Els espais, els passatges entre blocs, acostumen a ser zones molt concorregudes per la ciutadania. Entre l’Avinguda Masnou i el carrer Primavera, molt a prop del mercat de La Florida hi ha un d’aquests espais, plens de respiradors de la infraestructura subterrània. El problema és que fa molt de temps que es van fer i s’han anat deteriorant com es veu a les fotografies. No solament posen de manifest l’abandonament, sinó que també representen un perill i, si més no, son una clara mostra de com està l’urbanisme de la ciutat. Un cop més, amb una mica d’atenció, aquests desastres no existirien.

No fa tants anys que es va rehabilitar Can Riera com a seu del Museu d’Història. Doncs ara, la paret exterior presenta aquest aspecte. Es veuen fins i tot els maons, cosa que vol dir que, en poc temps, poden aparèixer humitats interiors. Porta així des de fa molts mesos, per no dir anys. I això, qualsevol brigada amb una mica de ciment i una hora de temps ho tindria arreglat. Desídia? Negligència? Incapacitat?. Tot alhora

Dues fotos enviades per una lectora que diu que ha topat diverses vegades amb aquests pivots que surten del terra a una vorera del carrer Santa Rosa al districte Centre. Es veu que son la part ancorada al terra de dos bol·lards o pals d’aquests que s’han fet tan famosos a l’Hospi. Els van serrar segurament durant unes obres, però ara queden aquests bonys al terra que ja han fet topar a unes quantes persones. Fins i tot, expliquen, que ja ho han dit a l’Ajuntament unes quantes vegades però fins que algú no es trenqui el nas no ho arreglaràn. Novament, és una qüestió de nassos…

I no és l’únic. N’hi ha uns quants a diversos espais lliures… però encara que només fos un, ja n’hi hauria prou per demanar que quan passa una cosa d’aquestes no es trigui mesos a arranjar-la. Aquest pal sense llum està al parc de Can Buxeres, però n’hi ha problemes amb la instal·lació elèctrica a uns altres punts. Per exemple, la zona enjardinada del Tecla Sala, on l’òxid amenaça d’acabar amb les faroles. Una mà de pintura resoldria el problema…

Fa uns quants dies parlàvem d’algunes fonts de la via pública de consum humà que estaven sense aigua des de l’època de les restriccions. Ara els lectors ens han fet arribar algunes fotos de les fonts decoratives que també estan igual, sense una gota d’aigua. Sobre la qualitat de les fonts de la ciutat poca cosa a dir perquè el gust no té fronteres, però la lectora que ens ha enviat la foto de la plaça de l’Ajuntament afirma que no ha trobat una sola persona a la que la font allà instal·lada li agradi. Realment, la font és una mica especial i, a sobre sense aigua, encara més. “Fins i tot es podrien plantejar portar-la al Museu i deixar la plaça sense font o posar alguna cosa que valgués la pena”, afirma la lectora. Doncs, potser, sí.

A la placeta Ernest Lluch de Collblanc, darrere de l’Institut Margarida Xirgu, un esp
que transiten famílies senceres, criatures i molts avis i àvies, podeu trobar el que
s’evidencia a la fotografia: una part del seu mobiliari urbà destrossat. En aquest cas es
tracta dels taulons de pas que poden causar caigudes i lesions greus. No està així
d’abans d’ahir. Porta molts dies deteriorat aquest espai i no sembla que l’Ajuntament
hi posi remei, com ens expliquen els veïns de la zona que ens han fet arribar la
fotografia. A veure si ara que ho denunciem fan alguna cosa…

L’entorn del Tecla Sala no se salva del que és general arreu: desídia, brutícia i abandonament. La pasarel·la de fusta per accedir a la biblioteca està tancada des de fa mig any i la zona verda a tots dos costats és qualsevol cosa menys una zona verda. I, a més, plena de plàstics, gots, brutícia i abandonament. Els pals de l’enllumenat de la part de l’arbrat estan rovellats i l’entorn fa pena, en general. Portem gairebé un any sencer denunciant amb fotografies el desastre general de la ciutat. Si fem un repàs del que hem denunciat probablement no arriba al 10% el que ha tingut efecte i s’ha reparat. Seguirem perquè això no s’acaba…

Avui no publiquem cap desastre de carrer dels que son habituals en aquesta secció, però avui la fotodenúncia és igual de penosa que totes les anteriors o potser encara més. L’alcalde de la ciutat ens té acostumats a ocurrències i a ximpleries, amb l’objectiu de convertir-se en un personatge proper i simpàtic tenint en compte que avui qualsevol estridència resulta moderneta i no espanta al personal. Tot i que, en el cas de gent que decideix en bona part la vida dels altres, caldria exigir el que s’ha exigit sempre: serietat, rigor, clarividència, audàcia i capacitat de treball. És fa l’atrevit, probablement, per amagar dos trets dels seu caràcter que ja comencen a ser perillosos: la supèrbia, que el fa autoritari, i la inseguretat, que el fa arrogant. Fa poc se li va ocórrer posar-se i ensenyar eloqüentment aquesta samarreta que diu PÁJARO. No sabem si és una definició o només un avís. Si és una definició, prenguem nota. Quan un s’auto-defineix “Pájaro” vol dir que no garanteix la confiança que se li deposita. Si és només un avís, vol dir que forma part de la seva identitat particular volar per sobre de la resta. (O també, que li costa aterrar quan està a les altures) En tots dos casos, Pájaro, no sembla el millor atribut que se li pot ocórrer a ningú.

Fa mesos que a Catalunya es va aixecar oficialment l’alarma per la sequera, però el
nostre Ajuntament encara no s’ha adonat. La manca de pluges va obligar en el seu
moment a les pertinents restriccions d’aigua i aquesta va ser la raó que moltes fonts
públiques deixessin de funcionar.
Les fotografies mostren tres fonts que a hores d’ara continuen seques. Les tres estan
en el barri de Santa Eulàlia i situades en zones molt transitades per vianants, molts
d’ells nens. Sembla mentida la desídia i la manca d’empatia cap als ciutadans que
mostra l’equip que governa la nostra ciutat.

Todo parece indicar que Torre Barrina, el edificio que se encuentra en el centro del parque de La Marquesa, en el barrio de Collblanc, y que está calificado por el Àrea Metroplitana de Barcelona (AMB) como refugio climático, cerrará durante el mes de agosto. Precisamente, cuando las temperaturas son de las más altas del año. Pero esto no solo se producirá en el mes de agosto —si es que al final no se lo repiensa el ayuntamiento de la ciudad—, sino que los fines de semana (sábados y domingos) tampoco se podrá acceder. L’Hospitalet tiene un gran déficit de refugios climáticos, y los pocos que tiene, permanecen cerrados en fechas claves. Ver para creer.