Los vecinos sospechan que se unificó el teléfono porque la Guardia Urbana es incapaz de dar respuesta a las quejas recibidas teniendo en cuenta el estado del cuerpo

Vecinos y partidos políticos han denunciado el funcionamiento del servicio del 112 que desde el mes de abril gestiona las llamadas de quejas o denuncias que realizan los vecinos de l’Hospitalet, especialmente para contactar con la Guardia Urbana. Algunas formaciones de la oposición municipal reclaman que se vuelva al sistema antiguo y que las llamadas a la Guardia Urbana no se centralicen.

El tumultuoso y agotador Consell de Districte de Collblanc-La Torrassa celebrado la semana pasada sirvió, no sólo para denunciar la situación actual del barrio sino para hacer evidentes otros problemas como es la centralización del sistema del 112. Concretamente David Crespí, presidente de la Associació de Famílies del colegio Pere Lliscart, manifestó en la reunión presidida por los cuatro concejales del gobierno municipal, uno de ellos Jesús Husillos, responsable de Seguridad: “no hay seguridad, no hay policía en el barrio, llamamos al 112 y nunca somos una prioridad”.

Esta percepción también la tienen los partidos políticos de la oposición. Sonia Esplugas, portavoz del Partit Popular (PP) en el ayuntamiento de l’Hospitalet, reclama recuperar el teléfono directo de atención ciudadana de la Guardia Urbana.

La concejala del PP denuncia que: “El 112 es un teléfono únicamente de emergencias y por lo tanto su integración con el número de nuestra policía local ha generado un vacío para todos aquellos ciudadanos que necesitan trasladar a la Guardia Urbana una denuncia por problemas de incivismo, de convivencia o de incumplimiento de ordenanzas”.

La Guardia Urban recibió el último año cerca de 70.000 llamadas y la mayoría de las quejas actuales con el 112 se deben a que muchas llamadas se dirigen directamente a la Guardia Urbana y ahora, a través del sistema centralizado, no hay manera de hablar con la policía local.

Desde el mes de abril, el 112 es el único teléfono dónde alertar en caso de emergencias en l’Hospitalet, centralizando cualquier urgencia e integrando el contacto con Guardia Urbana, Mossos d’Esquadra, los Bomberos, Protección Civil y el Servicio de Emergencias Médicas, el SEM.

Sonia Esplugas ha apuntado que “el 112 solo responde ante emergencias, pero en ningún caso atiende quejas por incivismo, problemas de convivencia vecinal, o incumplimientos de ordenanza”, y ha lamentado que “la integración del teléfono de la Guardia Urbana con el 112 ha sido un fracaso, y ha dado pie a situaciones tales como que los vecinos lleguen a ser reprendidos por los operadores del teléfono de emergencias al contactar por problemas vecinales, de ruidos, o de incumplimientos de horarios, por no tratarse de situaciones que requieran de una atención urgente”.

De la misma opinión es el portavoz de ERC-EUiA, Jaume Graells, quien afirma que esta centralización no funciona ya que es fundamental que el ciudadano se pueda dirigir directamente a la Guardia Urbana.

Aunque el concejal republicano añade que, en la situación actual, hay un tema rodavía más importante que es el mal funcionamiento de la policía local: “aunque las llamadas las recogiera la Urbana no hay efectivos suficientes para atender la demanda de la ciudanía”.

En el próximo pleno municipal, el PP presentará una moción para que este servicio, que ahora está centralizado en el 112, vuelva a su situación anterior. Moción que, según ha manifestado el portavoz de ERC-EUiA, recibirá el apoyo de este grupo.

Manuel Domínguez, de los Comuns, asegura que “fuimos los primeros que sacamos a debate público el funcionamiento del 112. En el último pleno ya requerimos al actual gobierno municipal si tenía algún estudio o encuesta de valoración de este servicio que para nosotros es vital para saber si la gente está contenta o no con el cambio. Hay personas que se nos han dirigido a nosotros para indicarnos que el sistema no funciona, pero no sabemos si esa opinión es generalizada o no.  Queremos que se haga un estudio de satisfacción del servicio”.

Desde el mes de abril, l’Hospitalet se integró en el sistema europeo de gestión de emergencias del 112. Esta integración permite que cualquier incidencia que requiera atención policial, sanitaria, de bomberos o de protección civil se gestione desde un único número. Este cambio convertía a L’Hospitalet en la segunda ciudad de Cataluña, después de Barcelona, ​​al integrarse completamente en el sistema 112. Y fue vendido por el gobierno local como una mejora que presentaba varios beneficios para la ciudadanía, sobre todo en términos de eficacia y coordinación.

Entonces se explicó que el 112 mejoraba la capacidad de respuesta ante una emergencia, ya que todos los cuerpos reciben la información en tiempo real, optimizando su respuesta. Por otra parte, se activaba la geolocalización, lo que agilizaba las actuaciones. Además, la llamada era gratuita, incluso sin tarjeta SIM, siempre que haya cobertura de al menos una operadora, y la asistencia está disponible en más de 50 idiomas. Y según las recomendaciones que se dieron en aquel momento llamar al 112 requería intuir situaciones de peligro inmediato, robo, accidentes, Incendios, agresiones y emergencias médicas.

La verdad es que lo que parecía un acierto se ha convertido en realidad en un hándicap a la hora de contactar con la policía local según los vecinos consultados por este digital porque, si antes ya era difícil que la Guardia Urbana se hiciera eco de la queja vecinal, ahora lo que es seguro es que la queja ni siquiera llega al cuerpo de policía. Y algunos sospechan que, en el fondo, la centralización que se vendió como un avance —e incluso se colgaron informaciones al respecto en muchas comunidades de vecinos— y que ha resultado una pifia, escondía la imposibilidad de que la policía se hiciera eco de las quejas vecinales, teniendo en cuenta el estado en que esta la Guardia Urbana y los conflictos que arrastran con el Ayuntamiento.

Dues hores de debat per explicar que els serveis socials no hi son quan se’ls necessita i que les Administracions han d’actuar d’urgència per evitar el conflicte social

Entre la necessitat habitacional i la saturació de l’espai públic, era el títol de la taula de debat que, per commemorar el Dia Mundial de la Democràcia, va organitzar ahir a la tarda el Foment de la Informació Crítica a la sala d’actes de la Tecla Sala.

Presentats i moderats pel president de l’entitat, el periodista Lluís Berbel, van estar presents representants de diversos organismes que treballen directament la realitat de la precarització habitacional a l’Hospitalet i el president de la Taula Local de l’Habitatge, una taula de participació que depèn del Consell de Ciutat i en la que s’ha debatut durant uns quants mesos la problemàtica de l’habitatge a la ciutat.

El president de FIC va explicar que l’entitat celebra anualment aquesta efemèride amb debats d’actualitat sobre la situació que viu la ciutat en diferents aspectes i va destacar que enguany la situació de la democràcia al mon travessa moments difícils assenyalant que no és possible parlar d’Estats democràtics quan ens referim a estats que practiquen el genocidi sobre una població desemparada a la qual han ocupat el territori o la invasió de la sobirania d’un país veí, que son els casos d’Israel i Rússia. Entrant de ple en la matèria de debat va explicav la necessitat habitacional de la població hospitalenca, precisant que els preus de l’habitatge tant de venda com de lloguer estan desorbitats i que la proximitat de Barcelona juga en contra, com gairebé sempre en aquest municipi. A més, la construcció desaforada i especulativa, la proliferació de pisos turístics, lloguers de temporada i lloguer d’habitacions, influeix en els preus, de manera que cal contrarestar la tendència del mercat amb polítiques d’habitatge públic, no cedint el poc espai lliure que li queda a la ciutat i proposant la rehabilitació, com un mecanisme d’estabilitat.

Va denunciar també la incapacitat del govern local per gestionar l’escassíssim parc d’habitatge públic i va denunciar la poca eficàcia de les Administracions a l’hora de posar en el mercat els entre 8 i 10.000 pisos buits que hi ha a la ciutat.

L’Administració local ha de posar remei

Sobre tots aquests aspectes van abundar la resta de ponents. Toni García, president de la Taula de l’Habitatge es va referir al disseny caòtic de la ciutat, a la crisi habitacional cronificada i al mal que van fer les propostes del PP sobre la llei del sol que va saturar el territori, sense resoldre l’encariment dels preus. Va denunciar l’escasedat d’habitatge social (un 3%) quan hi ha països a Europa per sobre del 30% (Països Baixos) i la fórmula de l’antiga llei que no posava obstacles a la venda en el mercat lliure d’habitatges socials de compra. Va fixar l’atenció en aquest punt, en el cas del barri del Gornal on això pot seguir passant i va reclamar a l’Administració local que hi posi remei.

Va explicar també el treball de la Taula Local de l’Habitatge i les conclusions a les que ha arribat, que espera que serveixin per posar en marxa un Pla Local d’Habitatge basat en les recomanacions que s’agrupen en cinc grans àrees: 1) la diagnosi i avaluació de la realitat hospitalenca, executant un cens real dels infrahabitatges i dels habitatges buits; activant una política de rehabilitació d’habitatges tenint en compte que hi ha 8.000 pisos que precisen d’una rehabilitació urgent i reclamant, per tant, el suport de les Administracions, perquè l’Ajuntament sol no podrà fer-hi front. 2) la disposició d’habitatge públic assequible tenint en compte que hi ha un dèficit registrat de 3.000 habitatges que la ciutat necessita i afavorint un percentatge del 30% d’habitatge públic en les noves promocions. 3) un treball d’eliminació dels pisos turístics, que encareixen el mercat i no donen solució a les necessitats veïnals, possibilitant la inspecció, sancionant als gran tenidors que especulen amb les propietats i posant els pisos buits en aquest mercat d’habitatge social. 4) dissenyar un sistema local de gestió de l’habitatge públic protegit, creant una empresa local que ho gestioni amb rigor i 5) aplicant mecanismes de mediació que garanteixin que s’actua davant la proliferació de desnonaments. Va concloure afirmant que l’eina ja s’ha posat a disposició del govern i que és el govern local el que ha d’activar aquest Pla Local 2025-2030 perquè es vegin els primers resultats.

Maite de la Concha, en nom de la Federació d’Associacions de Veïns, va fer un resum exhaustiu de les necessitats que presenta la ciutat en tots els ordres. Un d’ells, l’habitatge assequible per la ciutadania, que és un dret constitucional que no es compleix. Va destacar l’evidència d’una ciutat saturada que no té espai públic i va demanar al govern local una compra activa de sol per tal de garantir les necessitats actuals dels veïns i les que s’esperen davant el creixement desmesurat de la població. Va exigir una política conscient de fre a la densificació i de recuperació pública d’habitatges, per intervenir en el mercat i abaixar els preus. I es va mostrar molt enèrgica en l’exigència que l’habitatge públic només serveixi per mitigar la necessitats socials i no pas per fer negoci, ni per part de les empreses inversionistes ni per part dels particulars que van comprar en el seu dia a preu social i que ara venen a preu de mercat. Es va pronunciar contra els pisos turístics, contra la proliferació de residències d’estudiants, però també contra totes aquelles mesures que contravinguin qualsevol tipus de legalitat com ara la vaga de lloguers. Va reclamar que s’intervingui sobre la Sareb i la seva propietat de pisos buits i fins i tot va mostrar-se contrària a la tasca especulativa de l’Església Catòlica que ha escripturat un munt de propietats que posa a la venda de manera especulativa quan li convé.

Casos específics d’abús en la pràctica de lloguers

A continuació, Isidre Lorenzo, de la Plataforma Veïnal contra l’especulació immobiliària va explicar casos concrets d’especulació en el mercat de l’habitatge i casos específics d’abús en la pràctica de lloguers. Va reclamar un servei d’inspectors que sigui capaç de detectar els abusos i posar-hi fre i va comentar casos concrets d’habitacions que es lloguen a 800 euros mensuals, pàrkings que es converteixen en habitatges tenint en compte la necessitat de les famílies i un munt d’habitatges dividits i baixos comercials que es lloguen sense tenir ni tan sols la cèdula d’habitabilitat. Aquesta realitat, tan viva a la ciutat, resulta escandalosa perquè s’està fent sense amagar-se i sense que els serveis socials de l’Ajuntament ni tan sols ho detectin.

Estrella Ambrojo de la Plataforma Anti Hipoteca Ciutat de l’Hospitalet va explicar la feina de la PAH en els darrers 10 anys per assegurar que el tema dels desnonaments sempre ha estat un problema de gran tensió emocional pels que ho viuen, però que ara està en el seu pitjor moment. Com exemple, va exposar que al llarg dels 9 anys últims la PAH havia aconseguit que 140 famílies desnonandes poguessin aconseguir un lloguer social, mentre que en el que porten de 2025, no n’han aconseguit ni un. Els desnonaments ara son més ràpids que mai, sempre es produeixen sobre propietats de grans bancs o de grans tenidors (mai de propietaris privats) i es va queixar que mai hi ha força pública quan la ciutadania la necessita, però no falta mai quan es tracta de perjudicar als més pobres. Es va queixar que l’Ajuntament sempre fa promeses però les incompleix totes, i va acabar assegurant que aprofitant el Dia de la Democràcia, defensar el dret a l’habitatge és defensar la democràcia i que la democràcia sense drets, és simplement un concepte buit de contingut.

Javi, el representant del Sindicat de Llogateres, va explicar la feina de la seva organització i els abusos que suposen els preus dels lloguers que malgrat que es parla que son de 800 euros de mitjana, la realitat és que és molt difícil trobar un habitatge a l’Hospitalet que es llogui per menys de 1.000 euros. Es va queixar de la proliferació de lloguers de temporada i de la nul·la capacitat de les Administracions per regular els preus del lloguer i els abusos dels propietaris i la necessitat que es generin ajuts per fer front a una realitat que amenaça amb esclatar cada dia que passa a ciutats com l’Hospitalet. Va defensar la necessitat de la unió —com havia fet també l’Estrella Ambrojo— per tal de fer un front comú dels vulnerables davant tots els poders, i va argumentar que l’habitatge no pot ser un bé de mercat i que mentre no es trenqui aquest mecanisme no hi haurà un autèntic equilibri entre la necessitat i el dret a l’habitatge i la realitat quotidiana.

Durant les dues hores llargues que va durar el debat posterior, va haver múltiples intervencions dels presents que van aportar les seves experiències personals i que van constatar el que des de la taula es posava de manifest, que el problema de l’habitatge a ciutats com l’Hospitalet s’ha convertit en la dinamita que pot fer esclatar el conflicte social latent.

Las promesas que no se cumplen, las excusas permanentes y la falta de diálogo y compromiso, centraron el eje de una reunión que duró más de cuatro horas

La Indignación de los vecinos del barrio de Collblanc-La Torrassa ha quedado puesta de manifiesto en el pleno extraordinario del Consell de Districte celebrado el martes. Cerca de 200 vecinos asistieron para expresar su protesta, desesperación e impotencia de ver cómo se eternizan los problema, las soluciones no llegan y la administración local vulnera todos los compromisos y los pocos plazos que se atreve a dar se incumplen de forma constante.

Después de sucesivos intentos de los vecinos para expresar su opinión en el Consell de Districte último, finalmente se consiguió la celebración del pleno extraordinario de este organismo. El primero fue en el mes de junio donde no pudieron tomar la palabra, por una excusa administrativa, al no figurar en el orden del día la petición de palabra. Después, su voz se hizo oir a través de los consellers de los Comuns y de ERC.

Finalmente, el Consell de Districte extraordinario fue convocado con un amplio orden del día que, en resumen, se podía comparar con un Estado de la Situación del distrito de Collblanc-La Torrassa.

Olga Gómez, concejala de distrito, increpada por el público

El pleno estuvo presidido por la concejala de distrito, Olga Gómez, quien prácticamente tuvo como único trabajo leer las condiciones del pleno, el orden del día, bastante extenso por cierto (duró unas 4 horas) y moderar el debate. Alguna de las veces que dio su opinión en algún tema, fue rápidamente increpada por los asistentes al acto.

Estuvo flanqueada por tres concejales del gobierno municipal: Jesús Husillos, David Gómez y Lola Ramos, que fueron en definitiva quienes dieron respuesta a las reivindicaciones y preguntas realizadas a través de los consellers y grupos políticos asistentes a la sesión. Por parte de la oposición estuvieron presentes Manuel Domínguez, de los Comuns; Coque García, de ERC-EUiA, Sonia Esplugas, del Partido Popular y la concejala de Vox.

Una de las críticas, tanto de los vecinos que expresaron ayer su hartazgo, como también de los miembros de la oposición asistentes, es la falta de concreción y cumplimiento de plazos para dar solución a cualquier problema. Entre los que se enumeraron figuran el Castell de Bellvis, que tiene asignada una partida económica para su rehabilitación que no se ejecuta; el Pont d’En Jordà que por la retirada de la empresa que tenía que repararlo, está en la actualidad todavía en proceso de licitación; el Mercat de Collblanc cuya reforma está prevista pero nada consensuada con los paradistas y lleva ya años atrasada; la desafectación urbanística de una parte del solar donde está ubicado el colegio Pere Lliscart para entregarlo a la escuela y habilitar nuevas instalaciones; las escalera mecánicas de la Calle Graner que llevan sin funcionar correctamente desde el 2021; el incivismo existente en la plaza Espanyola donde, por las noches, no se deja descansar a los vecinos como en tantos espacios abiertos de la ciudad; la recuperación del refugio existente en el Parc de la Marquesa también en proyecto y sin que se le vea el fin…

Problemas que vienen de hace años

Y aunque David Gómez intentó explicar que el gobierno municipal tiene unos plazos y unos requerimientos para aprobar los expedientes, solo consiguió justificar el retraso en todo porque la maquinaria administrativa es lenta. El único aliento que intentó ofrecer es que todo estaba en marcha pero fue tan contestado por los vecinos y los grupos de oposición que sus palabras solo consiguieron exasperar todavía más los ánimos. En algún momento se les oyó expresar: “no nos toméis por tontos porque son problemas que se vienen arrastrando desde hace años”.

Alguno de los consellers también señaló que el gobierno local tendría que preguntarse con que empresas está trabajando y a cuáles se les permite licitar.

Otro de los grandes temas que no fue contestado y que alguien preguntó fue como estaba el proyecto de soterramiento de las vías del tren a su paso por el barrio de Collblanc. Los vecinos colgaron un gran panel plagado de recortes de prensa sobre el soterramiento de las vías, cuya promesa se extiende desde que Celestino Corbacho era alcalde y hay que recordar que Nuria Marín estuvo 14 años de alcaldesa y Quirós ya lleva 15 meses.

Los vecinos plasmaron a los representantes municipales la necesidad de un auditorio para el barrio: “no tenemos donde reunirnos”. Aunque algunos expresaron la necesidad de rehabilitar el existente, el concejal Husillos aseguró que “no tiene condiciones para que sea un auditorio fundamentalmente por cuestiones de seguridad”.

La degradación del barrio es patente

Los tres portavoces de la oposición coincidieron en una conclusión común que es participada por los vecinos: “estamos ante los mismos problemas que hace un año. Collblanc es uno de los barrios cuya degradación ha sido muy rápida y donde el gobierno hace la vista gorda”.

Manuel Domínguez manifestó que es necesaria más transparencia en todo lo que se está haciendo y de qué forma evoluciona: “los vecinos necesitan información, cómo se encuentran los plazos de ejecución de las obras pendientes y cuál es el calendario de ejecución”.

Alguno de los asistentes, a la vista del debate, se levantó y manifestó en voz alta que le daba mucha como se estaba degradando el barrio. Como ejemplo, la situación de la plaza Espanyola donde existe una situación de permanente grave incivismo con ruidos, peleas, consumo de alcohol por las noches y gritos que no dejan dormir a los vecinos, un grave problema que se vive también desde hace tiempo, sin que se aplique ninguna solución: “se ha solicitado decenas de veces la intervención de la Guardia Urbana pero no aparecen”, explicaron los vecinos, que consideran indispensable más presencia de los agentes.

Los tres portavoces de la oposición presentes reclamaron la necesidad de la presencia de la Guardia Urbana de proximidad como existía hace años porque lo que sucede en la plaza Espanyola se puede extrapolar a otras plazas del mismo barrio como las de Guernica, plaza de la Solidaritat, Parc de la Torrassa, etc. Este último fue equipado en su momento por unas cámaras de vigilancia, que ahora no funcionan.

Convocatoria de un pleno extraordinario para hablar de Seguridad

Sonia Esplugas hizo pública la solicitud que ha realizado su grupo junto con el de ERC+EUiA, para que se convoque un pleno extraordinario municipal donde se hable exclusivamente de la seguridad en la ciudad.

Jesús Husillos que se sentía atacado, se defendió manifestando que uno de los grandes problemas de la inseguridad ciudadana es la reincidencia de quienes cometen los delitos para terminar afirmando que: “los municipios no podemos hacer nada”. Los vecinos explicaron que los robos se están produciendo a plena luz del día y en lugares tan concurridos como la plaza Espanyola y si los municipios no pueden hacer nada, sobran los concejales que para eso están.

El concejal socialista manifestó que también faltaban instrumentos legales y de todo tipo, a lo que la portavoz popular Sonia Esplugas replicó afirmando que eso no era cierto y que el problema radicaba exclusivamente en la mala gestión o en la incapacidad para gestionar del alcalde y su equipo. Varios portavoces de los grupos de la oposición manifestaron que el barrio se encuentra al límite. Manuel Domínguez apuntó la necesidad de resolver el problema interno que tiene la Guardia Urbana para afrontar la situación que padecen los barrios que “están a punto de explotar”.

Reglamentación de los patinetes

También se pidió un poco de mano dura con los jóvenes en patinete que producen mucha inseguridad ya que circulan sin control y por donde les parece. Coque García, de ERC-EUiA, reclamó la necesidad de una reglamentación que controle y regule la circulación de estos vehículos.

Otro de los temas tratados de forma repetitiva fue el de la limpieza del barrio. Lola Ramos, regidora, hizo autocrítica y manifestó que el estado de las calles durante este verano ha sido lamentable. Explicó que a principios de año se había firmado la nueva contrata con la empresa concesionaria que contará con nuevos vehículos prometidos en la licitación, que están en fase de fabricación (9 meses después, como resaltaron los vecinos).

A preguntas de un conseller, la regidora manifestó que el barrio no notará el cambio hasta principios del año que viene. Anunció que algunos elementos del nuevo sistema de limpieza iban a duplicarse con respecto a los existentes en la actualidad, a lo que algunos asistentes respondieron que, como siempre, todo son promesas que quedan en eso.

Sonia Esplugas manifestó que, aunque se ha renovado la contrata este año por un valor de 50 millones de euros, las calles siguen igual de sucias, los contenedores a tope, con basura y restos en sus alrededores, sucios, malolientes y sin perspectiva de que vayan a limpiarse. Manuel Domínguez y Coque García denunciaron precisamente que el problema de la situación de la limpieza de la ciudad se debe sobre todo a las prórrogas sucesivas que se han producido desde el 2018, sin exigírsele a la empresa el cumplimiento de sus compromisos, responsabilidad única de quien las ha autorizado, que es el equipo de gobierno dirigido por Quirós. Todo ello hace que, nuevamente, estemos ante un nuevo riesgo de que se multipliquen las plagas de ratas, de palomas, etc. que acaban por dar una imagen de suciedad, caos y miseria a los barrios.

Mentre tant, es manté el dubte respecte de la convocatòria d’un ple extraordinari sobre el conflicte de la GU i la crítica situació de la seguretat ciutadana

Ahir al matí es va produir la vista de la demanda interposada pel sindicat de CCOO de l’Ajuntament, en el Tribunal del Social, contra el govern municipal per l’incompliment de la tramitació del conveni col·lectiu pendent d’aprovació i publicació des que es va acordar fa dos anys. Van estar presents representants de CCOO, d’UGT i del SPC sense que es presentés ningú de la resta de forces sindicals ni tampoc cap responsable municipal, excepte l’advocada dels serveis jurídics municipals. La lletrada ha presentat —segons CCOO— un informe amb data 5 de setembre on s’argumenten “un conjunto de catastróficas desdichas” que han impedit la ratificació del conveni del 2023, reclamant que la vista es traslladés a un tribunal superior.

Uns quants dies abans, segons aquest mateix sindicat, la direcció de Recursos Humans va proposar a la secció sindical, l’ajornament del procediment sense presentar cap proposta alternativa, raó per la qual, els representants sindicals de CCOO que porten 920 dies esperant alguna proposta alternativa que resolgui la situació, s’hi van negar.

Un comunicat del butlletí Coco Flash publicat ahir mateix a prop de migdia, explicava que el representant del SPC, malgrat no haver signat el conveni del 2023, es va pronunciar favorablement a la demanda de CCOO, reclamant del tribunal que dicti una resolució que obligui a tramitar el conveni. En canvi, la secció sindical d’UGT, ha mantingut —segons CCOO— la mateixa postura que l’Ajuntament i no ha proposat la ratificació del conveni col·lectiu que van signar en el seu dia. CCOO explica en el seu comunicat que la sorpresa protagonitzada pel sindicat socialista era “esperada”.

Comunicado Coco Flash

Per la seva banda, la secció sindical d’UGT ha tret posteriorment un comunicat on explica que la demanda presentada per CCOO no era només contra el govern municipal sinó contra la resta de seccions sindicals que formen part del comitè d’empresa. En aquest comunicat la UGT explica que el conveni del 2023 havia de tenir una vigència de dos anys i afirma que “per una sèrie d’objeccions tècniques i jurídiques el conveni no s’acaba d’aprovar ni publicar”. Afirma que “al maig de 2025, CCOO demanda a l’Ajuntament i la resta de sindicats” i defensa que es negociï un nou acord tenint en compte que el conveni signat el 2023 ja ha quedat obsolet.

En el comunicat expliquen també que als tribunals es proposava defensar la publicació del conveni “que no és a les nostres mans, a més d’una indemnització per danys morals” i es queixen que CCOO no comptés amb la resta de sindicats per demandar l’Ajuntament “en comptes de fer-ho unilateralment i demandar també els sindicats que conformen el Comité”.

Finalment UGT afirma que “vergonya els hauria de fer demandar la resta de sindicats (cinc); demanar una indemnització econòmica i pretendre a tota costa la publicació d’un conveni obsolet en que no han participat quatre sindicats amb representació al Comité.”

Comunicado de UGT

Finalment, tant el comunicat de CCOO com el de la UGT, fan una sèrie de consideracions respecte de la Guàrdia Urbana. Els primers, afirmant que “potser la preocupació d’UGT està més centrada en la Plataforma que han creat amb els sindicats policials que en defensar els interessos de tota la plantilla” i els segons preguntant-se “on era CCOO en les reivindicacions de la Guàrdia Urbana?”.

CCOO finalment afirma que la seva secció sindical participa “a la mesa de treball de la Guàrdia Urbana” i defensa “que si hi ha 4.500 euros per la GU, també hi siguin per la resta de la plantilla municipal”.

Per últim, destacar que tots dos comunicats de les seccions majoritàries porten el mateix títol: “Vergonya aliena”.

Ahir va transcendir també la notícia que el decret que va signar el govern el dia 5 de setembre que obligava a cercar alternatives per cobrir els serveis de la guàrdia urbana quan no hi hagi prou efectius —i que la pròpia UGT de la GU ha impugnat judicialment— continua absolutament vigent i ni tan sols es debatrà —va explicar ahir el regidor encarregat en una entrevista a la TV pública— fins que les negociacions no arribin a bon port.

D’altra banda, no hi ha resposta aparent —perquè en l’esmentada entrevista el responsable municipal no ho va aclarir— sobre si hi haurà o no ple extraordinari sobre el conflicte amb la GU i la crítica situació de la seguretat a la ciutat.

CCOO denuncia que las ratios de alumnos por aula y las cifras de fracaso escolar son muy superiores a las del resto de Catalunya

La matrícula viva, fuera de plazo, es uno de los elementos que más desestabiliza la situación en muchos centros escolares de l’Hospitalet y para CC.OO-Educació las cifras son todavía muy altas. Esta organización desmiente al ayuntamiento de la ciudad quien ha manifestado que precisamente este dato había descendido en alrededor de 300 plazas con respecto a las del año pasado. (Foto d’Arxiu de Institut Escola Pere Lliscart)

CC.00. sospecha que con la información que ha dado el gobierno municipal del descenso de matrícula viva se pretenda distraer el mensaje de que l’Hospitalet necesita construir escuelas para estabilizar la situación escolar y situarse en ratios similares a las del resto de aulas de Catalunya.

El fracàs escolar de l’Hospitalet dobla al de Catalunya

L’Hospitalet necessita ara mateix sis noves escoles i un institut per cobrir la demanda actual d’alumnes

Una de las cosas a destacar positivamente según el portavoz de CC.OO., Carlos Nadal, coordinador en el Barcelonés del Área d’Educació de esta organización, es el avance en las obras del Pere Lliscart, con la construcción de un nuevo edificio junto al existente, y las del Paco Candel, hasta ahora en barracones. La finalización de estas construcciones dará oxígeno y mejores condiciones a los centros actualmente existentes.

Pero existen líneas como el Infantil (I3) donde la ratio de l’Hospitalet está muy por encima de la media de Catalunya, situada actualmente entre 19 y 20 estudiantes por clase. Y aunque algunas aulas, donde las ratios se encuentran entre 24 y 26 alumnos por aula, están dotadas con más profesores o Tècniques d’Integració Social (TI), “solo se pueden aceptar esta saturación con el compromiso en la construcción de nuevos equipamientos escolares”, afirma el portavoz.

Una de las propuestas realizadas desde CC.OO. es que se construya un nuevo centro de primaria en la plaza del Cadí donde ahora existen unos barracones del Pere Lliscart. Una vez que acaben las obras en este centro, y se habiliten las nuevas aulas, los barracones han de ser sustituidos por un nuevo centro con dos líneas de primaria que sea de dos plantas con subterráneo.

Otra de las propuestas de CC.OO es que teniendo en cuenta que la sustitución del nuevo Polideportivo de La Florida dejará solar libre, este se utilice para la construcción de un centro de primaria.

“Tal y como hemos denunciado en diferentes ocasiones se está produciendo una reducción de los equipos sociales en algunos centros sobre todo en el barrio de La Florida donde existe una necesidad más imperiosa de estos profesionales. Para nosotros es una falta de sensibilidad y responsabilidad por parte de la administración, que se permita esta situación”, afirma Carlos Nadal.

L’Hospitalet es el único municipio del área más próxima a Barcelona (Santa Coloma, Badalona, Sant Adria del Besós) que tiene insuficiencia de plazas de Programas de Formació e Inserción (PFI) y “es una vergüenza —según Nadal—. Tenemos un ejemplo claro en el Pere Lliscart donde 20 alumnos que deberían ir a este tipo de cursos especiales, como estos no existen, se les hace repetir el curso completo”. El representante de CCOO, añade: “Este déficit tiene una incidencia en la escuela, porque se crea un grupo nuevo que ha de disponer de unos recursos escolares, precisamente escasos en l’Hospitalet. Y la responsabilidad es del ayuntamiento porque tendría que facilitar unos espacios para este tipo de alumnado. Luego nos quejamos del fracaso escolar existente en l’Hospitalet que es el doble que en el resto de Catalunya”

Las ratios siguen estando disparadas en l’Hospitalet y CC.OO. manifiesta que el acuerdo de co-gobernanza que se anunció en la primavera de este año entre Generalitat y ayuntamiento en l’Hospitalet no tiene ninguna viabilidad ya que no está dotado económicamente. “Esto no sucede en Barcelona —denuncia Nadal porque allí se han reformado 93 escuelas y se han dotado con 76 millones a los centros, financiados a medias entre la Generalitat y ayuntamiento barcelonés. En cambio, aquí solo tenemos el paripé de la existencia de ese organismo que en definitiva es como si no tuviéramos nada”, asevera el representante de CC.OO. El gobierno municipal ha anunciado que próximamente se firmará el convenio entre los diferentes organismos sin fijar fecha.

El curso 2025-2026 se ha iniciado con un total de 29.865 alumnos de 3 a 16 años de la etapa obligatoria —segundo ciclo de educación infantil, educación primaria y educación secundaria obligatoria (ESO)—, una cifra ligeramente superior a la del inicio del curso pasado.

En este curso hay 19.571 alumnos de segundo ciclo de educación infantil y educación primaria (de 3 a 12 años). De éstos, 5.724 hacen segundo ciclo de educación infantil (3.351 en la pública y 2.373 en la concertada), de los que 1.761 comienzan etapa en I3. De estos alumnos que tienen su primer contacto con la escuela, 1.024 lo hacen en centros públicos y 737 en centros concertados.

En educación primaria (de 6 a 12 años) hay 13.847 alumnos (8.340 en centros públicos y 5.507 en concertados). Por otra parte, existen 10.294 alumnos de ESO (5.798 en públicos y 4.496 en concertados). En primero de ESO, 2.406 (1.330 en públicos y 1.076 en concertados).

El grup popular es queixa de la improvisació aplicada a la regulació de les zones verdes i blaves, i al caòtic sistema de carrils bici a la ciutat

Tal com va posar de manifest el grup municipal del PP a primers de setembre, sembla que els veïns de Bellvitge han fet arribar al govern municipal que si es posen zones verdes d’aparcament al seu barri, les esborraran de manera immediata i això ha fet que Bellvitge i Gornal siguin els dos únics barris de la ciutat on no hi ha places verdes d’aparcament.

El grup municipal del PP va denunciar al respecte que posar zones verdes d’aparcament pels residents a tots els barris excepte a Bellvitge i Gornal, és una discriminació absoluta entre ciutadans en funció del barri on resideixen que pot resultar fins i tot il·legal perquè marca un precedent de tractament desigual a la ciutadania. El grup popular a més, denuncia la discriminació entre barris no solament per la decisió de no incloure a Bellvitge i Gornal en la globalitat de l’aparcament verd a tot el municipi, sinó pel fet que un resident de La Florida no pot aparcar lliurement en la zona verda de Collblanc, per exemple. És a dir, la gratuïtat de les zones verdes d’aparcament només funcionen pels residents però no per la resta de veïns del municipi. Ni tampoc pels familiars. Els familiars tenen una reducció de la tarifa (0,20 euros/dia) però només si son pares o fills dels censats al barri i alguns familiars han comentat a aquest digital que és molt complicat tramitar la tarifa reduïda perquè l’han de fer exclusivament els residents, i han de presentar el Llibre de Família que acrediti el vincle i, si son parelles de fet que viuen fora de la ciutat, un volant de convivència. Una vegada tenen l’acreditació, només serveix pel barri de residència dels familiars. Si els censats al barri no tenien l’acreditació antiga l’han de treure també, perquè l’aplicatiu municipal només reconeix els vehicles donats d’alta i, així i tot, els residents han d’anar fins el parquímetre i fer el tràmit, cada vegada que aparquen.

A partir d’avui dilluns s’havien de posar en marxa les noves tarifes i el funcionament de les zones verdes d’aparcament però no està clar que sigui així. En qualsevol cas, la justificació de les zones verdes a la ciutat, que prové dels temps de l’alcaldessa Marín, feia referència a evitar que ciutadans d’altres municipis aparquessin als carrers de l’Hospitalet, fenomen que podia donar-se només als barris que toquen amb Barcelona, Esplugues o Cornellà però no en tots els barris interiors, La Florida-Les Planes, Can Serra, Pubilla o Sant Josep on també és vol aplicar, cosa que demostraria que la voluntat té més a veure amb l’afany recaptatori ­–ni que sigui de comerciants i familiars de residents que han de pagar en les zones verdes— que no pas amb l’excusa que es va donar en el seu dia.

Si el problema de la densificació urbana ja era prou complex pels vehicles dels ciutadans, ara el tema de les zones verdes d’aparcaments encara ho complicarà més, perquè han desaparegut places lliures (vegis la foto), s’han reconvertit algunes directament en zones blaves i en alguns barris les mateixes associacions de veïns han denunciat directament que els havien anunciat que hi hauria un número determinat, que a l’hora de la veritat és molt superior. I en aquest cas, pel que fa a les àrees blaves, el factor recaptatori si que sembla evident.

A banda, la política de posar carrils bici, sense estudiar a fons l’oportunitat i la necessitats en funció de l’ús, també ha estat motiu de queixa per part del grup popular. Parlen de carrils-bici infrautilitzats en zones industrials on hi ha acumulació de vehicles privats que provenen en bona part de fora de la ciutat o d’altres barris de la ciutat on només treballen —no hi viuen— i en alguns llocs, on coincideixen amb parades d’autobús o amb rengleres de contenidors de deixalles.

Tot plegat fa que es compliqui molt el tràfic interior i que lluny de facilitar la vida dels veïns i de les persones que treballen a la ciutat i viuen fora o en altres barris, la circulació i l’aparcament esdevinguin un problema afegit.

Només sembla haver una mica de consol en el fet que el conflicte amb la Guàrdia Urbana està en el seu punt més àlgid i, en alguns casos, no està clar que el règim de sancions pugui tenir ara mateix algun efecte, especialment allà on només poden multar els policies locals.

Tres hores més tard de la celebració no hi havia cap indici de l’ofrena floral i el monument a Casanova estava tan buit com qualsevol dia.

Vuitanta cinc entitats de la ciutat, més una dotzena d’organismes de representació política entre els quals els grups municipals, el Consistori i el Consell de Síndics i les forces de seguretat (Policia Local, Nacional, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil), van participar ahir en els actes commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya a l’Hospitalet. Les entitats que van participar dels sis districtes de la ciutat van ser 50 i les altres 35 son d’àmbit ciutadà malgrat que algunes que van participar en representació dels districtes, també són d’àmbit ciutadà com ara l’editora d’aquest digital, el Foment de la Informació Crítica. L’acte cerimonial es va iniciar a les 11 del matí i va acabar una hora justa més tard. Els rams, els coixins i les flors que es van anar dipositant al peu de l’escultura-monument a Rafael Casanova a l’inici de la Rambla Marina de l’Hospitalet, van ser retirades per la brigada cap a les 14 hores, de manera que l’homenatge florit va durar menys, que la pluja que va amenaçar a estones la Diada.

Representants de FIC durant l’ofrena floral

Alguns assistents i passejants es preguntaven per què l’homenatge floral dura tan poc i altres els responien que perquè no se’ls endugui la gent. També algú va apuntar que potser una parella de la Guàrdia Urbana destacada en aquest indret per unes quantes hores permetria posar de manifest l’homenatge de la ciutat al representant de les llibertats catalanes al llarg de tot el dia i evitaria —el d’altra banda pessimista comentari— sobre el possible perill de furt de rams i coixins florals. Era evident que el passejant del darrer comentari o no era de l’Hospitalet o no sap res de l’endimoniat conflicte de la Guàrdia Urbana. Un vehicle, una parella d’agents i els responsables del cos en el reservat de les autoritats locals, era gairebé tot el que vam poder veure del cos policial. El moment vibrant del Cant de la Senyera alçat a mitges pels tres cossos que tenen presència a la ciutat, i els representants de les forces de seguretat —amb l’afegitó d’un Guàrdia Civil amb tricorni i ulleres de sol— fent també una ofrena floral just avanç dels portaveus municipals —només els d’ERC-EUiA i el dels Comuns (no van assistir ni el PP ni Vox)—, va ser tot el que es va veure de presència policial.

D’altra banda l’acte cerimonial i institucional va ser gairebé com sempre. Per no faltar, no va faltar ni la presència del veí de Gran Via amb mascareta de gas i una pancarta reivindicativa (més un dibuix d’una silueta d’un home nu que es posava al davant de tant en tant) perquè, des de la locutora habitual fins a la coral inicial i la mostra de cultura tradicional catalana amb trabucaires, castells, dansaires, gegants i capgrossos, tot va seguir el guió de les darreres convocatòries.

Un moment de l’acte institucional amb un veí protestant al darrere

Només van destacar dues divertides anècdotes, que van passar desapercebudes per la gran majoria d’assistents. La primera que, quan es va fer veure que se celebrava —novament— el centenari de ciutat mostrant fotografies antigues de l’Hospitalet, la locutora va fer referència als mals soferts pel català i per Catalunya durant la Dictadura de Primo de Rivera, i va confondre el dictador Miguel, amb el seu fill José Antonio, que tindria un molt trist predicament uns pocs anys més tard. La segona, que el coixí de flors de l’alcalde portava al capdamunt les lletres L’H però quan Quirós el va dipositar al peu del monument, el va posar cap per avall i això que era bastant senzill posar-lo correctament.

I finalment, constatar una novetat gairebé obligada i que és d’agrair. A l’inici de l’acte es va fer un sentit i senzill homenatge a l’autora del monument, Montserrat García Rius, que va morir fa uns quants mesos, i uns familiars van obrir l’ofrena floral en record també de la notable escultora.

Molt poca cosa més, com no sigui tornar a posar l’accent amb el que ahir cridava força l’atenció com era l’absència de la Guàrdia Urbana. Com a exemple, el fet que els dos laterals de la Rambla no van estar tallats en cap moment i això suposava un perill per vianants, i pels vehicles que circulaven. Molts assistents comentaven que moltes vegades es tanquen carrers per molt menys… En aquest sentit és oportú recordar que la reunió prevista per avançar en el conflicte amb la Guàrdia Urbana, que s’havia de fer dimarts passat, es va desconvocar per part de l’Ajuntament i, hores d’ara, la situació continua bloquejada. El sindicat majoritari del cos, la UGT, va anunciar la presentació d’un recurs al Contenciós-Administratiu contra el decret —signat pel govern local el dia 5 de setembre— que permetia al cap de la policia “modificar els torns de treballs, vacances, permisos i llicències i dies de festa del personal” per garantir els serveis al carrer, amb caràcter indefinit. El sindicat considera que el Tribunal ha de suspendre cautelarment i amb caràcter urgent la resolució del decret perquè atempta contra els drets dels funcionaris.

Populars i republicans demanen la dimissió del negociador socialista i un ple monogràfic per afrontar un conflicte enquistat.

La demanda de dimissió del tinent d’alcalde de Seguretat i portaveu socialista al ple municipal, i la sol·licitud d’un ple extraordinari monogràfic per tractar el gravíssim problema d’inseguretat que pateix la ciutat, han tornat a posar en el centre de l’actualitat la problemàtica que s’arrossega de fa anys amb el cos de la Guàrdia Urbana (G.U.) i que el govern municipal ha anat deixant podrir —segons els sindicats majoritaris del cos—, sense voler afrontar una solució definitiva.
Aquesta actitud de supèrbia governamental que passa per no buscar solucions de consens i que els grups municipals i la premsa independent hem denunciat tantes vegades, està portant al caos el control de la seguretat al municipi, que no en té prou amb el reconegut ajut del cos dels Mossos d’Esquadra, que exerceix de forma molt efectiva, però puntual.

Dilluns al migdia, en una convocatòria de premsa que es va organitzar d’urgència i que no va arribar a temps a tots els mitjans, el regidor de Seguretat va explicar que el govern havia signat un decret el passat cap de setmana, quan va detectar que una seixantena de guàrdies dels 350 agents que componen la G.U. estaven de baixa i que, en conseqüència 9 de les 10 patrulles que estava previst que donessin servei a la ciutat en aquests dies, estaven inoperatives. Això passava precisament en mig de la Festa Major de Bellvitge que és, de fa anys, una de les mes concorregudes de la ciutat.
En la roda de premsa, el regidor Husillos no es va atrevir a afirmar que “l’absentisme d’aquest cap de setmana” era una vaga encoberta, però en lloc d’afirmar això es va mostrar convençut, irònicament, que es tractava “d’una pandèmia sobtada”. És curiosa aquesta sorpresa pel fet que les baixes constants d’agents del cos de la GU no és una cosa d’ara, sinó que fa molt de temps que dura i que segons els sindicats estan causades pel clima de tensió, la des-incentivació constant, l’endarreriment endèmic dels pagaments d’hores extres, les pèssimes condicions en què han de desenvolupar la seva feina —tècnica i física— i les dificultats per arribar a acords amb el govern, que se sumen a una plantilla curta i envellida amb una mitjana d’edat de 48 anys. Cal tenir en compte, a banda, que l’absentisme és la deliberada abstenció d’un treballador al seu lloc de feina, i que les baixes mèdiques les dictaminen els metges segons els seus criteris sanitaris.

El decret dictat pel govern local, que mobilitzava agents que estaven de festa, va ser totalment ignorat, i la plantada de policies, inaudita pel que representa, explica el punt al que s’ha arribat. Per resoldre el problema, al govern no se li ha ocorregut altra cosa que fer una proposta d’increment de sous que suposa, segons els policies, un augment de 55 euros mensuals, al qual cal afegir un plus anual de 3.500 euros sempre que no faltin més de 19 dies a la feina en tot un any. El sindicat dels agents ha considerat
l’oferta digna d’un govern “massa estirat i que no escolta” i han denunciat que perquè el conflicte camini cap a la resolució caldrà regularitzar deutes econòmics pendents des del 2020 i actualitzar el conveni de 2016 que és l’últim signat. Així mateix, el sindicat ha explicat que la GU de l’Hospitalet és una de les més mal pagades de Catalunya, 8.000 euros bruts de mitjana menys que la GU de Barcelona i 6.000 euros per sota de moltes ciutats del Principat, factor que explica que “l’agent que pot marxar marxi i que no vulgui venir ningú a treballar a l’Hospitalet, tenint en compte, a més, que es tracta d’una ciutat conflictiva i fins i tot perillosa per les forces d’ordre públic. Probablement, la més perillosa de Catalunya”, apunten. També s’han queixat que en els quasi 10 anys que porta congelada la renovació del conveni, el sou mitjà ha pujat un 18% mentre que l’IPC general s’ha incrementat en un 27%. “Hem perdut poder adquisitiu i això en un municipi que genera superàvit cada any, no té ni explicació ni justificació”, afirmen.

En aquest context, el govern no s’ha atrevit a aplicar sancions conscient de la seva debilitat en tots els sentits, mentre que els grups d’oposició, especialment ERC-EUiA i el PP, han demanat la dimissió d’Husillos al capdavant de la Seguretat municipal i la convocatòria del ple monogràfic per parlar d’un tema que està ratllant ja el descrèdit i la calamitat. Els grups d’oposició van mantenir una reunió amb els sindicats policials on es va constatar la ineficàcia del negociador socialista per la qual cosa ERC ha demanat que l’alcalde destitueixi Husillos i es faci càrrec directament ell, de les negociacions. No obstant això, son conscients que lluny de mitigar-se el conflicte que ja s’arrossega de l’època Marín, l’actual alcalde ha demostrat a bastament la seva incapacitat per resoldre problemes: “El conflicte se’ls hi ha anat de les mans”, ha declarat Graells. ERC s’ha sumat també a la petició de ple extraordinari, però hores d’ara no hi ha hagut resposta per part dels grups municipals de Vox i En Comú-Podem.
El PP, per la seva banda, que porta molt de temps reclamant atenció sobre la seguretat ciutadana ha lamentat que “dir que l’estiu ha estat calent en aquesta qüestió ja no sorprèn ningú perquè permanentment anem a pitjor, però no es pot consentir que la imatge que la gent tingui de la ciutat serveixi per fer memes a les xarxes socials a causa de la inseguretat, l’exemple de zones degradades, titulars de robatoris a mà armada o fins i tot agressions sexuals”.

Els treballadors es queixen que les Administracions responsables son incapaces de trobar una sortida raonable i això que no reclamen millores sinó el que ja tenien.

Avui ha començat una nova vaga dels treballadors del transport de passatgers de l’Hospitalet, convocada per CCOO —amb vuit delegats a l’empresa Marquina Moventis— i la CGT —amb dos. Ens els hem trobat front l’ajuntament, amb les seves pancartes i protestes sorolloses (pitades). Donat que això ja dura massa i que aquest cop la vaga pot afectar de manera seria a la ciutadania, ens hem aturat una estona per parlar amb els reunits perquè ens expliquessin el que està passant, per si alguna cosa havia canviat dins les negociacions. S’ha de dir que la UGT, amb tres delegats a la mateixa empresa, no hi era, ni tampoc sembla haver convocat cap vaga, que hagi transcendit. Tampoc sabem, perquè no ens ha arribat, si està fent algun tipus de pressió a l’empresa, i també a l’ajuntament i a l’AMB, principals responsables del que està passant.

Malauradament res ha canviat. Els treballadors han presentat una oferta a l’empresa que, segons ens expliquen, diu que se l’estudiarà sense fixar data. Paral·lelament, i després d’una petició de la part treballadora, l’AMB ha acceptat fer de mediadora, però pel 30 de setembre, massa temps si el que volen és desencallar un conflicte que després de any i mig, l’empresa segueix sense complir el contracte i la prestació del servei. Mentre tant, els treballadors hauran de seguir com si res, ens expliquen, treballant més hores per menys diners i sacrificant una de les coses més importants, la conciliació familiar, que està reflectida a tots els contractes. I és que, pel que afirmen, l’únic que defensen els treballadors és mantenir les condicions de treball que ja tenien abans de la irrupció d’aquesta empresa. És a dir, no demanen millors condicions, menys hores de treball o més diners, sinó mantenir el mateix que tenien, res més.

I a tot això, què diu l’ajuntament amb el Sr. Quiros al davant?, preguntem a la representació obrera. I la resposta és un encongiment d’espatlles. El Sr. Quiros i la resta del govern municipal no fa res, segons els treballadors, fora de declaracions intempestives i de cara a la galeria, amenaçant que demanarà la retirada de la concessió, tot sabent —afirmen els representants sindicals— que pinta poc o res i que tot depèn de l’AMB, on el PSC té majoria absoluta. Això no vol dir, ens asseguren, que en aquesta política no rebi el suport d’altres grups.

Per entendre el que és l’AMB i qui mana dins d’ella, podem entrar en aquest enllaç, on s’explica clarament que el màxim òrgan de govern és el consell municipal que, si es revisa, hi apareixen el Sr. Quirós i el Sr. Husillos, alcalde i tinent d’alcalde respectivament, i el regidor Sr David Gómez Luque. Tres membres del govern de l’Hospitalet, que cobren 357 € per assistir a cada reunió —segons ens han dit moltes d’elles virtuals— una per mes. El que fa feredat, i no és el primer cop que ho publiquem, és el que cobren els funcionaris d’aquesta institució, sobre tot els principals responsables, salaris que contrasten abusivament amb el que cobren els treballadors de Moventis, principalment els conductors llatinoamericans (peruans principalment) que, a canvi de fer més hores que un rellotge, guanyen el just per subsistir.

Numbeo situa l’Hospitalet en el número 22 del món, entre les ciutats amb pitjors nivells de delinqüència

Durant el primer semestre de 2025 (és a dir, durant els mesos de gener a juny) es van produir a l’Hospitalet al voltant de 2,6 delictes tipificats en el codi penal per hora, és a dir 64 delictes diaris.

Les dades formen part de l’Informe del Ministeri de l’Interior dels municipis espanyols de més de 20.000 habitants, comparades amb el mateix període de l’any anterior, amb les referències rebudes de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra i la Policia Local o Guàrdia Urbana.

El nombre de delictes quantificats ha superat el del primer semestre de referència del 2024 en 1.085 delictes més. En aquest primer semestre s’han comptabilitzat un total de 11.703 delictes, dels quals 10.771 corresponen a la criminalitat convencional i 932 a infraccions penals comeses a través de l’espai cibernètic.

Son precisament aquest tipus de delictes els que més s’han incrementat en relació al mateix període del 2024: un 157,1 % més. També dins l’apartat de criminalitat convencional han crescut un 28,3% els robatoris amb violència i intimidació i un 12,6 % els furts. Ha baixat notablement la criminalitat de tràfic de drogues, un 39,5% menys, els robatoris amb força als domicilis (un 17,2%) i les lesions en baralles tumultuàries (un 16,3%).

Han pujat també un 1% els delictes contra la llibertat sexual especialment pel que fa als delictes d’agressió sexual amb penetració (un 9,8%) tot i que han disminuït un 5,4% la resta de delictes contra la llibertat sexual. Han arribat a la força pública un total de 98 expedients d’aquest tipus de delicte, cosa que vol dir que a l’Hospitalet s’ha produït en aquest període de 183 dies, pràcticament un delicte sexual cada dos dies, dels que tinguin constància les forces de seguretat.

Està clar que el delicte de furt (3.915, en 183 dies), el de furt amb violència i intimidació (1.297) i els que tenen a veure amb altres aspectes de la criminalitat convencional (com ara delictes contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral, la tracta de persones humanes o la omissió dels deures de socorre, etc.) que han estat 4.834 son, amb notable diferència, els més destacats.

No és d’estranyar, doncs, que la base de dades col·laborativa sobre països i grans ciutats del món que es Numbeo, situï l’augment de la criminalitat en els darrers tres anys com a molt alt; el nivell de criminalitat de l’Hospitalet, la problemàtica de gent consumint o traficant amb drogues, possibles crims contra la propietat, robatoris i vandalisme o perill en atracaments violents i agressions, com a alt; així com la preocupació ciutadana sobre la possibilitat de sofrir furts, robatoris a l’interior dels vehicles o els insults al carrer, també com a alts; i només com a risc moderat la possibilitat dels robatoris domiciliaris, robatoris de vehicles o agressions públiques i només amb un risc baix l’agressió física o verbal per motius racistes, de gènere o religió.

El nivell de criminalitat d’aquesta base de dades situa a l’Hospitalet en el 71,56, que seria el número 22 de tot el món, per darrere de ciutats com ara Cali, Pretoria o Rio de Janeiro. En el quadre adjunt no figuren totes les ciutats del món, lògicament, només les més importants demogràficament. El núm 22 de l’Hospitalet li correspondria en funció de l’índex de criminalitat.

Aquestes dades, especialment les que mostren una considerable pujada de la criminalitat en els darrers 3 anys, posen l’accent directament en la gestió de la darrere etapa del govern Marín (quan ja s’estava acomiadant del seu càrrec, conscient com era del deplorable estat de la ciutat) i del primer any del govern Quirós que no solament ha aconseguit aturar el descrèdit i el deteriorament que començava a ser un clam social, sinó que tot sembla indicar que va en augment. Un exemple: l’enquistament de fa anys de la problemàtica amb la Guàrdia Urbana, que pateix una situació de conflicte que no sembla resoldre’s.