Mes: febrer de 2025
Francisco González, portavoz de Vox : “Siempre hemos pensado que en todo aquello que sea beneficioso para los ciudadanos y la ciudad, es posible llegar a acuerdos al margen de las posiciones ideológicas”
Vox consiguió en las pasadas elecciones de mayo del 2023, casi 8.500 votos de la ciudadanía, algo más del 10% de los votos válidos, se convirtió en la cuarta fuerza, tras el PSC, ERC/EUiA i el PP y tiene tres concejales de 27. El PSC no tiene mayoría absoluta, de modo que los 14 votos de toda la oposición tienen fuerza suficiente para obligar al gobierno local a tener que negociar sus propuestas, algo que muchos coinciden que resulta urgente en esta ciudad después de años de imposiciones. Por eso hemos querido conocer la opinión de este partido de derecha extrema, en lo relativo a su estrategia de ciudad.
¿Es consciente su grupo municipal de que con su voto pueden impedir que durante 50 años —dos generaciones—, una parte importante del patrimonio municipal hospitalense en un enclave central de la ciudad se quede en manos de un fondo de inversión privado que ha tenido estrechas relaciones con el PSC?
Imagino que se refiere usted al proyecto para la antigua fábrica Godó i Trias. Nuestra posición al respecto la hemos dejado clara en nuestras intervenciones en los plenos en los que se ha debatido este tema.
En primer lugar, estamos hablando de un edificio histórico, una joya de la arquitectura industrial modernista, que, por la incompetencia de los sucesivos gobiernos municipales socialistas, lleva lustros en el más completo abandono. De continuar así, Hospitalet corre el riesgo de acabar perdiendo uno más de los pocos elementos de su patrimonio histórico que aún sobreviven.
Ante la incapacidad del gobierno socialista para mantener y aprovechar los inmuebles de valor histórico y arquitectónico que atesora, siempre nos manifestamos a favor de explorar posibles vías de colaboración público-privada que permitan salvar el patrimonio y darle un uso que beneficie a la ciudad. Esa es la razón fundamental por la que no nos hemos opuesto al proyecto de Stoneweg para rehabilitar la fábrica Godó i Trias e instalar en ella un equipamiento cultural y docente.
El argumento esgrimido por algunos de que la ciudad no puede «perder» ese espacio porque está muy necesitada de equipamientos es totalmente falaz. Para empezar, Hospitalet no va a perder ese espacio si finalmente el proyecto sale adelante, sino que va a ganar un edificio emblemático que lleva décadas cerrado y que, a día de hoy, amenaza ruina y es un inmenso nido de ratas. Por otra parte, la evidente falta de equipamientos que padece Hospitalet no se debe precisamente a que el ayuntamiento no disponga de inmuebles para instalarlos, sino a la inoperancia del gobierno municipal. De hecho, tenemos decenas de miles de metros cuadrados en las antiguas fábricas de Can Trinxet, Cosme Toda, Albert Germans, o en los pabellones del antiguo cuartel de la Remonta, edificios todos ellos de gran valor histórico tan abandonados como el de Godó i Trias, en los que el Ayuntamiento podría desarrollar grandes proyectos culturales y sociales. Por ejemplo, si Hospitalet sigue a día de hoy sin un auditorio y un teatro dignos de la segunda ciudad de Cataluña no es por falta de espacio para construirlo; es por la desidia del PSC.
Su actitud reflexiva en algunos temas trascendentales para la ciudad ha hecho que el voto de su grupo municipal se haya alineado con el de otros grupos muy distantes ideológicamente a ustedes, sin que esa coincidencia en la votación implique otra cosa que su interés por los derechos de los ciudadanos de l’Hospitalet. ¿No cree usted que, en demasiadas ocasiones, los pronunciamientos ideológicos en lugar de acercar posturas, que de otro modo serían próximas, lo que hacen es crear distancias simplemente retóricas?
Me halaga que considere que VOX actúa de manera reflexiva. Es justamente lo que hemos buscado siempre: obrar guiados por la reflexión en busca del bien común. Por supuesto, nos hemos podido equivocar, pero en tal caso, tenemos la conciencia bien tranquila, porque desde que VOX entró en el ayuntamiento de Hospitalet, hemos actuado pensando en qué era lo mejor para la ciudad, para Cataluña y para España. A diferencia de otras formaciones políticas, VOX tiene muy claro eso que siempre recalca nuestro presidente nacional, Santiago Abascal: VOX es un instrumento, no un fin en sí; el fin es defender los intereses de España y de los españoles.
Y en la política municipal esto adquiere más sentido que en cualquier otro ámbito, ya que aquí nos movemos en lo que yo suelo describir como «picar piedra». Los políticos que trabajamos en el ámbito local lo hacemos en el terreno de lo inmediato y cotidiano, en lo que toca al día a día de los ciudadanos. Por eso siempre hemos pensado que, en todo aquello que fuese en beneficio de los vecinos de Hospitalet, era posible y beneficioso llegar a acuerdos más allá de las diferencias ideológicas. Por desgracia, los partidos de la izquierda y el separatismo, empezando por el PSC, en el gobierno de la ciudad, y siguiendo con En Comú Podem y ERC-EUiA, no lo entienden de la misma manera. No hay más que ver que cualquier iniciativa promovida por VOX, por más que sea de sentido común, sobre temas de interés vecinal y carente de todo contenido ideológico, es sistemáticamente votada en contra por esos tres grupos sin ni siquiera entrar a debatirla.
Ustedes se han quejado en diversas ocasiones de que, especialmente la izquierda, pone de manifiesto sus, a su juicio, déficits democráticos, estableciendo cordones sanitarios con el objetivo de aislarlos. ¿No será que, en el fondo, ustedes están satisfechos con esta posición de excepcionalidad que les convierte en un foco de atención singular?
Es precisamente a lo que me refería en mi respuesta a su pregunta anterior. Hemos llegado a un punto en que, obviamente, VOX no puede permanecer impasible ante eso que usted llama «cordón sanitario» de unos partidos sectarios e incapaces de admitir la pluralidad política de nuestra ciudad. Lo contrario sería faltar al respeto a los miles de vecinos que confían en nosotros.
¿Satisfechos con estar en una posición de excepcionalidad? Si esa excepcionalidad consiste en defender los principios en los que creemos y que ningún otro partido defiende, no sólo estaremos satisfechos, sino orgullosos de hacerlo. Por otra parte, es una excepcionalidad en la que estamos muy bien acompañados: todos los sondeos nos sitúan como la fuerza preferida entre los jóvenes, y los más importantes líderes mundiales emergentes están de nuestro lado, empezando por el presidente Trump.
Lo digo porque, en ocasiones, algunos de sus posicionamientos formales se parecen más a una provocación para diferenciarse —conociendo como conocen algunas prevenciones también muy formales de la izquierda— que a la defensa concreta de cuestiones sobre las que seguro pueden existir diferencias en función del lugar que se ocupa en la sociedad.
No sé a qué posicionamientos se refiere. Como ya dije, en nuestro proceder intentamos siempre guiarnos por unos principios firmes, que vienen definidos por el ideario de nuestro partido. VOX es el único partido español que defiende lo mismo aquí en Hospitalet que en Madrid, en Vitoria o en Cartagena. Tenemos un programa único, claramente expuesto en documentos públicos que cualquiera puede consultar: las 100 medidas para la España viva y la Agenda España. El que esté de acuerdo con esas líneas programáticas sabe que puede contar con que no las vamos a cambiar por razones coyunturales, y hace unos meses lo demostramos con hechos, abandonando los gobiernos autonómicos en los que participábamos cuando el PP no aceptó nuestras condiciones en cuestión de inmigración ilegal. Nunca antes en España un partido había renunciado voluntariamente a parcelas de poder por mantenerse firme en sus principios.
En VOX no somos «federalistas» de salón, como el Partido Socialista; no somos un partido «de centro reformista», es decir, socialdemócrata, como se define el PP en sus propios estatutos; no somos republicanos hipócritas que viven muy a gusto cobrando del Reino de España, como ERC… VOX es una alternativa social y patriótica con una sola voz, y procuramos ser coherentes con eso.
¿No creen ustedes que, en el caso concreto de l’Hospitalet, con la actual correlación de fuerzas de un equipo de gobierno con 13 concejales y una oposición dividida, cualquier posición que ponga por delante las cuestiones formales ideológicas frente a las cuestiones trascendentes de ciudad que deberían ser consensuadas por todos cuantos representan a la ciudadanía, no es una postura políticamente poco inteligente?
Lo que creo es que esta pregunta debería formulársela a los otros tres partidos de la oposición: ERC-EUiA, PP y L’H En Comú Podem, que son los que se empeñan en presentar iniciativas excluyendo sistemáticamente a VOX. Imagino que saben contar y son conscientes de que, sin VOX, no salen las cuentas para alcanzar una mayoría. No me corresponde a mí decir si eso es poco inteligente.
Por otra parte, usted sabe mejor que yo que la posición en minoría del gobierno municipal no es real, desde el momento en que En Comú Podem actúa sistemáticamente de muleta para aprobarle al PSC las herramientas de gobierno fundamentales, es decir, ordenanzas fiscales y presupuestos.
¿No le parece que una postura políticamente inteligente en el actual contexto debería pasar por forzar los consensos, dejando al margen, en la medida de lo posible, las cuestiones ideológicas de principios que, en ocasiones, lo único que suponen es un lastre para el avance en la mejora de las condiciones sociales de los ciudadanos?
Me parece tan inteligente que eso mismo es lo que el grupo municipal de VOX ha venido haciendo a lo largo de este año y medio, al menos en lo que se refiere a temas de política estrictamente municipal sin mayor trascendencia ideológica. Pero, vuelvo a insistir: no es así como lo ven los demás grupos municipales, ni del gobierno ni de la oposición, que se mantienen en una posición excluyente con respecto a VOX.
Se suele decir que dos no se pelean si uno no quiere, pero igualmente cierto es que no se puede llegar a un acuerdo cuando una parte no quiere. En tal caso, ¿cabe esperar que la otra parte ceda siempre? Por supuesto que no. Eso sería pusilanimidad, no inteligencia. Y en ese punto estamos ahora mismo en la correlación de fuerzas en el pleno municipal.
Viñeta 18 febrero 2025
Un centenar de persones assisteix a la tercera edició de la Nit dels Insurrectes en un sopar/homenatge a Enric Roldán, Joan Miró (a títol pòstum) i Mujeres Pa’lante
Tercer any consecutiu que els mitjans de comunicació municipal ignoren un dels actes més concorreguts de la ciutat, al marge del suport municipal
Un centenar de persones van omplir de gom a gom divendres al vespre la sala d’actes del Casino del Centre, convocats per l’entitat Foment de la Informació Crítica per celebrar la tercera edició de La Nit dels Insurrectes. Es tracta d’una iniciativa d’aquesta entitat que compta amb una seixantena de socis, per homenatjar en cada edició a gent de l’Hospitalet i a entitats u organismes que s’han destacat pel seu exemple d’acció social, d’activisme i de treball desinteressat per la comunitat.
Probablement es tracta de l’esdeveniment ciutadà més participatiu i de més relleu social, al marge de cap institució municipal i és probablement un dels esdeveniments més ignorats pel poder i no per casualitat. Tan ignorat que, en cap de les tres edicions que s’han fet fins ara, no solament no ha fet acte de presència cap autoritat municipal sinó que en cap de les tres edicions han fet acte de presència els mitjans de comunicació públics que estan finançats amb els recursos de la ciutadania. No és casualitat que sigui voluntàriament ignorat pel poder municipal perquè la seva celebració parteix de la idea pelegrina de nomenar fill adoptiu de la ciutat de l’Hospitalet al president del Mobile Word Congress l’any 2021, l’americà John Hoffman per part de l’alcaldessa Nuria Marín. Poc després, la Junta Directiva de FIC va considerar que justament el que corresponia era homenatjar gent de la ciutat que tenen més mèrits per ser fills predilectes o adoptius de la ciutat que un nordamericà que només ha trepitjat la ciutat en els pams quadrats que l’Hospitalet ha cedit a la Fira de Barcelona i també al Palauet de Can Buxeres el dia que va rebre el nomenament.
En les tres edicions anteriors fetes els anys 2023, 2024 i 2025 es van reunir 74 persones, 104 i 99, respectivament, en segles sopars/acte d’homenatge que cada participant paga rigorosament tret de les persones que convida l’organització i que finançan els associats. L’entitat no rep ni un cèntim de subvenció i en tots els casos ha hagut d’organitzar els actes amb el voluntariat que exerceixen els socis i la Junta. En aquesta ocasió fins i tot es van haver de llogar les taules i comprar les estovalles i els tovallons per garantir que l’acte tingués les característiques de relleu i celebració que corresponen a un homenatge popular als hospitalencs que veritablement s’ho mereixen. Aquest any, es va homenatjar l’Enric Roldán, un activista social que ha exercit de mestre i pedagog al llarg de la seva vida a la ciutat i que ara és una de les ànimes de l’Espai de Ciutadania i de les crides els darrers dilluns de mes a L’Acollidora per sensibilitzar la ciutadania sobre el dret dels refugiats. Sempre, juntament a la persona seleccionada que s’elegeixen per votació dels associats, s’honora una persona a títol pòstum i una entitat de relleu. La persona honorada a títol pòstum va ser en aquesta ocasió el metge pediatra de l’Hospitalet, Joan Miró, que va ser regidor de Cultura entre els anys 1973 i 1976 i que entre altres accions de renom va posar en marxa les Aules de Cultura, un pla d’urgència escolar que va enllestir de cop deu centres escolars, l’Escola d’Estudis Artístics i el Centre Mèdic Psicopedagògic, a banda de ser co-fundador de l’Alpha 63, un moviment de consciència cultural de primers dels 60 que va engrescar a bona part de la joventut del barri Centre d’aquells anys. L’entitat homenatjada va ser Mujeres Pa’lante que s’ha caracteritzat des de Collblanc per afavorir la integració de les dones migrants i que ha treballat en la defensa dels seus drets i contra les violències masclistes. A tots ells se’ls fa entrega d’un diploma que els acredita com a Fills Insurrectes Predilectes de l’Hospitalet i una escultura de record, creada per l’artista Paca Hernández, també sòcia de l’entitat.
L’acte serveix també per reunir a una part significativa de l’activisme ciutadà i a una gran part dels socis i també per conèixer quins son els objectius de l’entitat. Com van explicar el president de l’entitat i un membre de la Junta, Foment de la Informació Crítica només té una intenció que és que la ciutat sigui el resultat i la conseqüència de la participació cívica. En aquest sentit, critica durament les actituds nepotistes del poder que no compta amb ningú més que ells per definir la ciutat, quan el resultat d’aquesta manera de procedir, segons es va posar de manifest al llarg de l’acte, resulta altament insatisfactori per una gran part de la ciutadania.
Durant el sopar/homenatge es va fer entrega als assistents de la revista que FIC elabora anualment de l’edició anterior de la Nit dels Insurrectes, altres documents editats per l’entitat i, en aquesta ocasió, el llibre anual de FIC de l’any 2023 que era el que es va fer com a resultat de l’experiència amb els alumnes d’Integració Social de l’Institut Vilumara on va col·laborar l’entitat amb diverses xerrades i el suport per l’elaboració d’una enquesta als alumnes. Alhora també es va fer entrega d’una postal-recordatori de la seva assistència al sopar, elaborada pel vinyetista de L’Estaca, Miquel Porres. La presentació, molt treballada, va estar a càrrec de l’actriu hospitalenca Mariona Montes.
A continuació s’inclouen els textos de benvinguda i cloenda del president de l’entitat, Lluís Berbel i la intervenció del vocal de l’entitat Jesús A. Vila que va explicar l’origen de la iniciativa
Viñeta 17 febrero 2025
La ciutat incorpora deu noves llambordes als seus carrers, en memòria d’hospitalencs deportats als camps nazi
Cada Stolpersteine és situada davant dels habitatges on van viure aquests ciutadans represaliats, per recordar la seva vida i honorar-los
El dissabte 8 de febrer a l’Hospitalet es va voler retre homenatge i memòria als veins de la ciutat que van ser deportats als camps nazis. Es van instalar deu noves llambordes Stolpersteine davant els habitatges on van viure aquests hospitalencs que van patir la deportació als camps nazis, especialment al de Mathausen-Gusen.
El 2023, ara fa dos anys, ja es van colocar onze llambordes Stolpersteine davant dels habitatges d’altres víctimes de la barbàrie nazi i del feixisme. De moment ja son vint-i-una llambordes que honoren la memòria de veïns que van patir primer la Guerra Civil, desprès l’exili a França i finalment la deportació als camps nazis. Entre els organitzadors hi participa el CELH”
De moment, s’han documentat 64 veins de l’Hospitalet que van ser deportats a aquests camps. Considerats per l’exercit nazi “rojos espanyols” Rotspaniers, van patir els sofriments o la mort en aquests camps. Quan, ara fa 80 anys els camps de concentració o de la mort van ser alliberats, els pocs hospitalencs, catalans i espanyols que van poder sobreviure a l’horror, no van poder tornar a les seves cases, a lloc on eren les seves families, i van continuar en l’exili forçat pel franquisme.
Conservar la seva memòria i honorar-la és l’objectiu d’aquesta iniciativa multinacional. Cada llamborda Stolpersteine es fabrica artesanalment gravant el nom i el recorregut de cada persona deportada en una làmina de llautó que es col·locada al terra davant del lloc on va viure.
Aquerstes noves deu llambordes s’han instalat en diversos carrers de la nostra ciutat. Les podeu veure al carrer Buenos Aires, 31; al carrer de la Vinyeta, 29; al carrer Llança, 32; al carrer Joventut, 11; al carrer Llobregat, 100, dels barris de Santa Eulàlia, de Collblanc i de La Torrassa, i també al carrer de l’Estrella, 36; al carrer de Sant Josep, 17; a Mestre Candi; 8, al carrer Prat de la Riba, 255 i al mateix carrer a l’interior del nº 202, dels barris de Sant Josep i del Centre.
Els noms dels veïns que son recordats amb aquests llambordes son: Pelegrín Aguilar, Juan Bautista García, Joan Pedrol, Leonardo Pérez, Emili Zafón, Martí Cabanes, Eduardo Frías, Félix López, Josep Igual i Josep Ballester
Un simple recorregut pels indrets on s’han instal·lat aquestes darreres deu Stolpersteine serveix també per fer memòria de com l’Hospitalet que coneixem avui és també, i en bona part, producte de les mobilitzacions i de les lluites socials que molts d’aquests veïns que ara recordem van protagonitzar.
Mentre es col·locaven les llambordes, a la Plaça Espanyola es va fer un acte de reconeixement i memòria en el que van participar representants de l’Amical de Mathausen, del Memorial Democràtic, de la Diputació de Barcelona, del Museu de l’Hospitalet i el mateix alcalde David Quirós.
Cada col·locació de les Stolpersteine va anar acompanyada de la lectura d’una breu memòria de cada una de les persones, a càrrec d’alumnes de l’Institut Mercé Rodoreda. Una manera més de fer viva la memòria d’aquests veïns i, especialment, de les seves lluites, en aquests temps que estem vivint.
Viñeta 16 febrero 2025
La vergonya del camí del riu
Com sempre que plou, cosa que va succeir uns quants dies d’aquesta setmana passada, l’únic pas que uneix l’Hospitalet amb el riu Llobregat queda inundat d’aigua. Aquest pas el comparteixen alhora vianants, corredors, patinets i bicicletes. Una autèntica vergonya. Va sent hora que el nostre Ajuntament es plantegi una reforma integral de l’accés a la ribera del riu, així com la neteja i enjardinament de les zones adjacents.
Els Comuns es pronuncien dràsticament en contra de fer el poliesportiu de Santa Eulàlia al Parc de l’Alhambra
Sota el lema “el Parc de l’Alhambra no és toca”, els Comuns defensen l’alternativa que ja va plantejar el PP al carrer Martí Codolar
El poliesportiu de Santa Eulàlia porta moltes lletres escrites sobre el seu futur i la seva ubicació. Tant com que el primer projecte es va aprovar el 1994 quan era alcalde Ignacio Pujana i encara es parla. Ara L’Hospitalet En Comú Podem (LHECP) han donat la seva opinió: “El Parc de l’Alhambra no és toca”, en paraules de Manuel Domínguez. Una afirmació molt argumentada i fonamentada perquè els veïns, en un referèndum (l’únic que s’ha fet en aquesta ciutat) així ho van decidir.
Alternatives n’hi ha. I els Comuns n’han apuntat diverses i una a la parcel·la abandonada del carrer Martí Colodar, antiga cotxera dels autobusos de Rosanbus. Coincideix aquesta opció amb la què va plantejar el grup municipal del PP ja fa unes quantes setmanes. Hi ha algunes pegues que es podrien solucionar. Una, que és una parcel·la privada i que caldria comprar-la i l’altra és una permuta com han plantejat els Comuns. Una vegada adquirida només seria necessària la requalificació dels terrenys.
Aquesta parcel·la està situada en un solar d’ús industrial i per tant el cost és menor. Però els Comuns també adverteixen, a la roda de premsa que han realitzat al mateix parc de l’Ahambra, a la barriada de Santa Eulàlia, que “cada vegada hi ha menys terrenys amb la voràgine constructora que s’ha desfermat a l’Hospitalet. Algú ha recordat la frase de l’alcalde en la presa de possessió, David Quirós, “més humanisme i menys urbanisme” i que sembla que no s’està complint.
Tant Manuel Domínguez com Laura Alzamora, han plantejat la necessitat de preservar les poques zones verdes que té la ciutat quan precisament el que cal són refugis climàtics “i el Parc de l’Alhambra és el tercer que existeix de forma natural a tot l’Hospitalet”.
El parc dona una qüestió essencial que és salut. Però l’actual equip de govern, que deia que portava un nou model de ciutat, “s’atreveix a qüestionar el futur del parc”.
El 1994, quan es va plantejar la construcció del nou poliesportiu, es va projectar a la parcel·la del Gasòmetre. Van anar passant els anys i la construcció de blocs d’habitatges al voltant d’aquest solar, ocupat ara per un aparcament i una pista d’esports, ha fet bastant inviable el primer projecte. Cal tenir en compte que l’any 2020, la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar el pla que augmentava l’edificabilitat el entorn de la parcel·la on es preveia el poliesportiu a 2.000 metres quadrats i elevava l’alçada prevista dels habitatges. Als veïns, als quals se’ls va vendre els habitatges, no se’ls va parlar mai d’un equipament esportiu de les dimensions previstes en aquell espai, que ara deixarien sense llum les seves residències.
Núria Marín, davant del desgavell provocat, va promoure una consulta popular el 2019, la primera feta a la ciutat, perquè els veïns manifestessin la seva opinió sobre la ubicació del poliesportiu. El 61% va votar en contra que es construís al parc de l’Alhambra i van elegir com a ubicació la prevista inicialment. Ara, per no perjudicar als veïns que van comprar a la zona, es busquen altres solucions com la del carrer Martí Codolar a les antigues cotxeres d’autobusos de Rosanbus.
Manuel Domínguez ha manifestat que, ningú no es planteja, que una barriada com Santa Eulàlia amb més de 40.000 habitants no tingui un poliesportiu en condicions. N’hi ha un, al carrer Jacint Verdaguer, però està totalment obsolet i constantment amb problemes de reparacions.
APel que fa al Parc de l’Alhambra, en els pressupostos del 2024 ja es van establir partides econòmiques tant per a l’estudi de la seva rehabilitació, en un abandonament absolut, com per a la reforma: uns tres milions d’euros que ara s’han reservat per al pressupost del 2025 i figura dins dels punts del pacte PSC i Comuns.
Laura Alzamora ha manifestat que no ens podem permetre perdre ni un pam de zona verda com és el del parc de l’Alhambra i més tenint en compte que és un dels punts establerts com a refugi climàtic. Aquest enclavament també és utilitzat per diverses de les escoles properes per realitzar diferents activitats.
Al costat dels portaveus dels Comuns, hi havia la Plataforma en defensa del Parc de l’Alhambra que ha llegit un manifest amb diferents reivindicacions. En nom de la plataforma, Miguel Mansergas ha demanat cloure definitivament la possibilitat de destinar el parc a qualsevol altre ús, respectant així la voluntat dels veïns manifestada a la consulta de novembre de 2019.
Les seves peticions han estat clares:
• Mantenir el parc com a recinte tancat.
• Millorar la zona de jocs infantils, afegir-hi algun joc inclusiu, destinat als nens amb algun tipus de discapacitat.
• Instal·lar ombra a aquesta zona, a l’estiu és impossible utilitzar tobogans i altres, a causa de les temperatures que arriben.
• Instal·lació de lavabos.
• Zona d’aparells gimnàstics.
• Crear zones d’ombra vegetal, mitjançant pèrgoles com les que existien, o una cosa semblant.
• Mantenir l’actual camp de futbol tancat que hi ha actualment.
• Poda i sanejament, neteja, retirar branques seques, trencades o malaltes de tots els arbres.
• Reparar tots els camins del parc
