Mes: novembre de 2024
La queja y la protesta
Nos estamos convirtiendo en una sociedad de malcriados. En mis tiempos, un malcriado era un individuo consentido, descortés y maleducado y un sinfín de cosas más que ahora me parecen exageradas o vanas, así que me conformo con las que he citado. Desde luego, consentidos, en grado sumo. Lo digo porque no hace mucho me comentaron que en la pista del Centre Catòlic junto a la Rambla, no se puede jugar a básquet porque un matrimonio que habita en las inmediaciones no soporta el ruido de los partidos. Ahora, hace un par de días, los vecinos de La Torrassa se tuvieron que reunir en la parroquia porque a otro vecino de la zona le molestan las campanas de la iglesia de los Desamparados. Auguro que, dentro de nada, los vecinos de los bloques junto al Tanatorio entre l’Hospitalet Centro y Cornellá, detrás de la barbaridad de la Remunta, van a pedir que soterren el tren porque es un incordio que pasen tantas veces al día en las vías que tienen a 20 metros. Todo nos molesta, para todo queremos soluciones inmediatas, siempre hay alguien o algo a quien echarle la culpa de la insatisfacción individual o colectiva.
No digo que no tenga que ser así en muchas ocasiones. Es más, creo que en demasiadas circunstancias somos tolerantes en exceso y que deberíamos protestar bastante más. Ahora hay incluso quien matiza sobre la protesta o la queja porque a lo que se tiende en esta sociedad de consentidos es cada vez más a la queja y cada vez menos a la protesta, de manera que te puedes quejar desde el sofá un montón de veces, pero resulta del todo imposible protestar cómodamente sentado.
La familia del Centre Catòlic y los vecinos de La Torrassa se han quejado al Ayuntamiento y el Ayuntamiento parece que ha tomado cartas en el asunto, seguramente porque entiende bastante mejor la queja que la protesta y porque parece entender muy bien que las pistas de básquet hacen ruido y las campanas suenan a deshora, pero le cuesta más entender que no se puedan construir viviendas en las que apenas entra el sol o empadronar a recién llegados que reclaman derechos innatos.
Lo substancial de los ejemplos puestos… y los que vendrán, tiene que ver con la aceptación de realidades que ya estaban allí cuando nosotros llegamos o, todo lo contrario, hacer de nuestra llegada el principal motivo para cambiar realidades pre-existentes. La pista del Catòlic ya estaba allí cuando aquellos vecinos quejicas descubrieron que hacían ruido, del mismo modo que la iglesia y sus campanas ya existían cuando el vecino molestoso se fue a vivir a la zona. Igual que los vecinos de los bloques pegados a la vía del tren ya sabían, cuando compraron aquellos disparates, que el tren no desaparecería de la noche a la mañana.
De manera que si no quieres molestias, no te vayas a vivir a un sitio donde las vas a tener, porque las molestias estaban allí antes de que tu llegaras. Para todo hay magnitudes y es verdad que si te compras un piso al lado del tren es de suponer que no te vas a quejar de que suenen los raíles al pasar por allí, igual que si te compras una vivienda en una zona inundable, puedes imaginarte que un día u otro pisarás charcos.
Tendrás que compartir, eso sí, la responsabilidad. Porque no es lo mismo comprarte un piso al lado de una pista de básquet que ya estaba allí cuando tu naciste, que comprarte una vivienda en un barranco que se va a anegar cada vez que la madre naturaleza se cabree. La culpa de que haya viviendas en los barrancos, es de la Administración. La culpa de que tú la compres, es exclusivamente tuya.
Decía que para todo queremos soluciones inmediatas. Queremos que la pista de básquet deje de admitir chavales porque hacen ruido y lo queremos ya y queremos que las campanas dejen de sonar cuando molestan y no queremos que eso se alargue. Y queremos que una Dana que causa centenares de muertos y destrozos extraordinarios, calamidades sin fin y desabastecimientos tremendos se resuelva en una semana. Y si no se resuelve, es que nos han abandonado y nos han dejado a nuestra suerte. Es cierto que pagamos impuestos para tener un Estado protector, pero no es menos cierto que las catástrofes no se pueden digerir en un día. Como que tenemos un Estado protector hay quien se encarga de avisar que la catástrofe se acerca. Pero para que la catástrofe pase de largo hay que hacer caso de los avisos. Y en todo caso, de lo que hay que quejarse es de que los avisos no llegaron a tiempo, no de que el desastre tarde en desaparecer.
Así las cosas, insisto. Somos una sociedad consentida y somnolienta, impaciente y maleducada, irresponsable y caprichosa, capaz de reivindicar desde el sofá todos los derechos, pero incapaz de asumir en la calle todos los deberes, que quiere decir moverse cuando hay abuso de poder y ocultación de la realidad, mala gestión o negligencia y contenerse cuando el mundo parece que no responde a nuestros deseos más íntimos.
Lo peor que se puede hacer es responder a los caprichos, porque responder a los caprichos es hacerlos inacabables. Hoy molesta una pista de básquet o una campana, mañana molestará el ruido de la lluvia sobre un toldo y pasado mañana el murmullo de las palomas en una cerca. Sería mucho más razonable, y justo, no dar permisos de edificación a bloques como los de Cosme Toda o en zonas inundables, pero para eso no hay Comisiones de Mediación ni zarandajas gestuales. Lo que cuenta es el negocio.
Viñeta 4 noviembre 2024
Pals de l’enllumenat en precari
Com aquest pal de llum, repartits per la ciutat, els que vulgueu. Aquest es
exactament al davant de l’escola Busquets i Punset al barri Centre, en un lloc on cada
dia surten desenes de nens i nenes que es mouen per la vorera lliurement. Per sort no
hi ha hagut ensurts però aquesta manera de tapar el punt de les connexions dels pals
de l’enllumenat públic és evident que no és la més encertada. Ja es veu que el
cartronet és provisional però aquesta provisionalitat, diuen alguns que ens han parlat
d’aquest en concret, porta mesos esperant la tapa definitiva. Com aquest, a l’avinguda
Josep Tarradellas, n’hi ha uns quants. Tan complicat és fer una revisió exhaustiva
d’aquests pals i deixar-los en condicions perquè no es produeixin accidents? Sembla
que sí, que és molt complicat.
Pedro Luna: “Molts andalusos es van mobilitzar durant la transició en defensa de la llengua i les llibertats de Catalunya”
La normalització lingüística, segons Luna, va néixer gràcies a la mobilització de molts emigrants andalusos que volien que els seus fills aprenguessin el català.
Aprofitant la trobada amb Pedro Luna, per la entrevista que es va publicar divendres 25 d’octubre sobre el moviment veïnal, vàrem parlar una mica de com veu la realitat i l’evolució de l’andalucisme a Catalunya.
A Andalusia sembla que comença a aparèixer un moviment andalucista d’esquerres que hi te una certa presencia electoral. De fet hi has donat suport des d’aquí. Això te repercussions i influència aquí a Catalunya?.
Jo crec que cal fer primer un exercici de memòria històrica. A Andalusia hi ha hagut sempre una certa presència de l’andalucisme, sobretot a les acaballes de la dictadura quan hi ha un moviment andalucista que s’acaba transformant en el PSA (Partit Socialista d’Andalusia) que, per cert, va ser actiu també a Catalunya, i en les primeres eleccions autonòmiques del 1980 va obtenir dos diputats. Desprès, per qüestions diverses i per crisis internes del PSA a Catalunya, el 1982 es va acabar dissolent, i curiosament aquest mateix any va néixer la FECAC, la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya. Podríem dir que es passa d’un andalucisme polític a un regionalisme folklòric i religiós. Per dir-ho d’alguna manera, crec que al 1982 hi va haver un canvi de paradigma. La FECAC representa l’antítesi de l’andalucisme perquè, de fet, transmet una imatge d’Andalusia i de la seva emigració basada en els estereotips difosos per l’espanyolisme i pels poders econòmics i polítics de l’Estat. Podran fer ofrenes florals a Blas Infante cada 28 de febrer però ni coneixen la seva obra, ni l’han llegit, ni tenen una mínima base teòrica andalucista. La finalitat de la FECAC des que va néixer va ser la d’erigir-se com un lobby a Catalunya utilitzant l’emigració andalusa, i en aquests 40 anys se n’han beneficiat de favors empresarials i polítics, tenint molt bona relació amb el poder polític, ja fos abans amb el pujolisme com ara amb el PSC.
Però val a dir que el PSA a Catalunya també va cometre una sèrie d’errors. Per exemple, no van acabar de comprendre la qüestió nacional de Catalunya, especialment en el terreny de la normalització lingüística. I en això cal ser crítics. La direcció del partit a Catalunya va ser molt erràtica i malgrat l’èxit electoral de 1980 no es va poder sobreviure per errors propis i perquè segurament no se sabia ben bé quin era el seu paper en el sí de la política catalana. Potser va ser també un problema de desubicació. Si avui dia l’andalucisme pretén tenir certa presència a Catalunya, crec que hauria primer de corregir els errors que va cometre el PSA i fer-ho, no des de la diferenciació, sinó des la col·laboració amb l’esquerra catalana tot assumint que el sobiranisme a Catalunya és l’aliat natural.
Com bé deies a la teva pregunta, jo mateix he donat suport a candidatures andalucistes des de Catalunya i, fins i tot, en vaig formar part d’una. Ho vaig fer perquè tinc molta consciència dels meus orígens andalusos i perquè crec que seria molt important que es consolidés un moviment andalucista a Andalusia. Perquè Andalusia és un dels territoris de l’Estat espanyol amb més personalitat i amb una identitat cultural més forta. Considero Andalusia una nació, i per molt que s’hagi intentat tergiversar o interioritzar la seva identitat com a poble, aquesta segueix viva.
Des del PSC local sembla que hi ha una bona relació amb aquest andalucisme folklòric, no?
Bé, l’actual president de la FECAC, ve d’aquí, de l’associacionisme cultural andalús de la ciutat i, a més, va ser assessor del PSC a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Aquesta és una constant a la història de la FECAC: les seves relacions amb el poder polític per tal de rebre favors i contrapartides. De fet, ara que tant es parla de la falsificació del nombre d’assistents a la Copa Amèrica, aquesta ha estat precisament una pràctica habitual de la FECAC amb la Fira d’Abril de Catalunya. Fa uns anys, la FECAC va arribar a dir que la Fira rebia 3 milions de visites. Això vol dir que en una fira de 10 dies rebien una mitjana de 300.000 visites cada dia, amb dies laborals per mig. Ja per una qüestió de transport públic i de la mobilitat a una ciutat com Barcelona, aquestes xifres són il·lusòries i certament irreals. Però tothom, tant les administracions com els mitjans de comunicació, les donaven per bones. Sens dubte, s’ha de reconèixer que la FECAC sempre ha estat molt ben relacionada amb el poder. Fins al punt que se la coneixia com la Federació del Gran Poder.
Jo tinc un gran respecte per les entitats culturals andaluses i per la gent que desinteressadament hi treballa en elles. Em consta que moltes fan una bona tasca comunitària i veïnal. Per això crec que també hem de diferenciar aquestes entitats de barri amb la direcció de la FECAC. El que és evident és que la FECAC no representa la comunitat andalusa a Catalunya, i que molt sovint es troba molt lluny d’aquesta. Per exemple, les seves manifestacions contra el dret a decidir de Catalunya l’han escorat cap a l’espanyolisme més reaccionari. Obliden que molts andalusos es van mobilitzar durant la transició en defensa de la llengua i les llibertats de Catalunya, que per exemple la normalització lingüística va néixer gràcies a la mobilització de molts emigrants andalusos que volien que els seus fills aprenguessin el català. I que l’1 d’octubre també van haver-hi andalusos defensant les urnes.
Hi hauria la possibilitat que aquest andalucisme d’esquerres servís per
crear un forat a la FECAC o transformar-la?
A la FECAC és complicat transformar res perquè és un espai molt tancat i controlat políticament. I tampoc crec que aquest hauria de ser un dels objectiusd’un possible moviment andalucista a Catalunya. Considero que el model hauria de ser un altre. Fa uns 20 anys l’amic Lluís Cabrera va fundar el col·lectiu Els Altres Andalusos per mirar de donar-li la volta a aquesta visió de l’emigració andalusa patrimonialitzada per la FECAC. Es van introduir debats al sí de la comunitat andalusa com la qüestió nacional de Catalunya o les noves migracions que arribaven a Catalunya. Crec que aquest col·lectiu va ser molt important des d’un punt de vista de promoure la diversitat, la cohesió social, no fragmentar les classes populars de Catalunya per raó del seu origen, la defensa de la llengua catalana, les confluències amb el sobiranisme català, etc.
En aquest sentit, crec que seria molt adient la creació d’entitats que s’encarreguin de la difusió de la identitat andalusa a Catalunya més enllà del mirall de la FECAC, des d’una visió netament andalucista i de recuperació de la seva memòria. L’emigració andalusa a Catalunya, més enllà dels grans moviments migratoris dels anys 60 i 70, segueix sent una realitat viva, i avui dia segueixen arribant molt joves andalusos per treballar, per exemple, a la sanitat pública catalana. De la trobada i la interlocució d’aquesta nova emigració amb la generació dels nostres pares podria sorgir un debat prou interessant, sobretot si també incloem als immigrants de fora de l’Estat espanyol. Recordem que ells són els nous altres catalans, i que aquesta podria ser una bona motivació per celebrar el centenari del naixement de Francesc Candel l’any 2025.
Viñeta 3 noviembre 2024
Desavinences entre el Consell Esportiu i el govern municipal obliguen a suspendre el Cross Escolar Solidari i posen en perill altres projectes
La meitat de la Comissió Directiva que va fer públic un dur comunicat queixant-se de manca de suport econòmic, la formen representants directes del Consistori
Un comunicat oficial de la Comissió Directiva del Consell Esportiu de l’Hospitalet, que va fer públic dimecres passat per Instagram, avisava de la suspensió del Cross Escolar Solidari 2024, que s’havia de celebrar el proper dissabte 16 de novembre al·legant manca de suport econòmic per part de l’Ajuntament. En concret, el comunicat lamenta les “retallades patides en els darrers anys en quant a la subvenció” municipal, de manera que l’organisme es troba “en una situació en la que amb les bases actuals i les valoracions tècniques que se’ns fan arribar, molts projectes que realitza el Consell queden exclosos i no ens sembla que l’entitat estigui rebent un tracte acord amb la legalitat vigent ni amb la seva presència i importància en l’activitat esportiva i el teixit associatiu a la ciutat”.
En el mateix comunicat, el Consell avisa que el Cross Solidari és la primera activitat que suspèn però que estan estudiant també “la viabilitat econòmica de projectes com els Patis Oberts a les Escoles o la Iniciació Esportiva, projectes de l’Ajuntament que acaba executant el Consell Esportiu.”
La nota oficial de la Comissió Directiva ha estat contestada per l’Ajuntament on es queixa del “contingut i el to del comunicat” i que s’hagi assabentat de la decisió la tarda de dimecres quan es va donar a conèixer. Avisa que el comunicat del Consell Esportiu fa meres especulacions sobre el tema econòmic ja que “el procediment per la concessió de les subvencions de concurrència competitiva en l’àmbit de l’esport s’està tramitant actualment, no ha finalitzat el procés de valoració ni s’han establert els imports que s’atorgarà a cadascuna de les 44 entitats que ho han sol·licitat.” I insisteix que “manté el seu compromís amb la promoció de l’esport a la ciutat a través del suport a l’ampli teixit associatiu i, principalment, a l’esport de base per la seva vàlua en la formació en valors d’infants i joves.”
Tot sembla indicar, doncs, que hi ha mala sintonia entre el Consell Esportiu i el govern municipal i que, pel que hem pogut saber en aquest digital, l’Ajuntament manté un cert distanciament amb l’organisme arran dels problemes que es van derivar de les denúncies presentades per la gestió del Consell i que encara estan en tràmits judicials. De fet, resulta significatiu que la Comissió Directiva afirmi en el seu comunicat que l’òrgan de direcció “ha de vetllar per la gestió dels recursos econòmics de l’entitat”, justament un dels aspectes que es van posar més en qüestió quan es van produir les denúncies, per les diferències en les comptes presentats a la Generalitat i algunes despeses no justificades.
El més curiós, no obstant, rau en el fet que dels 12 membres de la Comissió Directiva del Consell Esportiu, exactament la meitat siguin representants directes de l’Ajuntament elegits per l’equip de govern, de manera que costa d’entendre que no sabessin que les subvencions s’estan encara tramitant com afirma el comunicat municipal, i encara més, que es mostrin en desacord amb el mateix ajuntament que té la meitat de la Comissió Directiva; i no només en la forma, sinó en el to, com es queixa el comunicat del govern.
Tot plegat només posa novament de manifest la sensació de naufragi generalitzat que travessa la gestió municipal en moltes àrees.
Viñeta 2 noviembre 2024
Un sindicat minoritari de FCC denuncia el pèssim estat de la flota de recollida de residus i l’estrès dels treballadors
La representant sindical va explicar al ple que havien demanat una reunió amb el regidor responsable al setembre del 2023 i encara no s’han reunit
En ple tràmit d’adjudicació del nou contracte del servei de recollida selectiva de residus, la neteja viària i el clavegueram, va demanar la paraula en el darrer ple municipal, la representant del segon sindicat en importància a FCC l’Hospitalet, Som Sindicalistes de Catalunya, Ana Márquez, per denunciar l’estat de la maquinària que fa servir la concessionària que atempta greument a la salut física i mental de la plantilla.
La sindicalista va començar explicant que a l’any 2022 van desconvocar una vaga que ja estava prevista després que al Departament de Treball l’empresa s’avingués a signar un acord amb els treballadors amb el compromís de nomenar un responsable de revisió de la flota. Com que ja havien patit aleshores avaries importants que posaven en risc els treballadors i la ciutadania, van demanar una entrevista al regidor responsable de l’Hospitalet, David Gómez, al setembre de l’any 2023. Aleshores aquella reunió es va ajornar i no va ser fins el passat 18 d’octubre, més d’un any després de suspendre unilateralment la primera reunió, que el regidor va fixar una trobada pel proper 8 de novembre.
Poc després de sol·licitar aquella primera reunió es va produir el primer incendi greu d’un camió al carrer Gravina que va afectar algunes façanes i va obligar al SEM a atendre 18 persones, una de les quals va haver de ser traslladada a un centre hospitalari. Des de gener de 2023, segons va explicar Ana Márquez, s’han produït quatre incendis greus i quatre o cinc més extingits a temps, la majoria dels quals iniciats al tub d’escapament o per causa del malbaratament de l’aire condicionat, el sistema elèctric o bateries rebutjades indegudament. Aquests danys sovint acaben provocant rodes que rebenten, problemes amb les direccions dels camions que causen accidents, contenidors que cauen a la calçada des dels camions i estreps en pèssim estat que fan perillar l’estat físic dels treballadors.
Aquesta situació, reiteradament denunciada a l’empresa, es manté malgrat algunes mesures del tot insuficients i això crea una sensació de inseguretat en els treballadors i una consciència que s’està fent malament la feina i que pot perjudicar la ciutadania si es repeteixen els ensurts. Els problemes denunciats no afecten només a l’empresa. L’Ana Márquez es va referir també als problemes que causa l’incivisme (escombraries fora dels contenidors, a les papereres o a les voreres, furgonetes que aboquen residus industrials, galledes amb brossa, a banda de dificultats creixents per maniobrar els camions degut als carrils bici, carrers estrets, etc) i, en conseqüència, a la reiterada falta de vigilància municipal.
D’altra banda, fixar tota l’atenció en la nova licitació, fa pensar a la representant sindical que el que es vol es ajornar el problema fins més enllà del 2025 que és quan podria parlar-se de maquinaria nova. I mentre tant qué?, es preguntava. Per això és tant important la reunió amb el regidor responsable, va assegurar, que està pendent des de setembre de 2023. Pel que sembla, hi ha hagut reunions amb altres sindicats de l’empresa però la informació no ha arribat a tots els treballadors d’aquí que sigui tan important el contacte directe amb tots els representants sindicals.
La representat sindical de SOMsCAT es va referir també a una moció aprovada l’any 2014 on l’Ajuntament es comprometia a tenir en compte, alhora d’adjudicar contractes, que l’empresa aspirant no tingués sentències fermes condemnatòries per desigualtat. No és el cas de FCC. Ana Márquez va comentar que ella mateixa va ser la demandant per discriminació indirecte per raó de sexe i quan es va fer l’adjudicació a l’empresa, la sentència ja era ferma. Una vegada mes, pel que sembla evident, una moció aprovada convertida en paper mullat.
Cal dir que la representant sindical va demanar també al govern local la revisió del Reglament de Participació ciutadana de l’Hospitalet perquè una vegada més es van posar dificultats a que una representant d’un sindicat minoritari pogués prendre la paraula públicament. En aquest cas, com en un anterior, el permís es va gestionar directament a través de l’entitat Foment de la Informació Crítica que té entre els seus propòsits permetre que la ciutadania representativa pugui participar en els plens, fent servir aquesta via. Ana Márquez va agrair a l’entitat aquest gest.