Felices sueños, director general

Francesc Belver, en un pleno municipal.

Vale, pasan de mis vacaciones y me dicen que me ponga las pilas, que el President de la Generalitat está cubriendo los centenares de vacantes de altos puestos muy bien remunerados y que hay noticias. No me lo puedo creer. Tal como me lo explican me da por pensar que el tal Illa se ha vuelto loco y que anda buscándome. Y lo peor, que no me va a encontrar, y que por eso les ha dicho a estos de L’Estaca que me den un toque. Y resulta que no. Que quiere bien al Candelas, y que no le va a llenar la cuenta corriente de ceros ni la cabeza de pájaros, y que al que ha llamado para agradecerle lo mucho que ha hecho por el partido es a un viejo conocido de la casa que hace poco más de dos meses dijo que abandonaba la política y que se iba a su antiguo trabajo de informático, donde parecía que todavía le echaban de menos.

Así, como os lo cuento. El Presidentillo Illa acaba de nombrar director general de Administración Local del Departamento de Presidencia, al insigne Francisco J. Belver Vallés, hasta hace 8 semanas primer teniente de alcalde del Ayuntamiento de l’Hospitalet, de donde dimitió para acompañar a la hoy senadora y exalcaldesa Nuria Marín, en el descanso merecido.

El que pudo ser alcalde de la ciudad en lugar de Triple Q (Querido Quesito Quirós) y que parecía que estaba harto de la política, vuelve ahora con cargo, despacho, secretarias y sueldazo, para subir un escalón más en su carrerón. Que empezó como director de Recursos Humanos en Hospi de donde pasó al ejercicio de representación como concejal en las elecciones del 99 haciendo un poco lo mismo, hasta que en las siguientes consiguió ser teniente de alcalde añadiendo a la informática y los recursos humanos, la organización municipal y la seguridad ciudadana. A partir de 2011 fue primer teniente de alcalde y exactamente, según quienes lo conocían de cerca, el que tenía el Ayuntamiento en la cabeza. O Belver tiene una cabeza muy grande, o el Ayuntamiento cabe en un cenicero, pero lo que nadie puede obviar es que ha acumulado experiencia y que algunos dirán que ha sido precisamente eso lo que ha llevado al Presidentillo a proponerlo para el cargo.

Yo opino que estas cosas no se producen por esas causas. A Belver había que pagarle convenientemente su fidelidad a las siglas y lo bien que se ha llevado con quienes no le dieron su confianza cuando la estaba esperando y, de esta manera, se agencia 93.160 euros anuales que son cerca de 20.000 euros más al año por, probablemente, menos de la mitad de la mitad de la mitad del trabajo que tenía en Hospi, aunque solo fuera por mantener los equilibrios sin romper ninguna pieza.

Belver, por otra parte, es el paradigma del hombre espabilado, hecho a sí mismo. Empezó en Aguas de Barcelona —una empresa muy bien conectada históricamente al poder local— arreglando programas de gestión, se hizo fácilmente socialista porque el sello comprometía a poco pero habría enormes horizontes y, como que era hábil, enseguida fue escalando posiciones como han hecho todos: desde el gran Triple Q hasta el Presidentillo. No era imprescindible tener demasiados títulos, demasiados estudios o demasiadas lecturas. Uno empieza de la nada, hace una diplomatura gerencial en ESADE y termina convertido en pocos años en profesor del Máster de Gestión Pública del mismo sitio donde empezó. Y todo eso tiene muchísimo mérito, porque primero tienes que adquirir un poco de conciencia social aunque solo sea para disimular cuando hablas y, poco a poco, tienes que aprender qué es eso de la política al uso: una forma de ganarse la vida haciendo sobre todo gestión y procurando que los grandes poderes no salgan nunca perjudicados.

A mí siempre me ha caído bien ese hombre, la verdad. Tanto, que me ofrecí para mediar entre los redactores de L’Estaca y el dimitido teniente de alcalde para que les concediera una entrevista que le solicitaron por correo electrónico un poco antes de dejar los trastos. Me dijeron que no hacía falta la mediación, que la entrevista era segura pero que la haría cuando las ranas criaran pelo. Me ofrezco otra vez a lo mismo, a ver si ahora la evolución ha pegado un crujido y los renacuajos nacen como los pollitos.

Por lo demás, hay casi 400 altos cargos para cubrir, cada vez que cambia un gobierno, y muy pocos acumuladores de experiencia. Para ejercer las responsabilidades no solo hacen falta voluntad y compromiso. Hace falta especialmente paciencia para encajar tantas frustraciones y reveses. Y en esos partidos nuestros de larga trayectoria, las carreras políticas nunca acaban cuando uno lo decide sino cuando lo decide el que te tiene que nombrar.

Pues nada, felices sueños al director general que va a poder finalmente descansar, sin que se le resienta demasiado la cuenta corriente.

L’allotjament turístic a l’Hospitalet només provoca enrenou als residents i no aporta cap atractiu pels visitants

Les dades més significatives que expliquen com és pateixen els efectes del turisme a la ciutat de l’Hospitalet

Campanya del Sindicat d’Habitatge contra els pisos turístics.

El tema del turisme a l’Hospitalet no és el primer que es tracta a les pàgines de L’Estaca. No fa gaires dies, el 22 de juliol,  en Luis Candelas escrivia sobre el tema assenyalant el caràcter suburbialista del turisme a la ciutat.( https://lestacarevista.wordpress.com/author/redaclestacaluiscandelas/ ). Una mica abans, Lluis Berbel feia esment dels efectes de la intervenció de fons voltor en la creació d’habitatges turístics i en la expulsió del veïnat d’un bloc al carrer Occident i d’un altre al carrer Holanda.

(https://lestacarevista.wordpress.com/2024/06/30/fonts-voltor-sense-escrupols-expulsen-els-veins-per-transformar-els-seus-habitatges-en-apartaments-turistics/)

Avui es tracta d’explorar una mica més algunes de les dades que aporta l’activitat dels allotjaments turístics a l’Hospitalet. Segons dades del Sistema d’Intel·ligència Turística de l’Hospitalet, al llarg de l’any 2023, els 22 hotels i hostals de la ciutat van tancar l’any amb més d’un milió de pernoctacions (1.051.000) realitzades per 470.000 visitants, gairebé doblant el nombre total d’habitants de la ciutat. Però els establiments hotelers signifiquen només una petita part del total de llits turístics disponibles.

A l’Hospitalet, segons dades oficials del 2023, hi ha 4.149 places ofertades en hotels i hostals, a les que cal afegir, segons dades del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, 98 apartaments turístics amb 270 places i un total de 480 habitatges d’us turístic amb unes 3.500 places més.

Si es fa un cop d’ull a la localització d’aquests habitatges d’us turístic podem trobar que: el 48% d’aquests habitatges estan localitzats als barris de Collblanc i La Torrassa, justament alguns dels barris amb més densitat de població d’Europa; un altre 25% es situen al barris de Santa Eulàlia i al Gornal; un 7,5% als barris de Les Planes i La Florida, i percentatges menors, però també significatius, a la resta de barris de la ciutat.

Arribats aquí cal recordar que a l’Hospitalet, segons un acord del ple municipal de 2018 que modificava el Pla General Metropolità, es va aprovar una regulació dels habitatges d’us turístic que determinava que aquests habitatges només poden existir en un edifici destinat a aquesta activitat, evitant la seva disseminació per les comunitats de veïns. També es va aprovar la prohibició d’aquests tipus d’habitatges en carrers d’amplada inferior als 8 metres, ni en les plantes baixes d’edificis. També es va decidir mantenir les poc menys de 400 llicencies d’habitatges d’us turístic existents mentre no decidissin renunciar a aquesta activitat. De fet, no sabem quantes d’aquestes llicencies anteriors al 2018 continuen actives a hores d’ara.

Tot plegat crea situacions complicades. A ningú se li pot escapar el que significa  la sobreacumulació de persones residents, més o menys temporalment, en barris ja amb molta densitat de població, ni el que això implica en la saturació de recursos com la neteja, el transport o la mobilitat en aquesta barris. De fet. tothom és conscient que els centenars de milers d’usuaris de les places hoteleres, —recordem, l’any passat més de 470 mil persones— sumades a les que utilitzen els habitatges d’us turístic que, sense conèixer les xifres oficials podem pensar que son una mica superiors, suposen una saturació de l’espai disponible a la ciutat.

No per casualitat els hotels estan majoritàriament  situats en les zones més denses de la ciutat, a Santa Eulàlia i a Collblanc i La Torrassa en funció, d’una banda, de la localització de la Fira i del Camp del Barça, dos pols turístics i, de l’altre, a la facilitat del transport des de l’aeroport amb la nova línia 9 del metro.

A Barcelona fa unes setmanes i a diferents punts de les Balears, de Canàries o d’Andalusia, hi ha hagut mobilitzacions contra la pressió turística que es pateix. De fet, el fons de les protestes no hauria de centrar-se en la figura dels turistes ni del turisme, sinó a confrontar l’especulació de molts operadors turístics sobre el territori i dels negocis de fons voltors que utilitzen els habitatges d’us turístic com una font de negoci. A més, aquests habitatges, a diferència dels hotels, ni tant sols generen llocs de treball, encara que siguin de baixa qualitat. Només es contracten empreses de neteja de manera temporal i tota la resta es gestiona des d’oficines remotes.

Finalment, respecte del turisme, l’Hospitalet com a ciutat ni els seus barris, ofereixen atractius especials per les persones que s’hi venen a allotjar. Tot es deriva de la seva proximitat a Barcelona, que sí és una destinació turística per ella mateixa. A l’Hospitalet les persones visitants, per desgràcia, no poden gaudir del seu patrimoni, com podria ser el Castell de Bellvís, la sitja ibèrica dei La Torrassa o el ric patrimoni industrial de la ciutat que resta amagat o en procés de desaparició.

A Barcelona, l’alcalde Collboni ha anunciat la fi dels habitatges turístics a la seva ciutat en els propers anys. Sigui quina sigui la credibilitat de l’anunci, cal recordar que el mateix Collboni, com a cap de la AMB, proposava obrir horitzons a aquets tipus de negoci en l’àrea metropolitana. Seguirem acollint a l’Hospitalet tot allò que Barcelona ja no vol?

¿Un nuevo solar para construir más viviendas?


Un solar, situado entre la calle Cotonat y la calle Vallparda, anteriormente el parking de un gran número de vehículos de la zona, se puede convertir en una nueva construcción en un barrio, Collblanc, densamente poblado y con unos servicios cada vez más disminuidos. Justo cerca de este terreno, en la Travessera de Collblanc, se están construyendo dos edificios, alguno de ellos con características de alto standing. ¿Es necesario para esta ciudad más vivienda?

L’Ajuntament té completament abandonat el Camí de la Ribera del Llobregat

Avergonyeix ser ciutadà de l’Hospitalet i comparar la nostra ribera amb la que presenten les dels termes municipals de Cornellà o El Prat

Han arribat les vacances i com és natural, el camí del riu s’ha omplert de gent encara que, s’ha de dir, menys del que era d’esperar. Jo el de l’Hospitalet mai l’havia agafat, excepte l’any passat en una recollida de plàstics organitzada per la Fundación Metropolitan House. Però llavors, de l’únic que em vaig adonar era de la brutícia que hi havia a la ribera del nostre riu. 

Normalment agafo el camí que porta a la benzinera Cepsa i el travesso per anar per la del Prat, que em porta directament a l’aeroport i a la platja. 

Avui ha sigut diferent, he vist una parella que agafava el camí de la Ribera de l’Hospitalet i els he seguit. He tingut sort, doble s’ha de dir, primer perquè com la bici és de muntanya no he caigut, i el més difícil, tampoc he punxat. I és que el primer que et trobes és un bon tros cobert amb pedres de granit. He seguit endavant, pensant que potser la cosa milloraria, però no, el camí s’estreny i es fa encara més desagradable, com no, ple de plàstics i brutícia, i he donat la volta mentre imaginava el que pensa el nostre ajuntament.

“Per què hem d’esforçar-nos en un lloc com aquest, sense edificacions, IBIs i veïns, si em prou feines cobrim el que tenim poblat? El quatre gats de l’Hospi que volen passejar pel riu ja tenen la banda del Prat, o que vagin fins l’Splau i agafin el camí de la Ribera de Cornellà, net i cuidat, amb bancs per seure i un bon arbrat que fa ombra”.

Dec ser una mica beneit. El camí des de l’Hospital de Bellvitge fins a la benzinera ja mostra una mica el que em podria trobar: un sender desangelat, tortuós i estret, amb arbres talats, que segurament van complir el seu cicle de vida o van caure malalts i ningú els ha renovat. Però no siguem mal pensats. Deu ser casualitat que el camí canviï completament només haver creuat el riu. Allà pots trobar un espai per deixar els vehicles i pins a tot el voltant, i una gran paperera fins i tot. Un cop allà tens dues opcions: seguir el curs del riu cap amunt o cap avall. L’un i l’altre són iguals, amples i cuidats, i es poden fer amb comoditat, sobre tot jo, que vaig amb bicicleta i ja no tinc que patir pels caminants o la resta de ciclistes com en el tram de l’Hospitalet. Hi ha prou amplada per a tots, amb bancs i, no us ho creureu!, també amb fonts d’aigua potable.

Camí de la Ribera en el terme municipal de El Prat.

De tant en tant escolto a ciutadans de l’Hospitalet parlar amb recança de la platja que podríem haver tingut i no tenim. Però siguem sincers. Què faria aquest govern municipal amb una platja?

Malauradament per a ell estaria dins el parc natural, per la qual cosa no la podria aprofitar per edificar, construir hotels i aquestes coses amb les quals ens té acostumats. I mira que ho intentaria, fins i tot vulnerant les lleis urbanístiques com al Cosme Toda. Però imaginem que en aquest cas no pogués. 

Una platja sense edificacions i dins un paratge natural no dona diners ni es pot especular amb ell, no aporta IBI ni res semblant, per la qual cosa i veient com tracta el sender que porta al Camí de la Ribera i a aquest mateix, ens podem imaginar com estaria, en quin estat d’abandonament. Per la qual cosa penso que ha sigut una sort que El Prat, Viladecans o Gavà tinguin platja i no l’Hospitalet. Al menys aquestes les podem gaudir netes i ben cuidades, fins i tot amb aparcaments per a minusvàlids, que per cert mai trobem a l’Hospitalet.

El mercat immobiliari a l’Hospitalet és el més potent de tota la comarca

Pugen els contractes de treball i les afiliacions a la Seguretat Social i baixa l’atur

L’Hospitalet és el municipi més dens d’Europa.

Que la conjuntura econòmica global és prou bona ho posa de manifest el darrer informe elaborat pel Fòrum Empresarial del Llobregat on tret de les caigudes reiterades del mercat immobiliari —excepte a l’Hospitalet—, la resta d’indicadors resulten netament favorables. En el segon trimestre de l’any van abandonar les xifres de l’atur 2.100 persones al conjunt del Baix Llobregat, de les quals 150 eren residents hospitalencs i 135 del Prat de Llobregat, tot i que, proporcionalment ha estat Sant Andreu de la Barca el municipi més positivament afectat en aquest punt. També el nombre dels contractes de treball s’ha elevat per sobre dels 81.000, un 5,55% més que en igual període de l’any anterior. Novament l’Hospitalet és el municipi més ben parat en nombre absolut (17.767 contractes) per bé que hi ha 20 municipis de la comarca on les xifres han caigut respecte el mateix període de l’any anterior. I també hi ha xifres positives pel que fa al nombre d’afiliats a la Seguretat Social, on novament l’Hospitalet apareix en primer lloc en nombre d’afiliacions totals: 109.249 afiliats, gairebé 4.000 més que al mateix període de l’any precedent, mentre que a 14 municipis ha baixat.

Les xifres absolutes on l’Hospitalet apareix en primer lloc tenen a veure substancialment amb el pes demogràfic, però en l’informe de conjuntura no apareixen els percentatges comparatius, de manera que només podem saber l’increment global del territori que ha estat d’un 3,42% en el conjunt de la comarca.

Les dades són negatives, en canvi, pel que fa al mercat immobiliari. Al conjunt del territori ha caigut un 16% en els darrers dos anys i les últimes dades disponibles, del primer trimestre d’enguany, indiquen que es van formalitzar 2.874 compravendes amb una disminució d’un 1,34% respecte del darrer trimestre del 2023, i d’un 15,9% si ho comparem amb les xifres de fa dos anys, ja acabada la pandèmia. Novament a l’Hospitalet és a on s’han subscrit més contractes (725 en el primer trimestre de l’any) i a molta distància Cornellà (239), Sant Boi (218) i Castelldefels (171). Quinze municipis  del Baix Llobregat han vist reduir el volum de compravendes, davant d’uns altres 15 on s’han incrementat.

No deixa de ser significatiu que l’Hospitalet aparegui com el municipi amb més formalitzacions, quan és precisament el municipi més dens d’Europa però on el ritme de construcció, promocions i vendes d’habitatges no s’atura. El ritme de compravendes immobiliàries continua a l’alça en el conjunt de l’Estat (25,2%) però ha minvat a Catalunya (19,4% d’increment inter-trimestral) on, tal com diu l’informe sembla que a Catalunya “el mercat immobiliari continua amb plom a les ales des de la pandèmia.

Així com el volum de contractes, afiliacions a la Seguretat Social i disminució de les xifres d’atur tenen a veure amb un cicle positiu global de l’economia a nivell de país, el volum de compravenda immobiliària respon al nivell de l’oferta tant pel que fa a l’estoc d’habitatges com al nivell mig del preu, sempre ajustat a la qualitat de vida del territori. A l’Hospitalet, tot i que els habitatges són cars pels ingressos d’una família mitjana de classe treballadora, no ho són tant com ho serien a municipis amb un millor nivell de la qualitat mediambiental, més zones verdes per habitant i millors serveis i equipaments. Això fa que mentre l’oferta es manté perquè a la ciutat no es deixa de construir sobre espai lliure, els preus han d’ajustar-se necessàriament al que és la ciutat: un territori dens i relativament precari. Això fa que les compravendes a la ciutat siguin més del triple que a altres municipis del voltant on el nivell de l’oferta ha disminuït i el preu s’ajusta a la percepció de qualitat que presenta el municipi. Ara fa dos anys, quan començava a recuperar-se el mercat immobiliari, a l’Hospitalet, en el primer trimestre del 2022, van haver 1.027 operacions de compravenda, mentre que a Cornellà, per exemple, van haver 323.

Colapso sanitario en la ciudad, especialmente en los meses de verano

El Hospital de Bellvitge ha recortado 11,5 millones de su presupuesto y no ha podido contratar sustituciones en verano. Los grupos municipales han insistido para que intervengan ante el deterioro de la asistencia sanitaria en la ciudad.

El CAP Florida Sud acabat fa mesos però segueix tancat.

L’Hospitalet sufre desde hace años un caos sanitario importante. Cada día los Centros de Asistencia Primaria (CAP) se encuentran más masificados con un incremento de los tiempos de espera. De igual manera, se hallan los Centros de Urgencia de Asistencia Primaria (CUAP) con largas horas de los pacientes (más de tres de promedio) para ser atendidos

Y no hablemos de los centros hospitalarios, los dos que existen en la ciudad, también se encuentra sobrepasados. Y en algunos casos obligan a los enfermos a trasladarse a otro municipio para ser atendidos como es el caso de los usuarios de la parte norte de la ciudad que se han de desplazar hasta el Hospital Moisés Broggi en Sant Joan Despí. Denuncias de todo tipo ponen en evidencia esta situación.

Uno de los ejemplos más evidentes es el del Hospital de Bellvitge. La dirección del centro mantuvo a mediados de junio una reunión con representantes sindicales para anunciarles la reducción del presupuesto en 11,5 millones de euros y un imprescindible ajuste de personal, ya que no se podrían hacer nuevas contrataciones de sustitución en este periodo.

Estos recortes no solo han afectado al Hospital de Bellvitge. También a otros centros como el Hospital de la Vall d’Hebron (250 camas cerradas), el Arnau de Vilanova de Lleida o el Doctor Trueta de Girona. En todos ellos se ha reducido el número de camas y también la actividad quirúrgica.

La Conselleria de Salut ha atribuido esta situación a la prórroga presupuestaria tras no conseguir el Govern apoyo a sus cuentas para este 2024. Este hecho desembocó en el adelanto electoral del 12-M.

Els Comuns, que efectuaron al efecto una pregunta parlamentaria, explican que, según otras fuentes, el Departamento no incluyó en la propuesta de presupuestos el aumento de 320 millones del nuevo convenio laboral del Institut Catalá de la Salut, informaciones que son corroboradas por el hecho de que en algunos centros como el Vall d’Hebron los trabajadores conocieron estos datos antes del debate de presupuestos de principios de marzo.

Más de 180 camas en total sin servicio

Maribel Ramírez, delegada de CGT del Hospital de Bellvitge explicó a los medios de comunicación que “en total se cerrarán unas 180 camas durante todo el verano, pero debemos tener claro que ya hemos sufrido en el último mes cierres anticipados”.

Doce camas para pacientes críticos ya están cerradas y la previsión era que cerraran otras 8 más, mientras que el hospital ya tiene cuatro cerradas de semi-críticos. Además Ramírez remarca que, del total de camas disponibles para pacientes críticos, ocho ya han dejado de estar activas desde la pandemia.

Aparte de las camas, Maribel explicó que también se cerrarán 25 butacas que sirven para adecuar a los pacientes antes de entrar en quirófano, algo que los sanitarios no pueden entender teniendo en cuenta que en Catalunya hay casi 164.000 personas en listas de espera para operaciones quirúrgicas.

Los grupos municipales ya denunciaron esta situación en el último pleno

Els Comuns ya plantearon, con motivo de la celebración del Dia Mundial de l’Atenció Primària, que la situación deficitaria de la sanidad se venía arrastrando desde hacía tiempo, especialmente desde la crisis del 2008 con los recortes entonces realizados.

Por otro lado, los estragos de la pandemia sobre el ya mermado estado sanitario de los ciudadanos, deterioraron aún más la respuesta a las necesidades y han originado una serie de afectaciones que se han traducido en una pérdida de la calidad del servicio en nuestra ciudad, que lejos de solucionarse se ha ido agravando con el tiempo.

Las listas de espera superan en mucho la accesibilidad de 48 horas en la atención primaria, llegando a quince días en algunos barrios de la ciudad y de siete días para pruebas diagnósticas de prioridad preferente y, en el resto de pruebas, en un máximo de 30 días. El colapso de la asistencia primaria provoca saturación en los servicios de urgencias, tanto los prestados en los CUAP como en los hospitales de la ciudad.

Según recuerda la diputada Núria Lozano de els Comuns, en los acuerdos presupuestarios para el 2023 se habían fijado algunos objetivos mínimos como 48 horas en la atención primaria, atención telefónica inmediata (y no los más de 10 minutos de media que soportan los usuarios cuando llaman a los CAP) o dos o tres meses para que la asistencia de un especialista.

Como ejemplo, cabe mencionar los casos del CAP y del CUAP del barrio de Sant Josep, del que se ha anunciado el comienzo de las obras en varias ocasiones y el de la zona Sur de La Florida, ya terminado pero vacío desde hace meses. Al respecto, una anécdota. Cuando se promocionaba la construcción en el solar de Cosme Toda, se anunció la construcción de un nuevo CAP en Bellvitge. Hasta ahora todo humo.

Otra de las preocupaciones de los grupos municipales es el reciente anuncio de la ampliación del Hospital Clínic de Barcelona en los próximos terrenos de la zona deportiva de la Universidad de Barcelona: ​​“nos hace temer que la promesa hecha hace casi veinte años de la construcción de un nuevo Hospital General de l’Hospitalet sea olvidada definitivamente”, afirman els Comuns en la moción presentada al respecto.

Esto provoca que la mitad de la población tenga que desplazarse a menudo a un hospital de fuera de la ciudad, en concreto al Moisés Broggi, contribuyendo al colapso de este equipamiento pensado para atender especialmente a los residentes de otros municipios del Baix Llobregat.

Otro de los déficits que tiene la ciudad es la falta de un servicio de atención pediátrica de 24 horas y de proximidad a todos los centros de atención primaria.

Diferentes mociones de los grupos municipales de oposición han venido solicitado reiteradamente al gobierno de la ciudad que intervenga y que actúe tanto ante el Departament de Salut como ante el Consorcio Sanitario del propio Hospital de la Cruz Roja para que se agilice la construcción de un nuevo centro que sea referente para la parte norte de la ciudad y que substituya las derivaciones actuales hacia el Moisés Broggi.

L’economia general del país impulsa la dinàmica empresarial, també a l’Hospitalet

Creix exponencialment el sector serveis en detriment de tots els altres

Vista de la zona d’edificis de la plaça d’Europa de l’Hospitalet de Llobregat..

Que el conjunt de l’economia en el context metropolità manté la línia ascendent de creixement d’acord amb l’impuls econòmic general que viu el país, ho posa de manifest també l’Informe Trimestral del Teixit Empresarial i Mercat del Treball, que elabora la Cambra de Comerç de Barcelona, desagregat per poblacions.

A l’Hospitalet, com a la majoria de municipis de l’entorn metropolità ha augmentat el nombre d’empreses, el nombre de treballadors, el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social i, per tant, ha disminuït el nombre d’aturats i ha baixat la taxa registral d’atur. En concret, a la ciutat, les empreses han augmentat un 2,5% a 30 de juny en relació al juny de l’any passat i s’hi han inscrit 65 empreses més que al gener d’aquest mateix any, dades que indiquen a bastament, que l’economia està disparada. El nombre total de llocs de treball ha crescut un 3,6% respecte al mateix període de l’any anterior i ara hi ha 109.245 treballadors afiliats a empreses de l’Hospitalet, la xifra més alta de tota la sèrie (iniciada al 2008). El creixement de l’ocupació a la ciutat és gairebé igual a la mitjana de Catalunya (3,4%).

Pel que fa als treballadors que viuen a la ciutat, la xifra ha augmentat un 4,3%, dada que indica que, més enllà dels llocs de treball que es creen a la pròpia ciutat, l’oferta de ma d’obra ha crescut de manera general arreu. Pel que fa a l’atur, en consonància amb aquestes dades, hi havia al juny de 2024, 11.765 persones inscrites a les oficines de Treball de Catalunya residents a l’Hospitalet. Com a dada simptomàtica, l’informe destaca que malgrat ha crescut l’ocupació de manera general, l’atur ha crescut en 60 persones a la ciutat entre professionals científics i intel·lectuals mentre que ha disminuït en 165 persones entre les ocupacions elementals.

Una altra dada interessant és l’increment del teixit empresarial per sectors. Només ha augmentat respecte de l’any anterior el sector serveis (un 3,6%), mentre que ha disminuït la indústria (un 3,2%) i la construcció (0,9%). Hi ha únicament dues empreses del sector primari a la ciutat, que s’han mantingut en el darrer any. Es tracta, en tots els casos, d’empreses amb seu a la ciutat, que suposen un total de 5.660 societats, de les quals el 80,3% són del sector serveis (4.545 empreses); 691 (12,2%) de la construcció, i 422 de la indústria (7,5%). La gran majoria d’aquestes empreses són microempreses (un 82,1% de fins a 9 treballadors); 750 empreses són petites, d’entre 10 i 49 treballadors (un 13,3%); 204 (el 3,6%) tenen entre 50 i 249 treballadors i 58 son grans empreses de més de 250 treballadors, el que representa exactament un 1% de les empreses hospitalenques.

Pel que fa al volum d’explotació, només tres empreses amb seu a la ciutat superen els 500 milions d’euros anuals d’ingressos d’explotació i entre totes tres no arriben als 2500 treballadors. L’empresa privada amb més treballadors (4.465) és Optima Facility Services SL que es dedica als serveis de neteja, manteniment i gestió energètica a múltiples sectors empresarials.

Les conclusions de l’informe posen de manifest que l’Hospitalet és una ciutat, com la gran majoria de l’àmbit metropolità, que ha anat perdent la categoria de ciutat industrial per la de ciutat de serveis, amb una gran part de l’oferta de mà d’obra dels seus ciutadans no especialment qualificada i que, com no podia ser d’una altra manera està circumscrita a la dinàmica econòmica de l’àrea metropolitana, més enllà del que en aquest àmbit es pugui plantejar l’administració municipal.

L’evidència d’això és que el nombre d’empreses ha crescut en el darrer any en tots els trams empresarials d’igual manera: un 2,2% en les microempreses (fins a 9 treballadors); un 2,3% en les petites empreses (fins a 49 treballadors); un 10,3% en les empreses mitjanes (fins a 249 treballadors) i un 5,5% a les grans empreses (per sobre de 250 treballadors). I que, mentre la ciutat mantingui una oferta interessant de sol industrial, especialment al sud de la Gran Via, estarà en disposició d’acollir noves corporacions.

Problemes permanents en els accessos al mercat de Santa Eulàlia.

El que es coneix com a “Illa de Vianants de Santa Eulàlia” al voltant del mercat, sembla condemnat a no satisfer als seus usuaris principals.

Entrada a l’Illa de Vianants per carrer d’Anselm Clavé

La qüestió que preocupa especialment a paradistes del mercat, botiguers de la zona i al veïnat en general és el control d’accessos a l’Illa de Vianants. Hi ha un horari previst per les feines de càrrega i descàrrega que té un tall en l’horari de matí, destinat en principi a facilitar la entrada als centres escolars de la zona. L’horari previst és, al matí, de 7 a 8,30 hores i de 9,15 a 11 hores i, per la tarda de les 15,15 a les 16,15 hores.

El control d’accés pels vehicles autoritzats es fa, actualment, utilitzant un transmissor situat en uns pilons a la entrada, on cal introduir la matrícula del vehicle que és comprovada per una persona del servei de mobilitat de l’Ajuntament, des de la seva oficina. Aquesta comprovació, segons informen algunes persones usuàries, no sempre funciona correctament i massa vegades s’han trobat amb la sorpresa de rebre la notificació d’una multa de 200 euros, feta des del control fotogràfic que hi ha instal·lat a les entrades.

Cal tenir present que el mercat, interior i exterior d’una banda, i els comerços de la zona, reben gènere dels seus proveïdors i els transportistes no sempre poden complir estrictament amb l’horari establert de càrrega i descàrrega. Ens han arribat informacions afirmant que algun botiguer ha hagut de limitar les entrades de material perquè hi ha transportistes que es neguen a accedir-hi per por de les multes si arriben més tard de les hores programades.

Aquest malestar del comerç s’estén també a bona part del veïnat dels carrers implicats en l’Illa de Vianants que expliquen dificultats i incidències variades amb l’entrada dels seus vehicles, o de familiars o amistats, quan hi accedeixen per arribar fins a les seves places de pàrquing.

Hi ha notícies que per al proper setembre hi ha prevista una reunió dels comerciants amb els serveis del Districte, que alguns demanen que es faci extensiva als responsables de mobilitat de l’Ajuntament.

El que sembla evident és que aquesta Illa de Vianants té una llarga història de problemes i de dificultats que han portat a modificar un parell de vegades els sistemes de control d’accés dels vehicles, des de les pilones que havien de funcionar automàticament fins el sistema actual més manual o analògic.

Fins i tot abans, en el moment de la peatonalització dels carrers Pareto i Anselm Clavé, l’obra no va tenir els resultats anunciats i esperats. El terra dels carrers havia de tenir diferents colors segons la zona, però finalment es va utilitzar una mena d’asfalt grisós, que remarca les taques que hi apareixen per l’ús i acaba donant una imatge de brutícia, que no sempre és del tot real. Tampoc l’arbrat previst a la zona ha tingut massa sort. Especialment al llarg del carrer Anselm Clavé la majoria dels arbres han anat desapareixent, el que no ajuda gaire a fer de l’Illa de Vianants un  espai amable i acollidor pel veïnat.

Nota: l’Illa de Vianants de Santa Eulàlia compren la zona entre el carrer Pareto, Unió a partir de Jacint Verdaguer i la carretera de Santa Eulàlia, el carrer Anselm Clavé entre Carrilet i Santa Eulàlia i el carrer Doctor Fleming

Detall del piló de comunicació amb el servei de mobilitat

L’Ajuntament es gastarà dos milions d’euros en els llums i arbres de Nadal del 2024 i del 2025

Mentre tant, la meitat de la població de l’Hospitalet es troba en elevat risc sanitari per la calor extrema

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.

El passat 25 de juliol es va esmenar i es troba ara en procés d’avaluació, la licitació d’un contracte de subministrament, en règim de lloguer, i suport tècnic per al transport, muntatge, manteniment i desmuntatge dels arbres ornamentals de Nadal i de diferents elements decoratius lumínics per a la campanya de Nadal 2024-2025 i 2025-2026, per un import de 2.785.505 euros, amb caràcter prorrogable durant tres anys més. El contracte es composa de sis lots que inclouen l’arbre monumental de la plaça de l’Ajuntament i 12 arbres més pels diferents barris de la ciutat i tots els elements decoratius lumínics que es podran veure a les zones comercials dels sis districtes de la ciutat. L’import d’aquest contracte supera en uns 170.000 euros l’import que l’Ajuntament es va gastar en les passades Festes de Nadal, per culpa, segons declaracions fetes a El Periódico, de l’encariment de l’energia i dels materials, però també per l’increment dels elements decoratius.

No deixa de ser sorprenent que el contracte hagi sortit a licitació al mateix temps que l’enquesta de l’Institut Metròpoli, encarregat per l’AMB, sobre Percepcions i estratègies d’adaptació a la calor extrema de les llars vulnerables metropolitanes, que explica que un 30,7% dels entrevistats no poden permetre’s mantenir els habitatges a una temperatura adequada durant els mesos de calor i més del 19% no la poden mantenir durant els mesos més freds, mentre que un 11,3% de la població s’ha retardat al menys una vegada en el pagament dels rebuts de l’aigua, del gas o de l’electricitat en els darrers 12 mesos. Per sobre del 65% dels enquestats són conscients de l’increment acusat de les temperatures i un 70% diu sentir-se preocupat pels episodis de calor extrema. El 62,7% de la població, d’altra banda, passa molta calor a casa durant el dia i gairebé el 60% durant la nit mentre que gairebé el 73% afirma sentir aquesta incomoditat al propi barri de residència.

Gairebé la meitat dels enquestats afirmen d’altra banda, sentir sempre o sovint malestar en la salut per la calor, alhora que el 70% dels entrevistats afirmen desconèixer que hi ha ajuts o iniciatives públiques per fer-hi front als riscs extrems de temperatura.

Segons la mateixa enquesta, hi ha a l’àrea metropolitana més de mig milió de persones vivint en zones d’alta vulnerabilitat, especialment a l’Hospitalet i Cornellà de Llobregat i algunes zones d’Esplugues i de Sant Boi, així com a barris de Barcelona, com Ciutat-Vella, Sants i Horta-Guinardó i, a l’eix del Besós, des de Badalona a Santa Coloma i els barris de l’est barceloní. Segons els càlculs de l’lnstitut Metròpoli, més de la meitat dels residents a l’Hospitalet viuen en seccions censals on l’Index de Vulnerabilitat al Canvi Climàtic (IVCC) és superior a 61, és a dir en greu situació de risc. Si el 8% de la població de l’àrea metropolitana en greu situació de risc viu a Barcelona ciutat, la població afectada de l’Hospitalet representa més del 4% del total de l’AMB.

¿Liberar suelo o liberar propiedades?

Hay un montón de cosas del mundo de hoy que no entiendo y una de ellas es el problema de la vivienda. Y no porque yo tenga vivienda, que la tengo, sino porque quienes más jalean el problema de la vivienda, aparte de los que no la tienen, son los que tienen dos, diez o quizás 300, especialmente en venta y ahora en alquiler. Si, no voy a negar que hay problema con la vivienda, porque si no hubiera tal problema, no se hablaría de ello. Y hay, desde luego, un problema de vivienda en aquellos que quieren tener una y no pueden. Hay un problema con la vivienda, en primer lugar, en las ciudades grandes, porque no parece que, en los municipios pequeños, en las ciudades medianas y en las zonas rurales haya tal problema. Por lo tanto, delimitar el problema iría muy bien para encontrar la solución.

Estaría bien preguntarnos por qué hay un problema de vivienda precisamente en las ciudades grandes, las más urbanizadas, las más saturadas de espacio ocupado y de edificios residenciales. Si justamente lo que sobran son edificios de viviendas… a qué se debe que sea justamente ahí donde hay problemas de vivienda. Y ¿por qué todo el mundo parece convencido de que para terminar con el problema de la vivienda hay que construir más y más, hay que ocupar más espacio libre, hay que planificar más solares urbanizables…? La primera respuesta es que hacen falta más viviendas en las grandes ciudades porque es en las grandes ciudades donde se concentra la gente. Pero lo que deberíamos preguntarnos también es por qué, en la única época de la humanidad en que se puede trabajar a distancia, donde los productos cada vez son más de servicios que de industria y por lo tanto las distancias han dejado de ser eso, distancias, todo el mundo aspira a concentrarse en las grandes ciudades donde vamos a terminar echando a los turistas —que dan de comer a buena parte de este país— para caber nosotros.

Y la respuesta no es sencilla, pero la aproximación sí lo es: funcionan las grandes ciudades porque en esta sociedad en la que nos movemos, todo funciona bajo las leyes del mercado y todo se compra y se vende, especialmente aquello que resulta imprescindible. Y si hay alguna cosa imprescindible de verdad es un suelo donde vivir. No deberíamos olvidar que el 90% de l’Hospitalet se creó a base de que los propietarios del suelo, que eran todos de Barcelona —es un decir, porque había gente de muchas procedencias que tenía suelo en propiedad en aquel pueblo rural de principios del XX— se hicieran ricos a base de parcelar y vender con el permiso municipal, para que los recién llegados se hicieran una vivienda, a ratos libres y con sus propias manos. Luego, muchos descubrieron que en lugar de trabajar en una fábrica textil o del vidrio, o de la cerámica, construir viviendas iba a tener en adelante mucho futuro. Y eso mismo descubrieron los propietarios del suelo y quienes les daban permiso para parcelar. Unos vendían tierra, otros vendían permisos y los que podían, compraban materiales para construirse un hogar.

En Barcelona, desde que tiraron las murallas, se colmató la venta de suelo. En l’Hospitalet y en tantos municipios del entorno, se vendió el territorio para hacer fábricas y para hacer viviendas para quienes acudían a las fábricas mientras los propietarios se compraban fincas rurales para disfrutar de lo que prohibían a sus obreros, más allá de la precariedad del salario: la precariedad del espacio, del aire libre, de la tierra sin cemento. O sea, vivimos en las grandes ciudades porque a eso nos ha empujado la revolución industrial y porque la revolución industrial era cualquier cosa menos una revolución: aquello de la industria parece que se acabó, pero de aquel dinero, estos promotores, que siguen amasando con el beneplácito general.

Se me ocurrió discurrir al respecto cuando el otro día leí en este mismo pantallómetro que l’Hospitalet había cedido tres solares a la AMB no para construir un parque sino para construir 142 pisos “de lloguer accesible”. Lo dicho, Ayuntamiento, Área Metropolitana y Generalitat (los mismos perretes con distintos collaretes) van a hacer la vida más llevadera a 142 familias sobre la base de edificar en suelo libre. Atención, en un suelo libre, que no volverá a estar libre hasta que no haya la hecatombe de la extinción. O sea, esperemos que para los siglos.

Y me diréis: hombre, lo que faltaba, un loco que prefiere que haya árboles en lugar de personas. Decidme loco, pero sí. Porque lo que hace falta en el Área Metropolitana son árboles y lo que sobran son personas… Joder Candelas, ¿y qué hacemos con las personas, las matamos? Tú, que eres tan progre siempre a favor de la emigración, ¿dónde los metemos a esos?

No soy de matar: ni personas, ni árboles, ni cucarachas, diga lo que diga la Copla de la Piquer, que dice poco. Y estoy con los que defienden que en un mundo finito es imposible crecer infinita y desaforadamente. Así que, si en las grandes ciudades no caben más almas, habrá que ir pensando en recuperar lo que está vacío para meter las nuevas almas.

Mira por dónde. No hace mucho leí que en los 36 municipios de la AMB hay 121.107 viviendas vacías. Viviendas vacías quiere decir suelo ocupado y vacío. ¿Y el AMB, el Ayuntamiento y la Generalitat se comen tres solares en Hospi para hacer 142 viviendas, para 142 familias? ¿Así de buenos y generosos? Venga ya… Quizás sería muchísimo más inteligente recuperar esos solares para plantar árboles y recuperar las más de 8.600 viviendas que hay vacías en la ciudad, según el INE. Pero eso no es negocio para nadie. Es más trabajo para quien debería legislar, que son los mismos que mandan en el Ayuntamiento, en la AMB y en la Generalitat. En cambio, construir 142 viviendas es negocio para muchísimos. Para los promotores, para el Ayuntamiento y para los bancos que dan hipotecas. Menos para los compradores, para todos los demás que aparecen en la operación. Los compradores, dobles perdedores: porque se empeñarán de por vida y porque vivirán en una ciudad invivible.

El problema es general en toda España. Ya lo hemos dicho. Especialmente en las grandes ciudades donde hay todavía mucha demanda. Pero quizás deberíamos ponernos a pensar cuál es la razón de que en España haya 3,8 millones de viviendas vacías, de las cuales 448.000 (el año pasado) estaban todavía sin estrenar, esperando comprador, y nos bombardean todos los días con que faltan viviendas y que hay que construir más. Lo mismo dicen del PIB, que hay que desbordarlo año tras año, lo mismo decían del petróleo hasta que empezaron a pensar que, el día menos pensado, no bombean un decilitro.

La fiebre de la vivienda es un clamor interesado. Y estoy convencido de que hay gente sin vivienda —muchas personas en la calle desahuciadas por no poder pagar— que la necesita y con urgencia. Pero la solución es llenar esos 3,8 millones de viviendas, porque sobre la problemática de la vivienda hay dos crímenes sin resolver que huelen desde hace décadas y que no entiendo como no despiertan por la noche a quienes condenan (a abandonar su hogar a gente vulnerable) y a quienes no obligan (a hacer leyes para poner toda la oferta en el mercado a gente poderosa).

Así que, menos liberar suelo y más liberar propiedades, si queréis ayudar a la gente… ¡Que ya se ve que no, coño!