L’acord es va signar aquest dijous, amb una gran publicitat sobre els beneficis, però amagant el sostre edificable de la propietat privada

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde de la ciutat, David Quirós, van signar dijous el conveni pel projecte que inclou part del soterrament de la Gran Via entre la Rambla Marina i el riu Llobregat i el desenvolupament urbanístic de tota l’àrea al voltant del Duran i Reynals. L’aspecte més destacat de l’acte d’ahir no va ser l’anunciat ajornament de l’inici de les obres —que ha passat de mitjans del 2026 a una data indeterminada del 2027— sinó els compromisos de finançament del projecte que inclou la inversió de 68,2 milions d’euros per part de la Generalitat, dels quals 39,8 corresponen a l’import que havia d’invertir l’Ajuntament de la ciutat, en virtut del seu volum de propietat en els terrenys del projecte. La resta de les despeses d’urbanització les hauran d’assumir la suma de propietaris dels terrenys que son l’Àrea Metropolitana, l’Estat i els privats. Aquests darrers suposen un 30% de la superfície total de l’àmbit —que inclou una pastilla, a tots dos llindars de la Gran Via, d’unes 96Ha en total— que hauran d’aportar al voltant de 76 milions més d’euros, compensables amb el sostre edificable que els correspondria en virtut del repartiment parcel·lari corresponent.

És a dir, en el projecte destaquen, més enllà dels beneficis inqüestionables del soterrament de part de la Gran Via (uns 450 metres del total) sobre els que s’ha tractat de posar el màxim accent, dos elements molt controvertits però que les autoritats volen que passin el més desapercebuts possible.

D’una banda, el fet que la Generalitat assumeix els 39,8 milions d’euros que li correspondria aportar a l’Ajuntament, i que aquest s’ha compromès a retornar a la Generalitat en forma de les parcel·les resultants de la reparcel·lació final del projecte, i de l’altre que, el 30% de l’espai resultant en mans privades, es convertirà inevitablement en espai edificable que ha de compensar sobradament el cost de la urbanització inherent. Per dir-ho amb unes altres paraules, el projecte tirarà endavant cap al 2027 sense que l’Ajuntament aporti un euro, perquè ja ha venut a la Generalitat tot l’espai de propietat municipal d’aquest projecte, de manera que la Generalitat el faci servir en un 50% per “actuacions urbanístiques i/o equipaments de caràcter supramunicipal com a màxim durant el primer semestre del 2030.” O sigui, l’espai de titularitat municipal del projecte ja s’ha alienat per fer equipaments metropolitans o edificis sense determinar, quan és de sobres evident que si alguna cosa li caldria a l’Ajuntament és comprar terreny públic en lloc de vendre’l, per equipaments que li calen a la ciutat o per zones verdes o habitatge públic.

L’altra part de l’enunciat té a veure amb el projecte urbanístic que s’amaga darrere les grans paraules del soterrament de la Gran Via i de l’anunciat Biopol sanitari. En realitat, si els propietaris privats han d’aportar uns 75 milions per fer realitat el projecte, és perquè esperen ingressar bastant més, gràcies al sostre edificable que contempla la promoció. L’evidència d’aquestes grans xifres que lidera el Consorci per la Reforma de la Gran Via i del Samontà que encapçala l’arquitecte Raúl Alvarín, molt vinculat al partit socialista —va ser membre del Consell Nacional del PSC durant la X Legislatura—, potser servirà també perquè l’oposició municipal en el seu conjunt prengui consciència de l’operació que s’amaga darrere les grans paraules del Biopol sanitari que fins ara només ha comptat amb la ferma oposició d’algunes entitats anti-especulació urbanística i ecologistes, i el grup municipal dels Comuns, amb postures molt més acomodatícies de la resta de grups polítics.

Dues altres qüestions significatives tenen a veure, una, amb la data previsible per l’inici del moviment de terres que coincidirà —encara no és possible saber si a favor o en contra— amb la campanya de les properes eleccions municipals de maig del 2027.

Precisament l’endarreriment de les dates inicialment previstes és degut a la complexitat de les negociacions de reparcel·lació perquè els propietaris privats volen treure el màxim rendiment del seu pes en l’operació.

L’altra qüestió important, té a veure amb la dinàmica que sectors ecologistes volen emprendre al voltant d’aquest projecte, perquè tot ell es troba immers en la zona inundable del delta del Llobregat i ja se sap que, arran de la Dana de València, tot el que s’edifiqui en zones d’inundabilitat manifesta serà mirat amb lupa, no només per l’Administració general de l’Estat, també per l’autoritat judicial i per la Unió Europea.

El que consideren un fet insòlit coincideix amb el trentè aniversari del regal de dècims premiats de la loteria de Nadal a polítics socialistes i alts càrrecs municipals

Dintre de molt pocs dies, el 22 d’aquest mes farà exactament 30 anys, que a 96 persones de l’Ajuntament de l’Hospitalet els va tocar la loteria. Entre ells, l’alcalde Celestino Corbacho, els regidors del PSC, molts càrrecs de confiança i alguns alts funcionaris. En total els va correspondre 14 milions de les antigues pessetes que eren, aleshores, un bon pessic. Els dècims no els havien comprat ni l’alcalde, ni els regidors socialistes, ni els càrrecs de confiança ni els alts funcionaris. Havien estat un regal del gerent de l’empresa constructora Fundación de la Cooperativa de Construcciones Baix Llobregat, empresa fundada l’any 1980 que tenia la seu a Cornellà i que feia uns quants anys que havia estat adjudicatària d’obra pública a l’Hospitalet. Per aquest motiu l’alcalde va ser imputat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tot i que finalment la causa va ser sobreseguda. Corbacho havia declarat aleshores que “s’havien acceptat els dècims perquè aquesta era una tradició molt arrelada pels Nadals”.

Cap a finals de l’any 2013, la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern i també l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i la Llei de Transparència obliguen als funcionaris públics i càrrecs electes a rebutjar regals, favors o serveis que vagin més enllà dels “usos socials i de cortesia” —per exemple bombons o flors—, per evitar conflictes d’interès, com els que, suposadament, es podien haver produït amb el regal de la constructora esmentada.

El passat dia 4 ens arribava la notícia que la Organització Nacional de Cecs d’Espanya, la ONCE, havia decidit commemorar el Centenari del títol de ciutat de l’Hospitalet amb un cupó amb la imatge de l’escultura de l’Acollidora com a símbol de la ciutat, amb un sorteig pel dia 10 de desembre, aquest dimecres, amb un premi de 500.000 euros al número més la sèrie i 49 premis de 35.000 euros a les cinc xifres del número premiat. Cinc milions de cupons es posaven a la venda en tot l’Estat, i l’alcalde i la tinent d’alcalde Laura García apareixien molt cofois a la foto que posava de manifest l’esdeveniment.

El matí del mateix dia 10, el grup municipal d’ERC-EUiA feia públic un comunicat denunciant “l’entrega de cupons de l’ONCE com a regals a càrrecs electes de l’Ajuntament” justament per aquest sorteig del 10 de desembre. La nota de premsa del grup municipal posava de manifest el retorn dels cupons per part d’aquest grup i demanava conèixer a quantes persones s’havia fet aquest mateix regal que havien rebut amb un targetó que portava el logotip de l’Ajuntament.

A la tarda d’aquest mateix dia es va conèixer que totes els regidors de govern havien retornat els cupons justament després de la denúncia del grup municipal republicà.

La nota de premsa d’ERC-EUiA explica “l’estupefacció” el “fet insòlit” i el “rebuig frontal” de la donació de cupons-regal que “poden representar grans quantitats de diners en cas de resultar guanyadores, a responsables polítics en exercici, vulnerant de manera flagrant el codi ètic i d’integritat que ha de regir l’acció pública”. El portaveu municipal ha declarat també que “si el repartiment de cupons-regal s’ha fet amb el coneixement i acceptació de l’alcalde constitueix un fet d’una gravetat institucional extrema que elevaran a les autoritats competents, així com al Comitè d’Ètica Institucional per possible vulneració de la legislació vigent”.

En aquest sentit els republicans demanaran responsabilitats tant a l’ONCE  com a l’Ajuntament per haver promogut un “obsequi indegut i impropi a càrrecs públics, sense cap mena de control ni consideració ètica”. Després de retornar convenientment els cupons, el grup republicà ha exigit saber quants cupons s’han regalat i a quines persones, alhora que van demanar el mateix dimecres 10 el retorn d’aquest obsequi.

Concretament, els republicans van contactar amb el secretari municipal en qualitat de president del Comitè d’Ética Institucional per retornar els compons formalment i també van realitzar una comunicació a través de la Bústia Ética i de Bon Govern de l’Ajuntament.

Es dona la circumstància que l’ONCE va decidir aquest cupó commemoratiu sense tenir en compte el rebuig que una part dels grups polítics d’oposició, d’entitats de la ciutat, partits i sindicats i ciutadania en general, havien mostrat des de finals de l’any passat per la dèria municipal de celebrar un títol de ciutat que feia 100 anys va concedir el dictador Primo de Rivera. Això succeïa, com una mena de compensació, exactament cinc anys després que les autoritats de l’Estat decidissin espoliar la meitat del terme municipal de l’Hospitalet, sense cap mena de consulta ni a l’Ajuntament ni a la ciutadania, per constituir la Zona Franca de Barcelona.

Proposaran a l’alcalde Quirós que consensuï en la propera Junta de Portaveus un Consell Executiu que representi la pluralitat i apliqui els acords de les mocions

Tres dels quatre grups polítics municipals de l’oposició a l’Hospitalet  (ERC-EUiA, PP i Comuns) han convocat una roda de premsa conjunta aquest matí per exigir al govern municipal que permeti l’existència d’uns mitjans de comunicació públics, lliures i plurals, després que fa un any que manté congelada la proposta d’un Consell Executiu i de Programació dels Mitjans, i oblidats els acords per reobrir la ràdio i promoure debats polítics a la televisió.

La única proposta del govern Quirós es va produir fa més d’un any quan va elevar al ple un llistat dels 10 membres que havien de constituir aquest organisme executiu dels mitjans. Aleshores, en el ple ordinari de novembre, l’oposició en ple va rebutjar la proposta i en aquell moment el portaveu socialista ja va deixar clar que el Consell Executiu dels Mitjans es faria esperar. Segons la pròpia normativa reguladora dels mitjans de comunicació públics, el Consell Executiu i de Programació que és l’encarregat entre altres qüestions de debatre i aprovar el Contracte-Programa per la prestació del servei de comunicació a la ciutat, està format pel director dels mitjans, un tècnic del departament de Comunicació Municipal, els representants dels cinc grups polítics que constitueixen el Consistori i tres professionals en l’àmbit de la comunicació (total 10 persones).

Tradicionalment, aquests tres professionals de l’àmbit de la comunicació, eren elegits per l’alcaldia i en les dues darreres propostes es tractava de professionals de mitjans generalistes, vinculats a El Mundo Deportivo, El Periódico de Catalunya o Televisió Espanyola, d’una pulcra carrera professional que mai ha estat posada en dubte pels grups municipals, tal com van explicar ahir mateix en la roda de premsa. La controvèrsia pel que fa a l’aprovació de la proposta de l’alcaldia té a veure, fonamentalment, amb el criteri d’elecció d’aquests professionals. Mentre que per l’alcaldia el nomenament forma part del sistema emprat fins ara, pels grups municipals d’oposició, el més normal és que els periodistes que formin part del consell siguin elegits per la seva vinculació als mitjans de comunicació que actuen a la ciutat. En aquest sentit, van demanar als tres mitjans de comunicació que mantenen un ritme informatiu al municipi, que elegissin tres representants per formar part del nou Consell Executiu. Es tracta de El Tot l’Hospitalet, Línia l’Hospitalet i L’Estaca. El primer dels mitjans va renunciar a elegir un representant, però els altres dos van seleccionar dos periodistes que els grups municipals van proposar a l’alcaldia per formar part dels Consell, en substitució de dos dels tres periodistes generalistes elegits per l’alcaldia. El tercer periodista, que formava ja part de la proposta de l’alcaldia, es va mantenir perquè era el director d’un mitjà comarcal que també cobreix informació municipal de l’Hospitalet, com és El Llobregat.

La proposta dels grups municipals d’oposició no va reeixir, per tant, perquè el govern Quirós va vetar els representats de Línia l’Hospitalet i de L’Estaca, i perquè des d’aleshores no ha canviat aquest criteri. I cada vegada que s’ha posat el tema sobre la taula en diversos plens municipals des del novembre del 2024, el portaveu socialista s’ha queixat del menyspreu dels grups municipals als professionals que proposa el govern, quan el que és evident és el menyspreu del govern local als dos periodistes dels mitjans locals més actius com son Línia l’Hospitalet i L’Estaca.

Per acabar-ho d’adobar, els grups municipals d’oposició que sempre han reafirmat la seva opinió que no discuteixen la vàlua professional dels periodistes que proposa el govern, sí que han explicat que els dos periodistes que es proposa substituir no van assistir a cap de les reunions de l’anterior Consell Executiu i en tots els casos delegaven el seu vot o bé en el tècnic del Departament de Comunicació o directament en el director dels mitjans de manera que, en totes les reunions del passat Consell Executiu, el director dels mitjans ja assistia a les reunions amb una majoria de vots que feia absolutament improductiu el debat. De fet, el Contracte-Programa 2023-2025, redactat pel director dels mitjans, es va aprovar gairebé sense discussió en tres o quatre reunions del passat Consell Executiu, com si es tractés purament d’un simple tràmit.

En la roda de premsa d’ahir, els grups polítics d’oposició es van mostrar molt preocupats que el govern sigui incapaç d’acceptar el control ciutadà dels mitjans de comunicació públics, tenint en compte, com van aclarir especialment, que els periodistes que es proposen son representants de mitjans de comunicació independents i plurals que no estan al servei de cap grup polític i que mantenen una línia editorial crítica amb qualsevol grup polític o de pressió, sigui del govern municipal o de la mateixa oposició.

En la mateixa línia, van demanar el compliment de les diferents mocions que s’han aprovat durant aquest 2025 sobre el mateix particular, com és la recuperació d’una emissora municipal normalitzada, no només com una emissora que publicita podcasts, i la regular programació de debats polítics a la televisió pública, que és un signe de normalitat a qualsevol plataforma informativa i que té molt a veure amb la corresponsabilitat de la societat civil en els assumptes públics.

Alhora, els grups municipals, després de mesos esperant una nova proposta, van exigir “de nou a l’alcalde David Quirós que ho porti, havent-ho acordat prèviament perquè compti amb el suport necessari, a la següent Junta de Portaveus d’aquest mes de desembre”. Els grups consideren el Consell Executiu “un òrgan clau, ja que és l’encarregat de redactar i aprovar el nou Contracte-Programa, ja que l’actual acaba la seva vigència a finals d’aquest any. Pels grups de l’oposició, bloquejar aquest òrgan és maltractar els i les extraordinàries professionals dels mitjans públics locals, i bloquejar el futur dels mitjans públics locals, fent-los encara més petits.”

Finalment, “els grups municipals conclouen que els mitjans municipals ha de tenir control democràtic i no estar al servei de l’alcalde per fer-los servir com a eines de propaganda i per silenciar allò que no els agrada”.

Així mateix, els grups municipals s’han compromès a posar en marxa properament un moviment ampli de protesta contra la manipulació informativa, que faci prendre consciència, a la ciutadania organitzada, de la importància d’uns mitjans públics que no estiguin manipulats pel govern.

El vicepresident de Mobilitat de l’AMB es fa fotos amb els propietaris de l’empresa, mentre una de les empreses subsidiàries del grup és “l’única que es presenta” per concursar al seu municipi.

Hi tornem a ser. Ens sap greu fer-nos tan repetitius, però si alguna cosa té Moventis amb els autobusos de l’Hospitalet és això, un problema sense solució que es repeteix de manera constant. No hi ha un nou mes que no es converteixi en notícia, i cada cop anant a pitjor.

Com sembla que no hi ha res a fer, ni amb l’empresa ni amb l’AMB, els treballadors tornen repetidament a la vaga, la darrere el passat divendres dia 5. És l’únic que els hi queda per defendre les seves antigues condicions laborals, que tampoc eren res de l’altre món. Amb elles, però, elles podien anar tirant i de tant en tant gaudir d’una vida familiar, la que precisament els seus contractes dictaven.

Ara l’AMB s’ha tret la mascareta. Ja era hora, pensem, de deixar de semblar una cosa i ser una altra, de fer-se els cínics. I per què diem que s’ha tret la mascareta? Perquè per fi ha reconegut públicament que tant els en fot que els autobusos públics estiguin fets una merda, que l’empresa violi les condicions contractuals amb els treballadors, que els vehicles contaminin, que circulin amb material sense homologar, que els usuaris vagin com en una llauna de sardines, molts cops després d’esperar 20 minuts, etc. No ho diu així, és clar, almenys públicament, això seria vergonyós, però suposem que les converses internes deuen anar per aquí, perquè si no, no s’entén el que van respondre als mitjans de comunicació, en aquest cas a la Cadena SER.
Contactada per SER Catalunya, l’AMB, assegura que la flota d’autobusos adscrita al servei de l’Hospitalet té una antiguitat inferior als sis anys i s’està renovant ara amb l’entrada de 23 busos nous, la major part dels quals són elèctrics. A més, expliquen que d’acord amb el contracte, Moventis és el responsable del manteniment dels vehicles i de tenir al dia les inspeccions tècniques i, segons l’AMB, més enllà d’incidències puntuals, no tenen constància que existeixi una problemàtica greu amb el manteniment dels vehicles.
Les imatges que mostra el mitjà ho diuen tot, però per l’AMB entren dins la normalitat. És a dir i en poquíssimes paraules, els directius de l’AMB consideren del tot normal que el servei d’autobusos que circula per la nostra ciutat sigui comparable a un del Tercer Món. Òbviament, de ser ciutadans normals i corrents, el primer que ens vindria al cap és que hi ha conxorxa —llegeixis alguna cosa semblant a corrupció—, però contràriament al sentit comú popular, nosaltres creiem que els nostres representants són honestos i el que hi ha és una incompetència que voreja la irracionalitat o, fins i tot, una manca de capacitat d’algun tipus, almenys la mínima necessària per dirigir la mateixa AMB.

Per rematar-ho, el Sr. Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès i, no s’ho perdin, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, es fa fotos, que publica a la web del seu ajuntament, amb els propietaris de Moventis, durant l’entrega d’una insígnia a la Sra. Maria Rosa Escursell, mare dels propietaris, pel seu centenari.
Òbviament, no tenim res a dir que un dels màxims responsables de mobilitat de l’AMB es faci fotos amb una centenària de la seva ciutat, tot al contrari, però trobem massa simptomàtic, a més d’una manca de sensibilitat vers els treballadors de Moventis, que, tal com està la situació, se la faci amb els propietaris d’aquesta empresa, i que, a sobre, la publiqui amb molta rialla a la web de l’ajuntament. Cal ser ànima de càntir per no adonar-se del lamentable exemple. I, a més a més, ara ens assabentem que Marfina Bus, empresa subsidiària de Moventis, és l’única empresa que ha optat per gestionar el transport públic de la mateixa Cerdanyola, segons ho certifica la secretaria de l’AMB, Mireia Grau Sadurní. Estrany, si més no, tenint en compte la quantitat d’empreses que hi ha en el sector. Ens preguntem per què cap d’elles ha presentat una oferta. Potser han arribat a la conclusió que no val la pena, donat l’historial de la “relació” entre l’AMB i Moventis.

Nosaltres, tot i que no creiem massa en les coincidències, sabem que sempre hi cap la possibilitat que existeixi alguna; però en aquest cas no parlem d’una, ni de dos, ni de tres… sinó de totes les imaginables. I les que no ho són, sobrades per obrir una investigació en profunditat. No s’ha de ser gaire despert per entendre que algú surt guanyant de tot plegat. No sabem qui ni quant, però del que estem segurs és que els ciutadans i els treballadors, no només no hi treuen res de positiu sinó que surten perjudicats. És a dir, són els que paguen.