Presentat a l’Harmonia l’informe sobre projectes educatius de futur, dels joves d’origen migrant a l’Hospitalet
Amb una nodrida representació del sector educatiu de la ciutat, especialment dels organismes que treballen amb joves immigrants, es va presentar aquest dimecres a L’Harmonia la recerca sobre Trajectòries formatives i projectes de futur dels joves d’origen migrant a l’Hospitalet. Va ser present també la regidora adjunta de Cicles de vida dins l’àrea de Ciutat de Drets, Olga Fernández, que va dirigir unes paraules als assistents.
Les coordinadores del treball encarregat per l’Observatori de la Infància de l’Hospitalet, Irene Sabaté i Sìlvia Bofill-Poch, i una membre de l’equip investigador, Patrícia Bertolin, es van encarregar de presentar les línies mestres del treball i les conclusions i, en acabar, encara va haver temps de recollir diverses reflexions dels assistents sobre el moll de l’os del treball qualitatiu, centrat especialment en els mecanismes i recursos emprats per resoldre els conflictes que sorgeixen sovint en les últimes fases del sistema educatiu obligatori en el trànsit al post-obligatori.
El treball de recerca buscava especialment identificar les trajectòries formatives i els projectes educatius de la joventut immigrada a la ciutat o fills dels acabats d’arribar d’origen extracomunitari, entre els 14 i els 18 anys. I, per fer-lo, es van entrevistar 36 nois i 21 noies procedents de l’Amèrica Llatina, de l’Àfrica o d’alguns països asiàtics, a banda del testimoni de membres dels Departaments d’Orientació, coordinadors i coordinadores pedagògics i de nivell, tutors de cursos i educadors socials. Hi van participar persones vinculades als instituts de secundària Fontseré, Pedraforca i Bisbe Berenguer i entitats o associacions que ofereixen itineraris formatius alternatius i programes de suport com El Llindar, Esclat, JAPI, AEMA, Itaca i l’Escola de Vida de La Florida-Les Planes.
El treball de recerca que va durar un any sencer va incloure 39 entrevistes en profunditat a professionals i el testimoni dels 57 joves inclosos en l’estudi amb entrevistes individuals o grups focals qualitatius. La presentació de l’informe a L’Harmonia va consistir bàsicament en l’explicació dels objectius i de la metodologia emprada, l’anàlisi de l’abandonament escolat prematur i les característiques dels diferents programes de formació i inserció i les seves particularitats a la ciutat, i tot el ventall extens de conclusions i de propostes concretes per afrontar la problemàtica, les demandes i les recomanacions que caldria aplicar per mitigar les dificultats que apareixen i que impacten directament sobre el futur formatiu de les joves generacions de persones immigrades.
En aquest sentit, es va posar sobre la taula la necessitat de reflexionar sobre els factors estructurals i la desigualtat generada oposant-la a la culpabilització individual en termes de mèrit. L’oportunitat que es pot despendre de l’experiència migratòria en valors positius (optimisme migrant), la vinculació escolar com a repte en front de factors adversos que poden dificultar la identificació amb la cultura escolar, i la necessitat, en última instància, de superar les concepcions lineals dels itineraris formatius. Més enllà d’aquests aspectes s’arribava a la conclusió que els centres educatius han de superar la visió generalitzada que tenen de que només són recursos de transmissió de coneixements per convertir-se en espais d’estabilitat i referència especialment pels nouvinguts de més de 16 anys i afrontar el dilema entre el reforç de la inclusió dels joves amb dificultats en els centres ordinaris, o la derivació a alternatives formatives segregades; i, d’altra banda, reforçar l’oferta d’itineraris alternatius eliminant els biaixos de gènere que tot sovint s’observen.
Igualment es van posar de manifest les paradoxes que es veuen respecte de l’abandonament escolar on no hi ha diferències entre col·lectius amb més o menys immigració o, per exemple, la constatació que, en centres on hi ha una majoria de joves immigrats, el desenvolupament millora i l’abandonament escolar d’aquest col·lectiu disminueix força. I finalment, com a corol·lari de tota la recerca, els elements que també es van posar de manifest en el debat posterior sobre si els recursos de segona oportunitat que hores d’ara es desenvolupen al marge del sistema educatiu en el seu conjunt s’han de mantenir com fins ara o convindria inserir-los dins del sistema educatiu global. Tant pel fet que els recursos formatius de segona oportunitat en moltes ocasions es converteixen en veritables eixos que faciliten els currículums vocacionals, com pel fet que aquests recursos formatius de segona oportunitat sovint, o gairebé sempre, es mantenen sobre la base de subvencions de les administracions públiques o privades quan no deixen de ser una part més del sistema educatiu global. I, per tant, s’haurien de finançar amb els recursos propis de l’educació general obligatòria i port-obligatòria.
Com sempre, aquests treballs de recerca que serveixen per indagar a fons sobre la realitat social que ens envolta, ofereixen un cúmul de recomanacions per millorar els objectes del treball: en aquest cas, les trajectòries formatives dels joves amb dificultats que molt sovint encaminen les seves passes a projectes de segona oportunitat. Algunes de les intervencions es van dirigir justament al fet que els estudis posen el dit a la nafra i fan propostes i recomanacions que després els poder públics haurien de recollir, però que malauradament queden en un calaix.
Sigui com sigui, el treball de recerca presentat dimecres és d’una gran qualitat i ofereix elements contundents per a la reflexió de futur. El posem a l’abast dels lectors que el vulguin consultar (aquí l’informe).
Val a dir que, abans de la presentació al segon pis de l’Harmonia, els joves de Plaudite teatre van oferir quatre quadres escènics a la planta baixa, per tal de preparar els assistents al que havia de ser l’exposició pública del contingut i les conclusions de l’informe.
