Cal tornar una altra vegada a Can Trinxet i al seu futur. Després del desistiment de Renfe per ocupar els espais d’Albert Germans i de l’acord entre el PSC i els Comuns de dedicar aquest espai a equipaments públics, no seria sobrer tornar a parlar de Can Trinxet i situar-lo en l’agenda veïnal.
De fet, el futur d’aquest espai segueix estant ple de boires. L’Ajuntament explica que, ara, té previst ocupar la nau frontal del recinte amb la nova seu de la regidoria del districte i de la corresponent àrea de serveis socials, mentre que les altres dues naus, una vegada rehabilitades al 100% acollirien el Centre Cultural de Santa Eulàlia. A la vegada, les instal·lacions de l’actual regidoria i del Centre Cultural serien ocupades pel retorn de la biblioteca al barri.
Tot plegat, però, no sembla haver passat de les paraules al projecte. De fet, no es coneix cap resolució ni document oficial que expliciti aquesta proposta que, segons diuen, seria assumida per l’Àrea Metropolitana. Mentre tant, la nau que es va rehabilitar durant la pandèmia i el confinament, només s’utilitza de tant en tant. Ara, tornarà a ser el lloc del taller de joguines dels Reis, fa poc va acollir una instal·lació del Manifesta 15 i, fa uns mesos, va ser cedit una setmana a l’associació veïnal Som Santa Eulàlia per instal·lar l’exposició dels 50 anys de moviment veïnal.
Cal tenir present que aquesta nau només està rehabilitada en, aproximadament, un 75%. Les dues puntes de la nau segueixen en un estat precari. Cal recordar també que, malgrat totes les promeses de l’alcaldessa Núria Marín, la plataforma Can Trinxet Viu que utilitzava l’espai més proper a les vies com a un hort comunitari, va ser expulsada de l’espai, amb diverses excuses i sense un motiu clar, aprofitant el confinament i, durant les obres de rehabilitació parcial de la nau, l’hort va ser arrassat per les màquines de l’obra.
El recinte de Can Trinxet és una mostra més de la desídia del govern municipal pel que és el patrimoni de la ciutat. A hores d’ara, només Can Vilumara, que acull un centre educatiu i la Tecla Sala quer acull una biblioteca i un espai d’exposicions, han trobat una vida útil per la ciutadania, malgrat que tampoc en aquests dos casos existeixi cap mena de placa o memòria del que han significat aquests espais en la història de l’Hospitalet.
L’espai de Can Godó i Trias, un altre espai de gran valor patrimonial i històric de la ciutat, està en mans de l’empresa Varia Investment Cultural, SL que n’ha aconseguit la concessió demanial per un cànon anual de 527.343,00 euros, per crear un centre cultural de caràcter innovador en l’àmbit de les arts visuals i els Media art. La concessió es efectiva des de l’abril del 2023 i, avui encara no s’ha iniciat cap obra en aquest sentit. Cal remarcar que el concessionari de Can Godó i Trias forma part del mateix fons d’inversió, Stonweg S.A. amb centre a Suïssa, que el dijous va presentar a Barcelona la transformació de l’antic cinema Comèdia en un Museu Thyssen. Entra dins del possible, que el projecte barceloní d’aquesta empresa passi per davant del que diuen voler crear a la nostra ciutat. Veurem…
En tot cas, el recinte de Can Trinxet, segueix en mig de boires i usos puntuals. De fet, no hauria de ser molt complicat retornar l’espai de l’hort comunitari a la plataforma que el va impulsar, ni obrir el recinte al veïnat mentre es realitza la rehabilitació de les dues naus laterals i de la nau que té façana al carrer Santa Eulàlia. Tampoc hauria de ser un somni que el futur i els usos de Can Trinxet for consensuat amb les entitats del barri, obrint un procés participatiu real. Seria una mostra de la existència d’un nou tarannà del govern municipal desprès del canvi en l’alcaldia.
Els informes de l’Incasol del tercer trimestre registren les conseqüències dels topalls de preus, però mantenen la incògnita sobre l’oferta i la demanda.
Els preus mitjans dels contractes de lloguer a la ciutat han arribat al tercer trimestre de l’any, als 841,87 euros/mes, una mica inferiors als acumulats del segon trimestre quan estaven al voltant dels 850 euros de mitjana. Al primer trimestre de l’any, estaven a l’entorn dels 880 euros i la baixada forta es va produir durant el segon trimestre del 2024 quan van arribar als 815 euros, xifra que es va incrementar lleugerament durant el tercer trimestre fins als 819,28 euros.
Les xifres posen de manifest que es va produir una contenció dels preus del lloguer a partir del segon trimestre però, com es veurà a continuació pel nombre de contractes, el mercat continua tensionat per manca d’oferta. Això és degut, sobretot, a la deriva cap a lloguers de temporada o lloguers habitacionals que resten habitatges al mercat tradicional, per part de grans propietaris especialment.
Aquestes son les dades que ha lliurat recentment l’Incasol, trimestre per trimestre a tot Catalunya i amb xifres acumulades a les quatre circumscripcions catalanes. La mitjana catalana se situa una mica per sobre de la mitjana de l’Hospitalet (845,27 euros), mentre que la de la província de Barcelona supera els 933 euros de mitjana.
La circumscripció amb els lloguers més baixos és Lleida amb lloguers mitjans inferiors als 500 euros/mes. A tot arreu els lloguers van disminuir durant el segon trimestre per causa de l’entrada en vigor de la limitació del preu dels lloguers que es va aplicar a partir del 16 de març d’aquest any (a 140 municipis de Catalunya), però al llarg dels mesos d’estiu el lloguer mitjà ha tornat a repuntar fins a apropar-se als preus mitjans del primer trimestre. El topall de preus es va incrementar a 131 municipis més a partir del 10 d’octubre del 2024. Son justament aquests 271 municipis en els que es concentren més de 7 milions de persones, el 90 % de la població del país i tots els de l’AMB. És possible, per tant, que en el recompte del quart trimestre es torni a registrar una disminució sensible dels preus de lloguer i molt probablement una davallada també del nombre de contractes, qüestió que no resoldrà el conflicte al voltant del mercat de lloguer.
Pel que fa al nombre de contractes, a l’Hospitalet s’han signat gairebé 3.300 fins a finals de setembre, tot i que han anat disminuint al llarg de l’any (1.309 al primer trimestre, 1.059 al segon i 931 en aquest últim). La dinàmica ha estat gairebé igual a la resta del país. Durant el primer trimestre es van signar més de 34.500 contractes, xifra que va disminuir fins als poc més de 29.300, en el segon, i a gairebé 27.100 en el tercer. En total fins a finals de setembre s’havien signat a Catalunya pràcticament 91.000 contractes de lloguer. D’aquests contractes, gairebé el 60% corresponen a lloguers de les àrees metropolitanes, més de 32.000 al Barcelonès, més de 9.000 al Vallès Occidental, més de 7.300 al Baix Llobregat i poc mes de 5.000 al Maresme.
En molts àmbits es torna a insistir en la necessitat d’ampliar l’oferta d’habitatges de lloguer a base de construir nous habitatges de protecció oficial que no siguin de compra, però també és cert que comencen a plantejar-se alternatives més restrictives que posen l’accent en la cobdícia dels grans propietaris, com ara la possibilitat de limitar per llei el nombre màxim de pisos en propietat, el topall en funció del preu/m2, crear un parc d’habitatges provisionals públics a preu simbòlic, per evitar les okupacions per necessitat, o eliminant els lloguers de temporada inferiors a una mensualitat. Qualsevol opció que no suposi l’ocupació de més sol lliure en zones d’alta densitat de població, podria produir un clar alleugeriment del problema.
Imatge de la zona on s’ubicarà el conegut Biopol-Gran Vía.
Van participar en total 89 persones i es van recollir 79 intervencions d’un total de 12 sessions informatives i de debat
Els mecanismes de participació ciutadana en els processos d’aprovació definitiva estan regulats per llei a l’article 21 del vigent Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i, per aquesta causa, la documentació relativa al projecte del Biopol-GranVia va incloure en la seva tramitació un procés participatiu que es va portar a terme entre el 17 de març del 2022 i el 28 de novembre del mateix any. Fa pocs dies, en aquest mateix digital, ens referíem al procés de participació que s’està portant a terme per la reforma del Reglament de Participació Ciutadana i ja avançàvem que una cosa és el que es vol posar de manifest i una cosa molt diferent l’efectivitat del fet concret. És a dir, una cosa és fer veure que hi ha un procés participatiu i una cosa molt diferent que, en fecte, el procés participatiu sigui real i que serveixi per alguna cosa.
Aquest digital s’ha entretingut a revisar amb una mica de detall l’informe sobre el procés participatiu que es va portar a terme durant la fase d’aprovació provisional del PDU Biopol-GranVia perquè sense aquest procés participatiu no s’hagués pogut aprovar de manera definitiva, i cal dir que, malgrat que la llei no considera el procés participatiu com un factor vinculant —cosa que ja indica la importància que en el fons el legislador dona a aquesta figura—, l’informe era preceptiu i calia considerar-lo.
El cert és que la pròpia Generalitat que promou la participació no es deuria mirar massa a fons l’informe perquè la veritat és que fa riure. Tot el procés de participació del PDU Biopol-Granvia que planifica el 8% del territori municipal i que garanteix 400.000 metres quadrats de sostre edificable, es va cloure en una dotzena de sessions, a més de 36 participacions on line, de les que es van despendre només 3 intervencions factibles.
En total el procés, a banda de les participacions on line, va constar de tres taules de treball i seguiment del PDU, una sessió en el Consell de Ciutat, dues taules de debat, cinc reunions als Consells de Districte (tret del districte II on na es va fer cap sessió) i una sessió de conclusions.
Segons l’informe, el procés va comptar amb 253 participants que, en total van fer 81 intervencions a tenir en compte. La realitat, no obstant això, va ser molt diferent. El nombre real d’assistents que no eren ni polítics municipals, del govern o de l’oposició, o de tècnics municipals va ser, en realitat, de 89 persones i el nombre d’intervencions aprofitables de 79. Si dividim el nombre de sessions pel nombre de persones ens dona que en cada sessió va haver en realitat una mitjana de 7 persones i una mitjana d’una intervenció que calia recollir en cada reunió. És a dir, el procés participatiu del PDU Biopol Gran Via va ser, igual com estan sent els processos participatius del Reglament Municipal de Participació, una filfa.
Resulta simptomàtic que en els Consell de Districte que és on, en principi, els processos de participació haurien de ser més intensos, l’informe de participació del Biopol-GranVia, només dona xifres dels del districte 1, 3 i 6. En total 31 persones, al marge de polítics i tècnics que van fer 17 intervencions recollides. Als altres dos districtes no es donen xifres de participants i només es comenta que s’han fet en total 5 intervencions. Allà on va haver més participants per la pròpia composició de l’organisme és el Consell de Ciutat on va haver 29 assistents, però només 4 intervencions al respecte. A les dues taules de debat un total de 22 persones, tret dels tècnics, que van fer en total 19 intervencions recollides.
Malgrat la pobresa en que es va desenvolupar el procés participatiu, que reconeix el mateix informe i que potser hauria d’haver estat qüestionat per la seva debilitat intrínseca, es van posar de manifest moltes de les claus de l’oposició popular al projecte que ja ve de lluny. Remetem al lector a les pàgines 26 i següents de l’informe que adjuntem, on podrà comprovar fidelment les raons al·legades per tal que el PDU Biopol-Granvia estigui qüestionat.
Entrevista amb Jaume Graells, líder de l’oposició municipal i portaveu d’ERC-EUiA
Quin és el teu diagnòstic sobre l’actual conjuntura municipal pel que fa a la possible estratègia 14/13?
L’aritmètica és certament negativa, per la distorsió que provoca la presència al Ple d’una força d’ultradreta i contrària als drets humans. S’ha vist en la seva acció, amb propostes que busquen la confrontació, la negació de drets, també de la violència masclista, o l’assenyalament de veïns i veïnes pel seu origen.
Com a primera força de l’oposició no renunciem a seguir liderant una alternativa a un govern en minoria, esgotat després de més de quatre dècades, i marcat per la incompetència i les irregularitats. Dialoguem i acordem també amb la resta de forces democràtiques, i aquí és on es pot articular aquesta majoria alternativa que volem impulsar. Ho hem fet, per exemple, liderant la reivindicació de millores puntuals en els barris, donant veu als veïns i veïnes en el Ple, amb la revisió del reglament de Participació Ciutadana, l’exigència d’un Consell Executiu i de Programació dels mitjans de comunicació públics consensuat i no imposat, o la resposta a la pujada abusiva d’impostos.
Som conscients també que el govern se n’aprofita d’aquesta aritmètica adversa, tant rebent sovint el suport de la ultradreta com d’altres forces a canvi de compromisos plens de fum que incompleixen per norma. La nostra responsabilitat, però, és exercir d’oposició ferma i constructiva, amb propostes per fer que a l’Hospitalet es pugui viure millor.
Quina és la postura de la vostra formació sobre alguns aspectes urbanístics claus de ciutat com ara la cessió de parcel·les municipals per fer habitatge públic, els casos Cosme Toda o el Biopol Gran Via?
No podem continuar mirant cap a una altra banda. Cal una moratòria urbanística, i replantejar el desenvolupament de la nostra ciutat. Fa temps que ho demanem, però en aquest govern sembla que no li preocupa. Es neguen a abordar a fons les reformes estructurals del planejament urbà que necessita la nostra ciutat.
Hem de frenar el creixement de la ciutat i esponjar-la per generar espais per als equipaments i serveis, amb els espais públics i zones verdes que necessitem. ¿Com pot ser que no tinguem cap solar a la ciutat per construir-hi una escola, o, per exemple, un solar digne al barri de Santa Eulàlia per construir el nou poliesportiu o la biblioteca que necessiten? Fins ara, s’ha permès un creixement depredador al servei dels especuladors. Això ha comportat que tampoc tinguem resposta efectiva als greus problemes que patim de manca d’habitatge públic. No hi ha espai ni voluntat de promoure’l.
Això ha comportat que les polítiques públiques en favor dels serveis públics o de l’habitatge engegades pels governs progressistes de la Generalitat, durant aquest segle, s’han vist molt limitades davant un urbanisme que no ha previst espais per a construir els equipaments i els habitatges que es requereixen. Estem a la cua de Catalunya en la qualitat dels serveis i això afecta la nostra qualitat de vida.
El cas Cosme Toda és paradigmàtic. Blocs de promocions immobiliàries amuntegats, aïllats de l’entorn i sense previsió de serveis. Aquesta, com altres promocions que s’han construït en els darrers anys a la nostra ciutat, responen a les reformes urbanístiques que van aprovar els governs de coalició del PSC amb ICV (actuals Comuns) en la primera dècada d’aquest segle, quan compartien govern.
Pel que fa al Biopol, on no hi ha ús residencial, sempre hem defensat que era molt millorable. Compartim l’aposta pel sector biomèdic, i la millora que implicarà el soterrament de la Granvia, però ens preocupava el volum dels edificis i el futur de Cal Trabal. Ara hem aconseguit rebaixar l’edificabilitat, i hem garantit que es protegirà íntegrament l’espai de Cal Trabal, que passa a ser públic, amb les masies patrimonials i els usos agrícoles com a zona de protecció de la natura. Però ara caldrà seguir de prop de quina manera es desenvoluparà aquest planejament, que és realment la qüestió clau, i això depèn del govern municipal.
Quina penseu que hauria de ser l’estratègia de ciutat pel que fa a l’ampliació de Fira de Barcelona?
L’Hospitalet ha de fer valer la seva situació estratègica, com a segona ciutat del país i com a node econòmic de primer ordre, entre l’aeroport, el port, i també la Fira. Un motor econòmic, plenament instal·lat a la nostra ciutat on, sense renunciar a la projecció que ofereix la marca Barcelona, l’Hospitalet ha de tenir cada cop més protagonisme.
Això cal fer-ho pensant en la ciutat sencera, i no com fins ara. Se’ns havia promès que el desenvolupament infinit del sud, de la ciutat aparador d’hotels i fires, contribuiria als barris del nord, però la realitat és que avui tenim un model de dues velocitats. Cal fer efectiu el retorn social, econòmic i urbanístic per a tots els veïns i veïnes, a tots els barris de l’Hospitalet. En comptes de prioritzar el creixement de la Fira hauríem de pensar com fem més efectiu i de major qualitat aquest retorn. Aquest model de creixement il·limitat basat en la massificació i amb tota mena de precarietats cal revisar-lo a fons. Com també hem de revisar el nostre model productiu. El creixement pel creixement ens està portant a la pobresa de bona part de la nostra gent mentre creixen les desigualtats.
Quins són els motors de canvi tant en l’aspecte formal com pel que fa a contingut de mesures que considereu ara mateix prioritàries per l’Hospitalet?
Una de les prioritats de ciutat és clarament la de l’habitatge. Hem promogut al Ple diferents iniciatives per aconseguir un parc municipal d’habitatge de lloguer a l’Hospitalet, per fer-se amb pisos buits de grans tenidors i de la SAREB, i per combatre l’infrahabitatge, que prolifera cada dia més, amb mesures d’inspecció i detecció de males praxis, i d’acompanyament a les persones afectades. No detectem en el govern municipal una gran preocupació davant del problema de l’emergència habitacional.
Un altre dels principals reptes és, sens dubte, la situació de paràlisi burocràtica i d’incompetència en la gestió que pateix aquest Ajuntament. Estem veient com la contractació es bloqueja, i tenim nombrosos àmbits clau i serveis essencials en una situació realment alarmant, amb contractes finalitzats, en continuïtat perquè s’han exhaurit totes les pròrrogues. No és poca cosa. Parlem de la neteja i recollida de residus, amb camions que ja han superat de llarg la seva vida útil, que pateixen incendis que suposen un risc per treballadors i ciutadania, que obliga a llogar nous vehicles i amb costos que es disparen. Però també en serveis com els poliesportius, les bressols municipals, el manteniment dels equipaments o la neteja dels centres escolars. Parlem també de la gestió dels mercats municipals o del suport a les entitats. La gent veu com des de fa mesos la gestió municipal ha empitjorat de manera preocupant, aquesta degradació es percep i es pateix als carrers.
I davant d’aquesta situació, ens trobem amb un govern municipal que ha decidit pujar la pressió fiscal de manera injusta i abusiva. Han aprovat una nova taxa d’escombraries, que tot i que ve obligat per directives europees, ho han fet de la pitjor manera possible. Fins ara venia inclosa en el rebut de l’IBI, com reconeixia el mateix govern, però ara creen aquest nou tribut sense compensar de cap manera l’IBI, recaptant més de 16,5 milions d’euros directament de la butxaca de la gent. Estem parlant d’increments de la despesa de les famílies d’entre el 23% i el 65% en la majoria dels casos. A més, amb una revisió parcial del cadastre impulsada per l’Ajuntament que implicarà un increment dels metres quadrats a efectes fiscals, de moment per a més de 600 comunitats o escales i milers de famílies, que al 2025 escanyarà encara més als veïns i les veïnes de l’Hospitalet. Governen d’esquenes a la gent, desconnectats de la realitat. És una barbaritat.
Què us plantegeu com a formació respecte els pressupostos que el govern presentarà properament?
Ho hem dit clarament: el govern ens trobarà sempre per millorar la vida de la gent de l’Hospitalet. Som una oposició constructiva, però ferma i exigent. Hem vist ja masses incompliments per part del govern municipal. Nosaltres estem disposats a parlar i acordar els pressupostos, amb dues condicions.
El govern municipal ha de tornar a governar per a la gent. Per això, han de rectificar la pujada abusiva de la nova taxa d’escombraries, compensar i rebaixar l’IBI, i bonificar les famílies que es vegin afectades per la revisió cadastral. I també els reclamem aturar la contractació de quatre nous alts directius amb sous de més de 100.000 euros sense funcions assignades i contractats a dit, que impedirà cobrir i contractar professionals molt més necessaris com els de la guàrdia urbana, els serveis socials o altres àmbits de l’administració.
Són dues condicions concretes prèvies, comprovables i amb garanties de compliment, que ens permetrà mesurar si aquest govern municipal realment té voluntat de redreçar les seves polítiques fetes d’esquenes a la gent, o opten per lligar els pressupostos amb propostes menys exigents que, a més, no aplicaran com ha passat sempre. A data d’avui, però, no hem rebut resposta per part del govern municipal. Nosaltres tenim clar on estem: al costat dels veïns i les veïnes per fer que a l’Hospitalet puguem viure millor.
Entrevista amb Sonia Esplugas, portaveu del Partit Popular, sobre el panorama actual govern-oposició
En alguns casos, el fet que el govern socialista no tingui majoria absoluta ha possibilitat, gràcies a la coincidència de tots els grups de l’oposició, que s’hagin guanyat algunes votacions, com ara la reobertura de la Ràdio o la constitució del Consell Executiu dels SCP. De fet, son casos molt puntuals i més aviat menors que, no obstant, posen de manifest que si hi hagués més unitat de criteri es podria forçar una manera de fer política més consensuada. Com valores tot plegat?
El Partit Socialista fa 45 anys que governa l’Hospitalet i no estan acostumats a trobar-se en una situació de minoria com es troben actualment.
Els veïns i les veïnes de l’Hospitalet estan fart d’imposicions i de la manca de respecte democràtic vers els partits de l’oposició. Ara ens trobem que aquesta feblesa del govern municipal és una oportunitat per a la ciutat. No es tracta només d’evidenciar que l’oposició pot condicionar numèricament les votacions del Ple sinó de que pot modificar les nefastes polítiques que fa el PSC a l’Hospitalet que ens han portat a aquesta preocupant situació, en tots els àmbits.
L’exemple és que en els darrers Plens s’han retirat de l’ordre del dia punts importants com els pressupostos de 2024 o l’expedient de la fàbrica Godó i Trias perquè no tenien els consensos necessaris.
Fins ara no sabien treballar de manera consensuada; de fet, les mocions que durant aquest mandat s’han anat aprovant, independentment del vot del govern socialista, haurien de complir-se, i això a la pràctica no es porta a terme. És un absolut despropòsit i un menyspreu absolut a la voluntat del Plenari municipal i a la resta de forces polítiques.
El Ple és sobirà, és la representació de la voluntat dels ciutadans de la ciutat a les urnes, i, amb més o menys representació, els grups de l’oposició hem aconseguit majories que s’han de complir. Tot i que aquesta pràctica el Partit Socialista només ho aplica quan els hi interessa o perden eleccions.
No deixa de resultar complexa que l’oposició municipal estigui dividida entre dues forces clarament d’esquerres i dues de dretes amb el mateix potencial de vots. No obstant això, deixant al marge les qüestions més ideològiques, el vostre grup manté una posició bastant constructiva pel que fa a la unitat de criteri amb els altres grups. Com valores la posició al respecte dels altres tres grups de l’oposició?
Nosaltres hem vingut per fer política útil, és la nostra feina, i per això ens han escollit els ciutadans. Partint d’aquesta premissa, no entenem cap posició que no sigui constructiva. Lluitar contra la inseguretat, l’incivisme, millorar la neteja, arranjar carrers, fer equipaments als barris, reforçar els serveis socials… com no ha de ser prioritat de tots els grups? La nostra batalla ideològica és aquesta: millorar la ciutat.
En quant la divisió de forces en grups d’esquerres i grups de dretes, insistim, no té més lectura que els resultats electorals, el pols ciutadà, i a partir d’aquí s’ha de construir. Això sí, nosaltres no fem cordó sanitari a cap grup polític, els hem patit i no és plat de bon gust; nosaltres sempre treballarem pel bé de la ciutat, més enllà de colors polítics.
Hi ha forces polítiques al Consistori que avantposen la seva ideologia per damunt de la ciutat i això només beneficia al partit que governa. Si volem millorar el benestar dels nostres veïns hem de deixar a banda els cordons sanitaris i prioritzar la nostra ciutat. Evidentment, en temes ideològics no ens posarem d’acord, però la política municipal és una altra cosa, és la política real que aporta solucions al problemes que pateixen els nostres ciutadans.
En ocasions dona la sensació que les mancances i deficiències del govern municipal tenen a veure més amb una incapacitat de gestionar que no pas amb una mala praxis política respecte de temes importants per la ciutat. Hi coincideixes o detectes matisacions importants que cal fer?
Hi ha una expressió en castellà que diu “de aquellos polvos vienen estos lodos”’ i amb això vull dir que la falta de diligència i de lideratge en la gestió municipal durant els últims anys de Núria Marín com a alcaldessa de l’Hospitalet s’ha notat d’una manera evident: una ciutat abandonada, sense empenta, sense projectes ambiciosos… en definitiva, hem viscut anys d’una ciutat que anava ‘sobrevivint’ als esdeveniments i els veïns ho estan patint.
Hi ha una mancança evident de lideratge, clar que sí, així ha estat durant molts anys. Nosaltres esperàvem que el nou alcalde portés nous vents però, hores d’ara, trobem que estem decebuts. Més enllà dels lideratges, des del Partit Popular ho atribuïm a que el projecte socialista a la nostra ciutat ja no dona més de sí. Tot va lligat… Hi ha mala praxi i paràlisi en la gestió, nosaltres ja ho hem denunciat: hem perdut en reiterades ocasions subvenciones que s’havien atorgat a l’Ajuntament per no complir amb les dades d’execució dels projectes. Això no és més que la causa d’una irresponsabilitat flagrant en la gestió dels recursos públics, donat que quan això passa és el Consistori, els veïns, qui han d’assumir els costos dels projectes en qüestió.
Per una altra banda, no vull deixar passar de fer esment al fet que el govern municipal està agafant un costum que ens preocupa bastant: cada vegada que critiquem la seva gestió o la falta de compliment dels tempos, sempre s’escuden en el cos tècnic, com si l’oposició fes una crítica als funcionaris, i res més lluny de la realitat. No saben encaixar les crítiques polítiques, no assumeixen cap error i això dificulta molt més la resposta per solucionar els problemes.
L’esquerra manté una posició fèrria de cinturó sanitari respecte de l’extrema dreta de Vox, de manera que hi ha ocasions que Vox planteja temes que podria tenir sentit debatre, però que per la seva posició ideològicament inflexible, ni es tenen en compte. El PP en canvi ja ha dit que no defensa cap cordó sanitari, però tampoc no sembla que tingui cap interès en recomanar-li a Vox una mica més de visió pragmàtica de la realitat. Ho veus impossible?
Nosaltres som el Partit Popular i pensem en millorar la ciutat. No fem cordó sanitari a cap grup polític sempre que es parli del benestar dels nostres veïns, però tampoc som ningú, i no és la nostra feina, recomanar a un altre grup com fer política municipal.
El Partit Popular de l’Hospitalet té un gran arrelament a la ciutat i sempre hem donat suport a totes aquelles propostes que representessin una solució o una oportunitat per la nostra ciutat. Nosaltres no mirem qui ho proposa: mirem què proposa.
Quina et sembla que hauria de ser l’estratègia de futur que hauria de portar a terme l’oposició globalment considerada, si és que es pot pensar amb una estratègia de conjunt?
Jo crec que no es tracta d’estratègia d’oposició, sinó de desbloquejar temes que el govern no tira endavant; el problema és que després no porten a terme les propostes aprovades al Plenari. El govern socialista té el calaix ple de mocions aprovades que són bones per la ciutat. A què espera per aplicar-les? Aquesta actitud és molt alarmant perquè el govern municipal menysprea els acords del Ple i impedeix que la ciutat tiri endavant.
Si presentant una tercera via per la futura ubicació del poliesportiu de Santa Eulàlia estic fent una estratègia, benvinguda sigui; si demanant una unitat de violència de gènere de la Guàrdia Urbana o una nova comissaria, estic forçant al govern, benvingut sigui. Aquests són només alguns temes que hem aconseguit aprovar al plenari als darrers mesos i no són baladí: els veïns ho volen i aquesta és la nostra ‘estratègia’. Com deia, creiem que hem de fer política útil, fet que va més enllà de fiscalitzar o criticar al govern municipal.
Si la resta de partits ens aporten idees bones, projectes positius, també els hi votarem a favor per tal d’aconseguir fer des de l’oposició motor de la ciutat, donada la falta d’empenta del govern socialista.
Quina és l’estratègia que penseu seguir en el futur com a grup municipal respecte de l’acció de govern dels socialistes?
És el que comentàvem abans, continuarem posant sobre la taula les necessitats i carències de la ciutat per solucionar-les, per millorar serveis que funcionen malament, per portar endavant projectes beneficiosos per la ciutat. Si trobem el govern municipal al costat, molt millor, sortiran projectes més forts, si no, continuarem fem batalla, i esperem comptar amb el seny de la resta de grups de l’oposició per impulsar tot allò que sigui positiu per l’Hospitalet.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
