El ple extraordinari l’ha hagut de convocar obligatòriament l’alcalde perquè 8 dels 27 regidors ho van demanar, en concret, republicans i populars

Dimarts vinent serà una jornada de plens municipals a l’Hospitalet perquè n’hi ha convocats dos, un d’extraordinari a les 9 del matí i l’ordinari habitual de l’últim dimarts de mes a les 16,30h. El ple extraordinari és el que els grups municipals d’ERC-EUiA i del PP van demanar per tractar el gravíssim tema de la seguretat ciutadana, que van anunciar primer, ajornar després, per donar un vot de confiança a l’equip de govern i, com que van veure que el vot de confiança resultava inútil, el van tornar a demanar d’immediat.

El ple extraordinari el poden demanar com a mínim una quarta part dels membres electes i l’alcalde l’ha de convocar obligatòriament dintre dels quatre dies següents a la sol·licitud i amb una demora màxima de 15 dies. L’alcalde Quirós l‘ha convocat pel mateix dimarts a les 9h del matí amb l’ordre del dia que proposen els electes signants.

Aquest ple per tractar de la seguretat ciutadana, l’han demanat 8 dels 27 regidors, és a dir, tots els components dels dos grups municipals majoritaris. Ni els Comuns ni Vox han participat d’aquesta proposta i es desconeix quina serà l’actitud que prendran en les votacions dels 8 punts de l’ordre del dia, però en funció de la seva postura prèvia es podria perfectament preveure quin serà el resultat. Pel que fa a Vox, qualsevol proposta que posi la seguretat ciutadana sobre la taula li crea simpaties, cosa totalment contrària a la postura dels Comuns que es queixen habitualment que cal més seguretat ciutadana però que son reticents a tractar la qüestió de la delinqüència sense matisacions, perquè no es vegi implicada la ciutadania immigrada, que consideren que no és responsable dels dèficits de seguretat que es pateixen a l’Hospitalet.

Si tota l’oposició no es posa d’acord a l’hora de les votacions no es podran acordar mesures concretes en els sis districtes de la ciutat que són sis dels vuit punts que es debatran dimarts al matí. El primer punt és simplement una manifestació de preocupació del ple municipal per l’increment de la delinqüència i la inseguretat ciutadanes però també acordar mesures amb la Guàrdia Urbana per millorar l’eficàcia policial i les seves condicions laborals i l’atenció a les víctimes. Si fem cas del que s’ha vingut declarant en les setmanes prèvies, l’aprovació d’aquest punt estaria garantida perquè tant l’equip de govern com tota l’oposició en ple han reconegut que hi ha problemes d’inseguretat i delinqüència al carrer i que cal posar-se d’acord amb la Guàrdia Urbana per millorar la seva resposta al carrer. Però ja veurem…

On hi haurà absolut desacord és en el punt 2 on es demana a l’alcalde que aparti de les seves funcions al tinent d’alcalde responsable de l’àrea de seguretat, Jesús Husillos, alhora portaveu socialista al ple municipal. Està clar que el govern votarà en contra, i no està gens clara la posició que adoptaran els Comuns que poden quedar en evidència una altra vegada. De tota manera, com que es tracta d’una moció, la seva aprovació tampoc no garanteix res, tenint en compte que una gran majoria de les mocions aprovades no tenen aplicació pràctica i, en aquest cas, l’alcalde té plena llibertat per nomenar el seu equip. Per això encara és més clarificadora la postura que prenguin els diferents grups municipals perquè, més enllà del resultat final d’una moció que té un alt grau de contingut retòric, oposar-se al que ha estat un clam, especialment entre la plantilla de la Guàrdia Urbana, no deixaria de ser molt significatiu.

Un 88% de la ciutadania entén el català però només un 50% el sap escriure, malgrat que hi ha 1500 persones matriculades aquest curs

Dijous 23 d’octubre al vespre, a la Salamandra, el Consorci per la Normalització Lingüística (CNL de l’Hospitalet) va celebrar l’apertura del curs 2025-2026.

En una sala plena, l’Oriol Canals, l’actual director del CNL de la ciutat va obrir l’acte que celebra cada any l’apertura dels seus cursos a l’Hospitalet. Va explicar que enguany tenen més de 1.500 persones matriculades en els diversos cursos que ofereixen en una ciutat en la que el 62,1% dels la població sap parlar català, un 50,6% l’escriu, un 70,4% el llegeix i un 88,3% l’entén. Tot i així només el 41,6% de la població usa el català, malgrat no ser la seva primera llengua i un 37,7% manifesta interès en aprendre o millorar el seu català.

Des dels seus inicis, el CNL a ofert a l’Hospitalet més de 190 cursos, amb més de 4 mil inscripcions. Més de 800 exàmens oficials amb un 70% dels cursos inicials i bàsics de caràcter gratuït. A més, el CNL impulsa unes 400 parelles lingüístiques amb més de 4.000 participants a activitats culturals amb la col·laboració d’uns 100 establiments de la Ciutat.

També resulta significativa la creació d’una coral amb al voltant d’una trentena de participants de diferents orígens i diferents llengües, que treballa amb la col·laboració de l’EMCA.

L’Olga Gómez, que compagina la regidoria del districte 2 (La Torrassa i Collblanc), del districte 3 (Santa Eulàlia i Granvia Sud) amb la regidoria dels Cicles de Vida, adjunta a l’àrea de Ciutat de Drets, va fer una salutació en nom del Govern municipal animant a seguir amb la feina que desenvolupa el CNL a favor de la promoció del coneixement i de l’ús del català a la segona ciutat de Catalunya.

L’acte va comptar amb la participació de Gemma Humet que va interpretar diverses peces del seu disc La veu de les Coses, destacant la cançó Podries, amb lletra del poema de Joana Raspall, per finalitzar amb la cançó Crida’m, que va ser seguida i acompanyada per moltes de les assistents que, justament havien preparat aquesta cançó en les seves classes.

Gemma Humet va explicar aspectes de la seva evolució com a cantant i com autora de bona part de les obres del seu repertori, que enllacen amb una determinada tradició de la cançó en català, tot i assenyalant com a referents la figura de Lluís Llach o, molt especialment, de l’Ovidi Montllor i dels músics com Toti Soler.

L’acte, que ja fa quatre anys que se celebra, va aplegar unes 600 persones que omplien la ample pista del Salamandra, la majoria alumnes dels cursos del CNL així com del propi personal i dels voluntaris lingüístics. S’oferia així mateix, una amplia representació de les més de 150 llengües que es parlen a l’Hospitalet i de la voluntat d’aprenentatge del català, superant les dificultats que encara existeixen en el procés de matriculació en els cursos i les limitacions del nombre de places que, malgrat les dificultats ofereix com a institució una molt bona feina en la que, a més, treballa per establir complicitats amb les diverses entitats de la ciutat.

Solicitan mayor iluminación en zonas muy concurridas como el CAP de La Florida Sud y los colegios colindantes, en permanente penumbra cuando anochece

Els Comuns de l’Hospitalet vienen planteando desde hace ya un tiempo la necesidad de que exista la figura del mediador, trabajadores comunitarios o de servicios sociales para que determinados conflictos sean resueltos por la vía de la intermediación ante la situación tan crítica de la ciudad.

Nuevamente, y en cada intervención donde se origina una conflictividad social, así lo manifiestan. Esta vez ha sido a raíz de las quejas de unos vecinos de La Florida que protestan por la falta de iluminación en una zona tan concurrida como es el Centre d’Assistència Primària (CAP) Sud del barrio, que fue recientemente inaugurado.

La iluminación existente está por encima de los árboles y deja en penumbra las zonas más concurridas como son el CAP y los dos colegios colindantes existentes, uno de ellos la escola bressol, que tiene una situación problemática en vías de solución.

El portavoz de Els Comuns, Manuel Domínguez, cree que es necesaria una intervención rápida de los servicios municipales para mejorar la zona y hacerla más amable, más segura de cómo se encuentra en la actualidad.

Manuel Domínguez cree que está situación afecta sobre todo a las personas vulnerables como son la gente de edad y los niños y niñas de los colegios próximos. Hay que tener en cuenta además que, en los próximos meses con el cambio horario, anochecerá antes.

“Las personas que circulan por esta calle que acuden a centros tan concurridos han de tener la sensación de seguridad”, dijo el portavoz de Els Comuns.  El CAP se encuentra en la avenida Catalunya y frente a él hay un espacio de aparcamiento y una zona verde bastante degradada.

La reclamación de Manuel Domínguez se centra en la presencia de más profesionales que velen por la seguridad y la convivencia de esta zona. Y apela a la necesidad de profesionales que intercedan en determinados conflictos en los que no es necesaria una intervención policial.

Vivimos en una ciudad saturada y por lo que respecta a La Florida, en un barrio muy denso. Uno de los más poblados de Catalunya y de Europa. La Florida, según un informe municipal, tiene 83.339 hab/km2 y el barrio de Les Planes 42.029 hab/km2 cuando la media de L’Hospitalet es de 22.844. Si hablamos en términos generales, la media de Catalunya es de 246 habitantes por km2 y la de Europa de 109 hab/Km2.

En estas concentraciones humanas es donde se generan conflictos que pueden convertirse en graves y, para Manuel Domínguez, determinados barrios de la ciudad, como La Florida, se encuentran en esta situación, que se puede considerar explosiva. “Muchas personas y muy pocos espacios públicos”, manifiesta.

En cuanto a zonas verdes, precisamente estos dos barrios son los peores en cuanto a proporción respecto al número de habitantes. Así, La Florida tiene 0,72 metros cuadrados por habitante y el barrio de Les Planes 5,59 metros cuadrados por habitante cuando la recomendación de zonas verdes en Europa es de 10 a 15 m2 por habitante.

El grup popular reclama responsabilitats polítiques per l’evidència d’una plaça que semblava feta a mida amb objectius purament polítics

Ahir dijous es va conèixer la sentència del jutjat Contenciós administratiu núm 10 de Barcelona, que tanca definitivament la reclamació del SPL-CME de l’Hospitalet sobre l’anul·lació de la convocatòria de la plaça de Superintendent de la Guàrdia Urbana, de l’any 2021.

La sentència estima íntegrament el recurs que impugnava la convocatòria de plaça i reconeix que algunes de les exigències que figuraven en la convocatòria, com ara un requisit d’edat màxima, vulneraven articles de la Constitució i suposaven la nul·litat total del procediment. En canvi, la reclamació que incloïa la demanda, sobre que el procediment de convocatòria era contrari a l’eficiència econòmica perquè es convocava una plaça de superintendent existint places vacants de rang inferior, demostrant això l’interès de l’Ajuntament convocant per afavorir econòmicament el candidat que ocupava provisionalment la plaça, ha estat desestimat per falta de proves i perquè la demanda barrejava la creació de la plaça de Superintendent amb la convocatòria, que son aspectes diferents.

Amb la finalització del procediment, que l’Ajuntament de l’Hospitalet no pensa recórrer perquè ja va renunciar en el seu moment a contemplar la plaça de Superintendent —que no existeix ni a Barcelona i, només entre els grans municipis, a Badalona—, es tanca definitivament un contenciós que barrejava els assumptes administratius i penals amb els directament polítics i que avui han servit perquè la portaveu del grup popular reclamés novament l’assumpció de responsabilitats polítiques per part de l’equip de govern.

El cert però, és que els principals implicats, el regidor de Seguretat del moment, Pepe Castro, va deixar de ser regidor socialista l’any 2023 i l’alcaldessa Marín exerceix avui les funcions de delegada del govern de la Generalitat a Madrid. Des d’aleshores, hi ha un nou cap de la Guàrdia Urbana, un nou alcalde i un nou regidor, i el policia que havia guanyat la plaça de Superintendent, Ramon Dosaigües, va haver de tornar al municipi d’on havia vingut: el Prat de Llobregat.

El més significatiu d’aquest cas és que, Ramon Dosaigües, que l’any 2021 optava a la plaça de Superintendent que semblava dibuixada a la seva mida i que en aquell moment era Intendent de l’Hospitalet en Comissió de Serveis, ja havia exercit des de l’any 2015 fins a l’any 2021 com a Cap de Policia del Prat i durant els darrers 14 mesos del seu mandat havia concitat fortes crítiques entre la policia local d’aquell municipi, amb protestes constants, vagues i molt malestar entre la plantilla, de manera que la seva arribada a l’Hospitalet no podia augurar res de bo. Malgrat això, a partir de l’any 2021 es va convertir en el responsable de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, va respondre perfectament al que es podia esperar en quant a conflictivitat amb la plantilla i després va protagonitzar el llarg contenciós de les dues convocatòries de placa de Superintendent, en competència directe amb un caporal de la GU local que també aspirava a la plaça però que va ser desestimat.

Una denúncia del sindicat policial per tràfic d’influències sobre el regidor responsable i el mateix Intendent, va provocar en aquells dies escorcolls de la policia nacional a la Prefectura i el consegüent escàndol. Arran del conflicte i un cop acabats els dos anys de comissió de serveis, Dosaigües va haver de tornar al Prat. Unes setmanes de permís remunerat i 10 mesos successius de baixa laboral van fer que l’antic Intendent, que ja tenia un substitut al Prat que havia pacificat la plantilla, hagués d’ocupar una plaça creada a l’efecte de càrrec de confiança, al marge del servei directe de la policia local.

Costa d’entendre, amb aquests precedents, que l’equip de govern Marín amb Pepe Castro al capdavant de la regidoria, juguessin tan fort amb la plaça de Superintendent si no fos per raons estrictament polítiques, que son les que ara han servit al grup popular per reclamar l’assumpció de responsabilitat polítiques al govern Quirós.

La portaveu Sonia Esplugas assenyalava, en aquest sentit, que no només el govern havia afavorit una plaça a mida sinó que havia represaliat el caporal de la GU que optava a la plaça i que va denunciar el cas. En concret, Esplugas assegurava que “crear una plaça de Superintendent des de l’inici va ser una decisió política, amb un clar transfons partidista, que havíem de sufragar tots els ciutadans” i recordava que “des del Partit Popular vam denunciar des del començament que aquesta era una plaça d’oposició innecessària, sospitosa, i que semblava estar creada ‘ad hoc’ per tal que Ramón Dosaigües fos premiat per una gestió que, com a mínim, va ser nefasta. Només arribar a la ciutat va crispar l’ambient amb la plantilla, va eliminar les patrulles de proximitat i, en lloc de consensuar les noves mesures a aplicar amb els agents, les va imposar de forma marcial”.

Per tot plegat, Sònia Esplugas, demanava que “per un costat, David Quirós, i el tinent d’alcalde, Jesús Husillos, han de donar explicacions públiques sobre aquest cas, que porta anys desprestigiant la Guàrdia Urbana; i per l’altre, dirimir les responsabilitats polítiques que es deriven d’aquesta sentència”.