, Salvador Puig Antich, fue ejecutado “de forma abyecta y vengativa por la dictadura franquista en marzo de 1974, tras el atentado mortal contra Carrero Blanco”, una figura en la que indaga la obra, que “muestra de forma extraordinaria las muchas caras e interpretaciones que ofrece una misma historia, al tiempo que rescata del olvido intrahistorias personales, episodios y dramas íntimos injustamente marginados”.

La obra recupera también la historia del joven subinspector Francisco Anguas, muerto en septiembre de 1973 en el trágico tiroteo con el MIL, y quien funciona como contrapunto de Puig Antich, quien es detenido y acusado de la muerte del policía. Un consejo de guerra lo condenaría a muerte al año siguiente y la ejecución, por garrote vil, sería la última en su tipo en España hace justo 50 años.

Testimonios de familiares y militantes del MIL

Calderón analiza también el juicio militar, que estuvo sometido a presiones políticas, y da cuenta del esfuerzo de los abogados de Puig Antich por evitar la sentencia. El autor contó asimismo con el testimonio tanto de los familiares de los principales protagonistas como de los antiguos militantes del MIL que sobreviven en la actualidad, hasta lograr una “brillantísima crónica”, según el jurado.

Calderón, quien ahora reside en Madrid, es también licenciado en Filosofía por la Universidad de Barcelona y ha publicado los libros “Bach para pobres, El hombre inacabado, El músico del Gulag y Descampado”. Ha trabajado en medios como El Sol, ABC Cultural y La Razón, donde dirigió el suplemento de libros Caballo Verde. Ha colaborado también en revistas como La Lectura, Revista de Libros y Revista de Occidente.

El portavoz del gobierno socialista, como ya viene siendo un clásico, no se dignó en acudir a la mesa redonda y avisó el día anterior que declinaba la invitación

L’Hospitalet necesita una moratoria urbanística y un replanteamiento de la ciudad en muchos niveles: vivienda, servicios sanitarios, zonas verdes, rehabilitación de edificios… hacer una ciudad más sostenible. Esta ha sido una de las conclusiones compartidas por Jaume Graells, de ERC-EUiA, Sonia Esplugas, del PP y Manuel Domínguez, de L’Hospitalet en Comú Podem, participantes en el debate organizado por Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet (FIC) con motivo de la celebración del Día Mundial de la Democracia y celebrado en el Centro Cultural Tecla Sala.

Aunque distantes en la ideología política, los tres portavoces presentes tuvieron elementos comunes en la crítica a la gestión municipal pero también en cómo mejorar l’Hospitalet. Y en todos los casos, con mayor o menor confianza, pensaban que, con el cambio de alcaldía, algunos tics del anterior gobierno como el rechazo a la participación pública en debates políticos, quedarían superados. Ya se vio con la ausencia al debate por parte del portavoz del PSC, Husillos, quien declinó la invitación.

Jaume Graells, portavoz republicano, puso el énfasis en la deriva del urbanismo en la ciudad especialmente en la época de la alcaldesa Marin, cuando la ADU se convirtió más que en un departamento de racionalización del complejo urbanismo de la ciudad, en una entidad municipal al servicio de los promotores, que le hizo insinuar al portavoz que alguna cosa poco clara tenía que haber en ese período de urbanismo desaforado. Por su parte, la representante del PP, Sonia Esplugas, que fue la primera que se atrevió a plantear abiertamente la necesidad de una moratoria urbanística en la ciudad, sentenció de forma contundente que l’Hospitalet se encuentra en la Unidad de Cuidados Intensivos como ciudad y que necesita de forma urgente e inmediata, la intervención municipal en todo aquello en lo que el Ayuntamiento tiene competencias: planificación urbanística, zonas verdes, refugios climáticos, planes de vivienda municipal, parques infantiles…

Las cifras que los portavoces ofrecieron en sus distintas intervenciones pusieron de manifiesto todos los récords negativos que soporta l’Hospitalet. Manuel Domínguez, de Comuns afirmó que l’Hospitalet, además de ser una de las ciudades más densas de Europa, es la tercera ciudad en la altura media de los edificios, la que tiene menos metros cuadrados de zonas verdes por habitantes y la que dispone de menos metros cuadrados por habitante en sus viviendas. Cifras, que, junto a la impresión de Graells y el diagnóstico de Esplugas, justificó la idea de urgencia total que vive la ciudad y la necesidad de parar el ritmo de la construcción.

Durante el debate, hubo una enorme coincidencia de posturas en los aspectos clave: hay que parar prácticamente del todo la ocupación de nuevo suelo libre, hay que orientar la actuación urbanística hacia la rehabilitación de edificios y el esponjamiento de los barrios, especialmente de los del Norte, hay que impulsar un Plan municipal de vivienda que garantice el derecho a la vivienda sin comprometer el espacio público, hay que hacer reserva de suelo y comprar suelo para cubrir los déficits actuales y los que se van a generar por la barbaridad constructora de estos últimos años y hay que aplicar políticas de urbanismo de impacto, de urbanismo sostenible y de refugios climáticos para enfrentar los graves problemas de salud pública y de convivencia que ya se vislumbran y garantizar que la ciudad sea segura y habitable. Esplugas insistió mucho, y los otros dos portavoces lo corroboraron, en que hay que evitar que la gente se marche de su ciudad por culpa de la emergencia urbanística en la que el gobierno Marín ha colocado a l’Hospitalet.  

Más adelante, Manuel Domínguez sostuvo que, tras la época del urbanismo reparador de los primeros gobiernos democráticos, en tiempos de Corbacho se incrementó el suelo recalificable y se perdió la oportunidad de recuperar una ciudad que ya había sido muy castigada por la edificación masiva de la época franquista. Un ejemplo que explicó sobre los abusos de las recalificaciones y la volumetría de las promociones fue el caso de Cosme Toda: con Marín en la alcaldía se pasó, en esa planificación, de proyectar 250 viviendas que ya eran una barbaridad, a las 885 actuales, que es todo un escándalo. No solo por la masificación, sino porque representa una bomba potencial de colapso porque no se podrán cubrir de ningún modo los déficits de equipamientos que necesitarán esas familias.

Otro de los problemas que se pusieron sobre la mesa era el número de edificios antiguos construidos antes de los 70, sobre el 50% en palabras de Graells. “Existe una realidad de barraquismo vertical”, defendió el portavoz republicano, que habrá que afrontar en nada, porque esas viviendas están en muy precarias condiciones de mantenimiento. En su opinión, hay que impulsar una política municipal de rehabilitación de viviendas, en la cual se han de implicar todas las administraciones (Generalitat y Administración central). E insistió, como el resto de los portavoces, en la escasa oferta de vivienda pública: “hay que frenar las promociones privadas”, dijo Graells, afirmando que durante los más de 40 años de gobierno socialista en l’Hospitalet se ha ido más a favor de los promotores urbanísticos, que a favor de la ciudadanía.

Otra de las ideas compartidas por los tres portavoces es la necesidad de recuperar y adquirir suelo para servicios como, por ejemplo, la construcción de escuelas. En este punto, Jaume Graells destacó que la ciudad se encuentra en una emergencia educativa y se necesita construir nuevas escuelas para adecuar la ratio de niños por aula “pero nos encontramos que no hay suelo donde ubicarlas”.

Sonia Esplugas fue categórica al respecto: “estamos pagando impuestos de primera con servicios de tercera”, y aprovechó para anticipar la propuesta socialista del pleno del día 23 donde propondrán un aumento del 2,5 % del IBI.

Y en algún momento del denso, interesante y participativo debate —el público pidió la palabra largamente— se llegó a poner el acento en la sensación que tienen los grupos municipales de la ineficacia absoluta de su papel. Al tratarse de ayuntamientos presidencialistas, dijo Graells, la oposición poco puede hacer, puesto que aunque se aprueben mociones de los grupos que no están gobernando, quienes gobiernan no las cumplen y no pasa nada.

Todos ellos lamentaron la ausencia del portavoz del PSC, Jesús Husillos, que había sido invitado a primeros de mes como al resto, y cuyo partido declinó la invitación 27 horas antes. Tampoco estuvo presente el portavoz de VOX, que había sido invitado en la fecha inicial prevista para el jueves 19, pero que tuvo que cambiarse porque la sala del Centro Cultural estaba ocupada y apenas hay salas donde las entidades puedan organizar actos públicos sin tener que pagar el coste de la instalación. Los problemas a la hora de concretar la convocatoria, la falta de respuesta del representante del gobierno y el baile permanente de días para poder hacer el debate, hizo que el representante de VOX no acudiera al acto por culpa del lío generado. Así lo reconoció el moderador de la mesa redonda, durante la sesión. Por cierto, que en algunos ambientes ciudadanos se puso en cuestión que se invitara al representante de VOX, teniendo en cuenta que se trata de la extrema derecha. La propuesta de mesa redonda para conmemorar el Dia Mundial de la Democracia, que es una celebración tradicional de FIC, se debatió en la Junta de la entidad y nadie expresó ningún reparo en invitar a todos los portavoces, incluido VOX, teniendo en cuenta que la mesa redonda pretendía poner a debate temas esenciales de la ciudad y la extrema derecha cuenta con 3 concejales de 27, los mismos que En Comú Podem y más votos que estos últimos. Precisamente, la preservación del sistema democrático, se argumentó entonces en la Junta de FIC, obliga a respetar la representatividad de los elegidos, más allá de su ideario y, en este caso, precisamente por ello.

La família Company Prats és molt coneguda a la ciutat per la feina desenvolupada en l’activisme cultural durant el final del franquisme i els primers anys de la Transició

Joaquim Company Prats, activista cultural de la ciutat en el món de l’audiovisual i fotògraf de professió, va morir dilluns 16 a l’Hospitalet, als 76 anys. Fa uns mesos, la família Company Prats, va fer entrega de tot el llegat de fotografies que van acumular a la botiga de fotografia que havia iniciat el pare a la plaça de l’Ajuntament i per on havien passat generacions d’hospitalencs que requerien reportatges fotogràfics dels esdeveniments familiars més entranyables. Dels quatre germans Company, els tres més grans van ser molt coneguts a la ciutat per diferents raons. La Montserrat Company, juntament amb el seu marit Francesc Batallé, va fundar l’Escola Patufet-Sant Jordi, va lluitar per convertir-la en pública sense dissoldre el model pedagògic i l’equip escolar, i es va convertir en regidora d’Ensenyament uns anys després per ICV. El fill gran, l’Enric Company igual que el Joaquim van formar part de les primeres fornades de l’Alpha 63 i el Joaquim va acabar sent el darrer president d’aquesta associació abans de disoldre’s. Posteriorment, el Joaquim va posar en marxa el Cine-Club de l’Hospitalet i va arribar a ser president de la Federació Catalana, a banda de productor de pel·lícules pròpies que ara estan dipositades també a l’Arxiu Municipal. Dimecres al matí es va fer el comiat al Tanatori de la Gran Via on va prendre la paraula el fill gran en mig del dolor per la pèrdua familiar.

L’Estaca es vol sumar al condol, i va demanar a un amic seu entranyable, el Paco Luque, amb qui el Joaquim havia col·laborat estretament en les tasques audiovisuals, i amb el que va mantenir fins al final un contacte estret, que en fes un petit recordatori del Joaquim Company, de la seva relació i de la seva feina a l’Hospitalet.

A continuació el text del Paco Luque:

M’han demanat els amics del FIC (Foment de la Informació Crítica) que escrigui quatre ratlles sobre Joaquim Company amb motiu de la seva defunció.

Què dir de Joaquim, amic, company d’aventures cinèfiles i de les altres, etc.

La primera vegada que ens vam tractar amb proximitat va ser presentant la seva pel·lícula Serrallonga a la sala d’actes de la UEC, al carrer Prat de la Riba. Jo, per aquella època, formava part d’aquesta entitat perquè tenia amics excursionistes i escaladors. Com que a mi aquestes pràctiques no m’atreien suficientment em vaig dedicar a promocionar activitats culturals, la primera d’elles va ser presentar el film del Joaquim.

Més tard va cridar-me per organitzar el Cine Club l’Hospitalet, juntament amb un altre bon amic, en Joan Egea.  No em dedicaré ara a explicar aquí les activitats del cineclub perquè són de tots conegudes, però si mencionar que va posar el nom de l’Hospitalet al món dels cineclubs de Catalunya, que va arribar a tenir 500 socis, va portar el cinema a les escoles i va organitzar el primer i segon Festival de Cinema d’Hospitalet.

Les activitats “cineclubístiques”, el va portar a la Federació  Catalana de Cineclubs, de la que va ser president, i més tard a la Confederación Española de Cineclubs.

Totes aquestes activitats feien que molt sovint ens veiéssim. Jo l’anava a buscar a la botiga de fotografia que tenia a la plaça de l’Ajuntament i, si podia, sortíem a algun cafè de la zona on, entre cafè amb llet i tallat, comentàvem les novetats cinematogràfiques, polítiques, etc.

Aquesta relació ens va portar, un cop jubilats, a trobar-nos per dinar cada quinze dies amb en Ramon, un bon amic del Joaquim, i l’Enric Flores. En aquests dinars, entre rialles, “analitzàvem” la realitat cultural i política de la ciutat i el país. I així va ser fins que ens va deixar l’Enric primer i, posteriorment, la malaltia del Joaquim va fer impossible les trobades.

Adeu Joaquim, ja ens veurem on sigui per continuar arreglant el país del cinema i aquest món.

PACO LUQUE

Dos comunitats de veïns de Collblanc-La Torrassa en risc directe d’expulsió sense
que el govern municipal hi actuï

Aquest dimarts 17 de setembre a la biblioteca Josep Janés del barri de Collblanc s’ha presentat públicament la plataforma veïnal que pretén afrontar la problemàtica de la massificació turística a la ciutat i, més concretament, als barris de Collblanc i La Torrassa.

Amb una participació al voltant de cinquanta persones, la taula formada per representants d’algunes de les entitats impulsores de la plataforma, ha iniciat l’acte amb la lectura del manifest, a càrrec de Carme Rimbau, del CELH i del Castell de Bellvís.

El representant del Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet ha presentat els components de la taula de l’acte. Tot seguit, el representat de la comunitat de veïns d’Occident 14, el bloc que pateix l’amenaça d’expulsió per convertir l’edifici en habitacions d’us turístic, ha explicat el conflicte que viuen de fa mesos aprofitant un buit legal existent sobre el tema i aprofundint en la especulació contra el dret a l’habitatge del veïnat que ara encara hi viu.

Marta Ruiz, representant del bloc del carrer Holanda, 36, que també viu una situació molt conflictiva ha detallat també la situació precària en la que viuen, amenaçats d’expulsió dels seus habitatges tant punt acaben els seus contractes, per habilitar també habitacions turístiques.

Tant en us cas com en l’altre es queixen de la inexistència de cap mena de suport per part de les administracions públiques, tant de la Generalitat com, especialment de l’Ajuntament de la ciutat. Expliquen que a l’Hospitalet hi ha una llista d’espera de més de tretze mil persones que busquen accedir a un pis de lloguer, que era una de les alternatives que l’Ajuntament els plantejava com a possible sortida al problema d’expulsió que pateixen.

El president de l’associació veïnal de Collblanc i La Torrassa ha fet esment a la necessitat de fer front a la crisi habitacional que s’està patint en els seus barris, i per extensió a tota la ciutat, davant la complerta inacció de les administracions que no fan res per alleujar la pressió de la massificació turística que es pateix a l’Hospitalet. Ha remarcat que tot plegat no es podrà resoldre sense una mobilització veïnal. En aquest sentit ha anunciat un proper esdeveniment públic  de protesta civil el proper dia 28 de setembre.

Les entitats impulsores de la plataforma i signants del Manifest son:  AVV Collblanc-La Torrassa, Comunitats de veïns del carrer Holanda 36 i del carrer Occident 14, Associació Som Santa Eulalia, Espai de Ciutadania, Sindicat de Llogateres, AVV La Florida, Associació Altaveu Jove, Associació Castell de Bellvís, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Coordinadora d’AMPES, Foment de la Informació Crítica, i els sindicats CCOO, UGT i CNT.

En el manifest es demana, entre altres coses:

• Que el govern municipal estableixi una moratòria de llicències d’establiments d’ús turístic que impliqui l’elaboració d’un pla dins el marc del Decret Llei 3/2023.
• Que, tal i com s’ha fet en altres ciutats i també en aplicació del Decret llei 3/2023, en el període de 5 anys es revoquin totes les llicències d’habitatges d’ús turístic atorgades fins al moment a la ciutat.
• Que el govern municipal estableixi un protocol de control de pisos de lloguer temporal, per a garantir la no modificació de la seva estructura, l’augment del nombre d’habitacions o la desaparició d’espais d’ús compartit. I garantir que no se’n fa un ús fraudulent com a habitacions d’ús turístic.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet incrementi el nombre d’inspectors per revisar i actuar davant de possibles casos fraudulents de pisos i habitacions d’ús turístics.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet s’impliqui en els casos d’expulsió de veïns i veïnes, com són el cas d’Occident 14 i Holanda 36, mediant amb les parts, i acompanyant els veïns.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet sol·liciti als governs català i espanyol, l’aprovació definitiva d’un decret que reguli els arrendaments temporals i el lloguer d’habitacions en zones declarades de mercat tensionat.
• Que s’estableixi a l’Hospitalet la mateixa fiscalitat sobre les activitats turístiques que a Barcelona.
• Que l’Ajuntament faci una política d’habitatge amb l’objectiu d’incrementar el parc públic d’habitatges de lloguer accessible.
  El manifest te actualment el suport de les formacions d’esquerres presents en el consistori: Esquerra Republicana de l’Hospitalet, En Comú Podem l’Hospitalet, EUiA l’Hospitalet i s’ha anunciat que Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet també hi dona ple suport.

Més d’un centenar de persones s’apleguen per recordar la importància del fet migratori en un dels llibres claus de l’activista hospitalenc

El Memorial Democràtic dels treballadors/es de Seat va celebrar el passat dissabte, un acte de reconeixement de la figura de Jaume Botey al Centre Cultural de Bellvitge-Gornal i amb el suport de diferents associacions ciutadanes. La sala, al segon pis del centre Cultural, va reunir un centenar llarg de persones que van haver fins i tot de concentrar-se als passadissos per poder seguir l’acte. L’assistència no va ser únicament de la ciutat, sinó que va assistir molta gent procedent de Barcelona.

La presentació de l’acte va estar a càrrec del portaveu de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques pel Franquisme i ex treballador de Seat, Carlos Vallejo,

A continuació Joan Camós, historiador del Centre d’Estudis de l’Hospitalet va parlar dels fets, actuacions i projectes del Jaume Botey: capellà, mestre, escriptor, activista de moviments veïnals i de moviments pacifistes, del seu interès per apropar-se a la gent… i també del seu pas per la política. Va destacar així mateix els molts esforços que va dedicar a la immigració, i a la cohesió social. Can Serra i Bellvitge van ser dos espais on hi va incidir molt, per ajudar fins on va poder a que fossin uns barris dignes, tenint en compte que bàsicament hi anaven a viure persones que aleshores es deien nouvingudes. De tots els llibres que Jaume Botey va escriure, en aquest acte es va parlar dels “Cinquanta-quatre relats d’immigració”, editat l’any 1986 pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona, que com bé indica el títol, es tractava d’entrevistes fetes a persones vingudes de pobles de fora de Catalunya, on explicaven la situació de cada una d’elles i el per què havien hagut de marxar del seu lloc de naixement.

Jaume Botey i Joan Camós es coneixien de molts anys. Van ser cofundadors del CELH l’any 1984 i tenien —i Joan Camós segueix tenint— una gran preocupació pel benestar de la gent, per l’arrelament a Catalunya, i especialment per la integració dels immigrants.

Després de l’esplèndid record del Jaume, explicat pel Joan Camós, va prendre la paraula Antonio Mayo, del Memorial Democràtic de treballadors/es de Seat, que va fer fa la presentació de Lectures de relats d’immigració i poemes a càrrec de representants del Centro Cultural Andaluz Almeriense Francisco López Cuadrado, i de la Asociación Cultural Poética Luz de Luna.

Aquestes persones van llegir textos del llibre esmentat i, tot seguit altres col·laboradors van declamar poemes escrits expressament per aquest dia i dedicats a Jaume Botey. Com a nota curiosa, alguns d’aquests poetes i poetesses no havien conegut en persona al Jaume, però el que havien sentit als qui parlaven d’ell els va permetre que els seus versos reflectissin la humanitat de la persona a qui anaven adreçats. I ho van aconseguir.

Per acabar l’acte va prendre la paraula Pilar Massana, companya del Jaume i membre del Llegat Jaume Botey, on va agrair l’acte del Memorial Democràtic i la presència de tots els qui allà hi érem, i per suposat també als qui no hi van poder anar. Emocionada per l’estima que tots van demostrar  per la persona del Jaume, va convidar a qui desitgés tenir informació d’aquest Llegat, només calia que deixés l’adreça del seu correu, única manera de rebre els actes que es puguin anar fent. L’acte va durar gairebé dues hores i va estar ple d’emoció i de respecte per l’amic estimat.

Desenes d’entitats de la ciutat participen en l’acte institucional on no van estar presents els representants del PP i VOX

Desenes d’entitats de la ciutat de les més de 200 que havien mostrat el seu interès per participar en l’ofrena floral al monument a Rafael de Casanova (abans de Lluís Companys) en la Rambla Marina darrere el Casino del Centre, van finalment entregar el seu ram de flors, com es fa cada any en un esdeveniment que serveix per homenatjar durant la Diada Nacional de Catalunya als catalans que van perdre les seves institucions després d’una dura lluita a començaments del XVIII.

En aquesta ocasió l’Hospitalet va voler homenatjar de passada l’escriptor Francesc Candel amb motiu dels 60 anys justos de la publicació d’un llibre que va fer història, “Els altres catalans” expressió de la voluntat d’encaix dels immigrants que havien omplert Catalunya durant els anys 50 i 60. Candel, que va viure tota la seva vida a la barriada de la Zona Franca però que havia estat moltes vegades convidat als barris de l’Hospitalet, va acabar sent regidor de Cultura en el primer govern democràtic, en ser cap de llista dels comunistes del PSUC a la ciutat. Ahir van estar presents per glosar la seva figura i la seva obra, la seva filla Maria Candel, la vicepresidenta de la Fundació que porta el seu nom, Gal·la Cortadellas i l’ex-regidor d’EUiA, Ramon Luque, que no va arribar a coincidir amb Candel al govern municipal.

Eren presents també a la tribuna d’autoritats l’alcalde David Quirós i tres portaveus municipals, el del govern, Jesús Husillos i els d’ERC-EUiA, Jaume Graells i LHECP-C, Manuel Domínguez. Estaven absents els portaveus del PP, Sonia Esplugas, i el de vox, Francisco González que no acostumen a assistir a aquest tipus d’actes.

Després del parlament de l’alcalde i els convidats de l’homenatge a Candel es va procedir a l’frena floral que van obrir sis representants de la policia nacional, mossos d’esquadra i guàrdia urbana, encapçalats per dos membres del cos de la policia local amb els uniformes de gala, que van portar la senyera fins a l’escultura commemorativa mentre sonava el cant de la Senyera. A continuació van desfilar les entitats que s’havien sumat a l’acte.

Aquest any, per primera vegada, per que ha estat aquest el primer any que l’alcalde ha convidat l’entitat, va fer l’ofrena floral l’associació Foment de la Informació Crítica, editora d’aquest digital. Després de l’ofrena es va tancar l’acte amb el Cant dels Segadors, una galejada de trabucaires, el ball dels gegants de l’Hospitalet, l’esbart dansaire del Casino del Centre i la colla jove de la ciutat. Prèviament havia participat la banda de música de l’EMMCA.

Durant la concentració va haver fins i tot un acte de protesta d’un veí que reclamava atenció municipal amb una pancarta i desenes de ciutadans que van voler assistir a l’acte institucional.

La que l’ha de substituir a la llista socialista, és l’assessora de l’alcalde, Cristina Salido, que cobra ara més del que podria cobrar com a simple regidora

Ahir dimarts va transcendir la notícia que la fins ara regidora del PSC local, Rocío del Mar Ramírez, dimitirà del seu càrrec i deixarà pas a la següent de la llista socialista que, en aquest cas, és l’assessora d’alcaldia Cristina Salido. La regidora Rocío Ramírez, que era setena tinenta d’alcaldia quan Núria Marín era alcaldessa, va desaparèixer del repartiment de càrrecs del govern local tan aviat Quirós va rellevar Marín. Un dia després de prendre possessió, L’Estaca va poder explicar als lectors el projecte del nou alcalde, i vaticinar el malestar que això generaria a la regidora ara dimitida: (https://lestaca.com/2024/06/19/).

La humiliació va ser tan considerable i exagerada, que en l’organigrama de l’alcalde ja figuraven, amb càrrecs, els dos regidors que havien de substituir Marín i Belver (el fins aleshores primer tinent d’alcalde també dimitit), que encara no havien pres possessió com a regidors, mentre que a la regidora Ramírez se la passava de tinenta d’alcaldia a regidora de Participació Ciutadana com a subordinada de una de los noves àrees.

De fet, la regidora Ramírez va declinar la responsabilitat i fins la seva dimissió ha estat la única regidora del govern socialista que no té cap mena de retribució més enllà dels gairebé 20.000 euros anuals que cobren la resta de regidors per assistència als plenaris. En el fons, el conflicte ha estat clarament induït per la qüestió econòmica, perquè va transcendir que la regidora ara dimitida assumia que es prescindís d’ella sempre i quan mantingués una retribució acurada que no ha aconseguit. Com que el fons de la qüestió sembla econòmic caldrà explicar, una vegada més, el que la pròpia web municipal informa del que cobren els càrrecs electes, sense que això vulgui dir que no hi ha, apart, altres capítols d’ingressos retributius que no consten però que, pel que ens expliquen, existeixen. L’alcalde cobra, segons el llistat de retribucions, 81.620,10 euros/any i els quatre tinents d’alcaldia 76.512,24 euros/any. Tots ells tenen dedicació exclusiva. Hi ha, a més, set regidors del govern, també amb dedicació exclusiva, que cobren 71.400 euros/any. Per contra, la regidora Ramírez cobrava, a partir de juny, només els 20.000 euros/any per assistència als plens però, abans de juny, els 76.512,24 euros com a tinenta d’alcaldia.

Els 71.400 euros els cobren també, anualment, els quatre portaveus dels grups municipals d’ERC-EUiA, PP, Vox i LHECP-C, també amb dedicació exclusiva, a banda dels 35.700 euros que cobra, per mitja dedicació, un altre dels 4 regidors d’ERC-EUiA. Els altres 8 regidors a l’oposició no tenen dedicació i cobren únicament l’assistència a plens (1.657,5 euros per sessió, que representen uns 276,25 euros/hora de mitjana presencial, treta l’estona de preparació dels temes del plenari i de la redacció de mocions o preguntes).

Malgrat que és prou evident que el conflicte té orígens econòmics, la regidora Ramírez ha enviat una carta a la militància socialista de l’Agrupació Nord on està inscrita, comunicant la seva dimissió. “Tras mi no incorporación al equipo de Gobierno el pasado mes de junio y una vez me he reincorporado a mi puesto de trabajo en la empresa privada, creo que es la mejor decisión posible para todos y todas, dando al mismo tiempo la oportunidad de que otros compañeros y compañeras asuman el inmenso honor de ser concejal de su ciudad y trabajar por ella“ , afirma, i després de considerar que ha fet tot el que ha pogut per millorar la vida de la ciutadania escriu: “Pero todo lo que empieza, acaba. Y creo que ahora es el momento de dejarlo y volver a la actividad privada. Siempre he visto mi paso por la política -no buscado- como algo temporal y, cuando comenzó este último mandato, en mi mente ya estaba no volver a concurrir en las próximas elecciones municipales de 2027” i conclou: “Estoy segura de que nunca podré agradecer suficiente la gran oportunidad que el Partido me dio en su momento, pudiendo ser concejala en L’Hospitalet. Me siento muy afortunada y, como no puede ser de otra forma, como militante de base (que es el mejor cargo posible), como tantos otros y otras, seguiré aportando lo que esté en mi mano para que el PSC de L’Hospitalet pueda seguir ofreciendo el mejor proyecto para mi Ciudad”.

Per la seva banda, el primer secretari del PSC local, Rafa Gómez, ha enviat un comunicat  a la militància local, anunciant la decisió “personal de renunciar a su acta de concejala”, referint-se a Rocío Ramírez, a la que expressa “nuestro más sincero agradecimiento por su incansable labor, dedicación y entrega a lo largo de estos nueve años”…

La persona que podria substituir Ramírez és, com s’ha dit, la núm. 17 de la llista socialista, Cristina Salido Cabo, que dona la casualitat que és assessora d’alcaldia amb una retribució anual de 74.256 euros/any, més que qualsevol regidor amb dedicació exclusiva i només 2.000 euros/anys menys que una tinència d’alcaldia. Les persones consultades que coneixen l’ambient interior del PSC local no creuen que Cristina Salido accepti el canvi i, aleshores li tocaria a Óscar Ibáñez Imbernon, que hores d’ara és assessor a l’AMB, segons les fonts consultades, però del qual ignorem càrrec concret. El que si es coneixen són les retribucions del personal eventual d’assessorament de l’AMB (89 persones en total) que van dels 30.569 euros/any als 84.456 euros/any, en funció de la responsabilitat. Per cert, Óscar Ibáñez Imbernon és cosí de l’actual Vicepresident segon de la Mesa del Parlament, David Pérez Ibáñez, també del PSC.

Les vinculacions familiars entre càrrecs electes i personal eventual d’assessorament i fins i tot de personal laboral o funcionari que ha anat assolint experiència laboral gràcies a la política de nepotisme que és tradicional en l’Administració municipal, ——‑especialment controlada pel PSC— són tan aclaparadores, que la parella de Rocío Ramírez que ara vol dimitir del seu càrrec perquè “siempre he visto mi paso por la política -no buscado- como algo temporal” també és assessor actualment de nivell 1 a l’Ajuntament de l’Hospitalet, amb una retribució anual de 71.285,76 euros.

Creix el nombre de sol·licituds i la llista d’espera és de 800 nens. Els pares temen que els retards continuats per estabilitzar les bressol, provoqui conflictes aquest curs

L’anunci per part de l’ajuntament de l’oferta de places existents a l’escoles Bressols per al curs vinent ha indignat a la Plataforma per la Municipalització de cinc centres infantils (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet). “Tot continua de la mateixa manera que el curs passat. No hi ha avenços o, al menys, no al ritme que haurien de ser pel que fa al procés per a la integració total dels nostres centres a la xarxa pública que venim reivindicant des fa anys”, han manifestat els afectats en declaracions a L’Estaca.

Mentre que l’ajuntament anuncia, en una nota de premsa, que el procés d’integració de les cinc escoles bressol està iniciat, els pares manifesten: “tornen a no concretar data de municipalització” i  encara més “no s’han fet les obres que van prometre que farien (informació que es pot contrastar amb els centres) amb la qual cosa, ens segueix generant molta desconfiança que la integració a la xarxa pública sigui com més aviat millor”.

L’ajuntament manifesta que “aquests cinc centres s’ubiquen en equipaments de titularitat municipal i els atorga una subvenció per tal d’ajudar a la quota d’escolarització que abonen les famílies a tots els nivells. A partir de gener del 2023, i amb continuïtat pel curs 2023-2024, l’ajuntament va incrementar l’aportació, que va passar de 400 euros a 700 euros per plaça. Per al curs 2024-2025, l’aportació municipal arriba fins als 1.020 euros i a partir de gener arribarà als 1.580 euros per plaça”, afirma la nota de premsa municipal.

El conflicte ve de lluny, com ha informat L’Estaca en diferents ocasions:

La plataforma per la municipalització de 5 escoles infantils de l’Hospitalet obté pírrics resultats en l’entrevista amb el regidor responsable

Fins i tot els pares van estar presents en un ple municipal on van posar de manifest el seu descontentament:

La plataforma per la municipalització de cinc escoles bressol omple el ple de l’Ajuntament i demana que es compleixin els compromisos

L’ajuntament anuncia que un cop s’incorporin aquestes cinc escoles, l’Hospitalet disposarà d’11 escoles bressol municipals, la qual cosa suposa ampliar en 381 places l’oferta de centres infantils públics, amb 216 places més.

L’Hospitalet disposa de 16 escoles bressol públiques i subvencionades amb fons públics, que ofereixen 1.341 places. Es tracta dels 6 centres municipals, 5 subvencionats per l’Ajuntament, 3 llars d’infants de la Generalitat i altres 2 subvencionats per la Generalitat.

La Xarxa d’Escoles Bressol Municipals la integren La Casa de les Flors, La Casa dels Contes, La Casa dels Arbres, La Casa del Molí, La Casa de la Muntanya i La Casa del Parc. Aquests centres atenen un total de 616 infants de 0 a 3 anys. Les tres llars d’infants de la Generalitat —La Florida, El Passeig i El Tren— disposen de 299 places. Dues escoles bressol més, Azorín i Ding-Dong, estan subvencionades per la Generalitat i tenen matriculats 45infants.

La ciutat compta també amb 19 centres privats que completen l’oferta de 0 a 3 anys de L’Hospitalet, amb un total de 846 places.

Augment de la demanda de places

Aquest curs s’ha tornat a registrar un increment notable del nombre de sol·licituds de plaça a les escoles públiques arran de la gratuïtat de l’escolarització (2-3 anys), que va entrar en vigor el curs 22-23. Aquest augment de la demanda en tots els nivells genera, lògicament, un augment de les llistes d’espera. En el cas de les bressol municipals, la llista d’espera és de 578 demandes; les de la Generalitat, de 221, i la de les subvencionades municipals, 51.

Revisió del calendari escolar

“Amb l’objectiu d’adaptar-se a les necessitats actuals i millorar la qualitat del servei que s’ofereix als infants, aquest curs s’han introduït canvis en el calendari escolar de les escoles bressol municipals”, segons informa l’ajuntament.

Així, el curs ha començat el 5 de setembre, un cop els equips de professionals han organitzat i preparat el curs des de començaments de mes, i finalitzarà el 25 de juliol de l’any vinent. 

Del 5 al 12 de setembre, es farà el període de familiarització dels infants i de les famílies, tant dels de nova incorporació com dels del curs anterior, respectant les necessitats de cada infant, d’acord amb el que acordin la família i l’escola.  

El calendari d’aquest any també preveu novetats respecte a les vacances de Nadal (del 23 de desembre de 2024 al 7 de gener de 2025) i de Setmana Santa (del 14 al 21 d’abril de 2025).

Incorporació de 12 educadores més

L’ajuntament ha decidit ampliar aquest curs el nombre d’educadores de les bressol municipals amb 12 professionals més, que s’incorporaran el més aviat possible. Això permetrà oferir una atenció més personalitzada i més inclusiva, i donar, així, resposta a l’increment d’alumnes amb necessitats educatives específiques i en situació de vulnerabilitat. Amb aquestes incorporacions, les escoles municipals se situen per sobre de la ràtio que marca la normativa actual pel que fa al nombre de professionals que atén infants en l’etapa de 0 a 3 anys.