El Estado de las farolas en esta ciudad es caótico. Y la falta de mantenimiento es otra de las asignaturas pendientes que tiene este ayuntamiento. Un lector de nuestro digital nos ha enviado estas fotos que es una muestra más de la situación de nuestro alumbrado y además con el apunte que se encuentra cerca del Instituto de Santa Eulàlia COPEM por donde pasan un buen número de alumnos del centro. Algunas llevan así más de un año con una simple cinta para aislar los cables.

Al nostre davant. Un home gran va ensopegar i menys mal que no va arribar a caure. I si va passar quan nosaltres érem presents, quantes ensopegades no hi haurà al cap dels dies. Fins que algú es trenqui una cama, o un braç, reclami a l’Ajuntament, i ens consti a tots els ciutadans pagar-li al reclamant el que és de justícia. Parlant de justícia. Aquesta foto correspon a la zona de la Ciutat de la Justícia a tocar del metro i porta tal com es veu a la foto uns quants mesos. Si, és veritat, els rajols s’aixequen perquè a prop i a arbres que creixen i els arrels provoquen aquest problema. Per això mateix l’equip de govern hauria de tenir un sistema de manteniment que tingui en compte aquesta circumstància. Doncs, ja veieu… Una més…

No hace muchos dias, la asociación STOP Degradació Collblanc-La Torrassa ha denunciado públicamente la situación del Parc de La Torrassa (en la foto se puede ver los candados rotos que protegen el recinto por la noche) donde se producen continuamente botellones hasta altas horas de la madrugada, con instalaciones rotas y peligrosas para los niños, suciedad e incivismo constante, puertas de seguridad destrozadas y vecindario que no puede dormir por la música y los gritos. Tal y como manifiestan los integrantes de la asociación, en vez de un espacio verde para todos, se ha convertido en una mal sueño para los residentes.

Desde STOP Degradació Collblanc-La Torrassa exigen mayor presencia policial nocturna, mantenimiento urgente de las instalaciones, medidas reales contra el incivismo y recuperar el parque para el vecindario

Els espais, els passatges entre blocs, acostumen a ser zones molt concorregudes per la ciutadania. Entre l’Avinguda Masnou i el carrer Primavera, molt a prop del mercat de La Florida hi ha un d’aquests espais, plens de respiradors de la infraestructura subterrània. El problema és que fa molt de temps que es van fer i s’han anat deteriorant com es veu a les fotografies. No solament posen de manifest l’abandonament, sinó que també representen un perill i, si més no, son una clara mostra de com està l’urbanisme de la ciutat. Un cop més, amb una mica d’atenció, aquests desastres no existirien.

No fa tants anys que es va rehabilitar Can Riera com a seu del Museu d’Història. Doncs ara, la paret exterior presenta aquest aspecte. Es veuen fins i tot els maons, cosa que vol dir que, en poc temps, poden aparèixer humitats interiors. Porta així des de fa molts mesos, per no dir anys. I això, qualsevol brigada amb una mica de ciment i una hora de temps ho tindria arreglat. Desídia? Negligència? Incapacitat?. Tot alhora

Dues fotos enviades per una lectora que diu que ha topat diverses vegades amb aquests pivots que surten del terra a una vorera del carrer Santa Rosa al districte Centre. Es veu que son la part ancorada al terra de dos bol·lards o pals d’aquests que s’han fet tan famosos a l’Hospi. Els van serrar segurament durant unes obres, però ara queden aquests bonys al terra que ja han fet topar a unes quantes persones. Fins i tot, expliquen, que ja ho han dit a l’Ajuntament unes quantes vegades però fins que algú no es trenqui el nas no ho arreglaràn. Novament, és una qüestió de nassos…

I no és l’únic. N’hi ha uns quants a diversos espais lliures… però encara que només fos un, ja n’hi hauria prou per demanar que quan passa una cosa d’aquestes no es trigui mesos a arranjar-la. Aquest pal sense llum està al parc de Can Buxeres, però n’hi ha problemes amb la instal·lació elèctrica a uns altres punts. Per exemple, la zona enjardinada del Tecla Sala, on l’òxid amenaça d’acabar amb les faroles. Una mà de pintura resoldria el problema…

Fa uns quants dies parlàvem d’algunes fonts de la via pública de consum humà que estaven sense aigua des de l’època de les restriccions. Ara els lectors ens han fet arribar algunes fotos de les fonts decoratives que també estan igual, sense una gota d’aigua. Sobre la qualitat de les fonts de la ciutat poca cosa a dir perquè el gust no té fronteres, però la lectora que ens ha enviat la foto de la plaça de l’Ajuntament afirma que no ha trobat una sola persona a la que la font allà instal·lada li agradi. Realment, la font és una mica especial i, a sobre sense aigua, encara més. “Fins i tot es podrien plantejar portar-la al Museu i deixar la plaça sense font o posar alguna cosa que valgués la pena”, afirma la lectora. Doncs, potser, sí.

A la placeta Ernest Lluch de Collblanc, darrere de l’Institut Margarida Xirgu, un esp
que transiten famílies senceres, criatures i molts avis i àvies, podeu trobar el que
s’evidencia a la fotografia: una part del seu mobiliari urbà destrossat. En aquest cas es
tracta dels taulons de pas que poden causar caigudes i lesions greus. No està així
d’abans d’ahir. Porta molts dies deteriorat aquest espai i no sembla que l’Ajuntament
hi posi remei, com ens expliquen els veïns de la zona que ens han fet arribar la
fotografia. A veure si ara que ho denunciem fan alguna cosa…

L’entorn del Tecla Sala no se salva del que és general arreu: desídia, brutícia i abandonament. La pasarel·la de fusta per accedir a la biblioteca està tancada des de fa mig any i la zona verda a tots dos costats és qualsevol cosa menys una zona verda. I, a més, plena de plàstics, gots, brutícia i abandonament. Els pals de l’enllumenat de la part de l’arbrat estan rovellats i l’entorn fa pena, en general. Portem gairebé un any sencer denunciant amb fotografies el desastre general de la ciutat. Si fem un repàs del que hem denunciat probablement no arriba al 10% el que ha tingut efecte i s’ha reparat. Seguirem perquè això no s’acaba…