Mes: setembre de 2025
Obrir el meló de la comarca natural i ser precisos, no ens pot fer cap mal
Fa uns quants dies que volia escriure sobre la precisió dels conceptes arran d’una sèrie d’inexactituds manifestes que he registrat, que amaguen, en la meva opinió, coses prou interessants. Tot plegat és poc important, però acaba tenint una certa transcendència si no hi ha ningú que ho posi en valor. Arran de l’assassinat l’11 d’agost de cinc periodistes d’Al Jazeera a la franja de Gaza, els companys de Catalunya Metropolitana van incorporar als mitjans i als periodistes que estem al peu del canó (l’únic canó pacifista en aquest combat per la llibertat d’expressió) a un xat col·lectiu que ja aplega, hores d’ara, 836 membres (i alguns més que han marxat), per tal de mantenir el contacte directe per aplicar mesures solidàries allà on sigui possible. A banda de tots els que tenim l’orgull de formar part de la plataforma inspirada per la Fundació Catalunya Plural, van sumar-s’hi mitjans de tot el país i alguns més del Baix Llobregat que no formen part de Catalunya Metropolitana. Mitjans de totes les categories possibles, generalistes i sectorials, en paper i digitals, audiovisuals i de xarxes, privats i públics i un munt de professionals de totes les especialitats, reporters, redactors, locutors, gràfics, tècnics, etc. etc. (Foto de portada. En alguns mapes del Baix Llobregat ni apareix l’Hospitalet)
Arran d’aquesta primera trobada digital al xat multitudinari, es va promoure una convocatòria pel dimecres 13 a la plaça de Sant Jaume que va ser un èxit absolut, de participació i de capacitat organitzativa, es va fer un manifest en protesta pel genocidi sionista i a favor d’una Palestina lliure, i molts dels nostres mitjans de l’àmbit metropolità van publicar una peça conjunta. El manifest era obert a la solidaritat de qui volgués, i del Baix Llobregat es van sumar 17 mitjans que nosaltres haguéssim comptabilitzat. Els nostres col·legues de elbaix.cat, amb qui compartim plataforma a Cat Met i també una voluntat de fer un periodisme engrescador, de progrés, i lligat a la veritat objectiva, va fer una informació explicant l’èxit de la difusió del manifest i citant els 15 mitjans d’onze poblacions diferents del Baix Llobregat que hi van donar suport, a banda d’un parell de mitjans d’àmbit comarcal entre els quals el mateix elbaix.cat. Es va deixar els dos de l’Hospitalet, nosaltres, L’Estaca, i els Mitjans de Comunicació Públics que també es van afegir.
No era cap sorpresa. L’Hospitalet, que en el seu topònim porta el nom del riu que li dona identitat —a l’Hospi de futbol els comentaristes en diuen els riberencs, per alguna cosa serà—, mai ha format part orgànicament de la comarca. A principis de la democràcia municipal, el Baix Llobregat el formaven 28 municipis, des de Collbató fins el Prat i hi havia 3 que havien heretat l’estrafolària divisió republicana de l’àrea urbana de Barcelona convertint-se en municipis d’una comarca artificial que era el Barcelonès-sud. Com que allò era una comarca administrativa però no territorial, Sant Just Desvern i Esplugues aviat van demanar incorporar-se a la comarca natural a la que, territorialment, sempre ha estat vinculat l’Hospitalet. L’Hospitalet no va fer mai el pas i es va quedar en solitari formant part d’una comarca encara més artificial, que ha acabat per desaparèixer fins i tot orgànicament. L’Hospitalet és l’únic municipi, hores d’ara, desvinculat territorialment: ni és del Barcelonès real, ni és del Baix Llobregat. És malauradament, únic. Una unificitat artificial que el manté en el limbe territorial perquè, ni és una barriada de Barcelona, ni és un municipi adscrit oficialment a la seva comarca natural.
El govern socialista de l’Hospitalet, malgrat que en aquells anys de la primera democràcia es va obrir un fort debat entre historiadors, activistes i ciutadans, que reclamaven la incorporació al Baix Llobregat de forma orgànica, mai va voler donar el pas. La veritat és que la immensa majoria dels municipis de la comarca van propiciar exactament el contrari del que aconsellava la racionalitat territorial: no volien a prop un municipi desintegrat i desintegrador, massificat, urbanísticament caòtic i sense identitat pròpia. I així han anat passant els anys.
Molts dels periodistes de l’Hospitalet vam acabar fent periodisme comarcal i fins i tot vam posar en marxa capçaleres històriques que van caure en el mateix parany que imposava la tossuda irracionalitat. I així, molts d’aquests mitjans —i encara n’hi ha algun ben viu que ho proclama— portaven com a sub-capçalera, revista o setmanari “del Baix Llobregat i l’Hospitalet”, com si ambdues realitats territorials estiguessin impossibilitades de la fusió. Va ser un error, i caldria esmenar-lo. L’Hospitalet és Baix Llobregat i, el més normal, és que es promogués una incorporació orgànica des de les institucions per superar la vergonyant solitud.
Per què, després de tant de temps, es podrà preguntar algú? I aquí enllaço amb una altra realitat. La que es desprèn d’una cosa també relativament poc important si no fos perquè posa l’accent en l’absència d’identitat del municipi que és justament el que l’ha convertit en una excrecència fins i tot administrativa. En el ple de juliol es van aprovar les festes locals de l’any 2026. No son les festes locals de l’Hospitalet les que es van aprovar: son les festes locals de Barcelona. A cap població del Baix Llobregat se li passaria per la imaginació fixar les seves festes locals en funció de Barcelona: només és capaç de fer-ho l’Hospitalet, per la seva falta d’essència territorial, justificada sobre la base de la proximitat dels seus residents, com si la proximitat dels residents de qualsevol municipi, avui, que la mobilitat entre municipis és una constant, justifiqués perdre la identitat festiva en benefici de la capital. No s’aguanta la decisió. Igual que no s’aguanta el limbe territorial d’una ciutat que necessita amb urgència separar-se de les influències, sempre negatives, de Barcelona.
Parlava a l’inici, de la precisió dels conceptes per evitar amagar coses que son evidents. L’Hospitalet no és —encara— un barri de Barcelona i segueix sent un municipi riberenc del Llobregat com ho son els divuit municipis (dels 31 que hi formen part) que estan regats per la via fluvial. Excloure’l del llistat de municipis baixllobregatins és amagar l’autèntica realitat territorial: forma tant part de la comarca natural com la resta de poblacions adscrites. Parlar de festes locals si no son locals és una altra imprecisió conceptual que caldria esmenar. I encara podem parlar d’una tercera…
Entre els mitjans de comunicació que es van adherir al manifest dels periodistes catalans farts del silenci sobre el genocidi, ja ho hem dit, es van incorporar els mitjans de comunicació públics de l’Hospitalet. Ells, però, no parlen de mitjans de comunicació públics. Ells son els Mitjans de Comunicació de l’Hospitalet, així, a seques. I ho haurien de modificar perquè mitjans de comunicació de l’Hospitalet n’hi ha, ara mateix en actiu, dos grups de comunicació, un privat (el grup Comunicació 21) i un públic (els mitjans de comunicació públics) i dos mitjans privats (el Tot i L’Estaca). I d’aquests mitjans de comunicació de l’Hospitalet no tots hi han donat suport a la iniciativa i per tant, no tots els mitjans de comunicació de l’Hospitalet s’hi han adherit, en contra del que semblaven afirmar (desinformant) els mitjans públics.
Ja deia que tot plegat em sembla significatiu, possiblement transcendent, malgrat que ja sé que en el llistat de grans problemes, el que aquí es planteja està bastant a la cua. Però està bé reflexionar-hi, considero.
Viñeta 3 septiembre 2025
Els equips socials de les escoles de tot Catalunya es van concentrar ahir davant el Departament d’Educació per denunciar la no contractació de 128 professionals indispensables
A l’Hospitalet hi ha 9 centres afectats per aquestes retallades que es consideren inacceptables per la tasca de suport que fan aquests professionals
Tècnics d’Integració Social (TIS) i Educadors Socials (ES), personal fonamental a les estructures de moltes escoles, s’han concentrat avui davant del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya contra les retallades que ha realitzat l’Administració en aquest tipus de places, que ha suposat que 128 professionals quedessin sense contracte. Això ha afectat a diversos centres de l’Hospitalet. La convocatòria ha estat realitzada per diferents organitzacions sindicals entre elles CC.OO, UGT, USTEC·STEs i CGT.
Tal com vam informar el passat 4 de juny (https://lestaca.com/?s=fontser%C3%A9) el treball d’aquests professionals és fonamental en determinats centres, com és l’Institut Eduard Fontseré del barri de La Florida, on ha tingut molt d’èxit aquest tipus de projecte amb els TIC i els ES, en centres de màxima complexitat com és el cas d’un dels barris més densos d’Europa.
El passat 30 de juliol, el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya va informar d’un nou programa temporal per impulsar la perspectiva orientadora i social als centres educatius. En total, a tota Catalunya, s’han retallat 103 places de Tècniques d’Integració Social i 25 d’Educadores Socials que, des de fa cinc cursos, intervenen en escoles de primària i instituts.
De la mateixa manera van anunciar la retirada de la figura de les ES en les escoles de primària i de les TIS en els instituts, desfent, en molts casos, els equips socials formats per les dues figures que intervenien conjuntament en diferents centres educatius d’arreu del territori català.
Amb aquest nou programa, només es contractaran 240 places de TIS i 60 d’ES en el conjunt de Catalunya. “Reivindiquem la continuïtat de les 128 places i la consolidació de les 400 places de TIS i ES que avui dia encara estan dins del sistema educatiu públic. Perquè sense nosaltres, l’escola perd una part de la seva ànima inclusiva. I sense inclusió, no hi ha educació de qualitat”, expliquen els afectats en el manifest que han donat a conèixer al respecte.
Els centres de l’Hospitalet afectats son els Instituts Apel·les Mestres, Eduard Fontseré, Margarida Xirgu, Pedraforca i Torras i Bages i els Instituts-Escola Gornal, Pere Lliscart, Puig Gairalt i l’Escola Marius Torres.
Els professionals afectats afirmen així mateix que “els i les Tècniques d’Integració Social i les i els Educadores Socials som una peça clau en el funcionament de les escoles i instituts públics. No som un recurs afegit ni un suport puntual: som una part fonamental del teixit educatiu inclusiu, aquell que no deixa ningú enrere i treballa de manera coordinada amb la resta d’agents socioeducatius per fomentar la igualtat d’oportunitats educatives”.
Elena Aracil, una de les professionals que treballava a l’Institut Fontseré i que ara s’ha quedat a l’atur, reivindica que aquestes places han de ser estructurals dins les escoles. Tal com s’afirma al text fet públic “el nostre treball incideix directament a la vida dels nens i adolescents en situacions de vulnerabilitat”.
La tasca dels TIS i els ES és fomentar la participació activa de l’alumnat en els seus processos formatius i educatius. “Oferim suport a l’equip docent. Desenvolupem habilitats socials i d’autonomia personal, intervenim en situacions de conflicte, acompanyem casos d’absentisme, oferim suport emocional, ajudem en les transicions educatives i actuem com a pont entre el centre i les famílies més vulnerables. Coordinar-nos amb serveis socials, amb entitats del territori i amb els equips docents forma part del nostre ADN professional”, han explicat durant la lectura del manifest davant del Departament de la Generalitat
Amb la desaparició d’aquestes 128 places, “es posa fi a les actuacions individualitzades amb l’alumnat que ho necessita, als programes i projectes que aquestes professionals coordinen o implementen per abordar les situacions d’absentisme, la detecció precoç de conflictes, el suport a famílies nouvingudes, la gestió de beques i ajuts, la dinamització del pati, els cercles restauratius, l’acompanyament emocional, el suport en la preinscripció, la promoció de la convivència i l’orientació acadèmica i vital. I, amb tot això, desapareix una part essencial de l’escola inclusiva”, asseguren. Els professionals han manifestat també, la seva defensa de l’escola pública com a eina de “transformació i canvi social”.
Viñeta 2 septiembre 2025
‘Catalunya Metropolitana’ se suma a la campanya internacional contra el genocidi i l’assassinat de periodistes a Gaza
L’Estaca, juntament amb els altres mitjans de la Plataforma, hem participat en les convocatòries i les diferents iniciatives en solidaritat amb Palestina
La iniciativa de Reporters Sense Fronteres (RSF) i el moviment ciutadà mundial Avaaz convoca pel dia 1 de setembre un gest de protesta mundial en els mitjans de comunicació. Denuncien que la massacre contra els periodistes palestins amenaça d’erradicar el periodisme a Gaza, vital per documentar els crims de l’Exèrcit israelià. (Foto de portada: Comiat a la “flotilla” que salpa rumb a Gaza des del port de Barcelona. Joan Salvat)
Catalunya Metropolitana se suma a la llista de mitjans de comunicació de tot el món que demana la fi dels assassinats de periodistes a Gaza i l’accés de la premsa estrangera a la Franja. La iniciativa és coordinada per Reporters Sense Fronteres (RSF) i el moviment ciutadà mundial Avaaz i s’han inscrit fins ara més de 200 diaris, ràdios i televisions. L’objectiu és denunciar els crims perpetrats per l’exèrcit israelià contra els reporters palestins amb total impunitat, demanar-ne la protecció urgent i exigir que Israel permeti un accés independent de la premsa internacional a l’enclavament palestí.
La iniciativa coincideix amb la mobilització dels periodistes catalans, que van convocar una concentració de protesta el passat 13 d’agost a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb gairebé 2.000 participants. Un acte secundat també pel Sindicat de Periodistes de Catalunya, CCOO i UGT, que sempre han condemnat els crims de lesa humanitat perpetrats a Palestina, i al que Catalunya Metropolitana i la Fundació Periodisme Plural s’hi van adherir i participar.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya també dona suport a la campanya internacional consistent en un minut de silenci el pròxim dilluns 1 de setembre, a les 12:00 hores. Una aturada que també es farà a la seu del Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10) així com a les seus dels mitjans de comunicació que s’han afegit, als qui també se’ls hi ha proposat una “apagada mediàtica” com a denúncia.
“La massacre contra els periodistes palestins per part de l’Exèrcit d’Israel és sistemàtica, deliberada i, pitjor, es comet amb total impunitat, vulnerant tots els principis del dret internacional humanitari”, subratllen els impulsors de la iniciativa de RSF i Avaaz. “Aquesta situació intolerable, agreujada per la prohibició a la premsa estrangera d’accedir a Gaza –un fet insòlit destinat a apuntalar l’apagada informativa a la Franja–, amenaça d’erradicar el periodisme a Gaza, vital per documentar els crims de l’Exèrcit israelià”, afegeix el document.
Prop de 250 periodistes palestins han estat assassinats a Gaza per l’Exèrcit d’Israel en només dos anys, una xifra mai registrada en la història recent.
El dilluns 25 d’agost, Hossam al-Masri (Reuters), Mariam Abu Daqqa (The Independent Aràbia i Associated Press), Moaz Abu Taha (NBC), Mohammad Salama (Al-Jazera) i Ahmed Abu Aziz (premsa local) van ser assassinats en un atac deliberat contra el centre hospital. Dos dies abans, Khaled al-Madhoun, càmera de Palestine TV, va ser abatut per trets de les forces israelianes mentre gravava el repartiment d’ajuda alimentària a la població gazatina, oficialment en situació de fam.
L’11 d’agost, sis periodistes –cinc dels quals treballaven o havien treballat per a la cadena Al-Jazera– van ser assassinats en un altre atac selectiu contra la tenda de campanya on treballaven a prop de l’hospital Al-Shifa. Anas al-Sharif (conegut reporter d’Al-Jazera), Mohammad Qraiqea, Ibrahim al-Thaher, Mohammad Nofal, Moamen Aliwa (tots relacionats amb el medi qatarià) i el periodista independent Mohammed al-Khaldi van sucumbir a l’atac reivindicat per l’Exèrcit israelià. En tots aquests casos, com molts altres, Israel ha adduït que les víctimes tenien vincles terroristes amb Hamàs, sense aportar proves.
RSF i Avaaz proposen que mitjans de tot el món es facin ressò el dilluns 1 de setembre de la situació amb pantalles en negre a televisió o amb portades específiques en diaris de paper. Al marge d’aquesta campanya, RSF ha presentat quatre denúncies davant la Cort Penal Internacional (CPI) per crims de guerra comesos per l’exèrcit israelià contra periodistes a la Franja de Gaza.
Hem de dir prou i hem de dir-ho ara
Nota de la Redacció.
L’Estaca i els altres mitjans digitals que conformem la plataforma Catalunya Metropolitana formem part individual i col·lectivament del xat que es va posar en marxa el passat 11 d’agost arran dels assassinats de cinc companys periodistes d’Al Jazeera que cobrien el genocidi d’Israel contra la població de Gaza i Cisjordania. És un xat on es coordinen accions, s’informa sobre el desenvolupament del conflicte i es dona suport a la lluita contra la desinformació que promou el govern feixista de Netanyhau. Entre les darreres accions, el suport i la participació en els actes del Moll de la Fusta d’ahir diumenge, per acompanyar la sortida de la flota humanitària en direcció a Gaza.
El text anterior és un text consensuat per les diferents redaccions dels mitjans que es publica col·lectivament com a testimoni del treball conjunt, de denúncia del genocidi i de defensa de la llibertat de premsa i en solidaritat pels assassinats indiscriminats de periodistes per l’Estat sionista d’Israel. L’objectiu d’aquestes protestes de la professió és influir sobre els Estats europeus que s’han mostrat reacis a la condemna unànime, al trencament de relacions comercials i polítiques amb el règim genocida israelià i al suport humanitari a la població palestina en greu risc de mort per les bombes de l’exèrcit assassí i per la fam a que els condemnen. Hem de dir prou i hem de dir-ho ara.
