Fa un any que s’havia de convocar un concurs per la nova redacció i estava previst que s’acabés abans d’aquest estiu

L’elaboració del nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l’Hospitalet porta un any de retard des que es va plantejar un calendari per fer-lo sense que ni tan sols els professionals que l’han d’elaborar hagin estat contractats. Un contracte pendent des del setembre del 2024.

Els Comuns han denunciat la situació del patrimoni de l’Hospitalet perquè consideren que és un “element imprescindible per a la construcció de vida comunitària”.  Tot i que s’han realitzat nombroses i diferents accions i s’han presentat diverses mocions als plens, la situació continua exactament igual. La seva activació formava part també dels darrers acords entre PSC i Comuns per tirar endavant els pressupostos del 2025 però, com és evident, no s’ha fet res.

A l’any 2022, fruit de la pressió social i la sensibilitat per la pèrdua constant de patrimoni local, es va convocar una Comissió Permanent de Patrimoni i es va aprovar un cronograma per a l’elaboració d’un nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l’Hospitalet (PEPP), que substituís l’anterior, l’ampliés i li donés més contingut.

La previsió era que cap al mes de juny del 2025 es faria la darrera revisió del catàleg, s’enllestiria la documentació per a l’aprovació inicial i es remetria a la Generalitat. Aquesta proposta de catàleg s’hauria d’haver fet per part dels professionals contractats mitjançant un concurs que havia d’impulsar-se al setembre del 2024. Gairebé un any després tot resta igual.

També hi ha altres temes referents al patrimoni que presenten un gran retard com ara la senyalització d’allò protegit, compromesa també en l’últim acord entre Comuns i socialistes, tot i que ja fa bastants anys que s’hauria d’haver executat. Tampoc no s’ha fet cap pas. Hi ha textos aprovats fa 10 anys i imatges per al seu reconeixement, però tot resta en un calaix a l’espera que s’executi.

Manuel Domínguez, portaveu del grup municipal de L’Hospitalet En Comú Podem (LHECP) ha manifestat que “el patrimoni de l’Hospitalet està en constant estat de perill per les pressions immobiliàries i la inacció de les institucions. La seva protecció i senyalització ha de executar-se amb mesures concretes i urgents”

Hi ha molts exemples que demostren la inacció del govern municipal a molts nivells: les excavacions del Castell de Bellvís, sempre promeses però mai aplicade; la recuperació dels refugis antiaeris de la Guerra Civil; l’oferta de les subvencions pels edifici protegits, la preservació de l’art públic… “Tots aquests exemples demostren que l’equip de govern s’hauria de prendre seriosament la defensa del patrimoni”, assenyala el portaveu dels Comuns.

Al ple municipal celebrat al mes de juny va ser aprovada per unanimitat la moció presentada pels Comuns per la defensa del patrimoni i en la qual se sol·licitava precisament l’elaboració del nou PEPP, l’execució de la senyalització del patrimoni i també l’elaboració d’un pla de xoc per a la rehabilitació d’escultures públiques o posar a disposició dels ciutadans la subvenció destinada a les reformes dels edificis protegits, una conquesta de les diferents comissions ciutadanes en defensa del patrimoni, que en els darrers anys s’havia perdut.

Tots els grups, en aquell ple de juny, van destacar la urgència d’aquest projecte i van donar suport a la moció però també van denunciar que la situació del patrimoni es troba en una situació molt compromesa pel seu abandonament i oblidat com les a prop de 2700 peces del fons cultural amagades en una magatzem, algunes obres de Puig Gairalt desaparegudes i fins i tot edificis industrials aconseguits per l’Ajuntament com la fàbrica Godó i Trias, que l’equip de govern regalarà per la seva explotació a una empresa privada per fer negoci.

El grup socialista que també va votar a favor d’aquella moció de juny, va anunciar que en els pressupostos d’aquest any ja existeix una partida de 150.000 euros per executar el PEPP i el procés de contractació de la empresa que s’ha de fer càrrec de l’elaboració i s’ha tornat a obrir la línia d’ajudes per la rehabilitació d’edificis amb una dotació de 100.000 euros. O sigui que no és cap problema de recursos. És, simplement, un problema de gestió i de capacitat municipal.

El percentatge de denúncies sembla no modificar-se gaire respecte de l’enregistrat l’any 2024, però és un 46% del total del Baix Llobregat, sobre un 35% de la població total

Durant els tres primers mesos d’aquest any, s’han enregistrat als jutjats de l’Hospitalet 264 denúncies de dones víctimes de violència de gènere —al voltant de 3 denúncies diàries de mitjana—, de les quals 223 es van realitzar a través d’atestats policials per denúncia de la pròpia víctima (84,5%), 19 per intervenció policial directe (7,2%) i 22 mitjançant un comunicat de lesions rebut directament al jutjat (8,3%). En 36 d’aquests casos, la víctima es va acollir a la dispensa de declarar obligatòriament com a testimoni, dada que representa una ratio del 0,14 del casos. D’aquestes 36 denúncies on la víctima demanava no declarar, 30 corresponien a dones de nacionalitat estrangera i 6 a dones espanyoles. Del total de les 264 denúncies del trimestre, 200 corresponien a dones de nacionalitat estrangera i 64 a dones espanyoles.

En el 8,2% dels casos la víctima denunciava directament el marit; en el 21,3% dels casos, la parella ja s’havia trencat. D’altra banda, en el 27,9% de les denúncies encara existia una relació afectiva, mentre que en el 42,6% dels casos aquesta relació afectiva ja era inexistent, si més no per una de les parts.

En aquests primers tres mesos de l’any es van registrar també 156 sobreseïments lliures —que poden correspondre a casos de mesos anteriors—, 8 per no haver indicis de delicte (2,1%) i 148 per no quedar justificats de manera directa (39,4%) que s’arxiven provisionalment. Hi ha hagut també un 0,8% de sentències absolutòries i un 8,2% de condemnatòries. Un altre 24,7% de les sentències o autos han acabat elevant-se a l’òrgan competent.

La comparativa amb els quatre trimestres del 2024 expressa xifres molt semblants de denúncies globals però algunes diferències sobre la nacionalitat de les denunciants. Durant tot l’any van haver 1051 denúncies, però mentre que a l’any 2024 les dones denunciants procedents d’altres països van ser 658 per 393 les nacionals, ara semblen haver-se disparat els casos de victimització entre el col·lectiu immigrat. També aleshores, 738 denúncies van ser posades per denúncia de la víctima, 159 per intervenció directa de la policia i unes altres 154 amb una comunicació de lesions directament al jutjat.

Si es compara amb xifres de l’entorn, l’Hospitalet registra en el primer trimestre d’aquest any gairebé la meitat (46%) de les denúncies registrades a tota la comarca del Baix Llobregat per aquest mateix motiu: 264 enfront de 574 dels 30 municipis de la comarca oficial. La xifra de població censada al Baix Llobregat supera els 850.000 habitants, mentre que a l’Hospitalet ja se sobrepassen els 300.000 (un 35% del total). La xifra contrasta amb el nombre de serveis d’atenció especialitzada contra la violència de gènere de la comarca oficial respecte de l’Hospitalet on ni tan sols hi ha un SIE (Servei d’Intervenció Especialitzada). Als 30 municipis del Baix Llobregat hi ha, en canvi, 16 Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i dos SIE (un a Sant Boi i l’altra a Sant Feliu), de manera que l’atenció a les víctimes de violència de gènere té a la comarca oficial una cobertura molt més destacada.

Pel que fa als registres sobre immigració —on s’observen clares diferències en la procedència de denunciants de violència de gènere— cal constatar que la mitjana del Baix Llobregat se situava l’any 2024 a l’entorn del 13% de mitjana —amb algunes puntes com ara Castelldefels (sobre el 25%), Martorell (a l’entorn del 19%) o Cornellà (sobre el 18%)—, mentre que a l’Hospitalet, la mitjana aquest any s’apropa al 28% de població immigrada, amb cinc barris del nord de la ciutat per sobre del 35%.

Totes les dades s’han treballat del recull estadístic trimestral de l’Observatori sobre la Violència Domèstica i de Gènere, organisme depenent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) d’Espanya.