I no és l’únic. N’hi ha uns quants a diversos espais lliures… però encara que només fos un, ja n’hi hauria prou per demanar que quan passa una cosa d’aquestes no es trigui mesos a arranjar-la. Aquest pal sense llum està al parc de Can Buxeres, però n’hi ha problemes amb la instal·lació elèctrica a uns altres punts. Per exemple, la zona enjardinada del Tecla Sala, on l’òxid amenaça d’acabar amb les faroles. Una mà de pintura resoldria el problema…

Fa uns quants dies parlàvem d’algunes fonts de la via pública de consum humà que estaven sense aigua des de l’època de les restriccions. Ara els lectors ens han fet arribar algunes fotos de les fonts decoratives que també estan igual, sense una gota d’aigua. Sobre la qualitat de les fonts de la ciutat poca cosa a dir perquè el gust no té fronteres, però la lectora que ens ha enviat la foto de la plaça de l’Ajuntament afirma que no ha trobat una sola persona a la que la font allà instal·lada li agradi. Realment, la font és una mica especial i, a sobre sense aigua, encara més. “Fins i tot es podrien plantejar portar-la al Museu i deixar la plaça sense font o posar alguna cosa que valgués la pena”, afirma la lectora. Doncs, potser, sí.

A la placeta Ernest Lluch de Collblanc, darrere de l’Institut Margarida Xirgu, un esp
que transiten famílies senceres, criatures i molts avis i àvies, podeu trobar el que
s’evidencia a la fotografia: una part del seu mobiliari urbà destrossat. En aquest cas es
tracta dels taulons de pas que poden causar caigudes i lesions greus. No està així
d’abans d’ahir. Porta molts dies deteriorat aquest espai i no sembla que l’Ajuntament
hi posi remei, com ens expliquen els veïns de la zona que ens han fet arribar la
fotografia. A veure si ara que ho denunciem fan alguna cosa…

L’entorn del Tecla Sala no se salva del que és general arreu: desídia, brutícia i abandonament. La pasarel·la de fusta per accedir a la biblioteca està tancada des de fa mig any i la zona verda a tots dos costats és qualsevol cosa menys una zona verda. I, a més, plena de plàstics, gots, brutícia i abandonament. Els pals de l’enllumenat de la part de l’arbrat estan rovellats i l’entorn fa pena, en general. Portem gairebé un any sencer denunciant amb fotografies el desastre general de la ciutat. Si fem un repàs del que hem denunciat probablement no arriba al 10% el que ha tingut efecte i s’ha reparat. Seguirem perquè això no s’acaba…

Avui no publiquem cap desastre de carrer dels que son habituals en aquesta secció, però avui la fotodenúncia és igual de penosa que totes les anteriors o potser encara més. L’alcalde de la ciutat ens té acostumats a ocurrències i a ximpleries, amb l’objectiu de convertir-se en un personatge proper i simpàtic tenint en compte que avui qualsevol estridència resulta moderneta i no espanta al personal. Tot i que, en el cas de gent que decideix en bona part la vida dels altres, caldria exigir el que s’ha exigit sempre: serietat, rigor, clarividència, audàcia i capacitat de treball. És fa l’atrevit, probablement, per amagar dos trets dels seu caràcter que ja comencen a ser perillosos: la supèrbia, que el fa autoritari, i la inseguretat, que el fa arrogant. Fa poc se li va ocórrer posar-se i ensenyar eloqüentment aquesta samarreta que diu PÁJARO. No sabem si és una definició o només un avís. Si és una definició, prenguem nota. Quan un s’auto-defineix “Pájaro” vol dir que no garanteix la confiança que se li deposita. Si és només un avís, vol dir que forma part de la seva identitat particular volar per sobre de la resta. (O també, que li costa aterrar quan està a les altures) En tots dos casos, Pájaro, no sembla el millor atribut que se li pot ocórrer a ningú.

Fa mesos que a Catalunya es va aixecar oficialment l’alarma per la sequera, però el
nostre Ajuntament encara no s’ha adonat. La manca de pluges va obligar en el seu
moment a les pertinents restriccions d’aigua i aquesta va ser la raó que moltes fonts
públiques deixessin de funcionar.
Les fotografies mostren tres fonts que a hores d’ara continuen seques. Les tres estan
en el barri de Santa Eulàlia i situades en zones molt transitades per vianants, molts
d’ells nens. Sembla mentida la desídia i la manca d’empatia cap als ciutadans que
mostra l’equip que governa la nostra ciutat.

Todo parece indicar que Torre Barrina, el edificio que se encuentra en el centro del parque de La Marquesa, en el barrio de Collblanc, y que está calificado por el Àrea Metroplitana de Barcelona (AMB) como refugio climático, cerrará durante el mes de agosto. Precisamente, cuando las temperaturas son de las más altas del año. Pero esto no solo se producirá en el mes de agosto —si es que al final no se lo repiensa el ayuntamiento de la ciudad—, sino que los fines de semana (sábados y domingos) tampoco se podrá acceder. L’Hospitalet tiene un gran déficit de refugios climáticos, y los pocos que tiene, permanecen cerrados en fechas claves. Ver para creer.

Està a la Plaça Pius XII de Santa Eulàlia, davant de l’institut de secundària. Tenia aigua, però des de la pandèmia que està seca. Cinc anys inútil, perquè una font que no té aigua, és un objecte de guarniment. Sembla que, com l’equip de govern no es passeja pels carrers, no s’ha donat compta que fa 5 anys que no es pot beure en aquest punt. I estava instal·lada en un bon indret: en una zona d’esbarjo, a tocar de l’institut, a prop del mercat. Tan costa retornar-la al seu estat natural? Doncs sembla que sí.

Això que veieu a la fotografia és el que queda d’una obra que es va acabar fa uns quants mesos però que envaeix la vorera des de fa… quant de temps diríeu? Doncs més o menys cinc anys. Es troba al carrer Comerç de Santa Eulàlia i els veïns han reclamat desenes de vegades a la Regidoria del districte que es forci l’empresari responsable a deixar lliure la vorera perquè, amb tant de temps, resulta injustificable l’ocupació i, a més, representa un perill. Doncs això. De moment, ni cas…

En los últimos tiempos, Collblanc-La Torrassa se está convirtiendo en un barrio penoso en cuanto a la limpieza. Algunos vecinos se han organizado y han denunciado la situación y manifiestan que ya han hablado, denunciado e insistido por la situación con la administración pero todo sigue igual. Los contenedores están desbordados, las calles sucias… y el problema radica, según ellos, en insuficientes contenedores, menor frecuencia de paso de los camiones de recogida e incivismo. La limpieza en este barrio y en otros muchos es también una prioridad para la ciudad. El incivismo también se combate con mayor información.