Això que veieu a la foto és el caminet que hi ha al Parc de la Torrassa tocant al Passatge Oliveras. Costaria poc d’arranjar, però estem parlant d’un caminet que hi ha a l’Hospitalet i ja se sap que a l’Hospitalet les autoritats estan per coses més importants, per exemple, per omplir de ciment l’espai lliure que queda al sud de la GranVia. En aquest caminet, que sovint transiten els veïns de La Torrassa i de Collblanc ja s’han caigut moltes persones, en general persones grans, però no només. I ha calgut dur-les al dispensari o a l’Hospital, amb ferides serioses perquè son cantells de ciment que provoquen talls. La darrera caiguda fa pocs dies, però hi ha una denúncia en aquest mateix indret registrada al 2017 i que recau sobre l’Ajuntament que és qui ha de tenir cura de la ciutadania, especialment pel que fa als carrers i parcs. La darrera caiguda també generarà una nova denúncia… però ni les denúncies serveixen per resoldre els problemes.

Fa aproximadament un mes, un camió de les escombraries va topar amb un arbre a
l’Avinguda Carrilet, a tocar de la plaça Milagros Consarnau a Santa Eulàlia, amb tan
mala fortuna que se’l va endur per davant i va aixecar fins i tot les arrels. Naturalment,
l’arbre va ser talat perquè les arrels van aixecar la vorera i no hagués sobreviscut. I, pel
que sembla, la vorera tampoc, perquè unes quantes setmanes després la vorera
segueix aixecada, la paperera que es va tòrcer segueix torçada i l’arbre no ha estat
reposat. No és una obra molt complicada. No cal, probablement fer cap informe
tècnic, no cal que s’ho miri un arquitecte ni un enginyer. Probablement només és cosa
de la brigada d’obres, del responsable de la brigada d’obres i del responsable del
responsable de la brigada d’obres. O sigui, una vegada més, de l’equip de govern. Si no
poden arranjar una cosa tan senzilla en un mes, que no faran quan correspongui un
informe previ.

Aquest digital ja s’ha fet ressò moltes vegades de l’abandonament en què es troba la riba del Llobregat —una mica més d’un kilòmetre de llarg que l’Hospitalet limita amb el riu—, però com que aquell espai és un territori molt poc interessant per fer negoci, ningú no actúa. No obstant això, és un dels únics indrets paisatgísticament salvatge que tenim al terme i un lloc especialment útil per conèixer el nostre entorn fluvial més proper. Fa temps, gràcies a les pressions especialment dels Padrins del Riu, l’Ajuntament va senyalitzar el camí que porta al riu i l’AMB hi va instal·lar un comptador de bicicletes que supera anualment les 150.000 que passegen per la zona. També es va recuperar un espai que es coneix com el Pla dels Padrins que és una conquesta en terra de ningú. Però és una desgràcia que també la zona tin gui diversos abocadors incontrolats com el que mostra la fotografia. Aquest, en concret, està ubicat en l’espai que correspon a Adif perquè està a tocar de la via estreta en espai ferroviari, però n’hi ha uns quants més en territori hospitalenc. Sigui com sigui, sigui a l’espai que li pertany a l’Ajuntament com al d’Adif, a qui correspon actuar és al govern municipal. Queixar-se a Adif, i dedicar recursos a netejar la zona per evitar la vergonya. Una més.

L’equip de govern va explicar que replantaria aquests pròxims mesos gairebé 4.000 arbres a tota la ciutat. I està fent una cosa semblant. Sembla gairebé impossible que replanti 4.000 arbres que son molts arbres —tant de bó—, però és veritat que en molts carrers on havien talat arbres estan reposant la flora perduda. No es pot dir que plantin arbres. Com a màxim, arbrets, minúsculs i escarransits però pitjor és com estava. Ara bé, sempre hi ha excepcions… poc explicades. A la foto es pot veure el carrer Anselm Clavé a Santa Eulàlia. Han plantat arbrets per tot el carrer però se n’han deixat un. Exactament el que apareix a la fotografia que ocupa una terrasseta d’un bar. Ja es veu al terra que aquí hi havia d’anar un arbre, però si anés un arbre no es podria posar aquesta taula. I que és més important, la taula o l’arbre?. El govern municipal considera que la taula. A veure si ens ho expliquen…

El semáforo de la imagen situado en la calle Levante esquina con Torrente Gornal, en la plaza del Cadí, tiene una programación que no ayuda en absoluto a la circulación y lo único que hace es entorpecer al tránsito, por cierto bastante complicado en la zona de La Florida con Collblanc.

Este semáforo funcionaba cuando se ponía en rojo para los vehículos al cabo de unos segundos cambiaba en ámbar para facilitar la circulación de los vehículos cuando no pasaba peatones, los cuales siempre tenían prioridad.

Tras la instalación de unos barracones para ampliar la escuela Pere Lliscart, la programación cambió y el paso al rojo quedó de forma permanente sin cambiar al ámbar al cabo de unos segundos como sucedía anteriormente.

Muchos vecinos se quejan ya que han de esperar sin ningún sentido, ya que no pasa ningún peatón, y además se forma una cola a la espera que se ponga verde.

Debería de modificarse para dar más movilidad a esa zona.

Només cal que mireu l’amplada d’un carrer que té dos noms, afortunadament ara de vianants, però amb permís per accedir des del polígon Famades fins al carrer Major. És el carrer que divideix els termes municipals de l’Hospitalet i Cornellà. A la banda de Cornellà, a l’esquerra de la fotografia, la centenària Masia Serra. A la dreta, com no!, un bloc de pisos: és la banda del terme municipal de l’Hospitalet. El bloc ja fa anys que és construït, com es veu, a quatre passes de la masia centenària. Els permisos no els va donar Cornellà. Els va donar l’Ajuntament de l’Hospitalet: tant se val, quin era. Tots han fet el mateix, fins ara. Si ja era una barbaritat deixar edificar en aquest solar, encara més barbaritat va ser deixar edificar amb els balcons en voladís, sobre la calçada. Uns quants camions ja se’n endut una mica de balcó, però perquè no se l’enduguin sencer, l’Ajuntament de l’Hospitalet ha ideat una meravella: un pal vertical clavat al terra. Abans de trencar el balcó, el camió que no hi càpiga per fer la corba, s’endurà el pal metàl·lic vertical. Gran idea!. Clarament, això només passa a Hospi. Ah! per cert, el carrer és diu de Famades a l’Hospitalet i d’Angulo a Cornellà. Voleu més sorpreses?

Com aquest pal de llum, repartits per la ciutat, els que vulgueu. Aquest es
exactament al davant de l’escola Busquets i Punset al barri Centre, en un lloc on cada
dia surten desenes de nens i nenes que es mouen per la vorera lliurement. Per sort no
hi ha hagut ensurts però aquesta manera de tapar el punt de les connexions dels pals
de l’enllumenat públic és evident que no és la més encertada. Ja es veu que el
cartronet és provisional però aquesta provisionalitat, diuen alguns que ens han parlat
d’aquest en concret, porta mesos esperant la tapa definitiva. Com aquest, a l’avinguda
Josep Tarradellas, n’hi ha uns quants. Tan complicat és fer una revisió exhaustiva
d’aquests pals i deixar-los en condicions perquè no es produeixin accidents? Sembla
que sí, que és molt complicat.

Just un any després de la seva mort, al març del 2021, l’ajuntament Marín va permetre que es rendís un homenatge popular a la memòria del que va ser alcalde de la ciutat, Vicenç Capdevila, plantant una olivera al parc de Can Buxeres i col·locant una placa commemorativa. La iniciativa va partir de l’aleshores Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que era amic seu, malgrat la diferència d’edat i ideològica, i de seguida va ser molt ben acollida per la família i pels que s’hi consideraven amics. En moltes ocasions la mateixa vídua Capdevila ens havia comentat que hi acudia a l’indret i netejava personalment la placa que estava abandonada i generalment bruta. Aquest és el lamentable estat actual. No calen més paraules.

Fa molt de temps, la reivindicació dels semàfors resultava imprescindible per
organitzar una mica la circulació urbana. Després hi ha hagut una febre de semàfors i
s’hi instal·len arreu. La majoria fan el seu paper, però d’altres són una mica
incomprensibles, com aquest de la fotografia. Està instal·lat a tocar de l’edifici de
l’Ajuntament del carrer Josep Prats entre el carrer Roselles i la plaça de l’Ajuntament.
Un carrer pràcticament de vianants que emboca a una plaça de vianants del tot. Allà
s’ha instal·lat un semàfor que fa riure. No només perquè està apagat de manera
permanent sinó perquè, a més, enfoca als habitatges i a la vorera i no pas al carrer.
Només es pot entendre la seva instal·lació o bé perquè sobrava i no sabien que fer-ne,
o bé perquè als que compren semàfors els fan descompte si en compren de sobres.
Una mica estrany tot plegat.

Una part important dels rètols de les escoles de la ciutat presenten aquest aspecte de
deixadesa i abandonament. El que mostra la fotografia està al districte Centre però
hem pogut veure rètols descuidats en les mateixes condicions a escoles de Collblanc i
La Florida, per exemple. No és que la qüestió dels rètols escolars sigui un tema
transcendent: tots els veïns saben el nom de les escoles del barri i les escoles
presenten molts més problemes que la retolació. Si ho portem a aquesta secció és
perquè si una cosa tan senzilla i econòmica de resoldre com és la senyalètica està en
aquestes condicions, com no ho estaran les coses veritablement importants en matèria
escolar. Una cosa és exemple de l’altra: si s’abandonen els rètols, com no s’han
d’abandonar les ràtios, els patis, la climatització, el manteniment, les cobertes dels
edificis, les tanques, etc, etc.