Ja porta unes quantes setmanes la prohibició de passar per la rampa de fusta que porta a la biblioteca central Tecla Sala. Mai es va explicar del tot perquè amb el poc espai lliure que tenim a la ciutat, la genialitat dels arquitectes que van dissenyar l’espai de la Tecla sala, va cometre l’excés de dissenyar una doble rampa de rajols i de fusta d’una gran llargada per pujar dos pisos on està situada l’entrada de la biblioteca. Tanta rampa no calia però tanta rampa de fusta encara calia menys. Ja se sap que la fusta es deteriora i, per tant, el seu disseny exigeix un manteniment que, com tot a la ciutat, no s’ha fet. Ara s’ha barrat el pas a l’espera que es reparin els fustots. No sabem fins quan. La resta de l’espai verd també requereix manteniment. Manteniment de les zones verdes i un repintat dels fanals que estan rovellats i fets malbé.

No perdin el temps. No gosin buscar el nom del nostre ajuntament en un cartell com el
que surt en aquesta fotografia. És de El Papiol, però podria ser de qualsevol
ajuntament riberenc menys el nostre. Per quan l’adequació de l’entorn del riu a
l’alçada de l’Hospitalet de Llobregat com a zona d’esbarjo?

Que interessen més els drets dels automobilistes que no pas els dels vianants es posa de manifest amb aquesta vorera de l’Avinguda Carrilet a tocar de la Rambla Marina. L’edifici és massa a prop de la calçada i la necessitat de travessar la vorera pels vianants que venen i van, obligaria a haver de baixar l’esglaó. Solució: posem tanques i així han de fer cua i deixar-se passar alternativament o esperar allà on la vorera és més generosa. Un autèntic embolic en una zona on hi ha força tràfic de cotxes i força tràfic de gent. Què caldria fer?. És evident que aquesta és la pitjor alternativa. Mentre no s’enderroca l’edifici —i passaran molts anys perquè és habitat— el més normal hagués estat ampliar aquests 10 metres de vorera i guanyar calçada menjant-se el parterre central que separa els dos carrils d’anada i tornada. Espai hi ha, però el més senzill era obligar els vianants a fer cua. Exactament l’alternativa que s’ha pres.

No és la primera plaça pública —a l’Hospitalet no es pot parlar de jardins ni de parcs: no n’existeixen— que treiem en aquest espai, ni segurament serà la única perquè la gran majoria dels espais lliures són gairebé solars. Aquest és un altre exemple que ha requerit fins i tot una moció del grup popular reclamant una rehabilitació íntegra, que va estar aprovada amb el vot en contra dels 13 regidors socialistes, que no es deuen passejar pels carrers. La foto que podeu veure no presenta el que està pitjor de la placeta de Pubilla Casas, però és tot un emblema. La paret escardada i el rètol fet miques. Al voltant d’aquest espai, tot és un desastre. Una vergonya més pels que haurien de tenir cura de la ciutat enlloc d’utilitzar la retòrica i incentivar els negocis immobiliaris.

És curiós que l’equip de govern hagi insistit en què entre octubre de l’any passa
l’abril d’aquest 2025 es plantaran a la ciutat 3.400 arbres, molts d’ells, segons la
propaganda municipal, en llocs nous i, en canvi, molts dels escocells que ja tenien
arbres a bastants carrers continuen hores d’ara buits. La brigada de 14 operaris sembla
continuar la seva tasca però és possible que ningú els hagi informat que hi ha carrers
en districtes on ja s’han replantat, que continuen esperant que els arbrets talats en el
seu dia es substitueixin. Aquest és el cas del carrer Provença al districte Centre on la
meitat dels arbres que hi havia van ser talats en diverses fases i continuen sense ser
substituïts. Com tothom sap, ara és la millor època per plantar arbres i que no pateixin
en la seva adaptació.

Com sempre que plou, cosa que va succeir uns quants dies d’aquesta setmana passada, l’únic pas que uneix l’Hospitalet amb el riu Llobregat queda inundat d’aigua. Aquest pas el comparteixen alhora vianants, corredors, patinets i bicicletes. Una autèntica vergonya. Va sent hora que el nostre Ajuntament es plantegi una reforma integral de l’accés a la ribera del riu, així com la neteja i enjardinament de les zones adjacents.

En aquesta ocasió els lectors ens han fet arribar una fotodenúncia que no implica directament l’equip de govern municipal però si indirectament. És una foto, com es pot veure, d’un autobús de la línia urbana de la ciutat reparat amb cinta americana a la part davantera del xasis, perquè les peces no caiguin directament a la via pública. Si el servei s’ha deteriorat extraordinàriament per culpa de les justíssimes reivindicacions dels treballadors, la imatge de la fotografia parla novament per sí sola. Que la companyia presenti aquesta imatge dels seus vehicles i que l’Ajuntament no posi el crit al cel, explica a bastament, la impunitat amb que actua la companyia i la negligència d’aquells que haurien de supervisar el servei. Un cero per Moventis i un cero pel govern municipal. Que se’l reparteixin a mitges.

Això que veieu a la fotografia és recentíssim. Tant, que uns quants vehicles
transitaven pel carrer Famades fins al carrer Major, han hagut de donar la volta perquè
s’han trobat, de sobte, dues pilones que impedeixen el pas. És en el mateix carrer on fa
unes setmanes denunciaven que hi havia un pal metàl·lic sota la balconada que feia
cantonada per tal que els camions no s’enduguessin un tros de façana. Com que és
impossible tirar una mica enrere l’edifici que van deixar construir a pocs metres de la
Masia Serra, ara han decidit tallar el carrer. O sigui, el pal ja no serveix de res i el
semàfor que hi van posar, tampoc. El més curiós és que el semàfor segueix funcionant
com si no hi haguessin pilones. La foto ens la ha enviat un lector des del seu cotxe una
mica abans de descobrir un altre obstacle als carrers del barri Centre. Les seves
paraules: “enlloc de resoldre problemes, aquest Ajuntament no fa més que crear-ne de
nous”. Especialment als vehicles. I això que els vehicles paguen la taxa de circulació per
tenir cada vegada més problemes per circular per aquesta ciutat.

Porta anys tal com veieu a la fotografia —segons els veïns que ens l’han fet arribar— mig pal d’enllumenat davant l’escola Milagros Consarnau a Santa Eulàlia. No s’entén la raó que ningú hagi decidit o posar un pal nou o directament treure aquesta relíquia que dona l’habitual impressió d’abandonament de l’espai públic. No deixa de ser significatiu que s’hagi volgut embolcallar amb uns plàstics perquè ningú es pugui directament tallar amb les rebaves que han quedat del tall del pal que es deuria fer al seu dia. Tant costa avisar la brigada municipal perquè faci la seva feina i eviti aquesta sensació habitual de negligència?