Mes: desembre de 2025

Incògnita total sobre l’aprovació del pressupost municipal a l’espera dels resultats de la negociació entre el govern i el grup municipal d’ERC-EUiA

PP i Vox ja han explicat que votaran en contra, mentre que els Comuns fa dues setmanes que no negocien res amb el govern local

A quaranta hores de l’inici d’un dels plenaris més importants de l’any, el que ha d’aprovar inicialment el pressupost general de l’Ajuntament per l’any 2026, no hi ha cap garantia que surti endavant, segons les dades que hem pogut aplegar en les darreres hores. Tampoc, que no s’aprovi. Hem pogut saber el que votaran els grups municipals del PP i de Vox i també coneixem el vot del govern, però ni el grup municipal d’ERC-EUiA ni el dels Comuns ens han volgut confirmar quina serà la seva postura al respecte. (Foto: Jaume Graells d’esqueno es dirigeix a l’alcalde en el Ple del mes de Desembre de 2024)

Com era previsible, els grups municipals de PP i Vox votaran en contra, de manera que hores d’ara els pressupostos compten amb els 13 vots favorables del PSC i els 7 vots en contra de la dreta local. Pel que hem pogut conèixer, de les dues forces d’esquerra, només els republicans continuaven negociant amb el govern, mentre que els Comuns ja fa més de dues setmanes, segons ens han confirmat, que van observar una escassa voluntat per part del PSC d’arribar a acords, malgrat que els Comuns havien posat sobre la taula una sèrie de mesures per obrir una negociació ferma.

Per parts dels republicans el que sí sabem és que s’han intercanviat documents amb el govern i que a última hora del vespre d’ahir encara els estaven analitzant. Tot i això, alguns regidors del grup municipal es mostraven pessimistes malgrat no estaven autoritzats a determinar quin seria el resultat final del seu vot.

En els dos últims exercicis, els pressupostos es van salvar pel vot favorable dels Comuns que en el primer any van signar un extens document de mesures a aplicar al llarg del 2024 i, en el segon exercici, un pacte amb concrecions específiques que incorporava un procés de seguiment al llarg de l’any. En tots dos casos, els Comuns van mostrar la seva insatisfacció respecte del resultat dels acords. No obstant això, l’any passat, van tornar a mostrar una confiança amb el govern que s’ha vist clarament defraudada en aquest exercici. Davant d’aquest desencís públic que havien posat de manifest els Comuns les darreres setmanes, el govern ha optat per buscar una altra alternativa, malgrat que la seva aposta sempre havia estat amb els Comuns més que no pas amb els republicans.

Pel que es veu, els republicans semblen haver-se posat més de cara en aquesta ocasió i el propi portaveu, en una entrevista a la televisió local de fa uns dies, va afirmar que podrien donar suport als pressupostos si el govern es feia enrere en la taxa de residus aplicada aquest any de manera unilateral.

El cert és que, malgrat que tots els grups municipals de l’oposició van criticar durament als Comuns —de manera especial el grup municipal d’ERC-EUiA— per haver donat suport als pressupostos municipals els dos anys anteriors, ara han estat els regidors d’ERC-EUiA els que s’han posat de cara. Si aleshores, algunes entitats i mitjans de comunicació vam criticar el suport a la principal eina de gestió municipal sense cap garantia de modificació de les polítiques públiques del govern Quirós, ara, la situació resulta més preocupant encara. La raó és que, per primera vegada, s’observava una certa sintonia del gruix de l’oposició municipal —al marge de qualsevol necessitat d’establir vincles ideològics— capaç de forçar un govern municipal en minoria a pactar necessàriament amb l’oposició per tirar endavant qualsevol mesura política. I, amb el misteri entorn el pronunciament dels republicans fins el darrer moment, queda més debilitada aquesta possibilitat.

Tanmateix, tractant-se d’una situació tan fluida, és també molt possible que la posició dels republicans tingui més a veure amb la necessitat de demostrar que son responsables fins al darrer moment tractant de cercar espais de trobada, que no pas amb el convenciment que es poden arribar a acords amb aquest govern si no esmena les seves polítiques.

També s’especula amb la possibilitat que el govern mantingui amb fermesa les seves posicions incondicionals a l’espera d’una nova convocatòria de ple extraordinari on tot podria canviar o, fins i tot, deixar que la situació segueixi el seu ritme i els pressupostos s’aprovin via Junta de Govern o es vagin prorrogant partida a partida. Tot això ho veurem en la sessió de divendres al matí.

Una sessió que, d’altra banda, torna a portar en l’ordre del dia punts tan controvertits com la implantació de l’ús hoteler en una parcel·la del carrer de les Ciències o modificacions en el nomenclàtor de la ciutat. Veurem també si, en aquests punts, podria fer-se un lloc una nova dinàmica de sintonia de l’oposició, més enllà de les lògiques diferències ideològiques dels grups.

Una crònica en primera persona del recompte dels “sense llar” a l’Hospitalet

Carles Galve Farré

La nit de dijous 11, a les 22 hores, ens van assignar la nostra zona d’observació per al recompte al barri de Pubilla Cases (entre l’Avda. Isabel la Catòlica i l’Avda. Manuel Azaña). Érem la Maria, una jove de Sant Adrià de Besòs; la Marga, una activista social de Santa Eulàlia i en Jerson, un jove peruà acabat d’arribar, sense papers.

Una cosa que em va semblar significativa era que l’únic càrrec electe del Consistori que va participar aquella nit va ser el Manuel Domínguez, regidor dels Comuns. És preocupant que cap dels 26 regidors restants s’interessés per aquella tasca.

Sensibles i preocupats per la justícia social, vam rastrejar els carrers d’un barri pobre intentant trobar encara més pobres. La pobresa té infinitat de cares. La fam i la manca de sostre tenen, al meu entendre, una dimensió veritablement cruel. És la constatació més propera a la mort.

Des del principi vaig tenir la sensació de participar en una acció solidària, però no exempta d’un cert dolor. Volíem conèixer, o millor dit, constatar i comptar el nombre de persones que dormien a la intempèrie. Comptàvem, en cadascun d’ells o elles, el fracàs d’una societat amb clars signes de decadència.

És profundament dur i trist veure éssers humans adormits, en una posició de màxima vulnerabilitat, al terra dels carrers o, en el millor dels casos, resguardats per caixes de cartró o en cotxes abandonats, encongits gairebé en posició fetal.

Volíem fer saber, als qui dormien a casa seva, que a l’Hospitalet hi ha molts veïns que estan vivint de manera inhumana. Vaig sentir una contradicció: volia tenir l’experiència de veure una cosa que ja coneixia.

Essencialment, crec que la meva intenció era reforçar les bases de la meva opinió radical per denunciar la hipocresia i el cinisme. No podia evitar un cert sentiment de frustració per no rebel·lar-me contra una injustícia semblant i sentir-me culpable per només comptar quants estan vivint d’aquesta manera inhumana.

A l’Hospitalet, entre les persones empadronades i l’altíssim nombre de persones que viuen i treballen sense estar comptades i/o registrades en el nostre cens, crec que no devem estar lluny dels tres-cents mil (300.000) habitants.

El Centre dels Alps depèn de l’Ajuntament. És l’únic lloc que acull les persones «sense llar». Disposa de quaranta-tres (43) llits per acollir persones en màxim grau de vulnerabilitat.

A la xerrada on vam participar per poder ser voluntaris i dotar-nos de criteris bàsics, ens van avançar l’últim cens del 2024. Si no m’equivoco, se situava al voltant de les 100 persones, a banda de les 43 dels Alps. Total: 143 persones dormint al carrer. Per pal·liar la diferència, sembla que s’han creat 9 llits l’últim any.

Em vaig sentir agent voluntari de l’Ajuntament per una nit. La proporció és esgarrifosa: en una ciutat amb gairebé 300.000 habitants, només disposem de 43 llits als Alps per gent sense llar, de manera que em va semblar, claríssimament, que les polítiques socials del nostre govern són obscenament insuficients.

Vam caminar els quatre voluntaris per tot el barri; vam veure quatre persones al costat de l’escola Josep M. Folch i Torres que dormien a terra, arran de paret. L’assentament que vam descobrir més colpidor està situat darrere d’un llarg mur, entre la carretera N-340 —és a dir, la carretera d’Esplugues/Collblanc— i la zona est de l’estació elèctrica de la FECSA, a Pubilla Cases.

Les dades seran esgarrifoses. Es coneixeran la setmana vinent. Vam finalitzar el recompte cap a les dues de la matinada. Adreço la conclusió a l’alcalde David Quirós: la pobresa i l’exclusió social, no es poden combatre només amb caritat. De la mateixa manera, que la policia no pot ser l’única solució per reduir la inseguretat.

No és decent no mirar de cara aquest gravíssim problema. La primera autoritat local hauria d’haver liderat l’organització de la nit.

L’autoritat s’obté donant exemple. Ho ha de prioritzar a l’agenda. La crisi habitacional no hauria d’emmascarar ni justificar un problema de característiques humanes d’arrel completament social i ètica. Una administració municipal sense sensibilitat social és una administració, un govern, pràcticament mort.

El rei, de visita oficial a l’Hospitalet, tanca la celebració del centenari del títol de ciutat, enmig del desinterès de la majoria i la protesta simbòlica de l’activisme local

La Florida 6.0 és tot allò que se li pot ensenyar al rei d’una ciutat que fa cent anys que no para de col·lapsar el seu territori i empobrir la seva població

Una concentració simbòlica —un matí de dilluns a La Florida, un barri treballador i dels més precaris de l’Hospitalet— formada per un centenar llarg de persones, entre activistes de diverses entitats de la ciutat i veïns dels barris propers, van protestar ahir al matí a les proximitats del mercat de La Florida on el govern local havia organitzat la visita de Felipe VI després de rebre’l a la casa consistorial. La concentració, que inicialment estava prevista a la confluència dels carrers Primavera i Pedraforca, es va veure impedida en un primer moment pel fort dispositiu policial, i els concentrats es van haver de situar en un altre punt del carrer Primavera davant del mercat.

Amb diverses pancartes i senyeres, entre les quals es podia llegir A l’Hospitalet no tenim rei. Els Borbons no són benvinguts —i una d’especialment vistosa penjada des d’un terrat dels blocs on es podia llegir en vertical L’H NO TÉ REI—, la gent es va anar agrupant el més a prop que els van deixar del mercat de La Florida, on està el Centre de Transformació Digital La Florida 6.0 que l’alcalde volia ensenyar al rei. Per cert que l’amplíssim dispositiu policial que a tot hora va rodejar la visita del monarca —sembla que només de Madrid el van acompanyar vuit membres de l’escolta real—, va provocar diversos enfrontaments amb els organitzadors, que van quedat retinguts en diversos moments. Això va estar especialment greu en el cas de la regidora Sílvia Casola que es va veure expulsada de la concentració per la força, en allò que els organitzadors han considerat un greu atemptat contra la llibertat d’expressió i de manifestació pacífica. Un acte igualment significatiu per la seva gravetat, el que van sofrir els membres del Jovent Republicà de l’Hospitalet que van estar identificats, retinguts una estona i víctimes de material requisat, durant el desplegament de la pancarta vertical des del terrat d’un dels edificis propers.

Pel que fa a l’acte protocol·lari de cloenda oficial de les celebracions impulsades pel govern Quirós que culminaven amb la visita del rei, es va fer un primer acte al saló de plens municipal amb la presència de la majoria de regidors socialistes i el set regidors del PP i Vox, a banda del president de la Generalitat Salvador Illa, el delegat del govern a Catalunya, Carles Prieto, el Secretari d’Estat de Política Territorial, Arcadi España i la presidenta de la Diputació i alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret. També van estar presents, però en un destacadíssim segon pla, els anteriors alcaldes Núria Marín i Celestino Corbacho. No va estar present, en canvi —sense que transcendissin les causes—, el primer alcalde de la democràcia, el també socialista Juan Ignacio Pujana.

No deixa de ser significatiu que s’hagi programat la visita del rei a un espai que l’alcalde considera motiu d’orgull: l’anomenat Centre de Transformació Digital 6.0 al primer pis del mercat de La Florida, veritable “joia de la corona” municipal que s’ha endut ja un volum considerable de milions d’inversió i que estarà previsiblement obert al públic l’any vinent. L’Hospitalet, que els mitjans de comunicació regats pel diner municipal, consideren un motor de progrés, no pot rebre el rei d’Espanya en el teatre municipal, ni en l’auditori municipal, ni en un palau de congressos, ni en un recinte adequat de qualsevol ciutat per esdeveniments de certa volada, per la senzilla raó de que no els té. A l’Hospitalet el que hi ha son blocs de pisos i ciment a dojo. El rei, sense pretendre-ho, ho va expressar molt encertadament: “A l’Hospitalet hi ha grans reptes, però sobretot hi ha energia: l’energia del canvi, que ha estat una constant al llarg d’aquests 100 anys”. Un canvi a pitjor, caldria afegir.

Potser no estaria de més que l’alcalde, que a l’any 2013 va publicar un tuit que deia: “Que parece que el rey no abdica. Seguiremos esperando la III República”, prengués nota de les altres paraules que el fill del que semblava que no abdicava, va dir ahir: “…fer una ciutat és sempre una feina en marxa, una feina d’escolta, de reflexió i de diàleg”.

Cent anys després, un altre l’Hospitalet ha de ser possible

Avui fa cent anys que el rei Alfonso XIII va signar un real decret concedint el títol de ciutat a l’Hospitalet de Llobregat. Ho feia mitjançant la intermediació del Ministerio de la Gobernación que presidia el general Severiano Martínez Anido, dos anys i dos mesos justos després d’un altra real decret pel qual el mateix rei atorgava el càrrec de president del Directori Militar al general Primo de Rivera, adjudicant-li plens poders, dissolent les Corts i la part electiva del Senat, substituint els governadors civils per governadors militars i poc després dissolent els ajuntaments, cessant els regidors i substituint-los per “vocales asociados del mismo ayuntamiento” sota  la presidència de l’autoritat militar.

La concessió del títol de ciutat no va aportar res especial al municipi com no fos l’evidència que la persona que havia estat elegida per presidir l’ajuntament de la Dictadura tenia una certa prevalença davant del dictador i, per tant, en l’esfera del monarca.

En el llibre d’actes municipal es conserva una anotació on, al final d’una sessió ordinària, s’aprova per unanimitat sol·licitar al Ministerio de la Gobernación la concessió del títol de ciutat “a esta Villa” ya que s’entèn que “es merecedora de ello tanto por su número de habitantes” com “por su floreciente industria, agricultura y comercio”. (Curiós això de l’agricultura, cinc anys després de perdre tota la Marina). El rei signava el decret el 15 de desembre, es comunicava al Consistori el dia 16 i es publicava a la Gaceta de Madrid el dia 17, amb els mateixos arguments: “Queriendo dar prueba de Mi Real aprecio a la villa de Hospitalet de Llobregat, provincia de Barcelona, por el creciente desarrollo de su agricultura, industria y comercio, así como su constante adhesión a la Monarquía”.

Segur que la iniciativa havia sorgit de la persona que va ser elegida com alcalde de la ciutat el 2 d’octubre de 1923, en una sessió extraordinària del ple municipal presidida per Alfonso Suero, comandant militar de la localitat i cap del dipòsit de sementals de la Remonta. En la sessió es va donar lectura del reial decret del 30 de setembre i el comandant Suero va preguntar als nous regidors si algun d’ells tenia algun títol professional o alguna indústria tècnica o privilegiada i va resultar que Tomàs Giménez Bernabé era l’únic que tenia el títol de batxiller i, a més, era el primer contribuent gràcies a la seva empresa d’asserrar màrmols, de manera que li corresponia presidir el Consistori.

Tomás Giménez no trigaria gaire a constituir a l’Hospitalet el partit únic Unión Patriótica i a mostrar el seu entusiasta suport al Dictador i a la Monarquía. D’aquí que la concessió del títol de ciutat, un títol que mai ningú a l’Hospitalet havia demandat fins aleshores, s’hagi mantingut en l’imaginari històric estretament vinculat a la Dictadura de Primo de Rivera i, encara més, situat en l’esfera de la òbvia mala consciència dels prohoms que cinc anys abans havien influït també sobre el mateix rei per tal que li fossin arrabassades més de 900 Has del terme municipal sense consulta, sense cap acord i sense cap compensació reconeixible.

Que la commemoració de l’atorgament del títol de ciutat fos utilitzat per qualsevol govern d’una democràcia consolidada com l’actual, no podia haver passat d’una simple anècdota històrica, si no fos perquè a l’actual govern local li entusiasmen els focs d’artifici, potser li calen algunes celebracions de certa transcendència i, especialment, perquè està pèssimament assessorat. Si li haguessin explicat que l’atorgament del títol de ciutat més que un premi per mèrits com s’argumentava és, en realitat, un premi de consolació, potser algú hauria demanat un xic de reflexió abans de bolcar-se en l’efemèride. Malauradament, aquest gest intranscendent sorgit d’una dictadura avalada per la mateixa monarquia que avui tutela l’Estat, defineix la desgraciada història d’un municipi que sempre ha anat a remolc de la gran ciutat veïna —especialment de les classes poderoses de la gran ciutat veïna— i de l’arribisme oportunista dels seus dirigents, al llarg de gairebé tot el segle XX i fins ara mateix.

La Dictadura que va proveir l’Hospitalet del títol de ciutat va ser el precedent del franquisme i venia avalat per la mateix ideologia que feia furor a la Itàlia feixista dels camises negres. Com tota Dictadura, surava sobre l’existència d’una corrupció endèmica —vegis l’estudi de Daniel Vallès [La corrupció local durant la Dictadura de Primo de Rivera i la resposta del Parlament de Catalunya. El cas de l’Hospitalet de Llobregat (2019)— o l’entrevista que li van fer a Just Oliveras, reincorporat a l’alcaldia al setmanari “Camí” de Sant Feliu de Llobregat al març de 1930, pocs mesos després de la caiguda de Primo.

No hi havia premsa a l’Hospitalet per aquells dies. Millor dit, la única premsa local del moment era el setmanari La Crònica que sortia els divendres i que va tancar el 18 de desembre, 3 dies després del real-decret. Inclou una crònica de la Permanent municipal del 9 de desembre i després notícies de la ciutat, se suposa que d’actualitat. Ni una paraula del decret del 15 de desembre. Silenci sobre el títol de ciutat. El diari de la Uniòn Patriótica, La Voz de Hospitalet, que portava com a subtítol “Periódico quincenal defensor de los intereses de la ciudad”, no sortiria fins a l’agost de 1928. En els 38 números editats si que es parla, i molt bé, del que ha fet el govern de Giménez Bernabé. Una vegada més, los “intereses de la ciudad” —ara si, ciutat amb títol— es confonen amb els interessos del govern local. Aleshores havia de quedar implícit en el subtítol. Ara potser ja no cal…

Sigui com sigui, la commemoració del títol de ciutat —que si no és per la ciutadania ben informada, el govern hagués convertit en una celebració espasmòdica— és un episodi més de la pobresa endèmica d’un municipi que necessita la gestualitat per compensar la total absència d’auto-orgull. Justament el que cal reivindicar, però no amb el llenguatge buit de les paraules, sinó amb el convenciment que es pot canviar la dinàmica. Amb el convenciment que poden aglutinar-se energies suficients per dir que ja n’hi ha prou i que un altre l’Hospitalet ha de ser possible.

La Plataforma Res a celebrar, convoca a la ciutadania a un acte  de protesta en contra de la presència de Felip VI, demà dilluns a La Florida

El monarca ha estat convidat pel govern municipal just el dia en què, sota el mandat del seu besavi, el dictador Primo de Rivera va concedir el títol de ciutat

La Plataforma «Res a celebrar: molt a reflexionar i reivindicar» ha convocat una manifestació en contra de la monarquia dilluns que ve a les confluències de l’avinguda Primavera amb carrer Pedraforca, en front del Centre de Transformació Digital La Florida 6.0, davant la presència del rei Felip VI convidat per l’alcalde de l’Hospital per commemorar el centenari de la concessió del títol de ciutat.

“Enfocar el centenari del títol de ciutat de L’Hospitalet com una celebració festiva és ignorar la indignitat i la inutilitat d’aquella concessió, alhora que blasmar la memòria dels qui amb els seus esforços l’han fet efectivament una ciutat. Tanmateix, pot ser una oportunitat per reflexionar sobre el nostre passat i per reivindicar un futur millor”, així ho va manifestar la Plataforma “Res a celebrar: molt a reflexionar i reivindicar”, constituïda a principis d’aquest any amb l’objectiu de denunciar la “celebració”, primera paraula que va utilitzar l’equip de govern, per recordar el dia que se li va concedir el títol de ciutat a l’Hospitalet.

El primer acte realitzat per la Plataforma —integrada per un bon nombre d’entitats polítiques, socials, culturals i sindicals—, va ser a principis de març, on es va donar a conèixer amb una silenciosa exhibició de cartells, per mostrar la discrepància amb l’enfocament que li havia donat l’equip de govern i la demanda de moltes entitats de fer servir el record històric per reflexionar col·lectivament sobre el que havia suposat l’atorgament del títol de ciutat cinc anys després del més gran espoli que ha patit la ciutat en tota la seva història.

Títol de ciutat concedit durant la dictadura de Primo de Rivera

La Plataforma ha denunciat des del començament el context en què es va concedir el títol de ciutat, ara fa 100 anys, durant la dictadura de Primo de Rivera. L’alternativa proposada era considerar la renúncia institucional a aquella concessió com una forma de rebutjar un premi o tornar una condecoració de manera clara i contundent per denunciar la indignitat del donant.

“La indignitat d’una monarquia dictatorial que, en particular, reprimia durament el moviment obrer d’aquí i d’arreu. De ben segur, la nostra ciutadania donaria suport a aquest gest de denúncia. Més encara en uns moments en que  les dretes autoritàries semblen revifar per tot. Seria un gest per mostrar públicament que l’Hospitalet s’alinea en el bàndol de la democràcia i dels drets humans”, deia el manifest de la Plataforma.

La Plataforma va mantenir una reunió amb l’alcalde de la ciutat, David Quirós, on a més d’explicar la seva posició en contra de les activitats programades per la concessió a l’Hospitalet del títol de ciutat, es va denunciar la nul·la participació de les entitats. També es va sol·licitar que es retirés dels discursos oficials, socials i la propaganda encarregada, la paraula celebrar. La primera autoritat municipal ho va acceptar i va ser substituïda per la paraula commemoració.

Esperem que li expliquin la situació del barrio de La Florida

La Plataforma considera ara que s’ha perdut la oportunitat per recordar i difondre la nostra història recent i posar en valor la memòria democràtica. “Cal explicar que al 1900 l’Hospitalet era una població rural i dispersa, d’uns quants milers d’habitants, que encara es veuria més disminuïda uns anys després per l’espoli de gairebé la meitat del seu terme municipal”, explica la Plataforma.

Segons la Plataforma “cal explicar que diverses onades immigratòries, atretes per la industrialització han fet que, hores d’ara, ens acostem als 300.000 habitants, amb una saturació urbana que ens fa una de les ciutats més denses del mon. Cal explicar que els poders públics van deixar aquest creixement desmesurat en mans de la especulació immobiliària, només atenuada per la resistència de les associacions de base i les consegüents mobilitzacions ciutadanes”.

Segons aquesta Plataforma, la presència de Felip VI és “una acte de complicitat amb la dictadura de Primo de Rivera, sota la qual el rei Alfons XIII va concedir la distinció a l’Hospitalet com a ciutat”. «Aquesta concessió no va tenir cap influència en la vida de la ciutat i només va servir per fer propaganda de les institucions de la dictadura de Primo de Rivera. Felip VI ve a la ciutat com a còmplice d’aquell acte de la dictadura» i la seva assistència “només serveix per blanquejar una institució anacrònica i antidemocràtica”.

Manuel Domínguez, portaveu dels Comuns i també membre de la Plataforma es pregunta si al monarca “li explicaran que La Florida és un dels llocs de l’àrea metropolitana on hi ha més pobresa i vulnerabilitat social, on tenen la pitjor biblioteca de la ciutat i una manca d’escoles alarmant. Esperem que li expliquin —afegeix— que la classe treballadora mai hem sortit guanyant amb la monarquia dels Borbons”.

Felip VI anirà primer a l’Ajuntament on farà una trobada amb la Corporació municipal i després anirà al Centre de Transformació digital La Florida 6.0 on l’informaran del nou equipament Cívic/Social. Exactament en aquest punt és on la Plataforma ha convocat la protesta por la presencia del monarca, a les 11 del matí de demà dilluns, i on s’espera una notable afluència de republicans i ciutadans contraris a aquesta celebració.

Els bancs de la plaça Europa, abandonats a la seva sort

El seu disseny va ser un encert, no ho discutim. Són molt originals, s’ha de reconèixer, però la manca de manteniment no convida a asseure’s en ells. La plaça Europa s’ha convertit en un lloc de pas i els bancs podrien jugar un bon paper per a vertebrar un espai sense gaire encant. Però els bancs reclamen manteniment i d’això se n’ha oblidat l’equip de govern. Una altra assignatura pendent del nostre Consistori. Per a quan la seva rehabilitació?