Tot i l’encara existent antigitanisme, el poble rom ha aconseguit obrir-se pas en aquest barri de L’Hospitalet gràcies a entitats com La Fundició o Lachó Bají Calí

_{18 de juliol, 2021}

Situat entre la Gran Via i Santa Eulàlia, el barri de El Gornal acull una gran diversitat ètnica i cultural. A dia d’avui, poc queda de l’anterior paisatge rural, ja que als anys 70 es van entregar les claus dels edificis de diverses plantes d’aquesta zona amb una elevada densitat de població.

Tot i que els canvis urbanístics del terreny són relativament recents, el número d’habitants ha anat augmentant progressivament. Un dels col·lectius més destacats és la comunitat gitana, que ha experimentat un ancoratge considerable al territori i que encara es troba en vies d’expansió. Els romanís —com també se’ls identifica— tenen una gran presencia en aquest barri de L’Hospitalet i treballen dia rere dia per promoure i enfortir la seva identitat.

La feina de Lachó Bají Calí

Una de les entitats principals que lluita per la integració completa dels gitanos a la societat és Lachó Bají Calí, que significa “la bona sort gitana” en caló. Aquesta va néixer a l’any 1991, fruit de la inquietud d’un grup de dones romanís que van aconseguir involucrar a l’administració en el projecte. Primer se’ls va cedir un local i una petita ajuda econòmica i, seguidament, van començar a impartir classes extraescolars com guitarra, ball flamenc, cistelleria o classes de caló. Amb el pas del temps l’associació ha seguit creixent i oferint altres serveis com l’alfabetització per a adults gitanos, el carnet de conduir, el reforç escolar o el seguiment del absentisme.

Treballa al camp

Tots els habitants del barri de El Gornal són principalment obrers o es dediquen a feines del camp. De la iniciativa entre la cooperativa La Fundició i l’associació gitana de L’Hospitalet va sorgir “Keras Buti” (“fem coses” en caló), una cooperativa de consum agroecològic i que aposta per promoure l’economia social i solidaria i els sabers gitanos. Aquesta ademés treballa per recuperar i actualitzar les pràctiques tradicionals rom i explora com la cultura romaní i el treball es poden articular dins la societat en la que vivim.

“A Keras Buti tenim quatre persones contractades. Dos estan vinculades a un projecte de cuina popular i agroecològica, una altra treballa tot el tema de la comunitat gitana i una quarta exerceix a l’eix de migracions i racialització de l’Ateneu Cooperatiu La Col·lectiva”, explica Mariló Fernández, fundadora de La Fundició, la qual també dona directament feina a un parell d’empleats que treballen al camp cuidant la terra i oferint aliments de qualitat.

Una de les persones contractades a Keras Buti rep ajuts del Pla Integral del Poble Gitano i, les persones que estan als horts, obtenen part del seu sou subvencionat per la Generalitat.

L’existència de l’antigitanisme

Tot i que a dia d’avui la comunitat gitana sembla estar completament integrada dins del municipi de L’Hospitalet, encara segueix existint un cert racisme i antigitanisme que deriva en situacions discriminatòries i completament injustes. Associacions com Lachó Bají Calí o La Fundició, a més de promoure la cultura i la llengua caló, també reclamen que el poble romaní sigui tractat amb igualtat, una millora de les seves condicions socioeconòmiques i acabar amb tots els estereotips falsos sobre la comunitat gitana.

Per Lara Ballesteros