Avui no publiquem cap desastre de carrer dels que son habituals en aquesta secció, però avui la fotodenúncia és igual de penosa que totes les anteriors o potser encara més. L’alcalde de la ciutat ens té acostumats a ocurrències i a ximpleries, amb l’objectiu de convertir-se en un personatge proper i simpàtic tenint en compte que avui qualsevol estridència resulta moderneta i no espanta al personal. Tot i que, en el cas de gent que decideix en bona part la vida dels altres, caldria exigir el que s’ha exigit sempre: serietat, rigor, clarividència, audàcia i capacitat de treball. És fa l’atrevit, probablement, per amagar dos trets dels seu caràcter que ja comencen a ser perillosos: la supèrbia, que el fa autoritari, i la inseguretat, que el fa arrogant. Fa poc se li va ocórrer posar-se i ensenyar eloqüentment aquesta samarreta que diu PÁJARO. No sabem si és una definició o només un avís. Si és una definició, prenguem nota. Quan un s’auto-defineix “Pájaro” vol dir que no garanteix la confiança que se li deposita. Si és només un avís, vol dir que forma part de la seva identitat particular volar per sobre de la resta. (O també, que li costa aterrar quan està a les altures) En tots dos casos, Pájaro, no sembla el millor atribut que se li pot ocórrer a ningú.

Fa mesos que a Catalunya es va aixecar oficialment l’alarma per la sequera, però el
nostre Ajuntament encara no s’ha adonat. La manca de pluges va obligar en el seu
moment a les pertinents restriccions d’aigua i aquesta va ser la raó que moltes fonts
públiques deixessin de funcionar.
Les fotografies mostren tres fonts que a hores d’ara continuen seques. Les tres estan
en el barri de Santa Eulàlia i situades en zones molt transitades per vianants, molts
d’ells nens. Sembla mentida la desídia i la manca d’empatia cap als ciutadans que
mostra l’equip que governa la nostra ciutat.

Todo parece indicar que Torre Barrina, el edificio que se encuentra en el centro del parque de La Marquesa, en el barrio de Collblanc, y que está calificado por el Àrea Metroplitana de Barcelona (AMB) como refugio climático, cerrará durante el mes de agosto. Precisamente, cuando las temperaturas son de las más altas del año. Pero esto no solo se producirá en el mes de agosto —si es que al final no se lo repiensa el ayuntamiento de la ciudad—, sino que los fines de semana (sábados y domingos) tampoco se podrá acceder. L’Hospitalet tiene un gran déficit de refugios climáticos, y los pocos que tiene, permanecen cerrados en fechas claves. Ver para creer.

Està a la Plaça Pius XII de Santa Eulàlia, davant de l’institut de secundària. Tenia aigua, però des de la pandèmia que està seca. Cinc anys inútil, perquè una font que no té aigua, és un objecte de guarniment. Sembla que, com l’equip de govern no es passeja pels carrers, no s’ha donat compta que fa 5 anys que no es pot beure en aquest punt. I estava instal·lada en un bon indret: en una zona d’esbarjo, a tocar de l’institut, a prop del mercat. Tan costa retornar-la al seu estat natural? Doncs sembla que sí.

Això que veieu a la fotografia és el que queda d’una obra que es va acabar fa uns quants mesos però que envaeix la vorera des de fa… quant de temps diríeu? Doncs més o menys cinc anys. Es troba al carrer Comerç de Santa Eulàlia i els veïns han reclamat desenes de vegades a la Regidoria del districte que es forci l’empresari responsable a deixar lliure la vorera perquè, amb tant de temps, resulta injustificable l’ocupació i, a més, representa un perill. Doncs això. De moment, ni cas…

En los últimos tiempos, Collblanc-La Torrassa se está convirtiendo en un barrio penoso en cuanto a la limpieza. Algunos vecinos se han organizado y han denunciado la situación y manifiestan que ya han hablado, denunciado e insistido por la situación con la administración pero todo sigue igual. Los contenedores están desbordados, las calles sucias… y el problema radica, según ellos, en insuficientes contenedores, menor frecuencia de paso de los camiones de recogida e incivismo. La limpieza en este barrio y en otros muchos es también una prioridad para la ciudad. El incivismo también se combate con mayor información.

Una nova foto enviada per un lector en la que ens diu: “us envio aquesta foto en la
que, com veureu, no s’aprecia cap problema amb la vista. Llàstima que les fotos no
permetin fer servir els altres sentits perquè, si fos així, ara mateix tindríeu els dits
tapant-vos la nariu. Es un tros del carrer Sant Roc, a prop del carrer Major. Sempre fa
pudor, però a l’estiu resulta del tot insuportable… No podria el senyor alcalde
passejar-se un dia per aquest lloc tan proper al seu despatx per saber com olora la seva
ciutat?”. La pregunta queda en l’aire, amable lector. Però aquí està la foto. A aquestes
entitats que fan rutes per la ciutat, un suggeriment: la ruta del pestazo, amb una
parada icònica al carrer Sant Roc.

L’Ajuntament es vana d’haver plantat més arbres que en tota la història. El que no explica és quants d’aquests arbres es moren o es moriran per les pèssimes condicions ambientals que han de patir: calor excessiva, places dures, asfalt per tot arreu…

Uns amics lectors ens han fet arribar aquesta foto de la Plaça anomenada de “les lletres” a Santa Eulàlia on de 7 arbres que es van plantar en aquest campanya del 2025, tres ja estan morts i els altres quatre en pèssimes condicions. La plaça ja es veu que crema i les ombres brillen per la seva absència. Amb aquest arbrat no hi ha qui surti de casa. Tot plegat un desastre…

Així està, qualsevol dia, la zona de pagament de l’aparcament de vehicles del metro de
Santa Eulàlia. Es tracta d’un espai municipal abandonat com és evident. Si fos gratuït ja
seria un desastre però és que, a sobre, és de pagament. El lector que ens ha enviat la
fotografia ho diu molt clarament: “Ja que paguem, al menys que ho mantinguin net”.
Si, home…

La porta de l’InfernAquesta fotografia sembla d’una porta d’un edifici destartalat, d’un espai abandonat i amenaçat de ruïna. Ningú no diria que es tracta de la porta lateral de la Casa Consistorial, la que dona al carrer Rossend Arús. L’edifici municipal ha estat reformat, rehabilitat, refet, reestructurat, regenerat, reparat, reconstruït, renovat, recuperat i restaurat, tantes vegades com adjectius trobeu aquí. Des de les primeres obres per fer despatxos nous amb mobles de luxe del mateix any 1979 (fortament criticat en alguns diaris de l’època), passant per les repetides reformes de la sala de plens (per aconseguir que hi càpiga cada vegada menys públic) fins als luxes del despatx d’alcaldia, els governs socialistes s’han gastat un dineral per sentir-se cada vegada més còmodes. Ara bé, la porta de Rossend Arús és encara del segle XIX. Igual que la mentalitat de molts dels que manen.