En total hi ha 59 mocions aprovades encara pendents, entre les quals els debats televisius a TVLH i la reobertura de la ràdio
Acabat l’any 2024, segons les pròpies dades municipals, hi ha encara 59 mocions de les que presenten als plens ordinaris mensuals els diferents grups municipals, que estan en curs, és a dir, que no es poden donar per finalitzades. O el que és el mateix: que estan sense complir malgrat haver estat aprovades per la majoria de regidors. Cal tenir en compte que moltes d’aquestes mocions aprovades ho són perquè el grup municipal socialista que té 13 dels 27 regidors, hi dona el seu suport i per això s’aproven. Val a dir, per tant, que seria molt previsible que les mocions que s’aproven amb el suport del PSC, serien aquelles que tenen una plasmació més còmoda i, per tant, que es complirien de seguida. Doncs, tampoc.
Precisament encara hi ha una moció aprovada l’any 2023, exactament al novembre d’aquell any, que està en curs, i que s’havia aprovat amb el suport socialista. Les altres set mocions aprovades al 2023, encara sense satisfer, van ser presentades per la resta de grups municipals: dues conjuntes per ERC i Comuns, i ERC, PP i Comuns; tres mes per ERC, una pels Comuns i una altra pel PP. És a dir, dotze mesos després de ser aprovades pel ple municipal, encara hi ha 8 mocions pendents, una d’elles des de setembre del 2023; cinc des de l’octubre i dues des de novembre d’aquell mateix any.
Durant el 2024, hi ha exactament 51 mocions aprovades més, que no s’han complert. Amb el que costa que s’aprovi una moció a l’Ajuntament de l’Hospitalet, perquè o si posa de cara el PSC o cal que sigui tota l’oposició d’esquerra i de dreta la que s’avingui a votar positivament, i després passen mesos i mesos sense que l’aprovació tingui cap resultat. D’aquestes 51 mocions aprovades i no resoltes durant el 2024, encara queden tres per satisfer del ple ordinari de gener; tres del de febrer; dos del de març; 8 dels dos plens d’abril; 6 del ple de maig; tres del ple de juny; quatre del de setembre, (perquè al juliol i a l’agost no es presenten mocions) i totes les que es van aprovar als plens ordinaris d’octubre i de novembre, onze en cada cas.
Entre les mocions més antigues hi figura la que es va aprovar a l’octubre del 2023 sobre la necessitat de fer debats a la televisió local. Es va aprovar, però els debats no s’han fet mai. Tampoc s’entén molt bé, quan considera l’Ajuntament que una moció es pot donar per finalitzada, perquè al febrer de l’any passat, el ple va aprovar, gràcies al vot dels 14 regidors de l’oposició, la reobertura de Ràdio l’Hospitalet, la ràdio no s’ha obert ni se sap res al respecte i, en canvi, l’Ajuntament considera finalitzada la moció en el seu resum de compliments del seu web.
La moció que es va aprovar amb el suport socialista de l’any 2023 no és la única que encara figura com “en curs”. N’ hi ha 9 mocions més a les que el PSC va donar suport que no s’han resolt, i fins i tot hi ha una que va presentar en solitari i que encara consta com incomplerta, del mes d’abril de 2024.
Del total de 59 mocions aprovades encara per complir, es van aprovar 16 presentades conjuntament pels diversos grups; n’hi ha 20 que va presentar ERC en solitari; 13 que va presentar el PP; 8 els Comuns i una VOX i el PSC.
Els Comuns han fet un acte de fe en donar suport amb la seva abstenció, poc abans d’acabar l’any, a l’aprovació dels primers pressupostos de l’Ajuntament de l’Hospitalet, de 873 milions d’euros, amb el socialista David Quirós al capdavant, governant en solitari com ho estan fent fins ara.
Per als Comuns, la negociació duta a terme amb el grup socialista ha estat determinant per canviar algunes partides i incrementar-ne d’altres. Igualment, ja han manifestat que l’acord subscrit per les dues organitzacions és públic i es donarà a conèixer en els propers dies.
De les onze partides del pressupost, cal destacar-ne quatre on s’han produït alguns canvis influïts pels Comuns: una, destinada a la compra d’habitatge per a lloguer social, dotada amb 6.800.000 euros; una altra, per l’assessorament a la revisió del cadastre, amb 70.000 euros; 900.000 euros més per a la reobertura dels menjadors dels casals de gent gran tancats des del 2019; per la plantació de façanes i cobertes verdes, 1.938.000 euros i, per últim, el Pla Comunitari de Salut Mental per a joves rebrà 380.000 euros més.
A banda d’això, l’actual govern ha adquirit amb els Comuns deu compromisos de despesa procedents del romanent del pressupost de l’any 2024, sense assignació econòmica fins que es tanqui l’exercici. Entre els objectius que es volen acomplir amb aquest romanent cal destacar-ne quatre: la reforma per millorar l’accessibilitat a l’entorn del riu Llobregat; una dotació patrimonial de sòl procedent del 2024 per a compra d’habitatge; la compra d’edificis i solars per guanyar en equipaments i espais públics i obrir carrers als vianants, un carrer per districte tots els caps de setmana. A tot això cal sumar-hi les de patrimoni de sòl que ja té assignats 10 milions d’euros.
En total es destinaran 16 milions d’euros dels pressupostos, per a l’adquisició d’habitatges o les aportacions a Cooperatives que tinguin com a projectes afavorir l’adquisició d’habitatges per a lloguer social, a una ciutat on els preus en aquest àmbit estan desorbitats influïts per la proximitat de Barcelona.
Manuel Domínguez, el portaveu municipal dels Comuns, en la seva intervenció al ple municipal per defensar l’acord i la seva posició, va manifestar que després de molts anys es destinaven diners municipals per a l’habitatge i “això representa un gir copernicà sobre les polítiques que es feien fins ara. És una manera de prendre el timó d’un problema tan greu a la ciutat i un dels objectius dels Comuns a tot Catalunya”.
Dins del pacte amb els socialistes, hi ha un acord per crear una Comissió Paritària de Seguiment de la gestió dels pressupostos. Les dues organitzacions es veuran una vegada al mes per repassar com va l’execució dels pressupostos i entre el mes de març i abril se sabrà el romanent que ha quedat de l’anterior pressupost per aplicar durant el 2025, amb els objectius que han plantejat els Comuns tant en la millora dels espais verds com en l’adquisició de patrimoni i la reforma de determinats equipaments i zones de la ciutat.
Els Comuns s’han donat de termini abans de la meitat d’any per verificar si s’estan complint els acords que han servit per donar suport als pressupostos del PSC. Manuel Domínguez ha manifestat en aquest sentit que “la capacitat de negociació realitzada ha permés elaborar propostes perquè es duguin a terme i millorin la ciutat. A més de participar en les grans inversions, a l’abril o al maig se sabrà si s’estan complint els acords”.
Pels Comuns, la diferència d’aquest acord amb el subscrit l’any anterior per aprovar els pressupostos del 2024 és l’existència d’aquesta Comissió de Seguiment que vetllarà pel seu compliment. Tot plegat queda sobre el paper amb un sentit una mica idíl·lic que, amb el temps, es veurà si ha estat viable o no. I si hi ha un canvi real en la política que porta el nou govern municipal encapçalat per David Quirós.
Tot sembla indicar que les negociacions entre les dues organitzacions continuaran realitzant-se de manera discreta però avançant, si no es trenca per l’incompliment del que s’ha acordat en aquests pressupostos. Els socialistes segueixen salvant els mobles amb la seva minoria majoritària de regidors (13). A l’últim ple han salvat els pressupostos; a l’anterior ple, l’acord per a la cessió de la Godó i Trias, el van salvar també amb l’abstenció de Vox.
L’Hospitalet, amb un gran número de locals comercials tancats.
Entre les causes del tancament de comerços, la competència de les grans superfícies, el preu dels lloguers, els impostos i taxes i la manca de relleu generacional
Segons les darreres dades consultades al Mapa Comercial de Catalunya que elabora sense data regular la Generalitat de Catalunya, l’Hospitalet de Llobregat és la quarta ciutat del país de més de 20.000 habitants amb més locals comercials buits. La dada no deixa de ser una mostra més del declivi constant de la ciutat també en l’aspecte econòmic i no és cap sorpresa. Nomé cal passejar-se pels carrers més cèntrics de la majoria de barris de la ciutat per observar que en molts carrers hi ha més establiments i locals comercials amb la persiana baixada que no pas oberts. Això és dona a moltes ciutats catalanes, però no deixa de ser significatiu que l’Hospitalet sigui la quarta ciutat de tot Catalunya en aquest rànquing negatiu per darrere de Les Franqueses del Vallès, Lleida i Santa Coloma de Gramenet.
A Les Franqueses, el nombre de locals comercials sense activitat, és del 46,8%, és a dir, pràcticament la meitat dels existents. A Lleida hi ha gairebé el 38% dels comerços tancats, és a dir 3.160 establiments sense activitat, mentre que a Santa Coloma de Gramenet hi ha un 36,7% d’establiments tancats, una mica més d’un de cada tres. L’Hospitalet té, segons aquestes xifres oficials de la Generalitat 4.087 locals buits i 77 naus buides, el que suposa poc més del 30% dels comerços, sense activitat. Darrere l’Hospitalet se situa Mataró (27,6%), Badalona (24%), Girona (23,3%), Barcelona (18,2%) i Terrassa i Tarragona (16%). No fa gaire era Reus, la ciutat amb més establiments buits de tot Catalunya. Una acció decidida del govern municipal incentivant la reobertura de locals a zones com el Tomb de Ravals, al casc antic de la població, ha fet decréixer aquesta tendència i la seva presència en el rànquing de municipis amb forta crisi comercial.
Una comparativa de dades explica que la dinàmica a tot Catalunya lluny d’aturar-se es va incrementant paulatinament i això s’observa encara més a ciutats com la nostra on el teixit comercial resulta inestable, amb forta competència per les grans superfícies i amb poc relleu generacional. Si en aquests factors negatius afegim la pressió fiscal de taxes i IBI com en el cas de l’Hospitalet, el panorama lluny de ser tranquil·litzador és més aviat preocupant. Altres factors que expliquen la davallada són també els preus dels lloguers, els canvis en els hàbits de consum i el creixement del comerç electrònic.
Com arreu, el tipus d’establiments més afectats són els de serveis (bancs, perruqueries, agències immobiliàries…), seguits de l’alimentació (carnisseries, fruiteries i peixateries), hostaleria i restauració i equipaments per a les persones, com ara botigues de roba i complements. També pateixen una certa crisi però en menor mesura, les botigues de parament per la llar (basars, ferreteries, botigues de decoració i complements) i serveis mecànics (tallers i concessionaris).
Fa poques setmanes Aeball, l’associació empresarial de les petites i mitjanes empreses de l’Hospitalet, preocupada també per aquesta situació va celebrar la trobada anual de secretaris generals del Consell Territorial de la Pime, per bastir estratègies de cara a l’ocupació i la continuïtat empresarial. Era la segona gran trobada d’aquesta organització que va veure la llum a l’octubre de 2023 i es van reunir a Barcelona en una jornada en la qual van debatre sobre el Pla de Treball pel període 2025-2026 i es van tractar de fixar estratègies per l’ocupació i la continuïtat empresarial. La percepció del primer any de vida del Consell va ser molt positiva i es va valorar que s’està enfortint una comunitat favorable als interessos de les pimes catalanes a nivell de quilòmetre zero.
Pel que es pot veure a la foto, la façana de Casa España, el Museu d’Història de la ciutat, està patint els escrostonats del temps… i de la negligència municipal. L’estuc de l’arrebossat de tota la façana que fa desenes d’anys que no es renova, està caient per tot arreu. El que surt a la foto és una mostra perquè és a tot l’edifici exterior que es nota el pas del temps… i la negligència dels que tenen l’obligació d’ocupar-se del patrimoni històric monumental de la ciutat. Això no passa a la Casa Gran. Tot l’edifici municipal i la sala de plens ja s’han renovat i modificat un munt de vegades, igual que els despatxos de luxe dels que manen, però el patrimoni, que és el que veiem tots, alguns cada dia, està que es cau arreu. Una vegada més, desídia, irresponsabilitat i abandonament. Hi ha recursos per qualsevol cosa, menys pel que ens ha transmès la història. Una vegada més… lamentable
Hi ha dates que són oportunitats. N’hi ha que ens conviden a mirar enrere per recordar el passat i n’hi ha que ens animen a mirar endavant i proposar-nos reptes per encarar el futur. De totes, el duet format pel dia de cap d’any i el primer dia de gener és la data oportunitat més universal.
Enguany, la xifra ‘2025’ del nou any hi afegeix solemnitat i commemoració. D’una banda és una xifra matemàticament perfecta, un any quadrat (452=2025), i de l’altra, és una xifra rodona, una bona data per reivindicar que, a l’Hospitalet, ‘2025’ es pot escriure amb lletres perquè hi ha molt a celebrar.
Commemorar és fer memòria.
La vila transformada
El gener de 2001, tot just iniciat el segle XXI, s’hi van fer a la ciutat les jornades El segle XX a debat. L’Hospitalet, 75 anys de ciutat, organitzades pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i l’Arxiu Municipal. Es va aprofitar la commemoració dels setanta cinc anys de la concessió del títol de ciutat a l’Hospitalet per, en paraules dels organitzadors, “revisar el conjunt del segle XX d’un l’Hospitalet que ha traspassat la frontera del segle XXI sense assemblar-se gens al de cent anys abans”.
Les ponències van girar al voltant de tres àmbits: les transformacions econòmiques i urbanístiques, els canvis en l’estructura política i social i, finalment, la interculturalitat i els processos de creació d’identitats. Van participar sociòlegs, antropòlegs, historiadors, geògrafs, economistes, urbanistes, i gairebé 300 persones inscrites.
Les jornades El segle XX a debat. L’Hospitalet, 75 anys de ciutat[1] va ser un èxit, gràcies a la participació, a la qualitat de les ponències i a les reflexions generades als debats. El que portem de segle XXI ens mostra que l’evolució del món i, de retruc, de la nostra ciutat, segueix en un estat accelerat de transformació continua. Els avenços tecnològics, els moviments demogràfics i els canvis de l’economia multipliquen els reptes que la política ha de resoldre, i de moment no se’n surt. Les aportacions del pensament i la reflexió són més necessàries que mai.
Tant de bo el gener de 2026 es pogués debatre i aprendre sobre les transformacions de l’Hospitalet dels primers 25 anys de segle XXI amb el rigor, la participació i la transversalitat amb què aquelles jornades van analitzar el segle XX a la nostra ciutat.
Fer memòria és aprendre.
La ciutat transformadora
Les Festes de Primavera 2025 celebraran els 100 anys del títol de ciutat de L’Hospitalet, ha anunciat la tinenta d’alcaldia de Ciutat Transformadora en declaracions al programa Taquilla Inversa de L’H Digital[2].
És un lligam curiós perquè, en realitat, el títol de ciutat de 1925 no va transformar en res la vida de la ciutat, ni va millorar en res la vida dels seus habitants, tot el contrari del que va suposar la creació de les Festes de Primavera, una decisió que sí va ser transformadora.
Les Festes de Primavera van néixer l’any 1980 amb una clara vocació de fer ciutat, van ser creades amb la voluntat de transformar el calendari festiu de la ciutat (en el què només hi havia les festes majors dels barris) al servei de l’autoestima col·lectiva i la creació d’identitat com a ciutat. Es va triar organitzar-les al voltant de la diada de Sant Jordi, la festa del llibre, l’exemple més clar de participació ciutadana, tradició popular i celebració de la cultura.
La cultura transforma. Arrelar-se és un encert, sempre.
Els llibres són la clau
El segle XVIII, James Lackington, conegut com el ‘llibreter sabater’ pel seu anterior ofici, va regentar la llibreria The Temple of the Muses de Londres i va transformar el món de les llibreries amb diverses innovacions que afavorien l’accés a la lectura de la possible clientela. Aquesta era la seva premissa:
“Els llibres són la clau del coneixement, de la raó i de la felicitat, i qualsevol persona ha de tenir dret d’accedir-hi a preus assequibles, sense importar el seu nivell econòmic, la seva classe social o el seu sexe”.
L’any 1994, el primer manifest de la UNESCO sobre la biblioteca pública incideix en la idea de servei públic i accès universal al coneixement, la raó i la felicitat:
“Per assolir el seus objectius, la biblioteca pública ha de ser d’accés fàcil, i les portes han d’estar obertes a tots els membres de la comunitat, sense distinció de raça, de color, de nacionalitat, d’edat, de sexe, de religió, de llengua, de situació social ni de nivell d’instrucció”.
A l’Hospitalet, al llarg dels anys, diverses iniciatives i projectes, públics i privats, han posat la paraula, els llibres i la lectura al centre. L’objectiu: col·laborar al coneixement, la raó i la felicitat de tothom.
“El contrari de la paraula no és el silenci, sinó la violència”[3].
L’Hospitalet, múltiples aniversaris de lletres
Dos mil vint-i-cinc és una oportunitat.
És un bon any per recordar aniversaris de lletres amb números rodons -25, 50, 75, 100, 150, 40, 20, 5- que, quan pensem en commemoracions, són especials. Aquests números però, en realitat són una excusa per explicar històries de lletres, de gent nascuda -viscuda o treballada- a l’Hospitalet, entusiasta de la paraula i coneixedora de la seva força.
25 anys de la Biblioteca Central Tecla Sala. Sens dubte és l’aniversari més rellevant. La inauguració de la biblioteca Tecla Sala, el 17 de desembre de l’any 2000, fou un fet cabdal per dos motius: d’una banda, recuperà un valuós patrimoni històric de la ciutat, i de l’altra banda, certificà l’èxit del Pla Municipal de Biblioteques aprovat l’any 1997, un pla elaborat per la cap de biblioteques, Nelly Peydró, per dotar l’Hospitalet d’una ambiciosa xarxa de biblioteques que pogués donar servei de proximitat a tots els districtes de la ciutat. L’Hospitalet fou el primer municipi de Catalunya a tenir un pla de biblioteques aprovat al ple municipal.
50 anys de laLlibreria La Florida. L’aniversari més valent i compromès. El dia de Sant Jordi de 1975 va obrir portes la llibreria La Florida, la primera llibreria de llibres i amb vocació de dinamització cultural que es va obrir a la ciutat als anys 70. Era el final del franquisme, i en aquell moment els llibres i la cultura eren especialment importants per l’educació i el coneixement de la població, i els feixistes ho sabien. Entre 1971 i 1976 va haver unes 200 llibreries atacades per grups d’extrema dreta amb total impunitat. En aquest context van néixer tres llibreries[4] a l’Hospitalet: La Florida, la llibreria Catalunya a Santa Eulàlia i Els Pins al Centre.
75 anys de la Biblioteca de La Caixa. L’any 1950 es va inaugurar la biblioteca de La Caixa al carrer Baró de Maldà. Fou la primera biblioteca oberta des de l’any 1932, en plena República, quan Francesc Macià inaugurà el primer centre de lectura pública a l’Hospitalet, i que va ser tancat poc després d’acabada la guerra civil.
100 anys del naixement de Francesc Candel. La celebració més entranyable és la del centenari de Paco Candel, nascut al Rincón de Ademúz valencià el 31 de maig de 1925. Candel va ser el narrador de la nostra perifèria, dels marges on la ciutat va canviar el seu nom. D’altra banda, també va ser el primer regidor de cultura de l’Hospitalet de la nova etapa democràtica. Del seu pas per la política municipal hospitalenca va néixer la novel·la Un ayuntamiento llamado Ellos.
150 anys de la primera biblioteca frustrada. La commemoració més trista. La proclamació de la primera República espanyola l’any 1873 va facilitar, entre altres coses, la concessió de noves i nombroses biblioteques públiques. El diputat Josep Rubau Donadeu, escollit pel Districte de Sant Feliu (al qual pertanyia l’Hospitalet), va aconseguir per la nostra ciutat una d’aquestes biblioteques, i així es va anunciar l’any 1874. Malauradament, la biblioteca no es va arribar a fer, s’hagués obert l’any següent si no s’hagués produït el cop d’estat de Pavía contra la república.
40 anys de la Sala Mossèn Homar. Una commemoració justa i necessària. El mes de març de 1985 es va inaugurar la Sala Mossèn Homar a la Biblioteca Can Sumarro. Josep Homar i Duran fou, a banda de mossèn i rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, un apassionat dels llibres, col·leccionista, bibliòfil i un lector en veu alta excepcional. El seu fons bibliogràfic fou un dels més importants de Catalunya i, des de 1963, la planta baixa de l’ajuntament va acollir una biblioteca amb el nom i el fons de Mossèn Homar. La inauguració de la Sala Mossèn Homar dins la biblioteca de Can Sumarro feia justícia a la figura singular de Josep Homar, el bibliòfil que va exercir de mossèn però també d’hospitalenc els darrers 19 anys de la seva vida. Recordar-lo és just i necessari.
20 anys de la ‘La biblioteca, el cor de l’escola’. Celebrar aquest aniversari és encara més just i més necessari. La feina de mestres i educadors per fer descobrir el plaer de la lectura és fonamental i en Jaume Centelles és un dels mestres que més s’hi ha dedicat, i amb èxit. L’any 2005 va publicar el llibre La biblioteca, el cor de l’escola, guanyador del Premi Rosa Sensat de Pedagogia. El llibre recull l’experiència de la biblioteca de l’escola Sant Josep el Pi de l’Hospitalet i deixa constància que és possible convertir la biblioteca escolar en un espai acollidor i central que faci bategar tota l’escola. Vint anys després, moltes biblioteques escolars han desaparegut o malviuen per falta de recursos de l’administració educativa, reivindicar la seva importància és del tot necessari.
5 anys de l’Espai Llavors. El més inesperat i agosarat. El mes de desembre de l’any 2020, l’any de la pandèmia, es va inaugurar l’Espai Llavors al barri de Collblanc, una llibreria cooperativa especialitzada en editorials independents i llibre crític que, al mateix temps, es reivindica com a llibreria de barri. Tenen una especial cura en la tria de llibres que fomenten la justícia social, la diversitat, el respecte pel medi ambient, el feminisme i els valors comunitaris.
“La lectura és una de les pràctiques de la resistència”.[5]
Fer memòria. Història del llibre a l’Hospitalet
El llistat de les històries de llibres i ciutat que aquest 2025 celebren aniversaris rodons ens deixa sobre la taula un repte inajornable i evident: escriure la “Història del llibre a l’Hospitalet”. Una història que expliqui la ciutat fent memòria de la història de les biblioteques de l’Hospitalet, de les llibreries, de les editorials, dels bibliòfils, de la festa del llibre,…
Hi ha dates que són oportunitats i no es poden deixar perdre. Commemorar és fer memòria i fer memòria és aprendre, també sobre nosaltres.
[1] Les ponències i els debats, així com el contingut dels seminaris previs, han quedat recollits a Quaderns d’estudi 17. El segle XX a debat. Jornades l’Hospitalet. 75 anys de ciutat. Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 2001. Consultable a: https://raco.cat/index.php/QuadernsCELH/issue/view/15545
José María García (vecino cabreado) No hace mucho l’Estaca publicó un artículo denunciando cómo hacía cosa de un mes, un camión de la empresa que recoge la basura de la ciudad chocó con un árbol en la avenida del Carrilet y como consecuencia de ello hubo unos desperfectos en la vía pública y en la acera y quedó una papelera torcida, consecuencias muy fáciles de solucionar que el Ayuntamiento no había llevado a cabo todavía. Este artículo generó en redes sociales varios comentarios. Algunos decían que comunicándolo al Ayuntamiento a través de una app que tienen para comunicar desperfectos en la vía pública hacían caso y se solucionaban, otros muchos en cambio, decían que las quejas que se efectúan a través de la app tienen el mismo recorrido nulo que cuando se efectúan a través de cualquier otra comunicación clásica al Ayuntamiento. En cualquier caso, ¿es adecuado que el Ayuntamiento de l’Hospitalet esté haciendo esfuerzos, al menos publicitarios, en disminuir la brecha digital entre la ciudadanía y contradictoriamente, venda un contacto más rápido y eficaz a través de nuevas tecnologías como es esta app? ¿Qué pasa entonces con los que no cuentan con teléfonos inteligentes, con los que la antigüedad de nuestros teléfonos no nos permite cargar más app, o simplemente con los que no nos queremos pasar la vida comunicando el innumerable número de desperfectos de las calles de la ciudad, que es el mismo Ayuntamiento el que tendría que detectar y resolver? En la batería de contenedores que tengo cerca de mi casa y donde tiro la basura habitualmente, dos de ellos están en un estado lamentable desde hace semanas —y me quedo corto— y no se cambian. El de cartón está en un estado lamentable, aunque se puede utilizar, pero uno de los dos que se utilizan para el resto no se puede abrir. En la foto se ve que, con el aire de estos días, se volcó por no tener peso y el otro que queda, se llena en exceso. Si ni siquiera la empresa que hay contratada para la limpieza de la vía pública soluciona sus propios desperfectos ¿lo tenemos que hacer los ciudadanos? Esta misma empresa que lleva mostrando muchas deficiencias en cuanto al servicio de limpieza de la ciudad, ¿cómo puede ser la misma que va a seguir estando encargada en la próxima contrata que se ha negociado para la limpieza de la ciudad? Si los méritos que ha mostrado y demostrado esta empresa no es dar un buen servicio eficaz de limpieza, las razones para continuar dando este servicio no pueden explicarse más que por sospechas sobre otros intereses que no están nada claros. Habrá que pedir a los Reyes Magos, a punto de llegar, una ciudad más amable y con políticos honestos, sensatos, coherentes y que estén a la altura de las circunstancias, pues los que se mantienen con David Quirós de alcalde, incluido él, además de ser casi todos los mismos que estaban en los tiempos de Núria Marín de alcaldesa y demostrar su ineptitud por la lamentable situación en que están dejando la ciudad, ya llevan el tiempo suficiente en sus cargos como para que se vislumbre que no van a traer cambios sustanciales.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
