Els Comuns presenten un recurs contenciós administratiu contra el PDU Biopol-Gran Via, convençuts de la seva dimensió especulativa

La zona afectadfa pel Pla Director Urbanístic.

El projecte ha estat venut com un impuls a la recerca biomèdica que ha rebut un entusiàstic suport per part dels elements sanitaris i acadèmics

El grup municipal de L’Hospitalet en Comú Podem ha anunciat la presentació d’un recurs contenciós administratiu contra l’aprovació definitiva del projecte Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia que havia estat aprovat inicialment per la Comissió de Territori de Catalunya a primers d’abril d’aquest any, aleshores encapçalada per la consellera d’ERC, Ester Capella (veure https://lestaca.com/lestacalh/la-generalitat-aprova-el-pla-biopol-que-omplira-el-sud-de-la-granvia-de-blocs-dentre-8-i-15-pisos-dalcada/).

El projecte ja va ser anul·lat anteriorment i havia estat objecte d’al·legacions dels grups polítics del mateix àmbit dels Comuns, d’ERC i de la CUP en anteriors mandats i de protestes continuades de l’organització ecologista Depana i de la Plataforma Ciutadana No Més Blocs. Aleshores el projecte acabava amb la darrere zona agrícola de la ciutat i urbanitzava a banda i banda de la Gran Via tocant el límit amb el Prat amb blocs d’oficines i habitatges d’entre 8 i 25 pisos d’alçada.

Segons el portaveu dels Comuns, Manuel Domínguez, “els indicadors de l’Hospitalet relatius a l’urbanisme son molt dolents: som la ciutat amb més densitat de població d’Espanya i amb els districtes més densos d’Europa, la tercera ciutat d’Espanya amb els edificis més alts, la segona ciutat de Catalunya amb menys zona verda per habitant i, a més a més, el 86% del nostre sòl és artificial”.

D’acord amb la nota de premsa de la formació, “el Pla Director Urbanístic Biopol de la Gran Via redunda en els vicis que van donar lloc a la nul·litat del PDU de 2017: Envaeix competències de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no és un instrument urbanístic adequat, el caràcter supramunicipal no es troba fonamentat, manté la mateixa edificabilitat i usos del PDU anterior, es disfressa amb la idea de crear un pol biomèdic d’investigació, però no hi ha reserva per a aquest ús (es tracta de simples edificis d’oficines), sembla un megaprojecte que beneficia als promotors que van comprar aquests terrenys per pocs diners i la recuperació de zones verdes és una simulació.”

De fet, el projecte del biopol, que ha aconseguit el suport de la Universitat de Barcelona i d’alguns organismes sanitaris de recerca ubicats a la ciutat, ha estat des del primer moment l’excusa per dissimular una de les més substancioses operacions immobiliàries especulatives que estan pendents a la ciutat, després de la promoció de Cosme Toda que també està pendent de recurs per no respectar les zones d’ombra de les edificacions i de les brutals promocions de l’antiga caserna de la Remunta, de l’àrea de Can Trinxet i la Indo i la que també està prevista a la zona de la Vanguard. Val a dir que les institucions sanitàries semblen haver-li fet el joc a l’Ajuntament de l’Hospitalet i s’han pronunciat reiteradament a favor del clúster biomèdic, sense prestar atenció al clam de la ciutadania hospitalenca farta de la densificació insuportable que pateix el municipi. De fet, el mateix alcalde a la presa de possessió del càrrec el passat mes de juny, en paraules que va recordar públicament el representant de la UGT el passat dilluns al saló de plens, va defensar la idea de “menys urbanisme i més humanisme”. No obstant això, el govern local sempre ha donat un suport entusiàstic a aquesta operació i no ha mostrat indicis de voler aturar el projecte.

En la nota de premsa feta pública per anunciar la presentació del recurs, els Comuns culpen de la situació de densificació urbana de la ciutat a la brutalitat immobiliària del franquisme i als governs de Corbacho i Marín, dels quals el govern Quirós és la continuïtat absoluta. Deixen de banda el període Pujana que va durar 15 anys, per bé que els quatre primers, en coalició amb el PSUC i CiU, si que va haver una certa aturada en la construcció producte de l’enorme sensibilització existent entre el veïnat durant els anys de la Transició, que després va ser lenta i sistemàticament vulnerada.