Jaume Graells reclama des del Parlament responsabilitats polítiques al PSC per la seva estreta vinculació amb la corrupció al Consell Esportiu
Les primeres conseqüències judicials del Cas Consell Esportiu que encara està en una fase preliminar i les insinuacions del portaveu socialista en el darrer ple municipal que van produir el malestar del principal denunciador del cas, Jaume Graells, van provocar una compareixença pública aquest dimecres al Parlament de Catalunya per reclamar la urgència d’una llei catalana reguladora de protecció de les persones alertadores.
Aquesta és una llei que existeix en el context espanyol —va ser aprovada al febrer del 2023— i que té el seu origen en una directiva europea de l’any 2019 —Directiva Whistleblowing— per la qual es regula i es protegeixen les persones que denuncien infraccions o processos de corrupció, com el que es va produir —ara ja amb una primera sentència ferma —al Consell Esportiu de l’Hospitalet.
Graells, en la seva compareixença al Parlament, va explicar el cúmul de pressions exercides sobre la seva persona des del primer moment que va posar en coneixement de l’alcaldessa les sospites sobre irregularitats comptables a l’organisme, que va fer extensives a les primeres autoritats de l’aleshores el seu partit, Miquel Iceta i Salvador Illa. L’alcaldessa de la ciutat, màxima responsable del Consell Esportiu, va exercir, segons Graells, una pressió sobre el denunciant que li va produir un calvari personal i polític que el va portar a demanar la baixa del partit on havia militat tota la vida. Tot i que l’alcaldessa va ser cridada a declarar i exonerada posteriorment per la fiscalia, el fet que hagi hagut reconeixement del delicte —i que un dels encausats encara treballi directament pel PSC— implica el partit en l’assumpció de responsabilitats polítiques que haurien de recaure sobre tot amb la mateixa alcaldessa i fins i tot en el govern municipal socialista actual, tenint en compte que una regidora del govern era responsable del Consell Executiu quan la treballadora va ser represaliada injustament.
Graells ha portat tot el contingut de l’assumpte a l’Oficina Antifrau per tal que prengui coneixement de la denúncia i actuï en conseqüència.
Jaume Graells és ara el líder de l’oposició del govern municipal que continua en les mateixes mans, el portaveu del qual en la darrera sessió plenària va fer-li insinuacions directes sobre la seva implicació amb el Consell Esportiu, alhora que l’alcalde li impedia replicar per al·lusions. Arran d’aquests fets i les dues sentències judicials que han afectat a dos dels encausats i a la principal alertadora del Consell Esportiu, el grup parlamentari d’ERC va anunciar una proposta dirigida a l’actual govern de la Generalitat per tal que agilitzi una llei catalana de protecció de les persones alertadores en la mateixa línia que la directiva europea i que vagi més enllà de la llei espanyola que és una simple translació dels propòsits de la directiva europea. La portaveu republicana Marta Vilalta va explicar al respecte que la llei catalana ja havia estat impulsada pel govern Aragonès i va ser obligadament aparcada després de la crisi de pressupostos de la passada legislatura.
El grup municipal d’ERC-EUiA va anunciar també al Parlament que Graells assistirà el proper 18 de març, a les 19 hores, a la primera convocatòria de les Tribunes Crítiques que organitza a la Tecla Sala de l’Hospitalet l’entitat Foment de la Informació Crítica per tal que el portaveu republicà pugui explicar amb detall el procés que va dur a la denuncia de les sospites de corrupció al Consell Esportiu, el desenvolupament de la causa i les primeres conseqüències. Aquestes compareixences són de caràcter públic i organitzades amb l’objectiu que els mitjans de comunicació, els organismes, les entitats i la ciutadania puguin preguntar directament als convidats sobre el tema objecte de la convocatòria i qualsevol altre que sigui d’interès ciutadà.
Recordem que una peça separada del cas Consell Esportiu ja ha produït una sentència ferma sobre dos dels encausats que van haver de pactar amb la fiscalia el reconeixement d’un delicte d’apropiació indeguda i el retorn de les quantitats estafades per evitar una pena de presó i també s’ha produït una sentència de Magistratura sobre una demanda d’acomiadament improcedent en el cas de la treballadora que va alertar dels fets a l’aleshores regidor socialista Graell, que va ser acomiadada posteriorment per represàlies i ara obligada a la readmissió per l’organisme que la va fer fora injustament, i que l’ha d’indemnitzar amb 60.000 euros
