El PSC volia que les mocions del ple d’ahir quedessin sobre la taula i, en no aconseguir-ho, les va votar en contra i es va negar a participar en la seva discussió

El conjunt de les 19 mocions que anaven a l’Ordre del Dia del ple ordinari d’ahir i que finalment es van llegir, defensat i votat, va estar un motiu de desavinences i bronques des del matí de dimarts, quan el grup municipal socialista proposava que el ple deixés totes les mocions sobre la taula (i el punt de precs i preguntes) i es plantegés només la part dispositiva i les peticions de paraula. No va haver acord, malgrat que els Comuns i Vox (i el PP, amb dubtes) no van posar obstacles a la proposta socialista, mentre que ERC considerava que s’havien de tractar íntegrament tots els temes de l’Ordre del Dia o bé posposar-los per un ple extraordinari que es podia fer avui dimecres o fins i tot algun dia del proper mes, però sense esperar al ple ordinari de maig que és el que volia el PSC.

Les raons del PSC, exposades a la Junta de Portaveus, van ser diverses, la principal de les quals era el cansament per la jornada de dilluns, tant de l’equip de tècnics com dels membres de l’equip de govern, algun dels quals afirmava que només havia dormit 3 hores atenent les situacions d’emergència de la crisi elèctrica. L’altra raó fonamental era que fallaven alguns aspectes tècnics com la megafonia, alguns aplicatius del plenari i potser altres instruments per facilitar la connexió on line dels espectadors de fora del ple.

La veritat és que, a jutjar pel relaxament que han mostrat els membres del govern durant el plenari, no semblava que el cansament els pogués afectar gaire, la megafonia va funcionar més o menys com sempre i no es van observar problemes d’aplicatius ni cap dificultat per seguir el plenari per streaming, com no fos alguna distracció d’algun regidor que es va oblidar de votar.

Com que, finalment, no va haver unanimitat (sembla que imprescindible) per tal d’eliminar la segona part del plenari (les mocions que presenten els grups municipals), el ple va funcionar amb normalitat fins al punt 23 on començava la lectura i aprovació de les mocions, quan el grup municipal del PSC va expressar el seu malestar per l’absència d’acord respecte de deixar sobre la taula totes les mocions i va anunciar que, en aquesta part del ple, renunciava a prendre la paraula i votaria totes les mocions en contra.

El PSC va votar favorablement només la conjunta amb els Comuns i ERC, sobre el Primer de Maig, va deixar sobre la taula la seva sobre la commemoració dels 80 anys de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen que se celebra el 5 de maig i va votar la resta de mocions en contra sense participar en els debats.

La intransigència del grup municipal socialista posa en evidència la falta de costum a l’hora de consensuar. Normalment son els seus criteris el que s’acaben imposant i son escassíssimes les ocasions en què es produeix una votació de 14 vots contra els 13 del grup del govern i, per tant, on el govern no aconsegueix que s’aprovi el que proposa. En el ple d’ahir es va produir en el punt que demanava l’aprovació provisional del pla de millora per la implantació de l’ús hoteler en una parcel·la del sud de la Granvia. El PSC es va quedar sol amb els seus 13 vots i els 14 de l’oposició van tombar l’aprovació provisional.

Aquesta debilitat que l’oposició en conjunt va exposar com una oportunitat que té el govern per deixar d’imposar la seva voluntat i aconseguir acords pactats, va saltar pels aires poc després, amb la radical resposta del grup socialista sobre la segona part del ple. La seva postura va posar de manifest que no tolera que no es faci el que proposa i no és la primera vegada que passa. És curiós que aquesta posició de radicalisme no sigui replicada per la mateixa oposició que podria respondre de la mateixa manera en conjunt per imposar de manera permanent els seus criteris. Per exemple. Tots els grups municipals acostumen a queixar-se en privat (i a vegades en públic) d’algunes imposicions del govern: la limitació dels temps en les intervencions dels plens, el paper propagandístic dels mitjans de comunicació públics, la no aplicació de les mocions que s’aproven, amb penes i treballs, als plens, etc.

De seguir el mateix exemple del govern en el ple d’ahir, és possible que algunes d’aquestes imposicions s’acabessin i, per tant, es milloressin algunes coses: plens sense tantes interrupcions ni limitacions que semblen imposar criteris de censura més que no pas de control del temps; una posició més neutre dels mitjans públics o l’exigència de que tot allò que s’aprova s’apliqui en un període de temps determinat. Ves per on, algunes mesures poc pensades del grup del govern local podrien donar pistes de com acabar amb dinàmiques fortament criticades pels que, en l’actualitat, són majoria al Consistori.

El Manifest d’aquest any, que es va llegir durant l’acte, proposa l’organització d’una Conferència Ciutadana per l’any 2026

 Com ja és habitual, el passat 24 d’abril l’entitat Foment de la Informació Crítica va celebrar, al seu local de l’Avda. Carrilet, 321, la Festa de l’Esperit Crític, una activitat que fa quatre anys que s’organitza al voltant de les Festes de Primavera de la ciutat, amb l’objectiu d’aplegar els associats en una celebració distesa de germanor.

L’acte, en el que va assistir una quarantena de persones, consisteix bàsicament en la presentació de la revista anual que s’edita per recollir l’edició anual de La Nit dels Insurrectes, on s’entreguen, als guardonats de l’any, la revista i uns pendrives commemoratius amb totes les fotos de l’esdeveniment i on s’aprofita per fer un repàs de les activitats des de l’abril anterior i es convida als associats a un pica-pica que ofereixen un parell de cases comercials (Caprabo i Bodegues Torres).

L’acte també serveix per presentar i llegir un Manifest on es fan propostes i es presenten alternatives que l’entitat considera que caldria assumir per part de les entitats, els representants polítics i la ciutadania en general. L’any 2022, el primer any que es va convocar la Festa, es va presentar el “Manifest per la Unitat en un moment de crisi” on es reclamava l’atenció per tal de confegir una Candidatura Unitària de Crisi davant la perspectiva de les eleccions municipals de l’any 2023. A l’any 2023, el segon Manifest fet públic i llegit durant l’acte portava per títol: “Manifest en defensa d’uns mitjans de comunicació públics al servei de la ciutadania” i es queixava de la manca de resposta dels grups municipals (que acabaven mandat al cap d’un mes) pel que feia a la pluralitat informativa a la ciutat i la llibertat de premsa. El de l’any passat va ser el “Manifest de denúncia de la vulneració de drets de la ciutadania per la pràctica arbitrària, discriminatòria i negligent dels mitjans de comunicació públics” que va generar en els mesos posteriors una denúncia davant el Consell de la Informació de Catalunya perquè la immensa majoria dels actes públics que organitzava l’entitat no es veien reflectits a la informació que generen els mitjans, a diferència del que acostuma a passar amb la resta d’entitats de la ciutat.

Enguany el manifest porta per títol “Manifest per l’organització d’una Conferència Ciutadana” i s’inclou al final d’aquest text per qui el vulgui tenir, així com el pdf de la revista de la Nit dels Insurrectes d’aquest 2025. El manifest d’aquest 2025 proposa sentar les bases per poder organitzar una conferència ciutadana d’entitats, partits polítics i sindicats i mitjans de comunicació, prevista per l’any 2026, on es pugui debatre col·lectivament la participació ciutadana, l’efectivitat del treball polític al municipi especialment el dels grups d’oposició municipal i la igualtat d’oportunitats dels mitjans de comunicació de la ciutat, inclòs aquest digital.

El manifest d’enguany va ser objecte d’un petit debat a l’acabar la seva lectura per tal que la preparació del que FIC proposa, es pugui posar en marxa al llarg d’aquest any mitjançant una Taula que sigui capaç d’organitzar les ponències i el mecanisme de participació d’aquesta proposta de debat col·lectiu per l’any vinent.

Posteriorment, els congregats van poder passar una bona estona de conversa distesa en el que ha estat la quarta convocatòria d’aquesta activitat.

Per baixar-se el Manifest del 2025

Per baixar-se la revista de la II Edició de La Nit dels Insurrectes Revista Insurrectes 2025-1.pdf

Reconeixement explícit que hi ha hagut un alt grau d’improvisació en la commemoració, excepte a l’hora de convidar oficialment el rei per l’acte institucional

En un to relaxat encara que distant, i on tothom va dir el que havia de dir, es va realitzar la trobada entre la Plataforma Res a Celebrar, del centenari del títol de ciutat, i l’alcalde David Quirós, acompanyat de Josep María Solías, fins ara director del Museu d’Història de l’Hospitalet i nomenat Comissari de l’Esdeveniment fins a la seva jubilació.

La polèmica suscitada pel caràcter que se li vol donar a l’atorgament del títol de ciutat fa un segle per les autoritats de l’Estat, el rei Alfons XIII i el ministre de la Governació en plena Dictadura de Primo de Rivera, és el que va provocar aquesta trobada arran de que en l’últim ple municipal es deixés llegir part d’un escrit on es rebutjava la idea de celebració i es demanés en el seu lloc commemorar l’efemèride. En tot cas, com a oportunitat per a parlar del que va ser la ciutat en el passat, del que és en el present i, especialment, del que hagués de ser en el futur, a la llum de l’enorme problemàtica que arrossega a molts nivells. L’alcalde no va tenir inconvenient, en aquell moment, de tallar la lectura del text perquè s’havien excedit els 5 minuts que el Reglament de Participació del ple permet als representants d’entitats. En aquest cas, ni tan sols es permet parlar als que no són representants d’entitats degudament registrades pel que, com ha ocorregut en bastantes altres ocasions, Foment de la Informació Crítica, entitat editora del digital que esteu llegint, va cedir la paraula al representant de la Plataforma perquè es pogués expressar.

Una de les coses que va quedar clara en la reunió amb l’alcaldia i amb la tinenta d’alcalde de Cultura, a més del Comissionat del centenari, i en la qual van semblar estar d’acord els membres del govern local, va ser que el concepte celebració havia de desaparèixer de les referències que es fessin des de l’Ajuntament en qualsevol discurs o en els escrits que es realitzin al llarg de l’any per referir-se a aquest esdeveniment.
Des de la Plataforma es va cridar l’atenció també al fet que el govern local no hagués convidat a participar a les entitats de la ciutat interessades, especialment les que tenen entre els seus objectius recuperar la memòria històrica, per poder desenvolupar una proposta d’activitats d’acord amb el que hagués de ser un exercici de memòria històrica i no una festa.

El propi alcalde va reconèixer que tot es va fer massa ràpid i bastant improvisadament i que per això el discurs del govern s’ha anat adaptant al que hagués hagut de ser la commemoració i no la celebració d’un títol que no havia reivindicat ningú a la ciutat i que va caure del cel una mica per a compensar a l’alcalde del moment que era del partit que havia fundat el Dictador Primo de Rivera i que era molt donat a l’ostentació i a la celebració. Una mica, amb les degudes distàncies perquè ara no estem en una Dictadura, com ha estat en aquests últims anys a l’Hospitalet i fins ara mateix.

Dels pròxims actes només es van donar algunes pinzellades perquè la sensació és que no hi ha molta claredat en la proposta: alguna exposició de fotos antigues i recents en els barris perquè es vegi com ha evolucionat la ciutat, algun acte de debat sobre la ciutat i el seu futur, i poc més. En qualsevol cas el que es farà té tot l’aire d’una lectura triomfalista de la realitat: els barris han millorat, la ciutat s’ha fet enorme, som la segona ciutat de Catalunya, a més hem fet propaganda suficient perquè es conegui l’Hospitalet com a l’Acollidora, etc. i en l’aire està la idea de la refundació de la ciutat, un concepte que va sortir a relluir a la reunió, sense que s’aprofundís en absolut. 

El que va quedar clar és que, si s’ha de planificar la ciutat del futur, ha d’estar clar l’horitzó. I la sensació és que, si la commemoració del títol de ciutat ha estat una improvisació, com pot ser previsible un simple indici d’estratègia per dissenyar la ciutat del futur? 

No deixa de ser curiós que en la reunió, gairebé sense venir al cas, es parlés de la reconstrucció dels barris del Samontà que tant li agrada assenyalar a l’alcalde. La veritat és que la ciutat necessita una regeneració del seu teixit urbà, un projecte que lluny d’improvisar-se, requereix una profunda reflexió per no caure de nou en la temptació de canviar les obsoletes zones industrials, que abans van ser agràries, per convertir-les en terreny urbà i fer una ciutat impossible.

L’Hospitalet commemora enguany el centenari del seu títol de ciutat, però ja fa uns quants anys que es va convertir en la ciutat més densa d’Europa i no sembla que això li amoïni al govern local que continua pensant que la millor manera de compensar la penosa situació de crisi global que travessem com a col·lectivitat, és fent festes i celebracions vàries. 

Gairebé mentre s’estava celebrant aquesta reunió en el matí del Dia de Sant Jordi es repartien a les escoles de la ciutat 42.000 mocadors de colorins per celebrar les Festes de Primavera, vinculant-les enguany amb el centenari del títol de ciutat. Un fet que ha tornat a excitar els ànims en el sí de la Plataforma. S’improvisa tot el relatiu a la commemoració, excepte la compra de 42.000 mocadors per a celebrar alguna cosa que només hauria de ser objecte d’oportunitat per obrir un debat públic sobre com ha de ser el futur. Doncs res, els hospitalencs, durant les Festes de Primavera han anat amb el logo de filfa enganxat al coll com si tal cosa. 

A sobre, es va anunciar, que per al 15 de desembre, que va ser el dia que es va signar el decret del títol de ciutat, està previst un acte institucional al qual s’ha convidat, com no podia ser menys, al net del Borbó que va posar la signatura. Sembla que Felip VI encara no ha respost a la invitació, però la invitació ja s’ha lliurat, perquè això sí que es va preveure des del primer dia.

La Plataforma en aquest cas sí que es va mostrar molt categòrica sobre aquest tema i va manifestar allà mateix la seva oposició a aquesta invitació i la promesa que organitzaria concentracions i actes de protesta per la presència del rei en una celebració que a molts hospitalencs els fa, simplement, vergonya.

El año pasado, esta feria de acceso gratuito y abierta a todo el mundo vendió más de 6.500 vasos y 5.200 litros de cerveza artesana, ya que no solo atrae a entendidos y aficionados, sino también a los hospitalenses y visitantes que buscan música y gastronomía en un ambiente festivo

L’Hospitalet se convierte del 24 al 27 de abril en la capital española de la cerveza artesanal al acoger durante las Fiestas de la Primavera a más de 200 variedades de cervezas diferentes que se tirarán en nada menos que 75 grifos dispuestos en 15 carpas con marcas cerveceras catalanas, pero también con un gran protagonismo de pequeños productores belgas, el país de origen del organizador del festival, Henk Cortier.

El año pasado, esta feria de acceso gratuito y abierta a todo el mundo vendió más de 6.500 vasos y 5.200 litros de cerveza artesana, ya que no solo atrae a entendidos y aficionados, sino también a los hospitalenses y visitantes que buscan música y gastronomía en un ambiente festivo mientras saborean una bebida alcohólica fermentada a partir de cereales. Hoy casi siempre malta de cebada aunque, a lo largo de la historia, cualquier grano ha servido como ingrediente: centeno, avena, espelta, mijo, sorgo…

La primera receta escrita que prueba la existencia de la cerveza se remonta al año 3.300 a.C. en el pueblo sumerio, la primera civilización de Oriente Medio. Pero fue en Egipto, en la época de los faraones cuando adquirió una sólida dimensión industrial. Sus fábricas producían en tiempos de Ramsés II nada menos que 4 millones de litros anuales, hasta el punto de que la cebada para su elaboración era utilizada como moneda de cambio.

En tiempos de la Liga Hanseática de las ciudades libres del norte de Europa se comprobó como el lúpulo prolongaba exitosamente la duración de la cerveza. Los flamencos que emigraron a Inglaterra sobre el 1500 llevaron el lúpulo hasta las islas británicas. En 1559, los monjes descubrieron la baja fermentación y las cervezas Lager. En la ciudad alemana de Pilsen, una cooperativa cervecera local descubrió una cerveza que llegó a competir con el éxito de las lagers oscuras de la vecina Baviera.

Con la revolución industrial, el ferrocarril transportaba la cerveza fácilmente y la microbiología, con el descubrimiento de la naturaleza de las levaduras, y otras innovaciones como el envasado o la refrigeración, extendieron su producción y consumo de esta ya popular bebida que podía ingerirse durante todo el año. A partir de la década de los 70 surgen tendencias que recuperan las cervezas más tradicionales y perdidas por el paso del tiempo, como las witbier belgas de trigo, o las amargas y las aromáticas India Pale Ale (IPA) desparecidas en Inglaterra, que vuelven a ser disfrutadas surgiendo con fuerza la cultura de la cerveza que en l’Hospitalet puede apreciarse estos días de forma más intensa que nunca.

La Feria de la Cerveza Artesana celebra su décima edición en la plaza Lluíz Companys i Jover, junto a la estación del Metro de la Línea 1 Avenida Carrilet, donde también se instalará una zona gastronómica con 5 food trucks con diversa oferta de comida y un escenario en el que se celebrarán actuaciones musicales durante todo el fin de semana. Esta feria es una de las más longevas e importantes, ya que permite probar cervezas de autor muy exclusivas, así como ediciones especiales de cerveceros nacionales y de proximidad, junto con algunas internacionales difíciles de encontrar fuera de sus países de origen.

Las cerveceras que este año contarán con carpa propia serán: Newaza Beer (L’Hospitalet); Orient Street, cervecera nómada fundada en 2022 en L’Hospitalet; los manresanos Hoppit, conocidos por sus excelentes IPA y sour con fruta; Cervesa Cornèlia, cooperativa formada por cuatro socios de Cornellà; L’Estupenda, microcervecera de Sant Cugat del Vallès; Senglaris, nacida en un antiguo molino en ruinas en el Parque Natural de Collserola; Brebel, firma del leridano Xavi Ramon, especializada en lagers y cervezas sin alcohol, todas gluten free & vegan; La Calavera Brewing Coop, de Sant Joan de les Abadesses; los santboianos de BierBoi; Flybrew, proyecto de dos barceloneses que experimentan con ingredientes innovadores; y Menno Olivier Brewing, la nueva marca de Menno Olivier, fundador de la cervecera De Molen en Países Bajos.

Menno, que se retiró a Cataluña, recientemente se ha unido al equipo de La Pirata y llega a la Feria de Cerveza Artesana de L’Hospitalet en una de sus primeras apariciones tras el lanzamiento de su nueva marca. Según declara Henk Cortier en un comunicado facilitado, “es un honor contar con Menno Olivier, una auténtica estrella del mundo craft, en su primera feria como fundador de Menno Olivier Brewing”. En las carpas de Lambicus, con 25 tiradores, se podrán degustar creaciones de cerveceras patrocinadoras como los igualadinos REC Brew; la cervecera local Tibidabo Brewing; los zaragozanos Cierzo Brewing Co; y los argentinos afincados en Barcelona de Ogham.

Sin embargo, las cervezas belgas exclusivas de Lambicus serán, sin duda, una de las grandes atracciones. Se podrán probar cervezas de pequeños productores como De Koperen Markies; la cervecera Kluiz, ubicada en el pequeño pueblo de Anseroeul; o la histórica Brouwerij De Ryck, fundada en 1886. También habrá cervezas de Chouffe, creada por los pioneros del primer movimiento craft belga, Chris Bauweraerts y Pierre Gobron, así como de su otra marca, Brasserie Lupulus.

Otras cerveceras destacadas serán De Halve Maan, la icónica fábrica de Brujas con más de 500 años de historia; Brasserie de Cazeau, liderada por Laurent Agache; La Marlouf, creada por Yassine Kouysse, un marroquí residente en Valonia que ha elaborado la primera triple marroquí en Bélgica; De Dochter van de Korenaar, reconocida por su maestro cervecero Ronald Mengerink, un innovador del envejecimiento en barricas de vino; Blaugies, la cervecera familiar fundada en 1988 en el sur de Bélgica; y Brussels Beer Project(BBP), una de las cerveceras que más ha revolucionado el panorama belga en los últimos años.

Al 2021 es van aprovar 322.000 euros per fer efectiva la seva rehabilitació, però quatre anys després el pont continua deteriorant-se

Veïns, entitats i partits polítics de l’oposició reclamen la rehabilitació del Pont d’en Jordà que fa uns dies, el 7 d’abril passat concretament, va fer 90 anys de la seva inauguració. Les tracta de l’emblemàtic pont que uneix les barriades de Collblanc-La Torrassa amb Santa Eulàlia.

El pont —poc anys abans havia arribat el metro fins a l’Hospitalet—, es va construir gràcies a les reivindicacions dels veïns. Va ser dissenyat pel gabinet d’arquitectes Eiffel, quan s’havia fet molt perillós passar d’un barri a l’altre travessant les vies del tren. Els veïns, encapçalats per Josep Jordà que després va arribar a ser alcalde, va ser un dels impulsors, juntament amb els veïns, de la construcció del pont. Va ser finançat pels ajuntaments de l’Hospitalet i Barcelona i pel Metro tot i que, quan va ser inaugurat, al 1935, no se’l va convidar per ser un home d’esquerres malgrat que vivia a pocs metres del pont.

Els veïns, aquests darrers dies, han guarnit el pont commemorant l’aniversari, amb llaços de colors i van col·locar una pancarta, en un dels seus extrems, on es podia llegir: “Pont d’en Jordà, faig 90 anys i l’ajuntament no em cuida”.

Carme Rimbau, presidenta de dues associacions (Associació Castell de Bellvís i del Centre d’Estudis de l’Hospitalet), i impulsora de l’acte, va llegir un manifest en el qual es denunciava que era “una vergonya que el pont estigui així i també és perillós. Fa anys que reclamem que es rehabiliti”. El comunicat, com si estigués escrit en primera persona pel propi pont afirmava que: “avui celebro 90 anys i no m’han fet ni un trist taller de xapa i pintura”.

El Pont d’en Jordà, també conegut com a pont de la Torrassa o de Santa Eulàlia, està declaratcom a bé cultural d’interès local (BCIL) i necessita una rehabilitació des de fa anys a causa del seu mal estat. Novament són els veïns els que reclamen aquestes millores i encara que l’ajuntament ha realitzat inspeccions i manifesta que no té danys estructurals, reconeix que s’han de fer millores al paviment que es converteix en relliscós quan plou i acumula l’aigua i s’embarra per la qual cosa obliga a mirar per on es trepitja en aquestes circumstàncies. Hi ha també forats i punts rovellats que demostren deixadesa i que anuncien perill.

El passat 14 de febrer del 2023 el ple municipal de l’Ajuntament va aprovar un projecte iniciat al desembre de 2021 per a la seva rehabilitació per un import 322.737 euros. Les obres estaven previstes que finalitzessin a finals de l’any passat, però ni es van iniciar perquè l’empresa va renunciar a les obres per l’increment del cost dels materials.

Actualment lel govern local està treballant per contractar una empresa que revisi el projecte i actualitzi els preus dels materials. Quan ja estigui resolt, caldrà licitar les obres.

Pel que sembla, durant aquest estiu s’iniciarà la construcció d’unes noves escales mecàniques per accedir al pont que podrien estar enllestides cap al mes de novembre.

El dia de l’aniversari es va realitzar un acte reivindicatiu on es tornava a reclamar la seva rehabilitació i al qual van assistir entitats com la Plataforma Stop Degradació Collblanc-La Torrassa. “Això es historia ferroviària —afirma Jordi Prats de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de l’Hospitalet— perquè ja no es fan ponts d’aquest estil. I a sobre es tracta d’un pont molt útil i molt utilitzat, ja que hi passen centenars de persones cada dia”. I es pregunta molt sorprès: “Com és possible que s’hagi arribat a tenir-lo així i que tinguem que suportar tanta deixadesa?.

Altres entitats assistents a la concentració van ser la Marea Pensionista, les AA.VV. Som Santa Eulàlia i Collblanc-La Torrassa i els partits de l’oposició com el PP, amb Sonia Esplugas, que va reclamar l’activació de la licitació de forma urgent.

 Manuel Domínguez, portaveu de L’Hospitalet En Comú-Podem va mostrar també la seva indignació per l’estat del pont i va assegurar que “és cert el tema de la licitació” tot i que considerava que mai no s’hauria d’haver arribat a aquesta situació. Precisament, un dels acords entre aquesta organització política i el PSC per aprovar els Pressupostos del 2025, recorda Domínguez, era “prioritzar aquesta licitació del pont d’en Jordà i la prospecció arqueològica del Castell de Bellvís”.

El centenar llarg de treballadors de l’empresa ubicada a l’Hospitalet es queixen de la intransigència de la direcció que atempta contra la salut de la plantilla

El centenar llarg de treballadors de l’empresa Noster d’ascensors, ubicada al carrer Botànica, 45 de l’Hospitalet, estat cridats a la vaga indefinida a partir del proper dimarts 22, després d’un llarg conflicte amb la direcció que s’ha trencat sense acord.

El comitè d’empresa i UGT FICA han convocat la vaga per culpa de la inflexibilitat de l’empresa pel que fa als horaris, la falta de descans entre jornades i la negativa a reduir la càrrega de treball. En aquest sentit, denuncien una clara discriminació entre els treballadors de Noster, antiga Acresa Cardellach, del grup Otis, i el conjunt de la plantilla d’Otis que té millors condicions laborals, tot i realitzar la mateixa feina, que ha provocat greus situacions d’estrès a la plantilla i un increment de les baixes mèdiques per la forta pressió laboral que reben.

En concret, els treballadors es queixen que l’empresa es nega a pactar horaris que siguin compatibles amb les necessitats del personal tècnic, de manera que estan obligats a complir llargues jornades laborals incompatibles amb la vida familiar. A banda, entre jornada i jornada, afirmen que el personal tècnic no té temps de descans, qüestió que afecta la salut dels treballadors i la garantia de seguretat a la feina, mentre que els treballadors del grup Otis, que fan la mateixa feina, tenen un conveni que els garanteix jornades regulars.

L’empresa Noster s’ha negat, al·leguen els treballadors, a reduir la quantitat d’aparells que ha de fer servir cada tècnic, fet que augmenta la càrrega de treball i provoca un estrès continuat i la necessitat d’anar al metge pel malestar permanent que afecta directament l’estabilitat mental. La falta de disposició de l’empresa per entendre la situació ha portat al comitè d’empresa a sol·licitar la vaga indefinida mentre no hi hagi una voluntat ferma de trobar solucions viables que garanteixin els drets laborals i el benestar de la plantilla.

Sota el lema “Trabajar para vivir, no trabajar para morir” els treballadors de Noster demanen un acord que preservi la salut laboral del col·lectiu, alhora que es mostren preocupats pel deteriorament de la imatge de l’empresa que pot repercutir greument en el nombre de clients actuals.

“Es de extrema urgencia que Administración, paradistas y expertos se encuentren para recuperar los Mercados, evitar que se hundan, y mueran de abandono e incompetencia”.

Tarde de abril, dos cafés en la La Flama de Bellvitge para hablar de comercio. Jordi Delgado Roca (50 años) es un joven charcutero y presidente de la Asociación de Comerciantes del Mercado 1 de Bellvitge (el primero).

Jordi posee el valor innato de lo que ahora llamamos “ser emprendedor”. Le viene por genética, sus padres eran charcuteros y Jordi, de niño, empezó a ayudar en la tienda que tenían en la Avda. Miraflores de Pubilla Casas.

Agradezco a Jordi dedicar un tiempo de su descanso para conversar sobre algo que a los dos nos apasiona: el comercio en los Mercados Municipales de l’Hospitalet. Cuando le pregunto cómo ve la situación de los Mercados, su respuesta es instantánea y contundente: “mal. No mal, muy mal.”

Jordi se levanta a las 2 de la madrugada para elaborar, en su obrador, el producto fresco que venderá al día siguiente en la parada del mercado. Me produce una gran admiración. Es evidente que el trabajo es esfuerzo, pero las personas que poseen la capacidad de disfrutar con su trabajo son unos privilegiados. Jordi es uno de ellos.

Para él, su clientela es sagrada, lo aprendió y lo “mamó” de sus padres. Todo requiere un sacrificio: “si quieres que cuenten contigo tienes que trabajar para que vuelvan a comprar al día siguiente”. La parada la regenta Anabel Márquez su mujer-compañera. Ella es una pieza clave en el buen trabajo y el éxito de Jordi. Tiene una teoría clara: “si tú negocio va mal déjalo”. Viene a decir, “que la mediocridad perjudica al conjunto de los colectivos, en este caso de los Mercados”.

Jordi se manifiesta en algún momento de forma pesimista. Domina más en nuestra conversación, sin embargo, el factor optimista. Compartimos dos aspectos claves que operan en lo que nos ocupa. Está la responsabilidad de los paradistas y la responsabilidad de la Administración.

Es verdad que los pequeños comerciantes nos deberíamos de unir más y trabajar juntos colectivamente y no siempre pasa, pero los dos estamos de acuerdo que “la Administración es la máxima responsable del estado actual de nuestros Mercados”.

La profesión de charcutero es un oficio, muy demandado, y él ha tenido y tiene ofertas de empresas que le ofrecen trabajo y buena remuneración, pero prefiere continuar con su negocio y ser autónomo. Jordi es vital, quiere ser dueño de sus decisiones.

Cuando hablamos de su relación con el Ayuntamiento, Jordi también responde rápido: “los políticos navegan en la ambigüedad, no quieren invertir, solo ponen parches. Vienen a pedir el voto y luego hacen ver que se preocupan, pero en realidad no hacen nada. Una vez uno me dijo: no invertiremos nunca en los mercados”. Jordi reconoce, no obstante, que su director de mercado, Jordi Aznar, es el funcionario próximo que le ayuda cuando tiene un problema.

Él considera que los técnicos hacen lo que mandan los políticos y están bloqueados por las normas. Normas obsoletas, que se deberían de renovar para desbloquear la paralización que tienen nuestros Mercados.

Cita el mercado de la Florida como el único renovado y que tiene un cierto aire de esperanza. “Muy pocas veces hemos sido convocados todos los presidentes de las asociaciones de comerciantes para hablar del problema de los Mercados en l’Hospitalet”.

Lo último que han hecho ha sido “alargar la agonía con 15 años más de renovación. Eso va a servir de poco, más bien de nada. Nos venden la moto y nos hacen callar, pero el problema continúa”.

Se queja de los horarios de los Pakis y de la falta de inspección sanitaria que el ayuntamiento no ejerce por falta de personal. Cuando le pregunto sobre qué le parece la apertura de dos grandes superficies cerca de los dos mercados, Jordi responde que se siente impotente, no entiende como pueden ser tan insensibles. Cree que una buena medida sería una moratoria por parte del gobierno de la ciudad para no permitir nuevas grandes áreas.

Su propuesta sería hacer nuevo el mercado con paradas más grandes y cómodas. Tener un espacio diáfano que sirviera como lugar multidisciplinar para acciones y actividades que generarán vida atractiva al mercado. “Que los que mandan hablaran con nosotros y entendieran nuestras necesidades y facilitarán, y promovieran, el interés de los vecin@s para acudir a nuestros mercados.

La formación es otro de los aspectos que considera muy importantes para que hubiera continuidad. Para eso, Jordi está de acuerdo que es de extrema urgencia que la administración y los paradistas, asesorados por expertos en comercio, arquitectos, sociólogos y juristas, se encuentren con la voluntad política de reflotar, buscar alternativas y no permitir que los Mercados en nuestra ciudad se hundan y mueran de abandono e incompetencia.

Jordi Delgado es un diamante en bruto que entiende perfectamente el estado de lo que hablamos. El Ayuntamiento, el gobierno de la ciudad, los técnicos, el alcalde, tienen la obligación de escuchar y cuidar a Jordi Delgado y a todos los Jordis que hoy están trabajando en nuestros mercados. Deberían de hablar y escuchar con máximo respeto y consideración a un joven que se levanta casi cada mañana a las dos de la madrugada para dar un servicio de calidad a los vecinos y vecinas de nuestra ciudad.

Gracias Jordi, por ayudar a explicar un problema de ciudad.

Un 5% dels guals de la ciutat no estan censats i a 452 se’ls ha requerit l’adequació a la legislació vigent o l’alta al cens

Prop de 2062 locals (dels 14.500 en funcionament) i 244 guals (dels 4561 existents) es trobaven en situació irregular després de la inspecció realitzada pels tècnics de l’ajuntament. La verificació s’ha realitzat durant sis mesos (de juliol a desembre de l’any passat) i els resultats s’han donat a conèixer recentment.

Els tècnics sol·licitaven als locals la referència cadastral per actualitzar-la a més de preguntar quins tipus de residus generaven. De les irregularitats detectades, la més destacable és que no constava cap activitat i en d’altres era diferent de la que estava registrada als arxius municipals. A partir d’aquesta inspecció se li ha requerit als propietaris actualitzar la documentació.

La inspecció ha estat realitzada per 37 agents procedents del Pla Local d’Ocupació de la Xarxa de Governs Locals, finançat per l’Ajuntament de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona. Els inspectors feien una inspecció ocular i una entrevista amb els propietaris dels locals comercials a qui requerien la documentació.

Les dades s’introduien mitjançant una aplicació l’HGeoinventari, desenvolupada pel mateix ajuntament. Un segon equip de treball les processava i finalment eren els funcionaris els qui les revisaven.

Aquesta campanya ha servit a l’Ajuntament per disposar d’un mapa actualitzat de les activitats comercials que es desenvolupen a la ciutat, que permetrà planificar més eficientment els serveis municipals com la recollida selectiva de residus i els serveis de neteja, a més d’actualitzar les bases de dades tributàries. Per l’Ajuntament, és una eina essencial per poder prendre decisions futures que optimitzin l’eficàcia dels serveis a la ciutadania.

Pel que fa als guals, se n’han revisat 4561 i una de les comprovacions era si estaven vigents. També es va inspeccionar la senyalització, la pintura i les mesures si eren les correctes i si els rebaixos complien la normativa. Un cop analitzades totes les dades, els inspectors han obert 452 expedients on es requereix al propietari l’adequació del gual a la legislació vigent o la seva alta al cens.

Aquest treball d’inspecció dels locals comercials i els guals també s’ha aprofitat per revisar 3256 plaques per poder programar en el futur la seva reparació o substitució.

David Quirós va afirmar a la TV de l’Hospitalet que no seria lògic continuar demanant un nou hospital si arriba el Clínic i tenim l’Hospital de Bellvitge

Les declaracions realitzades per David Quirós en una entrevista a la Televisió de l’Hospitalet, posant en qüestió la construcció del nou Hospital de la Creu Roja als terrenys de Can Rigalt, davant la ubicació del nou centre del Clínic a la Diagonal entre els municipis de Barcelona, ​​Esplugues i l’Hospitalet, ha creat indignació entre els veïns, el moviment Marea Blanca i l’oposició.

“No seria lògic continuar demanant un hospital (el substitut de l’Hospital General de l’Hospitalet—Creu Roja), quan n’arribarà un altre com el Clínic i tenint com tenim l’Hospital de Bellvitge”, va dir l’alcalde Quirós el passat 11 d’abril a la Televisió de L’Hospitalet.

Membres de Marea Blanca, moviment en defensa d’una sanitat pública, han manifestat que continuaran reclamant la construcció de l’Hospital on els va prometre fa 20 anys la consellera de Sanitat, Marina Geli, que els va mostrar fins i tot una maqueta de com seria el nou equipament sanitari.

Més dura ha estat la portaveu del PP, Sonia Esplugas, que ha denunciat l’actitud de l’alcalde: “Les paraules de Quirós demostren que el govern és una combinació d’ineptitud i conformisme sistemàtic”. I ha afegit: “Presideix un govern desorientat que actua a cop de like. El problema, entre d’altres, és que no s’hauria de demanar la construcció… hauria d’estar construït de fa anys. Un cop més, els veïns de Barcelona passen per davant dels de l’Hospitalet, per culpa d’un govern que no lluita pels seus interessos/necessitats”.

També Manuel Domínguez de LH-En Comú Podem ha declarat que “renunciar a un hospital propi de l’Hospitalet per la proximitat del nou Clínic és renunciar a una necessitat, a garantir un dret. La nostra població no està atesa correctament malgrat tenir molts altres hospitals a prop. La qüestió no és tenir a prop 2, 3 o 4 hospitals, és tenir quiròfans, llits, professionals de la salut, places d’urgències suficients per habitant. L’Hospitalet ja té gairebé 300.000 habitants: com garantim aquestes necessitats? Cal una infraestructura hospitalària específica per a la població de l’Hospitalet”.

Alguns representants de l’oposició havien requerit a l’alcalde que es posicionés en aquest debat, originat a la ciutat després de l’anunci de la construcció del nou Hospital Clínic en uns terrenys situats entre els municipis de Barcelona, ​​Esplugues i l’Hospitalet, a prop dels barris del nord i de la pastilla de Cant Rigalt.

David Quirós va manifestar, això sí, que els veïns de l’Hospitalet han de tenir una atenció sanitària de qualitat a la ciutat i no com passa actualment que els malalts amb determinades patologies o segons el nivell d’assistència han d’anar a l’hospital de Sant Joan Despí, Moisés Broggi. Tots aquests temes, ara mateix molt dubtosos, s’han de resoldre el més aviat possible i no té cap sentit esperar 10 anys que és la previsió que es té ara mateix per a la construcció del nou Hospital Clínic.

Els moviments en defensa de la Sanitat Pública ja han posat el crit al cel perquè allò que s’imaginaven s’està fent realitat: la ciutat pot perdre un gran centre sanitari de referència com és l’Hospital General de l’Hospitalet.

David Quirós va manifestar la necessitat que tots els veïns de l’Hospitalet siguin atesos a la ciutat però és evident que si no s’actua d’immediat el problema s’agreujarà. “Disposem d´una xarxa de CAP’s, CUAP, tenim a més uns centres d´assistència primària en projecte, i tenim dos hospitals”, va dir l´alcalde, que va afegir que “a l´actual Hospital General d´Hospitalet antic Creu Roja, s’ha de fer una inversió, i caldrà veure què passarà en el moment que es posi en marxa el Clínic, cap a on s’haurà de dirigir l’actual centre sanitari. Cal tenir en compte que disposem de l’Hospital de Bellvitge”.

Una altra de les qüestions plantejades és el futur del terreny on es pensava ubicar el nou Hospital General. L’alcalde no es va definir, encara que sí que va manifestar: “Veurem quin és l’impacte del nou Clínic, com es pot redirigir la Creu Roja i que ha de passar amb aquells terrenys on s’havia de construir el nou Hospital General”.

La realitat és molt tossuda. Els components de la Marea Blanca de l’Hospitalet venen reivindicant de fa anys una sanitat pública de qualitat, cosa que no passa a l’Hospitalet degut sobretot per la saturació dels ambulatoris i dels CUAP, on per ser atès existeixen demores de fins a tres hores. “Necessitem més inversions als CAP, un 25% del pressupost sanitari, per no saturar les urgències dels hospitals”, ha manifestat Miguel Mansergas del moviment Marea Blanca.

Precisament una de les reivindicacions d’aquest moviment, era la construcció del nou hospital de la Creu Roja perquè els veïns dels barris del nord, a l’entorn de 150.000 habitants potencials, no s’haguessin de desplaçar a l’Hospital de Sant Joan Despí, actualment també saturat. Tenint en compte, a més, que l’Hospital de Bellvitge és un centre de referència no només de l’Hospitalet sinó també de part de la comarca del Baix Llobregat i del Penedès.

L’Estaca ja va fer referència a aquesta qüestió fa unes setmanes:

La construcción del nuevo Hospital General de l’Hospitalet en el limbo, por el proyecto del nuevo Hospital Clínic de Barcelona

En la darrere entrevista de l’alcalde Quirós als mitjans de comunicació públics va fer un reconeixement explícit a la necessitat d’esponjament dels barris del nord

Més enllà de les conegudes propostes sobre la reforma del que ara s’ha posat de moda com a Samontà, els notables avenços sobre seguretat, que han vingut de la mà dels Mossos, els somnis dels bulevards hospitalencs que han d’enllaçar la Diagonal amb la Gran Via amb un pas intermig a l’intercanviador de la Torrassa i la meravella econòmica del clúster sanitari que ha de convertir la ciutat en l’eix de la recerca a nivell de l’Estat, hi ha hagut dues afirmacions de l’alcalde Quirós en la darrere entrevista concedida als mitjans de comunicació públics, que tenen veritable interès.

La primera, el reconeixement explícit que cal guanyar espai públic per zones verdes i equipaments i la segona que el canvi que li convé a la ciutat s’ha de fer entre tots. Respecte de la necessitat d’espai públic, ho va fer en el context de la reforma dels barris del nord de la ciutat, però el reconeixement ja és un pas perquè ràpidament es pot comprovar la contradicció entre els desitjos i la realitat. Pel que fa al propòsit d’avançar tots junts l’alcalde es va pronunciar en el context del Centenari del títol de ciutat, amb la idea que cal reflexionar plegats sobre com s’ha construït aquesta ciutat i qué representa “ser de Hospi” especialment pel que fa al futur immediat.

Van quallant lentament una bona colla de missatges: que estem en la ciutat més densa d’Europa; que no s’ha de celebrar el Centenari del títol de ciutat sinó aprofitar l’efemèride per repensar la ciutat entre tots; que és imprescindible esponjar els barris del nord; que s’han de recuperar espais per convertir-los en zones verdes i equipaments; que resulta imperatiu preservar el patrimoni històric en tots els seus diversos apartats (industrial, cívic, cultural, immaterial, natural, etc); que s’han de  cobrir les necessitats més sentides per la ciutadania que depenguin de l’Administració local i que els disbarats dels últims anys del govern Marín costarà de digerir-los si és que no ens han condemnat ja a la suburbialització definitiva.

I encara en queden alguns sobre els quals cal seguir insistint per veure si finalment traspassen la cuirassa del poder i s’instal·len en l’imaginari col·lectiu com els ímputs precedents: per ser una ciutat digne d’aquest món resulten imprescindibles alguns equipaments de ciutat que encara no existeixen: un teatre municipal cèntric i digne d’aquest nom; un auditori municipal cèntric i amb capacitat suficient; un museu municipal cèntric capaç de reunir les peces conservades ara als magatzems; un camp de futbol, un pavelló de bàsquet i una pista d’atletisme a l’alçada dels somnis dels clubs més importants de la ciutat. I també, deixar de perdre espais que la ciutat necessita i que s’han cedit amb concessions demanials que resulten incomprensibles. I que s’ha d’abandonar el llenguatge grandiloqüent que van posar de moda equips de govern que miraven més els núvols que els carrers que trepitjaven els seus ciutadans.

És evident que els barris del nord —el Samontà de l’Hospitalet també inclou Can Serra i la barriada Sanfeliu i aquí les urgències son menors— requereixen d’un pla estratègic i no està clar que el Consorci de la Gran Via i ara del Samontà treballi en aquesta línia. Pel que diu l’alcalde cada vegada que se li pregunta, el projecte sembla limitar-se a una anàlisi d’algunes edificacions obsoletes especialment a La Florida i, allà on si que sembla que els tècnics fan feina és en l’espai de Can Rigalt on hi ha suficient espai lliure com per edificar un barri sencer. Massa silenci al voltant d’un projecte que hauria probablement de formar part d’un pla estratègic global capaç d’afectar per ser autènticament creïble a tot Collblanc-La Torrassa i a tot La Florida-Pubilla Casas.  Pel que es coneix fins ara i per les precaucions emprades, és molt fàcil que ens n’assabentem quan tot ja estigui dat i beneit.

L’alcalde semblava que al final de l’entrevista concedida, posava sobre la taula una idea que l’obligaria a repensar unes quantes coses: si és veritat que hi ha una crida implícita a la col·laboració d’aquells que poden tenir criteris diferents, li seria imprescindible fer tàbula rasa del que ha heretat. No és possible defensar que cal guanyar espai lliure i mantenir el projecte del biopol, de la mateixa manera que no es pot defensar el patrimoni i seguir cedint espais a empreses privades. I no és possible parlar de la “reforma del Samontà” sense evitar que es construeixin més de mil habitatges lliures a la pastilla de Can Rigalt.