En el darrer ple es va denunciar la il·legalitat de l’establiment de taules del partit del govern, que van ser visitades per l’alcalde i membres del seu equip, amb total impunitat

Algunes insospitades conseqüències de la insòlita manifestació dels veïns del nord de la ciutat, la tarda de l’1 d’octubre, sobre la preocupació social respecte de la inseguretat ciutadana, es van registrar durant els dos dies del cap de setmana del 4 i 5 d’octubre, quan la organització local del PSC va demanar als seus militants que “donessin la cara amb els veïns per explicar el projecte polític que tenen per la ciutat, les coses que s’estan fent, el que es farà, i escoltar…” (Foto de Roser Chillon: Carlos Galve, representant de FIC a la seva intervenció al Ple).

Explicaven que “de la mateixa manera que el nostre alcalde ahir va baixar a la manifestació i va donar la cara, el PSC de l’Hospitalet havia de fer el mateix” i recordaven que “ahir va ser un dia complicat on la gent dels nostres barris va expressar la preocupació que sent, una part real, i l’altra induïda  per grups polítics que es mouen bé en l’alarma i el fang”. Per això, organitzaven taules del partit dissabte 5 i diumenge 6 al Mercat de la Florida i al del Torrent Gornal, i demanaven l’assistència de la militància.

El mateix alcalde es va deixar veure en aquestes taules i gent de l’equip de govern que van estar explicant als veïns l’enorme quantitat de projectes que tenen i l’ànim d’acabar amb la inseguretat ciutadana sota un lema que va fer furor: “qui la fa, la paga”.

El lema i l’organització de les taules al carrer van ser denunciades en el ple del passat dimarts pel portaveu dels republicans en diverses ocasions denunciant, de passada, l’establiment de les taules a la via pública.

La denúncia va passar força desapercebuda en el marasme de qüestions que es van desenvolupar entre els dos plens: l’extraordinari del matí i l’ordinari de la tarda-vespre, però vista en profunditat no té pèrdua.

Resulta que per establir taules al carrer del tipus que siguin, ja siguin d’entitats, organismes o partits, cal demanar permís a l’Ajuntament amb una antelació mínima de 20 dies hàbils. Aquestes taules es van demanar amb només 4 dies i, naturalment, segons se’ns ha informat, es va denegar el permís d’ofici. Malgrat tot, les taules es van posar i l’alcalde va visitar-les. Això no tindria més importància si no fos perquè aquest mateix equip de govern que té prou mà ampla per fer la vista grossa amb el seu partit, és extraordinàriament rigorós quan es tracta de permetre que entitats que els molesten exercitin els seus drets. Precisament en aquest darrer ple, l’entitat Foment de la Informació Crítica, editora de L’Estaca, va poder prendre la paraula després de que en els darrers tres mesos li fos denegada, en la darrera ocasió, el ple de setembre, perquè havia demanat la paraula sis hores després de tancar-se el termini formal, perquè l’entitat no va calcular que el dia 24 de setembre a l’Hospitalet també és festa local.

Adjuntem al final d’aquesta informació el text exacte que es va llegir al ple, on s’explica l’extrema rigorositat que l’equip de govern ha estat aplicant amb aquesta entitat des de fa molts mesos, posant de manifest l’arbitrarietat més absoluta en l’aplicació de la normativa que obliga d’igual manera al conjunt de la ciutadania, les entitats i els partits.

Sobta que per unes coses s’apliquin les normes sense permetre cap mena de laxitud i, per altres, directament es vulnerin sense que passi absolutament res.

Text complet de la intervenció del representant de FIC al ple ordinari del 28 d’octubre

Mientras tanto siguen en suspenso un año más las licencias de nuevos apartamentos, hostales, pensiones y albergues, y también las destinadas a residencias estudiantiles

El pleno del Ayuntamiento de l’Hospitalet ha aprobado el veto a los pisos turísticos en l’Hospitalet a partir del 2028 y limitar la construcción de nuevas residencias de estudiantes. Mientras que la normativa sigue su proceso administrativo, la suspensión de las licencias de nuevos pisos, apartamentos, hostales, pensiones y albergues que están en vigor desde el pasado noviembre se mantendrá. (Foto: Manifestación contra la especulación inmobiliaria)

El Pleno también ha acordado suspender temporalmente la tramitación y otorgamiento de nuevas licencias para alojamientos destinados al colectivo de estudiantes.

Para la aprobación de este Plan, l’Hospitalet se ha acogido al decreto de la Generalitat de Catalunya 3/2023 que dejaba la potestad a los ayuntamientos para regular los apartamentos turísticos y similares. El primero que lo realizó fue el Ayuntamiento de Barcelona, y ahora el de l’Hospitalet. La legislación autonómica establecía un periodo transitorio de cinco años (hasta el 2028) para los pisos turísticos. A partir de esa fecha ya no podrán existir.

Limitación para las residencias estudiantiles y albergues

La nueva normativa municipal establece para los albergues de                                                    juventud y residencias de estudiantes que solo se podrán establecer en edificios exclusivos y en vías con un ancho de 12 metros para garantizar unas condicione de accesibilidad y convivencia con el entorno urbano.

También está prevista una regulación diferenciada según la densidad de población de los barrios, con el objetivo de evitar una concentración excesiva de este tipo de establecimientos y favorecer una distribución equilibrada del conjunto de la ciudad. Las distancias mínimas entre alojamientos variarán en función de su capacidad, de manera que se garantice una implantación ordenada con la actividad vecinal.                         

La propuesta presentada por el equipo de gobierno tuvo el apoyo de todos los partidos de la oposición (Comuns, PP y ERC) con algún pero, y la abstención de VOX.

La regulación para las residencias estudiantiles es insuficiente para ERC-EUiA y Comuns

Los Comuns reivindicaron la propuesta como suya ya que se materializó en el último acuerdo entre PSC y ese grupo municipal para aprobar los presupuestos del 2025. Pero también manifestaron su desacuerdo en el procedimiento que han realizado los socialistas ya que presentaron el Plan “sin contar con nosotros”, según dijo Manuel Domínguez, quien aseveró que presentarán alegaciones en el periodo de exposición pública (y este parece ser que es el acuerdo con el equipo de gobierno) con el fin de que sean recogidas sus posiciones.

Para los Comuns, el texto del Plan no es suficientemente restrictivo e insuficiente para las residencias estudiantiles que últimamente están aflorando en barrios colindantes a Barcelona como Collblanc-La Torrassa y Santa Eulalia. Además, apuntaron la falta de una normativa que regule la construcción de nuevos hoteles, que también es un elemento al auge en la ciudad.

El PP pide más inspección

Sonia Esplugas, portavoz del grupo municipal del PP, manifestó que “por muchas moratorias que se realicen si no hay inspección vamos a seguir padeciendo las mismas consecuencias” y añadió que el problema “son los pisos clandestinos que actúan fuera de la legalidad”.

Jaume Graells, portavoz de ERC-EUiA, manifestó que la postura de su grupo ha sido siempre cero pisos turísticos en L’Hospitalet y mostró su acuerdo con el Plan que se presentaba ya que estaba en la línea de lo que ellos reclamaban.

Destacó, de la normativa que se aprobaba, que los existentes en la actualidad, una vez que finalicen los cinco años que marca la legislación autonómica, también tendrán que desaparecer y “eso es un avance”, según el portavoz. Y añadió que: “ habría que modificar la normativa que se aprueba también respecto de las residencias estudiantiles”.

Vox, que se abstuvo, manifestó que “el plan era demagógico ya que no iba a influir en la carestía de las viviendas”.

El ple va servir, no obstant, per posar de manifest la gravíssima situació que viu la ciutat en aquest àmbit i la necessitat de mesures urgents que no van reeixir

Una mica més d’una hora i mitja va durar el ple extraordinari que va tenir lloc ahir al matí, per tractar dels problemes generats per la inseguretat ciutadana, d’acord amb la sol·licitud que van vehicular els grups municipals del PP i d’ERC-EUiA. (Foto de portada: Els tres cossos policials presents al ple municipal).

El ple extraordinari que constava de 8 punts que es van debatre conjuntament tot i que es van votar separadament, tenia com a objectiu acordar mesures que ajudessin  l’eficàcia policial per fer front als increments de delictes detectats i acordar-les, com es va manifestar al llarg del debat, de manera consensuada que és el clima que alguns dels grups municipals d’oposició volen anar imposant a poc a poc i que sembla que l’equip de govern comença a percebre.

Les mesures en relació a l’eix del problema que observen els grups municipals, com és l’endèmic conflicte amb el cos policial local, s’estenien amb els 6 punts darrers de l’ordre del dia, per tal d’aplicar mesures concretes als diferents districtes de la ciutat.

A l’hora d’explicitar on radicaven les causes de l’evidència de la inseguretat ciutadana, els portaveus del grup popular i els dos d’ERC van fer un exhaustiu repàs de les mancances i de les evidències que posen de manifest tant les xifres oficials sobre l’augment dels delictes i de la delinqüència, com la queixa continuada de veïns i comerciants de tots els barris de la ciutat sense exclusió i que es va posar de manifest a mitjans d’aquest mes, amb la nombrosa manifestació autoconvocada dels veïns. El contundent llistat de mancances i d’evidències dels grups municipals que van proposar el ple extraordinari que es va tancar amb multitud d’exemples de conflictes als barris, van ser complementats amb les intervencions dels altres dos grups de l’oposició, els Comuns i Vox. Mentre que els Comuns van presentar fins a 7 propostes concretes molt elaborades que anaven des de l’increment de les intermediacions per resoldre problemes d’incivisme i de convivència, fins a la necessària reforma de les normes jurídiques que afecten a la reiteració dels petits delinqüents, passant per la defensa de les policies de proximitat i la indispensable intervenció urbanística, fins a les mesures de prevenció i de pedagogia cívica per evitar els delictes d’odi que s’alimenten des de l’extrema dreta.

Vox va aprofitar la conjuntura per dues coses: per posar l’accent en la immigració il·legal com a responsable directe de l’increment de la delinqüència a ciutats com l’Hospitalet i per insistir sobre les contradiccions inherents a tots els grups municipals presents al voltant d’un tema, com el de la inseguretat ciutadana que Vox ha estat defensat reiteradament i que ha anat agafant pes a mesura que la ciutadania s’ha queixat reiteradament de l’absència de solucions. Aquest gir en l’argumentari de Vox va fer derivar el problema que s’havia sostingut fins aleshores amb els contundents dèficits de gestió de l’equip de govern, per convertir-se en un debat supraideològic sobre l’emigració, els delictes d’odi i la multiculturalitat.

La participació del govern es va dividir entre la intervenció del regidor responsable actual de Recursos Humans, José Antonio Alcaide i el regidor de Seguretat Ciutadana, Jesús Husillos del qual es demanava la dimissió. Alcaide es va dedicar a intentar desmuntar algunes afirmacions i a explicar que la inseguretat també és un element de percepció social. Va desautoritzar la intervenció de Vox afirmant que els socialistes no assenyalen col·lectius ni barris concrets i va defensar el llistat de mesures aplicades com si els anuncis al respecte (el reforç dels serveis socials, el pla del Samontà, la millora de l’enllumenat, el pla local d’habitatge, els nous agents cívics, etc) revertissin directament els problemes actuals. Per la seva banda Husillos va fer una lectura transversal del problema, situant-lo en l’òrbita política general i només baixant al detall del que s’ha fet a l’Hospitalet per parlar de les operacions comuns amb Mossos d’Esquadra i Policia Nacional, la nova negociació amb la Guardia Urbana o els contactes amb la fiscalia, la delegació del govern, etc.

El mes destacable dels 135 minuts del ple, vindria una mica abans d’aquestes darreres intervencions quan el responsable de Vox va explicar que ja estava cansat de paraules i que reclamava fets concrets —amb mesures radicals com ara l’expulsió d’immigrants delinqüents o el tancament de mesquites fonamentalistes— i explicant que el seu lloc no estava entre els regidors sinó amb el poble i que per això marxaven de la sala.

Marxar de la sala volia dir, sense expressar cap més paraula, permetre que el govern guanyés totes les votacions dels punts de l’Ordre del Dia perquè a l’Hospitalet ja se sap que la no presència d’un sol regidor de l’oposició o una sola abstenció permet al govern guanyar qualsevol votació.

I així va ser, perquè tots els punts van tenir un resultat negatiu amb 13 vots contraris i només 11 a favor (els dels tres grups d’oposició), tret del punt on es demanava la dimissió del regidor Husillos, on els Comuns també es van abstenir.

L’actual regidor de Seguretat Ciutadana al qual avui es demana la dimissió al ple extraordinari, era el regidor de Recursos Humans quan el cas del superintendent

A poques hores d’iniciar-se el ple extraordinari sobre seguretat ciutadana, aquest digital ha pogut saber que les negociacions amb la Guàrdia Urbana que es van iniciar a mitjans de mes circulen per un terreny bastant més planer que el que hi havia a principis de setembre quan l’equip de govern va dictar un decret que afectava als torns dels agents.

La represa de les negociacions es feia sobre la base que l’equip de govern anul·lés aquest decret que tenia un caràcter indefinit i que s’havia signat per evitar baixes repetitives de la plantilla d’agents. Hores d’ara, pel que ens han explicat fonts sindicals, el decret encara continua vigent, malgrat que els han assegurat que no s’aplicarà i que properament deixarà d’estar en vigor. Sobre aquesta garantia, que han ratificat des de Recursos Humans de l’Ajuntament, es van reprendre les negociacions especialment sobre la qüestió salarial per tal que l’Ajuntament es fes càrrec dels perjudicis econòmics de la policia local en relació a les plantilles de la Guàrdia Urbana de municipis de la complexitat de l’Hospitalet.

S’ha negociat de moment una quantitat fixa de 2.000 euros anuals que iguala el salari mitjà de la policia al salari mitjà de les policies de Catalunya de ciutats de més de 50.000 habitants i uns altres 3.000 euros com a variable que s’ajustarà en funció de l’estabilitat en els llocs de treball. Això vol dir que es tracta d’un complement salarial que regularà els temps de baixa laboral dels agents, de manera que es cobrarà íntegrament si no es produeix absentisme i que es deixarà de cobrar si les baixes laborals superen un percentatge d’absentisme sobre el qual s’ha de fixar un acord. Alhora, també forma part de la negociació, l’efecte sobre la plantilla de les baixes per malalties greus, que els sindicats consideren que s’han d’excloure d’aquest barem.

Les negociacions es reprenen el proper dijous

Les negociacions es reprendran de nou el proper dijous i resten encara una quantitat important d’aspectes —entre els quals els que tenen a veure amb qüestions tècniques del treball policial— que caldrà afegir al conjunt de la negociació. Les fonts sindicals consultades han observat un canvi substancial en l’actitud negociadora per part de l’equip de govern, pressionat sens dubte pel clima de preocupació sobre la seguretat ciutadana que es respira a la ciutat.

Pel que fa a la recent sentència sobre la convocatòria de la plaça de superintendent que ha quedat anul·lada, les fonts sindicals consultades valoren favorablement que l’equip de govern no hi presenti recurs. Alhora, preguntats per aquest digital sobre la responsabilitat de l’actual equip de govern en el fons de la qüestió administrativa que suposava una posició de favoritisme cap al superintendent que va guanyar la plaça, ens han assegurat que l’actual regidor de Recursos Humans i Seguretat Ciutadana, Jesús Husillos, ja era en el seu moment el regidor responsable de Recursos Humans, de manera que s’entén la proposta dels grups municipals d’oposició que, en el ple extraordinari d’avui dimarts, demanen la dimissió del regidor estretament vinculat aleshores al contenciós del superintendent.

L’altra cosa sobre la qual també hi ha una posició majoritària és la necessitat que es renovin les negociacions per la signatura del conveni amb la plantilla municipal. Cal recordar que no hi ha conveni oficial des de l’any 2016 i que el conveni que es va signar el 2023 i que tenia una vigència de dos anys, mai va passar pel ple i, per tant, mai va ser publicat ni es va poder fer efectiu. Les diferents fonts sindicals consultades consideren que és imprescindible una negociació immediata, passi o no pel ple el conveni del 2023, perquè en qualsevol cas el que es va negociar tenia una vigència fins a finals del 2025 i per acabar l’any només queden dos mesos.

D’altra banda, l’acord que resulti de la negociació amb la Guàrdia Urbana, si les coses no es torcen i arriben a bon port, es podrà incorporar com una peça suplementària ja tancada, en el nou conveni que s’ha de negociar.