La Generalitat tiene previsto invertir más de un millón de euros para el desamiantado del Hospital General de l’Hospitalet, según la respuesta de la consellera de Salut a una pregunta de ERC

No se sabe nada acerca de la constitución de la Comisión del Amianto en l’Hospitalet, que resulta imprescindible para poner fin a este material en las calles de esta ciudad. Así lo manifestaron los representantes de la Federación de la Asociación de Vecinos de L’Hospitalet (FAVL’H) en unas jornadas informativas celebradas la pasada semana para el desamiantado en la ciudad.

El año pasado murieron aproximadamente 2600 personas por cánceres provocados por este material, según manifestaron en la citada jornada, Josep Tarrés Olivella, neumólogo especialista en enfermedades causadas por el amianto y Manuel Navas de la Confederación Vecinal de Cataluña (CONFAVC).

Josep Tarrés hizo una amplia exposición sobre este material cuya utilización está prohibida desde el 2002. La inhalación del amianto, que es un material fibroso de origen mineral que se descompone fácilmente, da lugar a millones de fibras microscópicas que quedan atrapadas en el pulmón donde pueden ocasionar enfermedades respiratorias graves y, en los casos más extremos, cáncer.

En la jornada, celebrada en el Centro Cultural TEcla Sala, se desmintieron conceptos como que “las patologías del amianto son cosas del pasado”, o que “si el material no se toca, no es peligroso”. La realidad es que son unas patologías, en especial las cancerígenas, del presente y del futuro, y a las que toda la población está expuesta. Hay que tener en cuenta que actualmente hay en la ciudad más de 700 edificios que contienen en sus estructuras este material. Sin ir más lejos, el Hospital General de l’Hospitalet (conocido popularmente como el Hospital de la Cruz Roja).

Según anunció la consellera de Salut, Olga Pané, en respuesta a una pregunta de Ester Capella del grupo parlamentario de ERC y publicada recientemente en el BOPC, la Generalitat tiene prevista una inversión de 1.100.000 euros para la implementación del plan de retirada del amianto en el Hospital General de cara al año 2026. Durante este año se ha realizado la redacción del proyecto ejecutivo con un coste de 40.500 euros. Este proyecto está enmarcado dentro del Plan Nacional para la erradicación del amianto en Catalunya.

Por otro lado, según un estudio realizado por diferentes organismos europeos que estudian la repercusión del amianto, actualmente entre cuatro y siete millones de trabajadores de la Unión Europea están expuestos al amianto y se calcula que este material es la causa de la muerte de más de 90.000 personas cada año. El amianto está clasificado como elemento cancerígeno de categoría 1A.

Esta materia se utilizó de forma genérica entre los años 1950 y 1990, puesto que era un material abundante y económico. El ciclo de vida estimado de esta fibra es de 30 a 50 años, así que se calcula que en 2030 más del 85% de estos materiales habrán superado su vida útil.

En marzo de 2023, la Generalitat aprobó un plan para erradicar el amianto en toda Catalunya donde todavía hay más de 4 millones de toneladas instaladas. Se encuentra en forma de fibrocemento en los tejados, en depósitos, bajantes o jardineras y como aislamiento térmico y acústico. En 2032, buena parte de este amianto caducará y será necesario retirarlo, ya que las microfibras que puede liberar, si se degradan, provocarán cáncer, asbestosis y mesotelioma maligno.

En su sesión de 3 de diciembre de 2024, el Govern de la Generalitat aprobó el Proyecto de ley para la erradicación del amianto en Cataluña, un marco jurídico nuevo y pionero que, una vez que se apruebe en el Parlament, permitirá avanzar de forma decidida en la eliminación del amianto en todo el territorio catalán. La Unión Europea ha fijado como fecha límite para la desaparición del amianto en el territorio de la Unión, el año  2028.

Manuel Navas, de la Confederación Vecinal de Cataluña (CONFAVC) anunció la necesidad de la aprobación de una ley integral a nivel Estatal. El próximo 18 de octubre se celebrará en Sabadell la IV Convención Estatal sobre el Amianto donde están convocadas entidades, asociaciones vecinales y administraciones de toda España.

Este ponente afirmó la necesidad de crear en todos los ayuntamientos la Comisión del Amianto porque son estos entes quienes tienen que realizar el censo y anunció que en las jornadas que se van a realizar en Sabadell se pedirá que todas las administraciones desde el Consejo de Europa hasta los ayuntamientos de todos los países destinen presupuestos para eliminar el amianto en los edificios tanto en los públicos como en los particulares.

Una moció d’ERC-EUiA que reclamava desencallar aquest organisme, va ser aprovada amb tots els vots a favor de l’oposició i amb tots els vots del govern en contra

És molt significatiu que, malgrat que el govern socialista de l’Hospitalet no té majoria absoluta, gairebé mai perd una votació al ple municipal, bé sigui en els punts de la part resolutòria o en les mocions que presenten els grups polítics. Estranyament, no hi ha manera que els grups polítics d’oposició facin realment oposició, que vol dir posar al govern en minoria en disposició d’haver de consensuar acords. Com que la meitat dels grups municipals d’oposició tenen una flaire esquerranosa i l’altra meitat una flaire entre conservadora i provocativament conservadora, es dona per entès que l’oposició fa el que pot i, el que pot, és permetre que el govern ho guanyi tot.

Hi ha, però, alguna sonada excepció. I son aquestes excepcions les que li fan mal al govern i, com que no pot fer res per evitar perdre les votacions, assaja l’altra alternativa que és evitar portar al ple qüestions que sap que perdrà.

Al novembre del 2024, aviat farà un any, el govern va perdre la proposta de nomenar el Consell Executiu i de Programació dels Mitjans Públics de Comunicació, que ha d’aprovar necessàriament el ple. I ja en aquell moment, el portaveu socialista va venir a dir que, respecte d’aquest tema, n’hi hauria per llarg. De moment el llarg son 11 mesos i per això en el ple de setembre, una moció d’ERC-EUiA, va tornar a posar sobre la taula el tema etern.

De fet, el que la moció d’ERC-EUiA proposa és molt senzill. Que l’alcalde porti a la Junta de Portaveus una nova proposta de Consell Executiu que rebi el suport dels quatre grups d’oposició que es van posar d’acord amb els criteris. Perquè, el més important d’aquesta proposta no son els noms dels components de l’organisme, sinó els criteris per seleccionar els components.

Ja s’ha comentat moltes vegades: el Consell Executiu dels Mitjans de Comunicació Públics ha d’estar format per cinc representants dels grups municipals, pel director dels mitjans de Comunicació, per un tècnic dels Mitjans i per tres professionals. Està clar que el director és el que és; i els representants dels grups municipals hauran de ser elegits pels propis grups. Els que cal elegir aleatòriament son, el tècnic municipal, i els tres professionals. Pel que es va veure, el criteri del govern per elegir els professionals era… que no calia criteri: seleccionant els mateixos que s’havien elegit fa uns quants anys enrere, hi havia suficient.

En canvi, pels grups municipals, el criteri semblava molt més elaborat, perquè es demanava que ja que han de ser tres professionals aleatoris, estaria bé que fossin tres professionals dels mitjans actius a la ciutat. No tenien, òbviament, res en contra dels tres professionals que preferia el govern, però sí en contra del criteri per seleccionar-los. En lloc de seleccionar tres professionals de mitjans generalistes, potser té més sentit pels grups municipals seleccionar tres professionals de mitjans de la ciutat. I és per aquí per on el govern no passa, i s’escuda en què el problema dels grups municipals és que tenen alguna cosa en contra dels periodistes proposats pel govern, quan ja s’ha vist que no és així.

El que, en canvi, sí sembla tenir alguna cosa en contra dels periodistes dels mitjans de la ciutat  és l’equip de govern. Potser no li importaria acceptar el criteri, però tan aviat va conèixer els noms dels proposats com a representants dels mitjans de la ciutat, va aplicar el veto. Era impossible afirmar que no hi ha mitjans actius a la ciutat, de manera que, del que s’ha tractat des d’aleshores, era de vetar la composició perquè, pel govern, son inacceptables els noms.

Val a dir que, acceptat el criteri, de tres mitjans actius que hi ha a la ciutat, Línia L’H, El Tot L’Hospitalet i L’Estaca, sembla que els companys de El Tot han renunciat a formar-hi part, però no així els de Línia i els d’aquest digital, que ja fa mesos van elegir la persona que els havia de representar al Consell Executiu. La renúncia de El Tot va fer que dels tres professionals aleatoris de mitjans actius de la ciutat, el mateix grup socialista acceptés que un fos el director del setmanari El Llobregat, setmanari que també tracta temes de la ciutat a banda de la resta del Baix Llobregat.

O sigui que el problema sembla centrar-se en els representants de Línia LH i de L’Estaca. I en funció d’aquests dos noms, es troba congelat el Consell Executiu des de fa 11 mesos.

Costaria d’entendre això que està passant si no es tingués en compte la composició del Consell Executiu. És molt fàcil que el govern socialista hagi fet números i consideri que canviant els tres professionals generalistes que proposava, pugui perdre alguna votació. De fet, si parem a pensar en les afinitats, el director dels mitjans, el tècnic del departament i el representant del grup socialista és molt fàcil que votin sempre igual. Si a aquests tres vots s’afegeixen els tres vots dels professionals generalistes, no hi ha votació que se’ls resisteixi, per molt que els quatre representants dels grups de l’oposició votin en contra. Ara bé, si d’aquests tres vots de professionals n’hi ha dos al menys que poden ballar, hi ha moltes votacions que el director dels mitjans i el govern podrien perdre.

De tota manera és molt aventurar, perquè no està gens clar que hi hagi un vot consagrat que garanteixi sempre majories entre els 10 components, però el govern no sembla disposat ni tan sols a acceptar l’eventualitat: vol un vot segur com ha estat fins ara, o prefereix no nomenar el Consell Executiu. No deixa de ser curiós que el regidor Alcaide, al que encarreguen sempre les patates calentes al ple tot i que no sembla importar-li, hagi de fer mans i mànigues per defensar el que està clar que és indefensable. No pot ser que vulguin imposar la seva voluntat fent veure que son demòcrates, quan el que pretenen és no haver de suportar l’ensurt de perdre una sola votació.

En aquest cas ho tenen complicat perquè el criteri de selecció de components és tan objectiu, que de fet, resulta imparable i ho hauran d’assumir. I hauran d’assumir que el Consell Executiu una vegada format, forci la implantació de la ràdio municipal, forci els debats polítics televisats i forci un Contracte-Programa pels propers anys, que tingui en compte el criteri dels professionals de la casa i els seus drets deontològics i laborals, en línia amb el que exigeix la ciutadania d’uns mitjans de comunicació finançats amb diner públic: que deixin de ser un mecanisme de propaganda i passin a ser un instrument de reflexió i corresponsabilitat de la ciutadania, al marge dels interessos de qui governa en cada moment.

No cal dir que la moció que va presentar ERC-EUiA en el darrer ple on es demanava desencallar el nomenament del Consell Executiu dels Mitjans es va aprovar pels 14 vots dels grups de l’oposició, contra els 13 vots del govern. No vol dir res aquesta aprovació perquè hi ha desenes de mocions aprovades que es converteixen en paper mullat tan aviat es posa punt i final a la sessió plenària. Però que no s’apliqui, no vol dir que, aquest tema, és un dels pocs que posa en evidència, clarament, la fragilitat del govern local.

L’informe llegit al darrer ple on s’analitzava el compte general del 2024, és una fotografia aclaparadora de la pèssima gestió del govern local

Poques vegades hem escoltat a un regidor de l’oposició afinar tan exhaustivament com ho va fer el regidor del grup popular Javier Díez Crespo en parlar del Compte General de l’Ajuntament del 2024, que es va portar a aprovació en el darrer ple.

En la línia de la manca d’execució del capítol d’inversions —del qual ja vam parlar a L’Estaca fa uns dies (https://lestaca.com/lestacalh/critiques-molt-solides-de-loposicio-per-la-manca-dexecucio-del-pressupost-dinversions-que-no-supera-el-25-en-els-darrers-cinc-anys/)— el regidor popular va oferir dades insòlites, ben treballades, que farien posar vermell a qualsevol equip de govern. La llista resulta sorprenent, no només en el capítol del que no s’ha gastat i s’hauria d’haver gastat , sinó també amb el que no calia gastar-se i s’ha gastat.

Per exemple: en el primer apartat, s’havien pressupostat 1.120.000 euros en l’enllumenat públic i es va gastar la meitat, en un capítol del qual hi ha hagut queixes reiterades per la manca de llum en alguns indrets que creen força situacions d’inseguretat. En Parcs i jardins estaven previstos 3,23 milions i es van gastar només 127.000 euros. Estaria bé que els veïns de la plaça Verge de Montserrat o el Parc de la Serp o tants parcs de la ciutat on fa anys que es reclamen rehabilitacions i millores, en fossin conscients. En manteniment de centres escolars estaven pressupostats una mica més de 6,5 milions i no es va arribar a gastar ni un milió. I això que el manteniment dels centres és un desastre: no hi ha hagut climatització adequada i les queixes han estat constants a tots els nivells. Pel que fa a les escoles bressol —un altra capítol on els pares han elevat nombroses queixes de fa anys—, hi havia destinats gairebé 6 milions i només se n’han gastat 8.900 euros (un 0,15%). Hi havia més d’1,8 milions d’euros previstos per la construcció de les escoles bressol de Sant Josep i de Collblanc i no s’ha gastat ni un cèntim i les bressol segueixen a l’espera…

Un altre cas que fa fredor. Dels 60.589,93 euros que estava previst gastar per la prestació de serveis relacionats amb el Pacte d’Estat contra la violència de gènere, només es van gastar 1.331 euros per comprar 600 motxilles “de color lila”, segons va detallar el regidor popular. “Aquest import es podria haver destinat, per exemple, a reforçar els serveis especialitzats en atenció integral a les víctimes, o en contractar a més personal tècnic, més psicòlegs, més advocats per acompanyament”, va explicar Javier Díez Crespo.

Això, respecte del que caldria invertir i no s’ha fet. Però Díez Crespo també va posar l’accent en el que s’ha gestionat malament. L’any 2024 es van retornar 1,7 milions d’euros en subvencions més 147.000 euros d’interessos, que corresponien a programes d’ocupació, formació o igualtat. Subvencions que, en general, aprofiten tots els municipis perquè son ingressos molt aprofitables i que a l’Hospitalet es retornen per pura incapacitat, segons el regidor. Un altre exemple del mateix: es van retornar al 2024, 197.000 euros de subvencions dels fons next generations, perquè no es va trobar la manera d’invertir-los.

Segons la memòria del Compte de Gestió de Multes de l’Ajuntament, que el regidor va consultar, l’any 2024 van quedar pendents de cobrament 24,5 milions d’euros i l’índex de gestió va ser del 37,56%. És a dir, sis de cada 10 euros de multes, es perden.

Pel que fa a la contrunició hospitalenca a l’empresa pública Fira 2000, al 2024 es van pagar 2.357.000 euros i des que l’Ajuntament forma part d’aquesta societat de pèrdues, l’Hospitalet ja ha “enterrat” més de 37 milions d’euros, en una hemorràgia de diner públic que no s’atura i que, com és evident, no aporta res positiu per la ciutat.

Respecte dels diners que l’Ajuntament dedica als processos judicials en els quals està immers —en general perquè, en lloc de resoldre contenciosos, els provoca— l’any 2024 es van gastar en defensa jurídica 32.500 euros, que es podrien estalviar si hi hagués una política de resolució de conflictes i no d’enfrontament.

A les darreres Festes de Primavera, l’empresa adjudicatària dels concerts de la Farga “The Project Music” es va endur 240.000 euros a banda dels ingressos del bar. Mentre en molts municipis els concerts que es programen amb diners públics son gratuïts, a l’Hospitalet l’entrada costa 27 euros per persona i es paguen a l’empresa adjudicatària 240.000 euros, més el consum dels assistents. Un escàndol, naturalment, com explica el regidor del PP.

Per no parlar d’estudis que l’equip de govern encarrega i que, com diu Díez Crespo no tenen cap impacte real. Per exemple, una anàlisi de l’experiència del visitant i la imatge turística de l’Hospitalet que va costar 6.000 euros o un altre de gairebé el mateix import sobre “el sentiment de pertinença i l’entorn social”. O els 3.200 euros que va costar un informe sobre “la crisis aculturativa” o els 4.100 gastats en un estudi “d’aproximació a la dança africana”. O els diners malmesos per pagar un estudi creatiu que va copiar directament el logo del Centenari, ja denunciat en aquestes pàgines, o els 50.781 euros per subvencionar la pel·lícula “The Gang”, un film ja finit però sense data específica d’estrena i que no s’ha explicat perquè s’ha ajudat a finançar…

La intervenció final del regidor va cloure amb allò que se’n diu “la guinda”. Allò que el govern no es priva de gastar en luxes gratuïts a costa de l’erari públic. Sobretot tenint en compte, com va explicar Javier Díez, que Intervenció s’ha cansat d’insistir que les despeses només son justificables si s’acompanyen d’un informe detallat d’assistents i motius de les reunions (quan es tracta de trobades o de dinars de treball). En aquest apartat hi ha 336 euros en 4 menús especials en un restaurant de nivell, 120 euros per dos comensals en el mateix, una despesa de 154 euros i 340 euros per 8 menús en un altra; 150 euros per dos comensals a Gavà Mar i dinars privats amb periodistes amb gairebé 200 euros de despesa pública.

A banda, les factures de dues nits a Copenhague d’un regidor (569 euros); 311 euros de dos funcionàries a Fitur en un hotel de nivell amb l’excusa que estava a prop d’Atocha quan en realitat estava a més de 2 Km de distància, els 343 euros de dues nits a Chamberí… o el cas del viatge a Cuba per una donació de fàrmacs per valor de 800 euros que va costar a l’erari hospitalenc 1.700 euros en viatges d’anada i tornada i nou dies d’hotel.