El ple extraordinari es tanca amb el rebuig de la confiança a Quirós i la imatge d’un govern municipal aïllat, dèbil i sense perspectives

Quaranta tres minuts va durar el ple extraordinari que havia de renovar la confiança a l’alcalde desprès de perdre la votació dels pressupostos la setmana anterior. Amb una intervenció certament espessa de David Quirós on tornava a plantejar la necessitat de coherència i responsabilitat a l’oposició i on no va ser capaç d’ampliar els llocs comuns fets servir ja durant la presentació del projecte de pressupostos, van prendre la paraula successivament els portaveus dels grups d’oposició, abans de la votació nominal definitiva.

No va haver sorpreses i la moció de confiança la va perdre l’alcalde per 13 vots a favor i 14 en contra. Això vol dir que a partir d’aquest moment, s’obre un període durant el qual es factible una moció de censura amb un candidat alternatiu que hauria de rebre necessàriament el suport de tota l’oposició per desplaçar de l’alcaldia David Quirós del PSC i constituir-se un nou govern que podria ser de concentració o, en minoria, amb el suport exterior d’algun grup.

El grup municipal del PP ja va afirmar el dia anterior al ple extraordinari que iniciaria negociacions amb la resta de grups per fer possible el canvi. En el ple extraordinari, tret del PP, cap grup va respondre a la iniciativa popular i totes les intervencions es van centrar amb la desconfiança envers el govern actual que va provocar el resultat esperat.

El portaveu dels republicans va introduir en el seu discurs un element interessant com era la convicció que la moció de confiança formava part de l’estratègia del partit —tal com s’ha vist a Barcelona— de manera que el PSC local sempre es deixa endur pel que es decideix a nivell central i va ser molt taxatiu en afirmar que el que “passa a la ciutat s’ha de decidir a la ciutat i no a Barcelona”. Veladament, va fer referència també a un factor significatiu quan va dir que, sense que ho sembli, el PSC sempre s’ha servit del suport de l’ultradreta de Vox quan li ha anat bé, com en els casos de la Godó i Trias o de les reformes urbanístiques per fer hotels —on Vox va votar amb el PSC, segons va dir— per al·legar que ara puguin haver negociacions centrades en temes estrictament de ciutat on hi hagi coincidències capaces de produir canvis molt significatius.

Pel que fa al PP, la seva portaveu va posar l’accent en l’oportunisme cec del govern que ha enviat cartes a la plantilla de treballadors municipals, als militants socialistes i a les comissions de festes de la ciutat, posant l’accent en el bloqueig pressupostari per explicar com de malament serà el futur, obviant que justament el que ha portat al bloqueig pressupostari és clarament la incapacitat del govern per complir els seus compromisos de manera reiterada. El PP, que es considera en la realitat local un partit bisagra, va posar sobre la taula també la gran oportunitat que se li presenta ara a una oposició que hauria de fer cas al clam de la ciutadania que demana la unitat de l’oposició per canviar la dinàmica. Va insistir que el seu esforç no va encaminat a aconseguir un govern liderat pel PP sinó a l’obertura de negociacions que fixi un programa de totes les forces, amb compromisos concrets: “un govern alternatiu de concentració on s’imposi el sentit comú”.

Escoltant al portaveu de Vox, la sensació era que el diagnòstic de la situació que pateix la ciutat, no presenta cap distància amb la resta de grups. Es va queixar de les dues enormes dificultats que presenta el govern socialista des de sempre: la seva arrogància i la seva autocomplaença i va recordar que aquest és un alcalde que no ha estat elegit per les urnes, sinó imposat per la direcció del PSC. Es va referir també a les paraules del rei fa pocs dies quan va afirmar que la ciutat tenia “un gran potencial”. El portaveu de Vox va aprofitar per assegurar que quan es diu que una ciutat té un gran potencial és perquè en el moment actual ha caigut en la irrellevància, com és el cas. Finalment va ser molt explícit a l’hora de fixar sobre quins interessos s’ha mogut el govern Quirós “beneficiant les operacions urbanístiques, els grans pelotazos econòmics, i somniant amb una ciutat metropolitana, tot per fer-se unes fotos mentre els barris empitjoren sense parar”.

El primer en prendre la paraula va ser el portaveu dels Comuns que va afirmar que no es pot demanar confiança sense aportar res, que “la confiança es guanya”, que aquest equip no ha fet cap intent seriós de negociar res i que des del passat ple l’únic que ha fet ha estat acusar l’oposició de bloqueig, considerant-la “el bloque de la vergüenza”, una pèssima manera de demanar la confiança a continuació. Es va queixar de la insuficiència dels pressupostos i va posar com exemple les goteres de la Biblioteca Tecla Sala on els seus treballadors van haver de celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari fa quatre dies, recollint aigua de les instal·lacions. El portaveu dels Comuns va assegurar que en lloc de pactes amb les immobiliàries i reverències a la monarquia més li valdria al govern fer cas dels ciutadans “potser millor enlloc de gastar tants diners en les campanyes d’un títol de ciutat atorgat per una Dictadura, rescatar de l’oblit un Refugi antiaeri dels temps de la Guerra Civil que és un testimoni del que va patir la ciutadania en aquells anys”. Per últim, el portaveu dels Comuns va queixar-se que el govern no els ha fet mai cas —“les últimes propostes sobre l’empadronament o la senyalèctica del patrimoni, en son una mostra”— i que la seva força no té cap més objectiu, hores d’ara, que “seguir sent oposició i ser útils”.

Per últim, el portaveu socialista va insistir sobre les repercussions concretes que el bloqueig de l’oposició provoca en qüestions clau dels serveis i la inversió municipal. Va apuntar especialment sobre aspectes que fan mal, com per exemple les obres del mercat de Collblanc, les millores salarials de la Guàrdia Urbana i de la plantilla de treballadors o, per exemple, el tema de les subvencions a les entitats de la ciutat —“les subvencions nominatives desapareixen…”—, però també es va referir a algunes coses que afecten notablement els eixos propagandístics del propi govern com per exemple el pla del Samontà, el Biopol o el Boulevard que ha d’unir la Diagonal amb la Gran Via. I va responsabilitzar de tot plegat a l’ànim bloquejador de l’oposició i les seves ànsies de desgast polític del govern.

En el debat del ple extraordinari es va donar publicitat de tres cartes que ha fet circular el govern entre la militància, les comissions de festes i la plantilla municipal. Als primers, explicant tot el que el govern ha fet per afavorir l’aprovació dels pressupostos i posant l’accent en exclusiva en l’operació de desgast polític que això comporta. A les comissions de festes, les enormes dificultats que tindran a partir d’ara fins que els pressupostos s’aprovin d’ofici a finals de gener del mes vinent, si tot va bé, i a la plantilla municipal responsabilitzant l’oposició municipal de tots els mals a partir d’ara, quan, com és palès, fa mesos que es queixen de la negligència del govern respecte de la negociació del nou conveni.

La redacció de l’Estaca desitja a lectores i lectors, un Feliç Nadal i molt Bones Festes

La sensació que la ciutat està al límit i l’oportunitat remota de canvi, podria fer que la retòrica estratagema del govern per aprovar el pressupost, li surti fatal

Per sorpresa, el grup municipal del PP va fer ahir una roda de premsa seguida d’un comunicat on anuncien que, si el ple extraordinari que l’alcalde ha convocat per aquest matí acaba, com és previsible, sense l’atorgament de confiança a l’alcalde, presentaran una moció de censura contra la primera autoritat municipal dins del termini legal de 30 dies.

És la primera vegada des de l’any 1979, quan els socialistes van conquerir l’alcaldia de l’Hospitalet per primer cop en democràcia, que es posa sobre la taula la possibilitat d’un canvi d’alcalde i per tant, de govern, al marge del resultat electoral.

Convé recordar ara que, d’un cens electoral de 176.324 persones que podien votar el 28 de maig del 2023, només ho va fer el 47,46%, mentre que més de 82.000 electors es van quedar a casa i gairebé 2.300 van votar en blanc o es van abstenir. Dels vots vàlids emesos, el PSC va aconseguir 31.777 vots, el 38,43% i 13 regidors, mentre que tota l’oposició actual va aconseguir 37.125 vots, el 44,9% i 14 regidors, repartits entre ERC-EUiA (4 regidors), PP (4 regidors), Vox (3 regidors) i Comuns (3 regidors). Es van presentar 16 candidatures en total a les eleccions i les que no van aconseguir regidors van sumar més de 12.000 vots en conjunt.

El PP ha afirmat que posarà en marxa una ronda de contactes amb tota l’oposició per plantejar una alternativa de govern de concentració que canviï la situació de crisi i abandonament que pateix la ciutat. El PP es considera la única força capaç de poder establir negociacions a totes dues bandes del marc ideològic (Comuns/ERC i Vox) i considera la moció de confiança que l’alcalde va posar sobre la taula per salvar els pressupostos, una oportunitat única que no es pot deixar perdre, per revertir la situació.

Afirmen, que l’únic que els motiva a negociar uns acords de mínims que garanteixin un govern de concentració municipal (GCM), és la possibilitar de canviar una situació que està al límit i que amenaça amb el col·lapse social. Consideren que David Quirós és l’hereu d’un model esgotat que ho aposta tot al markéting enlloc d’afrontar les autèntiques necessitats i reivindicacions dels veïns. Per això, estan disposats a interpel·lar la resta de forces del Consistori per tal de superar la simple queixa permanent, passar a l’acció i construir un govern diferent que afronti la realitat i resolgui problemes. La proposta del PP, asseguren, no és afavorir un govern propi, sino aconseguir superar les barreres ideològiques de les forces enfrontades en benefici d’acords de contingut estrictament municipal, per resoldre problemes i no crear-ne de nous. En aquest sentit, proposen perfilar acords concrets per afrontar les necessitats més immediates respecte la plantilla municipal, la Guardia Urbana, la seguretat ciutadana, l’atenció escolar, els serveis socials, la neteja i l’enllumenat, la pressió fiscal, els mercats municipals, l’activitat econòmica en general, etc.

La proposta del PP, arriscada i sorprenent, posa sobre la taula un escenari inèdit que molt pocs es podien esperar arran del fracàs de l’aprovació dels pressupostos municipals. És veritat que, a priori, l’expectativa sembla absolutament utòpica, però també podia semblar utòpic que forces tan distants con els Comuns i Vox coincidissin en algunes votacions i… ha passat.

Una proposta com la que fa el PP comporta, d’entrada, la negociació d’un programa d’actuacions molt precís i tancat, amb seqüències temporals pel proper any i mig, el consens sobre un alcalde que hauria de liderar el programa i que hauria de renunciar al programa de les seves sigles, i un repartiment de carteres que inclogués una Junta de Govern equilibrada i unitària. Les fórmules podrien ser molt diverses: des d’un govern de quatre forces, fins a només un govern de dues o tres forces amb el compromís signat de suport continuat de les altres, una o dues, en funció dels objectius. Fos com fos, un canvi de govern a un any i mig de les properes eleccions obriria una expectativa única pel maig del 2027 que podria fer canviar molt notablement el panorama de govern de la ciutat en el futur immediat.

Les entitats més actives de l’Hospitalet s’alcen contra el govern Quirós denunciant la incertesa, la desinformació i la manca de respecte institucional que pateixen

Un excés de burocràcia, improvisació en la tramitació d’ajuts, retard en el pagament de les subvencions i dificultats en la participació dels projectes de ciutat, la queixa majoritària

Les entitats de la ciutat que s’apleguen sota la coordinació de l’Espai de Ciutadania, acaben de fer públic un Manifest (que s’adjunta al peu d’aquesta informació), on volem fer palès el seu malestar per la situació d’abandonament que pateixen respecte de l’Administració local. En concret, es queixen de manca de respecte institucional, de desinformació i d’incertesa pel que fa als mecanismes de suport econòmic i de menyspreu al treball assistencial, d’acollida, de formació, de contribució a la convivència, de foment de la participació, de cura mútua i suport comunitari que desenvolupen de fa anys, que complementen les polítiques públiques i cobreixen les necessitats que l’Administració no pot o no arriba a cobrir i que possibiliten un nivell d’integració de la ciutadania que afavoreix el clima de convivència a tots els barris de la ciutat.

Això sol ja hauria de ser motiu suficient per un tracte deferent de l’Administració local i aquestes entitats es troben amb una resposta que representa tot el contrari. En aquest sentit es queixen de mala qualitat pel que fa a l’atenció dels tècnics municipals i a la manca de personal adequat que genera incertesa extrema i mala gestió del suport econòmic via subvencions. Aquest malestar ha anat creixent al llarg dels anys i s’ha fet insuportable en els darrers exercicis: manca de planificació dels serveis municipals, burocratització excessiva, canvis en els criteris subvencionables, improvisació i processos feixucs que fan que les entitats, especialment les més petites que no disposen d’aparells administratius consolidats, hagin de patir greus problemes que afecten el seu funcionament social.

Es queixen tanmateix d’un retard aclaparador en el pagament de les subvencions concedides de manera que moltes entitats es veuen amb la necessitat d’avançar recursos propis o demanar crèdits per tal de mantenir en actiu el funcionament orgànic, aspectes que comporten en molts casos inseguretat laboral pels equips, aturades o reduccions de l’activitat, desconfiança amb els ritmes del treball i la impossibilitat de dissenyar nous projectes.

La relació habitual entre entitats i Ajuntament, afirmen, es caracteritza per una manca de transparència i una improvisació que dificulta la normalitat dels projectes que encapçalen les entitats, que sovint treballen sense tenir totes les dades i sense registrar les constants modificacions que imposa l’Administració local i afirmen que s’està fent insuportable l’excés de burocràcia i el bloqueig constant dels processos administratius.

De manera molt destacable i com una mostra de la forma d’actuar del govern local es queixen del silenci institucional sobre un tema que ha escalfat tots els programes propagandístics que ha endegat l’actual equip Quirós des que el nou alcalde va prendre possessió al juny del 2025: l’anomenat Pla del Samontà. Pràcticament des que es va anunciar aquest Pla, l’Espai de Ciutadania, que és la coordinadora més important de la ciutat d’entitats actives en múltiples camps, es va posar en contacte directe amb el regidor José Antonio Alcaide per tal que pogués assistir a una reunió de la coordinadora, explicar el contingut del Pla i respondre als interrogants que suscita, especialment en l’àmbit social, donat que una part important del Pla, tal com s’havia anunciat, es relacionava amb la millora de les condicions sòcio-econòmiques dels barris del nord de la ciutat.
Des d’aquell primer contacte fins el moment present ha passat més d’un any i han estat múltiples les ocasions que el regidor ha ajornat la seva presència, fins ara mateix. Com el manifest afirma, es produeix: “la total manca d’una explicació clara, detallada i accessible sobre el Pla del Samontà: un projecte amb incidència directa en els serveis, recursos i espais comunitaris dels cinc barris esmentats. La falta de transparència i de comunicació institucional genera confusió, inseguretat i impossibilita que les entitats puguem anticipar l’impacte real d’aquest pla en la continuïtat de les nostres accions i en la vida del veïnat.”

Tenint en compte que les entitats treballes sobre el terreny i coneixen a bastament les necessitats dels barris, no s’entén aquesta absència de diàleg i aquest buit en la negociació de solucions consensuades, com no sigui que la realitat del que es projecta tingui molt poc a veure amb la millora de les condicions socials i molt a veure amb la promoció immobiliària especulativa en la única zona lliure que queda a la ciutat. Al principi, l’excusa va ser que s’estava treballant i era massa d’hora per concretar. Però ara aquest argument ja no s’aguanta després de les negociacions que ja s’han establert amb la Generalitat. El que s’està fent es manté en el secret més absolut perquè quan la ciutat se n’assabenti, probablement saltaran totes les alarmes.

L’Espai de Ciutadania acull més d’una cinquantena d’entitats entre les més actives de la ciutat. (L’editora d’aquest digital, Foment de la Informació Crítica, pertany també a l’Espai de Ciutadania).

Text del Manifest de les entitats de l’Espai de Ciutadania