L’AMB proposa la figura d’un mediador per apropar postures entre treballadors i empresa i li recomana que no crispi l’ambient amb acomiadaments

Un centenar de treballadors de Moventis es van manifestar ahir a les portes de l’Ajuntament per reclamar una actitud constructiva de l’empresa, que eviti la radicalització del conflicte, mentre iniciaven el seu primer dia de vaga que tindrà continuïtat avui. El comitè de vaga no descarta convocar una vaga indefinida a partir del setembre si s’aprova en assemblea i, com a mínim, preveuen noves aturades el mateix mes si no hi ha avenços en la negociació.

De moment, els busos van funcionar ahir amb serveis mínims d’un 40% del servei en les hores puntes i d’un 20% la resta del dia enmig de la solidaritat de la ciutadania que ha entès perfectament les constants reclamacions de la plantilla, contestades per l’empresa amb mesures de represàlia i dos acomiadaments.

L’Ajuntament ha demanat mesures dràstiques a l’Àrea Metropolitana per tal que l’empresa se sotmeti a controls diaris del servei, i estudiï a fons el contracte per si convindria rescindir-lo per flagrant incompliment de l’adjudicatària. Per la seva banda, l’AMB ha emès posteriorment un comunicat on proposa la incorporació d’un mediador que sigui capaç d’apropar posicions entre empresa i treballadors i fa una crida a l’entesa i a la responsabilitat de les parts, sense que es pronunciï, però, sobre la rescissió del contracte. Demana, això sí, la rebaixa del nivell de conflictivitat i evitar mesures que deteriorin les condicions del servei com ara els acomiadaments i recorda a la ciutadania que ja ha imposat dues sancions de 85.000 euros a l’empresa per problemes detectats en les línies M12 i M14.

El principal grup de l’oposició ja va reclamar fa uns dies una postura més dràstica per part de l’Ajuntament en el sentit de exigir a l’AMB un servei d’autobusos digne a la segona ciutat de Catalunya pel nombre d’habitants. Van denunciar el mal estat dels autobusos, l’incompliment constant de les freqüències de pas que comporta una massificació de totes les línies i l’actitud intransigent de la companyia que agreuja el conflicte amb els treballadors. Per part de Moventis, l’empresa s’ha queixat reiteradament de l’actitud intransigent de la plantilla i fins i tot ha acusat als treballadors de vandalitzar la flota causant desperfectes. El mateix ajuntament ha reconegut recentment que s’ha detectat un augment dels accidents en l’interior dels autobusos en aquests darrers mesos.

El que sembla evident és que des que es va signar el nou contracte del servei de transport a la ciutat amb la nova companyia tot han estat problemes. Com a conseqüència d’aquest fet, el govern local acaba de posar sobre la taula la rescissió del contracte però d’una manera tan tèbia, que l’AMB ni tan sols ho ha posat de manifest en la nota de premsa de resposta a la pressió municipal. Els treballadors ho tenen bastant més clar. La concentració de la plaça de l’Ajuntament no feia més que reclamar “Moventis fuera de l’Hospitalet”, perquè negociar amb una empresa que manté una posició dura, que fa servir la màxima represàlia com és l’acomiadament de treballadors, que permet que el servei es deteriori pel que fa a les freqüències o l’estat dels combois, o les pressions sobre la plantilla pel que fa a horaris, torns i vacances, no permet mantenir moltes esperances sobre la possibilitat d’acords.

L’edifici, catalogat, forma part del patrimoni municipal tancat i abandonat, en perill de degradació constant

La plataforma Recuperem Albert Germans ha iniciat una campanya de recollida de signatures reivindicant la transformació de l’edifici patrimonial local en un espai col·lectiu autogestionat, obert a la ciutat per fer activitats culturals i socials, tallers de formació, horts urbans…

“Volem transformar aquest antic complex fabril de principis del segle XX en un espai multidisciplinari, en un projecte obert al barri i a tota la ciutat, i amb l’ambició de convertir-lo en un motor social i cultural en benefici de la comunitat local”, diuen en un manifest que s’està distribuint per tot el barri de Sant Josep on és ubicat.

Durant els mesos de maig i juny, la plataforma ha muntat paradetes de recollida de signatures a les festes majors dels barris de Sant Josep, Santa Eulàlia, Collblanc (Festa de la Diversitat) i Centre, reivindicant la cessió de l’espai i també per donar a conèixer el projecte. Els organitzadors de la campanya han informat que la recollida de signatures s’està realitzant de dues maneres: en línia, mitjançant un QR i amb paradetes al carrer.

La previsió és que aquesta campanya continuï a partir de la festa major de Bellvitge per seguir després amb la de Ciutat Comtal  i setmanalment a tot el barri de Sant Josep. “La impressió que tenim és que, en general, creem empatia amb les veïnes, la proposta és bona i interessa el tema de fer un espai autogestionat. Comprovem també que les veïnes estan pendents dels cartells que troben pel barri de Sant Josep amb la difusió de la plataforma. Amb tot necessitem explicar-ho bé i de forma sostinguda, sobretot al barri de Sant Josep, on hi ha Albert Germans”, diuen els membres de la Plataforma.

L’espai, després d’haver estat ocupat durant un temps (2022) per un col·lectiu juvenil, va ser desallotjat policialment al 2024 i clausurat per ordre municipal. Durant l’ocupació, els veïns del barri el van fer servir per posar un hort urbà, obrir un taller de bicis, un lloc per trobades… Representants del moviment veïnal manifesten que ha arribat el moment de reclamar una cessió al veïnat.

L’edifici, ubicat al carrer Rodés 60, té una superfície de 2800 metres quadrats i un espai interior obert de 1750 metres. L’any 2016, l’antiga fàbrica tèxtil va ser adquirida per l’Ajuntament i no va ser fins el 2022 que va aprovar-ne una cessió demanial a Renfe per 40 anys, amb un cànon anual de 275.000 euros per crear una escola de formació. Més tard, la companyia ferroviària va renunciar  a la cessió.

La fábrica Albert Germans, edifici catalogat com a bé cultural d’interès local (BCIL).

El 1918, els germans Enric, Josep i Esperança Albert i Rulduà, naturals de La Bisbal d’Empordà i residents a Barcelona (on els seus pares havien establert botigues de cotilleria) van adquirir la Fàbrica El Tajo d’Aranjuez, que produïa cordons, cintes, trenes i teixits elàstics. Al 1926, amb l’arribada del metro a l’Hospitalet i la millora de comunicacions que representava, van decidir traslladar la fàbrica a la nostra ciutat. Tot i que els plànols presentats per Josep Albert foren signats per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, l’obra s’atribueix al seu germà Ramon, arquitecte municipal de l’Hospitalet en aquella època. Alguns treballadors d’Aranjuez es van instal·lar al barri de Sant Josep (aleshores força despoblat) en habitatges proporcionats pels mateixos empresaris, i la fàbrica va començar a funcionar el 1928.  Durant la Guerra Civil espanyola, la fàbrica va ser col·lectivitzada i l’any 2007 va tancar definitivament.

La plataforma ha convocat una assemblea per reiniciar les activitats el 5 de setembre.

Fa anys, no tants pels que ja portem més de setanta, la gent (ara queda millor dir els usuaris) hagués aturat els autobusos i fins i tot els hagués apedregat al mig del carrer o a les parades, òbviament, amb els seus conductors fora; però estem al 2025 i això no passa, els usuaris… —abans farem un incís: qui es cregui menyspreat insultat o ves a saber el què, pot respondre als comentaris o fins i tot demanar una rectificació, això sí, raonada i amb criteri, no amb la rabieta de qui s’ha vist reflectit i, a manca d’arguments intel·ligents respon bordant— prefereixen abaixar el cap i respondre com a ramat de bens. Com a màxim, el que fan és escridassar al conductor, que no té cap culpa i per sort treballa rere un vidre blindat. Òbviament no li pregunten què guanya ni amb quines condicions treballa. Molts dels que es queixen són pensionistes que possiblement guanyen més diners que el conductor peruà, i tenen pis propi, mentre que el conductor ha de viure de lloguer i en una habitació compartida. No fan com abans: exigir al seu govern municipal que hi posi remei.

I la companyia? Per què queixar-se?, aquesta queda molt lluny i ningú coneix els seus directius. Bé, dir ningú és massa. Els directius són ben coneguts pel govern municipal, no així els conductors, aquests són prescindibles, van i venen, principalment gràcies a uns polítics que es diuen d’esquerra, però que són més de dretes que qui els diaris defineixen com extrema dreta. I, vostès es preguntaran d’on surt aquesta afirmació.

No cal donar-hi gaires voltes, només seguir el que fan. Com governen la ciutat. En poques paraules, com es pixen en els drets dels ciutadans, el seu futur i la democràcia.

No fa pas gaire vam escriure sobre Moventis, la inhumana explotació dels seus treballadors i el permanent conflicte laboral; però també de la complicitat de l’AMB amb l’empresa, a la qual i enfront l’escàndol i el perjudici que representa per a la ciutadania, només la penalitza amb unes insultants multes simbòliques que són caldereta per l’empresa en comparació amb el que s’estalvia, i que només serveix per engreixar els beneficis de l’entitat supramunicipal i assegurar els suculents salaris i les dietes dels seus consellers.

Fins ara l’Ajuntament de l’Hospitalet s’havia mantingut aliè al problema, fora d’algunes declaracions sense cap valor del seu alcalde, exclusivament dirigides a desviar l’atenció del problema laboral i econòmic dels conductors, per una persona que ha demostrat més afició al culte del seu personatge mediàtic, que per governar amb una mica de sentit. Però ara, ves per on, ens assabentem que l’ajuntament es posa al servei de l’empresa, suposem que com a premi pels autobusos espatllats, apedaçats, amb conductors arribats de Girona, amb salaris tercermundistes, desconeixedors del recorregut, que es salten parades, canvien de trajecte inopinadament o, fins i tot, han de conduir autobusos sense manteniment. Deu ser per això, que l’ajuntament s’ha brindat generosament a formar 15 nous conductors, donat que l’empresa està perdent els més antics després de maltractar-los, amenaçar-los, acomiadar-los o provocant-los baixes per estrès, després de destruir la seva vida familiar.

Des d’aquest mitjà hem denunciat en dues ocasions, aquí i aquí, tant a Moventis, que no deixa de ser una empresa que busca lucrar-se sigui com sigui, com a l’AMB, que en ser pública i dedicada a facilitar la vida de la ciutadania, no té cap disculpa, a no ser que hi hagi interessos bastards, encara que sempre queda l’excusa de la brutal inutilitat dels seus gestors, probablement posats a dit pels partits polítics per treure-se’ls de sobre.
Però ara també veiem un altra agent polític, el govern del PSC de l’Hospitalet, que no ha tingut millor idea que regalar la preparació de nous conductors a Moventis.
A canvi de què? Doncs no ho sabem, però ningú regala res i encara menys la gent de la que parlem. Als conductors només els hi queda una cosa que, malgrat tots els esforços de l’empresa, ningú els hi pot prendre per ser un dret constitucional: la vaga que, per cert, han convocat pels dies 11 i 12 de juliol i 8, 9 i 10 de setembre.

Ara ens assabentem que la policia municipal, després de rebre una denúncia, es va veure obligada a intervenir un autobús de Moventis. Però no tot acaba així. Poc després la Guardia Urbana va intensificar els controls i va denunciar dos autobusos més.

Abans de continuar hem de saber que els conductors estan revisant els seus vehicles abans de sortir, donant part de les incidències, siguin aquestes mecàniques, de l’espai dels viatgers, de la seva cabina, etc. Un cop reportades, si l’empresa diu: endavant, estan obligats a sortir. És obvi que a l’empresa tan se li en fot si un autobús rebenta una roda i s’estampa contra la paret, emportant-se pel camí uns quants vianants. La pasta és la pasta i per això hi ha una assegurança. A més, i això tots ho sabem, no tardaria ni cinc segons en assenyalar al conductor com a responsable directe. No així el govern municipal, que per molta complicitat que hi tingui, només li faltaria trobar-se amb morts i ferits després d’haver acceptat tanta potencial criminalitat.  

Després, en una ostentació de cinisme, alguns es sorprenen de la pujada de l’extrema dreta, això sí, després d’haver mentit, traït a l’electorat i, el que és pitjor, simular un feminisme i un progressisme que només practica el 8 de març, l’u de maig i els dies que toquen, participant a les manifestacions si cal. I és que si ens ho mirem bé, ni la ultradreta més ultraliberal seria capaç de portar a terme una política tan ultraliberal i de dretes com l’actual govern municipal i l’AMB.

Alguns innocents, que encara creuen que les sigles tenen algun sentit, responen que els polítics “demòcrates” s’haurien de posar les piles, quan en realitat el que haurien de fer és canviar el nom de les seves entitats polítiques per ajustar-les a la seva autèntica ideologia. I és que de fet, qui s’ha de posar les piles és la mateixa ciutadania, i abandonar la idiotització política i la blandícia intel·lectual.

El Comitè d’empresa ja va expressar el seu recel sobre la subrogació de la plantilla, en el moment del canvi d’adjudicatari

Les vagues del transport al Baix Llobregat ja son un clàssic i aquest divendres 11 i el dissabte 12, es registrarà la darrere —de moment—, que han convocat novament els treballadors de Moventis després del fracàs de les negociacions amb l’empresa.

En un comunicat conjunt que han signat les seccions sindicals de CCOO i CGT criden al conjunt de la plantilla a concentrar-se entre les 9 i les 10 del matí a la cotxera de la companyia per manifestar-se entre 11 i 13h a la plaça de l’Ajuntament com ja han fet desenes de vegades des que es van iniciar els primers conflictes a l’abril del 2024, pràcticament arran que la companyia guanyés l’adjudicació.

Les raons de la vaga, presentades ja davant les autoritats laborals son, segons els treballadors, un abús de l’empresa en matèria disciplinària i la posterior repressió laboral amb l’acomiadament d’un delegat sindical i d’un inspector; l’aplicació d’un calendari laboral fora de quadrant; un acord d’aparcament incomplert; la manca d’adequació dels temps de recorregut i relleus que incloguin computar el temps efectiu de treball, el de preparació del matí i el de proveïment i aparcament a l’acabar la jornada; la necessitat d’una formació idònia pels treballadors que s’incorporen nous a la plantilla i un manteniment correcte dels vehicles que garanteixin la seguretat dels conductors i dels viatgers.

Els sindicats insisteixen que les reclamacions, ben conegudes per l’empresa, afecten la totalitat dels treballadors, més enllà del tipus de contracte que tinguin, i es queixen que després de l’adjudicació del concurs no es van respectar les condicions de subrogació de la plantilla, denuncien modificacions substancials de les condicions de treball sense haver-se observat la totalitat de la normativa de l’Estatut dels Treballadors que ho regula; es queixen de l’eliminació unilateral de les tandes de vacances entre juny i setembre; també de les quinzenes i de la possibilitat d’escollir serveis; denuncien que l’empresa ha obert expedients de manera indiscriminada, han imposat jornades i torns descompensats; vulnera els drets del personal que està de baixa mèdica deixant-los sense servei quan es reincorporen i denuncien així mateix el retall dels horaris de les línies, sense pauses de descans, de manera que provoquen una situació d’estrès greu als conductors.

La crida a tota la plantilla a secundar la vaga inclou naturalment la demanda de readmissió dels acomiadats i especialment un canvi d’actitud de l’empresa per l’ingent llistat de queixes acumulades i la manca d’actitud negociadora que, per la seva banda, l’empresa ha negat reiteradament.

Mentre ha durat el conflicte, Moventis ja ha rebut una multa de l’AMB de 85.000 euros i una denúncia molt recent de la policia local perquè van detectar un vehicle en un pèssim estat de conservació amb els pneumàtics en greu perill de rebentar, danys que son habituals en bona part de la flota.

L’enfrontament treballadors-empresa no es pot considerar sorprenent en aquest sector, ni tampoc en aquesta empresa. Estem parlant d’una companyia que va iniciar Miguel Martí Adell, l’avi dels actuals empresaris l’any 1923 —l’any de la Dictadura de Primo de Rivera— a Sabadell i, per tant, que ja ha complert 102 anys, passant d’una modesta empresa de transport municipal a un complex entramat d’empreses que tenen activitat en el sector de l’automòbil i la mobilitat, a bona part de Catalunya (Barcelona, Girona i Lleida), a altres parts de l’Estat (Navarra, Astúries, Euskadi i Illes Balears, per exemple) i a l’Aràbia Saudi i els EAU.

El pare dels actuals gestors de la companyia —fill del fundador— ja se les va veure a principis dels 80 amb el reconegut alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, i després l’empresa ha tingut reiterats conflictes, amb vagues i acomiadaments a bona part del Maresme (Premià, Mataró) i també al Vallès (Sant Cugat, Cerdanyola, Castellar, Badia, etc). Quan l’empresa va resultar l’adjudicatària del contracte, a l’abril de l’any passat, els 286 treballadors de la plantilla de l’anterior concessionària ja van mostrar un punt de preocupació. L’AMB es comprometia a abonar 300 milions d’euros per 7 anys de servei —prorrogable altres 3— de les 13 línies de bus de la ciutat. L’aleshores president del Comité d’empresa de Rosanbús —l’anterior adjudicatària—, Eduard Minguillón, va explicar que la subrogació de la plantilla quedava garantida per les condicions del concurs però aquell grup de treballadors feia 30 anys que es mantenien amb l’anterior concessionària i no sabien exactament com els aniria en el futur. Alguns dels membres antics de la plantilla ja havien tingut uns quants conflictes amb l’anterior empresa Avanza i el comitè de empresa reclamava a l’AMB que fiscalitzés el servei i exigís a l nova adjudicatària un tracte digne als treballadors i als 12 milions d’usuaris anuals del transport públic a la ciutat.

Son justament aquestes obligacions de la subrogació de la plantilla la que, segons els sindicats, s’han vulnerat des del primer dia. El recel va començar abans fins i tot de l’adjudicació quan la mateixa Mesa de Contractació va considerar que l’oferta presentada per Marfina Bus (Movestis) era “anormalment baixa” i “clarament desproporcionada”, qüestions que podien fer pensar que hi hauria problemes. L’AMB va reclamar un estudi econòmic de viabilitat per justificar l’adjudicació i finalment va acceptar la proposta.

Al mateix abril van començar els problemes com ja ha explicat aquest digital en diverses informacions. Va haver reduccions en les nòmines i pressions als conductors i seguidament una demanda contra els representants sindicals per part de l’empresa. Moventis reclamava una indemnització a set delegats del Comitè de Vaga de 400.000 euros per les pèrdues empresarials justificades durant el conflicte dels mesos de gener i febrer d’aquest any, entre les quals figuren desperfectes sobre les instal·lacions i la flota o, per exemple, les despeses de publicitat per avisar als usuaris de les restriccions en el servei.

En el fons del conflicte hi ha la valoració de l’AMB sobre les baixes econòmiques —valoració de la part objectiva— que son finalment les que s’imposen en l’adjudicació de les empreses. De fet, durant els darrers 30 anys la concessionària era Rosanbus SL que en el darrer concurs havia tornat a ser l’empresa millor puntuada en la part subjectiva —que implica la competència en el servei— però va ser desbancada per Moventis pels criteris econòmics, quan sembla evident que les baixes per criteris econòmics acostumen a recaure directament sobre la qualitat del servei i, conseqüentment, sobre l’estabilitat de la plantilla de treballadors. D’aquesta manera, el conflicte del transport a la ciutat té una responsabilitat directa sobre el desacord entre empresa i treballadors però d’una manera subsidiària sobre la manera d’adjudicar contractes per part de l’AMB.