Un bus amb cinta americana perquè no caiguin les defenses

En aquesta ocasió els lectors ens han fet arribar una fotodenúncia que no implica directament l’equip de govern municipal però si indirectament. És una foto, com es pot veure, d’un autobús de la línia urbana de la ciutat reparat amb cinta americana a la part davantera del xasis, perquè les peces no caiguin directament a la via pública. Si el servei s’ha deteriorat extraordinàriament per culpa de les justíssimes reivindicacions dels treballadors, la imatge de la fotografia parla novament per sí sola. Que la companyia presenti aquesta imatge dels seus vehicles i que l’Ajuntament no posi el crit al cel, explica a bastament, la impunitat amb que actua la companyia i la negligència d’aquells que haurien de supervisar el servei. Un cero per Moventis i un cero pel govern municipal. Que se’l reparteixin a mitges.

Pilones per sorpresa: enlloc de resoldre problemes, crear-ne de nous

Això que veieu a la fotografia és recentíssim. Tant, que uns quants vehicles
transitaven pel carrer Famades fins al carrer Major, han hagut de donar la volta perquè
s’han trobat, de sobte, dues pilones que impedeixen el pas. És en el mateix carrer on fa
unes setmanes denunciaven que hi havia un pal metàl·lic sota la balconada que feia
cantonada per tal que els camions no s’enduguessin un tros de façana. Com que és
impossible tirar una mica enrere l’edifici que van deixar construir a pocs metres de la
Masia Serra, ara han decidit tallar el carrer. O sigui, el pal ja no serveix de res i el
semàfor que hi van posar, tampoc. El més curiós és que el semàfor segueix funcionant
com si no hi haguessin pilones. La foto ens la ha enviat un lector des del seu cotxe una
mica abans de descobrir un altre obstacle als carrers del barri Centre. Les seves
paraules: “enlloc de resoldre problemes, aquest Ajuntament no fa més que crear-ne de
nous”. Especialment als vehicles. I això que els vehicles paguen la taxa de circulació per
tenir cada vegada més problemes per circular per aquesta ciutat.

Mig pal de llum?

Porta anys tal com veieu a la fotografia —segons els veïns que ens l’han fet arribar— mig pal d’enllumenat davant l’escola Milagros Consarnau a Santa Eulàlia. No s’entén la raó que ningú hagi decidit o posar un pal nou o directament treure aquesta relíquia que dona l’habitual impressió d’abandonament de l’espai públic. No deixa de ser significatiu que s’hagi volgut embolcallar amb uns plàstics perquè ningú es pugui directament tallar amb les rebaves que han quedat del tall del pal que es deuria fer al seu dia. Tant costa avisar la brigada municipal perquè faci la seva feina i eviti aquesta sensació habitual de negligència?

Quina empresa s’està fent d’or amb ofertes que ningú demanda i que ocupen espai?

Poc abans de la darrera tardor, per molts carrers i recons de la ciutat van aparèixer una mena de bolets que, molts mesos  després continuen inactius i orfes de cap mena d’informació o d’explicació al veïnat.

Aquests bolets semblen voler destinar-se a facilitar un aparcament segur de bicicletes, una mena de suport  similar als dels Bicibox, que no semblen haver tingut una utilització massiva, ni una demanda coneguda.

Els mesos van passant i aquests artefactes, que semblen haver rebut finançament dels fons europeus i del mateix ajuntament, segueixen inertes, ocupant espais públics. La aplicació que consta en cada bolet, una App especializada en control d’accés a pàrquings, encara no reconeix la existència d’aquests bolets.

Tot plegat segur que mereix una explicació pública dels serveis municipals i del govern de la ciutat. No fa tant de temps que vàrem patir la instal·lació indiscriminada pels carrers primer ,de patinets elèctrics i, després, de bicicletes gestionades per empreses privades.

Homenatge a la negligència municipal

No sabem exactament si es tracta d’una escultura surrealista d’autor desconegut o és simplement un experiment didàctic posat expressament al carrer per conèixer de veritat qui ens governa. No sabem tampoc el títol però se’ns acudeix el següent: “La chapuza municipal”, una vergonya que explica a bastament la desídia que s’exerceix sobre una ciutat que té el segon pressupost municipal més alt de Catalunya i 11 càrrecs electes amb dedicació exclusiva que cobren més de 71.000 euros bruts a l’any, l’alcalde que en cobra 10.000 més i 4 tinents d’alcalde que en cobren 76.500. Ningú té temps per encarregar a una brigada d’operaris que facin la seva feina professional de manera correcte? Doncs sembla que no. Ah! i a sobre han desaparegut la A, la S i la N del rètol de la plaça. Missatge subliminar, recordant a Van Gal: Alcalde Siempre Negativo.

La façana del Museu es cau de vella

Pel que es pot veure a la foto, la façana de Casa España, el Museu d’Història de la ciutat, està patint els escrostonats del temps… i de la negligència municipal. L’estuc de l’arrebossat de tota la façana que fa desenes d’anys que no es renova, està caient per tot arreu. El que surt a la foto és una mostra perquè és a tot l’edifici exterior que es nota el pas del temps… i la negligència dels que tenen l’obligació d’ocupar-se del patrimoni històric monumental de la ciutat. Això no passa a la Casa Gran. Tot l’edifici municipal i la sala de plens ja s’han renovat i modificat un munt de vegades, igual que els despatxos de luxe dels que manen, però el patrimoni, que és el que veiem tots, alguns cada dia, està que es cau arreu. Una vegada més, desídia, irresponsabilitat i abandonament. Hi ha recursos per qualsevol cosa, menys pel que ens ha transmès la història. Una vegada més… lamentable

Un altre promès equipament, tancat i abandonat

Aquests dies que aquest digital ha parlat tant del patrimoni històric i cultural de
ciutat en risc de ser cedit/perdut perquè, malgrat que fan falta espais per tal que les
entitats puguin desenvolupar la seva tasca social i la ciutadania pugui fer activitats de
tot tipus, l’equip de govern només pensa en treure’s de sobre la responsabilitat de la
seva gestió, portem en aquesta secció un altre exemple de negligència, ineficàcia i
probablement ineptitud. Es tracta d’una part de les instal·lacions de la Caserna de la
Remunta, avui rodejada de centenars d’habitatges, i totalment buida i abandonada.
Això passa amb aquest espai però són desenes els espais malmesos a la ciutat perquè
l’equip de govern no ofereix alternatives. La tanca que rodeja aquesta instal·lació
afirma que aquest és un espai d’equipaments de pròxima obertura. Fa anys que
s’afirma això. Des que es va obrir el projecte de menjar-se l’espai lliure per fer pisos on
hi havia un interessant espai públic. Els pisos fa anys que es van vendre, però el que
havien de ser equipaments estan tancats, abandonats i pitjor que el primer dia.

Les ombres pendents dels jardins infantils

El parc Infantil del Passeig de Bellvitge fa uns quants mesos que va ser el protagonista
d’una petició transmesa a partir de Change.org per tal que la ciutadania hi donés
suport a la sol·licitud d’aconseguir Parcs Infantils amb ombra. Es necessitaven 5000
firmes i fins ara mateix s’han aconseguit 3.258, senyal que la demanda resulta molt
important. L’ombra dels parcs infantils continua sent una necessitat col·lectiva a la
ciutat. No només al Passeig de Bellvitge. Arreu on hi ha jardinets —res a l’Hospitalet
arriba ben bé a parc— resulta imprescindible l’ombra de cara a l’estiu. Com que ara
acabem d’inaugurar l’hivern, la demanda no és urgent, però ho serà d’aquí a pocs
mesos. Aleshores veurem el resultat. No serà perquè no avisem amb temps…

Un caminet molt perillós

Això que veieu a la foto és el caminet que hi ha al Parc de la Torrassa tocant al Passatge Oliveras. Costaria poc d’arranjar, però estem parlant d’un caminet que hi ha a l’Hospitalet i ja se sap que a l’Hospitalet les autoritats estan per coses més importants, per exemple, per omplir de ciment l’espai lliure que queda al sud de la GranVia. En aquest caminet, que sovint transiten els veïns de La Torrassa i de Collblanc ja s’han caigut moltes persones, en general persones grans, però no només. I ha calgut dur-les al dispensari o a l’Hospital, amb ferides serioses perquè son cantells de ciment que provoquen talls. La darrera caiguda fa pocs dies, però hi ha una denúncia en aquest mateix indret registrada al 2017 i que recau sobre l’Ajuntament que és qui ha de tenir cura de la ciutadania, especialment pel que fa als carrers i parcs. La darrera caiguda també generarà una nova denúncia… però ni les denúncies serveixen per resoldre els problemes.

La paperera torçada

Fa aproximadament un mes, un camió de les escombraries va topar amb un arbre a
l’Avinguda Carrilet, a tocar de la plaça Milagros Consarnau a Santa Eulàlia, amb tan
mala fortuna que se’l va endur per davant i va aixecar fins i tot les arrels. Naturalment,
l’arbre va ser talat perquè les arrels van aixecar la vorera i no hagués sobreviscut. I, pel
que sembla, la vorera tampoc, perquè unes quantes setmanes després la vorera
segueix aixecada, la paperera que es va tòrcer segueix torçada i l’arbre no ha estat
reposat. No és una obra molt complicada. No cal, probablement fer cap informe
tècnic, no cal que s’ho miri un arquitecte ni un enginyer. Probablement només és cosa
de la brigada d’obres, del responsable de la brigada d’obres i del responsable del
responsable de la brigada d’obres. O sigui, una vegada més, de l’equip de govern. Si no
poden arranjar una cosa tan senzilla en un mes, que no faran quan correspongui un
informe previ.