Manuel Sacristán, Valentí Almirall, Vladimir Lenin, Josep Pallach, Jaume Botey i Andreu Nin, les personalitats evocades per concitar esperança envers el futur

Coincidint amb el centenari del naixement del filòsof Manuel Sacristán, la Fundació Neus Català, des de l’Hospitalet, va organitzar una trobada per parlar d’Esquerra i autodeterminació, el passat dimarts a la Tecla Sala amb mitja dotzena de ponents.

La idea era exposar les idees i les vivències de sis personatges de relleu de diferents èpoques i ideologies, al voltant del controvertit tema de l’autodeterminació des de la perspectiva de l’esquerra, comentades per especialistes i persones properes a partir del coneixement personal o ideològic, com una manera de posar en comú i reflexionar amb els assistents la defensa dels drets socials i dels drets nacionals, que era un dels aspectes que vinculava històricament a les diferents personalitats referides a la convocatòria. De fet, l’acte va durar dues hores —perquè tancaven la sala a les 20,30h com és habitual— i no va haver temps suficient pel debat des de la sala.

Victor Rios evoca a Manuel Sacristán

Pel que fa a l’acte en sí, presentats per l’ex-rector de l’UPC, Josep Ferrer, Víctor Ríos es va encarregar de parlar del filòsof Manuel Sacristán; Jaume Graells del polític catalanista Valentí Almirall; Lucía Aliagas, de Lenin; Ferran Mascarell, del socialdemòcrata Josep Pallach; Pilar Massana ,de Jaume Botey i Miquel Salas, d’Andreu Nin. La trobada tenia una fila cero amb la presència d’una gran part d’entitats de la ciutat i de partits i sindicats, i va ser tot un èxit de públic.

Ríos va explicar amb “dos cèntims” la vida del filòsof nascut al setembre va fer 100 anys i mort a Barcelona molt poc abans de complir els 60. Comunista, a les files del PSUC-PCE des dels anys 50 i fins a finals dels 70, i membre de l’Executiva del partit, de la qual va dimitir l’any 1969, Sacristán ha estat un dels intel·lectuals més consistents d’aquest segle en l’àmbit del marxisme i un dels principals impulsors de revistes de pensament a Catalunya. Va comentar Ríos la implicació de Sacristán en la política cultural des de bon començament, amb la fundació dels Quaderns de Cultura Catalana, fet pels intel·lectuals comunistes catalans des de dintre del país, fins que les suspicàcies estalinistes van obligar a reconvertir la revista en Horitzons i després en Nous Horitzons, controlada pel PCE-PSUC des de l’exterior, i arran d’aquestes iniciatives culturals, els seus contactes amb Josep Fontana i Francesc Vicens també comunistes i també implicats en Nous Horitzons. Va comentar després la fundació de la revista Materiales cap el 78 i poc després Mentre tant/Mientras tanto fins a la seva mort.

Ríos va parlar també del que va anomenar la Transacció política a la democràcia on l’esquerra va abandonar —entre d’altres destacades renúncies— la defensa del Dret a l’Autodeterminació i va fer esment de la sintonia entre Fontana —a través del llibre La formació d’una identitat— i Sacristán en aquest punt. Pel que fa a Sacristán, el pensador fixa clarament la seva posició respecte del tema de l’autodeterminació en dues entrevistes dels anys 83 (a la revista Argumentos) i 85 (a Mundo Obrero). El seu nítid posicionament a favor del dret a l’autodeterminació dels pobles i en concret de Catalunya i la seva vinculació a la cultura del país, el va expressar Víctor Ríos amb cites concretes del mateix Sacristán i es va referir al pròleg que va fer sobre el recull Poesia Rasa de Joan Brossa “La pràctica de la poesia”, que ha estat destacat pel seu interès sobre la poesia com a eina de reflexió total i els escrits entorn “Poemes i cançons” de Raimon o el contacte amb Martí i Pol que li va fer una breu entrevista a Oriflama, també molt significativa.

Graells explica la personalitat de Valentí Almirall

Va aprofundir sobre la posició diàfana de Sacristán al voltant del dret a decidir i va expressar la seva convicció que el futur s’ha de dissenyar a Catalunya oferint un horitzó d’objectius clars, avui poc treballat, a banda d’un full de ruta ampli i unitari on estiguin representades totes les sensibilitats i totes les visions del catalanisme.

Graells, va explicar la personalitat de Valentí Almirall, des de la seva dimensió d’historiador, destacant les tres fases en que el polític catalanista va tenir presència política important: durant la Reinaxença cultural i posteriorment durant la fase federalista de la Primera República, per acabar amb les posicions del catalanisme polític popular que Almirall representava durant la Restauració borbònica, en directe competència amb la Lliga de Cambó i la seva visió del catalanisme de dreta implicat en els pactes de la burgesia catalana amb la corona. Va assenyalar la transcendència del seu paper d’un catalanisme arrelat en la consciència social i amb perspectives federalistes fins a la fase de la Restauració, on Almirall va anar perdent la seva voluntat d’intervenció en la modificació de l’Estat, per centrar-se en la sobirania del poble català com a eix de la seva acció política. Va assenyalar el seu paper en el Pacte de Tortosa i en el Memorial de Greuges des del Centre Català i va expressar la seva convicció que el Macià republicà era clarament un successor de les idees desenvolupades per l’autor de Lo Catalanisme.

Lucía Aliagas explica el paper de Lenin sobre el nacionalisme

Pel que fa a la intervenció de Lucía Aliagas respecte del paper de Lenin en el tema del nacionalisme rus i la seva defensa del dret a l’autodeterminació en aquella fase concreta de la Revolució Bolxevic, va explicar que les intervencions del revolucionari rus vinculades al desenvolupament del marxisme en l’etapa concreta de la Revolució, estaven sempre centrades en els problemes que es derivaven justament del triomf de la classe obrera en un país que havia actuat des de l’època dels tsars amb una clara voluntat imperialista i colonialista. De les posicions de Lenin, manifestades en molts escrits conjunturals —un d’ells el conegut document El derecho de las naciones a la autodeterminación, que va aparèixer l’any 1914 a tres números de la revista Prosveschenie— va pasar a centrar el tema al voltant del desenvolupament del pensament leninista a Catalunya, molt vinculat al PSUC i, més en concret al paper de Joan Comorera a la secretaria general del partit, fins que va ser acusat de titisme —és a dir, de nacionalisme— i expulsat. Va comentar el conegut escrit de Comorera Socialisme i qüestió nacional i va explicar que malgrat l’expulsió del secretari general, les seves idees sobre la realitat catalana van transcendir fins el punt que el PSUC era l’únic partit a la Komintern que no representava directament cap Estat —com a representats espanyols estaven el PCE i el PSUC—. I aquesta postura, particularment significativa, es va mantenir fins pràcticament la dissolució del partit dels comunistes catalans.

Mascarell parla de Josep Pallach

Molt interès també va tenir la reflexió de Mascarell sobre la personalitat de Josep Pallach i el seu paper en la recuperació de la socialdemocràcia a Catalunya. Va referir-se a la sensació de frustració que genera la situació actual a Catalunya on s’està passant d’una posició de país a una posició de partit i va explicar que, en aquest sentit, Pallach va defensar sempre una postura vinculada al sistema com a eix de funcionament social. En aquest sentit la defensa de la democràcia i del socialisme com a esquema de reconeixement de drets i de progrés social, és el que va defensar tota la seva vida. Va explicar que Pallach, com a home del seu temps que era, va estar condicionat primer per la guerra civil, després per la guerra mundial y posteriorment pel seu posicionament contra la dictadura franquista. Un demòcrata radical com ell, era clarament antiautoritari, inequívocament catalanista, però en canvi no es pot parlar d’un nacionalista a l’ús tot i que defensava l’opció del dret a l’autodeterminació, al mateix nivell que el dret al federalisme sempre i quan fos un pronunciament de la ciutadania.

Pallach era un socialdemòcrata, ni marxista ni comunista, que va veure en la continuïtat de Tarradellas una forma de mantenir la legalitat republicana i per això va treballar a fons per l’arribada del darrer president de la Generalitat a l’exili. Considerava la democràcia com l’argument final del catalanisme i en aquest sentit Mascarell va afirmar que trobades com la d’aquest dia son fonamentals per a orientar-se en una situació tan líquida com l’actual. Va defensar el republicanisme cívic, la mediterraneitat i la capacitat d’entendre totes les posicions i tots els plantejaments sobre el catalanisme, sobre l’autodeterminació i sobre la democràcia. Pallach era, en aquest sentit, un polític que reflexionava i que tenia clar cap a on havia d’anar i, “ara —va dir Mascarell— no sabem el que volem ser”.

Pilar Marssana va parlar de Jaume Botey

La Pilar Massana va parlar del Jaume Botey des de la proximitat més directe, referint-se primer de tot a Manuel Sacristán i el seu deixeble Paco Fernández Buey, com a dues persones molt relacionades amb Botey per la seva participació a les escoles d’adults de Can Serra que Botey va obrir i promocionar. Va assenyalar el paper de Botey al front de la regidoria d’Ensenyament a l’Ajuntament entre els anys 1979 i 1983 i el suport de Sacristán en la presentació de documents que editava aleshores la regidoria, per passar tot seguit a expressar el dolor de Botey amb tots els esdeveniments succeïts arran de la posta en marxa del procés i els efectes repressius que va provocar en l’Estat. No va dubtar a assenyalar que era molt possible que l’estat d’ànim d’aquelles  vicissituds influïssin notablement en la seva malaltia i posterior traspàs.

Va explicar que Botey era un apassionat del catalanisme entès aquest com un catalanisme de base social i va explicar que el seu darrer escrit, quan ja es trobava a l’hospital molt malalt es centrava en la necessitat de fer reunions per les cases dels ciutadans per explicar en què consistia el dret a l’autodeterminació, perquè havia detectat que aquest dret creava en l’esquerra tradicional algunes incomprensions que feien molt de mal.

Miguel Salas parla de Andreu Nin i el seu paper en el catalanisme

Per últim Miguel Salas, sindicalista i membre de la Fundació Andreu Nin, va tancar la ronda de convidats per parlar de la figura d’Andreu Nin i del seu paper en el catalanisme polític especialment durant la República i la Guerra Civil. Va explicar el paper cultural de Nin, català del Vendrell però, pel seu domini de l’idioma rus, primer traductor dels clàssics de la literatura russa al català —Dowstoiesky, Tolstoi— i després dels clàssics del marxisme, especialment les obres de Marx, Engels, Lenin y Trotsky. I després la seva evolució des del nacionalisme republicà dels anys 20-30 fins a la seva adscripció a la Revolució Bolxevic de la ma de Lenin i Trotsky i la seva clara defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles i especialment de Catalunya, expressada en el seu reconegut llibre Catalunya, la qüestió nacional i el dret d’autodeterminació (1912-1935). En els anys de la II República va ser un clar defensor a través dels seus múltiples articles de la necessitat que l’obrerisme assumís la defensa de les nacions oprimides, en la línia leninista més pura, i tot i que defensava obertament una Unió de Repúbliques Socialistes d’Iberia, considerava que el dret a l’autodeterminació implicava necessàriament la possibilitat que el poble català es volgués independitzar i crear un Estat propi.

La trobada es va tancar amb la crida d’alguns dels ponents a promoure trobades d’aquestes característiques amb la única voluntat d’escoltar les diverses postures i apropar posicions. Víctor Ríos va assenyalar l’horitzó del 2031, quan s’hagi de commemorar el centenari de la Segona República, com una dada essencial per defensar el republicanisme des del carrer i el desenvolupament de les llibertats nacionals de Catalunya. Va recordar que a l’any 2031 també s’han de convocar eleccions municipals, de manera que els municipis han de jugar, al respecte, un paper rellevant.

También ha crecido el número de empresas, lo que indica una magnífica coyuntura económica en línea con las buenas cifras de todo el Estado

L’Hospitalet encabeza el crecimiento en ocupación en el último trimestre de 2025 con un incremento de 2.847 de personas con un puesto de trabajo, en comparación con el mismo trimestre del año pasado. El paro está situado en un 7,71% uno de los más bajos desde el 2006.

Estos datos proceden del informe de Coyuntura Económica que ha hecho público el Fórum Empresarial del Llobregat que analiza los datos de la comarca del Baix, l’Hospitalet incluido.

Según este informe, en el tercer trimestre de 2025 se formalizaron 79.488 contratos de trabajo que suponen un 5% más que los datos del trimestre del año pasado donde se formalizaron 75.730 contratos. Si lo comparamos con el último trimestre de este año el aumento es todavía superior, un 6,3%, y se firmaron 74.795 contratos.

Según este mismo informe, este número de contratos formalizados todavía está por debajo de las cifras previas a la reforma laboral de 2022 donde se firmaron entre 90.000 y 100.000 contratos.

Un primer análisis que realiza este informe es que estos datos suponen que un contrato fijo-discontinuo se firma hoy y dura diversas temporadas de donde se deduce que “o la economía ha crecido muchísimo o los contratos fijos-discontinuos son muy poco flexibles”.  

También son muy elocuentes, de forma positiva, los datos oficiales de la Seguridad Social del mes de septiembre donde se refleja que en el Baix Llobregat incluido l’Hospitalet existen 486.832 personas ocupadas. Ello supone un aumento del 1,99%  respecto del segundo trimestre de este año o del 4,11% si realizamos la comparación durante el último año (de septiembre de 2024 a septiembre de 2025).

Con estas cifras oficiales, l’Hospitalet ha visto incrementada su población ocupada durante el último año en 9.395 personas. Así en el tercer trimestre del 2024 contaba con 106.346 personas con trabajo y en ese mismo periodo de tiempo, pero del 2025, la ciudad tiene 115.741 personas con empleo, lo que representa un 8,8%.

Otros municipios que acompañan a l’Hospitalet en crecimiento de población ocupada son Cornellà (+2.119), Viladecans (+1.337), El Prat (+1.326), Sant Boi (+982) i Sant Just Desvern (+977). Porcentualmente hay que añadir La Palma de Cervelló (+9,2%) y Viladecans (+5,6%).

Por el contrario, las poblaciones que han visto decrecer su población ocupada en el último año han sido Santa Coloma de Cervelló (-4,1%); Pallejà (-3,4%); Begues (-2,1%); Olesa de Montserrat (-1,4%); Castellví de Rosanes (1,3%) i Sant Climent (-0,7%).

Como se ha dicho, la tasa de paro en l’Hospitalet en el mes de septiembres ha sido del 7,71%, muy similar a la media del Baix Llobregat que se situó en el 7,8%. Ambas, por debajo de la media de Catalunya que está en el 8% y de la media del Área Metropolitana de Barcelona (8,2%).

El número de empresas también está remontando después de un descenso en el tercer trimestre de 2024 que decreció hasta las 26.339. Según los datos facilitados en el informe, al final del trimestre pasado creció hasta las 26.674. En total, 275 empresas nuevas.

L’Hospitalet no para de créixer en població, en hotels, en places d’apartaments turístics, en residències d’estudiants i en inseguretat ciutadana

La febre hotelera a l’Hospitalet no s’atura. Malgrat que l’oposició política de la ciutat ha mostrat el seu rebuig als nous projectes hotelers en una ciutat que el que reclama son espais lliures per zones verdes i equipaments en barris extremadament saturats demogràficament, el govern local no para de projectar noves operacions urbanístiques encaminades a construir nous habitatges, majoritàriament de promocions privades, més hotels i més residències d’estudiants. No està gens malament per una ciutat que necessita amb urgència escoles i instituts de secundària que no es poden edificar perquè l’Ajuntament no pot cedir a la Generalitat els terrenys indispensables per enllestir els projectes, perquè no hi ha sol lliure disponible.

Com a mostra, les dues darreres reunions de la Junta de Govern local. En mig d’un clima enrarit per les campanyes de recollides de signatures per construir l’hospital general que la ciutat necessita o la queixa continuada pels problemes de seguretat que va concitar una de les manifestacions més concorregudes dels darrers 20 anys, el govern local en les dues reunions programades més properes, la del passat dia 15 i la del proper dia 22, ha aprovat i preveu aprovar nous projectes constructius d’hotels i de promocions privades d’habitatges.

En la sessió del passat dia 15, el govern Quirós va aprovar inicialment el pla de millora urbana per la concreció de l’ús hoteler de la parcel·la situada al carrer de les Ciències, 89, del polígon Pedrosa a prop de la Fira de Barcelona, on fa molt poc es va aprovar la construcció d’una altra instal·lació hotelera. I també el de millora urbana per la concreció de l’ús hoteler i l’ordenació volumètrica a la parcel·la situada al carrer Miguel Hernández, a tocar de l’anterior. Per la seva banda, pel proper dia 22 es porta a aprovació definitiva el projecte de reparcel·lació del polígon 2 de la modificació puntual del PGM de l’àmbit de l’illa ocupada per l’antiga seu de la fàbrica Vanguard, entre el traçat de la via de Vilanova, la carretera de Santa Eulàlia i el carrer Carrasco i Formiguera.

Pel que fa als hotels, amb aquests nous projectes, el nombre d’establiments hotelers en els 10 darrers anys s’haurà incrementat en més de 25, passant de 13 a 38, mentre que el nombre d’apartaments turístics ofertats a les plataformes d’internet superen els 150. El nombre de places hoteleres quan acabi l’any s’haurà multiplicat per dos i l’Hospitalet, la ciutat més densa d’Europa i amb més necessitat d’espai lliure, representa ja ara al voltant del 35% del total d’allotjaments hotelers del Baix Llobregat.

Alguns dels hotels que ja estan en construcció com el del carrer Rafael Campalans 14, pertanyen a la multinacional alemanya Limehome, especialitzada en pisos turístics, malgrat que ara està diversificant la seva àrea de negoci cap al sector hoteler. A l’Hospitalet, la multinacional opera un bloc d’apartaments turístics, també a Collblanc, i un altre hotel d’inferior categoria a la Plaça Pirineus del mateix barri.

Pel que fa al projecte de la Vanguard que ara es portarà a l’aprovació definitiva, contemplava la requalificació de sol industrial a residencial amb un 25% del sol programat de caràcter públic. En aquesta parcel·la s’estimava la construcció d’un hotel de tres estrelles en l’edifici de la antiga fàbrica, la que dona al carrer de Santa Eulàlia, d’una zona d’oficines i negocis a la banda del carrer Carrasco i Formiguera, i d’un bloc d’habitatges en la zona més propera a les vies del tren, on ara hi ha un aparcament de camions i autocars i una part del dipòsit municipal de vehicles.

Tot i que el projecte d’urbanització no quantificava l’increment de població que suposaria el nou bloc d’habitatges, sí que es preveien més de 100 habitatges de nova planta, més una indefinida promoció d’habitatges de lloguer assequible.

Com ja havíem explicat en el seu dia, cal tenir present que el barri de santa Eulàlia ja te més de 45.000 habitants censats, amb una densitat de població superior als 28.000 h/km2, impacte demogràfic que es veurà previsiblement reforçat per l’increment de nova població, i amb un endèmic dèficit estructurals d’equipaments, com ara una biblioteca pública, aules d’estudi, instal·lacions esportives i, encara més, zones verdes.