Encara restarien a la ciutat més de set mil habitatges buits, malgrat la creixent demanda i l’escàs sol
L’Hospitalet és la setena ciutat de l’Estat en volum d’habitatges propietat de la Sareb —l’anomenat banc dolent que es va constituir l’any 2012 per tal de donar sortida als actius tòxics de la banca—, que seran transferits a Casa 47, l’empresa pública que la ministra Isabel Rodríguez va presentar a primers del passat desembre. En total seran 560 els habitatges procedents de la Sareb, existents a la ciutat, que seran transferits a l’empresa estatal a través de la Generalitat de Catalunya.
Els habitatges que les entitats rescatades després de la crisi del 2008 van finançar a base de taxacions sobrevalorades, que es van quedar a mig construir, amb expectativa de venda o producte de desnonaments i que els bancs es van quedar pels deutes pendents, seran ara posats al mercat de lloguer a preus assequibles i amb la garantia, com va explicar la ministre en el seu dia, “que tot el que gestioni l’entitat estatal de l’habitatge sigui públic per sempre”.
El protocol de cessió dels habitatges es va signar a mitjans d’octubre passat, però ara s’ha pogut saber —a través de la recerca de Eldiario.es avalat per la Llei de Transparència— el nombre exacte d’habitatges de cada municipi. A Madrid es van transferir 1.407; a Murcia 1.153; a Roquetas de Mar 1.081; a Terrassa 824; a Barcelona, 783; a Parla 686 i a l’Hospitalet 560. A partir d’aquí, a centenars de municipis de tot l’Estat hi ha hagut transferències. En realitat es la província de Barcelona la que ha acumulat més habitatges cedits: 8.767. La segueixen a força distància València (4.556), Madrid (3.693) i Múrcia (3.038). En total un volum de transferència de més de 45.000 habitatges. La proporció més gran d’habitatges es troba en 129 municipis d’entre 50.000 i 250.000 habitants (un total de 14.548). En les 18 ciutats de més de 250.000 habitants entre les quals l’Hospitalet, el nombre d’habitatges totals transferits serà de 5.550. L’Hospitalet està bastant per sobre de la mitjana del grup d’aquests grans municipis.
Tot i que aquesta transferència, que es venia reclamant de feia mesos per part dels grups municipals que formen part del Consistori, no solucionarà del tot el greu problema de l’habitatge assequible a la ciutat, sí que suposa un pas important per pal·liar la demanda. Ara caldrà veure com es programa exactament l’accés a aquests habitatges i sota quin control. Caldrà veure, en concret, com s’incardina aquest accés amb el Pla Local de l’Habitatge que espera el seu desenvolupament al llarg d’aquest any i de quina manera l’empresa municipal d’habitatge interrelaciona amb l’oferta de la Sareb. L’experiència sobre la gestió pública de l’habitatge a la ciutat no és precisament positiva i això s’haurà de tenir en compte a l’hora de posar en marxa l’accés a aquesta voluminosa transferència.
Malgrat tot, el nombre d’habitatges buits calculats a la ciutat en base als barems de l’Idescat, té poc a veure amb les xifres de la transferència de la Sareb acabades de conèixer. Es parlava fins fa molt poc d’uns 8.000 pisos buits. Això indicaria que hi hauria a la ciutat gairebé 7.500 habitatges més, que estan construïts i sense habitar. Molts han de ser necessàriament habitatges que estan al mercat (en procés de compra-veda i oferta); altres, de propietaris absents que no els volen vendre, però ha d’haver un volum encara important d’habitatges de la Sareb no transferits i especialment d’altres grans tenedors que probablement acumulen centenars d’habitatges en fase directament especulativa.
Tot plegat explica la complexitat del mercat immobiliari a la ciutat, especialment pel que fa a l’escàs sol urbanitzable i a l’extrema densitat de població, que exigeix una reflexió política molt acurada sobre com cal actuar en aquest àmbit de la demanda d’habitatge assequible, el volum d’habitatges buits i la falta de sol.